Ús de la web 2.0 pels arquitectes a catalunya
DESCRIPTION
Treball Final del Master Universitari de Societat de la Informacio i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Juny 2010.TRANSCRIPT
Ús de la web 2.0 pels arquitectes a Catalunya.
Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.
Alumne: Jordi Rius Bonjorn
Tutora : Ana Isabel Jiménez Zarco Juny 2011
Índex
Abstract
1. Introducció
2. Antecedents teòrics
2.1. Marc Social i Economia del Coneixement
2.2. Concepte web 2.0
2.3. Acceptació de la tecnologia
2.4. Usos de les TIC
2.5. Xarxes Socials i Activitat econòmica
2.6. Marketing relacional a la web 2.0
2.7. Situació de l’Arquitecte.
3. Hipòtesi
4. Treball Empíric
4.1. Descripció Metodològica
4.2. Anàlisi Univariant
4.3. Anàlisi Bivariant
5. Conclusions
6. Bibliografia
7. Annexes
1
Ús de la Web 2.0 pels Arquitectes a Catalunya.
J. Rius Bonjorn – Master Universitari de Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. Treball Final de Master.
Paraules Clau
Web 2.0,
Social media
Weblog
Xarxes Socials
Arquitectura
Arquitectes
A B S T R A C T
L’esfondrament de les “punt com” i l’aparició de la web 2.0 va significar un canvi de paradigma. La dicotomia emisor-receptor va deixar d’existir. La creació de continguts ja era possible per a tots els que participaven en un espai 2.0, no només per els qui el creaven. Les eines van permetre la socialització de les relacions i la web es va convertir en social. El valor dels productes o els serveis va cap a la relació que es pot establir entre empresa/professional i client. La confiança i el servei passen per davant del preu. A Internet, mor el marketing tal com ho entenem fins fa poc temps. La rellevància digital s’aconsegueix per el que s’és capaç de compartir i aportar a la xarxa. L’empresa xarxa que es configura a partir d’aquest canvi, ha de reordenar-se també internament per acceptar aquesta tecnologia atès el canvi de mentalitat que suposa, essent aquest un factor clau per a la futura organització de les empreses. Les Xarxes socials s’han convertit en el lloc de conversa, recerca d’informació i recomanacions on participen les persones. La jerarquia dóna pas a la xarxa. El marketing social passa per a que els arquitectes participin del que està passant i s’està parlant a la xarxa. Però, quin ús en fan els arquitectes de la web 2.0? Partiem de la hipòtesi que degut al sector on s’ubica principalment la feina d’arquitecte (construcció) i el tipus d’organització empresarial (despatxos petits), aquest ús seria baix. A través de l’estudi univariant de les variables i del bivariant on creuem els indicadors d’usos avançats establerts amb les arees sociolaborals, de presència a Internet amb espais propis, de presència i connectivat a les xarxes socials, i l’ús i l a utilitat percebuda de les eines web 2.0, corroborem la hipòtesi inicial.
1. Introducció
L’activitat de l’arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una
societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la
societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera
d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Remarcar
aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha
marxa enrere i que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa,
són els conceptes clau que es volen subratllar en aquest primer punt dels antecedents teòrics
per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i
per tant en el cas d’aquest estudi en concret, de les eines web 2.0.
Pel que fa al concepte de la web 2.0 es vol remarcar el canvi conceptual que suposa l’aparició
d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova
tecnologia . Però en aquest apartat es vol fer palès com aquesta nova tecnologia canvia
substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació,
Col·laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la
2
qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i ja queda significat
en el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”.
Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquest
nou context.
I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la en
les comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar a
terme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb molt
més d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes com
a agents econòmics, han de poder i saber utilitzar. Aquesta es una part del treball on es fa
l’evangelització que tant necessiten les empreses i els professionals per a que entenguin la
filosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.
Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionament
de la tecnologia es converteix en un problema. En aquesta part del treball es vol posar èmfasi a
la importància que té que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi una
estratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.
Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjunt
de l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructura
dirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant per a que s’accepti al
tecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que porten
la direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.
A través d’enquestes existents, tot i que a nivell de tot Espanya, es fa un repàs a la utilització
de les TIC per part de les empreses. Des de microempreses i/o professionals , passant per
petites i mitjanes fins arribar a les grans. Es veu com la majoria de les empreses existents en
aquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents a
la xarxa. Es veurà que encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilització
de les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seu
potencial de comunicacions i oportunitats empresarials.
A més als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén,
difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia.
Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és en
el sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essent
la presència a les xarxes socials molt poc significativa.
En el següent capítol sobre xarxes socials i activitat econòmica, precisament es vol donar
rellevància a la oportunitat que representa la aplicació dels conceptes explicats al principi
d’aquest treball , al fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen les
empreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicació
desde el mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques es
situaven respecte als consumidors. També s’explica el que no es fa be en aquests espais socials
per a que les empreses i els professionals s’adonin que no es un fenomen de moda que cal
ser-hi perquè si , i que no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia de
comunicació social es important per a les empreses.
3
Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera de
comunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a la
web 2.0.
Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb que
posar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia de
marketing a Internet. En aquest capítol s’assenyalen les maneres amb que l’empresa (o el
professional) s’ha de dirigir al seu client, en definitiva és adequar la nova filosofia, a la nova
estratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual a
multituds. Donem consells i pistes de com fer-ho.
Finalment i pel que fa als antecedents teòrics es fa un breu repàs a la situació de l’arquitecte,
tant des del punt de vista econòmic pel que fa als volums de feina i xifres macroeconòmiques
aportades per la “Confederació Nacional de la Construcción”, per la situació social que podem
entreveure a partir d’una enquesta sociològica sobre la situació laboral dels arquitectes, feta
per el Sindicat d’Arquitectes i dades aportades per el “Consejo Superior de los Colegios de
Arquitectos de España” (CSCAE) sobre l’estat de la professió.
Com que les dades ens diuen que les microempreses són les que tenen una presència i fan un
ús menor d’Internet en comparació de les pimes i grans empreses, i que el sector de la
construcció està significativament per sota de la mitjana en els indicadors TIC del conjunt de
sectors econòmics del país, es planteja la hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les
potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al sector de les microempreses.
A més es faran les següents preguntes d’investigació: els usos avançats de les eines web 2.0,
estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats estan relacionats amb
la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines 2.0, tenen relació amb
la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis dels arquitectes i les
esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els usos avançats de les
eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0.
Mitjançant l’anàlisi univariant de les dades d’una enquesta amb una base de 215 arquitectes,
es veuen les magnituds en que són presents els arquitectes catalans a la xarxa, tant pel que fa
als seus espais propis com a la presència a les xarxes socials, i també a l’ús i a la utilitat
percebuda de les eines web 2.0 pel que fa a l’activitat professional que desenvolupen. En la
mostra estudiada es posarà atenció a l’aspecte de la interacció i la bidireccionalitat dels espais
de que disposen els arquitectes per veure quin ús en fan, i per veure si els principis de la nova
economia estan o no assumits pel que respecte a la mostra estudiada.
Mitjançant l’anàlisi bivariant es veu entre d’altres, quines variables apareixen amb una
especialment alta vinculació entre els aspectes professionals, la variable que representa
aspectes de presencia a Internet, l’ús i la utilitat percebuda, i la presencia a xarxes socials.
També es para atenció, a si el fet de disposar de bloc esta o no vinculat amb el fet de disposar
d’altres espais propis, i d’igual manera, si està més relacionat amb la presència a xarxes
socials que no pas a la utilitat percebuda.
4
Es veurà si la connexió entre el fet de disposar de weblog i tenir presencia als espais de xarxes
socials, té o no vinculació amb aspectes professionals de l’arquitecte i si ho està respecte de
la seva presència a Internet, la presencia i participació en xarxes socials i en l’ús, així com amb
la utilitat percebuda.
Finalment es veurà, si el fet de tenir la percepció que les eines web 2.0 són útils per a mantenir
informats als clients i així fidelitzar-los, és una variable vinculada a les variables de professió i
presència a Internet, a les variables corresponents a la presencia a xarxes socials i a la resta de
variables corresponents a l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes.
5
2.- Antecedents Teòrics
2.1 Marc Social i Economia del Coneixement
Es fa necessari descriure i entendre el nou marc social on es desenvolupa l’activitat objecte de l’anàlisi d’aquest estudi. Els canvis que s’estan duent a terme son canvis estructurals, canvis de paradigma i com a tals, cal que ens hi aturem per poder-hi reflexionar.
Quan es dona el nom de societat xarxa a l’estructura social característica d’aquesta nova era de la informació, no es fa referència a la societat que disposa d’una nova tecnologia, sinó que és una forma social nova, que resulta de la interacció complexa de l’evolució social i l’evolució tecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiu interactiu i com a infraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits de la vida. Internet mitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)
Actualment es pot considerar que la nostra és una societat en xarxa, ja que hi operen xarxes basades en TIC's i hi ha un augment de la capacitat de les persones per processar la informació. De tota manera el 136% de la població no s’ha connectat a Internet en els darrers 3 mesos (aquesta mateixes persones són part de la societat en xarxa, caracteritzada per la velocitat i la flexibilitat). Es considera que viuen "en xarxa" les persones o empreses que fan un ús avançat d'Internet i les TIC's (persones o empreses). Una gran part, fan un ús puntual de l'accés a la informació o comunicació (accés i transmissió d'informació instantani) que ha canviat (accelerat) els costums, però no operen en xarxa. Aquí apareixen, per exemple, les persones natives digitals que sí que viuen en xarxa i alhora es troben i sovint topen amb institucions que no ho fan: l’escola, els governs... En l’àmbit empresa el 73% dels treballadors estan en empreses (Grans i Pimes), el 98,6 de les quals tenen ordinadors personals, el 97,2% tenen connexió a Internet de les que el 63,9% són empreses amb pàgina web. El 27% de treballadors restants pertanyen a empreses (microempreses) de les que el 66,2% tenen ordinador, el 58,1% de les quals amb connexió a Internet de les que el 25% tenen pàgina web.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 1.Distribució de la massa laboral de treballadors Font: ONTSI a partir de dades de l'Enquesta de Conjuntura Laboral – Tercer trimestre 2010
1 Indicadores de Seguimiento de la Sociedad de la Información. Observatorio Nacional de las
Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información (ONTSI) Abril 2011
6
La gran majoria de treballadors pertanyen a empreses que poden operar en xarxa, tot i que el major nombre d’empreses són microempreses i aquestes són les que presenten una capacitat de connexió menor i per tant una menor capacitat de generar cooperació i aliances en xarxa.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 2.Distribució d'empreses i microempreses a Espanya segons nombre d'empleats
Font: ONTSI a partir de dades de DIRCE 2010
Pel que fa a la governació, la forma d'organització segueix sent jeràrquica, però la immediatesa de l'accés a la informació ha canviat formes d'exercir el poder sota el paradigma de "informació és poder" i el control d'aquesta informació. Això provoca opinions ràpides referents a les accions dels governs i necessitat de ràpides respostes, de vegades massa ràpides. Hi ha menys control dels processos mediàtics de la informació (encara menys amb l'aparició de la web2.0 ó web social, on es difon i circula l’opinió i la informació de moltes persones) -, i "En l'espai mediàtic es guanyen o perden les batalles polítiques "ens diu Castells ... "En una època en que la col·laboració en massa pot refer de cap a peus una indústria en una sola nit, les antigues formes jeràrquiques d'organització del treball i innovació no ofereixen el nivell d'agilitat, creativitat i connectivitat que les empreses necessiten per seguir sent competitius en l'entorn actual ". (Tapscott i Williams, 2006) Perquè, és cert, sempre les societats s'han basat en el coneixement. Tot i que el factor coneixement no era un factor clau econòmic en la societat industrial (basada en el capital, el treball i la matèria primera). El coneixement i la capacitat de processar és la clau de l'èxit en la nova societat. A més les possibilitats potencials que la xarxa dóna de que totes les persones i les empreses puguin accedir al coneixement i reutilitzar-lo, pot ser el motor de canvi de la nostra societat, per exemple generant més oportunitats per a la gent. Es fa menció de les "possibilitats potencials" perquè tot depèn de les decisions que es prenguin sobre les regles d'Internet (la configuració de la xarxa i possibilitats d'accés als continguts). Una de les manifestacions principals de la consolidació progressiva de l’economia del coneixement, que basa el seu funcionament en la incorporació massiva del saber a l’activitat, és l’important augment de la productivitat que, tant en l’àmbit microeconòmic com en el macroeconòmic, s’ha observat a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta La nova energia de la societat xarxa és una energia que és a la vegada instrument i coneixement. Es transita des de l'economia industrial cap a l'economia del coneixement, i per primera vegada a la història aquesta nova economia es consolida per l'aplicació de nous coneixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de la informació i la comunicació.(Torrent,2009)
7
La tecnologia canvia les relacions socials i aquest fet implica tota la societat. Els arquitectes i les seves relacions socials i econòmiques amb ella , no se’n poden escapar. Durant la darrera dècada del segle XX, i coincidint amb l’emergència de les TIC i amb la seva
integració massiva en l’activitat econòmica, la contribució d’aquest factor al creixement
econòmic s’ha vist emfatitzada. Efectivament, ja existeixen evidències empíriques que
constaten que l’aplicació econòmica de les TIC està comportant canvis importants en els
patrons de comportament dels models de creixement econòmic, materialitzant-se en el fet
que l’economia té en el coneixement el recurs principal en l’explicació dels guanys de
productivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent, 2004).
Aquesta visió de l’empresa supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics, la
responsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats i
funcions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000).Suposa la transició
des de l'economia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importància decisiva
dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)
La novetat d'aquesta revolució industrial en la incidència d'aquest coneixement no es limita a la tecnologia de la producció, ja que les TIC també s'impliquen en la generació del propi coneixement. Les TIC són unes tecnologies que, com a tals, són coneixement i, a més, amplifiquen i perllonguen la ment humana en el seu procés de generació del coneixement.
La nova economia és l'economia del coneixement (Torrent, 2008). Amb l'aparició d'una economia basada en el coneixement, que tindria en el procés de globalització econòmica, en la revolució tecnològica digital i en els canvis en els patrons de demanda de famílies i empreses, els seus tres pilars fonamentals.(Torrent,2008). Les TIC es consoliden com a tecnologies d'utilitat general, i són en la base material d'un nou paradigma tècnic-econòmic,a partir del qual es desenvolupa un procés de revolució industrial. En efecte, aquest procés de canvi, caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, caiguda de preus i ús persistent de les TIC, i per la creixent presència dels fluxos d'informació i coneixement en l'esfera econòmica, s'ha convingut en denominar el procés de transició, des de l'economia industrial cap a l'economia del coneixement.(Torrent,2008)
8
2.2 Concepte web 2.0 Deu anys després de la primera pàgina web, de la web 1.0 passem a la web 2.0 que representa l'evolució social d’Internet encaminada cap a la potenciació de la saviesa de gernacions (Surowiecki 2004). L'evolució d’Internet va iniciar la seva fase 2.0,
apareixent l'anomenada Web Social. El 2004, Tim O'Reilly utilitzava el terme de "Web
2.0" o "Web Social" per referir-se a una segona generació de Webs basades en
comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blocs,
els wikis o les folcsonomies, que fomenten la col·laboració i l'intercanvi àgil
d'informació entre els usuaris.
El web 2.0, s'anomena també web social per les implicacions que està tenint en tots els
nivells de la societat, en ser els mateixos usuaris que decideixen, creen i comparteixen
els continguts, i sobretot perquè és una estructura que està penetrant en tots els
àmbits (personals, professionals, empresarials o educatius). Són molt més que unes
eines, el Web 2.0 el podem veure també com un conjunt de relacions socials, com una
manera de producció i com un conjunt de valors (Postigo, 2011)
Aquesta evolució de la Web converteix els internautes en gestors dels continguts amb
els que interactuen, de manera que poden modificar ...totes aquelles utilitats i serveis
d'Internet que es sustenten en una base de dades, ja sigui en el seu contingut ..., bé en
la forma de presentar-los, o en contingut i forma simultàniament (Ribes, 2007).
Les eines tecnològiques no són les que constitueixen la web20, sinó els usuaris les seves activitats, les seves necessitats. “Nosaltres som la web”.
O'Reilly suggereix una definició compacta del terme 2.0 (encara que sembla més aviat una descripció conceptual) a finals de 2006 (Cook 2008): “Web 2.0 és la revolució dels negocis en la indústria informàtica causada per el fet de passar cap a la utilització d’Internet com a plataforma, i en un intent d'entendre les regles de l'èxit en aquesta nova plataforma.” Aquesta definició venia d’una necessitat de poder donar una resposta curta al que era un concepte que de fet, tenia una sèrie de característiques que a la xerrada d'obertura de la primera conferència Web 2.0, O'Reilly i John Battelle (2005) van resumir com els principis clau de la Web 2.0:
La Web com a plataforma, amb un model on es troba un sistema sense propietari, unificat per un conjunt de protocols, estàndards oberts i acords de cooperació.
S’aprofita la intel·ligència col lectiva amb els efectes xarxa que dóna una arquitectura de participació.
Les dades són el següent 'Intel Inside', és la força que empeny tot el desenvolupament.
9
La fi del cicle de les actualitzacions de versions del programari, perquè el programa no és a l’ordinador sinó al núvol, s’utilitza un servei i no un programa.
Models de Programació lleugers
El programari no limitat a un sol dispositiu. Es pot accedir a les teves personalitzacions dels serveis des de qualsevol ordinador connectat a la Xarxa.
Experiències Enriquidores per a l'Usuari
Facilitat per accedir-hi, de manera que les novetats són fàcils d’utilitzar per aquells que de seguida volen utilitzar les noves funcionalitats dels nous serveis.
La nomenclatura “2.0” no és casual i suggereix un canvi significatiu en relació al model de pàgines web disponibles fins aleshores (Ribes 2007). Aquesta contínua evolució dels serveis web 2.0 fa que precisament molts estiguin sempre en fase “Beta”i tal com diu Ribes (2007) una web no es construeix, sinó que es prova, i es modifica contínuament per a dotar-la de noves prestacions. Segons Ribes (2007) una aplicació on-line es pot considerar com a part de la web 2.0 quan permeti:
Processos d’interactivitat de continguts contributiva(quan l'usuari pugui afegir i compartir informació amb altres usuaris)
Processos d'interacció de continguts combinatòria (quan possibiliti la interrelació de continguts de diferents bases de dades com en els denominats Mashups)
Processos d'interacció d'interfície(quan l'usuari pot ubicar els continguts en diferents llocs de la pantalla o decidir quins continguts apareixen o bé quan el sistema, a partir de l'anàlisi de la manera d'operar de l'usuari amb la interfície, decideixi per l'usuari com o quines dades presentar)
Aquesta nova generació de Webs, permeten a l'usuari modificar els seus continguts, atès que estan programades sobre una base de dades. Qualsevol internauta amb coneixements d'ofimàtica pot produir i difondre continguts a través de la xarxa. El salt tecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: s'ha passat d'un entorn estàtic on l'usuari era un mer consumidor d'informació a un altre dinàmic on l'internauta passa a formar part activa dels llocs generant continguts que comparteix amb la resta d'usuaris. Al Web 2.0 l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor (Castells i Tubella, 2007) Això és possible gràcies a l’anomenat “programari social”, un conjunt d’eines, serveis i dispositius informàtics que permeten a l’usuari produir continguts que posteriorment circularan per Internet” (Castells i Tubella, 2007) Dins de la web 2.0 hi ha diversos tipus d'espais, que es defineixen en funció del paper que juga l'internauta com a gestor i difusor de continguts a través dels mateixos: Weblogs: també coneguts com blocs o bitàcoles, són llocs web que recopilen textos i articles d'un autor o un grup d'autors, organitzats per ordre cronològic invers, amb un ús o temàtica particular. En aquests espais els lectors poden deixar les seves opinions i impressions sobre els articles, però el autor o autors es reserven la llibertat de deixar publicat el que creguin convenient.
10
Podcasts: enregistraments sonors, a manera de programes radiofònics, que són distribuïts com arxius de so digital utilitzant el format RSS. El seu ús permet als internautes subscriure's i usar un programa que descarrega aquestes enregistraments automàticament a l'ordinador, per poder-los transferir després, generalment a un reproductor portàtil. Videocasts: arxius de vídeo distribuïts en format MPEG 4. Són aplicacions multimèdia que combinen l'àudio i la imatge en moviment i que poden descarregar-se en el disc dur d'un ordinador per ser vistos en un reproductor portàtil. Wikis: són aplicacions de servidor que permeten que els documents allotjats (Les pàgines wiki) siguin escrites de forma col·laborativa a través d'un navegador, utilitzant una notació senzilla per donar format, crear enllaços, etc. Quan algú edita una pàgina d'aquest tipus, els seus canvis apareixen immediatament en la Web. L'exemple més significatiu d'un espai basat en aquesta tecnologia és la Wikipedia, una enciclopèdia multilingüe, escrita de forma col·laborativa per voluntaris, permetent que la majoria dels articles siguin modificats per qualsevol persona amb accés mitjançant un navegador web. Folcsonomia: és una indexació social, és a dir, la classificació col·laborativa per mitjà d'etiquetes simples en un espai de noms plans, sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. Es tracta d'una pràctica que es produeix en entorns de programari social on els millors exponents són els llocs compartits com Flickr. Les Folcsonomies sorgeixen quan diversos usuaris col·laboren en la descripció d'un mateix material informatiu i comparteixen les categoritzacions. En front de les taxonomies -a favor de les llistes de paraules claus-, les folcsonomies es diferencien per la relació d'intercanvi de opinions (retroalimentació) que es dóna en la folcsonomia i no en la taxonomia Però, davant d'aquesta varietat d’espais 2.0, cal destacar les xarxes socials com aquells que són capaços d'aglutinar major nombre d'usuaris i presentar les millors xifres d'audiència i participació. Com es deia anteriorment, l'aparició del web 2.0 suposa una evolució cap a un Internet com un espai de participació, col·laboració i construcció de continguts, caracteritzat per la importància de les relacions i les xarxes. Prenen especial protagonisme els continguts aportats per les persones, així els negocis 2.0 i les actuals xarxes socials estan basats precisament a facilitar la creació de contactes i xarxes entre persones. Les comunitats virtuals es configuren al voltant d’interessos i en canvi, les xarxes socials es configuren entorn a persones. Els llocs de xarxes socials s’estructuren com a personals (o egocèntrics). Els llocs de xarxes socials s’estructuren com a personals, amb l’individu en el centre de la seva pròpia comunitat (Boyd y Ellison, 2007)
11
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Figura 3 Cronograma de dates de llançament dels SNSs més importants i dates dequan es van rellançar llocs de comunitat amb característiques de SNS (Social Network Sites) Font: Boyd y Ellison (2007)
La idea de les xarxes socials a Internet té el seu origen en la Teoria dels Sis Graus de Separació, formulada inicialment el 1929 per l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy en la seva obra Chains. Aquesta teoria postula que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només un petit nombre de connexions són necessàries perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera. Si ens cenyim a aquesta definició, el primer site en complir amb aquestes característiques va ser un espai on el nom fa honor a la teoria en virtut de la qual s'ha
12
desenvolupat la tecnologia que ha possibilitat aquest tipus d'espais a Internet: Sixdegrees.com Precisament sobre aquestes teories s'ha desenvolupat la tecnologia que ha donat lloc a les xarxes socials. Aquests espais són serveis amb base web que permeten als individus construir un perfil públic o semi-públic dins d'un sistema limitat, articular una llista amb altres usuaris amb els que volen compartir una connexió, i veure i travessar la seva llista de contactes i aquells fets per altres membres del sistema. La naturalesa i la nomenclatura d'aquestes connexions pot variar molt d'una xarxa a una altra (Boyd i Ellison, 2007). Es coneix com a “efecte xarxa” al tipus particular d’externalitat que es produeix quan cada nou usuari afegeix valor a un producte per el fet d’unir-se a la comunitat d’usuaris. Per exemple, les tecnologies de comunicació son l’exemple típic de l’efecte xarxa. Quants més membres te la xarxa d’usuaris més valor te per a un membre pertànyer a ella, i per altra banda, menys aportaria al valor de la xarxa si es sumés un altre membre a ella. Un element essencial per a crear una xarxa d’èxit i dissenyar una arquitectura de participació consisteix en establir les preferències dels usuaris per a compartir continguts, en forma automàtica, de manera que els usuaris contribueixin al valor de la xarxa (O’Reilly, 2005) En el primer volum de la seva trilogia fonamental sobre “La era de la informació”, Castells (1996) posa l’èmfasi en l'obertura de les xarxes, que les xarxes són estructures obertes que són capaces d’integrar nous actors o nodes mentre que comparteixen els mateixos codis de la mateixa comunicació(per exemple, els valors o objectius de rendiment). Porter, Liebeskind et al.(1995) defineixen el que es una xarxa social com "una col·lectivitat d'individus entre els quals es realitzen els intercanvis que només s'admeten per les normes comunes de comportament digne de confiança '(1995). D'acord amb aquesta definició, els intercanvis que es duen a terme a través de xarxes socials són recolzats per mecanismes de confiança, en els que hi va inclòs el compartir normes de funcionament que poden ser inculcades a través de processos diferents. Les xarxes socials basades en la web proporcionen diferents mitjans perquè els usuaris puguin comunicar-se, tant per correu electrònic, com per serveis de missatgeria instantània, blogs i arxius d'intercanvi de fotos / vídeo. Centenars de xarxes socials s'han posat en marxa, amb les mateixes característiques tecnològiques amb que donar suport a una àmplia gamma d'interessos i pràctiques (Ellison et al., 2007). Aquests llocs de xarxes socials proporcionen una plataforma multimodal i dinàmica que permet als debats, l’intercanvi de contingut multimèdia, organització d'esdeveniments, etc, entre els membres amb, interessos comuns, com l'escola, l'amistat, el treball, i aficions (Cacho et al. 2007; Sledgianowski i Kulviwat, 2009 Kulviwat, 2009) Les quatre funcions primàries d’aquests software social que configura la web 2.0
13
Segons Cook (2008) són les 4 “Cés”: Comunicació, Cooperació, Col·laboració i Connexió, permeten entendre que la web 2.0, no neix amb una tecnologia pròpiament dita, sinó que neix com un model d’acció, d’ús de la web, sostinguda per un conjunt d’aplicacions tecnològiques orientades al desenvolupament d’una intel·ligència Colectiva que permet propiciar “la combinació de comportaments, preferències o idees d’un grup de persones per a crear noves idees (Segaran, 2008) Aquest anar junts, crear i compartir junts, conforma una mena d’Intel·ligència col·lectiva que Ribes(2007) classifica en tres grups: la producció de continguts, l'optimització de recursos i el control exercit sobre continguts i individus. I segueix dient que “És la pròpia intel·ligència col lectiva la qual, a més de produir continguts i de compartir recursos, es converteix en entitat ubiqua, reguladora de la producció, suplint l'existència d'una figura situada, a nivell jeràrquic superior, que controli el treball de la resta” A partir d’aquesta afirmació es fàcil arribar a la conclusió que el funcionament de la intel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat dels continguts s’activa sense existir una autoritat central. (Ribes, 2007) Aquesta sociabilitat que generen les capacitats tècniques de les aplicacions del software social, que donen com a resultat des de la esmentada Intel·ligència col·lectiva fins els concepte dels mashup, de la cultura del remix on la Web 2.0 utilitza totes aquelles utilitats i serveis d'Internet que es sustenten en una base de dades, la qual pot ser modificada pels usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut (afegint, canviant o esborrant informació o associant metadades a la informació existent), bé en la forma de presentar o en contingut i forma simultàniament.
14
2.3 Acceptació de la tecnologia
El Model d’Acceptació Tecnològica (TAM) és una teoria dels sistemes d'informació que dona
un model de com els usuaris arriben a acceptar i utilitzar una tecnologia. El model suggereix
que quan als usuaris se'ls presenta una nova tecnologia, hi ha una sèrie de factors que
influeixen en la seva decisió sobre com i quan la utilitzaran (Davis,1989)
En estudis fets respecte de l’acceptació de la tecnologia , destaquen que la manca
d’acceptació de la tecnologia per part de l’usuari, pot portar a una pèrdua de diners i recursos
(Lee, Cho, Gay, Davidson, i Ingraffea, 2003)
El comportament es determina per dos factors:
Utilitat Percebuda (PU) - Aquesta va ser definida per Fred Davis (1989) com "el grau en què
una persona creu que l'ús d'un determinat sistema milloraria el seu rendiment en el treball".
Percepció de facilitat d'ús (FUP) - Davis ho defineix com "el grau en què una persona creu que
l'ús d'un sistema en particular, hauria de ser lliure d'esforç" (Davis 1989).
Aquestes dues percepcions també moderen els efectes d’anteriors preses de decisions
respecte a l’ús de la tecnologia (Benamati i Rajkumar, 2008)
Figura 4. El Model d’Acceptació de la Tecnologia. Font: A Technology Acceptance model of innovation:the case of teleworking. Pérez et al. (2004)
De la mateixa manera, la teoria de la innovació suggereix que l'assimilació d'una innovació es
produeix en comportaments basics o esclats d'activitat, com ara el inici de la idea, l'ús inicial o
canvi intensiu, i l'ús continu o la rutina de la innovació (Damanpour, 1991; Tir i Orlikowski,
1993).La teoria de la innovació ha ajudat la comprensió dels investigadors respecte de si una
organització adoptarà una d'una àmplia gamma d'innovacions que són noves per a
l'organització (Damanpour, 1991).
La difusió d'una innovació depèn de cinc atributs generals que inclouen: avantatge relativa,
compatibilitat, complexitat, observabilitat i capacitat de ser testada (Tornatzky i Klein, 1982)
La teoria de l'acció raonada (Fishbein i Ajzen, 1975) representa un nou enfocament per a
l'acceptació de la tecnologia per l'usuari, que pot superar les limitacions de la teoria de difusió
d'innovacions. Segons aquesta teoria, les creences influeixen en l'actitud, que al seu torn dóna
forma a la intenció que posteriorment guia o dicta el comportament.
15
Pel que fa a les mancances del primer model d’acceptació de la tecnologia, Legris, Ingham i
Collerette (2001) diuen que ha de ser millorat integrant-lo en un de més ampli en el qual
caldria incloure variables relatives a processos de canvi humans i socials adoptant l’esmentat
model d’innovació.
Per fer més suau aquest procés cap a l’adopció de la tecnologia, des del punt de vista de les
empreses, Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics:
1. Ajudar a que la direcció ho entengui no tant a nivell “filosòfic” sinó aplicat
directament al negoci
2. Centrar-se en la importància de compartir, de cooperar, en definitiva, de les relacions i
demostrar aquest valor a través com en el punt anterior, d’experiències concretes a
l’empresa
3. Assegurar els actius de la companyia amb pràctiques que la protegeixin, però no
renunciant a la creativitat.
4. Donar formació als empleats, per assegurar que es tanquen les bretxes en
comunicació, ja siguin generacionals, funcionals, de llenguatge, de cultura o de
distancia física.
16
2.4 Usos de les TIC
2.4.1 Per tamany d’empresa
Es presenten aquí un resum de les dades extretes de l’ultim informe de l’ONTSI “Tecnologías
de la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES y grandes empresas
españolas”. (edició 2011)” per emmarcar l’us de les TIC en l’empresa a Espanya i poder
adequar aquestes dades amb la hipòtesi que plantegem que recordem que és que els
arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen majoritàriament al
sector de les microempreses.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 5.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Pime i Gran Empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 6.Infraestructura i Accés TIC per tamany d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
“El nombre de pimes i grans empreses presents a Espanya va disminuir un 12% el 2010 respecte l'any anterior.
17
La implantació de l'ordinador continua el seu avanç en el teixit empresarial espanyol. El 2010, el 66,3% de les microempreses espanyoles disposava d'ordinador, un 1,6% més que el 2009. En el segment de la pime el percentatge puja al 98,6% de les empreses, 0,8 punts més que el 2009. En l'àmbit de la microempresa persisteix la diferència en la penetració de l'ordinador entre les empreses de 0 a 2 empleats (61,4%) i les empreses de 3 a 9 empleats, amb un percentatge més similar a l'obtingut per les pimes (90, 1%). La connexió a Internet s'ha convertit en una eina essencial per a la gestió dels processos de negoci de les empreses espanyoles. Aspectes clau com la relació amb els clients i proveïdors o activitats com el màrqueting poden ser gestionats més eficaçment gràcies a l'accés a la Xarxa. El nombre d'empreses que compten amb accés a Internet continua creixent, de manera més pronunciada en els segments empresarials amb menys empleats. En les microempreses, el percentatge d'empreses amb connexió a Internet ha augmentat 3 punts, situant-se en el 55,9% el 2010, mentre que a les pimes ascendeix al 96,2%, un 1,3% més que el 2009.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 7.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa. Pimes i Grans Empreses
Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 8.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per tamany d’empresa.Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
18
El tipus d'activitat que es desenvolupa en les empreses influeix en els nivells d'utilització de la infraestructura TIC de què disposen. En aquest sentit, l'ús dels ordinadors per part dels treballadors, tant si estan connectats a Internet com si no, depèn del sector en què opera la companyia.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 9.Ús d’Internet per part de les Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
19
Figura 10.Ús d’Internet per part de les Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
El 96,4% de les empreses de 10 o més empleats utilitzen Internet per cercar informació. Juntament amb l'obtenció de serveis bancaris i financers (90,2%) són els dos usos realitzats per més del 90% de les pimes i grans empreses amb connexió a Internet. Un altre dels destacats és la utilització de la Xarxa com a plataforma de comunicació (correu electrònic, VoIP, ...) que arriba fins el 86,8% d'aquest tipus de companyies. L'obtenció de serveis postvenda / prevenda, formació i l'aprenentatge i la visualització del comportament de mercat mantenen nivells de penetració entre el 40% i 45%. Aquest patró de distribució dels usos es manté estable amb independència de la grandària de l'empresa, si bé és cert que a mesura que augmenta el volum de treballadors augmenta el percentatge d'empreses que l'utilitzen per als esmentats motius.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 11.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Pimes i Grans. Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 12.Empreses amb connexió a Internet i pàgina web per tamany. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
La presència a Internet de les empreses espanyoles a través de la pàgina web corporativa ha experimentat el 2010 un moderat increment. Mentre que el 21,9% de les microempreses compta amb pàgina web, 0,5 punts més que el 2009, el percentatge de pimes que tenen aquesta eina es va situar en el 58,9%, 1,4 punts més que el 2009 . En les microempreses amb un nombre d'empleats entre 0 i 2, la penetració de la pàgina web ha baixat lleugerament (0,4 punts), mentre que a les microempreses amb personal comprès entre els 3 i els 9 treballadors ha augmentat en gairebé 4 punts . Un altre fet rellevant és el destacat augment de la utilització de pàgina web en les pimes de més de 49 empleats.
20
Dificultats afrontades per la presència a Internet Una mica més d'un de cada tres propietaris de pàgina web (36,7%) assenyalen que no van tenir cap dificultat especial a l'hora de preparar-se per tenir presència a Internet. Els que sí que assenyalen alguna dificultat fan referència, gairebé per igual, a la manca de formació (30,9%) i de recursos (29,7%).
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 13.Usos web per tamany d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 14.Usos web per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
21
Els principals usos que les microempreses i les pimes donen a la seva pàgina web són la presentació de l'empresa i l'accés a catàlegs de productes i llistats de preus, totes dues funcionalitats directament lligades al procés de màrqueting. La resta de possibles serveis continuen sent molt minoritaris. Funcionalitats de la web La pràctica totalitat de les pàgines web (95,7%) de professionals autònoms tenen informació del negoci, més de set de cada deu (72,6%) un catàleg de productes i / o serveis i una mica més de quatre de cada deu (41,7%), sistemes de contacte via Internet. Altres utilitats presents, encara que menys freqüents, són la possibilitat de realitzar comandes i / o reserves (22,4%), pagaments (14,6%), el lliurament de serveis (11%) i serveis postvenda (9,2%). Objectius principals del web El principal objectiu que la majoria dels autònoms declara que té per a la seva pàgina web és la captació de clients (35,8%) i, a continuació, el fer publicitat (27,3%) i oferir informació de productes (17%) . Les alusions als altres objectius recollits representen, en tots els casos, una proporció inferior a un de cada deu. Després de la irrupció en 2009 de les xarxes socials com a nou fenomen de comunicació entre usuaris d'Internet, el 2010 s'han començat a explotar les possibilitats d'aquests serveis en l'àmbit professional. Les empreses han descobert en les xarxes socials un nou canal per arribar als seus clients, i alguns dels sectors comencen a fer un ús intensiu d'elles. No obstant, en el conjunt de les microempreses i pimes, el seu ús com a eina de suport als processos de negoci encara no està generalitzat
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 15.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
22
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 16.Comerç electrònic per tamany d’empresa. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Hi ha més empreses que compren per comerç electrònic i amb major creixement enfront de les que venen. Un 24,1% de pimes i grans empreses compren per comerç electrònic, 3,8 punts més que l'any anterior. El percentatge de les que venen per aquest canal és 13,1%, el que representa un creixement de 2 punts. Creix el nombre de microempreses que compren per comerç electrònic,mentre les vendes s'estabilitzen. El 2009 un 11,2% de les microempreses ha realitzat compres per comerç electrònic, dos punts més que l'any anterior. En el cas de microempreses de 3 a 9 empleats, la xifra s'eleva al 18,3%. D'altra banda, la taxa de microempreses que realitza vendes per comerç electrònic el 2009 pràcticament no ha variat en un any, situant-se en 2,6% (de 2,4% el 2008).
23
2.4.2 En el sector de la construcció
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 17.Infraestructura i Accés TIC per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 18.Infraestructura i Accés TIC per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
El sector industrial continua sent el que concentra major nombre de pimes i grans empreses, seguit del sector de la construcció, representant entre ambdós el 39% del total.
24
En l'àmbit de les microempreses, el comerç minorista i la construcció són els sectors que major nombre d'empreses aglutinen, englobant entre ambdós el 32,5% del total de microempreses, que ha baixat un 1,4% el 2010 respecte al 2009. S'observa que alguns sectors prioritzen l'ús d'alguna tecnologia específica, que doni beneficis immediats per a la seva activitat, com és el cas del sector de la construcció amb la telefonia mòbil. El 2010 el 72,7% de les microempreses d'aquest sector disposava de telèfon mòbil per a la seva activitat laboral davant el 66,4% de la mitjana ja 13,6 punts percentuals de l'ordinador (disponible a el 59,2% de les microempreses de la construcció).
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 19.Accés a Internet per sector. Pimes i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 20.Accés a Internet per sector. Microempreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
25
L'ús dels ordinadors (amb o sense Internet) destaca en el sector financer, d'informàtica,
telecomunicacions i audiovisuals i en el d'activitats professionals
Les empreses de 10 o més empleats d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del sector
financer i les d'activitats professionals es troben al capdavant amb percentatges d'utilització,
tant de l'ordinador només com l'ordinador amb accés a la Xarxa, que superen el 75%.
La construcció i les activitats immobiliàries i administratives són sectors que en general tenen
baixos nivells de penetració TIC. En aquesta mateixa línia, s'observa que el percentatge
d'empleats de la construcció que utilitzen l'ordinador és del 34,5% (32,1% si està connectat a
Internet). Igualment, al voltant d'un 29% dels treballadors que realitzen activitats
immobiliàries i administratives usen el PC amb accés a la Xarxa, elevant-se fins gairebé un 33%
si ens referim a l'ordinador sense connexió.
Els sectors en els que a penes hi ha diferència entre la utilització de l'ordinador amb Internet o
sense són, per aquest ordre, la construcció, la informàtica, telecomunicacions i audiovisuals i
les activitats immobiliàries i administratives. Per contra, en el comerç minorista trobem una
diferència de gairebé 26 punts, que és la xifra més elevada entre els sectors considerats.
La baixa capacitació i connectivitat pel que fa a la xarxa del sector de la construcció , fa que la
major connectivitat del sector de les activitats professionals no vagi dirigida a la interconnexió
d’ambdós
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 21.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Pimes i Grans Empreses
Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
26
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 22.Personal que utlitza ordinadors i ordinadors connectats a Internet com a minim un cop per setmana per sector. Microempreses
Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
El percentatge de personal que utilitza ordinadors de manera setmanal a les microempreses és
gairebé del 56% dels empleats, pràcticament igual a les de major grandària. En el cas que
l'ordinador disposi més d'accés a Internet els percentatges són del 49,4% en microempreses
enfront del 44,9% en pimes i grans empreses.
Destaquen tres dels onze sectors analitzats amb percentatges de personal que utilitza
diàriament ordinadors (amb o sense Internet) que van del 89% al 95%. Aquests sectors són les
activitats professionals, informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, i financer.
27
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 23.Empreses amb pàgina web per sector. Pime i Grans Empreses Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 24.Empreses amb pàgina web per sector. Microempreses
Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Més del 90% de les empreses financeres de 10 o més empleats amb Internet i del sector
d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, compta amb pàgina web. El segueix de prop el
89,7% de les companyies del sector d'hotels i agències de viatge. La indústria (69,9%), les
activitats professionals (71,1%) i el comerç majorista (72,6%) es troben en nivells superiors a la
mitjana, situada en un 63,9%. El valor més proper a aquesta mitjana el trobem en el cas de les
activitats immobiliàries i administratives (61,4%). Per contra, la construcció és l'únic sector que
comptabilitza un percentatge de pimes i grans empreses amb pàgina web inferior al 50%.
28
Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge és el sector que més clarament
aposta per tenir pàgina web. En aquest sector, el 71,8% de les microempreses amb Internet
disposa de pàgina web, és a dir, gairebé tres vegades més que la mitjana (25%). En segon lloc
ia meitat de camí amb la mitjana es troba el sector d'informàtica, telecomunicacions i
audiovisuals, amb un 54,3%. A continuació se situa el gran grup dels 9 sectors restants amb
valors entre un 32,2% de la indústria i el 12,9% de transport i emmagatzematge. Es a dir, un
cop més, el sector de la construcció a la cua pel que fa a les microempreses.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 25.Usos web per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
29
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 26.Usos web per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Les pàgines web de les empreses dedicades a activitats financeres i les dels hotels i agències de
viatge són les que més varietat de serveis aglutinen. Hotels i agències de viatge lideren en la
provisió de serveis que faciliten la compra o reserva dels seus productes, amb el 70%
d'empreses que permeten realitzar comandes o reserves en línia, i el 34,8% que accepta
pagaments per Internet. Amb un altre tipus d'objectius, sobresurten les empreses del sector
d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals utilitzant la pàgina web per publicar ofertes de
treball i rebre sol.licituds d'ocupació, en més d'un 37% dels casos.
Pel que fa a les microempreses, hotels i agències de viatge que utilitzen en major mesura les
seves pàgines web per cobrir un ventall més ampli d'objectius, destacant l'accés a catàlegs de
productes i llistes de preus (83%) i la realització de comandes o reserves on-line (43%), entre
d'altres. El sector financer ofereix igualment serveis variats, mostrant especial interès en
facilitar la declaració de política de seguretat de l'empresa (83,5%).
30
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 27.Comerç electrònic per sector d’empresa. Pime i Gran empresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Figura 28.Comerç electrònic per sector d’empresa. Microempresa Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Es manté el lideratge d'hotels i agències de viatge en vendes per comerç electrònic amb un
63,4% d'empreses que les realitzen. El sector d'informàtica, telecomunicacions i audiovisuals
és el que destaca pel costat de les compres amb un 51% pel qyue fa a les Pimes i Grans
empreses mentre que a les microempreses hi ha una marcada diferència segons sectors en
compres per comerç electrònic, amb un màxim del 37% de microempreses que realitzen
adquisicions per aquesta via i un mínim de 2%. Específicament, destaquen 3 sectors amb més
del 20%: activitats professionals (23,7%), hotels i agències de viatge (28,7%) i informàtica,
31
telecomunicacions i audiovisuals (37,4%).El 26% dels hotels i agències de viatges de 0 a 9
treballadors venen per comerç electrònic, enfront del 2,6% del total de microempreses. A la
resta de sectors s'observa una diferència al voltant de 2 punts respecte a la mitjana, i una
posició lleument superior per informàtica, telecomunicacions i audiovisuals, del 5,8%. La
construcció, el fanalet vermell amb 0,5% de vendes i el 2,4 de compres.
Pel que fa a les xarxes socials, Gairebé nou de cada deu autònoms amb accés a Internet
(87,1%) coneixen l'existència de les xarxes socials. Entre qui coneixen les xarxes socials
representen una mica més d'un de cada tres (37,3%) els que les utilitzen, i aquest percentatge
és superior entre els que tenen menys de 30 anys (64,5%) o entre 31 i 40 (46,3%) i,
significativament, inferior, entre els que tenen entre 41 i 50 anys (24,5%) o més de 50 (20,3%).
Per sectors, cal assenyalar que el percentatge dels que utilitzen les xarxes socials és superior
en els d'hostaleria (46,4%) i el d'altres activitats (49,5%), mentre que el dels que no les utilitzen
és major en el de utilities i construcció (72,4%) i el d'indústria (71,6%).
Xarxes utiitzades
Entre els que utilitzen les xarxes socials, la més usada és Facebook, que ho és per gairebé vuit
de cada deu autònoms que n’utilitzen alguna (79,6%). A considerable distància, se situen els
que utilitzen Twitter (22,3%) i Linkedin (7,6%).”
Resum Gràfic
Veiem en forma de gràfic la comparació del sector de la construcció amb la mitjana
de les empreses estudiades
Pimes i Grans empreses
Figura 29.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’emrpesezs de + de 10 treballadors Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
0
20
40
60
80
100
Empreses de mes de 10 treballadors
Construcció
100
17,6
32
Figura 30. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internet un dia o més a la setmana Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Figura 31. Empreses del sector de la construcció amb pàgina web Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Figura 32. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònic Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
0102030405060
Utilitza ordinadors
mitjana utilitza ordinadors
connectats a Internet
mitjana
34,5
55,8
32,1
44,9
0
20
40
60
80
Empreses amb pagina web
mitjana
51,2
63,9
0
5
10
15
20
25
Empreses que venen
per c.e.
mitjana Empreses que compren
per c.e.
mitjana
4,8
14,417,3
24,1
33
Figura 33. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e. sobre el total de vendes del sector de la construcció (%) Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Microempreses
Figura 34.%Empreses de la Construcció de més de 10 treballadors comparat amb el total d’empreses de menys de 10 treballadors Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
02468
10121416
Import de vendes
mitjana Import de compres
mitjana
1,8
11,5
2,7
15,5
0
20
40
60
80
100
Empreses de menys de 10 treballadors
Construcció
100
15,4
34
Figura 35. Personal del sector de la construcció que utilitza ordinadors/ordinadors connectats a Internet un dia o més a la setmana Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Figura 36. Empreses del sector de la construcció amb pàgina web Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Figura 37. Empreses del sector de la construcció que venen i compren per comerç electrònic Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
0102030405060
Utilitza ordinadors
mitjana utilitza ordinadors
connectats a Internet
mitjana
38,9
55,9
29,6
49,4
0
5
10
15
20
25
Empreses amb pagina web
mitjana
19,9
25
0
2
4
6
8
10
12
Empreses que venen
per c.e.
mitjana Empreses que compren
per c.e.
mitjana
0,52,6 2,4
11,2
35
Figura 38. Import de compres per comerç electrònic sobre total de compres i import de vendes per c.e. sobre el total de vendes del sector de la construcció (%) Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
Figura 39. Import de compres per comerç electrònic a empreses que compren per c.e. i import de vendes per c.e. sobre a empreses que venen per c.e. del sector de la construcció (%) Font: ONTSI a partir de dades de INE 2010
0
1
2
3
4
5
Import de vendes per
c.e/total vendes
mitjana Import de compres per
c.e/total compres
mitjana
0,1
1,3
0,3
4,9
05
10152025303540
import compres per
c.e. a empreses
compren per c.e.
mitjana import de vendes per
c.e.a empreses venen per
c.e.
mitjana
31,4
6
22,2
39,4
36
2.5 Xarxes Socials i Activitat econòmica
Les Xarxes Socials es poden entendre d’alguna manera que funcionen amb els mateixos (o alguns)
mecanismes similars d’expansió de com ho fan els “virus”. Si es crea un negoci a Internet que la gent
està demanant, els clients el fan créixer(. Alguns dels llocs més populars de la comunicació social i web
2.0 i que estan creats per funcionar amb aquest sistema d'expansió viral són: YouTube, Facebook,
MySpace, Twitter, eBay, PayPal, i LinkedIn). En aquests llocs, el nombre d'usuaris en general es
dupliquen cada dia, de boca-a-orella, per un fenomen en el que cada usuari genera consecutivament
més usuaris.
Les xarxes socials seran cada dia més importants per als consumidors en els seus processos de recerca
de tot tipus de productes i serveis a la xarxa. Aquesta tendència té tot el sentit ja que els contactes en
aquestes xarxes socials, així com la tecnologia d'aquestes plataformes, ajudaran a millorar la recerca, a
indexar les preferències en relació amb anteriors processos de recomanació i aportaran una sèrie de
recomanacions més ajustades a les necessitats.
Contràriament al que es pensa de forma general, de que les eines automatitzades tipus “web 2.0”
quan ressalten el que han escollit clients anteriorment, promouen els productes “habituals”, els
nostres resultats suggereixen que aquestes eines poden actualment reforçar “la llarga cua” (the long
tail) si aquesta està composada d’un nombre suficient de productes especialitzats populars. (Tucker i
Zhang, 2011)
Cal que les empreses entenguin quin es el comportament de les persones a les xarxes socials per a que
les accions de marketing tinguin èxit. En aquest sentit han de tenir en compte (Hogan, 2010) que les
relacions socials fortes i íntimes en línia tendeixen a ser també relacions socials fortes i íntimes fora de
línia (Dutton, Helsper, i Gerber, 2009; Ellison, Steinfield, i Lampe, 2007; Hampton, Sessions, Ella, i
Rainie, 2009). Que les persones que tendeixen a comunicar-se més en línia també tendeixen a fer-ho
fora de línia (Quan-Haase, 2008; Wellman, Quan-Haase, Witte, i Hampton, 2001). La distribució dels
contactes serà sempre esbiaixada amb pocs amics propers i la majoria seran contactes dèbils (Lewis,
Kaufman, González, Wimmer,Christakis i de 2008, Roberts, Dunbar, Pollet, i Kuppens, 2009).
Finalment hi haurà una bretxa entre el que els usuaris diuen que fan i el que realment fan d’acord amb
el que la investigació sobre la privacitat en els llocs de xarxes socials ha posat de manifest (Gross i
Acquisti, 2005; Young & Quan Haase, 2009).”
En l’estudi realitzat per la prestigiosa firma Weber Shandwick Digital Communications (2009), en la que
es van analitzar les 100 companyies més importants, es va poder arribar a la conclusió, que la manera
com utilitzaven twitter no era la adequada. Per exemple, hi havia molts comptes d’empreses que
només s’havien obert però que no presentaven cap activitat, perjudicant d’aquesta manera a la imatge
de l’empresa. En d’altres casos eren una corretja de transmissió mecànica de comunicats de premsa o
de publicacions als espais de la companyia. Algunes dades són molt clares, un 15% de comptes
inactius, un 24% on només s’havien obert per tenir-hi presència però no s’utilitzaven, nomes un 16%
per a canal de vendes i un 9% per atenció al client.
En conclusió, les activitats econòmiques que depenguin de les xarxes socials caldrà que assoleixin els
reptes que ens fa notar Niall Cook (2008). Caldrà que les empreses escoltin el que es diu a Internet,
37
aprenguin de la gent amb qui es volen relacionar, i hi empatitzin per poder formar part de la seva
comunitat. L’activitat econòmica passa a ser més social ja que caldrà que les empreses es comuniquin,
cooperin amb els seus clients com un mes a les seves xarxes, siguin un més per col·laborar a la xarxa i
estableixin connexions basades en la transparència per arribar a la desitjada confiança, base de
qualsevol negoci , a la xarxa i fora d’ella.
38
2.6 Marketing relacional a la web 2.0
Al centre del màrqueting de relacions és situa l'intercanvi, que és rendible per a les parts implicades. El
concepte dels intercanvis aplicat a màrqueting relacional, es pot veure ja sigui des d'un enfocament
d'anàlisi de costos de transacció o d’una aproximació de la teoria de l'intercanvi social.
Aquest context social de canvi i avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació, implica
canvis en tots els àmbits i també a les empreses. Dona L Hoffman considera que el màrqueting a
Internet suposa el canvi de paradigma que ha pogut comportar la irrupció d'un nou mitjà (2000). A les
darreres dècades s'ha produït una evolució dels paradigmes del màrqueting cap al màrqueting
relacional. L’aprofitament de les oportunitats dins d’aquest entorn per les empreses dependrà del
tipus d’empresa, dels productes o serveis que ofereixi, i de la integració d’Internet dins les estratègies
de negoci que faci cadascuna d’elles.
Atenent al tipus d’empresa, Internet la pot ajudar o al contrari la pot perjudicar. El que és clar es que
produeix un efecte de desintermediació. La relació directe entre fabricants i clients, fa que el
marketing relacional sigui cada cop més vigent. Internet està a punt de convertir-se en una força de
desintermediació de molts sectors tradicionals, reduint el valor d'algunes etapes del procés de
distribució de béns i serveis (Canals 2001).
Segons Becker (2007) estem entrant en una nova era del màrqueting, on les regles tradicionals i els
models estan perdent la seva eficàcia i on els clients han despertat i retrobat el seu nou poder i
control.
A partir del que podem dir que son les temàtiques col·lindants al marketing relacional, Service
Màrqueting (Berry 1983; Berry 1995; Bejou 1997; Gummesson 2002), Database Marketing, Customer
Relationship Management; One-to-One màrqueting i Mass Costumization (Peppers & Rogers, 1995);
Permisos de comercialització (Godin, 1999); Associació Estratègica de Gestió, de fidelització de clients
(Reichhel i Sasser, 1990), Supplier Relationship Management i Màrqueting Intern (Gummesson 2002),
se’n desprèn que el client no es la única “relació” que s’ha de tenir en compte.
Morgan i Hunt (1994) van identificar 10 components principals amb els que els venedors han d'establir
relacions per tal d'assolir l'èxit i Gummesson (1987, 2002) identifica 30 relacions clau que els venedors
han de mantenir i assenyala que les empreses no només necessiten de mercats a temps complert, sinó
també els mercats a temps parcial, així, tots els empleats que donen la cara davant el client són,
d'alguna manera,els venedors”
Escoltar, conversar i relacionar-se amb els clients a la xarxa suposa una transformació total de la
cultura corporativa de l'empresa. Requereix un nou marketing. El mateix medi immaterial d’Internet
predisposa a que un tipus de producte i/o servei tingui més facilitat per aprofitar-se de les possibilitats
de comercialització o no.
La percepció que té el client sobre l'esforç de màrqueting relacional que realitza l'empresa és
fonamental parar augmentar i mantenir la fidelitat del client (Lee-Kelley, 2003)
D’aquesta manera, quan les empreses obliden la jerarquia del missatge i passen a formar part de la
xarxa com a un node més, podran utilitzar aquesta nova estratègia de marketing que consisteix en
39
posar-se al costat del client, del consumidor per poder-lo assessorar, ajudar, influir, compartir,
escoltar, cooperar, en definitiva relacionar-se tot fent marketing. La nova realitat amb molta més
oferta, competència global i clients amb més informació, possibilitats de contrastar ofertes, que deriva
en major exigència, ha fet avançar des d'un enfocament del màrqueting transaccional al relacional.
L'expressió màrqueting de relacions creada originalment per L. Berry (1983), defensava una filosofia en
la qual les empreses de serveis s'orientessin a atreure, mantenir i millorar les relacions amb els clients.
Aquest nou entorn es caracteritza per la cooperació. Les empreses poden aprofitar la capacitat de
relacionar-se, i s’han d'enfocar a aconseguir clients, i reforçar la fidelització de clients a través de la
satisfacció i les relacions estables amb l'empresa.
A mode de resum, segons Lee-Kelley (2003) a l'hora d'implementar el marketing relacional, en aquest
procés s'haurà de tenir en compte els següents factors:
-La relació amb el client perquè és un factor dinàmic i cal que es mantingui de forma continua.
-Mantenir als clients que ja es tenen. En segon lloc vindrà l’esforç per captar-ne de nous
-En el procés de la relació amb el client, els pactes que es facin, els compromisos a que s’arribin, s’han
de mantenir absolutament.
-És el conjunt de l’empresa que està mantenint una relació amb el client, i no alguna part d’ella. És un
esforç de tota la organització
-El marketing es farà personalitzat. El marketing relacional prioritza la relació personal i no massiva.
- Cal ser pro actius de cara al client i avançar-se a les seves necessitats.
-Promocionar i animar els clients a compartir els problemes quan apareguin.
-Arreglar les coses que han anat malament com a compromís de la relació que es manté.
-Els serveis que s’han de donar no poden ser sinó d’alta qualitat.
-Les queixes s’han de rebre i respondre amb rapidesa i agilitat.
- El feedback del client sobre la qualitat del producte i serveis serà molt valorat.
40
2.7 Situació de l’Arquitecte.
Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’arquitecte i del marc on desenvolupa
principalment si mes no fins a l’arribada de la crisi,la seva activitat, el sector de la construcció,
ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 que
dona la Confederación Nacional de la Construccion (CNC), amb les dades més de marc laboral i
socioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i per
veure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades que
proporcionen els estudis del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España”
(CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de los
Colegios de Arquitectos de España” i la “Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos”
veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com a
autònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectes
assalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxos
d’Arquitecte.
Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són les
següents:
-Visats de direcció d'obra residencial i no residencial
“La superfície total visada per a obra nova destinada a l'edificació en el mes de desembre ha
estat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usos
residencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions d'ús no residencial (31,6%).
Respecte al mateix mes de l'any anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%,
arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.”
Figura 39.
“El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat l'any, és de 24.507.412 metres
quadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada va
ascendir a 29.168.594 metres quadrats.”
41
Figura 40
“Els projectes visats d'habitatge, indicador avançat de l'activitat de la construcció a mitjà
termini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposa
una disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectes
visats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327).
Per al conjunt de l'any 2010, la disminució dels projectes d'habitatge ha estat del 13,0%, amb
127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de l'any 2009”.
-Llicències d'obra major
“Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències d'obra major
concedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mes
de l'any anterior (9606).”
Figura 41.
-Superfície visada no residencial
“Atenent a la tipologia d'edificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registrat
una variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipus
d'obra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i
42
esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-
21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).”
Figura 42.
“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual també
ha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de l'any
anterior.”
Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podem
desglossar serien aquestes
Indicador Font Data Valor Any anterior %Variació
Figura 43.
Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusions
destaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació d'atur, dels quals un 32,87%
d'aquests aturats fa més d'un any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figura
il.legal del fals autònom (xifra que s'ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60%
del total a mitjans del 2008, a causa que molts d'aquests falsos autònoms estan ara en l'atur) i
el 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.
És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínim
obligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a d'arquitecte
(22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional d'enginyeries i oficines tècniques).
43
El sector de l'arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja
que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobra
més importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està d'acord a la
seva formació d'arquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitats
professionals lligades al sector de l'arquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, a
mitja jornada o malament pagats.
A l'hora d'establir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establir
que un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que
els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% dels
enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobra
més de 39.000 euros bruts anuals.
Com ja s'ha esmentat, l'enquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi per
desocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.
Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s'ha fet notar entre
els emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al no
tenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpia
empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propi
negoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una nova
alternativa professional i s'ha mantingut com estava”.
Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l'"Informe
arquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir les
seguents dades:
"Els col·legiats que assenyalen a l'exercici liberal de la professió amb estudi propi com a
principal font d'ingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total,
proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc d'una societat
professional d'arquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos,
encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat Civil
Particular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Els
arquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per cent
dels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)".
44
Figura 44. Categoria Professional dels enquestats. Font: CSCAE 2009
La gran majoria dels que van respondre a l'enquesta "Informe sobre el estado de la
profesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma d'ocupació principal és la
professional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restants
queden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent s'identificava com a col·laborador
sense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals se
situa en el 8,2 per cent."
Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament és
amb despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.
Aquesta és dons la imatge de l’estat actual de la professió, el marc sobre el que fem l’estudi
sobre l’ús de la web 2.0 i les seves eines per part dels arquitectes.
45
2.7 Hipòtesi.
ALGUNES DADES SOBRE PRESÈNCIA D'ARQUITECTES A INTERNET
La presència d'arquitectes de Catalunya a Internet a l’any 2009 era molt petita, en un ràpid
recompte a la web del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), d’aproximadament 6.000
arquitectes col·legiats en aquell moment (+- 50% del total), només 524 tenien pàgina web
(8,70%), molts menys encara tenien bloc 19, que representa el 0,31 % dels quals a més, només
14 es trobaven actualitzats.(Font: Investigació pròpia).
Recordem que les dades aportades en la part teòrica ens diuen que les microempreses són les
que tenen una presència més minsa a la xarxa i fan un ús menor d’Internet en comparació de
les pimes i grans empreses, i que el sector de la construcció està significativament per sota de
la mitjana en els indicadors TIC del conjunt de sectors econòmics del país, es planteja la
hipòtesi de que els arquitectes utilitzaran poc les potencialitats de la web 2.0 ja que pertanyen
majoritàriament al sector de les microempreses.
Recordem també les preguntes d’investigació que es tractaran de contestar: els usos avançats
de les eines web 2.0, estan relacionats amb les variables sociolaborals? Aquests usos avançats
estan relacionats amb la presència a Internet dels Arquitectes? Els usos avançats de les eines
2.0, tenen relació amb la presència a les xarxes socials i la connectivitat entre els espais propis
dels arquitectes i les esmentades xarxes? I finalment es preguntarà quina relació tenen els
usos avançats de les eines web 2.0 amb l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les
eines web 2.0.
46
4.1 Descripció Metodològica
Per intentar esbrinar quina és la utilització dels arquitectes catalans de la web 2.0 i de les eines
que la composen, s’ha seguit la següent metodologia
Documents
A través de l’eina de google docs, s’ha confeccionat una enquesta en línia
(http://goo.gl/RND32) per a que tothom hi podes accedir i contestar-la, en la que es volia
demanar informació sobre els arquitectes i l’ús que en feien de les eines web 2.0
Les preguntes volien englobar quatre grans àrees:
1. Les preguntes referents a l’aspecte socio-laboral que es pot desglossar en
1.1. les de caràcter personal
1.1.1. sexe
1.1.2. edat
1.2. les de caràcter professional
1.2.1. exercici de professió per compte propi o aliè
1.2.2. nombre de treballadors
1.2.3. nombre d’habitants de la població on treballes
2. La presencia a Internet de l’arquitecte
2.1. Per saber del tipus d’espai propi disposa l’arquitecte a Internet (web, Bloc, ...)
3. La presencia de l’arquitecte a les Xarxes Socials englobada en dos aspectes:
3.1. Presencia amb espais i perfils a les xarxes socials
3.2. Connectivitat d’aquests espais o perfils existents
4. L’ús i la utilitat que es percep de la interacció amb la web 2.0.
Arquitectes contactats
Per tal de fer arribar l’enquesta a grups d’arquitectes el mes variat possible sempre des
d’aquesta iniciativa particular, es va triar dues estratègies de contacte:
Mailing a adreces d’arquitectes que es van obtenir a la pàgina web del col·legi, on es
pot trobar les adreces dels arquitectes col·legiats ja sigui per nom, per ciutat, per
comarca o be per cognom. En tots els casos es pot posar el filtre de tenir web o no.
Publicitar la realització del treball i la existència de l’enquesta a la pàgina i al perfil de
Facebook del Sindicat d’Arquitectes i a través del meu perfil de Facebook i compte de
twitter, sol·licitant la col·laboració. D’aquesta manera es pretenia arribar a arquitectes
no necessariament Col·legiats per a que podessin col·laborar amb l’enquesta. El
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya te com a funció principal reclamar la creació d’un
conveni col·lectiu per els arquitectes assalariats i en aquest context, s’està convertint
en element aglutinador de les reivindicacions de molts arquitectes que no
necessariament estan col·legiats però que estan exercint la seva professió per compte
d’altri tot i que moltes vegades sense un marc normatiu ni contractual que protegeixi
els drets dels arquitectes com a treballadors.
47
Sabem es el nombre de correus electrònics enviats (4.156) i l’abast màxim a que podia
arribar atenent al nombre de seguidors i contactes existents als espais on s’ha publicitat
que es de: Facebook 483 arquitectes i Twitter 17 més . L’estudi s’ha fet amb les 215
primeres respostes, ja que durant el desenvolupament del treball , al ser una enquesta que
està en línia, s’hi ha anat afegint resultats fins arribar a 263 en total, però que no s’han
pogut incorporar al treball per raons de no poder anar modificant els resultats
contínuament a mesura que anaven arribant mes respostes. Per tant el marc temporal
queda fixat entre els dies 9 i 13 de maig de 2011. Si ens fixem amb el nombre total de
correus enviats directament i la col·laboració recollida trobem una ratio de col·laboració
del 6,32% tot i que com que l’han visualitzat online més arquitectes, la ratio hauria de
disminuir.
Dades Recollides
Les dades recollides les hem transformat amb dades numèriques per el seu tractament
estadístic amb el programa SPSS Statistics 17.0
De les 51 variables inicials, algunes han quedat descartades, principalment les
relacionades amb la presencia a determinades xarxes socials dels arquitectes, on aquesta
presència era nul·la o insignificant. Finalment el nombre ha quedat reduït a 35 variables.
En segon lloc s’ha fet l’anàlisi univariant de les dades amb la descripció dels resultats.
Seguidament hem creuat una sèrie de 15 variables enteses com a mes significatives de les
35 utilitzades (veure annex) i hem fet una anàlisi mes en profunditat a través de l’anàlisi
bivariant de tres indicadors: Un del grup que avalua la presència a Internet dels
arquitectes, un segon del grup relacionat amb la presència dels arquitectes a les xarxes
socials i finalment un tercer del grup relacionat amb l’ús i la utilitat percebuda de les eines
web 2.0.
Aquestes tres variables s’han utilitzat com a indicadors que representen els usos avançats
de les eines web 2.0 i per a respondre a la pregunta d’investigació , de si existeix relació
dels usos avançats amb les diferents característiques sobre l’activitat de l’arquitecte. Així
doncs, s’han creuat amb les variables sobre la l’aspecte socio-laboral, sobre la presència a
Internet, sobre la presència a xarxes socials, sobre la connectivitat entre espais a Internet,
sobre l’ús de les eines web 2.0 i sobre la utilitat percebuda d’aquestes eines.
Anàlisi de Dades
Les tècniques utilitzades en l’anàlisi de les dades són les taules de contingència i l’estadístic
Chi-quadrat per a poder contrastar l’associació entre els indicadors d’usos avançats de la
web 2.0 i diferents components de l’activitat de l’arquitecte.
48
4.2 Anàlisi Univariant
En primer lloc es farà una enumeració i descripció de les variables analitzades. Tot seguit s’agruparan els resultats dels histogrames per cada grup de variables analitzat: Sociolaborals, Presència a Internet, Presència a Xarxes Socials, Connectivitat a Xarxes Socials, Ús de les eines web 2.0 i Utilitat percebuda de les eines web 2.0, presentant els resultats per cada grup. Podem veure en primer lloc un resum dels principals resultats estadístics que es desprèn de l’anàlisi univariant, exemplificat com a una “instantània” de l’arquitecte tipus a partir dels resultats obtinguts.
Taula 1. Instantània de l’arquitecte tipus.
Fotografia de l’arquitecte tipus
Home (64,7%)
Menys de 44 anys (64,7%)
Treballa per compte propi (67%)
Té un despatx de menys de 10 treballadors (81,9%)
Te algun tipus d’espai propi a Internet. Web – Bloc (58,6%)
Bàsicament Unidireccional (83,7%)
Te presència a les Xarxes Socials (68,4%)
Fa més d’un any que hi participa (49,3%)
Fa menys d’una setmana que ha actualitzat el seu compte (49,3%)
Participa a Facebook amb un perfil personal (61,9%)
No te connexió entre espai personal i comptes a xarxes socials (73,5%)
Utilitza les eines web 2.0 bàsicament nomes per rebre informació (41,4%)
Creu que bàsicament les eines web 2.0 serveixen per contactar amb els clients (58,6%)
Font: Elaboració pròpia
49
Llistat de variables i significat de les mateixes
Taula 2: Llistat de Variables
Variables Notació Definició SEXE R1 Sexe de l’arquitecte Sexe de l’arquitecte
entrevistat
TREBALLADORS R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?
Nombre de treballadors al despatx en que treballa l’arquitecte
EDAT R3 Quina és la teva edat? Edat de l’arquitecte
POBLACIÓ R4 Població on desenvolupes activitat.
Nombre d’habitatnts de la ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecte
DISWEB R51Disposo de Web Personal/Professional
Té una web personal/professional (baixa interactivitat)
DISBLO
R52 Disposo de Bloc Personal/Prodessional
Té un bloc personal/(professional (eina 2.0)
DISWEBCO R53 Disposo de Web Corporativa
Te una web corporativa(baixa interactivitat)
DISBLOCO
R54 Disposo de Bloc Corporatiu
Disposa d’un bloc corporatiu (eina 2.0)
NIWEBNIBLOC R55 No disposo de Web ni de Bloc
L’arquitecte ni utilitza ni té web ni bloc per la seva activitat professional
PREXS R6 Tens presència a les Xarxes Socials independentment de tenir web o bloc?
L’arquitecte disposa o no d’algun espai/perfil/compte a alguna xarxa social a part de web o bloc.
PREFB R71Participo a Facebook Té compte a Facebook
PRETWITER R72 Participo a Twitter Té compte a Facebook
PRETUENTI R73 Participo a Tuenti Té compte a Facebook
PREFLICKR R74 Participo a Flickr Té compte a Flickr
PRESLIDE R75 Participo a Slideshare Té compte a Slideshare
PRETUMBLR R76 Participo a Tumblr Té compte a Tumblr
PREYOUTUBE R77 Participo a Youtube Té compte a YuTube
PRESCRIBD R78 Participo a Scribd Té compte a Scribd
PRELIN R79 Participo a LinkedIn Té compte a LinkedIn
PREXING R710 Participo a Xing Té compte a Xing
FBPERFIL R81 Espais a FB perfil Participa a Facebook a través d’un perfil
FBPAGINA R82 Espais a FB pagina Participa a Facebook a través d’una pàgina
FBGRUP R83 Espais a FB GRUP Participa a Facebook a través d’un grup
EDATAXS R9 Antiguitat a Xarxes Socials Quan de temps fa que l’arquitecte entrevistat te presència a xarxes socials
50
FREQCOMPT R10 Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes?
Amb quina freqüència actualitza les comptes que pugui tenir a xarxes socials
11Per a quines raons utilitzes els teus espais interactius?
USGLI R111 Generar lideratge La raó de perquè utilitza els espais interactius és per generar lideratge
USECLI R112 Servei al client, rebre opinions dels clients
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per donar servei al client i obtenir feedback
USPUBLI
R113 Notorietat i publicitat de la nostra activitat
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per que la seva activitat tingui notorietat i publicitat.
USINFO
R114 Rebre informació de l'entorn
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per obtenir informació del seu entorn professional
COWEBXAS
12 Si tens web o bloc, es pot accedir des d'algun d'ells als teus espais socials?
Possibilitat d’accedir des del propi web/bloc a la resta/part d’espais socials de l’arquitecte
CONEXFB R131Puc accedir a Facebook Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de FB de l’arquitecte
CONEXTWIT R132 Puc accedir aTwitter Hi ha connexió des del web/bloc al compte de Twitter de l’arquitecte
CONEXLIN R133 Puc accedir aLinkedIn Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de LinkedIn de l’arquitecte
CONEXFLICKR R134 Puc accedir aFlickr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Flickr de l’arquitecte
CONEXTUENTI R135 Puc accedir aTuenti Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tuenti de l’arquitecte
CONEXSLIDE R136 Puc accedir a Slideshare Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Slideshare de l’arquitecte
CONEXCRIBD R137 Puc accedir aScribd Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Scribd de l’arquitecte
CONEXYTUBE R138 Puc accedir aYoutube Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de YouTube de l’arquitecte
CONEXTUMBL R139 Puc accedir aTumblr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tumblr de l’arquitecte
51
Font : Elaboració pròpia
14Quins avantatges perceps en la utilització de les eines web
UTINOUCLI
R141 Contactar amb nous clients
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clients
UTINFCLI
R142 Útil per mantenir informats als clients (fidelitzar)
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot mantenir informats als seus clients i així aconseguir la seva fidelitat vers el seu servei.
UTINFDECLI
R143 Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa)
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot fer una escolta activa respecte de les opinions del seus clients rebent informació d’ells.
UTICREACOM
R144 Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot generar una comunitat de clients al voltant dels seus serveis com a professional.
UTICREAXS
R145 Crear Xarxes L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot crear xarxes professionals al voltant dels seus serveis.
UTINOSE
R146 No ho sé. L’arquitecte entrevistat no sap si es que hi ha algun avantatge en la utilització de les eines web 2.0
UTICAP R147 No crec que tinguin cap utilitat
L’arquitecte entrevistat percep que no hi ha cap avantatge en la utilització de les eines web 2.0
EXERCI 15 Exercici de la professió Exrcici de la professio
52
Agrupació i interpretació de Variables. Variables sociolaborals
Taula 3: Variables socio laborals
Personals
SEXE R1 Sexe de l’arquitecte Sexe de l’arquitecte entrevistat
EDAT R3 Quina és la teva edat? Edat de l’arquitecte
Empresa
EXERCI R15 Exercici de la professió L’arquitecte exerceix la seva professió establert per compte propi, per compte aliè o amb dós al mateix temps
TREBALL R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?
Nombre de treballadors al despatx en que treballa l’arquitecte
POBLACIÓ R4 Població on desenvolupes activitat.
Nombre d’habitants de la ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecte
Font : Elaboració pròpia
Taula 4. Estructura Socio-Laboral
Freqüència Percentatge Vàlid
EDAT Edat de l’arquitecte Menor de 25 anys - - de 25 a 34 anys 70 32,6 de 35 a 44 anys 69 32,1 de 45 a 54 anys 49 22,8 de 55 a 64 anys 23 10,7 major de 64 anys anys 4 1,9 SEXE Home 147 68,4 Dona 68 31,6 EXERCI Treball per compte propi 144 67,0 Treball per compte d’altri 51 23,7 Treball per compte propi i d’altri 20 9,3 TREBALL Nombre de treballadors 1-2 103 47,9 3-9 73 34,0 10-49 21 9,8 50-199 7 3,3 Més de 200 11 5,1
Font: Elaboració pròpia
53
A grans trets podem veure que a majoria dels arquitectes que participen en aquest estudi son homes (68,4%) que treballen per compte propi (76,3%) en forma de microempresa d’un o dos treballadors (47,9%), essent la majoria (64,7%) menors de 34* anys.
La relativament baixa edat dels participants en l’enquesta, també ens indicaria que la major utilització de les TIC i de la web 2.0 és per part de persones joves, ja que la convocatòria a la participació en l’enquesta es va fer per medis no oficials (enviament particulars als arquitectes) i a través de xarxes socials (Facebook) i espais socials de microblogging (Twitter)
Agrupació i interpretació de Variables. Variables de presència a Internet
Taula 5: Variables de Presència amb espais propis a Internet per part dels arquitectes
Presència a Internet
DISWEB R51 Disposo de Web Personal/Professional
Té una web personal/professional (baixa interactivitat)
DISBLO
R52 Disposo de Bloc Personal/Prodessional
Té un bloc personal/(professional (eina 2.0)
DISWEBCO R53 Disposo de Web Corporativa
Te una web corporativa(baixa interactivitat)
DISBLOCO
R54 Disposo de Bloc Corporatiu
Disposa d’un bloc corporatiu (eina 2.0)
NIWEBNIBLOC R55 No disposo de Web ni de Bloc
L’arquitecte ni utilitza ni té web ni bloc per la seva activitat professional
Taula 6. Presència internet
Freqüència Percentatge Vàlid
DISWEB Disposo de Web profesional 61 28,4 No disposo de Web 154 71,6 DISBLO Disposo de Bloc profesional 35 16,3 No disposo de Bloc 180 83,7 DISWEBCO Disposo de Web Corporativa 48 22,3 No disposo de web corporativa 167 77,7 DISBLOCO Disposo de Bloc Corporatiu 15 7,0 No disposo de Bloc Corporatiu 200 93,0 NIWEBNIBLOC No Disposo ni de Web ni de Bloc 89 41,4 Disposo d’algun tipus de web o Bloc 126 58,6
Font: Elaboració pròpia
54
És remarcable la poca presència dels professionals de l’arquitectura a Internet quan ens referim a una presència activa participant, ja que tot i que podem dir que el 58,6% dels arquitectes tenen presència a Internet, pel que fa a la presència amb eines interactives i de comunicació bidireccional no puja del 16,3% pel que fa a blocs professinals.
És més elevada la presència amb l’eina web 1.0 com es pot constatar fàcilment buscant exemples concrets per la xarxa. La majoria d’espais dels arquitectes són pàgines amb presentacions de treball fet i amb poca capacitat de comunicació 2.0 fet que queda remarcat amb aquest anàlisi.
Agrupació i interpretació de Variables. Variables de presència a Xarxes Socials
Taula 7: Variables de presència a Xarxes Socials
Presència a Xarxes Socials
PREXS R6 Tens presència a les Xarxes Socials independentment de tenir web o bloc?
L’arquitecte disposa o no d’algun espai/perfil/compte a alguna xarxa social a part de web o bloc.
PREFB R71Participo a Facebook Té compte a Facebook
PRETWITER R72 Participo a Twitter Té compte a Facebook
PRETUENTI R73 Participo a Tuenti Té compte a Facebook
PREFLICKR R74 Participo a Flickr Té compte a Flickr
PRESLIDE R75 Participo a Slideshare Té compte a Slideshare
PRETUMBLR R76 Participo a Tumblr Té compte a Tumblr
PREYOUTUBE R77 Participo a Youtube Té compte a YuTube
PRESCRIBD R78 Participo a Scribd Té compte a Scribd
PRELIN R79 Participo a LinkedIn Té compte a LinkedIn
PREXING R710 Participo a Xing Té compte a Xing
FBPERFIL R81 Espais a FB perfil Participa a Facebook a través d’un perfil
FBPAGINA R82 Espais a FB pagina Participa a Facebook a través d’una pàgina
FBGRUP R83 Espais a FB GRUP Participa a Facebook a través d’un grup
EDATAXS R9 Antiguitat a Xarxes Socials Quan de temps fa que l’arquitecte entrevistat te presència a xarxes socials
FREQCOMPT R10 Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes?
Amb quina freqüència actualitza les comptes que pugui tenir a xarxes socials
55
Taula 8. Presència a xarxes socials
Freqüència Percentatge Vàlid
PREXS Tinc presència a xarxes socials 147 68,4 No Tinc presència a xarxes socials 68 31,6 PREFB Participo a Facebook 133 61,9 No Participo a Facebook 82 38,1 PRETWITER Participo a Twitter 47 21,9 No Participo a Twitter 168 78,1 PRETUENTI Participo a Tuenti 3 1,4 No Participo a Tuenti 212 98,6 PREFLICKR Participo a Flickr 20 9,3 No Participo a Flickr 195 90,7 PRESLIDE Participo a Slideshare 20 9,3 No Participo a Slideshare 195 90,7 PRETUMBLR Participo a Tumblr 0 0 No Participo a Tumblr 215 100 PREYOUTUBE Participo a Youtube 26 12,1 No Participo a Youtube 189 87,9 PRESCRIBD Participo a Scribd 1 0,5 No Participo a Scribd 214 99,5 PRELIN Participo a LinkedIn 74 34,4 No Participo a LinkedIn 141 65,6 PREXING Participo a Xing 4 1,9 No Participo a Xing 211 98,1 FBPERFIL Disposo de perfil a FBook 135 62,8 No disposo perfil a FBook 80 37,2 FBPAGINA Disposo de pàgina a FBook 20 9,3 No Disposo de pàgina a FBook 195 90,7 FBGRUP Disposo de Grup a FBook 17 7,9 No disposo Grup a FBook 198 92,1 EDATAXS Antiguitat a Xarxes Socials No hi participo 63 29,3 Menys d'un mes 4 1,9 Menys de 6 mesos 17 7,9 Menys d'1 any 25 11,6 Menys de 2 anys 54 25,1
56
Menys de 3 anys 28 13,0 Més de 3 anys 24 11,2 FREQCOMPT Frequència d’actualització a les Xarxes Socials No els actualitzo 66 30,7 Ahir 58 27,0 La darrera Setmana 48 22,3 El darrer mes 21 9,8 Fa més d'un mes 22 10,2
Font: Elaboració pròpia
La presència dels arquitectes que han respost l’enquesta, com a mínim a una xarxa social arriba a un 68,4%. La gran majoria d’ells es connecta només a Facebook amb un perfil i no amb una pàgina. Per tant hem de deduir que atès que la pàgina es la forma com a Facebook es comuniquen les empreses, la presència a Internet dels arquitectes es més a nivell personal que empresarial. Tot i la gran quantitat de xarxes socials que existeixen, i que s’ha preguntat per les mes importants, sembla que Facebook (61,9%) acapara l’atenció com a lloc social de trobada i de participació. En segon lloc i amb un 34,4% es troba LinkedIn per davant de Twitter amb un 21,9. Veiem que a part de Facebook que al tenir una utilització més polivalent te més capacitat per absorbir arquitectes participants, la xarxa professional de LinkedIn es la més utilitzada per la seva participació. L’actualització de la presència als espais i per tant la participació gairebé diària, és el grup més nombrós dels que participen a Facebook essent el grup que ja fa més d’un any que hi és present el més nombrós dels enquestats. Per tant dels arquitectes que participen a Facebook la majoria no són nouvinguts sinó que fa mes d’un any que hi són actius.
57
Agrupació i interpretació de Variables. Variables connectivitat weblog – Xarxes Socials
Taula 9: Variables connectivitat weblog – Xarxes Socials
Connectivitat COWEBXAS
R12 Si tens web o bloc, es pot accedir des d'algun d'ells als teus espais socials?
Possibilitat d’accedir des del propi web/bloc a la resta/part d’espais socials de l’arquitecte
CONEXFB R131Puc accedir a Facebook Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de FB de l’arquitecte
CONEXTWIT R132 Puc accedir aTwitter Hi ha connexió des del web/bloc al compte de Twitter de l’arquitecte
CONEXLIN R133 Puc accedir aLinkedIn Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de LinkedIn de l’arquitecte
CONEXFLICKR R134 Puc accedir aFlickr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Flickr de l’arquitecte
CONEXTUENTI R135 Puc accedir aTuenti Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tuenti de l’arquitecte
CONEXSLIDE R136 Puc accedir a Slideshare Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Slideshare de l’arquitecte
CONEXCRIBD R137 Puc accedir aScribd Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Scribd de l’arquitecte
CONEXYOUTUBE R138 Puc accedir aYoutube Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de YouTube de l’arquitecte
CONEXTUMBLR R139 Puc accedir aTumblr Hi ha connexió des del web/bloc a l’espai de Tumblr de l’arquitecte
58
Taula 10. Connectivitat
Freqüència Percentatge Vàlid
COWEBXAS No disposo de Web-Bloc 65 30,2 Connexió Weblog - X.Socials 57 26,5 No Connexió Weblog - X.Socials 93 43,3 CONEXFB Connexió a Facebook 46 21,4 No Connexió a Facebook 169 78,6 CONEXTWIT Connexió a Twitter 32 14,9 No Connexió a Twitter 183 85,1 CONEXLIN Connexió a LinkedIn 29 13,5 No Connexió a LinkedIn 186 86,5 CONEXFLICKR Connexio a Flickr 10 4,7 No Connexio a Flickr 205 95,3 CONEXTUENTI Connexió a Tuenti - - No Connexió a Tuenti - - CONEXSLIDE Connexió a Slideshare 1 0,5 No Connexió a Slideshare 214 99,5 CONEXCRIBD Connexió a Scribd 1 0,5 No Connexió a Scribd 214 99,5 CONEXYTUBE Connexió a Youtube 10 4,7 No Connexió a Youtube 205 95,3 CONEXTUMBL Connexió a Tumblr 2 0,9 No connexió a Tumblr 213 99,1
Font: Elaboració pròpia
Veiem com només un 26,5% dels arquitectes enquestats connecten el seu web-Bloc amb espais a Xarxes Socials, i la majoria dels que ho fan és a traves de en primer lloc Facebook, seguit per Twitter i LinkedIn en tercer lloc. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0, per facilitar la comunicació, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%).
59
Agrupació i interpretació de Variables. Variables Ús d’espais interactius
Taula 11: Variables Ús d’espais interactius
Ús d’espais interactiu
USGLI R111 Generar lideratge
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per generar lideratge
USECLI R112 Servei al client, rebre opinions dels clients
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per donar servei al client i obtenir feedback
USPUBLI
R113 Notorietat i publicitat de la nostra activitat
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per que la seva activitat tingui notorietat i publicitat.
USINFO
R114 Rebre informació de l'entorn
La raó de perquè utilitza els espais interactius és per obtenir informació del seu entorn professional
Taula 12. Ús que es fa dels espais interactiu
Freqüència Percentatge Vàlid
USGLI Per generar Lideratge Sí 11 5,1 No 204 94,9 USECLI Servei al client Sí 27 12,6 No 188 87,4 USPUBLI Generar Notorietat-Publicitat Sí 72 33,5 No 143 66,5 USINFO Rebre informació de l’entorn Sí 89 41,4 No 126 58,6
Font: Elaboració pròpia
S’observa que l’ús principal que es fa d’aquests espais interactius és l’ús menys bidireccional. S’utilitza en més quantitat per emetre o per rebre informació, que no pas per un diàleg en aquest cas amb el client i en general amb l’entorn. Podem veure doncs com la filosofia de la web 2.0 està poc interioritzada per els arquitectes objecte d’estudi.
60
Agrupació i interpretació de Variables. Variables Utilitat Percebuda d’espais interactiu
Taula 13: Variables Utilitat Percebuda d’espais interactiu
Utilitat Percebuda dels espais interactius UTINOUCLI
R141 Contactar amb nous clients
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clients
UTINFCLI
R142 Mantenir informats als clients (fidelitzar)
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot mantenir informats als seus clients i així aconseguir la seva fidelitat vers el seu servei.
UTINFDECLI
R143 Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa)
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot fer una escolta activa respecte de les opinions del seus clients rebent informació d’ells.
UTICREACOM
R144 Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot generar una comunitat de clients al voltant dels seus serveis com a professional.
UTICREAXS
R145 Crear Xarxes L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que pot crear xarxes professionals al voltant dels seus serveis.
UTINOSE
R146 No ho sé. L’arquitecte entrevistat no sap si es que hi ha algun avantatge en la utilització de les eines web 2.0
UTICAP R141 Contactar amb nous clients
L’arquitecte entrevistat percep que un avantatge de la utilització de les eines web 2.0 es que facilita el contacte amb nous clients
61
Taula 14. Útilitat percebuda dels espais interactiu
Freqüència Percentatge Vàlid
UTINOUCLI Per contactar amb nous clients Sí 126 58,6 No 89 41,4 UTINFCLI Fidelitzar clients Sí 76 35,3 No 139 64,7 UTINFDECLI Escolta activa Sí 45 20,9 No 170 79,1 UTICREACOM Crear Comunitat clients Sí 46 21,4 No 169 78,6 UTICREAXS Crear Xarxes Sí 61 28,4 No 154 71,6 UTINOSE No se quina utilitat poden tenir D’acord 56 26,0 En desacord 159 74,0 UTICAP No té cap utilitat D’acord 18 8,4 En desacord 197 91,6
Font: Elaboració pròpia
Podem dir que la utilitat que es percep amb més claredat pel que fa a la utilització de les eines web 2.0 es la de establir contacte amb els clients i poder seguir en contacte, mantenir-lo, tot i que abans hem vist que l’ús efectiu era nomes del 12,6% mentre que opinen que aquesta es una utilitat interessant el 35,3%. Això implica que no es disposa del coneixement necessari de les eines a utilitzar, i que si es coneguessin, hi haurien més arquitectes que utilitzarien aquestes eines. Hi ha més desconeixement de la utilitat d’aquestes eines (56%) que no pas rebuig o opinió contrària (18%) amb el que ens reafirmem amb el fet de la necessitat de l’”evangelització” en comunicació 2.0. La resta de característiques de les utilitats percebudes s’accepten amb un grau bastant baix, en la banda dels 20 %.
62
4.3 Anàlisi Bivariant.
Per fer aquest anàlisi hem creuat totes les variables amb un grup significatiu d’elles mateixes.
Del total inicial, s’han triat les que tenen més relació amb l’àmbit de la connectivitat a la xarxa,
amb tenir presència a Internet i les que ens indiquen l’ús que se’n fan de les eines web 2.0 a la
xarxa i per altra banda quina es la utilitat percebuda de les mateixes, tant is es fan servir com si
no.
Les assenyalades amb un color més fosc: DISBLO, COWEBXAS, USINFCLI es converteixen en
indicadors d’us avançat de la web 2.0, ja que els usos que designen aquests indicadors son els
que assenyalaran si se’n fa un ús avançat o no de les eines web 2.0 i en general de les
potencialitats de la web 2.0.
DISBLO
DISBLOCO
PREXS
UTIGLI
UTISECLI
UTIPUBLI
UTINFO
COWEBXAS
USCONOUCLI
USINFCLI
USINFDECLI
USCREACOM
USCREAXS
USNOSE
USCAPUTI
Com a creuament complementari de la variable DISBLO amb les variables relacionades
l’aspecte sociolaboral, hem creuat amb aquestes la variable PREXS per comprovar si la
presencia a xarxes socials tenia un component més lligat amb aspectes més personals o lligats
amb la manera d’exercir la professió.
Amb aquest creuament podem veure ja d’entrada que les variables SEXE, TREBALL, DISWEB,
POBLACIO, DISBLOCO, són poc significatives pel que fa a la interacció amb les variables més
amunt llistades.De tota manera l’anàlisi Bivariant complet es fa creuant els indicadors DISBLO,
COWEBXAS i USINFCLI, amb totes les variables comentant la vinculació que tenen i assenyalant
els grups que presenten un diferencial respecte de la mitja.
D’aquesta manera es veurà la vinculació que es dona entre els indicadors i les variables per
poder seguidament interpretar-les.
63
Interpretació de dades
Taula 15:Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats
Font: Elaboració pròpia
La presència a Internet significada per la variable DISBLO té una vinculació molt dèbil amb les variables corresponents a la Professió dels i les arquitectes.
Pel que fa al conjunt d’arquitectes que disposen de Bloc personal/professional, apareix vinculació amb una de les variables personals, concretament la referida al sexe. No apareix vinculació amb cap de les variables empresa.
Sociolaborals
DISBLO
R52
SIGNIFICACIÓ
COWEBXAS
R12
SIGNIFICACIÓ
UTINFCLI
R142
SIGNIFICACIÓ
Variables Personals R1 Sexe Home Dona
82,9 17,1
0.044
78,9 21,1
0.007
68,4 31,6
0.991
R3 Edat Menor de 25 anys de 25 a 34 anys de 35 a 44 anys de 45 a 54 anys de 55 a 64 anys Major de 64 anys
-
40,0 40,0 11,4 5,7 2,9
0.278
-
36,8 28,1 22,8 10,5 1.8
0.505
-
47,4 34,2 11,8 5,3 1,3
0.001
Variables Empresa R15 Exercici de la professió
Treballo per compte propi
Treballo per compte aliè
Treballo per compte propi i aliè
80,0
11,4
8,6
0.154
75,4
17,5
7,0
0.631
59,2
31,6
9,2
0.127
R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?
1-2 3-9 10-49 50-199 Més de 200
42,9 45,7 8,6 -
2,9
0.439
36,8 45,6 5,3 7,0 5,3
0.143
40,8 35,5 14,5 5,3 3,9
0.218
R4 Població on desenvolupes l’activitat
Més de 100.000 habitants
De 50.000 a 100.000 habitants
De 20.000 a 50.000 habitants
De 10.000 a 20.000 habitants
Menys de 10.000 habitants
57,1
17,1
2,9
11,4
11,4
0.519
57,9
12,3
7,0
12,3
10,5
0.376
56,6
18,4
13,2
6,6
5,3
0.429
64
Apareix una participació diferencial del 19,7% entre arquitectes homes que disposen de bloc en front de la mitjana del 16,3% del conjunt dels arquitectes i de les dones que no disposen de bloc amb un 91,2% per sobre de la mitjana del 83,7%.
La variable COWEBXAS (connectivitat entre web i espais socials), en el primer grup, el de “professió, nomes té relació amb la variable SEXE.
El grup dels homes que disposen de bloc amb connexió entre bloc i xarxes socials el té un diferencial d’un 30,6% per sobre de la mitja que és del 26,5%, i el de les dones que no disposen de bloc amb un 44,1% per sobre de la mitjana del 30,2%, per tant podem dir que no te una vinculació important amb el conjunt de variables del grup de professió.
USINFCLI, la variable assignada a la fidelització dels clients té vinculació amb els arquitectes de 25 a 34 anys que pensen que és útil disposar d’un bloc per fidelitzar als clients.
Aquests arquitectes, tenen una participació de 51,4%, major al 35,3% dels enquestats, mentre que els arquitectes de 45 a 54 anys que pensen que un bloc no és útil per fidelitzar als clients presenten un diferencial del 51,4%, superior al 35,3% que presenta la mitja.
65
Com a creuament complementari de la variable DISBLO amb les variables relacionades amb la professió, hem creuat amb aquestes la variable PREXS per comprovar si la presencia a xarxes socials tenia un component més lligat amb aspectes més personals o lligats amb la manera
d’exercir la professió i hi hem trobat vinculació amb EDAT, EXERCI i TREBALL
A traves de PREXS podem veure que la presencia a xarxes socials està vinculat amb la edat, essent el grup d’arquitectes d’edat més jove sobrerepresentat amb un 85,7%, essent la mitjana del 68,4%.
La variable PREXS té vinculació amb l’exercici de la professió essent amb un diferencial del 82,4% per sobre de la mitjana que és de 68,4%. Pel que fa als arquitectes que tenen presència a les xarxes socials i treballen per compte aliè, tenen una participació del 82,4%, per sobre de la mitja dels arquitectes enquestats que és del 68,4%.
Finalment la presència a Xarxes Socials està vinculat amb la mida de l’empresa de manera que el grup d’arquitectes que treballen en empreses de 3 a 9 persones tenen una participació diferencial del 82,4% per sobre de la mitjana del 68,4%.
Taula 16: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats
Sociolaborals
PREXS
R6
SIGNIFICACIÓ
Variables Personals R1 Sexe Home Dona
70,1 29,9
0.432
R3 Edat Menor de 25 anys de 25 a 34 anys de 35 a 44 anys de 45 a 54 anys de 55 a 64 anys Major de 64 anys
-
40,8 34,0 15,6 8,8 0,7
0.0
Variables Empresa R15 Exercici de la professió
Treballo per compte propi
Treballo per compte aliè
Treballo per compte propi i aliè
61,9
28,6
9,5
0.04
R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?
1-2 3-9 10-49 50-199 Més de 200
44,2 38,1 10,9 4,1 2,7
0.034
R4 Població on desenvolupes l’activitat
Més de 100.000 habitants
De 50.000 a 100.000 habitants
De 20.000 a 50.000 habitants
De 10.000 a 20.000 habitants
Menys de 10.000 habitants
55,8
18,4
10,2
6,8
8,8
0.901
66
Taula 17: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats
Pel que fa a la relació de la variable DISBLO amb el grup de variables corresponents a la presència a Internet només te associació amb las variable corresponent als arquitectes que no disposen ni de web ni de bloc precisament perquè tots els que tenen bloc no venen influenciats per aquesta variable
La vinculació és present, entre COWEBXAS i les variables de presència a Internet.
Els que disposen de connexió entre la web personal/professional i xarxes socials presenten un diferencial amb un 42,6%, superior al 26,5 de mitjana. Els que no disposen d’aquesta connexió entre bloc i xarxes socials tenen una presència significativa del 55,7%, per sobre de la mitja del 43,3%.
Els que disposen de bloc personal/professional amb connexió a xarxes socials tenen una participació major , amb un 80,0%, molt superior a la mitja del 26,5%.
Els arquitectes que disposen de web corporativa i enllacen a les xarxes socials estan sobrerepresentats amb un 39,6%, per sobre del 26,5% de mitjana. I els arquitectes que tot i disposant de web corporativa, aquesta no connecta amb cap xarxa social presenten un diferencial, amb el 52,1%, per sobre del 43,3% de mitja.
Els arquitectes que participen d’un bloc corporatiu amb connexió amb xarxes socials tenen una presència significativa del 60,0%, molt per sobre de la mitjana del 26,5%.
La relació amb USINFCLI es dona entre els arquitectes que disposen de web corporativa. Els arquitectes que creuen que es avantatjós mantenir informats als clients per fidelitzar-los i disposen de web o bloc tenen una presencia significativa del 70,7%, per sobre del 64,7% de mitja. Els que disposen de web corporativa creuen que són importants les eines web 2.0 per mantenir un contacte continuat i per tant fidelitzar als clients i estan sobrerepresentats amb un 56,3%, molt per sobre del 35,3% de mitjana.
Presència Internet
DISBLO R52
SIGNIFICACIÓ
COWEBXAS R12
SIGNIFICACIÓ
UTINFCLI
R142
SIGNIFICACIÓ
Presència R51 Disposo de Web Personal / Professional
37,1 0.208 45,6 0,0 27,6 0.859
R52 Disposo de Bloc Personal / Professional
- - 49,1 0,0 17,1 0.808
R53 Disposo de Web Corporativa 22,9 0.934 33,3 0.001 35,5 0.001
R54 Disposo de Bloc Corporatiu 11,4 0.259 15,8 0.003 7,9 0.696
R55 No disposo de Web ni de Bloc
0,0 0.0 1,8 0,0 30,3 0.014
67
Taula 18: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats
Trobem associació entre DISBLO, COWEBXAS i USINFCLI, i totes les variables corresponents a Xarxes Socials, tant pel que fa a termes de presència com de connectivitat.
Tenen sobrerepresentació els arquitectes que no disposen de bloc ni presència a les xarxes socials amb un 96,5%, per sobre del 83,7% de mitjana, i els arquitectes que disposen de Bloc i presència a les xarxes socials amb 21,8%, per sobre de la mitjana de 16,3%.
El grups dels arquitectes que no tenen ni bloc ni participen a Facebook tenen un diferencial de 95,1% per sobre del 83,7% de mitjana, així com els que tenen bloc i participen a facebook amb un 23,3%, depassant el 16,3% de mitjana.
Els arquitectes que no tenen bloc ni participen a twitter tenen una presència significativa amb un 88,7%, superant la mitjana de 83,7% d’igual manera que els arquitectes que disposant de bloc, participen a twitter amb un 34,0%, superior al 16,3% de mitjana.
És significatiu el 90,1%, superior al 83,7% de mitjana dels arquitectes que no disposen de bloc ni participen a LinkedIn, així com el 28,4%, superior també al 16,3% de mitjana dels arquitectes que tenen bloc i participen a LinkedIn.
El 96,8%, superior a la mitjana de 83,7%, és significatiu per el que fa als arquitectes que sense tenir bloc fa menys d’un més que tenen presència a les xarxes socials.
Té una presència significativa el grup dels arquitectes que tot i no disposar de bloc, han actualitzat el/s compte/s de les xarxes socials fa menys d’un mes amb un 98,5%, superior al 83,7% de mitjana. És també significatiu el 27,6% i el 29,2% superior a la mitjana del 16,3%,
Presència Xarxes Socials i Connectivitat
DISBLO
R52
SIGNIFICACIÓ
COWEBXAS
R12
SIGNIFICACIÓ
UTINFCLI
R142
SIGNIFICACIÓ
Presència R6 Tens presència a les Xarxes Socials independentment de tenir web o bloc?
91,4 0.001 96,5 0.0 80,3 0.006
R71Participo a Facebook 88,6 0.0 89,5 0.0 76,3 0.001 R72 Participo a Twitter 45,7 0.0 49,1 0.0 30,3 0.028 R79 Participo a LinkedIn 60,0 0.0 56,1 0.0 46,1 0.008
R10Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes?
1. No tinc cap compte 2. Ahir 3. La última setmana 4. L’últim mes 5. Fa mès d’un mes
2,9 45,7 40,0 8,6 2,9
0.0
5,3 42,1 42,1 8,8 1,8
0.0
19,7 28,9 30,3 13,2 7,9
0.039
Connectivitat R12 Si tens web o bloc, es pot accedir des d'algun d'ells als teus espais socials
80,0 0.017 - - 38,2 0.017
R131 Puc accedir a Facebook 65,7 0.019 80,7 0.0 30,3 0.019 R132 Puc accedir a Twitter 45,7 0.0 56,1 0.0 26,3 0 R133 Puc accedir a LinkedIn 42,9 0.005 50,9 0.0 22,4 0.005
68
dels arquitectes que disposant de bloc , han actualitzat els seus comptes els darrers sis mesos i el darrer any.
Una participació major amb un 49,1% superior al 16,3% de mitjana la tenen els arquitectes amb bloc amb connexió a xarxes socials.
Els arquitectes que tenen bloc a partir del qual es pot accedir a les seves xarxes socials i que tenen presència a xarxes socials independentment de connectar-se o no des del bloc tenen una sobrerepresentació del 37,4% per sobre del 26,5% de mitjana.
Té una participació major el grup dels arquitectes que no consideren avantatjós fidelitzar els clients a través de les eines web 2.0 i que no tenen presència a les xarxes socials amb un 77,9%, que està per sobre del 64,7 de mitjana. Així mateix es important la participació en els resultats del 41,5%, superant el 35,3% de mitjana, dels arquitectes que sí que consideren avantatjós fidelitzar els clients amb les eines web 2.0 i que tenen presència a les xarxes socials.
Estan sobrerepresentats els grups d’arquitectes que no creuen important les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i fidelitzar-los però que participen a les xarxes socials i hi participen des de fa menys d’un mès amb un 81,0% per sobre de la mitjana de 64,7%, així com el grup d’arquitectes que sí que creuen que és important mantenir informats als clients i fidelitzarlos i participen de les xarxes socials des de fa més de tres anys amb un 58,3% per sobre del 35,3% de mitjana.
Destaca el grup dels arquitectes que no veu avantatges en la informació al client a traves de les eines web 2.0 (com el weblog o les xarxes socials) i no te comptes a actualitzar amb un 77,3% en front de la mitjana del 64,7%, mentre que el grup dels arquitectes que sí creu amb els avantatges i ha actualitzat els seus comptes la darrera setmana destaca amb un 47,9%, superior al 35,3% de la mitjana.
Destaca així mateix el grup dels arquitectes que veu avantatjós utilitzar les eines web 2.0 per comunicar-se amb els clients i fidelitzar-los i que tenen el bloc connectat a les seves xarxes socials amb un 50,9%, superant la mitja de 35,3%.
69
Taula 19: Anàlisi Bivariant variables socio-laborals creuades amb indicadors d’usos avançats
Trobem vinculació entre els arquitectes que disposen de bloc (DISBLO) i l’utilitzen per generar lideratge, amb un diferencial de 45,5%, superant a la mitjana que és del 16,3%, També hi trobem vinculació amb qui utilitzen les eines web 2.0 per donar servei als clients i rebre opinions d’ells amb un 44,4% depassant la mitjana de 16,3%.
En l’associació entre els arquitectes que disposen de bloc i els que l’utilitzen per crear notorietat i publicitat de la seva activitat, tenim una participació del 29,2% superant el 16,3% de la mitjana, mentre que el l’associació entre els arquitectes que disposen de bloc i els que utilitzen els seus espais interactius, la participació del 23,6% supera al 16,3% de mitjana.
Així doncs trobem una vinculació forta entre els arquitectes que tenen bloc i l’ús que en fan mentre que la vinculació amb les variables d’utilitat percebuda és mes feble ja que nomes es relacionen els arquitectes que disposen de bloc amb els avantatges de contactar amb nous clients i per crear xarxes.
Els arquitectes que no disposen de bloc i tampoc veuen un avantatge de les eines web 2.0 per contactar amb nous clients tenen un diferencial de 88,1% respecte de la mitjana que és del 83,7%. Els que disposen de bloc i sí que hi veuen els avantatges estan sobrerepresentats amb un 31,1%, superant per tant el 16,3% de la mitjana.
La variable COWEBXAS, es a dir la connectivitat entre weblog i xarxes socials a partir del weblog, està relacionada amb totes les variables d’ús i amb la majoria corresponents al grup de la utilitat percebuda.
Pel que fa a la vinculació amb la generació de lideratge, el grup d’arquitectes amb weblog amb connexió a espais socials i que l’utilitza per generar lideratge presenta un diferencial de 90,9%
Ús i utilitat percebuda
DISBLO R52
SIGNIFICACIÓ
COWEBXAS R12
SIGNIFICACIÓ
UTINFCLI
R142
SIGNIFICACIÓ
Ús R111 Generar lideratge 14,3 0.007 17,5 0.0 10,5 0.008 R112 Servei al client, rebre opinions dels clients 34,3 0.0 33,3 0.0 21,1 0.005
R113Notorietat i publicitat de la nostra activitat 60,0 0.0 56,1 0.0 55,3 0.0
R114 Rebre informació de l'entorn 60,0 0.015 61,4 0.002 52,6 0.013 Utilitat percebuda
R141 Contactar amb nous clients 57,1 0.039 64,9 0.0 72,4 0.0
R142 Mantenir informats als clients (fidelitzar) 37,1 0.808 50,9 0.017 - -
R143 Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa)
20,0 0.882 35,1 0.003 44,7 0.0
R144 Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa.
28,6 0.258 35,1 0.013 39,5 0.0
R145 Crear Xarxes 54,3 0.0 36,8 0.250 39,5 0.008 R146No ho sé 20,0 0.373 17,5 0.123 3,9 0.0 R147 No crec que tinguin cap utilitat 5,7 0.535 3,5 0.215 0.0 0.001
70
en front del 26,5% de la mitjana, així com els que no tenen connexió amb un diferencial del 45,1% en front del 43,3% de mitjana.
En la relació COWEBXAS i l’ús de servei al client, els que tenen connexió des del bloc a les xarxes socials i utilitzen els espais interactius per donar serveis als clients tenen una notòria participació del 70,4% superant de llarg a la mitjana que és del 26,5%. Mentre que els que no tenen connexió superen de mes poc la mitjana: Un 46,8% en front del 43,3%.
En la relació amb la notorietat de l’activitat dels arquitectes, destaquen els que tenint connexió utilitzen els seus espais 2.0 per obtenir notorietat i publicitat de la seva activitat amb un 44,4% que supera el 26,5% de la mitjana.
Pel que fa a la vinculació de COWEBXAS i l’ultima variable d’ús, la corresponent a la utilització dels espais interactius per rebre informació de l’entorn, destaca la presència significativa dels arquitectes que tenen connexió entre weblog i espais a xarxes socials, i presenta un diferencial del 39,3% en front del 26,5% de mitjana.
En la associació entre COWEBXAS i els avantatges de les eines web 2.0 per contactar, fidelitzar, rebre informació i generar comunitats de clients, hi ha una sobre representació del 41,6%, 38,2%, 44,4% i 43,5% respectivament dels arquitectes que connecten els seus espais personals/corporatius, en front del 26,5% de mitjana.
La variable USINFCLI es troba vinculada a ús i percepció de la utilitat de les xarxes socials. Concretament al grups dels arquitectes que utilitzen els seus espais interactius per a generar lideratge. Així hi ha una participació major dels arquitectes que no perceben que sigui un avantatge mantenir informats als clients amb eines web 2.0 i que no les utilitzen per a generar lideratge amb un 66,7% en front del 64,7% de mitjana, mentre que els que si que perceben la utilitat de tenir informats als clients i les utilitzen per a generar lideratge es destaquen amb un 72,7% molt per sobre de la mitja de 35,3%.
Hi ha associació entre l’indicador USINFCLI i les variables R111Generar lideratge, R112Servei al client/rebre opinions dels clients, R113Notorietat i publicitat de l’activitat dels arquitectes i R114Rebre informació de l'entorn de manera que els arquitectes que no perceben que és útil utilitzar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients ni utilitzen per cap d’aquestes raons els seus espais interactius, tenen una presencia significativa del 66,7%, 68,1%, 76,2% i 71,4%, per sobre del 64,7% respectivament.
D’igual manera els arquitectes que sí perceben que és útil aprofitar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge, donar servei als clients, per obtenir notorietat/publicitat de la seva activitat i rebre informació de l’entorn, tenen una presencia significativa del 72,7%, 59,3%, 58,3% i 44,9% respectivament, per sobre de la mitja del 35,3%.
La vinculació de USINFCLI amb les variables lligades a la utilitat percebuda apareix amb: No Contactar amb nous clients, No Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa), No Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa, No Crear Xarxes, No saber quins avantatges pot tenir la utilització de les eines web 2.0 i afirmar que No tenen cap utilitat, que presenten un diferencial per part dels arquitectes que creuen que amb la utilització de les eines web 2.0 No pots crear una fidelització dels clients, del 83,3%(R141), 75,3%(R143), 72,8%(R144), 70,1%(R145), 94,6%(R146) i 100% (R147) en front del 64,7% de mitjana.
Així mateix el diferencial per part dels arquitectes que creuen que amb la utilització de les eines web 2.0 es pot crear una fidelització dels clients/mantenir informats als clients i
71
contactar amb nous clients es del 61,8%. Per rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa), és del 75,6%. Per generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa és del 65,2%. Per crear Xarxes és del 49,2%. Percebre algun avantatge és del 45,9%. Percebre que té alguna utilitat és del 38,6% tots ells en front de la mitjana del 35,3%.
72
5.Conclusions
L’anomenada societat xarxa és una forma social nova, que resulta de la interacció complexa de l’evolució social i l’evolució tecnològica, amb Internet com a mitjà (necessari) comunicatiu interactiu i com a infraestructura indispensable de l’organització en xarxa en tots els àmbits de la vida. Internet mitjà comunicatiu i eina tecnològica (Castells et al. 2002)
Estem transitant de l'economia industrial cap a l'economia del coneixement, i per primera vegada a la història aquesta nova economia es consolida per l'aplicació de nous coneixements i informacions sobre aparells de generació de coneixement i del procés de la informació i la comunicació.(Torrent,2009) Existeixen evidències empíriques que constaten que l’aplicació econòmica de les TIC està
comportant canvis importants en els patrons de comportament dels models de creixement
econòmic, materialitzant-se en el fet que l’economia té en el coneixement el recurs principal
en l’explicació dels guanys de productivitat i, per tant, del creixement econòmic (Torrent,
2004).
Aquesta visió aplicada a l’empresa, supera els conceptes tradicionals com els nivells jeràrquics, la responsabilitat o la divisió funcional, i potencia els processos d’externalització d’activitats i funcions d’acord amb criteris econòmics i estratègics (Lonsdale i Cox, 2000). Suposa La transició des de l'economia industrial cap a un nou esquema caracteritzat per la importància decisiva dels fluxos d'informació, comunicació i coneixement. Torrent (2008)
Aquest procés de canvi, caracteritzat per la interconnexió en xarxa, per la inversió, la caiguda de preus i ús persistent de les TIC, i per la creixent presència dels fluxos d'informació i coneixement en l'esfera econòmica, s'ha convingut en denominar el procés de transició, des de l'economia industrial cap a l'economia del coneixement.(Torrent,2008) Les eines per poder gestionar tot aquest nou univers d’oportunitats es caracteritzen perque permeten a l’usuari la creació de continguts a la xarxa nomes amb coneixementas ofimàtics. Eines gratuïtes i fàcils d’utilitzar. El salt tecnològic de la Web 1.0 al Web 2.0 ha estat impressionant: s'ha passat d'un entorn estàtic on l'usuari era un mer consumidor d'informació a un altre dinàmic on l'internauta passa a formar part activa dels llocs generant continguts que comparteix amb la resta d'usuaris. Al Web 2.0, l’usuari d’Internet és alhora receptor i emissor (Castells i Tubella, 2007) Això és possible gràcies a l’anomenat “programari social”, un conjunt d’eines, serveis i dispositius informàtics que permeten a l’usuari produir continguts que posteriorment circularan per Internet” (Castells i Tubella, 2007) S’ha volgut estudiar la utilització de les eines web 2.0 per part dels arquitectes perque l'aparició de la web 2.0 suposa una evolució cap a un Internet com a espai de participació, col·laboració i construcció de continguts, caracteritzat per la importància de les relacions i les xarxes on prenen especial protagonisme els continguts aportats per les persones. Els negocis 2.0 i les actuals xarxes socials estan basats precisament a facilitar la creació de contactes i xarxes entre persones. Es pretenia investigar a quin nivell es troba en aquest aspecte, el col·lectiu dels arquitectes catalans, perquè qui mes habilitats tingui per utilitzar i utilitzi efectivament les noves eines, per a respondre als nous reptes de l’empresa i societat xarxa, on entre altres aspectes l’important es la xarxa, el node, la meritocràcia i no tant la jerarquia, disposarà de més oportunitats, perque es fàcil arribar a la conclusió que el funcionament de la intel·ligència col lectiva per al control per part de la comunitat dels continguts, s’activa sense existir una autoritat central. (Ribes, 2007)
73
Però per a poder implementar aquests canvis a les empreses existents, cal l’accpetació del
nou model tecnològic. Per això Kreitzberg (2009) apunta quatre passos estratègics: Ajudar a
que la direcció vegi la utilitat del canvi, organitzar experiències concretes a l’empresa,
protecció dels actius de la companyia pero sense renunciar a la creativitat i formar als
empleats amb les habilitats necessàries per a la nova etapa.
I aquest canvi comporta una influència decisiva en l’activitat econòmica, ja que les persones
realitzen el seus processos de recerca de tot tipus de productes i serveis a la xarxa. En quina
posició es troben els arquitectes en aquesta xarxa social? Quin ús en fan els arquitectes de la
web per ser-hi presents de forma activa? Segons Becker (2007) estem entrant en una nova era
del màrqueting, on les regles tradicionals i els models estan perdent la seva eficàcia i on els
clients han despertat al seu nou poder i control retrobat. Els arquitectes hi haurien de ser
utilitzant al màxim les eines de la pròpia web 2.0. Hi són? Les utilitzen?
Taula 1. Instantània de l’arquitecte tipus.
Fotografia de l’arquitecte tipus
Home (64,7%)
Menys de 44 anys (64,7%)
Treballa per compte propi (67%)
Té un despatx de menys de 10 treballadors (81,9%)
Te algun tipus d’espai propi a Internet. Web – Bloc (58,6%)
Bàsicament Unidireccional (83,7%)
Te presència a les Xarxes Socials (68,4%)
Fa més d’un any que hi participa (49,3%)
Fa menys d’una setmana que ha actualitzat el seu compte (49,3%)
Participa a Facebook amb un perfil personal (61,9%)
No te connexió entre espai personal i comptes a xarxes socials (73,5%)
Utilitza les eines web 2.0 bàsicament nomes per rebre informació (41,4%)
Creu que bàsicament les eines web 2.0 serveixen per contactar amb els clients (58,6%)
Font: Elaboració pròpia
Una vegada acabat l’estudi, a través d’aquestes 10 conclusions, es corrobora la hipòtesi inicial
de que els arquitectes utilitzen poc les potencialitats de la web 2.0 per ser un sector
majoritàriament conformat per microempreses que són precisament les que menys presència
tenen a Internet i que pertanyen al sector de la construcció, un sector econòmic amb poca
presència de les TIC.
74
Taula XXX. Fitxa Técnica Investigació.
Univers Arquitectes que desenvolupen la seva activitat a Catalunya.
Comunicació directe per enviament d’enquesta per email a arquitectes col·legiats: 4.156
Arquitectes col·legiats i no col·legiats que han pogut visualitzar i per tant contestar l’enquesta a Facebook: 483 Twitter: 17 Univers total: 4.656
Dimensió de la mostra 215 enquestes contestades
Error mostral 6,52% per a un univers <100.000 (4.656) en el cas de màxima indeterminació (p=q= 50%) per un marge de confiança o nivell de significativitat del 95%
Dates de l’enquesta Entre el 9 i 13 de Maig de 2011
Selecció de la mostra S’ha fet un enviament directe per mail a una mostra aleatòria d’arquitectes a partir de la base de dades pública d’arquitectes del COAC (accessible a traves de la pàgina web del COAC), publicat l’enllaç a l’enquesta en línia al perfil de Facebook del sindicat d’arquitectes i publicat al compte de Twitter del redactor d’aquest treball.
Font: Elaboració pròpia
Respecte de la relació entre els usos avançats de les eines web 2.0 i aspectes sociolaborals, de
presència a Internet, de presència i connectivitat a xarxes socials dels espais a Internet dels
arquitectes, i de l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0, s’ha arribat
a les deu conclusions que mes avall es detallen.
1. Els arquitectes enquestats tenen més presencia a les xarxes socials que espais propis a
Internet, i la xarxa social amb una presencia mes diferenciada és Facebook.
a. Més de la meitat dels enquestats tenen algun espai propi a Internet (58,6%)
mentre que un 68,4% diu tenir presència a xarxes socials.
b. La xarxa social on tenen mes presència els arquitectes és Facebook amb un
61,9% dels arquitectes enquestats participant-hi. Molt lluny segueix LinkedIn
amb un 34,4% i l’espai social de Twitter amb un 21,9%
2. Les característiques personals, demogràfiques i laborals dels arquitectes pràcticament
no tenen vinculació amb els indicadors d’usos avançats de la web 2.0.
a. Nomes trobem tres excepcions on sí apareix associació. El sexe de l’arquitecte
apareix associat tant a disposar de bloc com amb la connexió a espais de
xarxes socials, així com apareix associació entre la edat i la percepció d’utilitat
per mantenir informats als clients.
b. En canvi si observem un altre paràmetre d’us de xarxes socials com es la
presencia a les xarxes socials independentment de tenir o no weblog, trobem
75
una associació rellevant, presentant vincles amb l’edat l’exercici de la
professió i la mida de l’empresa
3. Apareix una total relació entre la presència a Internet i la connexió entre weblog i
xarxes socials, ja sigui aquesta presència a través de web personal/professional, bloc
personal/professional, web corporativa o de bloc corporatiu. En tots els cassos la
significació es molt elevada.
4. La presència a Internet presenta una molt escassa relació amb el fet de disposar de
bloc i la percepció d’utilitat de les eines web 2.0 per a mantenir informats als clients.
a. El mantenir informats als clients sí que presenta relació amb disposar de web
corporativa.
b. Disposar de bloc no presenta relació amb cap de les variables de presencia a
Internet (ni web personal/professional, ni web corporativa, ni bloc corporatiu)
5. La interactivitat o connectivitat professional dels espais on te presència l’arquitecte és
molt baixa.
a. Si entenem com a Interactivitat la capacitat de comunicació bidireccional
(també anomenada 2.0) d’espais com els blocs i les xarxes socials, la
Interactivitat de la presència amb espais propis o xarxes socials dels
arquitectes es molt baixa des del punt de vista professional, ja que per una
banda, només el 16,3% dels espais es poden considerar com interactius
(blocs). Per un altra, nomes el 9,7% dels arquitectes que són a Facebook
disposen de pàgines, la resta nomes hi participa amb perfils(els perfils per
normativa de Facebook nomes poden ser personals i les pàgines és on tenen
presència les empreses). I entenent que el perfil representa una persona i la
pàgina representa una empresa, la bidireccionalitat de l’arquitecte com a
empresa, que es desenvolupa a la xarxa social més representada a nivell
professional, es molt baixa.(9,7%)
6. La majoria d’Arquitectes no tenen interconnexió entre els seus espais web i els
comptes a xarxes socials, i quan la tenen implica que té diversos usos i percepcions
avançades respecte les xarxes socials com és: generar lideratge, donar serveis als
clients, obtenir notorietat i publicitat de l’activitat, rebre informació de l’entorn,
contactar amb nous clients, mantenir-los informats i generar comunitats de clients.
a. Del conjunt d’arquitectes, poc mes de la quarta part (26,5%) tenen
interconnexió entre el seu espai propi a Internet i les xarxes socials. Atès que
la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una
característica intrínseca d’aquestes eines 2.0 per facilitar la col·laboració, la
cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa
palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que
comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes
que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus
espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%).
b. Quan es produeix interconnexió entre espai web i comptes a xarxes socials,
veiem que aquesta segueix sent molt baixa: 21,4% dels arquitectes
76
interconnecta els seu espai personal o corporatiu amb Facebook, el 14,9% ho
fa amb twitter i el 13,5 el connecta amb LinkedIn.
c. Els arquitectes que tenen els seus espais personals/corporatius connectats
amb xarxes socials i que ho utilitzen per generar lideratge presenta un
diferencial de 90,9% en front del 26,5% de la mitjana, així com els que no
tenen connexió amb un diferencial del 45,1% en front del 43,3% de mitjana.
d. Els arquitectes que tenen connexió des del bloc a les xarxes socials i utilitzen
els espais interactius per donar serveis als clients tenen una notòria
participació del 70,4% superant de llarg a la mitjana que és del 26,5%. Mentre
que els que no tenen connexió superen de mes poc la mitjana: un 46,8% en
front del 43,3%.
e. Destaquen els arquitectes que tenint connexió entre espais propis i xarxes
socials, utilitzen els seus espais 2.0 per obtenir notorietat i publicitat de la seva
activitat amb un 44,4% que supera el 26,5% de la mitjana.
7. Existeix una vinculació absoluta entre la connectivitat (entesa com a capacitat d’anar
directament des del weblog de l’arquitecte als seus comptes a les xarxes socials) i totes
les variables de presencia a la web social (es a dir entre tots els indicadors : disposar
de bloc, connexió weblog i xarxes socials i la percepció de mantenir informats als
clients)
a. Tant el fet de disposar de bloc com la connexió weblog -xarxes socials presenta
una associació absoluta amb totes les variables de connectivitat , i en tots els
cassos amb una significació molt elevada.
b. La percepció de mantenir informats als clients també presenta associació amb
totes les variables de connectivitat i presenta una significació molt elevada
quan es pot accedir a twitter i a linkedin, i presenta relació elevada amb la
connectivitat entre espai web i espais socials en general i concretament amb
facebook.
8. Apareix una absoluta vinculació entre els usos que fan els arquitectes de les xarxes
socials, i els indicadors d’ús avançat de les xarxes socials (disposar de Bloc, poder
accedir des d’un espai de l’arquitecte a Internet ja sigui una web o un bloc a les xarxes
socials en que participa i mantenir informats als clients i per tant fidelitzar-los)
a. Els arquitectes que disposen de bloc personal/professional utilitzen els seus
espais interactius per generar lideratge, rebre opinions dels clients, de
l’entorn, i donar-los servei també per contactar amb nous clients.
9. El fet de disposar o no de bloc, majoritàriament no esta associat a la percepció
d’utilitat de les xarxes socials
a. No presenta percepció d’utilitat pel que fa a mantenir informats als clients, ni
a fer una escolta activa dels mateixos, ni a generar una comunitat de clients
entorn de la nostra empresa d’arquitectura.
b. Nomes apareix associació entre disposar de bloc i la utilitat percebuda de
poder contactar amb els clients i la de crear xarxes en general.
77
10. Apareix una associació pràcticament absoluta entre la percepció d’utilitat de les xarxes
socials per mantenir informats als clients (fidelitzar) i la presència a xarxes socials, la
connectivitat a xarxes socials, l’ús de les xarxes socials i la percepció d’utilitat
d’aquestes xarxes. Apareix constantment amb una presencia diferencial superior a la
mitjana, els arquitectes que no veuen utilitat a les xarxes socials per a fidelitzar als
clients, i que fan poc ús o tenen poca presencia a les xarxes socials , a la vegada que
apareixen sobrerepresentats, els arquitectes que sí veuen avantatges per fidelitzar
clients a les xarxes socials i que sí presenten un alt nivell d’usos o de presencia a
Internet.
a. Té una participació més gran, el grup dels arquitectes que no consideren
avantatjós fidelitzar els clients a través de les eines web 2.0 i que no tenen
presència a les xarxes socials amb un 77,9%, que està per sobre del 64,7%
de mitjana.
b. Així mateix es important la participació en els resultats del 41,5%, superant
el 35,3% de mitjana, dels arquitectes que sí que consideren avantatjós
fidelitzar els clients amb les eines web 2.0 i que tenen presència a les
xarxes socials.
c. Tenen una presència significativa el grup d’arquitectes que no creuen
importants les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i fidelitzar-
los però que participen a les xarxes socials i hi participen des de fa menys
d’un més amb un 81,0% per sobre de la mitjana de 64,7%.
d. És significatiu el grup d’arquitectes que sí que creuen que és important
mantenir informats als clients i fidelitzar-los i participen de les xarxes
socials des de fa més de tres anys amb un 58,3% per sobre del 35,3% de
mitjana.
e. Destaca el grup dels arquitectes que no veu avantatges en la informació al
client a traves de les eines web 2.0 (weblog o xarxes socials) i no te
comptes a actualitzar amb un 77,3% en front de la mitjana del 64,7%.
f. El grup dels arquitectes que sí creu amb els avantatges i ha actualitzat els
seus comptes la darrera setmana destaca amb un 47,9%, superior al 35,3%
de la mitjana.
g. Destaca el grup dels arquitectes que veu avantatjós utilitzar les eines web
2.0 per comunicar-se amb els clients i fidelitzar-los i que tenen el bloc
connectat a les seves xarxes socials amb un 50,9%, superant la mitjana del
35,3%.
h. Els arquitectes que no perceben que és útil utilitzar les eines web 2.0 per
mantenir informats als clients ni utilitzen per els seus espais interactius per
generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir
notorietat/publicitat i rebre informació de l’entorn, tenen una presencia
significativa del 66,7%, 68,1%, 76,2% i 71,4%, per sobre del 64,7%
respectivament.
i. Els arquitectes que sí perceben que és útil aprofitar les eines web 2.0 per
mantenir informats als clients i utilitzen els seus espais interactius per
generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir
notorietat/publicitat de la seva activitat i rebre informació de l’entorn,
78
tenen una presencia significativa del 72,7%, 59,3%, 58,3% i 44,9%
respectivament, per sobre de la mitja del 35,3%.
79
6. Bibliografia
Becker, M.J. (2007) Relationship Power Line Enhanced Transaction to Relationship Marketing
Continuum and Insights into the Changing Practices of Marketing. MMA. (Consultat l’ 1 de Juny
a http://bit.ly/mHZfXR)
Benamati, J., i Rajkumar, T. (2008). An Outsourcing Acceptance Model: An Application of TAM
to Application Development Outsourcing Decisions.Information Resources Management
Journal (IRMJ), 21(2), 80-102.
Berry, L. L. (1983). Relationship Marketing (L. Berry & L. Shostack, Eds.) (Emerging Perspectives
on Services Marketing, pp. 25-8). Chicago, IL: American Marketing Association.
Boyd, d. m., i Ellison, N. B. (2007). Social network sites: Definition, history, and
scholarship. Journal of Computer-Mediated Communication, 13(1), article 11.
Canals, J. (2001) Internet, innovación y estrategia de la empresa. Lecciones de un fracaso y
oportunidades de futuro. Economia Industrial.Vol III núm. 339, pgs.37- 49. http://bit.ly/iG2doo
Castells, M.; Tubella, I.; Sancho, T.; Roca, M.; Diaz de Isla, M.I.; Wellman, B. (2007). ” La
transició a la societat xarxa a Catalunya”. Barcelona: FUOC. (Consultat el 15 de Febrer de 2011
a http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/societat_xarxa.html)
Castells, M. (2004). “La Sociedad Red: Una Visón Global”(traducció: 2006). Madrid: Alianza
Editorial
Celaya, J. ( ) a em resa en la e . el im acto de las redes sociales y las nue as
formas de comunicaci n online en la estrategia em resarial. Gestión 2000. Barcelona
CNC. (2010) Informe de Evolución del Sector de la Construcción. 4º Trimestre 2010.
Confederacion Nacional de la Construcción.
http://www.portal-cnc.com/Master/infeconomica.aspx
Cook, N. (2008). Enterprise 2.0: How Social Software Will Change the Future of Work.Gower
Ellison, NB, C. Steinfield i C. Lampe: 2007, 'The Benefits of Facebook ''Friends'': Social Capital
and College Students' Use of Online Social Network Sites', Journal of Computer-Mediated
Communication 12(4), 1143–1168.
Fundetec (2011). EL TRABAJADOR AUTÓNOMO Y LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN 2010.
http://www.fundetec.es/mte/home_fundetec/Informe_El_Trabajador_Autonomo_y_SI_2010.
Hoffman, D.L. i T.P. Novak (1997), "A New Marketing Paradigm for Electronic Commerce," The Information Society, Special Issue on Electronic Commerce, 13 (Jan-Mar.), 43-54. Hogan, B.;Quan-Haase, A. ( 1 ) “Persistence and Change in Social Media”.Bulletin of Science Technology & Society Oct2010, Vol. 30 Issue 5, p 309-315
80
Hossain, L. i de Silva, A. ( 2009). The Journal of High Technology Management Research
Volume 20, Issue 1, Pages 1-18
Informe Arquitectos (2007).Encuesta sobre el estado de la profesión arquia/encuestas 07
Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Fundación Caja de Arquitectos
(http://arquitectes.coac.net/farrando/blog/02_external_documents/encuesta_espa%C3%B1a
_07.pdf
Informe sobre el estado de la profesión (2009). Cepa: Centro de estudios de la profesion de
arquitecto. Consejo Superior del Colegio de Arquitectos de España.
http://www.gestiplan.com/blog/documentos/2010/1015_informe2009.pdf
Kanagal, N. (2009) Role of Relationship Marketing in Competitive Marketing Strategy .Journal
of Management and Marketing Research. Volume II.
http://www.aabri.com/manuscripts/09204.pdf
Kreitzberg A. P. (2009) Building a Web 2.0-Friendly Culture:Success on the Web is About
People, not Technology, Cognetics.People and Strategy Volume 32/ Issue 2
Legris,P.; Ingham,J.; Collerette, P.; (2003) Why do people use information technology?: a
critical review of the technology acceptance model. Information and Management. Volume 40
Issue 3,
Lee-Kelley, L., Gilbert,D., Mannicom, R. (2003)How e-CRM can enhance customer loyalty.
Marketing Intelligence & Planning, Vol. 21, No. 4. pp. 239-248.
Lonsdale i Cox ( ) “The historical de elo ment of outsourcing the latest fad?” Industrial
Management & Data System, 100 (99), 444-450.
Mcafee, A. P. (2006). Enterprise 2.0: The Dawn of Emergent Collaboration. MIT Sloan
Management Review 47, 21-28. (Consultat el 3 de Maig de 2011 a
http://www.wikiservice.at/upload/ChristopheDucamp/McAfeeEntrepriseDeux.pdf)
MITYC. Informe ePyme10. (2011) ANÁLISIS SECTORIAL DE IMPLANTACIÓN DE LAS TIC EN LA
PYME ESPAÑOLA. Dirección General de Política de la Pequeña y Mediana Empresa i
Fundetec.MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. Consulta en línia
http://www.ipyme.org/Publicaciones/Informe-epyme10.pdf
ONTSI. “Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en las microempresas, PYMES y
grandes empresas españolas”. (edici 11) (ETICCE 9- 1 ) de l’”Instituto Nacional de
Estadísticas”(INE)
O’Reilly, T. (2005). “What is Web 2.0: Design patterns and business models for the next
generation of software”. (Consultat el 11 de Maig de 2011 a
http://www.oreillynet.com/lpt/a/6228)
Penenberg, A.L., (2009). Viral loop : from Facebook to Twitter, how today's smartest
businesses grow themselves.Hyperion Books. New York
81
Pérez, M., Martínez, A., de Luis, P., Vela, M.J. (2004) "A technology acceptance model of
innovation adoption: the case of teleworking", European Journal of Innovation Management,
Vol. 7 Iss: 4, pp.280 – 291
Porter Liebeskind, J., A. Lumerman Oliver, LG Zucker, and MB Brewer (1995) Social Networks,
Learning, and Flexibility: Sourcing Scientific Knowledge in New Biotechnology Firms (SSRN).
Postigo, H. ( 11) “Questioning the Web 2.0 Discourse: Social Roles, Production, Values, and
the Case of the Human Rights Portal”. The Information Society Volume 7 Num er 3 . 1 1-
193(13)
SAGUE (2011) Radiografia de la Pyme 2011.
http://www.sage.es/sage/temporal/radiografiadelapyme2011/descargas/radiografia_de_la_p
yme2011.pdf
SARQ.(2010) Sindicato de Arquitectos de España. I ESTUDIO SOBRE EL SECTOR DE LA
ARQUITECTURA. http://bit.ly/mzSikW
RIBES, X. (2007) “La Web 2.0. El valor de los metadatos y de la inteligencia colecti a”. Revista
Telos, Nº 73. Consultat el 20 de Gener de 2011 a
http://www.campusred.net/TELOS/articuloperspectiva.asp?idarticulo=2&rev=73
SEGARAN, T. (2008) Inteligencia Colectiva. Desarrollo de aplicaciones Web 2.0 . Anaya. Madrid
Surowiecki, J. ( 4) “The Wisdom of Cro ds”. Ne York Anchor Books
Schwartz, E. (1997) Webonomics - Nine Essential Principles for Growing Your Business on the World Wide Web.Broadway Books, New York
Tapscott, D.; Williams, A.; (2006) “Wikinomics. How Mass Collaboration Changes
Everything”. Ne York Portfolio.
The Economist (2010). A world of connections. http://www.economist.com/node/15351002?story_id=15351002
TORRENT, J. (2008). «TIC, conocimiento y actividad económica. Hacia la economía del
conocimiento». En: S. BERUMEN, K. ARRIAZA (ed.). Evolución y desarrollo de las TIC en la
econo¬mía del conocimiento. Madrid: Ecobook-Editorial del Econo¬mista. Págs. 35-74.
Torrent-Sellens, J. et al. (2008). La empresa red. Tecnologías de la información y la
comunicación, productividad y competitividad. Barcelona: Ariel.
Tucker C., Zhang, J., (2011) How Does Popularity Information Affect Choices? A Field
Experiment. Management Science, Vol. 57, No. 5, pp. 828-842,
Vilaseca, J. ; Torrent, J. ;Batalla, J.M.; Cabañero, C. F.; Castillo, D.; Colomé, R. ; Díaz, Á. ;
Ficapal, P. ; Garay, L. ; Jiménez, A.I. ; Lladós, J. ; Martínez, M. J. ; Meseguer, A. ; Pacheco, C. ;
Plana, D. ; Rodríguez, I. (2007) PROJECTE INTERNET CATALUNYA (PIC L'empresa xarxa a
Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya.
Informe final de recerca (volum II)
82
Weber Shandwick (2009). Do Fortune 100 companies need a Twitter-vention? (Consultat 12
Febrer 2011 a http://bit.ly/lbDxSy)
83
7.Annexes
84
Els Arquitectes i l'ús de la web 2.0Aquesta enquesta anònima vol aprofundir en el coneixement de l'ús de la web 2.0 per part dels arquitectes en la seva activitat professional
* Necessari
Sexe *
Home
Dona
Quina és la teva edat? *
Edat : Menor de 25 anys
Edat : de 25 a 34 anys
Edat : de 35 a 44 anys
Edat : de 45 a 54 anys
Edat : de 55 a 64 anys
Edat : major de 64 anys anys
Exercici de la professió *
Desenvolupo la meva activitat treballant per compte propi
Desenvolupo la meva activitat treballant per compte aliena
En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou? *
Població on desenvolupes activitat. *
Hàbitat: Més de 100.000 habitants
Hàbitat: De 50.000 a 100.000 habitants
Hàbitat: De 20.000 a 50.000 habitants
Hàbitat: De 10.000 a 20.000 habitants
Hàbitat: Menys de 10.000 habitants
Disposes de pàgina web o de Bloc? *
Disposo de Web Personal/Professional
Disposo de Bloc Personal/Prodessional
Disposo de Web Corporativa
Disposo de Bloc Corporatiu
No disposo de Web ni de Bloc
Si tens web o bloc, es pot accedir des d'algun d'ells als teus espais socials?
Annex 1
85
Espais socials tipus Facebook, Twitter, slideshare, Flickr, Foros, etc...
Sí
No
Si has contestat afirmativament a la pregunta anterior, a quins espais socials es potaccedir des del teu web/bloc?
Tuenti
Flickr
Slideshare
Tumbler
Youtube
Scribd
Altres:
Tens presència a les Xarxes Socials independentment de tenir web o bloc? *
Sí
No
Si has respost afirmativament a la pregunta anterior, a quins Espais Socials participes?
Tuenti
Flickr
Slideshare
Youtube
Scribd
Tumbler
Scribd
Altres:
Amb quina freqüència actualitzes els teus comptes?
Ahir
La darrera Setmana
El darrer mes
Annex 1
86
Fa més d'un mes
Altres:
Si participes a Facebok, amb quins espais ho fas?
Amb un perfil
A través d'una pàgina
Dins un grup
Si participes a Xarxes Socials, quant de temps fa que hi tens presència?
Menys d'un mes
Menys de 6 mesos
Menys d'1 any
Menys de 2 anys
Menys de 3 anys
Més de 3 anys
Per a quines raons utilitzes els teus espais interactius?
Generar lideratge
Servei al client, rebre opinions dels clients
Notorietat i publicitat de la nostra activitat
Rebre informació de l'entorn
Investigació de l'entorn
Altres:
Quins avantatges perceps en la utilització de les eines web 2.0? *
Contactar amb nous clients
Mantenir informats als clients (fidelitzar)
Rebre informació sobre les opinions dels clients sobre els nostres serveis ( escolta activa)
Generar una comunitat de clients entorn el nostre despatx/empresa.
Crear Xarxes
No ho sé.
No crec que tinguin cap utilitat
Altres:
Envia
Utilitza Documents de Google
Informeu dels abusos - Condicions del Servei - Termes addicionals
Annex 1
87
Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES
Vinculació entre variables. 1= Existeix relació 0= No hi ha vinculació significativa. R1SexeR3Quina és
la teva edat?
R15Exercici
Professió
R2En la teva
empresa,
incloent-te
tu, quants
treballadors
sou?
R4 Població
on
desenvolupe
s activitat.
R51Disposo
de Web
Personal/Pro
fessional
R52Disposo
de Bloc
Personal/Pro
dessional
R52 Disposo de Bloc 1 0 1 0 0 0 x
R54 Disposo Bloc Corporatiu 0 0 0 0 0 0 0
R6 Tens presencia a les XS independentment de disposar de web o bloc? 0 1 1 1 0 0 1
R111Utilitat espais interactius per generar lideratge 1 0 0 0 0 0 1
R112Servei al client, rebre opinions dels clients 1 0 0 0 1 0 1
R113 Notorietat i publicitat de la nostra activitat 0 1 1 1 1 1 1
R114Rebre informació de l'entron 0 0 1 1 0 0 1
R12Connexió weblog-Espais XS 1 0 0 0 0 1 1
R141Contactar amb nous clients 0 0 0 0 0 0 1
R142Mantenir informats als clients. Fidelitzar 0 1 1 0 0 0 0
R143Rebre info d'opinio de clients sobre nostres serveis(escolta activa) 0 0 0 0 0 0 0
R144Generar Comunitat de clients al voltant del nostre despatx/empresa 0 0 0 0 0 0 0
R145 Crear Xarxes 0 1 1 1 1 0 1
R146No ho se 0 1 1 0 0 1 0
R147No crec que tinguin cap utilitat 0 1 0 0 1 0 0
R52-R12-R142 = Indicadors d'usos avançats de la web 2,0 VARIABLES SOCIOLABORALS PRESÈNCIA A INTERNET AMB ESPAIS PROPIS
PERSONALS EMPRESA
88
Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES
R53Disposo
de Web
Corporativa
R54Disposo
de Bloc
Corporatiu
R55No
disposo de
Web ni de
Bloc
R6Tens
presència a
les Xarxes
Socials
independent
ment de
tenir web o
bloc?
R71Participo
a Facebook
R72
Participo a
R79
Participo a
R81Espais a
FB perfil
R82Espais a
FB pagina
R83Espais a
FB GRUP
R9Si
participes a
Xarxes
Socials,
quant de
temps fa que
hi tens
presència?
R10Amb
quina
freqüència
actualitzes
els teus
comptes?
R12Si tens
web o bloc,
es pot
accedir des
d'algun d'ells
als teus
espais
socials?
R131Puc
accedir a
0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
1 x 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 1 1
0 0 1 x 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 0 0 1 1
0 1 1 0 0 1 0 0 1 0 0 1 1 1
1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
1 0 0 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 x 1
1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1
1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1
0 0 0 1 1 1 1 1 0 0 1 0 1 1
1 1 0 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1
0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 1
0 0 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1
1 0 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1
PRESÈNCIA A INTERNET AMB ESPAIS PROPIS X A R X E S S O C I A L S
P R E S E N C I A C O N N E C T I V I T A T
89
Annex 2. VINCULACIÓ ENTRE VARIABLES
R132Puc
accedir
aTwitter
R133Puc
accedir
aLinkedIn
R111Generar
lideratge
R112Servei
al client,
rebre
opinions dels
clients
R113Notorie
tat i
publicitat de
la nostra
activitat
R114Rebre
informació
de l'entorn
R141Contact
ar amb nous
clients
R142Manten
ir informats
als clients
(fidelitzar)
R143Rebre
informació
sobre les
opinions dels
clients sobre
els nostres
serveis (
escolta
activa)
R144Generar
una
comunitat
de clients
entorn el
nostre
despatx/emp
resa.
R145Crear
Xarxes
R146No ho
sé.
R147No crec
que tinguin
cap utilitat
1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 1 0 0
1 1 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0
1 1 1 0 1 1 0 1 1 1 1 1 1
1 1 x 1 1 0 1 1 1 1 1 0 0
1 1 1 x 1 0 1 1 1 1 0 0 0
1 1 1 1 x 0 1 1 1 1 1 1 1
0 1 0 0 0 x 1 1 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0
1 1 1 1 1 1 x 1 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 X 1 1 1 1 1
1 1 1 1 1 1 1 1 x 1 0 1 1
1 1 0 1 1 1 1 1 1 X 1 1 1
1 1 1 0 1 1 1 1 0 1 x 1 1
1 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 x 0
1 1 0 0 1 1 1 1 1 1 1 0 x
Ú S I U T I L I T A T P E R C E B U D A
C O N N E C T I V I T A T Ú S U T I L I T A T P E R C E B U D A
90