Unitat VII: La Direcci de la Producci

Unitat VII:La Direcci de la ProducciEn aquesta unitat tractarem de respondrePerqu s important planificar la producci?Com sorganitza la producci en una empresa?Perqu de vegades triguen tant en servir-nos en un restaurant?

La direcci de la producciRecordem...Produir s obtenir bns i serveis combinant uns factors productius amb una tecnologia determinada.La funci de producci, que haviem definit com Q=f(k,L) s la funci transformadora o fabricadora de bns, serveis i productes dins lempresa.La funci de producci: objectius i elementsObjectiu: organitzaci, gesti i control de les operacions de transformaci de factors productius en productes, amb la maxima eficincia.Quins objectius: maximitzar beneficis, optimitzar servei (ONGs)s competncia del departament de producci/ logstica /doperacionsEl sistema de producci: un esquemaDirecci de la producci: - objectius- Planificaci- ControlFactors Determinants:Capacitat productiva Demanda Disseny del sist. Productiu- Entorn

Factors determinantsCapacitat Productiva: quantitat mxima que es pot fer dun producte en funci dels recursos que es tenen. Ex: amb 100 hectrees de terreny, un tractor i 4 persones treballant tu pots fer 400kg de patatesDemanda del Producte: nivell de demanda marcar el que pot vendre lempresa i per tant el que cal fabricar. La demanda pot ser per comandes (produeixes el que et demanen) o per magatzem (vendre all produt: Producci estndard: en aquest tipus de producci les empreses no necessiten)rebre una comanda per comenar a produir.).Disseny del sistema productiu: com s el teu sistema productiu determinar la teva producci.Entorn econmic: expectatives de negoci i amenacesLa planificaci de la producciCada producte diferents que es fabrica en una empresa necessita adaptar la maquinria a unes mides concretes, canviar les primeres matriesUna empresa no pot decidir davui per dem el que ha de produir perqu tindria un excs de costos derivats de la prdua de temps en preparar les mquines, doperaris sense feinaPer tant s molt important la planificaci de la producci

La planificaci de la producciPer poder planificar (Pla de producci) sha de disposar dinformaci de la capacitat productiva de la maquinria, del personal disponible, de la distribuci en planta de les mquines, de la millor organitzaci del procs productiu

Es realitzar sota criteris deficincia i eficcia, per assolir al mxim els opbjectius previstos

El procs consta de 4 fases que van des del ll/t al c/tPla estratgic: previsi objectius empresa a ll/t, capacitat productiva, inversions...Previsi VendesPla Magistral de producci: estructura necessitats materials i de treballadorsPrograma de producci: ordres de producci a c/t i fixaci dels terminis de lliurament de provedors i clientsExemple: produu un documental sobre lestat de leducaci a espanyaEl documental consisteix en dos minuts en els quals shan de mostrar:Dades reals sobre leducaci a espanyaEntrevistes a persones (entrevista preparada i ben dissenyada)Una conclusi final.Sou 3 personesMaterials: disposeu duna cmera (3 hores) i dun ordinador.Escriviu les fases, el que creieu que us costaria (de manera realista) i qui sencarregaria de cada fase entre els integrants de lequip.Lheu dentregar en 48 hores.

9Mtodes i tcniques de planificaci de producciMtodes que introdueixen la planificaci temporal i sutilitzen en sistemes de producci complexos, en els quals hi ha diverses activitats.Resulta molt rellevant, donat que el temps s un cost del producteMtodes i tcniques d planificaciA partir dels diagrames de processos sabem la durada de cada procs per hem de tenir present que els processos estan interrelacionats:

Hi ha processos que shan de fer sempre abans que daltres. Per exemple, no podem pas envernissar la fusta abans de tallar-la, ni podem posar les portes abans daixecar les parets dun pis...

Altres processos, en canvi, poden fer-se simultniament. Mentre tenim la pizza al forn, per exemple, podem netejar la cuinaEstudiarem 2 mtodes, abans per...Necessitem definir unes etapes prvies:Definir el projecte i les activitas que el formenDeterminar relaci dactivitats i lordreAssignar el temps de durada a cada activitatLes grfiques de GanttAquesta eina ens permet veure la durada total dun projecte a partir de la representaci dels seus processos mitjanant barres.Podem controlar de manera simultnia totes les activitats i podem veure si es compleix la seva execucu.Les grfiques de GanttA leix dabcisses es representa el temps dexecuci de les activitats i al dordenades el conjunt dactivitats.Cada barra indica la durada dun procs i, en funci del lloc on est situada, permet veure el moment en que es pot comenar i quan shaur acabat.

Imaginem que el nostre procs productiu s fer un soparTenim les segents tasques:Elaboraci de lorada a la sal 37 minuts (25 fornejat)Elaboraci dels llangostins 7 minutsRealitzaci de lamanida 12 minutsParar la taula 6 minuts

No podem per fer una simple suma perqu sabem que mentre lorada est al forn podem fer lamanida i tamb sabem que no s aconsellable fer lamanida molt abans de tenir la orada enllestida. Els llangostins cal fer-los a ltima hora perqu no es refredin.Dibuixem-lo a la pissarra...Aquesta eina permet planificar els projectes i saber el moment en que es pot comenar cada procs; tamb s til per controlar el nivell de compliment de la planificaci feta.

Malgrat que hem aplicat el grfic a un exemple senzill, s fcil veure la seva utilitat si, per exemple, estem construint una casa i hem de saber el dia que han de venir a fer els fonaments, quan han de pujar lestructura, ... el dia que han de venir els pintors, ...El mtode PERTEl mtode PERT (el nom ve de les inicials de: Program Evaluation and Review Technique) va ser iniciat per lArmada Americana per coordinar un projecte en el que hi havia 250 empreses i uns 9000 subcontractistes.

Eina bsica: tcnica de grafs, mitjanant la qual sesquematitza la realitzaci dun projecte en diferents situacions i activitatsEl mtode PERTObjectiu: representar grficament el projecte de forma que sigui possible determinar la duracin mnima del projecte, conocer quines sn les actividats sobre les que deur fer-se un major controlEl PERT s un grfic en el que hi ha uns nodes (vrtexs) que indiquen linici o la fi de les tasques, que estan units per fletxes que indiquen processos.Cada situaci s un node i cada activitat una fletxa. Mitjanant una seqenciaci sestableix la relaci entre les relacions i el seu ordre de precedncia.El mtode PERTEls vrtex estan numerats de forma successiva (segons lordre en que es produeixen els successos). Hi ha dhaver un nic node inicial i un nic node final.Les activitats (processos), representades per fletxes , tenen una durada determinada. Uns processos poden fer-se simultniament amb altres, metre que hi ha processos que no poden iniciar-se fins que altres hagin acabat.

El Mtode PERTCada procs porta associat una durada La durada total dun projecte no s la suma dels temps dels diferents processos perqu, alguns processos poden fer-se simultniament i daltres shan de fer successivament.

La durada del projecte sanomena cam crtic (el mnim temps en que es pot fer) i en formen part les activitats que no poden endarrerir-se sense afectar la durada total del projecte.Abans diniciar la representaci...Cal definir les situacions i activitats que suposen linici i la fi del projecteCal una ordre de relaci entre les activitats (quines shan dacabar abans de fer les altres)Les activitats han de ser independents entre ellesA lexemple del sopar...ara suposem que ho fa un petit restaurantFer orada a la sal 61 minutsElaboraci dels llangostins 7 minutsRealitzaci de lamanida 12 minutsParar la taula 6 minutsSuposem que mentre el cuiner principal fa lorada, lajudant para taula, realitza lamanida i fa els llangostins Cam crtic 61.13254Fer Orada 61Fer Amanida 12Parar taula 5Llangostins 7PERT: exempleEl cam crtic, el temps mnim en que es pot fer el projecte, s de 61 minuts. Si sumssim 17 m (amanida) + 5 (parar taula) + 12 llangostins obtindrem 34 minuts que, malgrat ser un temps menor, no permetria acabar el projecte (la pizzano estaria acabada).PERTEs numeren els nodes (cada situaci) correlativament. Mai numerarem un node si no estan numerats tots els precedents.A sota de cada fletxa es posa el temps que dura cada activitatDistingim 3 moments temporalsTemps early: temps mnim per arribar a aquesta situacici, data ms propera.Temps last: temps mxim que es necessita per arribar a aquesta situaciA cada node inclourem un quadre com aquest queindica el temps dhora i el temps tardTemps total dexecuci: temps early o temps last de la situaci fianal, ja que sn iguals.Temps eraly, last i cam crticTemps early: per calcular el temps early es comena pel primer node i en els nodes successiu safegeix la durada de cada procs. En cas de trobar-nos amb un node al qual shi accedeix per dos camins diferents, el temps early sempre ser el nombre major

Un cop hem calculat el temps dhora de lltim vrtex (node) tornarem endarrera i calcularem el temps tard dels anteriors restant la durada dels processos fins al primer node. En cas que a un node shi acceds per ms dun procs sempre triarem el nombre menor.

El cam crticEl cam crtic s aquell que te una major durada entre els nodes inicials i final i coincideix amb la durada mnima del projecte. El cam crtic est format per les situacions en les que el temps early i last sn igualss (situacions crtiques), les actividades que uneixen aquests nodes sn les activitats crtiques la qual cosa indicar que en el cam crtic cap activitat pot endarrerir-se sense afectar la durada del projecte.

Exemple mtode PERTACTIVITATDuradaPrecedentA4 -----B6------C4AD8BE4CF10DG4E, FLa LogsticaSn aquelles activitats que tenen com a objectiu collocar amb el menor cost possible una quantitat determinada de producte en el lloc i moment acordat.

La logsticaActualment loferta de molts productes s superior a la demanda, per tant les empreses actuals han de de destinar recursos a pensar com gestionaran:Laprovisionament: que s ladquisici de matries primeresLemmagatzematge: on les tenim mentre no les utilitzem

La logsticaTenir materials te un cost important i cal organitzar-los i gestionar-los de manera eficient

Objectius de la logsticaSatisfer necessitats del client: com i quan subministrem els productes demandarsDesenvolupar flexibilitat davant un entorn canviantEliminar emmagatzemament innecessariLa logstica integralEs basa en la cadena de valor, donat que tracta de millorar la relaci entre les diferents elements que produeixen valorComena i acaba en el client, ja que se lintegra en el disseny del producte que ells necessitenForta collaboraci amb els provedorsVideo IKEAGesti de magatzem dIKEAhttp://econodvcharo.blogspot.com.es/search/label/Tema%207%20de%202%C2%BA%3A%20Aprovisionamiento.

Laprovisionament i les existnciesLaprovisionamentComprar els materials necessaris per lactivitat de lempresa i emmagatzemar-los mentre sinicia el procs de producci o comercialitzaci.

Subministrar el departament de producci sobre els materials necessaris per la fabricaci i al departament de vendes els productes a comercialitzar.La importncia de laprovisionamentPer poder desenvolupar la seva activitat les empreses necessiten tenir sempre uns elements disponibles, com:Matries Primeres: productes bsics i no elaborats (fusta, cargols, per al fuster, ram per al productor de vi)Productes semielaborats: (fustar polida, mosto de vi sense fermentar)Productes acabats: ( taula, ampolla de vi)Els inventaris o stocksEl volum de mercaderies que existeix en un moment determinat, en el magatzem es denomina stock o inventari.Poden existir:stock de productes acabatsstock de productes semielaborats.stock de matries primeres.StocksLa gesti d stock suposa tenir rees on emmagatzemar acondicionades, tenir riscos de que productes es facin malb, cal vigilar-los.

Aix suposa uns elevats costos, per aix les empreses tracten de minimitzar els stocks, per sense que aix posi en risc el procs productiu o no puguin proveir als seus clients.

Per de vegades s millor aprovisionar-se ms. Quan?Descomptes de provedors (si en compres 300 et fem un 10%)Esperem augment de demanda (cerveses i partits de l Bara)

Aprovisionament: aspectesPer tant la funci daprovisionament de lempresa tindr en compteCompres de productes: el preu, quantitat, termini de pagament i lliurament cerca de provedorsDisposar de magatzems i organitzar la distribuci dels productesGesti dinventaris: qu tenim i a quin ritme ho hem danar reposantCercar lequilibri entre no tenir gaires costos daprovisionament per sempre tenir suficients mercaderies per realitzar el nostre procs productiuAprovisionament: qu passa en els magatzems?Empresa producci (realitza algun producte)Entren compresSurten existncies per produirEntren productes fabricatsSurten productes a la venda

Si s una empresa comercial (compra-venda de productes)Entren compres de productes acabats Surten per vendes

Les existncies o stocks

Materials que t una empresa en el seu magatzem: TipusMatries primeres: sutilitzen per fabricar altres productesProductes en curs: es troben en procs de transformaciProductes semielaborats: els fabrica lempresa, per no sn per la venda, ja que necessiten de transformaciMercaderies o existncies comercials: els compra lempresa per a la seva vendaAltres aprovisionaments: combustibles, recanvis, envasosSubproductes, residus i materials recuperables

Exemple: fabricaci i venda duna samarretaUna fbrica xinesa fabrica una samarreta de la marca G-star que es ven desprs a una tenda de BarcelonaMatries primeres: tela, fil, tints.Producte en curs: tela tallada.Producte semielaborat: samarreta a la qual cal estampar-li el logo de la marca.Producte acabat: samarretes que senvien a Barcelona.Existncies comercials: les samarretes per lempresa de BarcelonaSubproductes: plstics per embolcallar la samarretaFuncions de les existnciesLes empreses necessiten estocs per:Seguretat davant incertesa vendes i aprovisionaments: comandes inesperades de clients, imprevistos dels provedors...Diferencien producci i distribuci quan la demanda s molt estacional (banyadors, skis,...)Aprofiten economies descala: com ms compren menys costos de transportProtecci contra la inflaci i la variabilitat de preus

Costos de la gesti dexistnciesCostos de comandes o renovaci dstocks: administratius (trucar per telfon, consultar provedors...)Manteniment dinventarisAdministratius: personal administraci-gestiOperatius: personal magatzemEspai FsicEconmics: obsolescncia, depreciaciFinancers: interessos a pagar Costos de ruptura destocs: s quan una empresa no pot fer front a una comanda dun client per manca dexistncies menys satisfacci del client

Full tericCom determinem les existnciesObj Eficcia: estocs sufiecients per satisfer demandes de clients i/o alimentar la producci

Obj Eficincia: mantenir les existncies justes, per minimitzar els costos de les existncies

Objectius contraposats!!

Ladministraci dinventarisEstoc mxim: quantitat + gran que podem mantenir en un magatzemEstoc mnim o de seguretat: la + petitat que podem mantenir risc de ruptura destocsPunt de comanda: nivell en el qual sha de realitzar la comanda.En el model de comanda ptima de WilsonEs tenen en compteEl cost dadquisici: preu x demandaCost de comanda: telfon, despeses administratives...Cost demmagatzematge: lloguers, costos de mantenir el personal, assegurances, depreciaci...Qu fan les empreses amb els seus estocs?Reducci destocsActualment les empreses tracten de reduir el seu nivell destocs sense posar en risc el procs productiu ni el risc de ruptura destocs.Empreses dautombils: es rodegen daltres empreses que els subministren el material. Com el fabricant te poder de negociaci, redueix els seus inventaris.Altres poltiques Per sempre es vol reduir estocs??Descomptes per arribar a cert volum de compresSespera altes pujades de preusIncrement de demanda de productesEl model ABCSutilitza quan hi ha molts articlesTracta de classificar les existncies per nivell dimportncia: un petit nombre de productes forma part de la majoria de lestocExemples???El model ABCExistncies tipus A: les ms importants. El 20% dels articles del magatzem, representen entre el 60-80% del valor total. Cal controlar-les detalladament.Existstncies B: menys rellevants. El 30% de les mateixes representen entre el 10-20% del valor dels articles.Existncies C: molt poca rellevncia. 50% de les existncies de lempresa per molt poc valor (entre el 5 i el 10%)Exemple duna fusteriaExistncies A: En una fusteria, per exemple, la fusta formaria part daquest grup perqu no hi ha molts tipus diferents de fusta i, en canvi tenen una part molt important del valor del magatzemExistncies tipus B: verrns. Nhi pot haver de ms tipus per el seu valor no s tant important com la fusta.Existncies tipus C: els claus i cargols de la fusteria, el nombre i la varietat dels quals s molt important per que tenen un petit valorEl mtode Just In TimeSistema Just a temps: organitzaci de la producci i laprovisionament dorigen japons.

Lempresa no fabrica cap producte fins que no el necessita, s a dir fins que no hi ha una comanda de clients o ordre de fabricaci.

Aix redueix les existncies i els costos de gesti destocs, seviten malbarataments de recursos de lempresa i permet adapatar la producci al ritme dels clients.El mtode Just in Time: requerimentsCoordinaci provedor-empresa-clientParticipaci del personal en identificar problemes de producci i aprovisionamentImportant enginyeria industria i informticaSistema de control de qualitat total per la millora dels processos

AvantatgesSagilitza la producci perqu no hi ha temps desperaControl ms directe: ms qualitatReducci malbaratamentsReducci CostosJIThttp://www.expansion.com/2011/03/22/economia/1300749694.html?a=98e1e90b655a60820adaf8835f144e91&t=1334268665

http://www.youtube.com/watch?v=L0Yln_krxCI

La qualitat a lempresaConjunt de caracterstiques i especificacions tcniques que defineixen un producteUn aspecte molt important, molt valorat tant a lentorn de lempresa com els consumidors donat que pot marcar la competitivitat dels productes.Com es guanya en qualitat? Perqu s tant important?A partir de la crisis dels 70 existeix una forta transformaci en el mn empresarial amb alguns trets diferencials:Les empreses sorganitzen diferent: simplificaci i externalitzaciEl client s la figura fonamentalAugment de la importncia de la qualitat com a manera de satisfer el client

Qualitat a lempresaPodem millorar la qualitat millorant el procs productiu (mquines i installacions), conegut com reenginyeria de processos.Per quan costa la qualitat? Caldr valorar els costos per manca o per excs de qualitat.Gesti de la qualitat mitjanantTcniques dinspecciControl de processosGesti integral de la qualitat, s a dir qualitat present en tot el procs productiuQualitat Total: no noms al producte sin a lempresa importncia factor humPer perqu lempresa shauria dimplicar amb la qualitat?Raons tcniques: millora processos, error zeroRaons Econmiques: zero defectes, evitar malbaratamentsRaons Comercials: millorar imatge de la marcaRaons socials: millora satisfacci clients interns i externs, provedors

Sistema de Gesti de Qualitat : fasesIdentificar elements rellevants de producteAssignar un sistema per mesurar la QDeterminar la Q justa dels productesImplantar sistemes de controlControlar, identificar i corregir les causes duna qualitat inadequada

Per aix t uns costos:De prevnciDerradesDavaluaciMolt lligat a la qualitat...el Medi AmbientGesti mediambientalNormativa: multes si no respectemSocietat: costos socials i imatge empresaEconomia: factor de producci i oportunitattica empresarial