la restauració borbònica 1874 1898
TRANSCRIPT
1874
Regència
Maria Cristina
1885 1898
Pèrdua de
Cuba i Filipines“Pronunciamiento” de Sagunt
(Martínez Campos)
Alfons XII, rei d’Espanya
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898)
1876
Constitució
Crisi del règim
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare
[Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret
monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada
per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les
institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment
durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de
ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra
estrangera. […]
No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense
Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics
temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-
la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats
als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i
concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […]
Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les
coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni
deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic,
ni, com a home del segle, veritablement liberal.
Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)
El Manifest de Sandhurst
Bipartidisme:
els partits dinàsticsCaciquisme Exclusió de les forces
contestatàries al règim
(es reflexa en)
Constitució del 1876
1. Flexible, confessional catòlica (es manté
el culte) però tolerant (es permet la
llibertat de consciència) (Art. 11)
2. Sobirania compartida Corts/ Rei
3. Àmplies competències de la Corona
(càrrecs militars, presidir Consell de
Ministres...)
4. Doble sistema d’elecció Corts/ Senat
5. Reconeixement de drets i llibertats però
es deixa per a un posterior
desenvolupament legislatiu la seva
regulació
(que es caracteritza per)
Les Bases del Règim
1) Bipartidisme: els partits dinàstics
Dos partits: conservadors i liberals
Alternança en el govern (“Turno Pacífico”, Pacto del Pardo,
1885)
Ideològicament i socialment idèntics: són “panes prestados”,
Leopoldo Alas “Clarín”, La Regenta
Integren les forces polítiques provinents del règim isabelí
moderats Unión Liberal Progressistes demòcrates Republicans
moderats
Partit Conservador
(Antonio Cánovas del Castillo)
Partit Liberal
(Práxedes Mateo Sagasta)
“ El Marqués de Vegallana era en Vetusta jefe del partido másreaccionario entre los dinásticos (...). Tenía siempre un favoritoque era el jefe verdadero. El favorito actual era (...), ni más nimenos, don Álvaro Mesia, el jefe del partido liberal dinástico. Elreaccionario creía resolver sus propios asuntos y en realidadobedecía a las inspiraciones de Mesía. Pero éste no abusaba desu poder secreto. Como un jugador de ajedrez que juega solo ylo mismo se interesa por los blancos que por los negros, donÁlvaro cuidaba de los negocios conservadores lo mismo que delos liberales. Eran panes prestados. Si mandaban los delmarqués, repartía estanquillos, comisiones y licencias de caza;pero cuando venían los liberales, el marqués de Vegallanaseguía siendo árbitro en las elecciones, gracias a Mesía, y dabaestanquillos, empleos y hasta prebendas. Así era el turnopacífico en Vetusta”
Leopoldo Alas “Clarin”, La Regenta
2) El caciquisme: la pràctica del sistema polític
El caciquisme, una realitat quotidiana i global. Per tant, és:
Nomenament de càrrecs (governadors civils, regidors,
correus, jutges, diputats provincials, diputats a Corts...
Repartiment de “prebendas” (treball, arrendament de
terres...)
Control sorteig de quintes
Redacció d’informes i certificats personals
Falsificació resultats electorals (tupinada): compra de vots,
morts que voten, votants en diferents cops...
El Rei
President del “Consejo de Ministros”
Ministeri de Governació
Governadors civils
Alcaldes i cacics (controlen el poble)
Encasellat
(llistes de diputats)
“Cunero”
Compra de vots
Coacció
Falsejament del sufragi(tupinada)
(nomena)
(convoca)
Eleccions (organitzades pel)
(amb l’ajut dels)
(que recorren a)
(proposa candidats)
2.1. La pràctica electoral
“Encasillado” : persona dessignada com a candidata per un districte després de la seva negociació per part dels dos partits turnants
“Cunero” : diputat aliè a un districte i que és patrocinat pel Govern
Redoble V.S. Sus esfuerzos para
desbaratar toda candidatura que no
sea la que yo le indique en el distrito
de Olot. Prepare V.S. el campo para
un candidato que acaso irá al país
No suponía yo que el Gobernador de
Gerona tuviera que esperar una
reunión de Diputados y Senadores de
la provincia para resolverse a apoyar
una candidatura de elecciones
parciales. El resultado de la reunión
debía estar, no ya previsto, sino
preparado por V.S.
La Campana de Gràcia nº 1.278, 18/XI/1893
“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i
exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com
restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els
seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes,
sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i
consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat
al centre de Madrid.
Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la
multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna
sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist
unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a
dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia
vestit amb un conjunt prestat.
El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia
disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ...
Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte
humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos
fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte.
(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la
immediata direcció del governador civil de cada província. Ara bé, ens preguntem, és
possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu
amb aquestes bases?”
Valentí Almirall. España tal como es, 1889
Les eleccions de la Restauració
PARTITS 1876 1881 1884 1886 1891 1893 1896 1898 1899 1901
Conservadors 333 293 39 318 67 262 61 279 84 236 87
Liberals 32 63 297 67 288 83 281 88 266 122 245
Republicans 6 7 32 5 22 31 47 1 14 18 19
Carlins 5 2 7 7 9 3 7
Regionalistes 6
Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26 37
Font: Elaboració pròpia: Martínez Cuadrado, La burguesia Conservadora i Wiquipèdia
En “Altres” s’hi inclou tot aquell que no es correspon als ítems assenyalats en el títol
Els Regionalistes del 1901 corresponen a la Candidatura dels 4 Presidents i a dos de Bascos
La vida política durant la Restauració
1875-1881: Governs Cánovas
1881-1883: Govern Liberal
Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa,1883)
1883-1885: Govern conservador
Pacto del Pardo: es consolida l’alternança política
1885-1890: “Parlamento Largo” de Sagasta
* Liberalització econòmica
* Reformisme polític: sufragi universal masculí, 1890
* Reformisme social: *abolició de l’esclavitud a Cuba , 1886
*Llei d’associacions, 1886
autonomisme cubà
oposició a
regionalisme català
1890-1892: Governs conservadors
1892-1895: liberals
1895-1897: conservadors
assassinat de Cánovas
1897-1899: liberals.
Abril 1898: guerra hispano-americana
(però)
3) L’exclusió de les forces contestatàries al règim
El carlisme
El republicanisme
El Moviment Obrer
3.1) El Carlisme
Derrota
1876/1877
Integrar-se en
el Partit
Conservador
canovista
Constituir-se com a
partit políticL’exili
els hi quedaren com a opcions
(el realitzarà)
Alejandro Pidal y Mon
(1846-1913)
(a partir 1886)
Constitució Juntes Territorials
i Cercles Tradicionalistes
(1896: + de 30.000 militants)
Escissió Integrista 1881, El Liberalismo es pecado,
Fèlix Sardà i Salvany
3.2) El Republicanisme
Desunit, atomitzat, desmobilitzat i sense gran suport social
REPUBLICANS
Possibilistes
(Emlio Castelar)
Progressistes
(Ruiz Zorrila) Federals
(Pi i Margall)
(amb el temps)
Incorporació en el
Partit Liberal
sagastí
Opció per la via
insurreccional
(pèrò el fracàs)
Progressiva participació
en el sistema
Escissió Valentí
Almirall
CATALANISME
Escissió
Estanislau
Figueras
3.3) El Moviment Obrer
1874 (Cop d’estat de Pavía i Govern de Serrano)
Repressió moviment obrer,
La Federació Regional Espanyola passa a la clandestinitat
1889 UGT (Barcelona)
reformisme social
(influència socialdemocràcia)
1890 jornada 1 Maig per les 8 hores
Socialistes
1879 PSOE (Madrid, Pablo Iglesias)
Participació electoral
Anarquistes
Anarco-
comunistes
(Kropotkin,
Malatesta)
Anarco-
sindicalistes
(Bakunin)
Opció terrorista opció sindicalista
(la propaganda pel fet)
24/IX/1893 atemptat contra
Martínez Campos
execució de Paulí Pallàs
7 Novembre 1893, bombes al
Liceu, 22 morts, 35 ferits
Repressió governamental (415
obrers detinguts): Processos de
Montjuïc
7 Juny 1896, atemptat contra la
processó del Corpus (C/ Canvis
Nous)
8 agost 1897, assassinat de
Cánovas
Sortida de la Processó del Corpus de l’Església de Sta. Maria,
Ramon Casas, 1898, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
El quadre representa la processó a la sortida de l’Església abans
del seu pas pel Carrer de Canvis Nous on es produirà l’atemptat
El camí cap el “Desastre”: 1878-1898
1878: Finalitza la Primera Guerra de la Independència de Cuba: Paz de
Zanjón: Espanya es compromet a l’aplicació de la Constitució del
1876 a l’illa: *llibertat d’imprempta i associació.
*Aparició de partits polítics:
Unión Constitucional, burgesia peninsular,
manteniment status quo colonial
Partido Liberal de Cuba, oligarquia
criolla: autonomia
*Reformes administratives: Governador General però
amb amplis poders; divisió provincial de l’illa
*dret de representació a Corts: sufragi restringit, 2’5 %
població cubana (a la Península, un 5%)
incapacitat de l’Estat per aplicar-ho i rebuig a reformes administratives
Progressiu distanciament oligarquia criolla/ burgesia peninsular
guerres comercials hispano-USA: aranzel 1891, l’illa un mercat econòmic
reservat per als peninsulars
(però)
1895-1898: 2ª Guerra per a la Independència
Guerra de guerrilles i estesa a tota l’illa:
fracàs militar de Martínez Campos
Valeriano Weyler, nou Capità General: política de
“reconcentraciones”
(provoca)
Elevada mortalitat població civil
(de 40.000 a 100.000 morts)
Motiu propagandístic per als Estats Units
Intervenció militar
(excusa: enfonsament del “Maine”)
Cuba, escenari principal
25 Abril: guerra oberta. Puerto Rico
Filipines
desastres navals: Santiago de Cuba i Cavite,
derrota militar espanyola
1) Territorials,
Tractat de París. Desembre 1898
cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i illes adjacents
indemnització de 20 milions de dòlars
Espanya assumeix el deute cubà
2) Humanes
55.000 soldats espanyols morts (inclós
durant el trasllat a la Península, per
epidèmies (35.000-40.000) i les baixes
a Filipines
165.000-170.000 cubans morts
3) Polítiques
Regeneracionisme (Joaquín Costa,
Polavieja, Silvela, Maura)
Catalanisme
Crisi del sistema canovista
Conseqüències de la derrota
La guerra de Cuba: El mapa de la guerra
Notes: 1) Ferrocarrils cubans al 1868; 2) Límits provincials; 3) Llocs de l’aixecament del 1868; 4) Llocs célebres a la Guerra Llarga; 5) Llocs de l’aixecament del 1895; 6) La "invasió d’Occident"; 7) Intervenció nordamericana; 8) Zones de major resistència espanyola; 9) Zones de predomini de la insurrecció cubana.