urtx - dialnetximadament d’un segle. en efecte, en un mur lateral i a tres metes d’alçada...
TRANSCRIPT
EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE LINYOLAJoan Civit Esmatges
URTX
Abstract
Crónica histórica de la iglésia parroquial de Santa María de Linyola (Pla de l'Urgell, província de Lleida), des delsiglo XII hasta el siglo XX. Ilustrado con abundante material fotográfico sobre la restauració del edificio, las tradi-ciones religiosas i la religiosidad popular de la localidad.
This is a historical chronicle of the parish church of Santa María in Linyola (Pla de l'Urgell, province of Lleida), fromthe 18th to the 20th centuries XII. It is illustrated with abundant photographic material about the restoration of the buil-ding, the religious traditions and the popular religiosity of the town.
Paraules clau
Església de Santa Maria, Linyola, religió, restauració, segles XII - XX.
EL TEMPLE PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE LINYOLA
82 URTX
83URTX
El temple parroquial quatre vegadescentenari
El 1987 s’acompliren els quatre-cents anysde la construcció i acabament del templeparroquial de Linyola.
Amb les dades descobertes, hom dedueixque el temps esmerçat en l’obra va ser apro-ximadament d’un segle. En efecte, en unmur lateral i a tres metes d’alçada s’hi vadescobrir una inscripció amb la sigla MD, ésa dir, 1500, i en la part interior de la cúspidedel campanar hi figura, mig borrosa pel pasdels temps, la data 1587.
Aquests detalls concorden amb el que diuenels historiadors, particularment Mn. AntoniBach i Riu, el qual opina que el temple ac-tual va ser bastit damunt d’un altre existental mateix lloc. En el seu llibre Bellpuig d’Ur-gell i la seva antiga Baronia, pàgina 53, es-criur el següent: “L’església parroquial deLinyola fou construída la primera meitat delsegle XV; als dos laterals formant un petitcreuer, hi ha encara les parets del primitiutemple romànic, que s’aprofitaren en la novaconstrucció; per la seva amplada, es potveure que era de grans dimensions, compertocava a una de les millors viles que teniael comtat d’Urgell”.
Referent al dilema de les pedres per cons-truir-lo, ens ho aclareix un altre historiadorforça popular, Joseph Lladonosa i Pujol (cro-nista oficial de la ciutat de Lleida), quan encerta ocasió ens manifestà a casa seva: “Lespedres del castell que tenia Linyola entemps antics foren utilitzades per a la cons-trucció del seu temple”.1
Santa Maria de Linyola (s. XII)
El cartuari de Tavèrnoles conté una confir-mació de béns del 1120 d’Ermengol VI i Ar-senda d’Urgell a favor d’un fill d’ArnauDalmau, que havia estat repoblador de Lin-yola. El 1122, el comte darrerament citatcedia a Santa Maria de Solsona els delmesde l’església de Linyola, fet que motivaràdures disputes (1163) entre el bisbe d’Urgelli el prior de Solsona, de les quals semblaque sortí beneficiat el bisbe, ja que el 1171Santa Maria de Linyola figura com a sufra-gànica de la Seu d’Urgell.
Ermengol VII, pel seu testament del 1177,deixà al seu nebot Guillem, fill de Guillem deSantmartí, la vila de Linyola. Els comtes d’Ur-gell, Ermengol VIII i Elvira de Subirats, perbé que ja no poseíen la senyoria de Linyola,encara hi tenien una honor, puix que el 1191lliuraren al monestir de Santes Creus quinzecafisos de blat sobre els delmes que rebiende la dita honor.
Durant el segle XIII, en temps del vescomteGuerau de Cabrera, la senyoria de Linyolasovint es trobà en entredit.
Regnant Pere el Catòlic (1210), el Cabreras’apoderà per la força del comtat d’Urgell,particularment de Balaguer, Albesa, Agra-munt i Linyola. El sobirà, l’esmentat any, em-prengué la defensa del comtat i Guerau,vençut, hagué de sometre’s.
El rei, mentrestant, havia encomanat el com-tat a Guillem de Cardona i al seu fill RamonFolc per cinc anys. El 1213, en morir Pere aMuret, el Cabrera s’ensenyorí del comtat,
1 Josep Lladonosa i Pujol, comunicació oral. Lleida, 10-V-1976.
84 URTX
que recuperà Guillem de Cardona el 1217amb el castell de Linyola i altres.2
Linyola i la seva església
La vila vella està situada a l’entorn de l’es-glésia parroquial, d’estil gòtic, amb el vellcampanar ojival, façana plateresca i els con-traforts sobre capelles amb vestigis del ro-mànic de transició, que és l’arquitectura queens portaren a les terres de Lleida els cris-tians dels anys de la Reconquesta.3
Linyola es pot simbolitzar per la seva esglé-sia. Té personalitat. Suprimida l’església,Linyola ja no seria Linyola. Arribant-hi perqualsevol dels quatre costats, tots la identi-fiquem en veure la massa considerable delsseus edificis, que li dóna aspecte de ciutat,presidits per l’enorme fàbrica del temple, co-ronat pel massís campanar octogonal i es-capçat, i amb quatre torricons espitllerats ala base que li donen aspecte de fortí.
Linyola s’havia format, primer, al voltant delcastell, i, després, desbordant els límits delmateix, a l’entorn de l’església que els nos-tres avantpassats varen concebre i construirgran com a prova de la seva empenta i ca-pacitat i de la importància de la població.4
2 Josep Lladonosa i Pujol, Gran Geografia Comarcal,pàg. 428.3 Josep Lladonosa i Pujol, Conv. Col·legi Metges.Lleida, 1982.4 Jaume Solà i Palou, Full informatiu. Junta d’Obres,1969.
El temple parroquialde Santa Maria.Fotografia: Joan Civit
El temple des dela plaça d’ÀngelGuimerà.Fotografia: Joan Civit
El temple vist desdel carrer de Pii Maragall.Fotografia: Joan Civit
El temple presideixel poble de Linyola.Fotografia: Joan Civit
85URTX
De totes maneres, resulta interessant dirque, anteriorment a aquesta, Linyola ja haviatingut una altra església, com ho demostraaquest document: “Quan, l’any 1150, el papaEugeni III confirmà els béns de l’església sol-sonina, figura en la relació l’església de Line-rola de Belestar. Més endavant, desprésd’una transició, aquesta església reapareix–el 1180 i el 1188…– en el mateix àmbit”.5
És l’edifici de més valor de la població
És l’edifici de més valor de la població. I és lacasa de Déu. Aquí, els linyolencs atribolats,al llarg dels segles, han anat a parlar amb elPare; a oferir-li penitència, a demanar-li mise-ricòrdia, a congraciar-se amb Ell, a comuni-car-li llurs alegries… El nostre temple, durantanys i més anys, ha estat el marc i l’escenaridels moments més importants i decisius dela vida dels linyolencs de sempre.
No solament hem heretat, fruit de l’esforçdels nostres antecessors, la llengua, una cul-tura, finques i cases i altres béns materials;hem heretat, també tots, indiscriminadament,el temple. I l’hem de conservar i transmetreen bones condicions a les generacions queens succeeixen. És un dipòsit sagrat de laraça que hem de millorar i cuidar perquèpugui acomplir la seva missió i proclami alsquatre vents, i fins on l’horitzó deixa albirar-lo, l’esperit i la brega d’un poble per viure idesenvolupar-se en aquest lloc.
Doncs bé, el nostre temple estava condem-nat a enfonsar-se, a convertir-se en un muntde runa, a desaparèixer i canviar la fesomiadel poble. Ens proposàrem consolidar-lo irestaurar-lo. Es va elegir una junta per em-prendre l’obra, que, sense regatejar esforçosde la seva part, ha tingut la sort de trobaruna col·laboració entusiasta i valuosa de lapoblació.6
Declaracions del senyor bisbe de la Seud’Urgell, Joan Martí Alanís, vers el tem-ple de Linyola
L’anteior bisbe de la Seu d’Urgell, Joan MartíAlanís, és tal vegada el prelat que més visi-tes a realitzat al nostre poble, Linyola, unesde caràcter privat i unes altres en públic.Aprofitant, doncs, aquesta circumstància, livàrem preguntar en certa ocasió quantseren els temples que coneixia. La seva ama-ble resposta fou la següent: “Llevat del nos-tre ministeri, hem tingut l’oportunitat de ser
coneixedors de prop d’un miler de temples.Ara bé, aquest de Linyola impressiona per laseva grandària i per l’atreviment de la sevaconstrucció. A més, causa curiositat el seuoriginal estil dels quatre torricons o guaitesque envolten el campanar, possiblementúnic en tot Catalunya, ja que li donen un as-pecte de temple-fortalesa”.7
Altres versions
En Joan Bautista Xuriguera (recentmentdesaparegut), gran historiador també de lesnostres contrades, ens diu, en una carta del27 de febrer de 1984: “Com a notícia certapodria afegir que, després de la mort deljove comte Jaume d’Urgell (1347), germà delrei Pere III el Cerimoniós, la vídua, Cecília deComenge, amb el seu fill Pere (comte d’Ur-gell i pare del darrer comte), es llançaren auna obra importantíssima de reconstrucció iedificació de temples, muralles i castells alseu comtat, com Santa Maria de Balaguer,els castells d’Agramunt (avui desaparegut) iCastelló de Farfanya i potser l’església deLinyola, entre d’altres. Això ocorregué entrela segona meitat del segle XIV i comença-ments del segle XV. És molt possible quefossin els mateixos constructors i idènticsarquitectes”.
Mn. Bach i Riu, en la mateixa obra esmen-tada abans a les pàgines 140 i 142, afegeixel següent: “L’antiga església de Sant Nico-lau de Bellpuig era petita, com totes les es-
5 F. Català i Roca, Els castells catalans, vol. 6, pàg. 381.6 Solà Palou, “Reconstrucció del nostre temple”, Full Dominical, any I, novembre 1973. Bisbat d’Urgell.7 Comunicació oral amb el senyor bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Martí Alanís (Linyola, 13 de febrer de 1981).
Escut de la garba de lli,que figura en l’arc dela porta d’entrada al
temple parroquial coma símbol d’origen del
nom de Linyola.Fotografia:
Valeri Bonjorn.
86 URTX
glésies romàniques, i potser ruïnosa, ja noservia per a una vila que creixia més que elsaltres pobles de la baronia, fora de Linyola.L’abril de 1573 ja estava coberta la nova es-glésia i el campanar, fet. Linyola també haviaconstruït un gran temple parroquial alguntemps abans, potser el segle anterior. Tantper a un poble com per a l’altre, que pocmés o menys eren de la categoria d’un cen-tenar de focs, aquestes construccions erenuna empresa important”.
El dilema d’un temple gran
El dilema dels linyolencs referent al per quèLinyola gaudia d’un temple tan gran per aun poble relativament petit, en aquellaèpoca de l’inici de la seva construcció, ensfou aclarit pel Sr. Josep Lluís Guillén (secre-tari dels Serveis Territorials de Cultura i Mit-jans de Comunicació de la Generalitat deCatalunya), el qual digué al respecte: “Hemde tenir en compte que aquests models d’e-dificis no solament eren utilitzats per alsactes religiosos, sinó que també servien coma baluarts defensius en cas de guerra,d’hospital, de magatzem de queviures, per agrans assemblees i altres concentracions depersonal. A més, cal recordar que Linyolaera una plaça forta i important, atesa la sevasituació geogràfica d’aquell temps de contí-nues guerres”.8
El temple medeix 33,85 metres de llarg per16,20 metres d’ample i l’alçada del seu cam-panar és de 28 metres.
L’església parroquial de l’Assumpció dela Mare de Déu. Curiosa visita (1676)
Mentrestant, el bisbe d’Urgell o un delegatseu, en aquest cas Mn. Joan Rexach, passavavisita als pobles del baix Urgell. La profussióde confraries que hi havia arreu, més que mésla del Roser, absorbien l’atenció del visitadori es reflexava en els decrets posteriors. A l’es-tiu de 1676, visità Linyola i la seva església pa-rroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu.Es fa constar que les rendes d’aquesta parrò-quia eren de 250 lliures i 60 més dels benefi-cis. Dirigint-se als cònsols, que eren elsprohoms encarregats de la sagristia, als manàque fessin fer més corporals i purificadors.“Item manam que en pena de tres lliures desera, aplicadores a la confraria del Ssm. Sa-grament, que ningun home de qualsevol graui condició que sia, que de esta hora al davant,no se atrevesca entrar a la Iglesia, mentreresen los divinals oficis, ab lo cabell trenat, ofet a modo de cua; per això més encomanema rissa que no a devoció, manant el Batlle, enpena de 3 lliures y en subsidi de excomunió,que sempre y quant sera instat per los Admi-nistradors de dita confraria, irremissiblementlo execute de dites penes”.9
8 Josep Lluís Guillén, comunicació oral (Linyola, 8 de febrer de 1982).9 A. Bach i Riu, Bellpuig d’Urgell i la seva antiga baronia, pàg. 180. Fundació Salvador Vives Casajuana,Barcelona, 1972.
La petita finestraque encara hi ha enl’actual temple pertanya la primitiva esglésiaromànica que jagaudia Linyola l’any1150, com ho explicala butlla del papaEugeni III.
Retaule de l’altarmajor d’abans de laGuerra Civil.Dibuix: Robert PérezPalou.
87URTX
La campana “Francisca-Teresa”
L’única campana major que va gaudir Lin-yola després de la Guerra Civil fou un regaldel matrimoni Josep Piñol i Francesca Pe-drós a la parròquia, en agraïment per haber-los correspost la sort en la loteria de Nadalde 1940. La festa organitzada per celebraraquest esdeveniment va resultar brillant id’un record inesborrable.
Com a curiositat, val a dir que, des de l’aca-bament de la Guerra Civil, el 1939, fins al
1942, es va utilitzar per campana un tub d’o-xigen buit, el qual emetia els sons a cops demartell –a càrrec del “sereno”–, anunciantaixí els diversos adveniments de la vila: de-funcions, enterraments, incendis, etc.
El document subscrit acredita la donacióabans esmentada i diu el següent: “En lavilla de Liñola, a ocho de febrero de mil no-vecientos cuarenta y dos, el Rdo. D. JulioSaurat Canal, Cura Ecónomo de la mismadebidamente autorizado por el Ilmo. Sr. Vi-cario Capitular de la Diócesis de Urgel, S.V.,
Dos altars laterals del’església parroquialque foren destruïts a
l’inici de la Guerra Civil.Fotografies cedides
per Joan Abelló.
Figura de pedra d’unsoldat romà
que, abans de laGuerra Civil estava a
l’altar major, juntamentamb d’altres. Al peu de
la mateixa es potveure l’escut de la
garba de lli.Fotografia: Joan Civit.
Primer altar majorconstruït després de
la Guerra Civil.Els anys posteriors al
1942 tenia lloc unsorteig d’un porc el dia
de Sant Antoni (17 degener), a fi i efecte dereunir diners per a laconstrucció d’aquest
altar major.Fotografia: Joan Civit.
88 URTX
bendijo una campana ofrecida a la parro-quia por D. José Piñol Palou. En la parte su-perior hay una inscripción que dice:“Francisca-Teresa”, y en el borde inferior selee lo siguiente: El año 1941 D. José PiñolPalou regaló esta campana a la Parroquiade Liñola”.10
Pila baptismal
La pila baptismal és la peça històrica perexcel·lència, on milers de linyolencs de di-verses generacions hauran inclinat el seudòcil cap per rebre l’aigua del sacrament delbaptisme i alhora la imposició del nom res-pectiu, pel qual a partir d’aquell moment so-lemne estarà anomenat dins la seva pròpiafamília i també fora d’ella per la resta delsseus dies.
Amb la dita cerimònia del bateig comença,podríem dir, el camí de la vida ple d’incògni-tes de cada persona: feliç?, desafortunat?,brillant?
En fi, deixant apart aquests interrogants,amb referència al recent cristià, el cas ésque l’esdeveniment se celebra amb moltaalegria i satisfacció. Els pares de la criaturainviten els familiars i amics a l’acte religiós,o sigui, al temple parroquial, i després a unaperitiu o dinar a casa seva o bé en un res-taurant.
Ens resta dir que, en el passat segle XX,varen rebre les aigües baptismals aquí a Lin-yola tres mil sis-cents seixanta-nou infants.
10 Arxiu Parroquial, document insertat, no lligat.
Moments desprésde la benediccióde la campana“Francesca-Teresa”,per Mn. Juli Saurat(rector) i Mn. JosepPallerola (8 de febrerde 1942).Fotografia cedida perla família Piñol-Pedrós.
La campana“Francesca-Teresa” tot donant voltes a daltdel campanar, ambl’ajut dels escolans(1974).Fotografia: Joan Civit.
Pila baptismal.Fotografia: Joan Civit.
EL CAMPANAR DEL MEU POBLE, LINYOLA
Al bell mig del Pla d’Urgellamb un cel estrellat i lluminós
s’ovira un resplandor brillanti encés que m’omple el meu cor.
És el meu campanar,oh campanar meu!
tu que saps d’alegriesi de les tristeses.
Tu que amb el repic de les campanesanuncies solemnitats, i també
ens entristeixes els nostres corsamb el repic planyer d’última hora.
Tu que presideixes majestuósel nostre estimat poble
tu que ets el vigia de les nostres terresi de les nostres il·lusions.
Que vius l’immensitat de les horesla llum i les tenebres de dia i de nit
en la vida i en la mort.Estimat campanar meu!
Josep Mata Torrent. Linyola, 1978.
89URTX
El problema dels enterraments dins del’església
Pel que fa al costum de fer enterramentsparticulars dins de l’església, i per tal d’aca-bar amb els privilegis i abusos, el bisbeFrancesc Cathalan d’Oscon, mitjançant unacomunicació (1 de novembre de 1759) feta atots els rectors, només permetia aqueststipus d’enterraments amb la presentacióobligatòria de títols autèntics de propietat.Amb anterioritat al 1787 hi ha havia hagut laintervenció del rei amb una Reial Pragmàticaque regulava, per mesures higièniques, laconstrucció de cementiris a l’aire lliure.
Sovint els manaments adreçats pel bisbe alsseus rectors i prevers són una important i al-hora curiosa de les més diverses notícies. El22 d’agost del 1787, el bisbe de la Seu, JosepBeltas, insisteix altre cop als rectors de l’Ur-gell en la prohibició expressa de tocar lescampanes per allunyar les tempestes o enprevisió de possibles pedregades. La fe o lasupertició popular pagesa, però, induïa a lagent dels pobles fins a l’extrem d’enfonsarles portes de les esglésies i escalar-ne lesparets per tal de brandar les campanes du-rant aquelles situacions engoixoses.
I, per fi, també arribà als nostres pobles, através d’un manament episcopal de l’octubrede 1768, l’ordre reial per la qual es prohibial’ensenyament en català de les primeres lle-tres en llatí i en retòrica.11
Altar de Santa Maria de Linyola
Amb data de 8 de desembre de 1978 fou be-neïda la imatge i l’altar de Santa Maria deLinyola pel rector de la parròquia, Mn. Eu-geni Font Jordana. El cost d’aquestes duesconstruccions fou el següent:
Imatge de la Verge: 52.100 pessetes.Material i construcció: 138.274 pessetes.Total: 190.374 pessetes.
La parròquia estrena orgue
Amb data de 25 de desembre de 1978(diada de Nadal), la Coral de Linyola va es-trenar un orgue electrònic per solemnitzarmillor les funcions litúrgiques de la parrò-quia. Fou adquirit al Sr. Albareda de Tà-rrega. El seu cost: 231.000 ptes. Aportaciópopular: 214.155 ptes. Aportació parròquia:16.845 ptes.
11 Francesc Amorós i Gonell, Història de les Pene-lles, pàg. 97.
Tres seqüències del’últim enterrament
efectuat amb traccióanimal (1976).
Moment de labenedicció de laimatge de SantaMaria de Linyola
per Mn. Eugeni Font.Fotografia: Josep Pla.
90 URTX
El per què de la porta lateral del temple
Moltes vegades ens hem preguntat el perquè de la porta lateral del temple i del seuús. Doncs bé, segons l’opinió autoritzada dePrim Bertran i Roigé, historiador i professorde l’Estudi General de Lleida, diu el següent:“Aquesta obertura hi era perquè a prop d’allí ial mateix costat existia antigament un cemen-tiri. Aquest costum era freqüent i tradicionalen aquells temps de l’edat mitjana. Avui en-cara es troben poblets a la muntanya on elcementiri està ubicat tal com el que possible-ment tenia Linyola en el seu passat”.12
Aquesta versió té el seu fonament, ja que,quan foren pavimentats el carrer i la plaçade l’església el 1958, van aparèixer esqueletshumans en aquests llocs.
Reobertura de la porta lateral del temple
El dia 1 de març de 1998, el Sr. bisbe d’Ur-gell i copríncep d’Andorra, Joan Martí Ala-nis, conjuntament amb el president de laDiputació de Lleida, Josep Grau Serís, vareninaugurar la reobertura d’aquesta porta la-teral del temple. Ningú recorda quan foutapiada.
Diverses restauracions i consolidacionsdel temple
Amb el temps, el temple parroquial ha sofertdiverses reparacions i consolidacions, unesmés greus que altres, però totes prou opor-tunes per poder gaudir de l’edifici més re-presentatiu de Linyola que ens llegaren elsnostres avantpassats.
Per exemple, el 1887 (dia 16 de gener), l’A-juntament hagué de reparar la teulada del’església per un import de 250 pessetes.13
El 18 de setembre de 1898, la corporació mu-nicipal acordà la restauració més urgent delcampanar i, també, dels tirants de la cam-pana major, que impossibilitava tocar-la.14
12 Comunicació oral amb Prim Bertran Roigé, el 1978, llicenciat en filosofia i lletres.13 Arxiu Municipal, Llibre d’actes, any 1887, falta numeració.14 Arxiu Municipal, Llibre d’actes, any 1887, f. 12.
El director i organistade la Coral de Linyola,Manel BalsellsBalagué,interpretant una peçaamb el nou orgueacompanyat pelsintegrants de la coral.Fotografia: Josep Pla.
Porta lateraldel temple.Fotografia: Joan Civit.
Reobertura de laporta lateraldel temple.Fotografia: Joan Civit.
91URTX
Al cap de poc temps, el 17 de juny de 1900,fou necessari arreglar altra volta la teuladade l’església en trencar-se una viga, queprovocà el seu enfonsament. Les despesestambé foren pagades pel consistori del pro-ducte obtingut per la venda de terrenyscompresos a la via pública.15
La restauració més important (1969-1971)
De totes maneres, creiem que la reparaciómés important i perillosa es realitzà entre elsanys 1969 i 1971. El perill d’enfonsar-se eragairebé segur, ja que, segons el dictamendels arquitectes Truñó i Cendoya –especia-litzats en restauracions de temples–, deienel següent: “La volta, tècnicament, està cai-guda, que s’aguanta inestablement per unmiracle que es repeteix cada dia que passai no cau” (vegeu fotografies adjuntes).
Elecció de la Junta d’Obres del templeparroquial
El diumenge dia 30 de març de 1969, tal comestava anunciat, es féu la reunió de tots elscaps de casa de Linyola per tractar de l’as-sumpte de les obres de restauració del templeparroquial de Linyola. Tothom escoltà l’expo-sició que féu de les obres a dur a terme el Sr.Àngel Truñó, arquitecte de Barcelona, quepresidia, juntament amb l’arquitecte ajudantSr. Pere Cendoya, els empresaris Srs. Planes i
Rosell, Sr. Flaquer (delegat de la Caixa de Pen-sions) i el Sr. rector. Hi regnà un entusiasmeserè i reflexiu, que demostrà l’interès del pú-blic en començar el més aviat possible.
A continuació, es nomenà per elecció volun-tària i lliure una Junta d’Obres de sis perso-
15 Arxiu Municipal, Llibre d’actes, any 1887, f. 13.
Imatge del Sant Crist col·locada al primer
altar del marge dret del’església. Pesa 60
quilos. A la processódel Divendres Sant, a
la nit, és quan perúnica vegada a l’anyels joves del poble el
duen pels carrers.És una tradició
molt antiga.Fotografia: Joan Civit.
Mare de Déu del’Assumpció,
patrona de la vilade Linyola; al darrere,
el Sant Cristde l’altar major.
Fotografia: Joan Civit.
Imatge deSanta Quitèria
que es venera al’església de la vila.
Fotografia: Joan Civit.
92 URTX
nes, que pràcticament resultaren nou acausa de l’empat de vots.
El cost d’aquestes obres
El cost total d’aquestes obres esmentadesanteriorment fou de 2.845.980,12 pessetes.
El Bisbat de la Seu d’Urgell aportà la consi-derable quantitat d’1.300.000 ptes. Les res-tants foren d’aportacions voluntàries delsveïns de Linyola, residents locals o bé defora de la població. Vegem la relació dels do-natius.
Col·lectes: 324.845,71 ptes.Aportació dels feligresos: 586.700,45 ptes.Donatius forasters: 123.580,61 ptes.Aportació Assoc. Sagrat Cor: 107.000 ptes.Interessos Caixa P. i B. Central: 17.893,97 ptes.Aportació parròquia: 92.677,60 ptes.Festivals joventut: 29.184,55 ptes.
Rifa Nadal: 37.390 ptes.Aportació Bisbat Seu d’Urgell: 1.300.000 ptes.Lliurat per les Filles de Maria: 8.517 ptes.Lliurat per les Majorals: 2.000 ptes.Per la venda de la grua: 242.403 ptes.Per la venda de fusta i ferro: 19.143 ptes.
Total entrades: 2.891.335,89 ptes.Total despeses: 2.845.980,12 ptes.
Festa de la restauració i la consolidació
Una gran festa coronà l’èxit d’aquesta im-portant restauració i consolidació del tem-ple, a la qual assistí, entre altres autoritatsprovincials i locals, el Sr. bisbe de la Seud’Urgell, Joan Martí Alanis. Això era el 27 dejuny de 1971.
En aquesta fase esmentada foren reparatsels arcs i nervis de la volta i es reféu tot elteulat, el prebisteri, l’altar major i la il·lumina-ció interior.
Rector de la parròquia:Mn. Antoni Naudí BalcellsArquitectes:Àngel Truñó i Pere Cendoya (Barcelona).Aparellador:Manel Cuadrillero (Mollerussa).Constructors:Empresa Boroba i Prefabricats Urgell (Lin-yola).
Segona etapa (1979-83)
Durant aquest període tingué lloc el refor-çament dels contraforts de la paret lateral
Junta Parroquiald’Obres, elegidael 1969,ja ampliada amb altresrepresentantsd’entitats locals.A dalt, d’esquerraa dreta: A. Folguera,S. Caba, J. Torán,J. Civit, R. Galitó,J. Solà, M. Cocai J. Flaquer. A baix:E. Mir, J. MasVilaplana, Mn. Naudí,F. Nart i Maties MasPedra. Fotografia:Andreu Niubó.
Estat perillosíssim enquè estaven els nervisde la volta i lamateixa volta deltemple el 1969.El perill d’enfonsar-seera gairebé segur,segons el dictamendels arquitectesTruñó i Cendoya.Fotografia: Josep Pla.
Bastida que es vahaver d’aixecar perreparar els nervis iquasi tota la volta.Fotografia: Josep Pla.
93URTX
dreta del temple; la reparació de la paretexterior del mateix lloc; la retirada delstransformadors d’energia elèctrica a l’anticCol·legi de les Monges (plaça Àngel Gui-merà), i la col·locació d’algunes gàrgoles.
Rector de la parròquia: Mn. Eugeni FontJordana.Arquitecte: Guillem Sàez Aragonès (Lleida).Aparellador: Oriol Fenés Vinyals (la Seud’Urgell).Constructors: Empresa Salisi-Mallorques(Verdú) i Boroba (Linyola).
Tercera etapa (1983-95)
Respecte a la tercera fase, cal esmentar lareparació del contrafort posterior, el desco-briment de l’arc del cor, i el fer nou l’arc depedra de la sacristia, el cancell i lainstal·lació de la calefacció (obres realitza-des per l’empresa Boroba).
El 1995 fou rehabilitat tot el conjunt delcampanar: cornisa superior, les dues infe-riors, refer els quatre torricons o guaites, laresta de gàrgoles que encara faltavacol·locar, gallet del temps, parallamps, recu-peració d’una pedra de l’ermita de SantaQuitèria (s. XVI), instal·lada al segon esglaód’entrada a l’església…
Rector de la parròquia: Mn. Josep Vilà Grau.Arquitecte: Guillem Sàez Aragonès (Lleida).Aparellador: Oriol Fenés Vinyals (la Seud’Urgell).Constructors: Construccions Linyola (1a
fase) i Empresa Joan Giribet de Castellserà(2a fase). Aquestes dues empreses tingue-ren el servei de la grua Tecnitel de Tàrrega.Picapedrers: Feliu Martín, pare, i Feliu Mar-tín, fill, de la Floresta.
Altar majordesprés de la
restauració i laconsolidació efectuada
els anys 1969-1971.Fotografia: Josep Pla.
Esquema de larecollida de l’aigua
de pluja del temple.Arquitecte:
Pere M. CendoyaMartínez. Barcelona,
febrer de 1972.
94 URTX
Curiós descobriment arqueològic
Durant els treballs corresponents per a lainstal·lació de la calefacció, el 1988, es vaproduir un curiós i inesperat descobrimentarqueològic. El paleta Ramon Xifré Feliu i elseu ajudant Josep Pallerola varen trobar ungrup de cinc peces de ceràmica fina a l’in-terior de la volta del cor (vegeu fotografia).
Els entesos en aquesta matèria diguerenque aquests objectes s’utilitzaven per alleu-gerir el pes de la volta.
El servei de calefacció fou inaugurat el 8 dedesembre de 1989 i el seu cost fou de3.001.333 ptes. (empresa Grefer).
Opinions del Sr. Guillem Sáez Aragonès,arquitecte de les obres de la restauraciódel temple des del 1979
Notes biogràfiques: Nascut a Lleida el 1943.Casat i pare de cinc fills. Arquitecte-urba-nista per la Universitat de Barcelona (1968).Doctorat en restauració per la Universitat deRoma (1970). Col·laborador tècnic de la Di-rección General de Bellas Artes. Excap delServei del Patrimoni Arquitectònic de la Ge-neralitat de Catalunya (1979).
Ha intervingut en la restauració d’uns cin-quanta-tres monuments de diversa impor-tància situats a Catalunya i l’Aragó. Preguntatper les característiques més destacades delnostre temple de Linyola, respon el següent:
- Solidesa, sobrietat, elegància, amplitud isimplicitat estilística.
- Sobresurt la torre-campanar per les sevescaracterístiques defensives.
- Valor arquitectònic notable pel seu pecu-liar equilibri arquitectònic del conjunt i lasingularitat de la torre-campanar.
- Probablement existeixen els basamentsd’un temple romànic, que parcialment hanestat utilitzats per l’actual.
Rehabilitació de la porta principal deltemple
La pedra utilitzada per a la construcció del’església és arenisca i, per tant, molt afec-tada per l’erosió i els canvis climàtics; això
El campanarcompletamentrestaurat el 1995.Fotografia: Joan Gesé.
Aixío estava el murde la paret lateraldel temple,tocant al transformadord’energia elèctricael 1983. Fotografia:Mn. Eugeni Font.
Les cinc pecesde ceràmica finatrobades a l’interiorde la volta del cor.Fotografia: Joan Civit.
95URTX
va fer que fos necessari, a quatre-cents cin-quanta anys de la seva construcció, la reno-vació parcial de la portada. En aquestaoperació es varen substituir els basamentsde les dues columnes que flanquegen al’entrada per unes de nova factura. Lesobres es varen dur a terme durant la recons-trucció del 1996.
Instal·lació de tres noves campanes
El dia 3 de maig de 2001, la nostra poblacióde Linyola va viure la festa de la presentaciói benedicció de tres noves campanes, queporten per nom: Maria Assumpta (720 qui-los), Francesca-Teresa (520 quilos) i Quitèria(330 quilos), que van ser foses a Girona, a la
Fundació Rifer Barberí. L’acte es va celebraral temple parroquial amb una missa conce-lebrada que, en nom i representació de l’ar-quebisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis, va serpresidida pel seu vicari general, Ramon Vi-lardell. L’acompanyaven, com a concele-brants, el rector de la parròquia, Mn. JosepVilà, i altres prevers vinculats al poble.
La Coral Flor de Lli va solemnitzar la cerimòniaamb la interpretació de la Missa Pontificalis, dePerosi, i l’assistència de nombrós públic.
Els escolans
No voldríem pas deixar de banda la part méssimpàtica i alegre que correspon als esco-
El nou altar de SantaMaria de Linyola,
reconstruït amb peceshistòriques el 1998.
Fotografia: Joan Civit.
A dalt: placa evocativaque recordar
l’acabament delcampanar el 1587.A baix: campanarrestaurat el 1995.
Fotografia: Joan Civit.
Rehabilitacióde la porta principal
del temple.Podem veure al
paleta Joan Giribet,de Castellserà,
amb el seu ajudant.Fotografia: Joan Civit.
96 URTX
lans en els afers que atenyen a la seva pre-sència en els actes litúrgics de la parròquia.
Són una legió els homes que, quan erennens, van fer d’escolans, ajudant al capellàen les hores de la celebració de la missa –diària o dominical–, en els batejos, casa-ments, enterraments, a portar el Sant Viàticals malalts, a les processons, etc.
La seva missió sempre ha estat apreciadaper tothom, ja que els serveis prestats a l’es-glésia han estat i són nombrosos i eficients.
Ara bé, les anècdotes protagonitzades peraquesta singular “tropa” ocuparia un llibremolt interessant, llarg i molt atractiu.
Cal recordar al respecte la popular pica-resca per beure vi de dir missa, que era bensenzilla: en l’ampolla que contenia aquest lí-quid s’hi introduïa un insecte; aleshores, elmossèn, en adonar-se’n, indicava el seucanvi, moment que era aprofitat pels esco-lans per saborejar-lo, esgotant tot el vi delrecipient indicat.
Val la pena mencionar que una vegada aca-bades les hostilitats bèl·liques de la GuerraCivil, els escolans eren els encarregats d’anara avisar als capellans dels pobles veïns perals enterraments i funerals, amb bicicleta, jaque no estava encara normalitzat el telèfon iels automòbils brillaven per la seva absència.
Curiositats administratives (1902). Dretsparroquials
Al mateix llibre esmentat abans, a la pàginaanterior, i en l’apartat que tracta sobre nor-mes aplicables de “Arancel de Derechos Pa-rroquiales”, del Bisbat d’Urgell, aprovat perReial Decret de 27 de gener de 1902, expre-sen textualment el següent:
- “Testamentos otorgados por cada hoja, 4Ptas.”
- “Busca de un testamento del Archivo, cuandose precisa fecha, 0,30 céntimos de pta”.
- “Cuando ésta no se determina y la Parro-quia es de más de cien vecinos: por cadaaño que comprenda la investigación, 006”.
- “Si fuera la Parroquia de menos de 100 ve-cinos, por el mismo concepto se percibi-rán, 004”.
- “Bautismos: Párroco: una vela de 3 onzasque servirá para el bautismo, o 0,50 pesetas”.
Campana dedicada aSant Sebastià (1961).Aquesta és la campanapetita que hi ha el cimdel campanar; porta ladata de 1761 i lainscripció següent:“Sant Sebastià. OraPronobis”. És moltprobable quel’esmentat any fouquan va ésser votadala festa dedicada alreferit sant.Fotografia: Joan Civit.
Les tres campanes ala plaça de l’Església,esperant el momentde la seva instal·lació,el dia 16 de maigde 2001.El dia 18 del mateixmes, a 2/4 de 9 delvespre, foreninaugurades deforma oficial.Fotografia: Joan Civit.
Moment en quèla campana“Francesca-Teresa”és elevada per unagrua fins al cim delcampanar.Fotografia: Joan Civit.
97URTX
- “Sacristán, campanero y monaguillos per-cibirán lo que fuera costumbre de la loca-lidad y a falta de ella, cada uno 0, 25pesetas”.
- “Advertencia: Si el bautismo fuese admi-nistrado por el Coaductor, cobrará éste delPárroco 0,25 céntimos”.
- “Matrimonios: Fábrica: por la misa cele-brada hasta las ocho, 1,50. Sacristán y mo-naguillos, percibirán lo que fuera decostumbre en la localidad y a falta de ella,cada uno 0,25 pesetas”.
- “Advertencias: Cuando la misa conyugal secelebra a petición de los contrayentes a lasnueve, a las diez o a las doce de la ma-ñana, percibirán respectivamente del Pá-rroco, 2, 3 o 4 pesetas”.
- “Entierros: Por el entierro de pobres de so-lemnidad, no se devengarán derechos”.
- “Advertencias: Entierro de 1ª: A esta clasede Honras, deberán ser invitados once sa-cerdotes o nueve lo menos. En ellas se can-tarán Maitines i Laudes solemnes del Oficiode Difuntos, y una misa también solemne”.
- “Se prohibe la pràctica de distribuir entrelos asistentes, habichuelas o cosas equi-valentes”.
- “Dado en enero de mil novecientos dos. SuMajestad la Reina Regente, en nombre desu Augusto Hijo Don Alfonso XIII”.16
La parròquia de Linyola el 1904
Segons consta al Boletín Oficial EclesiásticoExtraordinario del Bisbat d’Urgell, de 1904,núm. 8, quant a “Documentos Referentes alArreglo Parroquial” d’aquest Bisbat, hi diu elsegüents: “En l’últim agençament parroquialdel Bisbat d’Urgell d’abril de 1904, fet i auto-ritzat pel bisbe Joan Laguarda i Fenollera.Linyola: Aquesta parròquia, el titular de laqual és l’Assumpció de Nostra Senyora iconsta de dos-cents nou veïns, amb nou-cents noranta-cinc ànimes, incluint-hi lescases, anomenades, dues de Golifàs, queperteneixen a aquesta parròquia, cinc a Re-molins, que li unim, segregant les de Poal, lacognomenda Morlans, que també li unim,segregant la de Vallverd, la declarem urbanad’entrada.
Destinem a aquesta parròquia un coadjutor.
La dotació d’aquest curat serà de mil centpessetes anuals, la del coadjutor de cinc-centes cinquanta, i l’assignació del culteserà de dues-centes cinquanta pessetes.
També hi ha una capella de Santa Quitèria.
Nos Joan J. Laguarda Fenollera.Donat al nostre palau Episcopal d’Urgell, fir-mat de nostra mà, refrendat pel nostre in-frascrit Secretari i sellat amb el major de lesnostres armes a 18 de març de 1904.
Joan J., bisbe d’Urgell”.17
Rectors de la parròquia de Linyola desdel 1866
Josep Puig (1866 a 1884)Jaume Nadal (1884 a 1884)J. Salvador (1884 a 1885)Jaume Esteve (1885 a 1886)Joan Monell (1886 a 1908)Francesc Saladrigues (1908 a 1930)Juli Saurat (1930 a 1962)Josep Amiell (1962 a 1964)Antoni Naudí (1964 a 1972)Eugeni Font (1972 a 1983)Josep Vilà (1983 a 2004)Roc Salvia (a partir de 2004)18
Curiositats
- El campanar medeix 28 metres d’alçada i,per pujar-hi, calen cent vint-i-tres esglaons.
- La campana petita que hi ha a dalt de totdel campanar porta la data de 1761 i la ins-cripció següent: “Sant Sebastià, Ora pronobis”.
- El segon esglaó del temple, a la portad’entrada del mateix, serví com a senyalde referència per als treballs de camp co-rresponents a l’obra de transformació deles terres de secà en regadiu (1961), par-tida del Barranc.
- En temps passats, la façana de l’església –16,60 metres d’amplada– era utilitzada perjugar a l’esport de la pilota –“a tornar-la”–.
- També al seu davant tenia lloc el mercatpopular de Linyola, autoritzat pel rei JaumeII amb data de 13 de març de l’any 1325.
16 Arxiu Parroquial (Linyola), Boletín Oficial Eclesiástico Extraordinario.17 Arxiu Parroquial (Linyola), Butlletí Oficial Eclesiàstic Extraordinari, any 1904, núm. 8.18 Arxiu Parroquial, llibres de baptismes.
98 URTX
- Així mateix, abans i després de la Guerra Civil(1936-1939), s’hi feien representacions artís-tiques per part de gent i grups ambulants.
- Durant aquella confrontació bèl·lica sofrí l’im-pacte d’un projectil d’artilleria, però solamentocasionà un lleuger desperfecte al marge es-querre del temple, concretament a sobre del’arc del tercer altar, a prop de la trona.
- A la paret de la façana hi ha un rètol que diuaixí: “Obres amb la col·laboració de la Ge-neralitat de Catalunya i la Diputació deLleida”. Un xic més a la vora, una placa com-memorativa: “Temple construït en el segleXV, restaurat i consolidat en 1969-71”.
- Al seu interior hi ha onze altars laterals, cinca l’esquerra i sis a la dreta. Fins al 1969, ca-dascun d’aquests altars estava a cura d’unafamília del poble, i en ells una o dues imat-ges dels sants de la seva devoció.
- Col·locats a la nau central hi ha quaranta-sis bancs, amb dues files –vint-i-tres perbanda–, on aproximadament caben setpersones per banc.
- Al primer altar –marge dret del temple– laimatge d’un Sant Crist i, al tercer, la figura detalla de Santa Maria de Linyola. Damunt del’altar major hi ha un altre Sant Crist, segonsreferències podria ser el de major tamany deCatalunya. El sagrari es troba en el penúltimdels altars i, a prop d’ell, la pila baptismal.
- La neteja de l’església la fa un nombrósgrup de dones voluntàries, que es turnendurant tot l’any aquest treball.
- També un bon nombre de catequistesajuda al Sr. rector, Mn. Roc Salvia, en l’en-senyança del catecisme als nens i nenesde la població.
- La parròquia gaudeix d’una Associació delSagrat Cor, amb mil quaranta-tres socis(agrupats en tres-cents quaranta-set fa-mílies). La mateixa té nou capelletes ambla seva imatge, la qual passa de casa encasa dels seus afiliats en el transcurs del’any. Dotze zel·ladores es cuiden d’aquestsafers de l’associació.
Cronologia d’esdeveniments
1887. Reparació de la teulada de l’església.
1898. El municipi acorda la restauració delcampanar.
1902. A requeriment del Ministeri de la Go-vernació, el consistori acorda fer com-plir el descans dominical.
1914. El Sr. rector, Francesc Sala, rep l’auto-rització per instal·lar mitja ploma d’ai-gua a la sagristia.
1921. El transformador d’energia elèctrica éscol·locat en un lateral de la paret exte-rior del temple.
1923. Les religioses de la Sagrada Famíliainicien la seva missió educativa a Lin-yola. Finalitzà el 1968.
1936. Durant la Guerra Civil, el temple sofrídiferents atacs.
1942. Benedicció de la campana.
1949. Benedicció del monument al Sagrat Cor.
1950. Arribada de la Verge de Fàtima.
1951. Restauració de la creu de terme.
1956. El Cor Parroquial estrena, a la missadel gall de Nadal, la titulada De Ponti-ficalis. L’any anterior fou Hoc Est Cor-pus Meum.
1962. Desembre, dia 25. A la missa de mit-janit canten, per primera vegada juntsal Cor Parroquial, homes i dones, ambun total de trenta-quatre veus.
1965. Març, dia 7. Avui, diumenge, té lloc elcanvi de llengua, del llatí al català, enles lectures i oracions de la missa. Ofi-ciant: Mn. Antoni Naudí. Escolans:Gonçal Balcells i Lluís Coll.
1969. Elecció de la Junta d’Obres del tem-ple. Comencen els treballs de restau-ració i consolidació de l’església.
Cor Parroquial deLinyola (1950).Primera fila: JaumeBalcells, Mn. Pallerola,el nen Ramon MasGras i Carles Mas.Segona fila: EduardPérez, Joan Bta. MasFormiguera, MatiesMas Pedra i TeodorGalitó. Tercera fila:Joaquim Bonjorn,Antoni Mas Rufat,Joan Mas Vilaplana,Joan Duart, RamonBalcells, Manel Matai Joan Civit.Fotografia arxiu:Joan Civit.
99URTX
1971. Festa de la restauració i la consolida-ció del temple.
1973. Instal·lació nova d’altaveus a l’interiordel temple.
1975. Maig, dia 1. El Cor Parroquial fa unaofrena d’un banderí a la Verge deMontserrat.
1977. Construcció de la casa rectoral.
1978. Concert de flauta pel Grup Juvenil deles Penelles.
1979. Abril, dia 15. Col·locació del nou re-llotge a la façana del temple. Entonael Virolai al matí, migdia i vespre.
1979. Maig. Inauguració del Recó d’Esplai, al’antic Col·legi de les Monges.
1979. Aquest és el quart any consecutiu quel’Orfeó Renaixença, de Mollerussa,ofereix el concert nadalenc a Linyola.
1980. Benedicció de la imatge de talla deSanta Maria de Linyola i del seu altar.
1981. Canvi de lloc del transformador elèctric.
1982. Pessebre vivent als pòrtics de la plaçade l’Església.
1982. Juny. Enquesta d’assistència a les mis-ses dominicals: quatre-cents vint-i-cinc persones.
1983. Gener, dia 2. Concert nadalenc amb laCoral Joia de Maig (Anglesola).
1983. El Sr. bisbe de la Seu d’Urgell inaugurala plaça de Mn. Naudí, conjuntamentamb l’alcalde, J. Mir.
1983. Març, dia 11. Actuació de la Coral deLinyola a la televisió, La 2, al programaMissa.
1983. Maig, dia 9. S’inicien les obres deltemple (segona fase) pels operaris deVerdú.
1983. Juliol, dia 31. El Sr. rector, Eugeni Font,comunica el seu canvi de parròquia,Organyà. Fou substituït per Josep Vilà.
1983. Octubre, dia 9. Tornen a tocar lescampanes els dies festius. Era un cos-tum que s’havia deixat.
1983. Octubre, dia 26. El nou Sr. rector esta-
bleix una variant en el condol dels en-terraments. A partir d’ara es donarà al’interior del temple. Fins a avui s’efec-tuava davant de la façana del mateix.
1984. Deixa de publicar-se Linyola-Avui, su-plement informatiu de la parròquia. Laseva publicació s’inicià el 1973, ambMn. Naudí.
1984. Juny, dia 24. Es torna a fer la processódel Corpus. Feia alguns anys quehavia estat suspesa.
1984. Desembre, dia 30. Concert nadalencamb la Coral de Linyola.
1985. Abril, dia 10. És declarat conjunt històricartístic tota la part antiga de la població.
1986. Maig, dia 10. Canvi de lloc del monu-ment al Sagrat Cor.
1986. Juliol, dia 6. Concert extraordinari ambl’orquestra de cambra I Fiamminghi.
1986. Desembre, dia 1. Il·luminació del cam-panar i de la plaça de l’Església.
1987. Gener, dia 4. Concert de Nadal amb laCoral de Linyola.
1987. Abril, dia 30. Recital de cant i pianoamb el tenor Conrad Gaspà i la pia-nista Maria Canela, a l’església.
1987. Col·locació al cim del campanar d’unabandera blanca i, al seu peu, aquestescrit: “Instituto Geográfico Nacional.Vértice Geodésico”.
1987. Agost, dia 21. Concert extraordinari ala plaça de l’Església, amb l’actuacióde l’orquestra Ensemble de Cuivresd’Aquiteina.
Arribada de la Vergede Fàtima a Linyola
(15-X-19509.
100 URTX
101URTX
1987. Octubre, dia 18. La Coral de Linyolaactua per segona vegada a TVE (La 2),al programa Missa.
Visites importants després de la GuerraCivil (1936-1939)
1943. Desembre, dia 9. Es comunica la visitadel Sr. bisbe de la Seu d’Urgell, RamonIglesias Navarri. És el primer prelat queve a Linyola després de la Guerra Civil.L’últim fou Justino Guitart, el 1932.
1970. Maig, dia 25. El Sr. bisbe de Lleida, elDr. Ramon Malla Call, que és alhoral’administrador apostòlic de la Diòcesid’Urgell. Administrà el sacrament dela confirmació als nens i nenes delpoble. La cerimònia tingué lloc a laplaça del Planell. Visità també lesobres del temple.
1971. Juny, dia 27. Amb motiu de la festa derestauració i consolidació del temple,presideix la mateixa el nou Sr. bisbed’Urgell, Mons. Joan Martí Alanis (elnomenament fou el 31-I-1971).
1981. Octubre, dia 31. Les campanes revol-tegen en senyal d’alegria per l’arribadaa Espanya del Sant Pare Joan Pau II.És el primer papa que realitza una vi-sita al nostre país.
1982. Febrer, dia 3. Visita del Sr. Josep LluísGuillén (secretari dels Serveis Territo-rials de Cultura de la Generalitat de Ca-talunya a Lleida). Inspeccionà l’esglésiai fins i tot pujà dalt de tot del campanar.
1983. Juny, dia 8. Es desplaça a Linyola laSra. Carme Torres (cap dels ServeisTerritorials de Cultura de la Generalitatde Catalunya a Lleida), a fi i efecte deveure la marxa de les obres del temple–2a fase–.
1983. Octubre, dia 14. El Sr. diputat FrancescMarimon (alcalde de Pallerols i presi-
dent de Cultura de la Diputació deLleida) visità també la nostra església.
1986. Febrer, dia 8. Visita pastoral del Sr.bisbe de la Seu d’Urgell, Joan MartíAlanis, per donar el sacrament de laconfirmació a cinquanta-quatre ado-lescents (són moltes les ocasions enquè aquest prelat ha vingut a Linyola,unes amb caràcter oficial i unes altresen privat).
L’Arxiu Parroquial a la Seu d’Urgell
L’Arxiu Parroquial de Linyola (tota la docu-mentació anterior al 1866) és guardat a laCasa del Bisbat de la Seu d’Urgell, on hivàrem anar el 1980 amb la finalitat d’esbri-nar documents referents al nostre poble.
L’arxiu consta de quatre llibres, el primerdels quals –el de baptisme– té el seu inici el1693. Les actes matrimonials o enterramentsi de baptismes no contenen cap mena designatura dels seus rectors, únicament hi fi-gura el nom i cognom del respectiu oficiant.La primera rúbrica que vàrem veure corres-ponia a un visitador (delegat del Sr. bisbe)anomenat Cases. Les pàgines figuren escri-tes en llengua llatina en bona part dels ma-nuals esmentats.
Una de les notes més interessants fou el fetde comprovar com el nom de Linyola estavaescrit amb la lletra “Ll” inicial, o sigui: Llin-yola (vegeu document adjunt).
La primera inscripció d’un bateig correspona la persona de Miquel Saluar; segueixendesprés altres cognoms, per exemple: Mi-rassó, Balle, Mata, Roma, Agulla, Bonjorn,Moset, Fabregat, Canbi, Martí, Segues, Ru-bial, Félix, Ginestà, Pedrós, Rivert, Solá, No-vell, Soler, Gilabert, Calaf, Mas, Fontanals,Planes…
El cognom més freqüent és Moset, seguitdels Gilabert, Capdevila, Cava, Casadellà,Vallés, Domènech, Pallàs, Balaguer i Pinyol.19
19 Arxiu del Bisbat de la Seu d’Urgell, llibre de baptismes corresponent a l’Arxiu Parroquial de Linyola.
102 URTX
ANY MATRIMONIS BATEIGS ENTERRAMENTS6
118
135
104
16136
1238
13138
1116788
1111181018797
13208
16209
1419147
131018152216128
1613221218
40434529464660364851654059445559516755617049655574577872637267807469646253847258576554666255575151444838
25252117274315425253334035234030443032281750242837263945273524283941421527353725563843343734223928202442
1877187818791880188118821883188418851886188718881889189018911892189318941895189618971898189919001901190219031904190519061907190819091910191119121913191419151916191719181919192019211922192319241925192619271928
103URTX
3153364637424221
844241324138423333234935463544284330352833222325353430455140423032253633322028
2822303436211613
332027252421252924231818173321112327102323252021152926191823172321211918221225
2016241414161810
18231932211712159
15131215251318121735148
12166
112020232433142021142318201016
1929193019311932193319341935193619371938193919401941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959196019611962196319641965196619671968196919701971197219731974197519761977
ANY MATRIMONIS BATEIGS ENTERRAMENTS
ACLARIMENT: Durant la Guerra Civil es produïren cinquanta-dues defuncions, que figuren anotades en unannex del llibre corresponent de la parròquia. En aquell període també es deixà d’administrar el sacramentdel matrimoni i el del bateig. Els enterraments foren realitzats civilment.
