V. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓA. Introducció

1. No es sols la restauració de la monarquia sino també la restauració del liberalisme doctrinari vençut el 1874 (la Primera república) i es també la tornada al poder de la burgesia conservadora i latifundista (Recordar el llibre de Miguel Martínez Cuadrado: "La burguesia conservadora" en A.E.)

2. Es un règim estable: no es produirà cap aixecament militar donant-se el govern dels civils.a) és un fenòmen general a l'època: gràcies a l'enfortiment dels instruments de poder de

l'Estat: armament i burocràcia perfeccionats, nous sistemes de comunicació més ràpids (telègraf i ferrocarril)

3. fort avenç de la democràcia: progressiva adopció del sufragi universal mitjançant el qual moltes persones pogueren entrar en el joc polític per al qual la majoria, de vegades, no estaven preparats.

4. Com a conseqüència es produeix un fort desfassament entre la tendència a l'estabilitat i la posada en marxa del joc democràctic lliure el que donaria lloc a una crisi manifestada a les primeres dècades del S XX.

5. Crisi de l'estat centralista i aparició dels regionalismes amb diverses fases.6. Reducció d'Espanya a la situació de petita potència davant el sistema de Bismarck7. Com s'arriba :

a) Cànovas ofereix un programa de conciliació nacional -excloent els sectors que defenen posicions carlines-.

b) El pronunciament de Martínez Campos precipita els esdeveniments i desagrada a Cánovas, el qual vol evitar intromissions de l'element militar en el camp polític. (doc. pg 136)

c) Es constitueix un ministeri-regència, amb Cànovas al front, per a dur endavant el programa i preparar la tornada del rei.(1) apareixen normes que limiten a la premsa en els dies següents, tot i que aviat

s'aixecarà la censura, excepció feta dels diaris adscrits al republicanisme.d) El 1.875 Alfons XII entra en Madrid amb el recolzament de les classes altes i

l'aristocràcia i una indiferència popular bastant generalitzada.(1) Tanmateix, el desig d'ordre i tranquilitat de la majoria de la nació n'és el millor aliat

de la nova situació.e) després de reunir-se, ex-diputats i ex-senadors designen una comissió de notables, la tasca

fonamental dels quals serà la redacció d'una constitució.B. La Constitució de 1.876 (veure doc. pg 137)

1. Síntesi de les constitucions del 45 i la del 69 el que li dona un cert eclecticisme. Aquesta recull l'esquema fonamental del sistema : l'existència de dues institucions bàsiques dipositàries de la sobirania i la tradició històrica : la monarquia hereditària i les Corts, anteriors a qualsevol document escrit i producte de la voluntat conformada al llarg dels segles.

2. Pragmatisme, flexibilitat, compromís i tolerància en son els punt bàsics.3. la sobirania es compartida i resideix en les corts amb el rei4. la declaració de drets es molt semblant a la del 69 però es restringeix la llibertat de cultes a

una simple tolerància.5. Les Corts estan formades per dues cambres amb un sistema d'actuació molt influit per la

Constitució moderada del 45 (participació molt forta de la Monarquia en la vida política) imitant el model anglosaxó.

6. Segons Sanchez Agosta: "... en quan als drets individuals la Constitució és més liberal que la de 1845 però pel que fa a la planificació del mecanisme polític la restauració dels principis moderats es evident"

7. la idea fonamental de la Constitució es establir una sòlida reraguarda protectora front als avanços de la democràcia liberal regida pel sufragi universal.

8. Hi ha un xoc evident entre els drets individuals proclamats per la Constitució i la repressió dels partits polítics però en remetre la regulació dels principis a lleis ordinàries el xoc pot fer-se més o menys fort segons el moment polític. Per la dreta s'intenta evitar la continuïtat amb el règim isabelí.

9. Hi ha un xoc que no es pogué salvar: el que deriva del propi sistema: els constructors del sistema compten per davant amb un desajust entre la Constitució formal i el funcionament de la vida política.

10. Rei, Corts, Govern: veure les atribucions segons els textos.

C. Les corts són convocades d'acord amb la llei de 1.870. Cànovas, malgrat les seues reserves, ho considera convenient, per esta vegada.

D. Partits i el seu accés al poder. El torn pacíific.1. Cànovas s'inspira en el model del bipartidisme britànic i articula el sistema al voltant de dues

formacions polítiques, que van a tornar-se de manera pacífica.a) Partit Conservador:

(1) te com a cap a Antonio Cánovas del Castillo;(2) és l'hereu de moderats i unionistes(3) engloba :

(a) la burgesia moderada, (b) aristócrates, (c) terratinents i gent d'ordre, (d) oligarquia agrària (e) funcionaris d'alt nivell, civil i militar(f) i recolzament de l'Esglèsia.(g) geogràficament es recolza en la meitat sud espanyola però també en sectors de la

classe mitja de la zona nord-atlàntica, meseta i litoral mediterrani.b) Partit Liberal:

(1) te com a cap a Pràxedes Mateo Sagasta. (2) la tradició progressita -els demòcrates i radicals i l'esquerra de la Unió Liberal- va a

organitzar-se com a grup parlamentari i d'oposició als conservadors i formarà aquest partit.

(3) Engloba :(a) al sector més moderat de l'anterior Partit Progressita: comerciants i industrials;

(4) és monàrquic i independent de l'Esglèsia i demés Institucions.(5) geogràficament té un gran poder d'atracció en la meitat nord peninsular.

E. La restauració. constitució formal i funcionament del sistema.1. Mecanismes d'elecció i canvi de govern

a) la funció reservada al cos electoral es passivab) previament hi ha un acord entre el govern i els Notables Rurals, cacics (personatge

rellevant a l'àmbit rural, que controla les votacions del seu poble), cadascun d'ells al voltant d'un partit.

c) el rei no designa governs segons l'opinió del cos electoral sino que designa un cap de govern que proposa un ministres al rei. Este disol les Cambres i convoca eleccions pactant els resultats ("encasillado")(1) si no hi han eleccions pures a que s'ateny el rei per designar cap de govern:

"necessitat de mantenir un consens per a la monarquia, sobre la base de la pràctica constitucional: evitar la conspiració militar. En conseqüència el que li confereix a un deteminat partit l'expectativa d'accés al poder no son els seus exits electorals sino com assenyala Varela Ortega:"la capacitat per mantenir la unitat de partit"

(2) Així, segons Sanchez Agosta, el govern parlamentari es una ficció.(3) el "pucherazo", vertader frau electoral és una pràctica habitual.

d) fora del joc polític es situa el tradicionalisme.e) els republicans adoptes dues postures :

(1) Castelar i els seues partidaris acaben col.laborant amb el sistema(2) altres grups, des de l'exili, intenten, sense gaire èxit, la ja tradicional forma del

pronunciament.2. La classe política i les Oligarquies

a) Per a la classe política es obligatori el pas per la Universitat, especialment la Facultat de Dret. L'ascens es produeix estant en una clientela política.

b) La Oligarquia. Hem deixat enrere l'etapa especulativa del capitalisme espanyol i entrem en una etapa on hi ha una burgesia interesada en el capitalisme i la producció: es una burgesia agrària i també una oligarquia agrària, alguns d'ells aristocrates però ràrament.

c) Així el sistema caciquil funciona perquè hi ha una comunitat d'interesos: defensa d'una política econòmica concreta. (Per exemple desde 1840 a 1890 el lliurecanvisme i des de 1890 el proteccionisme.

d) Segons Tuñon de Lara: "la oligarquia forma un bloc de poder format per l'aliança entre les classes tradicionals (grans propietaris agraris que conserven la seva hegemonia ideològica) i les classes que ascendeixen en el poder econòmic (terratinents, burgesia catalana i basca, burgesia andalusa i financers)".

e) Els polítics tenen darrera d'ells a aquests grups donant-se doncs:(1) una identificació global en el cas del Partit Conservador(2) complex de conexions personals i familiars(3) fenòmen complex

3. El caciquisme a la pràctica constitucionala) Incomunicació i economies locals quasi tancadesb) Jerarquies substitutes dels antics senyors; son els notables o cacics

(1) arrelat al medi geogràfic i socioeconòmic circumscrit(2) predomini personal de una societat tancada(3) funció d'intermediari entre la societat i l'Estat(4) intercanvia vots per favors : "per a l'enemic llei per a l'amic els favors". És freqüent

l'extorsió i la "tupinada"(5) Varela Ortega: "el caciquisme es un pacte el funcionament del qual descansa en

un consens, més que en la imposició violenta i no tant en la repressió com gràcies a la indiferència"

4. El regionalisme català, durant aquest època es troba oposat a la política econòmica del govern, i es dedica a la defensa de la seua peculiaritat lingüística i cultural. Destaca Francesc Pi i Margall.

5. El moviment obrer està dividit en dos gran corrents : socialisme i anarquisme. Després de la dissolució en 1.874 de la secció espanyola de l' AIT, perviu en la clandestinitat.a) en 1.879 Pablo Iglesias funda el PSOE, d'ideologia marxista, rígida organització i forta

influència francesa.F. Evolució política del sistema:

1. anys 70es:a) establiment del règim i periode constitucionalista. b) L'obrerisme afecte a la II Internacional s’esvaeix. c) S'acaba amb les guerres carlistes. d) Recolliment davant la política de Bismarck. e) Domini del Partit Conservador.

2. anys 80es: a) Consolidació i suavització del règim. b) Dominació del Partit Liberal. c) Apareix el Socialisme marxista.

(1) arrela fortament a Castella, Extremadura i nuclis industrials, miners i portuaris perifèrics.

(2) Madrid n'és la capital.d) es constitueix la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) de tendència

anarquista(1) l'extensió de l'anarquisme coincideix, a grans rasgues, amb la del moviment

cantonalista de 1.873 de la zona mediterrània, amb centre a Barcelona.(2) hi ha dos grans nuclis : la zona industrial catalana, englobant Saragossa i la dels

latifundis andalusos.e) cal anomenar l'associacionisme obrer de signe cristià, impulsat pel pare Vicent, el qual

estableix cooperatives i organismes assistencials. (1) València n'és el nucli principal.

f) Espanya intenta una nova aproximació a Europa.3. anys 90es:

a) apareix gent nova com Maura i Canalejas. b) Regeneracionisme de Costa.c) El problema social està en el primer plànol. d) Regionalisme. e) Guerra colonial.

4. Des de 1903 els dos partits mostren símptomes de decadència davant la política personalista d'Alfons XIII i el propi desgast del sistema. Apareixen les guerres colonials i amb la guerra mundial creixen les lluites de classe.

G. L'obra del règim1. resolució, com ja hem comentat, del problemes interns més greus : la guerra carlista i la

insurrecció cubana.2. es du endavant també una tasca codificadora, la qual tendeix a la uniformitat jurídica i

administrativa.

3. es crea una comissió de reformes socials la qual realitza una important tasca d'estudi i apropament a les classes treballadores.

H. La realitat social i econòmica1. A l'Espanya de la Restauració es produeix un creixement demogràfic més lent que al període

anterior i que l'europeua) fams, epidèmies de còlera i les guerres carlines i la de Cuba ocasionen una alta mortalitat.b) cal afegir la emigració cap els països americans, Argentina i Brasil especialment, i el nord

d'Àfrica.2. pel que fa a la realitat social, la consolidació de la burgesia i el creixement del sector obrer en

son els rasgues definitoris.3. tanmateix hi ha una forta pervivència de la població rural, amb més del 65% de la població

activa.4. l'agricultura és la base econòmica de bona part de la classe dirigent de la Restauració,

aristocràcia i burgesia.a) els tamanys de les propietats és molt variable : des del minifundi de la zona nord

cantàbrica, passant per les finques de tipus mitjà de la meseta i llevant, fins a la gran propietat de la meitat sud.

b) cal destacar l'escassesa de la classe mitja camperola, així com l'existència d'un proletariat rural a la part meridional peninsular.

c) pel que fa a la producció observem un retrocés en el conreu del blat, la qual cosa fa necessària la importació de cereals.

d) També s'ha de fer notar l'endarreriment tècnic del sectgor.e) el conreu de la vid abasta en aquesta època la seua màxima expansió i un important

augment de les exportacions, conseqüència de la fil.loxera, la qual destrueix les vinyes franceses.

f) pel que fa a l'olivera, els seus grans centres son la zona andalussa i la regióp del Baix Aragó i Catalunya.

g) els regadius i fruiters abasten una importància considerable en el periode de la Restauració. Sobretot la zona llenvantina adquireix un pes fonamental en l'economia agraria.

5. l'activitat industrial es concentra al País Basc i Catalunyaa) la siderúrgia es centra al voltant del ferro de Bilbao amb una important participació de

capital estranger, anglés sobretot.b) el tèxtil està concentrat a Catalunya.

I. La Regència de Mª Cristina. (1.885-1.902)1. La mort d'Alfons XII no suposa cap interrupció en el règim de la Restauració.2. en aquest sentit la regència de Mª Cristina suposa la culminació del sistema fins a la crisi de

1.898.3. Els problemes polítics i socials

a) la crisi plantejada en morir el rei sense un hereu varó és resolta hàbilment per Cànovas :(1) s'ha d'evitar declarar hereva a la filla d'Alfons XII.(2) Així pacta amb Sagasta un canvi de govern. (Pacte del Pardo)(3) Mª Cristina assumeix la regència i designa un governs liberal

b) el període 1.885-1.890 constitueix una etapa excepcional sota el lideratge de Sagasta en començar un període de reformes liberals.(1) Reforma del codi civil(2) projecte de lleis del jurat i judicis per jurat per a alguns delictes de premsa(3) llei d'associacions per a congregacions religioses i de tipus social(4) lleis de desenvolupament econòmic i de ferrocarril i d'Administració local(5) la reforma de l'exèrcit xoca amb l'oposició conservadora contraria al servei militar

obligatori(6) hi ha una forta polèmica al voltant de la llei de sufragi universal masculí tot i que es

va aprovarc) les eleccions de 1.891 suposà una commoció en la vida política espanyola. Fins a 1.901 hi

hauran 6 consultes electorals. El sistema es mantindrà amb l'alternança de conservadors i liberals, malgrat la creixent actitud crítica de les forces polítiques excloses del sistema.

d) el 1.891 és produeix la tornada dels conservadors la qual cosa suposarà un canvi en la política econòmica amb l'adopció de nou del proteccionisme.(1) el regionalisme català es transforma en moviment polític.

(a) en 1.892 es formulen les propostes conservadores en les Bases de Manresa (doc. pg 145)(i) obertament nacionalista(ii) exigeix un legislatiu propi(iii) Prat de la Riba és la figura clau(iv) les forces estan agrupades al voltant de la Lliga Catalana

(2) el nacionalisme basc, el fundador del qual és Sabino Arana el qual donará lloc a la fundació del PNV en 1.895 de caràcter radical, nacionalista i amb una forta càrrega religiosa.

(3) hi ha un fort augment de la tensió social, especialment en el camp andalús i en el sector tèxtil català.(a) la resposta dura del govern a més de les mobilitzacions per a la guerra de Cuba

provocaran una major conflictivitat(b) l'assassinat de Cànovas, la vaga de la conca minera i a la zona industrial del nord

precedeixen la greu crisi de 1.898.4. La liquidació de l'Imperi

a) el primer objectiu del nou règim és aconseguir el reconeixement internacional(1) l'actitud amistosa d'Alemanya i el seu canceller, Bismarck, facilita la tasca(2) però a l'hora de definir l'orientació exterior, Cànovas s'inclina pel recolliment.(3) posteriorment els liberals intentaran una política més activa però la negativa alemana

a que Espanya s'integre en la Triple Aliança no ho permet.b) pel que fa a la qüestió marroquí l'actitud espanyola és apàtica i Espanya quedarà fora del

repartiment d'Àfrica.c) els interessos més forts es centren en els territoris ultramarins de Puerto Rico, Filipina i

sobretot Cuba.(1) pel que fa al cas de Cuba el comerç de l'illa s'orienta cada vegada més cap els EEUU

els quals a més, incrementen la inversió de capital en la indústria sucrera cubana.(2) a nivell polític els dos partits de Cuba : el Liberal Autonomista (representant de les

aspiracons cubanes) i la Unió Constitucional (on militen els hisendats cubans) estan cada vegada més allunyats del interessos espanyols.

(3) el fracàs de les tesis autonomistes referma la posició dels independentistes, els quals instal·lats als EEUU,. Tenen en José Martí el seu líder indiscutible.

(4) en Febrer de 1.895 comença la insurrecció.(5) la guerra té un ràpid desenllaç i perdrem la resta de l 'Imperi a excepció dels

territoris africans.5. La crisi del 98.

a) la desfeta del 98 obri un periode de reflexió en amplis sectors de la societat espanyola.(1) un fort pesimisme sacceja a tota la societat espanyola.(2) el regeracionisme és el conjunt de manifestacions ideològiques i cultura que naix de

la polèmica sobre les causes de la desfeta. Aquest busca una eixida i cerca solucions per a superar la crisi. Joaquin Costa és la figura essencial.

(3) la crisi finalment posa en quebra el sistema de la Restauració el qual és considerat ell mateix com una causa del desastre.

VI.EL REGNAT D'ALFONS XIII.A. Introducció :

1. El regnat d'Alfons XIII suposa en una primera etapa la continuitat amb el sistema polític de la Restauració.

2. Ara bé, les noves condicions socials i econòmiques, la crisi interna dels partits tradicionals i els problemes regionalistes fan impossible el manteniment d'aquesta situació

3. En 1.912 pot donar-se per acaba el "tornisme" i la crisi de 1.917 accelera la desintegració.4. A nivell de política exterior la Primera Guerra Mundial exercirà una gran influència. Però serà

la qüestió de Marroc, i la guerra que allí te lloc, el fet que accelera la quebra definitiva en 1.923 del sistema polític de la Restauració.

B. Es plantejaran varios problemes que a la fi duran a la fi del règim :1. El problema polític.

a) La inestabilitat política i els problemes interns dels partits són notes dominants d'aquest periode, el qual sofreix una greu crisi en 1.909.

b) Els començaments del regnat :(1) Els començaments del regnat es caracteritzen per una greu inestabilitat.

(2) La pròpia actitud del rei que des del primer moment manifesta una voluntat d'intervenció que va més enlla del que estableix la Constitució de 1.876 n'és determinant. (doc pg. 160)

(3) El Partit Conservador té en Francisco Silvela i Antonio Maura les figures més rellevants.(a) aquest tindrà el poder fins a 1.904 i de 1.907 fins a 1909.(b) Les reformes financeres les quals cristilitzen en la llei de Pressupostos, intenten

superar la crisi del 98.(c) La llei d'administració de Maura intenta acabar amb el caciquisme tot i que es va

quedar en projecte.(4) El Partit Liberal compta amb Eugenio Montero Rios, Segismundo Moret i sobretot

José Canalejas.(a) governara des de 1.905 fins a 1.907.

(5) L'oposició al sistema està representat per :(a) l'oposició republicana

(i) no constitueix un perill pels seus pocs efectius i la divisió existent entre ells(ii) la figura clau és Nicolàs Salmerón el qual en 1.903 fundarà la Unión

Republicana molt col.laboradora amb Solidaridad Catalana.(iii) la tendència extremista la representa el Partido Radical (1.908) d'Alejandro

Lerroux, de caracter centralista (iv) i la preocupació per les reformes socials per les reformes polítiques sorgeix

amb el Partido Reformista (1.913) de Melquiades Álvarez i Gumersindo Azcárate com a figures principals.(a) aquest partit rebrà el recolzament de nombrosos intel.lectuals i

professionals com ara Manuel Azaña i José Ortega i Gasset.(b) el moviment obrer :

(i) el socialisme :(a) evoluciona lentament, però sense deixar d'augmentar els seus efectius,

especialment pel que fa a l'UGT.(b) el partit refusa la pràctica violenta i a partir de 1.901 arriba a la vida

municipals i parlamentària.(c) té molta influència en els nuclis industrials urbans.

(ii) l'anarquisme :(a) és difícil precisar l'àrea d'actuació (b) la vaga és el seu instrument (c) i la tendència al sindicalisme té el seu cim amb la constitució, en 1.911,

de la CNT en Barcelona.c) En definitiva :

(1) continuació del règim antic però el sistema de torn pacífic comença a fallar perquè la mort dels dos líders desfà els partits.

(2) el que era vertaderament greu era que les masses del país continuaven sense participar-hi

(3) apareix el radicalisme que recull l'herència del republicanisme històric i el tenyeix d'anticlericalisme mitjançant l'actuació demagògica d'Alejandro Lerroux.

2. El problema militar.a) Quan l'engranatge de la Restauració comença a descompondre's, l'exèrcit comença de nou

a interesar-se per la política.b) problema del sou i els ascensosc) molta desproporció entre oficialitat i tropa, falta de mitjans i de modernitzaciód) interferències poder civil i militar

(1) problema de les Jurisdiccions (vore doc. pg 164)e) intervenció en la crisi de 1917f) Questió marroquí : impossibilitar de mantenir militarment la colònia

3. El problema regionalistaa) Desenvolupament econòmic de Catalunya i formació d'una burgesia diferenciadab) Renaixença cultural i lingüísticac) Qüestió del proteccionismed) voluntat de deslliurar-se del sistema de la restauració

(1) dos partits : la Lliga Catalana i Solidaridad Catalana (1.906)e) Bases de Manresa, Lliga regionalista de Francesc Cambó i Solidaritat Catalana

f) Al País Basc es dona un moviment semblant al voltant de Sabino Aranag) a Galicia el mateix amb un tint ja republicà

4. El problema religios.a) L'esglèsia espanyola va adquirint una forta aliança amb els grups socials preeminents,

l'educació dels quals control.la i dirigeix amb la qual cosa el caracter conservador de l'Esglèsia no sols es polític ans també social.

5. El problema econòmic-social.a) La població espanyola, a partir de 1.900, presenta un cnvi de tendència en la seua

estructura demogràfica :(1) el creixement sostés(2) hi ha una modernització del comportament demogràfic, amb una forta caiguda de la

taxa de mortalitat i un descens de la de natalitat.(3) pel que fa als moviments migratoris

(a) és molt important el fluxe cap els països sudamericans i el nord d'Àfrica.(b) pel que fa a les migracions internes, Catalunya, Biscaia i Madrid són els

principals focus d'atracció.b) la societat espanyola té una estructura semblant a la de l'època anterior.

(1) la noblesa manté el seu poder econòmic de base latifundista(2) però l'alta burgesia industrial i financera de la perifèria té cada vegada major pes.(3) les classes mitges presentes rasgues indefinits :

(a) baixa proporció en relació a la població total(b) gran mobilitat interna(c) oscil.lació reformista i por a qualsevol experiència revolucionària.

(4) les classes treballadores estan formades per un proletariat industrial cada vegada més nombrós i decidit a canviar les seues condicions de vida. Tanmateix el problema més greu el constitueix el camperolat sobretot els jornalers.

c) l'agricultura :(1) experimenta una expansió continuada degut a la introducció de maquinària agrícola,

als adobs químics i a l'extensió de la terra de regadiu.(2) Cereals, taronges i remolatxa sucrera són els productes principals.

d) el desenvolupament industrial :(1) és notori en l'ètapa que va desde 1.914 fins a 1.918 i una crisi a finals de la dècada

dels anys 20.(2) hi ha un gran augment del consum d'energia(3) cau l'explotació minera(4) es mantenen els sectors de la indústria pesant biscaina i el tèxtil català.

e) la banca :(1) la banca privada és un dels pilars del capitalisme espanyol.(2) ara es creen per exemple : l'Hispano-Americano, l'Español de Crèdito, el Urquijo, el

Banco Central.(3) molt sovint son capitals repatriats de les colònies americanes.(4) la concentració de capitals es fa al voltant de l'eix Madrid-Bilbao.

f) En definitiva :(1) Espanya es un país rural de petits propietaris i bracers(2) els intents de reforma agrària havien fracassat. Es busca la solució mitjançant els

plans de regadiu que fracassaren també(3) Qüestió obrera: salaris insegurs i baixos, jornada laboral excessiva, falta de seguretat.

Amb el problema apareix terrorisme i el sabotatge. Apareix en 1921 el P. comunista. Guerra de 1914.

6. Tots aquestos problemes no poden ser solucionats ni per Joaquim Costa amb el Regeneracionisme, ni per Maura ni per Canalejas.

7. Les Crisisa) La crisi de 1.909 (La Setmana Tràgica) i les seues conseqüències

(1) causes: radicalisme demagògic, anticlericalisme i antimaurisme.(2) xispa: movilització de reservistes i l'embarcament de tropes cap a Melilla.(3) és va declarar una vaga general (sobretot dirigida per republicans, anarquistes i

socialistes)(4) hi hagué un incontrolat esclat de violència el qual té com a objectius convents i

esglesies, escoles i establiments religiosos.(5) la repressió del govern no es feu esperar.

(a) les responsabilitats s'atribueixen a Lerroux, cap dels radicals, el qual ha de marxar d'Espanya mentre que Francisco Ferrar Guardia, pensador i pedagog anarquista, i altres quatre persones més, es condemnat i executat a mort acusat de ser responsable (per influència) dels incendis.

(6) la crítica que es fa al govern fa que dimiteixca Maura de la presidència del Consell de Ministres.

(7) El rei va encarregar els liberals de formar govern en un intent per atreure's alguns sectors de l'esquerra.(a) Canalejas intentarà la regeneració de la vida nacional. Aborda els problemes,

desenvolupant un vertader programa de govern :(i) projecte del servei militar obligarori(ii) llei d'Abolició de l'Impost de Consums(iii) legislació social(iv) la llei d'Associacions Religioses la qual estableix la prohibició d'establiment

a Espanya de nous ordres o congregacions religioses la qual cosa planteja certa tensió amb la Santa Seu.

(v) també planteja el projecte de la llei de mancomunitat :(a) preveia que les províncies pogueren concertar-se entre elles sense rebre

competències de l'Estat.(vi) Canalejas va ser assassinat en 1.912 per un anarquista.

b) 1912-1917: crisi general del sistema(1) la desaparició de Canalejas obre un període caracteritzat per la fragmentació dels

partits liberal i conservador.(2) l'inici de la Primera Guerra Mundial influeix decissivament en els esdeveniments.(3) El fracàs del tornisme

(a) 1.913 : Eduardo Dato accepta formar govern(i) es produeix l'escissió dels partidaris de Maura i adopten posicions i idees de

signe nacionalista(ii) la figura de Juan de La Cierva, autoritari i partidari de l'acció, és notable en

el partit.(iii) en el Partit Liberal succeix quelcom de semblant i s'oposen Manuel Garcia

Prieto i el comte de Romanones.(iv) la mesura principal d'aquest govern fou la concessió de la mancomunitat a

Catalunya. (a) Entic Prat de la Riba fou el primer president.

(b) en entrar en crisi els dos partits i conseqüentment la falta d'enteniment d'ambdós, desapareix el tornisme i cada grup busca l'extrem més pròxim per la dreta i per l'esquerra.

(4) L'impacte de la Primera Guerra Mundial(a) l'actitud de l'Estat espanyol és de neutralitat

(i) tot i que la societat es va dividir entre aliadòfils i germanòfils, identificables -amb excepcions- amb l'opinió democràtica i socialista per un costat i amb les forces més a la dreta per l'altre.

(b) la influència va ser gran sobretot en l'economia(i) auge en les exportacions(ii) encariment dels productes agrícoles i un alça de preus general(iii) la banca és la més afavorida(iv) es produeix una forta concentració capitalista

(5) La crisi de 1.917(a) la monarquia es veu atacada per :

(i) l'exèrcit,(a) les Juntes Militars de Defensa son expressió del desontent de la classe

militar afectada en el tema econòmic i per la divisió entre Armes i oficials, a la intervenció del rei i a la pasivitat del Parlament. A més estava present el problema de Marroc i el tema dels ascensos.

(ii) el proletariat anarquista sobretot (a) la UGT de Madrid amb el recolzament de la CNT convoca una vaga

general amb xocs sanguinosos entre exèrcit i vaguistes en Madrid, Barcelona, Bilbao i altres localitats.

(iii) i pels regionalistes de Cambó

(a) l'Assemblea de Parlamentaris, a iniciativa catalana, demana al govern la convocatòria d'unes corts constituents.

(b) la burgesia es va fer enrere, l'exèrcit va permaneixer fidel i el proletariat va ser vençut però els problemes continuen i ara l'exèrcit participa en la vida política(i) la por a una revolució des de baix va assustar a les classes mitges(ii) a més, el xoc entre militars i vaguistes va ser decissiu(iii) entre les Juntes i l'Assemblea no es va fer un front contra el sistema(iv) la no incorporació dels camperols, axií com el recolzament de l'exèrcit, les

vacilacions republicanes i la por de la burgesia va fer fracassar el moviment(v) Resultat :

(a) 70 morts(b) dos milers de detencions(c) condemna a cadena perpetua que no es va acomplir de : Francisco

Largo Caballero, Julian Besteiro i Andrés Saborit entre altres.8. El procés de desintegració (1.917-23)

a) El procés de descomposició avança i la dictadura va presentant-se com l'única solució per a molts sectors de la societat

b) l'agitació popular combra una violència extremac) la guerra de Marroc entra en una fase críticad) Els intents de solució :

(1) des del últim govern de Maura (1.917) s'acaba el tornisme i apareix el govern de concentració.

(2) sent Francesc Cambó ministre de Foment :(a) pla per a promoure l'agricultura, el desenvolupament forestal, les obres

públiques i la nacionalització dels ferrocarrilla regulació de les juntes militarsl(3) la llei de reorganització de l'exèrcit que eleva els salaris, el nombre d'homes i

introdueix modificacions en el sistema d'ascensos.(4) es redueix la jornada laboral a 8 hores(5) adhesió a la Societat de Nacions(6) no reconeixement de la URSS(7) tant el problema obrer com el del camperolat andalús és fa més cru.(8) en 1921 es produeix l'aparició del Partit Comunista amb la qual cosa es produeix

l'escissió de l'esquerra socialista.(9) el desastre de Marroc és essencial per a comprendre el final del període. (derrota

d'Annual)e) el camí cap a la Dictadura està plà. l'Assemblea de Parlamentaris demana al govern la

convocatòria d'unes corts constituents.C. 1923: Proclamació de la dictadura

1. Introducció :a) L'exèrcit, el rei i una part de les capes socials recolzen un canvi polític de caire autoritari. b) Les bases ideològiques de la dictadura tenen :

(1) un caracter antiliberal i conservador ; (2) entre les seues prioritats es troba la formació d'un estat fort, centralista i la defensa de

l'ordre pùblic.c) Miguel Primo de Ribera, convençut de ser el salvador necessàri s'esforça en traure

endavant un règim amb fortes dosis de bona voluntat populista i ceguera política.d) finalment la solució dictatorial no resol en profundidtat els problemes i desequilibris ans,

al contrari, després d'una sèrie d'èxits inicials, aquests problemes s'agreugen.2. El 13 de Setembre de 1.923 Miguel Primo de Rivera dona un cop d'estat, i proclama l'estat de

guerra en Barcelona (doc pg 178)a) acceptat pel Rei i l`exèrcit i que no es mal vist per la burgesia catalana, els radicals i

inclus els socialistes.b) el cop d'estat troba el refús només obert de la CNTc) Alfons XIII, ja a Madrid, rebutja la proposta governamental de destituir els sublevats i

convocar Corts. Decideix cridar a Primo de Rivera per a que forme govern i decreta la constitució d'un directori militar. (doc pg 179)

3. Ideologia i Recolzaments :

a) el pensament polític de Miguel Primo de Rivera es forja en la mentalitat jeràrquica militar i el refús als polítics professionals. Ell s'identifica com un patriota, catòlic i tradicional (Patria, Religió i Monarquia)

b) el seu talant personal és impetuós i ingenu. Practica el paternalisme i el populisme.c) No hi ha una formulació ideològica estructurada en el cop, tan sols elements conservadors

i mentalitat castrense, barrejats amb ideals regeracionistes.d) s'invoquen els principis d'eficàcia, ordre i autoritat, buscant la legitimització pels fets i la

realització.e) Ara bé, una vegada passat el primer moment comencen a donar-se aspiracions

d'institucionalització i la ideologia del règim es forma a mesura que avança l'acció del govern i els discursos polítics :(1) antiliberalisme(2) Estat fort i intervencionista(3) caracter conservador i monarquic(4) catolicisme social

f) El cop no pot triomfar sense el recolzament reial i el suports d'importants forces polítiques i socials :(1) sectors conservadors catòlic i tradicionalistes(2) l'exèrcit(3) empresaris i patrons(4) alguns intel.lectuals conservadors

4. Dues fases:a) Directori militar que soluciona el problema d'ordre públic i el colonial (setembre 1.923-

Desembre 1.925)(1) L'obra de govern

(a) Quan Primo arriba al poder no du un programa polític clarament definit, tan sols retirar els vells polítics liberals i resoldre de forma eficaç els problemes pendents :(i) restabliment de l'ordre públic i eliminació de la corrupció(ii) pacificació de Marroc

(a) és el gran tema en política exterior i acapara l'acció del govern fins a la seua resolució i es converteix en el major èxit del règim.

(b) la situació en Marroc divideix els espanyols : les classes populars i els sectors polític d'esquerra refusen la presència en el nord d'Àfrica, mentre que bona part de l'exèrcit i els partits conservadors la defenen.

(c) França iniciarà una política de coordinació diplomàtica i militar que veu el seu fruit en el desembarcament d'Alhucemas. L'acció d'Espanya pel nord i de França pel sud divideix en dos el territori dominat pel lider del Rif (Abd-el-Krim). (vore doc. pg 182)

(iii) en política local es disolen els Ajuntaments i les Diputacions Provincials i es fan càrrec de l'Administració els oficials de l'exèrcit. L'objectiu és tallar els casos de corrupció i caciquisme local tot i que els resultats foren molt irregulars.

(iv) per a dotar a l'Administració Local d'una certa coherència, José Calvo Sotelo impulsa l'estatut municipal que atorga el vot a les dones cap de família.

(v) el problema dels nacionalisme regionalista es converteix aviat en el primer obstacle.(a) l'actitud dels polítics catalans més moderats és de prudència i espera cap

a les decisions governamentals respecte al nacionalisme català.(b) el règim dona mostres rapidament de quina va a ser la seua política al

respecte : refús del català en els actes oficials i persecució de la premsa nacionalista radical

(c) La Lliga Regionalista, representant de la burgesia catalana, s'allunya aviat del règim que havia propiciat.

(d) en març de 1.925 es publica l'estatut provincial el qual significava un pas enrere.

(e) Primo de Rivera refusa expressament qualsevol forma d'autonomia regional, persegueix el nacionalime i suprimeix les manifestacions culturals catalanes.

(f) aquesta actitud radicalitza les postures que troben en Francesc Macià un lider polític que, des de l'exili, aglutina el nacionalisme català.

(g) l'actitud del règim amb el nacionalisme basc i gallec és semblant.(vi) a nivell internacional

(a) també es produiex un apropament diplomàtic cap a la Itàlia de Mussolini per buscar recolzament davant l'heremonia de França i G. Bretanya i en part per simpatia ideològica.

(b) l'actitud cap a la Societat de Nacions no és clara(c) respecte a Portugal, les relacions milloren en instal.lar-se un règim

semblant a l'espanyol a partir de 1.926.(d) hi ha també un apropament cap Llatinoamèrica.

b) Sustitució per un govern civil recolzat en la Union Patriotica, partit únic. Possible aparició del feixisme. Perill. Enmudiment del regionalisme. Corts desaparegudes. Supressió de les llibertats.(1) Afavorit pel creixement econòmic internacional dels anys 20 i una vegada silenciada

l'oposició política, el règim recull alguns fruit com la pacificació del nord de Marroc i un cert desenvolupament econòmic.

(2) ara es busca la consolidació política del règim(a) el primer pas és la formació d'un directori civil on la presència de militars en el

governs siga menor tot i que significativa.(b) en 1.927 Primo de Rivera convoca una Assemblea Nacional Consultiva amb un

sistema representatiu corporatiu i de nomenament governamental.(i) el seu objectiu és deliberar sobre un projecte de Constitució que planteja una

sola cambra amb representació popular i corporativa i un Consell del Regne per a assessorar el rei sobre el nomenament del cap del govern. El projecte contempla un augment del poder del rei cosa que no agrada al dictador.

(3) L'oposició política i social al règim és, al principi, escassa o es desenvolupa al compàs dels actes governamentals :(a) la dreta liberal entra en una profunda crisi i deixa el protagonisme polític a la

dreat autoritària tot i que tracten d'influir en Alfons XIII per a que li retire el recolzament al dictador.

(b) dins del socialime es produiex un debat entre els partidaris d'aprofitar les oportunitats d'intervenció política i sindical, línia que defén Francisco Largo Caballero i els que es mostren en contra amb una postura intransigent de cara a la dictadura (Indalecio Prieto i Fernando de los Rios)

(c) els política republicans funden en 1.926 Alianza Repúblicana, esperant el debilitament de la dictadura amb la creença que la monarquia s'ha vinculat a ella.

(d) els sectors dels catalanisme radical al voltant d'Acció Catalana o la seua fracció més extrema, Estat Català que lidera Francesc Macià, arriben inclús a un projecte de secessió en 1.926.

(e) dins el moviment obrer,(i) els anarquistes convoquen una vaga general que te poc recolzament. Foren

molt perseguits i dins d'ells també hi hagué una divisió entre els partidaris d'un refús frontal i els partidaris d'una acceptació i participació en la legalitat. Finalment la represió va propiciar una escissió radical i es va crear en 1.927 la FAI (Federació Anarquista Ibèrica)

(ii) L'UGT es manté a l'expectativa com indica el manifest conjunt amb el PSOE (doc. pag. 186) Finalment l'UGT accepta la col.laboració amb un sistema que ofereix algunes millores respecte als vells governs liberals.

(f) les organitzacions patronals recolzen el sistema corporatiu però, a partir de 1.928, comencen a allunyar-se d'una política laboral que consideren els perjudica a més de criticar l'excessiu pes de l'Estat.

(g) també dins l'exèrcit apareixeran divisions que es plasmen en alguna conspiració com ara la Sanjuanada de 1.926 o el conflicte amb el cos d'artilleria pel tema dels ascensos.

(h) Gran part de la Universitat i la intelectualitat dirigida per Unamuno i Ortega i Gasset s'oposa al règim

(i) els estudiants universitaris refusaren enquadrar-se dins els ideals del règim i formaren en 1.927 la FUE (Federació Universitaria Escolar) que aglutina als estudiants d'esquerra.

(ii) hi haguren enfrontaments entre el règim i aquests com ara per la llei de reforma universitaria que afavoria l'ensenyament religiòs universitari.

(iii) la represió exercida contra el món universitari més compromés va alentar els ideals republicans.

(4) Política econòmica i laboral(a) l'eix de l'actuació de la política econòmica és l'intervencionisme estatal inspirat

en un nacionalisme regeracionista.(b) l'objectiu és impulsar la producció i modernitzar les infraestructures.(c) des de 1.924 es fa notar el creixement industrial, especialment en sectors bàsics

com ara siderurgia, ciment i energia elèctrica però tamble la construcció i la metal.lurgia.

(d) en 1.924 es crea el Consell d'Economia Nacional com a agent estatal de regulació industrial així com la companyia CAMPSA (Companyia Arrendataria de Monopolis de Petrolis) per a protegir el monopoli del petroli.

(e) es milloraren els recursos i les comunicacions.(f) aparegueren les Confederacions Hidrogràfiques les quals organitzen les conques

fluvials per al reg i l'aprofitament industrials(g) es milloraren les carreteres i s'ampliaren. Pel que fa al ferrocarril hi ha una

intervenció financera estatal en les companyies amb la fundació en 1.924 del Consell Superior de Ferrocarril per al control de les tarifes.

(h) el sistema financer es confús i es realitza mitjançant pressupostos extraordinàris i emprèstits amb l'aval de l'Estat el que al final suposa un major dèficit.

(i) l'agricultura és el sector més endarrerit malgrat les bones collites d'arròs i taronges. Els cereals mantenen el seu estancament tradicional. El món rural segueix enfonsat sota el caciquisme i el jornalerisme.

(j) la població activa augmenta i canvien els percentatges de la població activa segons sectors : augmenta el sector industrial i el sector serveix tot i que ho fan tímidament.

(k) els grans afavorits per la política econòmica de la dictadura son l'alta burgesia la qual es beneficia dels processos de concentració empresarial i els terratinents que mantenen els baixos salaris.

(l) la política laboral es basa en el desig d'organitzen i integrar els obrers en un sistema productiu tutelat per l'estat, clarament paternalista(i) es crea el Consell Nacional de Treball, Comerç i Industria i es promulga el

codi de treball(ii) el més característica és l'organització corporativa, amb la tutela de l'Estat

com a mediador entre obrers i empresaris. El sistema refusa l'organització de sindicats de classe.

5. .6. Quan l'exèrcit dona a entendre que abans recolzaria al rei que a Primo de Rivera Alfons XIII

demana la dimisió d'aquestD. La fi de la dictadura i de la monarquia

1. Durant 1.928 i 1.929 s'aguditza des de diferents fronts l'oposició al règim, alguns militars avalen les conspiracions militars i es fa sentir la crisi de 1.929.

2. Finalment la falta de recolzament dels capitans generals i del rei el fan dimitir.3. Com a anàlisi global :

a) desplaçament de les velles èlits de l'oligarquia liberalb) desaparició dels partis monarquics reformistesc) ascens de noves foces com ara el socialisme i el catolicisme polític (Unión Patriótica)d) desprestigi de la monarquia i divisió interna de l'exèrcit.e) sorgeix el règim de Franco :

(1) concepció d'un partit únic(2) el projecte de Constitució de 1.929 inspira l'aparell legislatiu franquista(3) formació de polítics i ideologies que nodreixen el franquisme(4) un exèrcit com el de Marroc organitzat i amb moral(5) creença en la legitimització per la via dels fets(6) mentalitat mesiànica per sobre de les tendències i vicissituts.

4. El rei encarrega a Berenguer formar govern però la tornada al Règim de la Resturació es inviable.

5. En 1.930 es signa el Pacte de San Sebastian que significa una aliança entre els diferents sectors de l'oposició republicana i formen un govern provisional presidit per Niceto Alcala Zamora.

6. Es convoquen eleccions començant per les municipals guanyades a la majoria de ciutats pels republicans.

7. Es demana al rei l'abdicació, cosa que fa, s'exilia.Dues raons expliquen la caiguda de la monarquia :

(1) el seu desprestigi(2) la el poc talant dels dos ultims governs : Berenguer i Aznar

VII. LA SEGONA REPÚBLICA. DEMOCRÀCIA I REFORMISME (1.931-1.936)

A. La proclamació de la Segona República i el govern provisioal (abril-desembre 1.931)1. El 14 d'Abril es va proclamar la Segona República Espanyola la qual heretava tots els

problemes que la monarquia liberal no havia pogut resoldre2. El canvi del sistema monàrquic al republicà es produí de forma totalment pacífica. Inclús el

propis monarquics facilitaren el traspàs de poders.3. El pacte de S. Sebastià havia estat suscrit per Lerroux, Prieto, Azaña i Alcala-Zamora,

nomenat president del Comité Revolucionari4. Aquest comité es convertí en govern provisional, presidit per Alcalà-Zamora, amb un

programa d'actuació (reforma agrària, llibertat de cultes, respecte a la propietat privada) que es basava en els acords del pacte.a) en el nou gabinet estan representades les forces democràtiques unides en la seua oposició

a la monarquia: totes les tendències republicanes, nacionalistes, els socialites i la UGT.b) aquest govern, des del primer moment, a través d'un estatut jurídic, fixa les normes de la

seua actuació dirigides a l'establiment d'institucions democràtiques. (vore doc. pg 195)c) el primers decrets intenten respondre a les expectatives

(1) Largo Caballer, ministre i lider de la UGT, persegueix una millora immediata les condicions laborals del camperolat en espera de la reforma agrària.(a) entre les primeres mesures estan:

(i) el decret de termes municipals el qual obliga els propietaris agrícoles a donar treball, primer, als residents en el terme municipal de la finca.

(ii) els jurats mixts per arbitrar salaris (iii) jornada laboral de vuit hores

(b) els propietaries reaccionaren en contra.(2) Manuel Azaña comença la reforma de l'exèrcit

(a) el seu objectiu és modernitzar-lo i assegurar la lleialtat a la República de tots el mandos militars. Aquells que no volen jurar passen a la reserva amb el sou íntegre.

(b) es reorganitza l'exèrcit i l'ensenyament militar(c) malestar entre els militars

(3) en el tema educatiu, Marcelino Domingo, persigueix estendre la cultura per a potenciar la modernització d ela societat.(a) prepara un pla per a crear escoles i augmenta el sou dels mestres(b) la supressió de l'obligatorietat de l'ensenyament religiós a les escoles posa a

l'Esglèsia en contra.(4) el problema religiós és d'aquells més seriós i el que li resta més recolzaments

(a) els governants tenen pressa per iniciar el procés secularitzador(b) al principi l'actitud de l'esglèsia fou prudent però aviat sorgiren els primers

enfrontaments(c) destaca l'actitud intransigent del cardena primat Pedro Segura(d) l'anticlericalisme es manifesta en el carrer i grups incontrolats incendien

esglèsies i convents(e) el govern reaccionà tard i molts catòlics s'allunyaren de la república.

(5) els conflictes socials son nombrosos i violents(a) vaga de la Telefònica, organitzada per la CNT(b) problema dels nacionalistes catalans

(i) Macià, lider d'Esquerra Republicana, proclama la república catalana en el marc d'un Estat federal, cosa que anava en contra del Pacte de Sant Sebastià.

(ii) finalment es va arribar a un acord d'establiment immediat d'un òrgan de govern autònom i l'elaboració d'un estatut d'autonomia.

5. Després es convoquen eleccions per a unes corts constituents per sufragi universal masculí per l'elecció d'unes Corts Constituents. El sufragi femení es retarda per a que ho decideixa el nou parlament. (vore gràfic pg. 196)a) son les eleccions més honrades i democràtiques de les hagudes fins el moment a Espanya.b) a les eleccions participaren un 65% dels possibles votantsc) majoria d'escons per a socialistes i republicans: pertanyien a l'esquerra i centre. La dreta

no va arribar a obtenir ni un centenar d'escons.d) PSOE, Acció Republicana, i el Partit Radical Socialista eren els partits d'esquerra més

votats(1) El PSOE tenia el suport de l'UGT i tenia a figures com Julian Besteiro, Indalecio

Prieto i Largo Caballero(2) .Acción Republicana que després es fusionaria amb el radical-socialime formant la

Izquierda Republicana, va ser fundada per Manuel Azaña.(3) El Partit Radical Socialista havia estat creat per Marcel.lí Domingo quan es va

separar del Partido Radical de Lerroux.(4) El PCE no va obtenir cap escó.(5) Entre els partits autonomistes: ERC dirigida successivament per Francesc Macià i

Lluís Companyse) Els partits de centre: Partido Radical i el constituit per uns quants grups de republicans

moderats(1) Partido Radical: de la mà d'Alejandro Lerroux amb bases ideològiques molt febles(2) moderats: Niceto Alcalà-Zamora del partido Progresista

f) Els partits de dreta(1) monàrquics alfonsins i els carlins, Partido Agrario i Accion Popular comandat per

Jose M. Gil Robles. Aquest va ser l'eix, l'any 1933, de la CEDA.(2) l'any 1933 també es funda Falange Espanyola de la mà de Jose A. Primo de Rivera(3) autonomistes: Lliga Regionalista de Catalunya i el PNB que a partir de 1933 es va

decantar cap a l'esquerra. (vore doc. pg 197)6. La Constitució del 1.931 (vore doc pg 197)

a) dues qüestions que provocaren molt d'apassionament: les relacions Esglèsia-Estat i l'autonomia de les regions

b) articles anticlericlals defesos per Azaña i socialestes triomfaren el que fa forçar a la dimissió d'Alcala-Zamora i així Azaña es fa càrrec del govern provisional.

c) la declaració de drets incloïa: llibertat religiosa, d'expressió, reunió, d'associació i de petició, lliure residència, de circulació, d'elecció de professió, d'inviolabilitat del domicili i de la correspondència.

d) Es suprimia qualsevol privilegi de classe social i de riquesae) possibilitat de socialitzar la propietat iels principals serveis públics tot i que els projectes

de nacionalització no es dugueren a fi.f) les corts estaven formades per un unic Congrés de Diputats elegit per quatre anys per

sufragi universal incloent-hi a les dones.(1) funcions legislatives i de supost a l'executiu(2) amb un nombre de compromisaris igual al de diputats, elegien, per sufragi universal,

al president de la República, amb un manament de sis anys.g) el problema d'aquesta constitució és que no era una constitució consensuada sinó que era

una Constitució d'esquerres.7. Les repercusions de la crisi econòmica de 1.929.

a) és cert que la crisi no afectà en gran mesura a Espanya en no tenir aquesta una economia molt oberta a l'exterior i ser un país poc industrialitzat però si que actuà com a element desestabilitzador

b) afectà sobretot a la mineria, la sidero-metalurgia i el sector naval però també el sector de la construcció

c) l'atur augmenta molt durant tot el periode i la conflictivitat social fou grand) l'atur rural sembla estar relacionat amb les lleis agràries: els propietaris reaccionaren

contractant menys jornalers.e) a tot açò s'unneix el fet que les portes de l'emigració estan tancades per la crisi mundial

B. El Bienni reformista o social-azañista.(Desembre 1931-novembre 1933) Com es fa enfrontar la republica d'esquerres amb els problemes. 1. és elegit president de la república Alcalá-Zamora2. Azaña segueix en el càrrec de cap del govern, el qual està format per republicans d'esquerra i

socialistesa) els radicals quedaren fora perquè no volien els socialistes dins el govern

3. La qüestió religiosa va eixamplar la separació entre dretes i esquerres doncs el nou govern va voler donar caracter laic al nou règim.

4. els partits al póder es veien atacats des de la dreta (pronunciament de Sanjurjo del 1932) perquè pretenien massa reformes i des de l'esquerra perque les reformes segons ells anaven massa lentament (moviment anarquista del Llobregat l'any 1932).

5. El problema religiosa) dissolució de la Companyia de Jesús i confiscament dels seus bensb) separació de l'Esglèsia i l'estat com a basec) promulgació de l'extinció en dos anys del pressupost del clero i del culted) submissiò del ordes religosos a una llei especiale) matrimoni civil, divorci i secularització dels cementirisf) prohibició als ordes religiosos d'ensenyar (aquest fou un error perquè l'estat no disposava

ni d'aules ni de professors i mitjans per fer-se càrrec de tot l'ensenyament del país)g) ni amb totes aquestes mesures es va poder posar fi al poder de l'esglèsia la qual va

intervenir en la lluita política a través d'Acción Popular.6. L'ensenyament i la cultura

a) el problema era l'elevat índex d'analfabetisme (30%) i la falta d'escolarització de gairebé la meitat de la població infantil

b) els projectes inicials de creació de places escolars s'aturaren per la manca de pressupostosc) tot i això es crearen 13.000 aules quan n'hi havia 35.000d) hi hagueren projectes educatius molt interesants comptant amb el precedent de la

Institución Libre de Enseñanza i de la Junta de Ampliación de Estudiose) realitzacions importants en el terreny cultural com ara biblioteques ambulants, missions

pedagògiques, etc.7. El problema militar.

a) Azaña pensava que l'exèrcit podia suposar un perill per a la República i va pensar en depurar-lo i aconseguir així un estat desmilitaritzat

b) hi havia un excés d'oficialsc) "llei azaña": possibilitava la jubilació anticipada, amb el sou íntegre, de tots els generals i

oficials que no volguessen prestar jurament de fidelitat a la República(1) la meitat dels possibles d'acolliren

d) es va crear un nou cos de policia urbana, la Guàrdia d'Assalt que s'esperava fora republicàe) açò creà una situació d'enfrontament el qual no existia abans de 1.931

8. El problema sociala) la legislació laboral avançà considerablement durant aquest període sent ministre de

treball Largo Caballero(1) lleis de jornada màxima(2) lleis de contractació laboral(3) jurats mixtos a les empreses(4) lleis d`accidents d'agricultura(5) regulació del dret a la vaga(6) és va intentar generalitzat les assegurances socials però no es va poder fer falta de

pressupostb) les idees dels diversos sindicats davant la qüestió no sempre era la mateixa

(1) l'UGT tenia dues tendències: el socialisme "acadèmic" i els qui desitjaven canvis més rapids per por dels avanços de la CNT més que no pas dels comunistes. En general, l'UGT sols va mantindre possicions violentes durant el bieni progressita

(2) a la CNT també s'adverteixen dues tendències(a) la que es negava a acceptar cap mena de programa(b) la sindicalista preconitzada per Angel Pestaña i Joan Peiró.(c) en general, l'opossició anarquista a la República va ser molt violenta, amb

vagues i sabotatges9. El problema agrari

a) La qüestió de la Reforma agrària fou altre dels problemes capitals que es plantejà en proclamar-se la República.(1) el govern provisional havia promulgat durant l'any 1931 diversos decrets encaminats

a evitar una possible insurrecció pagesa i preparar la reforma agrària(a) congelació d'arrendaments(b) jornada laboral de vuit hores(c) mètodes de contractació de treballadors

(2) la llei de Reforma agraria fou aprovada l'any 1932(a) els objectius eren: la desaparició del latifundi i l'absentisme, la disminució de

l'atur agràri, la racionalització del conreu i poser final a l'insuficient aprofitament de terres.

(b) la llei establia l'expropiació amb indemnització de les grans finques que no fossin conreades directament pels amos i també de les no cultivades i les de regadiu que no es reguessin, per tal de repartir-les entre families de pagesos o entre col.lectivitats d'agricultors.

(c) les terres de la noblesa i les dels qui havien participat en l'alçament del general Sanjurjo, l'any 1932, foren expropiades sense indemnització.

(d) també s'expropiaven les dels conreadors directes si passaven d'uns límits màxims(e) s'aplicà sobretot a Andalusia, Extremadura, La Manxa i Salamanca.(f) per dur endavant la redistribució es va crear l'IRA: en depenien les Juntes

Provincials i les comunitats de pagesos. Es va atorgar a l'Intituto un crèdit anual de 50 milions de pessetes i es va projectar de donar assentament de 60 a 75 mil pagesos cada any.

(g) mecanisme d'actuació:(i) les terres expropiades o confiscades passaven a ser propietat de l'Instituto(ii) l'Instituto les transferia a les juntes provincials(iii) aquestes juntes les lliuraven a les comunitats de pagesos per tal que les

explotessin col.lectiva o privadament segons hagueren decidit prèviament.(h) problemes:

(i) opossició dels terratinents expropiats o confiscats(ii) caràcter massa burocràtic de l'Instituto(iii) la falta de dades per coneixer les terres que pertanyien a un mateix amo(iv) falta d'estudis previs sobre la qualitat i rendiment de la terra(v) exclussió de les terres de pastura deixant de banda així a la ramaderia(vi) falta de pressupost

(i) resultats(i) al cap de dos anys d'actuació se n'havien assentat 12.000 pagesos(ii) allò que havia estat una reforma es va convertir en una qüestió prou

embolicada i dificil de solucionar(iii) decepció de les masses camperoles i actuació radical de la FNTT

10. El problema regional.a) La Constitució esmentava la possibilitat de concedir l'autonomia a les regions que ho

sol.licitessin.b) al mes de Setembre es va aprovar l'Estatut de Catalunyac) Catalunya passava a ser regió autònomad) regida per un govern propi, la Generalitat, format per un president, un parlament i un

consell executiue) la Generalitat tindria facultats legislatives i executives en hisenda, economia, educació i

cultura, transports i comunicacions i el govern de la República s'ocuparia de les relacions exteriors i l`exèrcit.

f) la llengua catalana juntament amb el castella serien idiomes cooficials.g) Francesc Macià va ser elegit president i quan va morir el va substituir Lluis Companys

fins aleshores president del Parlament.h) També el P. Basc i Navarra hi havia moviment nacionalista però aquestes regions estaven

més preucupades per mantenir el poc del règim foral que els quedava.i) A més, el caire fortament confessional del PNB dificultà les converses.j) Altres regions iniciaren el procés però les circumtàncies del moment impediren dur a

terme els projectes.(1) el de Galicia s'envià a les Corts dos dies després de la sublevació militar de 1.936(2) també d'Aragó, València i Andalusia partiren iniciatives autonòmiques.

C. Crisi de la República d'esquerres.1. a mitjan 1933 era evident la inestabilitat governamental.2. era molt conflictiva la questió de la reforma agrària i la seva lentitud va originar alguns

aldarulls de matís anarquista com el de Casas Viejas (Cadis).a) aquest incident desacredità el govern

3. els radicals començaven a col.laborar amb la CEDAa) aquesta darrera va néixer en 1.933 procedent d'Acción Nacional, creada per José Mª Gil

Robles4. els monarquics més radicals conspiren des de els primers temps de la República junt a

elements militars i civils i xicotets grups feixistes. Finalment protagonitzen un cop d'estat de la mà de José Sanjurjo.

5. Ja en les eleccions d'abrirl de 1.933 hi ha un avanç espectacular de la dret i el triomf del Partit Radical de Lerroux

6. Pel setembre de 1933 Azaña va dimitir a causa de l'opossició parlametària7. Alcala-Zamora va decidir convocar noves eleccions generals per a novembre de 1.933.8. Els resultats: (vore doc. pg 202)

a) els republicans d'esquerra sols aconsegueixen 10 escons.b) la CEDA i els radicals obtenen amb els millors resultatsc) els socialistes obtenen una quantitat de vots entre els dos anteriors.

D. L'intent d'una República de dretes. El Bienni radical-cedista (novembre 1933-febrer 1936)1. Com ja hem comentat el resultat de les eleccions fou favorable a la CEDA. Obteniren actes de

diputat els caps de la CEDA (José Maria Gil Robles), de Falange Española (José Antonio Primo de Rivera) i del bloc nacional monàrquic (José Calvo Sotelo).

2. factors que contribuiren a l'èxit:a) la massa neutra del país va intentar mostrar la seva disconformitat amb la feina feta fins

aleshores per la República. A més està l'abstencionisme d'una bona part de l'esquerra, especialment la CNT.

b) Com que el partit amb més nombre de diputats era el radical, Alcalà-Zamora va cedir el comandament del govern a Lerroux que va decidir governar amb el recolzament de la CEDA la qual entraria en el govern a partir de 1.934.(1) al partir radical li va costar l'escissió de la seua ala esquerra, dirigida per Martínez

Barrio(2) també la CEDA va vore com es trencava la seua aliança amb l'extrema dreta

c) la CEDA esperava formar part del govern per dur endavant el seu programa:(1) reforma de la Constitució i de la Llei Agrària(2) defensa del catolicisme(3) límits a la socialització

d) la tasca de govern(1) retrocés de les reformes del periode anterior

(a) algunes lleis son clarament contrareformiste i altres donen una orientació moderada a projecte de llei republicano-socialistes (es veu la mà de la CEDA o del Partit Radical respectivament)

(2) en agricultura es modifica la llei de termes municipals però es respecta el programa de reforma agrària tot i que a partir d'abril de 1.935 pràcticament es va aturar el procés.

(3) la legislació militar es va mantenir(4) la política educativa canvià

(a) es construiren menys escoles però no es tancaren les catòliques(b) es va reorganitzar el batxillerat en cicles(c) es va posar fi a l'ensenyament mixt

(5) la legislació laboral de Largo Caballero es va anul.lar en part(6) la Constitució no arribà a canviar-se per falta d'acord

(a) així no es produí una revisió total de la legislació religiosa però es deroga la llei de confesions i congregacions religioses

(7) els nous governs no veuen amb bons ulls el desenvolupament autonòmic i el procés es va vore frenat i agumenten les tensions amb els nacionalistes

e) les esquerres desconfiaven prou de la bona fe repúblicana de Gil Robles i pensaven que volia instaurar un règim semblant al feixista(1) la tensió esclatà quan Lerroux feu entrar tres diputats de la CEDA al govern.

(2) l'UGT va declarar la vaga general que va fracassar(3) a Catalunya Companys va declarar l'Estat Català però el govern va dominar la

situació(4) a Astúries va esclatar un moviment revolucionari i calgueren dues setmanes per

sufocar-lo, amb la intervenció de l'exèrcit africà.(a) l'acció va estar mal organitzada(b) la CNT no participà i els sindicats camperols estan esgotats

f) davant el triomf el govern es posa a dur endavant les seues propostes:(1) l'Estatut de Catalunya fou suspés(2) es va promulgar una llei de Reforma Agrària que en realitat era una contrareforma

frenant així una reforma ja prou lenta. S'aconseguir l'enemistat de les masses pageses i sindicals

(3) .la poca solidesa del govern radical-cedista, la incapacitat de solucionar els problemes derivats de la crisi mundial, i uns quants escandols financers feren caure el govern.

(4) Alcala-Zamora decidí convocar eleccions per al febrer de 1936.E. El triomf del Front Popular.

1. El Front Popular era una coalició de partits obrers i republicans d'esquerra més ampla que la del primer bienni però també més lliure en el seu compromís. a) partits republicans d'esquerrab) el P. Socialistac) el P. Comunistad) el Sindicalistae) el POUMf) tenia un programa reformista. Era un programa electoral però no un programa de govern.

(1) amnistia per delictes político-socials(2) restabliment total de la constitució i la reforma del Tribunal de Garanties

Constitucionals(3) revisió de la llei d'ordre públic(4) reforma fiscal(5) inversions en ensenyament(6) restauració de les autonomies(7) però no era un programa revolucionari: ni la banca ni la terra anava a ser

nacionalitzada2. Azaña fa ser nomenat cap de Govern, es van tornar les facultats a la Generalitat de Catalunya i

es va presentar un programa legislatiu a les Corts.3. de febrer a juliol de 1.936 hi ha un govern dèbil, format sols per republicans d'esquerra.

Aquest govern es va vore desbordat per la radicalització del moviment obrer el qual pensa en la revolució i per les dretes partidaries d'un govern fort i implicades en la preparació d'un cop militar.a) té el recolzament de socialistes i comunistes

4. destitució d'Alcalà-Zamora i sustitució per Azaña que així deixava un buit molt gran en el govern doncs no hi havia altra personalitat capaç d'aglutinar el Front Popular.

5. Santiago Casares Quiroga va ser nomenat cap de govern. Tingué que enfrontar-se amb una sèrie de problemes:a) ordre públicb) forta opossició de la dretac) amb les ocupacions de terra i amb l'activisme socialista on hi havia un greu enfrontament

entre l'extremisme de Largo Caballero i el moderantisme d'Indalecio Prieto.(1) el govern reacciona primer enviant tropes i després legalitza l'apropiació

d) Mentre Azaña esperava la solució dels problemes la desunió de l'esquerra no minvava i Falange Española reforçada amb la CEDA es preparava per a un alçament militar.

e) el deteriorament de la convivència social es produí per l'enfrontament entre els partits polítics, les lluites en el Parlament i els greus conflictes que s'originaren tant al camp com a la ciutat(1) Dintre del Partit Socialista entre Largo Caballero i Indalecio Prieto(2) El PC es partidari de recolzar el govern a curt termini. Ara es converteix en un

vertades partit de masses molt organitzat i a més controla les Joventuts Socialistes i comunistes després que aquestes es fusionaren.

(3) entre els grups de la dreta els extremismes també avançaren

(a) l'actuació de José Calvo Sotelo, diputat monarquic, el qual protagonitza forts enfrontaments amb l'esquerra parlamentària, contribuí al clima hostil.

(4) FE i de las JONS augmenta considerablement el nombre d'afiliats. Refusa la moderació cedista i és partidaria de l'acció.

(5) els incidents del 12 i 13 de juliol en son exemple de la situació que es vivia.(6) en aquest moment es produeix la sublevació militar, el qual, en no triomfar en tot el

territori nacional, dona lloc a la guerra civil.F. El desenvolupament polític a l'Espanya republicana.

1. Quan es produeix l'alçament es va càrrec del govern José Giral substituit aviat per Largo Caballero.

2. constitueix un govern que aglutinava elements de tendències molt diferents: socialista, azañistes, comunistes, d'esquerra catalana i quatre representants de la CNT

3. durant el mesos de Juliol i Agost del 1936 el govern de Giral va promulgar diversos decrets que foren duts a terme per Largo Caballero:a) transformació de la Guardia Civil en Guardia Nacional Republicanab) embargament de les industries i terres abandonades donant lloc a una reforma agrària que

lliure més de 4 milions d'hectàreas als pagesosc) nacionalització de línies fèrries, companyies elèctriques, CAMPSA i alguns bancs.d) El govern de Largo Caballero s'havia traslladat a Valènciae) es va atorgar al Pais Basc un Estatut d'Autonomia

4. .Independentment, la CNT i la FAI iniciaren una revolució social espontània amb l'expropiació i col.lectivització d'industries i terres sense l'autorització del govern. Sobretot a Catalunya i Aragó.

5. Quan Largo Caballero es substituit per Negrin moltes d'aquestes col.lectivitzacions foren suprimides per tal de constituir un estat fort capaç de plantar cara al cop d'Estat.

6. .Amb els revesos de la guerra aquest govern anà dissolent-se i els seus membres fugint.G. El desenvolupament polític a l'Espanya "Nacional"

1. es va constituir a Burgos una Junta de Defensa però aviat es va reunir el comandament militar i polític en la figura de Franco.

2. al cap de poc temps l'Estat va tenir el reconeixement d'Alemanya, Italia, Portugal i el Vaticà.3. la guerra era l'objectiu quasi unic del govern nacional però pel febrer del 38es va crear un

govern amb uns quant ministres civils.4. Es va iniciar aleshores la tasca administrativa i legislativa prenent com a base els principis

ideològics de Falange Espanyola5. les dissensions internes foren suprimides mitjançant el decret d'unificació que unia en un sol

bloc a falangistes, carlins, monàrquics, i cedistes sota el comandament de Franco.6. la primera realització legislativa fou el Fuero del Trabajo7. .en l'ambit religios s'anul.laren totes les mesures anticlericals dels governs republicans.8. es va crear el Servicio Nacional de Reforma Económica i Social de la Tierra per tornar les

terres expropiades9. la llei de Premsa que posava uns principis bàsics de censura.

VIII. ESPANYA DEL 1.939 AL 1.986. EVOLUCIÓ POLÍTICA I ECONÒMICAA. Introducció:

1. Espanya va entrar en un etapa caracteritzada per un sistema polític peculiar: el franquismea) va durar fins el 1.975b) basat en la concentració de tot el poder polític a les mans de Franco

2. però el país no es va mantenir immutable:a) la influència dels esdeveniments polítics internacionals va obligar el règim a acostar-se a

les grans potències liberalsb) l'aliança amb els EEUU va forçar el franquisme a modificar una part de les seues bases

ideològiques, però sense renunciar mai a l'essència del sistemac) la naturalesa del país va canviar també pel desenvolupament econòmic dels anys seixanta

i l'entrada d'Espanya al grup dels països industrialitzats(1) aquesta transformació econòmica va dur a una transformació cultural

3. Quan Franco va morir, l'any 1.975, el país va entrar en una etapa de la història en que s'intentava crear i consolidar un sistema polític de tipus democràtic i liberal, semblant al dels altres països de l'Europa occidental

B. Primera etapa: 1.939-1.950. Una llarga postguerra.1. Les conseqüències de la guerra

a) Dificultat d'avaluar la destrucció però tanmteix si que es cert queb) a causa de la guerra civil una majoria considerable dels espanyols va passar gana fins al

1.950,c) i el país no va començar a disposar dels productes d'ús normal fins ben entrada la dècada

dels anys cinquata.d) l'aturada en el creixement de la població, la disminució de la renda per capita, l'augment

de la proporció de població activa que treballa en l'agricultura en son també una conseqüència

2. El sistema polític com a conseqüència de la guerra a) El sistema polític imperant a Espanya entre el 1.939 i el 1.975 deriva directament de la

guerra i només es pot explicar a partir d'aquesta.b) Característiques:

(1) Acumulació de poder polític (a) en mans del cap de l'exèrcit(b) la necessitat de la guerra posava a les mans de Franco el comandament suprem

de l'exèrcit i la totalitat del poder polític, executiu i legislatiu, com a cap de l'estat i del govern

(c) tots els organismes de govern eren només organismes assessors.(i) els membres eren nomenats i cessats per Franco(ii) aquests a més no tenien cap poder decisori

(2) Creació d'un partit únic (a) Els grups polítics (Falange Española, els carlins i diferents grups polítics de

dretes, la majoria dels quals havien format part de la CEDA) havien mostrat divergències al llarg de la guerra i no sempre es mostraven submisos al comandament militar

(b) el decret d'unificació va refondre tots ells en un partit únic: Falange Española Tradicionalista i de las JONS(i) els seus membres estaven sotmesos a l'única autoritat del seu cap nacional:

Franco(ii) algunes personalitats es negaren a integrar-se en la disciplina del partit únic

(c) el nou partit tenia una ideologia on es barrejaven (i) elements de la dreta més tradicional (antiliberalisme, antisocialisme,

nacionalisme exaltat, catolicisme consevadors, etc)(ii) aportacions de l'ideari falangista més pròximes al pensament feixista

(d) el primer document que va sintetitzar aquesta ideologia fou el Fuero del Trabajo.

(3) El Consejo Nacional (a) Les personalitats més destacades del partit únic formaven el Consejo Nacional

de FET i de las JONS(b) era un alt organisme deliberador, assessorador del cap de la nació(c) encarregat, en el cas de mort o incapacitat de Franco, de proclamar-ne el

successor, designat prèviament per ell(d) no va representar mai un poder distint oposat a Franco perquè els nomenava

Franco.(4) Forces socials que donaven suport al règim

(a) Eren una colla de forces socials de tarannà clarament conservador(i) l'exèrcit(ii) els clero(iii) els grans propietaris agraris(iv) els pagesos mitjans de la Meseta i de Navarra(v) alguns sector de la classe mitjana atemorits per la revolució del 36-38(vi) membres de l'alta burgesia financera i industrial

C. Acció dels governs durant el periode 1.939-521. Foren un seguit de governs amb ministres que el mateix Franco triava i que mantenia en el seu

lloc mentre tenien la seua confiança2. S'hi poden observar unes constants:

a) els falangistes solien ocupar les carteres de treball, agricultura i sindicatsb) els carlins solien tenir la de justìciac) els catòlics, la d'educaciód) els militars s'ocupaven de les tres carteres relacionades amb la defensa

e) una colla de personalitats tècniques ocupaven les carteres d'hisenda, d'obres públiques, d'indústria i de comenrç.

3. El control de la vida política a) Es van promulgar un seguit de lleis per exigir responsabilitats polítiques als qui hagueren

col.laborat d'alguna manera amb les autoritats del bàndol republicàb) es restringiren les llibertats clàssiques del sistema liberal: de premsa, de reunió,

d'associació, etc.4. Política cultural

a) La "depuració" va ser important(1) hi va haver un important exili de personalitats destacades en el camp de la cultura (2) els que es van quedar van haver de patir una forta repressió

b) Com a conseqüència va venir un llarg període d'indigència cultural on tot allò que fes olor d'avantguarda artística o literària va ser prohibit

c) el 1.939 es va crear el CSIC (Consel Superior d'Investigacions Científiques)(1) l'objectiu era promoure la investigació científica i humanística, dins el marc d'una

ortodòxia filosòfica d) la política educativa va afavorir el renaixement de l'ensenyament privat

5. Política econòmica a) Algunes línies de l'orientació general:

(1) la política econòmica va oscil.lar entre la necessitat de reconstruir el país i la impossibilitat de trobar, mentre va durar la 2ª Guerra Mundial, el suport internacional necessari

(2) d'ací que s'aplicara una política econòmica autàrquica, aocmpanyada d'una forta intervenció de l'estat, amb aquests objectius:(a) industrialitzar el país

(i) va portar a la creació de moltes industries noves amb l'ajut del govern(ii) i a la creació de l'INI (Instituto Nacional de Industria)

(b) controlar estrictament l'escàs comerç exterior(c) Augmentar la producció agrària

(i) va fracassar completament per causes diverses:(a) tècniques rudimentàries(b) rendiments baixissims(c) condicions meteorològiques desfavorables(d) defectes estructurals(e) etc.

(ii) va comportar el racionament, els preus de "taxa" i el mercat negre6. Política social

a) Descansava en els postulats dels "nacionalsindicalisme"(1) teoria elaborada pels falangistes, els quals creien que havien trobat les bases d'un

istema social que evitava els "inconvenients" del socialisme i del capitalisme(2) aquesta, aplicada a un país on no havia desaparegut el capitalisme va fer que aquesta

no passara mai del terreny de les declaracions de principis (almenys pel que fa als postulats anticapitalistes)

(3) a la pràctica aquesta teoria es va concretar en una forta intervenció de l'estat en l'àmbit de les relacions entre els empresaris i els treballadors i en el control dels drets i les obligacions d'aquests darrers:

(4) Els aspectes bàsics eren:(a) supressió dels sindicats obrers i creació de sindicats únics de tipus vertical(b) el govern fixava els sous(c) els treballadors no tenien cap dret de fer pressió mitjançant la vaga(d) fortes restriccions als empresaris per despatxar els empleats(e) desenvolupament d'un sistema molt complet de seguretat social

(i) Seguro Obligatorio de Enfermedad,(ii) de maternitat, vellesa i d'invalidesa, d'accidents i malalties professionals, de

deso-cupació i, la seguretat social agrària.7. Política internacional

a) La política exterior espanyola va estar totalment determinada per la Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències:

b) La col.laboració amb Alemanya

(1) L'inici de la guerra va col.locar el govern espanyols davant una situació difícil, perquè ben aviat es començarien a notar les pressions d'Alemany i Itàlia per aconseguir el suport d'Espanya

(2) al començament el govern espanyol va actuar amb cautela i va aconseguir mantenir la seua "declaració de neutralitat" i al final de "no bel.ligerància"

(3) a partir d'aquest moment va anar obrint-se una actitud més favorable a Alemanya, esperant obtenir-ne compensacions territorials al nord d'Àfrica

(4) aquest corrent germanòfil va quedar consagrar al 1.940 qual Serrano Suñer accedeix al ministeri d'afers estrangers

(5) Tanmateix, l'entrevista de Franco i Hitler a Hendaya va deixar moltes qüestions sense precisar perquè condicionava la intervenció espanyola al compliment d'un seguit de requisits que dificilment es produirien.

(6) l'atac alemany a l'URSS va oferir a Franco la possibilitat d'enviar la División Azul.c) Distanciament d'Alemanya

(1) el deteriorament de la situació militar dels alemanys va fer recular(2) en va ser un senyal la substitució de Serrano Suñer i la nova "declaració de

neutralitat"(3) el 12 d'octubre de 1.943 la División Azul abandonava el front rus.(4) des d'aleshores la política exterior espanyol va intentar aproximar-se als aliats.

d) El bloqueig internacional (1) En acabar la guerra es va produir una forta oposició internacional contra tots els

grups i els sistemes polítics que havien manifestat alguna mena de suort o d'identificació amb els vençuts i així el sistema polític espanyol va sofrit aquesta oposició.(a) va començar amb una nota oficiat dels governs d'EEUU, G. Bretanya i França,

on es rebutjava la legitimitat del govern espanyol i es manifestava la confiança en l'oposició interior.

(b) aquesta declaració va ser refermada per l'ONU(c) l'oposició política espanyola des de l'exterior també va començar a fer un seguit

de pressions que anaven des del manifest de Joan de Borbó fins a la penetració dels "maquis"

(2) La resposta de Franco va ser dura i es va basar en:(a) una forta campanya interior, d'un nacionalisme exaltat, on es va presentar la

pressió dels aliats com un atemptat intolerable a la dignitat i a la sobirania nacionals

(b) la mobilització de l'exèrcit per a fer una tasca de "neteja"(3) però la pressió internacional va agafar un nou tombant: el bloqueig econòmic.

8. La reconversió del sistema polític: la "democràcia orgànica" a) A partir del 1.943 el sistema polític espanyol va començar a sofrir un seguit de

transformacions que el portarien a prescindir de molts dels seus signes de to feixista i a adoptar formes que resultaren menys xocants dins el model polític de democràcia liberal:(1) la Ley de Cortes (1.942)

(a) que va reinstaurar aquest organisme però dotant-lo només de poders de deliberació i assessorament

(2) El Fuero de los Españoles (1.943)(a) era una declaració de principis que prescindia de les afirmacions totalitàries del

Fuero del Trabajo i acceptava una colla de drets individuals característics dels sistemes polítics liberals

(3) La Ley Municipal (1.945)(a) establia la manera d'accedir als càrrecs municipals i donava entrada a la via de

l'elecció(4) La Ley de Referendum Nacional (1.945)

(a) establia un mètode de votació directa(5) La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1.947)

(a) s'hi defineix que la forma que haurà de revestir l'estat espanyol després de la mort de Franco serà la monarquia

b) Totes aquestes modificacions no van pas convertir el sistema en una democràcia liberal, ni era aquesta la intenció dels qui el dirigien i per això va rebre el nom de democràcia orgànica

c) Diferències eren

(1) la censura prèvia(2) la llibertat d'associació quedava suprimida pel que feia a la prohibició de crear partits

i sindicats.(3) tota la participació en la vida política s'haiva de fer dins d'una organització política

única: el Movimiento nacional, comandat per Franco.(4) tot el poder polític continuava concentrat a les mans del cap de l'estat(5) normalment s'accedia als càrrecs polítics per nomenament del govern tot i que hi

havia alguns càrrecs electius (una part dels regidors, o una part dels procuradors a corts que eren elegits per persones que tenien càrrecs als sindicats verticals, a les corporacions municipals o a les associacions professionals)

9. La guerra freda i la modificació de la situació internacional d'Espanya. a) Totes les modificacions fetes pel règim no van fer canviar l'opinió internacionalb) va ser el començament de la guerra freda la que va fer canviar les coses:

(1) la política exterior dels EEUU va quedar marcada per un anticomunisme molt fot, que l'obligava a buscar aliats segurs, entre els quals -sense cap dubte- calia comptar amb el règim de Franco.

D. Segona etapa: 1.951-1.958. La primera obertura.1. Espanya normalitza les relacions internacionals

a) Quan es va crear l'OTAN Espanya no en va formar part, però ben aviat es va advertir l'interès dels Estats Units per integrar el nostre país en el sistema defensiu occidental.

b) Algunes fites d'aquest procés d'integració son les següents:(1) 1.950: l'ONU aixeca el veto contra el sistema polític espanyol(2) 1.951: els EEUU restableixen les seues relacions diplomàtiques amb el govern

espanyol(3) 1.951: Espanya ingressa a la FAO i demana entrar a la UNESCO(4) 1.953: es signen els Acords entre els EEUU i Espanya. Segons aquest el nostre país

cedia als americans el dret d'instal.lar i crear bases militars en territori espanyol a canvi d'ajuda militar i econòmica.

(5) 1.955: Espanya ingressa a l'ONU2. L'economia espanyola entra en contacte amb l'economia internacional.

a) Ja en 1.950 va arribar un crèdit dels EEUU de 62.500.000 dòlars.b) A partir d'aquest moment l'economia espanyola va començar a relacionar-se amb

l'economia capitalista occidental, que entrava en una forta expansió.c) De seguida se'n van començar a sentir els efectres al nostre país:

(1) es va suprimir el racionament de pa (1.952)(2) el mateix any es va decretar la llibertat de preus i de circulació per a tota mena de

productes alimentaris(3) la industrialització va experimentar un creixement important(4) a les ciutats va augmentar el nombre de llocs de treball i una primera onada

d'immigrants es va instal.lar als barris de barraques(5) la diferència de nivell de vida entre àrees rurals i àrees urbanes va començar a

desequilibrar-se en favor de les segones.(6) aquest primer creixement econòmic, acompanyat d'una forta inflació, va

desencadenar, a partir de 1.951, els primers moviments de protesta per part dels assalariats.

3. Nova distribució de forces en el règim polític espanyol a) A partir de l'any 1.950 es nota, en els governs franquistes, un augment de la influència de

grups polítics no falangistes que podrien definir-se pel seu caracter de "catòlics militants"b) Amb la signatura del concordat amb la Santa Seu (1.953) el clero obtenia importants

privilegis, mentre que el govern consevava el "dret de presentació", que li permetia controlar el nomenament de nous bisbes.

c) En aquest període es va anar refermant el suport de molts monàrquics al sistema polític espanyol, arran de l'acostament entre Joan de Borbó i Franco.(1) el resultat més remarcable en fou l'arriba a Espanya, per iniciar-hi els estudis de

batxillerat, del príncep Joan Carles de Borbó.d) també es produïa el lent ascens polític de l'almirall Luís Carrero Blanco.

4. Primers signes d'obertura cultural. a) Pels volts del 1.950 van reapareixent moviments i tendències artístiques i literàries

d'avantguarda:

(1) reapareix el surrealisme a les arts plàstiques, amb el grup "Dau al set" o l'"Escuela de Altamira" que agrupava artistes representatius de tendències avantguardistes

b) al mateix temps l'academicisme dels anys quaranta començava a desapareixer lentament.c) En el camp de la literatura l'any 1.944 ressorgeixen veus surrealistes com "Hijos de la ira"

de Dàmaso Alonso.d) A partir de 1.952 una nova generació s'obre pas amb una literatura realista i crítica:

(1) Blas de Otero amb "Pido la paz i la palabra"(2) Rafael Sánchez Ferlosio amb "El Jarama"

e) En el terreny ideològic es interessant el moviment crític que va començar a obrir-se camí entre els intel.lectuals catòlics pels volts del 1.950, així com l'aparició d'un catolicisme liberal de clara influència francesa(1) J.L. López Aranguren i la revista "El Ciervo" en son bons exemples(2) també va començar a haver-hi entre els catòlics una certa preocupació pels

problemes socials representada per alguns moviments especialitzats com ara d'Acció Catòlica o la JOC i l'HOAC.

f) També a la Universitat es va notar aquest moviment crític on els estudiants s'oposaven al sindicat oficial SEU (Sindicato Español Universitario)

g) Tot aquest moviment de renovació cultural va ser recollit per J. Ruíz-Jiménez que va dirigir el ministeri d'educació del 1.951 al 1.956.(1) Des d'aquest ministeri es va produir un intent de potenciar i encarrilar el moviment

de renovació cultural que començava a obrir-se camí.(2) Laín Entralgo i Antonio Tovar van col.laborar amb el ministre

h) Però el pluralisme ideològic, cada cop més present a la universitat, produïa iniciatives que molt consideraven perilloses:(1) un "Congreso de Escritores Jovenes" prohibit i(2) l'intent de convocar un Congreso Nacional de Estudiantes -que no es va celebrar- va

produir a Madrid un seguit d'enfrontaments entre estudiants que van costar el càrrec a Ruiz-Jiménez.

E. Tercera etapa: 1.958-1.973. desenvolupament econòmic i canvi social.1. El creixement econòmic

a) En el període 1.960-1.962 l'economia espanyola va experimentar un creixement molt fort(1) aquest creixement va ser un reflex del creixement econòmic experiementat pels

països capitalistes de l'Europa occidental en el mateix període, especialment important alspaïsos de la CEE

b) l'any 1.957 va encarregar-se de la política econòmica espanyola unequip de polítics disposats a afavorir al màxim el contacte de l'economia espanyola amb la del món neocapitalista(1) després d'un peíode de reajustament dels mecanismes de política econòmica (Pla

d'Estabilització Econòmic, 1.958) es van posar en marxa els contactes amb l'economia europea a través d'alguns mecanismes bàsics com ara:(a) els crèdits i les inversions de capital estranger(b) les divises enviades pels espanyols(c) els recursos aportats pels turistes europeus(d) l'augment espectacular del volum d'exportacions i importacions.

c) aquest creixement va transformar profundament l'estructura del nostres país:(1) es va produir un desenvolupament industrial i urbà important(2) disminució del pes relatiu del sector agrari i de les àrees rurals(3) augment del nivell mitjà de vida del país(4) es va passar en molts sectors des de la pura supervivència al consumisme discret

2. El canvi social a) La transformació econòmica implicava un canvi profund en la societat:

(1) la societat espanyola del 1.970 era radicalment diferent de la del 1.940(2) en conjunt, podem concloure que la societat espanyola del 1.970 s'acostava

progressivament al tipus de societat dels països industrialitzats i desenvolupats.(3) però aquest canvi va afectar, a més, el sistema de valors i els models de conducta

acceptats per la majoria de la població.(4) Un seguit de fets van contribuir a aquesta modificació:

(a) desaparició gradual de la família tradicional(b) el creixement i la diversificació de lainformació i el nombre cada vegada més

elevat de persones a qui arriba pels diferents canals

(c) l'augment qualitatiu del consum cultural(d) la més gran facilitat de comunicació i d'intercanvi entre persones d'àrees molt

diverses i allunyades(e) la profunda transformació que es va produir en sectors importants del clero

catòlic, que van deixar de representar, en moltes zones, sobretot urbanes, el suport i la justificació dels valors de la societat tradicional.

(5) aquest nou tipus de societat a més era més conflictiu que la societat tradicional més passiva i submissa.(a) a la nova societat industrial existeix un nivell de vida més elevat i una mobilitat

més gran(b) però també hi ha més sentit crític i més ganes de participar en les decisions de la

col.lectivitat(c) a més hi ha una major demanda de béns de tota mena i el desig d'ascendir

socialment.3. Els problemes polítics.

a) El canvi social va plantejar un repte polític molt important a l'estat espanyol del 18 de juliol del 36: Seria capaç, aquest estat, d'adaptar les estructures a les exigències del nou tipus de societat?(1) La política econòmica "tecnocràtica"

(a) aquesta va ser obra d'un grup de gent que s'ha definit per dues característiques: la relació amb l'Opus Dei i la ideologia "tecnocràtica"

(b) tenien com a objectiu estimular el desenvolupament econòmic del país introduint-hi uns hàbits de racionalització i eficàcia tècniques pròpies de les grans empreses capitalistes actuals

(c) volien que aquests criteris foren adoptats també pel govern, tant per al funcionament de l'aparell burocràtic com en el plantejament de la política econòmica.

(d) Ara bé, a aquest equip se li va plantejar un problema polític molt important: n'hi hauria prou amb una modernització de la burocràcia estatal per encarrilar i resoldre els problemes que desencadenaria el canvi social? Seria capaç, el sistema polític del 36, de controlar les noves forces socials i polítiques que sorgirien? El problema tenia un doble vessant:(i) primerament calia recollir les multiples aspiracions dels ciutadans normals:

(a) reivindicacions salarials(b) protestes sobre condicions de treball(c) demanda de més serveis públics i més eficaços (seguretat social,

educació, transport, etc)(d) peticions de més autonomia municipal i regional(e) etc.

(ii) però a més, en aquestes reclamacions s'hi advertia com més va més la intervenció de les foces polítiques de l'oposició que actuaven a l'interior del país

(2) El desenvolupament de l'oposició(a) Alguns aspectes:

(i) va augmentar la força dels grups i dels partits polítics de l'oposició d'abans del 1.939 que, malgrat que eren il.legals, actuaven a Espanya: té un paper destacat el PCE i alguns grups socialistes.

(ii) nous grups d'oposició que en alguns casos adoptaren formes de lluita radicals: cas d'ETA que apareix l'any 1.961 com una escissió del PNB.

(iii) sorgeix una oposició política formada per grups i persones que havien col.laborat amb el Movimiento Nacional:(a) monarquics com José M. de Areilza(b) demòcrata-cristians com Gil Robles o Ruiz Jiménez(c) socialdemòcrates com Ridruejo

(iv) van apareixer organitzacions sindicals obreres il.legals com CCOO(v) es van consolidar corrents ideològics que es manifestaven habitualment

entre els intel.lectuals i que presentaven un contingut revolucionari (sobretot marxista)

(vi) entre el clero van aparèixer grups que van adoptar posicions cada vegada més crítique.

(b) Estava clar que una oposició tan variada abastava una àmplia gamma de posicions però tots coincidien a considerar que el sistema polític del 18 de juliol no era l'adquat per governar l'Espanya dels anys setanta.(i) A aquest plantejament crític, basat en l'anàlisi de la situació interior

d'Espanya, se n'hi afegia un altre de tipus extern, utilitzat per l'oposició moderada

(ii) Espanya amb uns interessos econòmics que l'empenyien a intergrar-se al Mercat Comú, no hi seria admesa fins que no tinguera un sistema polític "homologable" al de la resta de països.

4. L'actuació política dels governs els anys setanta.a) Davant el doble desafiament de les reivindicacions i de la pressió de l'oposició, els

governs van actuar en una doble línia(1) es va acceptar de retocar i modificar aspectes del sistema polític com els següents:

(a) l'any 1.958, per la Ley de Convenios Colectivos, es va abandonar el control directe del govern sobre la fixació de sous (tot i que el govern se solia reservar una possibilitat d'aprovació dels convenis i fixava el límit del "salari mínim legal")

(b) l'any 1.966 la Ley de Prensa va suprimir la censura prèvia(c) el mateix any a la Ley Orgánica del Estado s'establia que una part dels

procuradors a corts foren elegits directament per votació dels cap de la família i les dones casades.

(d) l'any 1.967 la Ley de Libertad Religiosa va eliminar les discriminacions per motius religiosos.

(e) l'any 1.970 es va aprovar una Ley de Educación que -amb tots els seus inconvenients- suprimia una discriminació molt impopular en aquest camp:(i) la separació dels alumnes de deu anys en dos grups, els que entraven a

cursar el Batxillerat i els que continuaven a l'Ensenyament Primari que s'acabava a catorze anys, sense possibilitat d'enllaçar amb graus superiors.

(2) Tot i axiò, el règim semblava no decidit a adoptar les formes polítiques pròpies de les democràcies occidentals. Això es manifestava en:(a) la fixació d'una ideologia bàsica antiliberal que apareix a la Ley de Principios

Fundamentales del Movimiento (1.958)(b) la proclamació d'una constitució política (Ley Orgánica del Estado, 1.966) que

havia de servir per regir el país després de la mort de Franco. Si bé desapareixia la concentració de poder polític, es muntava un sistema polític on tota la representativitat passava pel camí de la "democràcia orgànica"

(c) la continuació dels control sobre els sindicats (Ley Sindical, 1.971)(3) Per la seua banda l'oposició es manifestava cada vegada més sovint, i axií es va

iniciar una escalada de força entre el govern i l'oposició.(a) El vessant més espectacular d'aquesta pugna va correspondre al terrorisme

d'alguns grups radicals com ara ETA o el FRAP(b) l'any 1.971 es va crear el primer organisme unitari de l'oposició: l'Assemblea de

Catalunya(i) formada per gairebé tot els partit polítics, sindicats, col.legis professionals,

entitats culturals i religioses i independents.(ii) bàsicament reivindicava llibertat, amnistia i l'Estatut d'Autonomia.

(4) però tot i aquests obstacles, la continuïtat del sistema semblava assegurada per un seguit de previsions adoptades per Franco:(a) les Corts accepten com a successor, amb el títol de rei, el príncep Joan Carles de

Borbó.(b) es decideix que a la mort del cap de l'estat, el príncep seria proclamat rei i que el

vice-president del govern (Carrero Blanco) seria el nou cap del govern.(i) així semblava que Carrero Blanco era l'home designat per a assegurar la

continuïtat del règim.(5) però el desembre de 1.973 aquests plans es van estroncar en morir Carrero Blanco

víctima d'un atemptat atribuït a ETA.F. Cap a una nova política: 1.974-77

1. A partir d'aquest moment es perfila una situació política amb dues constants:a) l'agreujament de la inestabilitat política a causa de la pressió de l'oposició.

b) el govern va buscar una via d'evolució del sistema polític cap a fórmules que permeteren la participació de sectors més amplis de la societat en la vida política.

2. De fons trobem la crisi econòmica de l'any 1.973.3. Podem distingir dues etapes separades per la mort de Franco (novembre, 1.975)4. Primera etapa: 1.974-75

a) l'obertura del règim (1) un govern presidit per Carlos Arias Navarro fa els primers intents d'obertura política.

(a) el seu programa es va concretar en un "Estatuto de Asociaciones Políticas"(i) amb aquest estatut s'afrontava un problema polític bàsic: el d'eixamplar les

"vies"del sistema perquè hi caberen diverses tendències polítiques(ii) tanmateix la solució tenia tantes limitacions que va ser reburjada fins i tot

per importants personalitats moderades no gaire allunyades del règim com ara Fraga, Cabanillas, Garrigues, Oreja, etc.

(b) per la seua banda, el sector més immobilistes van iniciar un moviment d'oposició a l'intent d'obertura (el bunquer)

b) L'oposició al règim (1) els grups de l'oposició situats totalment fora del règim es van agrupar entorn de dos

organismes:(a) la Junta Democrática de España on estaven elPCE, el PTE, el PSP, i CCOO(b) la Plataforma Nacional de Convergencia Democrática on estaven el PSOE i uns

quants partits demòcrata-cristians i socialdemòcrater amb alguns grups que pertanyien a l'extrema esquerra com ara l'ORT, i el MCE.

(2) aquests dos organismes feren públics uns "punts mínims". Tots dos tenien a punts bàsics:(a) l'amnistia política(b) la implantació de la llibertat d'associació política(c) la convocatòria d'eleccions per a corts constituents

(3) Mentrestant l'actuació dels grups terroristes iniciava una escalda5. Segona etapa: 1.976-78

a) A partir del novembre de 1.975 s'incia una nova etapa.b) el rei Joan Carles I va començar el seu regnat dins el marc establert pel sistema polític

anterior però en el discurs de presa de possessió ja apareixia el seu propòsit de trerure el país de l'impasse polític en que es trobava.

c) Les primeres passes cap a la democràcia. (1) el primer govern presidit per -Arias Navarro- va presentar una novetat molt

interesssant:(a) l'entrada de personalitats que en moments més o menys llunyans havien

manifestat un cert distanciament del sistema polític vigent: Areilza, Garrigues, Fraga

(b) aquest equip va reprendre els intents de modificació del sistema polític: es posava en marxa la REFORMA POLÍTICA.

(2) per la seua banda els partidaris de l'oposició es reunien en un organisme únic: Coordinación Democràtica, per presentar un front unit que propugnava com a única sortida la RUPTURA DEMOCRÁTICA.(a) aquesta consistia en un programa mínim que insistia en els punts que tots dos

organismes ja havien elaborat.(3) d'aquesta manera s'anava perfilant la necessitat d'una negociació entre govern i

oposició qe donara "credibilitat" als projectes del govern.(4) aquesta necessitat es va fer mes peremptòria a partir de la formació de govern per

part d'Adolfo Suárez i de l'elaboració d'un projecte de Ley de Reforma Política que, per primera vegada, acceptava com a punt de partida la convocatòria de corts constituents.

(5) els grups de l'oposició van establir un acord entre ells sobre les condicions que calia negociar

(6) d'aquesta manera, a partir de 1.977 el govern de Suárez va començar a donar curs a un seguit de mesures polítiques que constituïen les "condicions mínimes" exigides per l'oposició.(a) en definitiva suposava un pacte entre un grup de polítics que havien col.laborat

activament en el règim franquista amb l'oposició.d) La Reforma Política

(1) Tot aquest procés va culminar en una convocatòria d'eleccions per a corts constituents i incloïa un seguit de mesures de caire polític:(a) la legalització dels partits polítics i de la seua activitat(b) convocatòria d'eleccions a corts constituents (març, 1.977), precedida de la

publicació d'una llei electoral acceptable (sufragi universal i representació proporcional)

(c) mesures per legalitzar els sindicats obrers i primers passos per establir un nou marc legal per a les relacions laborals: dret de vaga i de locaut i llei de llibertat sindical.

e) Les primeres eleccions (1) les eleccions es celebraren el 15 de juny de 1.977 i van consagrar l'existència de

quatre importants forces polítiques estatals:(a) UCD amb el 31,1 %(b) PSOE amb el 28,6 %(c) PCE amb el 9,4 %(d) AP amb el 8,5 %

(2) també es va a començar a notar la força electoral de dos partits nacionalistes : PNB i CDC.

(3) La Constitució va ser aprovada el 6 de desembre de 1.978.(4) el govern es va mantenir en mans de l'UCD però per dur a terme el seu programa

polític, la UCD va haver de pactar amb altres partits polítics perquè a les eleccions de març de 1.979 no va obtenir la majoria d'escons.

G. Cap a la normalitat democràtica.1. Entre les eleccions generals de 1.979 i les dels 1.982, UCD va passar de ser el partit més votat

a sofrit una derrota espectacular2. l'enfonsament d'UCD

a) la tasca de govern va posar de manifest l'existència de tendències molt diverses a l'interior d'UCD

b) la tensió va esclatar definitivament el 1.981(1) dimissió de Suárez(2) nomenament de Calvo Sotelo(3) abandó del partit per part dels socialdemòcrates com Fernández Ordoñez

c) les eleccions als parlament gallec van ser un toc d'atenciód) al llarg de 1.982 la crisi d'UCD es va accentuar

(1) Suárez va abandonar el partit i va fundar el CDS(2) Lavilla va ocupar la presidència d'UCD

e) les eleccions al parlament andalús van confirmar la caigudaf) Tot va fer acréixer les tension dins d'UCD i forçar a Calvo Sotelo a dissoldre les Corts i

convocar eleccions per a octubre de 1.982.g) S'ha de comentar que la normalització democràtica no va poder evitar que continuaren les

accions terroristes d'ETA i el GRAPOh) Paral.lelament es nota una situació de desassossec en diversos sectors de les forces

armades, cosa que fei témer la preparació d'un cop militar(1) aquest es va donar en 1.981

3. El PSOE com anou partit de governa) Les eleccions van donar la majoria absoluta al PSOE. Aquest partit ja portava uns quants

anys preparant la seua imatge d'alternativa de govern mitjançant:(1) l'evolució ideològica

(a) al 25è congrés Felipe González no va voles assumir les tendències fortament revolucionàries que semblaven domanants en el partit i va dimitir.

(b) però la convocatòria d'un congrés extraordinari li va permetre reconduir el partit ca a una línia més moderada i tornar a assumir el càrrec de secretari general.

(c) al llarg de 1.982 el PSOE va confir la seua línia moderada amb l'acostament al grup socialdemòcrata de Fernández Ordoñez.

b) l'obtenció de la majoria absoluta al parlament en dos processos electorals consecutius ha permès el PSOE de legislar i governar sense haver de pacta i gràcies a això ha convertit en llei molts dels punts del seu programa.

c) als ajuntaments on també va obtindre molts vots, va substituir una bona part de la classe política dirigent per persones procedents procedents de la seua àrea d'influència.