UNITAT 4. Su-per-di-ver-tit!Un joc su-per-di-ver-tit

 1 Coneixes el concurs Pica Lletres? Per participar-hi, el teu equip ha de ser prou bo lletrejant paraules. Aquí en teniu unes quantes classificades en cinc nivells de dificultat perquè aneu practicant.

– Nivell 1: cada paraula lletrejada correctament val 10 punts. Exemples: verd, fàcil, xarxa.

– Nivell 2: cada paraula lletrejada correctament val 20 punts. Exemples: enganyar, ulleres,

muntanya, tasseta, síndria.

– Nivell 3: cada paraula lletrejada correctament val 30 punts. Exemples: espàrrecs, alfabètic,

mocadoret, fruiteria, agenollat.

– Nivell 4: cada paraula lletrejada correctament val 40 punts. Exemples: futbolistes, demos-

tràvem, retrovisors, farmacèutica, recol·locarien.

– Nivell 5: cada paraula lletrejada correctament val 100 punts. Exemples: vicepresidents,

arrossegaríeu, encantadorament, emblanquinament, teletransportaràs, hipercalòriques.

Podeu jugar-hi en equips de tres. Com que amb les paraules anteriors no en tindreu prou,

us donem unes quantes orientacions perquè en busqueu més pel vostre compte: Nivell 1:

paraules de fins a 5 lletres; Nivell 2: paraules de fins a 8 lletres; Nivell 3: paraules de fins

a 10 lletres; Nivell 4: paraules de fins a 12 lletres; Nivell 5: paraules de més de 13 lletres.

Repasseu, si cal, el nom de les grafies tal com s’han de lletrejar i altres criteris lingüístics

que cal tenir en compte en jugar-hi en el lloc web del concurs (http://www.picalletres.cat/).

© A

ntàr

tida

Pro

ducc

ions

36

Ull viu!

 1 Nigra, una colònia terrestre a la Lluna

Nombre de faltes

Correcció

 2 La terra blanca d’Ulma

Nombre de faltes

Correcció

37

Dictats preparats 4

Unitat

La síl·laba un altre cop

 1 Digues en veu alta, pronunciant amb claredat, aquestes dues paraules: paella i iogurt. Ara, com-pleta aquestes afirmacions amb l’opció correcta:

En la paraula paella, les dues vocals destacades en negreta es pronuncien

(juntes / separades).

En la paraula iogurt, les dues vocals destacades en negreta es pronuncien

(juntes / separades).

Quantes síl·labes té la paraula paella? I la paraula iogurt?

 2 Classifica aquestes paraules en la taula segons si els seus grups vocàlics es pronuncien com paella o com iogurt. Si cal, per assegurar-te’n, pronuncia-les en veu alta. Tingues present que, sense comptar l’exemple, n’hi ha cinc de cada.

oïda quaranta noi aigua fúria veïna aula treure països història

 3 Separa sil·làbicament les paraules de l’activitat anterior. Fes servir comes entre els mots.

pa-e-lla

io-gurt

SÍL·

Un hiat és format per dues vocals

seguides que pertanyen a síl·labes

diferents (pa-e-lla, tu-to-ri-a).

Un diftong és format per la unió de

dues vocals que pertanyen a la ma-

teixa síl·laba (io-gurt, boi-na).

FIXA’T QUE…

LABA

Parlem de…

38

4Unitat

separades

juntes

tres dues

oïda,fúria,veïna,països,història

quarantanoiaiguaaulatreure

o-ï-da,fú-ri-a,ve-ï-na,pa-ï-sos,his-tò-ri-a

qua-ran-ta,noi,ai-gua,au-la,treu-re

 4 Classifica aquestes paraules en la taula segons si es pronuncien com camió, com taxi o com góndola. Fes servir comes entre els mots.

curta màquina histèrica soldat feliç tómbola feina sofà rosada

 5 Busca en un diccionari sis exemples de cada tipus de paraules.

Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrúixoles

Quina característica tenen en comú les paraules esdrúixoles?

Les paraules com camió s’anomenen agudes, les paraules com taxi són planes i les

paraules com góndola reben el nom d’esdrúixoles. La síl·laba pronunciada amb més

intensitat es coneix com a síl·laba tònica.

FIXA’T QUE…

Parlem de…

39

4Unitat

soldat curta màquinasofà feina histèricafeliç rosada tómbola

Respostaoberta.

Totesportenaccentgràfic.

 3 Històries a la carta

Nombre de faltes

Correcció

 4 L’Olav roba un petó

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dic-tat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha quatre paraules que duen accent obert i sis que el porten tancat.– Embadalir-se vol dir ‘que-dar amb la boca oberta’; fulgents, ‘brillants, llu-ents’; s’és, ‘algú és’.– Atenció amb assajant, expressió i princesa; fi-xa’t que la essa d’aques-ta última paraula sona diferent.

– Càstig s’escriu amb -g final.

40

4Unitat

Més dictats

La coma

 1 Llegeix en veu alta aquest text. Fes una pausa llarga després de cada punt i una de més curta després de cada coma.

 2 Completa els usos de la coma a partir d’exemples extrets del text anterior.

La coma serveix per:

– separar els elements d’una enumeració: els coberts, els plats i els gots. L’últim element va

introduït per i o bé per o;

– assenyalar clarament la persona a la qual ens dirigim: ;

– intercalar una explicació o aclariment enmig d’una oració: ahir, havent sopat, com sempre, /

/ ;

– unir oracions que expressen accions que van molt seguides:

.

 3 Col·loca comes en les oracions següents i explica oralment a quin dels usos correspon cadascuna.

Pere vols fer el favor de venir?

Pel meu aniversari no podia ser d’una altra manera em van regalar un jersei horrorós.

Els meus pares és natural no volen que m’apunti a fer judo.

Voleu berenar nois?

Vés al mercat i compra peres pastanagues raves alls tendres moniatos i carxofes.

La porta era oberta vaig acostar-m’hi ràpidament vaig treure el meu carnet el vaig ensenyar

al porter i ell va fer que no amb el cap.

Estudiem llengua socials tecnologia anglès matemàtiques i no sé quantes coses més.

Ahir, havent sopat, com sempre, a la Laura li tocava desparar la taula. Va treure les estovalles, va recollir els coberts, els plats i els gots i va voler endur-s’ho tot de cop cap a la cuina. Però, com podeu imaginar, li va caure tot a terra. Els gots i els plats es van fer miques i tot plegat va fer molt de soroll. El pare, que estava ficant la roba a l’assecadora, es va preocupar.

–Ai, Laura, jo ja m’ho veia venir. Que estàs bé?

41

4Unitat

Tot a punt!

Ai,Laura,...

Però,compodeuimaginar,... Elpare,queestavaficantlaroba…,

Vatreurelesestovalles,

varecollirelscoberts...

,

, ,

, ,

,

, , , ,

, , ,

, , , ,

Creem missatges secrets

 1 Avui, en tornar del pati, en Toni s’ha trobat un paper damunt la taula amb el missatge següent: GNJZ, ZLHB. PTD EZR?

En Toni no n’ha fet cas. Però durant el canvi de classe algú li ha deixat un altre paper amb

aquest missatge: SNMH. PTD EZR?

Quan ha vist que en Gerard, la Laia i en Joel reien, se li ha encès un llumet i hi ha escrit a

sota: QDR!

Com s’ho ha fet per desxifrar el missatge? Molt senzill. Quan ha vist escrit SNMH, que té

quatre lletres, com el seu nom, s’ha adonat que la S és la lletra anterior a la T, la N és la lletra

anterior a la O… Aleshores ha escrit l’alfabet i ha anat completant les equivalències tenint

en compte que a cada lletra de l’alfabet real li correspon l’anterior en el del codi. Fixa’t que en

Toni ha prescindit de la K i de la W, que són poc habituals. D’acord amb això, completa el

quadre amb les equivalències que hi falten.

 2 Què hi diu, en els missatges dels amics d’en Toni? Quina ha estat la seva resposta?

 3 Inventa un altre codi secret. Per exemple, pots crear-lo substituint cada lletra de l’alfabet real per la que va dos llocs endavant o dos llocs endarrere. Després, escriu un missatge amb aquest codi en un full a part i dóna’l a un company o companya. L’entén?

42

4Unitat

Paraules en joc

Hola,amic.Quèfas?

Toni,quèfas?

Res!

E P

A F L V

M

H S Y

D I O

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Una cosa que he après:

Una activitat que m’ha agradat:

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

43

4Unitat

Balanç

 1 Nigra, una colònia terrestre a la Lluna

La colònia de Nigra es dreça, orgullosa, a la cara oculta de la Lluna. Des d’allà no podrà veure’s mai la Terra. Per un marge ben estret, certament: un centenar de quilòmetres més a l’oest i el planeta mare penjaria tothora al cel, proporcionant llum entre les estrelles.

Jordi ortiz: Nigra. Barcanova.

 2 La terra blanca d’Ulma

Al començament del segle xx, la tècnica i la ciència revolucionaven el món, però res, o gairebé res, no havia canviat a la petita població d’Ulma, situada a la vora d’un dels més bells fiords de les retallades costes al sud-oest de Noruega.

Maria teresa ClaraMunt: Vora el fiord. Barcanova.

 3 Històries a la carta

La Dèbora és una noia maquíssima i intel·ligentíssima. Viu amb la seva família a Santa Eulàlia, una localitat única d’aquesta comarca. La Dèbora és d’origen indígena: va néi-xer a Bolívia, però quan tenia sis anys en Jònatan i l’Octàvia la van adoptar. Després van néixer la Jèssica, la Xènia i la petita Júlia. Així doncs, a la Dèbora li toca fer de germana gran, però no li costa gens perquè és d’allò més simpàtica. La Júlia sempre vol que li expliqui històries de Bolívia. «Però si no em recordo de res!», diu la Dèbora. «Doncs nosaltres en volem d’Itàlia», demanen les altres.

 4 L’Olav roba un petó

L’Olav va mirar la Margarida i va embadalir-se amb els seus cabells fulgents, el seu rostre encès per aquella estranya llum i aquells ulls blau grisosos que brillaven més que mai. No va poder dominar els seus sentiments i, en aquell mateix instant, se li va apropar i li va besar els llavis. Ella es va quedar breument en silenci i, assajant una expressió severa, va dir:

–No es fa un petó a una princesa si no s’és un príncep. Demà tindràs el teu càstig.I, sense afegir res més, va girar cua i se’n va anar.

Maria teresa ClaraMunt: Vora el fiord. Barcanova.

44

4Unitat Textos

per als dictats

El mosquit tigre, un veí molest

El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. L’estiu de 2004 es va detectar per pri-mera vegada a Catalunya. El mosquit adult fa entre 2 i 10 mil·límetres. Se’l reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. Els ous i les larves viuen en petites masses d’aigua estancada, en àrees exteriors, properes a la presència humana. No els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua grans. És actiu sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaga en àrees ombrívoles. Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre de picades que fan. A Catalunya no enco-mana cap malaltia.

Campanya per controlar el mosquit tigre. Generalitat de Catalunya.

1 imatge x 1.000 paraules

45

4UnitatDictat

complementari

UNITAT 5. Brúixoles esdrúixolesEl joc de les diferències

 1 Tot i que no entenguis res, troba les diferències que presenten els textos de la dreta respecte als corresponents de l’esquerra i encercla-les.

 2 Seguint l’exemple de l’activitat anterior, en un full a part, escriu minitextos aparellats que només es diferenciïn per un accent o una dièresi. Fes servir colors i tipus de lletres variats. Després, intercanvia’ls amb un company o companya i jugueu a buscar les diferències.

Fönlieu éuej eja cja cm iia hcka trù

Fönlieu éuej eja cja cm iia hckä trù

Sd i ahàh he trhi kolm dere fäu

Sd i ahàh he trhi kolm dére fäu

Tarabük erp tàssum makanâ olep tsió

Tarabük erp tássum makanâ olep tsió

Hdûi duï au rie Hdûi duí au rie

Haqye eú aiop trená chfiHaqye eú aiop trenà chfi

46

Ull viu!

 1 �Què és una macedònia?

�

�

�

�

�

�

�

�

Nombre�de�faltes��

Correcció

�

�

�

 2 �L’avi i la petita

�

�

�

�

�

�

�

�

Nombre�de�faltes��

Correcció

�

�

�

47

Dictats preparats 5

Unitat

L’accentuació gràfica

 1 Llegeix aquestes oracions:

Juguem�a�dòmino?�Aneu�amb�compte,�que�jo�domino�el�joc!

Ara�canto�jo.�Si�em�voleu�sentir�bé,�poseu-vos�al�cantó�de�la�porta.

Per�què�les�paraules�destacades�d’aquestes�frases�es�pronuncien�de�manera�diferent?

�

 2 Què tenen en comú totes aquestes paraules? Pensa en la vocal tònica.

quitrà ��� marit ��� sofàs ��� tindré ��� paret ��� violí ��� camió ��� tutú ��� depèn ��� anís ��� terròs ��� intrús

�

3 Totes aquestes paraules porten accent gràfic. Col·loca l’accent on correspongui.

cami������gabia������autobus������Italia������italia������pallus�����mati

L’accent�gràfic�s’utilitza�per�assenyalar�quina�és�la�vocal�tònica�d’una�paraula.�Això�ens�

permet�diferenciar�algunes�paraules�que�s’escriuen�de�la�mateixa�manera.�En�la�frase�

Aquella dona no li donà res del que li havia promès,�per�exemple,�dona�es�refereix�a�

una�persona�del�sexe�femení�i�donà�és�una�forma�del�verb�donar.

FIXA’T QUE…

S’accentuen�les�paraules agudes�acabades�en�a,�e,�i,�o,�u,�as,�es,�is,�os,�us,�en,�in.�

S’accentuen�les�paraules planes�que�no�acaben�en�cap�de�les�terminacions�anteriors.

Les�paraules esdrúixoles�s’accentuen�sempre.��

FIXA’T QUE…

Parlem de…

48

5Unitat

L’accent gràfic indica que la tònica és diferent en cada cas.

´ ` ´ ` ` ´ ´

La tònica és l’última síl·laba.

4 En aquesta taula et donem algunes pautes per ajudar-te a diferenciar entre la e oberta i la e�tancada i la o oberta i la o tancada en alguns casos concrets.

Accentua�correctament�aquestes�paraules.�N’hi�ha�tres�de�cada�(e�oberta,�e�tancada,�

o�oberta,�o�tancada).

delicios� historia� momia� bestia� Gloria� ventos�

vindre� aragones� japones� sorollos� fare� parles�

5 En cadascuna d’aquestes oracions hi falta un accent. Escriu-lo i mira de justificar per què hi ha de ser i per què és obert o tancat.

Molt�bé,�Marina,�has�estat�molt�rapida!��

Haure�d’ajudar�els�meus�pares�amb�la�mudança.��

Aixo�que�dius�no�és�lògic.��

Tant�de�bo�guanyes�el�meu�equip!��

Escriure�correctament�l’accent�obert�(`)�o�tancat�(´)�és�una�qüestió�de�vista�i�oïda.

Vista:���–�La�a,�quan�s’accentua,�sempre�va�amb�accent�obert:�àrab.

–�La�i�i�la�u,�quan�s’accentuen,�sempre�és�amb�accent�tancat:�Índia,�iglú.

–�La�e�i�la�o�poden�dur�accent�obert�(anglès,�això)�o�tancat�(també,�pólvora).�

Oïda:���No�sona�igual�la�e�de�vindré (tancada)�que�la�de�rèptil�(oberta).�Tampoc�no�sona�

de�la�mateixa�manera�la�o de�mató�(tancada)�que�la�d’errònia�(oberta).

FIXA’T QUE…

AMB E OBERTA AMB E TANCADA

AMB O OBERTA AMB O TANCADA

Parlem de…

49

5Unitat

´ ` ` ` ` ´

´ ` ` ´ ´ ´

`

´

`

´

Esdrúixola / La a, quan s’accentua, va amb accent obert

Aguda acabada en e / 1a pers. del futur

Aguda acabada en o / Paraula això

Aguda acabada en es / 3a pers. imperfet subj.

 3 Qui té més mandra?

�

�

�

�

�

�

�

�

Nombre�de�faltes��

Correcció

�

�

�

 4 Dies pitjors

�

�

�

�

�

�

�

�

Nombre�de�faltes��

Correcció

�

�

�

Abans�de�corregir�el�dictat�4,�tingues�en�compte�el�següent:–��Només�hi�ha�una�parau-la�que�porta� accent,� en�aquest�cas�tancat.–��Irene,�tot�i�ser�femení,�aca-ba�en�-e�i�no�s’apostrofa.–�Complir�s’escriu�amb�o.�–��Abatuts�vol�dir� ‘aixafats,�desesperançats’.–��Vigila� amb� la� grafia� de�les�paraules�clavegueres�i�emmagatzemades.–�Hivern�s’escriu�amb�hac.�

50

5Unitat

Més dictats

El signe d’interrogació

 1 Escriu una pregunta adient per a cadascuna d’aquestes respostes. No et descuidis de posar el signe d’interrogació al final. Després, compara les preguntes amb les d’un company.

�

Ha�estat�en�Manel.�Quan�vaig�arribar�ja�estava�tot�així.

�

Crec�que�aquest�matí,�molt�d’hora.�Però�no�n’estic�segura.

�

On�vols�que�sigui?�On�és�sempre,�al�costat�del�sofà.

�

Una�consola�nova.�Però�jo�volia�una�guitarra�elèctrica.

�

Força�bé.�He�tingut�temps�fins�i�tot�de�repassar�les�faltes.

 2 Imagina que ets la primera persona que pot entrevistar un extraterrestre. Prepara sis preguntes. Què voldries saber?

�

�

�

�

�

�

�

 3 Per parelles, trieu les tres preguntes que considereu que són les millors i escriviu-ne les respostes. Després, en un full a part, poseu per escrit aquesta entrevista «històrica».

 4 Llegiu en veu alta les vostres entrevistes. Quina us sembla més interessant? I més divertida? I més imaginativa?

QUI? QUÈ? ON?PER QUÈ?

51

5Unitat

Tot a punt!

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Inventem una història «obligada»

 1 Tria un d’aquests sobres.

 2 Pensa una situació els protagonistes de la qual siguin persones a qui puguin passar coses rela-cionades amb les paraules del sobre que has escollit i a les quals sorgeixi algun problema. Per exemple, en el cas del sobre número 1: Un carter reparteix el correu en un dia d’hivern. Amb el fred, se li entelen les ulleres.

�

�

 3 Busca una solució sorprenent al problema plantejat. Quan la tinguis, ja pots escriure la teva història.

�

�

�

 4 Torna a llegir la teva història «obligada». S’entén bé? Inclou les paraules del sobre? Les accions van separades per punts? Hi ha cap pregunta? En les enumeracions, fas servir comes? Revisa-ho tot i corregeix el que calgui.

 5 Llegiu en veu alta les vostres històries «obligades». N’hi ha cap que es pugui fer encara més llarga? Quina? Feu-ho entre tota la classe.

moscaespantat

regnenas

gotfestablau

pintaven

sorollmirada

va callartreure

fredarribar

va trucarbombeta

1

2

3

4

52

5Unitat

Paraules en joc

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Ara�que�has�acabat�la�unitat,�és�el�moment�que�reflexionis�una�mica�sobre�la�feina�que�has�fet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Una�cosa�que�he�après:��

�

Una�activitat�que�m’ha�agradat:��

�

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

�

�

�

�

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

53

5Unitat

Balanç

 1 Què és una macedònia?

Per�fer�una�bona�macedònia�necessites�fruita�variada:�la�que�més�t’agradi.�Per�exem-ple:�peres,�pomes,�kiwis,�plàtans,�taronges,�mandarines,�maduixes,�préssecs…�Hi�ha�tantes�macedònies�com�cuiners!�I�per�preparar-la�només�has�de�pelar�les�fruites�que�calgui,�tallar-les�en�daus�petits�i�deixar-ho�tot�en�un�bol.

 2 L’avi i la petita

Un�home�gran�i�una�nena�d’uns�sis�o�set�anys�em�miraven�amb�cara�d’esglai,�arrupits�a�la�llum�petita�d’una�espelma.�La�nena�va�enfonsar�la�cara�en�el�pit�de�l’avi�al�mateix�temps�que�ell�la�protegia�amb�els�braços.�Vaig�abaixar�el�bastó�avergonyit.

–Volíem�escoltar�la�noia�–va�embarbussar-se.

Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.�Barcanova.

 3 Qui té més mandra?

–Eulàlia?–Què�vols,�Davínia?–Em�pots�fer�un�favor?–�Un�favor?�I�ha�de�ser�ara?�No�veus�que�estic�ocupadíssima?

–Ocupadíssima?�Fent�què?–�Estic�descansant.�És�una�feina�que�ne-cessita�reflexió�i�molta�tranquil·litat.�No�sé�si�ho�pots�arribar�a�entendre.

–�I�tant�que�ho�entenc!�Quina�barra�que�tens!�Dir-me�que�no�pots�fer�res�perquè�estàs�estirada�al�sofà!

–D’acord,�d’acord,�ara�m’aixeco…–�Molt�bé.�Així�m’agrada.�Ara�passa’m�el�comandament�de�la�tele.

–Però�si�el�tens�al�costat!–Ja,�però�m’agrada�que�me’l�donis�tu…–Després�diràs�que�sóc�una�mandrosa!

 4 Dies pitjors

El�maig�que�la�Irene�va�complir�quinze�anys�una�calor�xafogosa�ens�deixava�abatuts�al�cementiri�de�deixalles.�L’Aniol�patia�atacs�d’asma�i,�els�dies�pitjors,�els�grans�ens�feien�quedar�a�les�clavegueres�confiant�que�el�seu�estat�i�la�feina�que�ens�encarregaven�no�ens�deixarien�ganes�de�buscar-nos�problemes.�Ens�quedava�poca�llenya�i�havíem�de�treure�fustes�de�la�biblioteca�i�baixar-les�per�poder�cuinar�i�tenir-ne�d’emmagatzemades�per�a�la�tardor�i�l’hivern.�

Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.�Barcanova.

54

5Unitat Textos

per als dictats

Esport per a tothom!

Què�vol�dir�fer�esport?�Vol�dir�córrer�i�suar?�Formar�part�d’un�equip,�entrenar-se�dues�vegades�la�setmana�i�jugar�partits�el�dissabte?�Posar-se�uns�esquís�a�la�temporada�de�neu�i�baixar�per�les�pistes?�Enfilar-se�a�una�barca�i�fer�un�descens�entre�aigua�i�pedres?�Grimpar�per�les�parets?�Travessar�prats�i�muntanyes�per�les�sendes?�Fer�esport�és�tot�això�i�més.�Tant�si�en�practiques�habitualment�algun�com�si�vols�començar�de�zero,��en�el�nostre�lloc�web�t’oferim�uns�enllaços�pràctics.

Si�ja�ets�esportista�o�t’has�engrescat�a�fer�qualsevol�esport�i�cerques�unes�instal·la-cions�o�un�club,�consulta�el�cens�d’equipaments�esportius�de�Catalunya.

Portal�Jove.cat�de�la�Generalitat�de�Catalunya�(text�adaptat).

1 imatge x 1.000 paraules

55

5UnitatDictat

complementari

UNITAT 6. L’hora d’anar a l’institutEl joc de les diferències

 1 En aquest text hem substituït algunes lletres per signes. Per exemple, la o és el signe de l’arro­va (@) i la a és l’asterisc (*). Desxifra’l i copia’l.

 2 Com continuaries aquest text? Afegeix­hi unes quantes línies. No cal que facis servir signes, però!

Q&in* ll*un*!

Ésl’h@r*d’*n*r*l’instiin@#ntincg*ir#s g*n#s, l* v#rit*t. L*prim*v#r*j*h**rrib*t,p#ròq&*ns&rt@*lm*tí#nc*r*f*m@ltd#fr#d.L*c*l#f*cciód# l*cl*ss#n@f&nci@n*ifinsit@thih*di#sq&#h#md#f#rcl*ss#*mb#ls*n@r*csp@s*ts.P#rpr@t#st*r,d#v#g*d#s#nsp@s#mb&f*nd#s,g@rr#sig&*nts,p#rò#lspr@f#ss@rsn@#nsd#ix#n.V&ll q&#*rribil’#sti&!

56

Ull viu!

Quina llauna!

És l’hora d’anar a l’insti i no en tinc gaires ganes, la veritat. La primavera ja ha arribat,

però quan surto al matí encara fa molt de fred. La calefacció de la classe no funciona

i fins i tot hi ha dies que hem de fer classe amb els anoracs posats. Per protestar, de

vegades ens posem bufandes, gorres i guants, però els professors no ens deixen. Vull

que arribi l’estiu.

Resposta oberta.

 1 L’Olav

Nombredefaltes

Correcció

 2 Un joc matemàtic

Nombredefaltes

Correcció

57

Dictats preparats 6

Unitat

Els emmudiments vocàlics

 1 Llegeix aquesta oració en veu alta.

ElGunnarésdeNarvik,peròl’Olav,queésamicseu,ésd’Ulma.

 2 Omple els espais buits dels sintagmes de la segona columna de cada taula seguint el model de la primera. Guia’t, sobretot, per la manera com els pronunciaries. Fixa’t en els exemples.

 3 Completa aquestes frases sobre l’apostrofació dels articles i les preposicions.

Lapreposiciódes’apostrofaiesconverteixendavantelsmotscomençatsper

ohac.

Elsarticlesdeterminatselilas’apostrofeniesconverteixenendavantelsmotsco-

mençatspero.

L’articledeterminatfemení()nos’apostrofadavantelsmotscomençatsperiouàto-

nes(la Irene,la universitat),peròsíquehofadavantdelsmotscomençatsperioutòniques

(l’illa,l’única).

Lespreposicionsa,deiperespodencombinarambl’articlemasculíiconvertir-seen,

i(al pare,del dia,pel maig).

Quanfemservirl’apòstrofnofemresmésqueposarenescritelqueenssurtenpro-

nunciar-hoenveualta.Sonaestrany,oi,dir«elOlav»i«deUlma»?

FIXA’T QUE…

Parlem de…

58

6Unitat

d’ vocal

l’ vocal hac

la

al del pel

l’ per l’

l’ a l’

d’ per a l’

l’ d’

n’ ca l’

 4 Omple els espais buits de les frases de la segona columna de cada taula tenint en compte les de la primera. Guia’t, sobretot, per la manera com les pronunciaries. Fixa’t en l’exemple.

 5 Completa aquestes ordres. Fixa’t en l’exemple.

Mira el llibre: mira’l. Tornaelscòmics:.

Explica a nosaltres: . Pentina a mi: .

Parlaami:. Pentinaatumateix:.

Buscaanosaltres:. Abraçaaell:.

6 Completa aquestes oracions amb una de les paraules següents. Fixa’t que algunes paraules semblen iguals, però en realitat no ho són.

Hasd’ajudar-aferl’exercicidemates.

Noconeixlasevaneboda,novistaencara.

Dóna’mla,quetonpareditqueetsentremaliada!

Comquevasdonar-uncopmoltfort,vingutaveure.

descuidatelsdeuresalabiblioteca.

pensoquenoarribatonvolíem.

Aportahihaviaunrètolambfaltesd’ortografia.

me m’he la l’ha mà m’ha te t’he em hem

ÉS UN LA ARTICLE, PERÒ COM QUE HA QUEDAT AMB UNA AMIGA

HA EMMUDIT.

Parlem de…

59

6Unitat

Torna’ls

Explica’ns Pentina’m

Parla’m Pentina’t

Busca’ns Abraça’l

m’

t’ s’

s’ m’

s’ M’

me

l’ha

mà m’ha

te t’he

M’he

Em hem

la

 3 L’Aureli i la Irene

Nombredefaltes

Correcció

 4 Tot es complica

Nombredefaltes

Correcció

Abansdecorregireldictat4, tinguesencompteelsegüent:– Hihatresparaulesque duen accentobert i tresqueelportentancat. – Obstinats vol dir‘entossudits’.– Desemparats s’es-criuambe.

60

6Unitat

Més dictats

El signe d’admiració

 1 Llegeix aquesta tira còmica i respon a les preguntes que hi ha a continuació.

ComsesentenPolabansdexutarelpenal? Idesprés?

Quinsignedepuntuaciócreusquefaltaenlaterceravinyeta?

 2 Torna a escriure aquestes oracions amb els signes d’admiració i d’interrogació adients.

Què.No,noemdónalagana.Niparlar-ne.

Ituetsamigameva.Moltesgràcies.

Estictan…tan…tan…nerviosa.M’ajudaràs,oi.

Femservirelsigned’admiracióperexpressaremocionsdiverses:alegria,sorpresa,por...:

He aprovat! Han arribat abans del que crèiem! Allà dins hi ha algú!

Igualqueenlainterrogació,elsigned’admiraciónoméselcol·loquemalfinaldelafrase.

Moltesinterjeccionsionomatopeies(imitaciód’unso,d’unsoroll)podenanaracompa-

nyadesdelsigned’admiració:Apa! Vinga! Xxt! Xap!

FIXA’T QUE…

En Pol es prepara per llançar el penal.

Sembla fàcil però no ho és. 3 a 2 en l’últim instant. Quina alegria!

GOOOOOOOOL

61

6Unitat

Tot a punt!

R. oberta. R. oberta.

El signe d’admiració.

Què? No, no em dóna la gana! Ni parlar-ne!

I tu ets amiga meva? Moltes gràcies!

Estic tan... tan... tan... nerviosa!

M’ajudaràs, oi?

Maneres i maneres de dir les coses

 1 Llegeix aquests textos i respon a les preguntes que hi ha a continuació.

Enquès’assemblenelsdostextos?Enquèesdiferencien?

 2 Explica la mateixa història d’una altra manera. Tria una de les opcions que et proposem. No et descuidis de posar­hi un títol.

a)Comsil’expliquésunapersonagran. c)Dónamoltíssimsdetalls.

b)Començapelfinal(iacabapelprincipi). d)Comsil’expliquésunlocutoralatelevisió.

Hora punta

Ellvapujara l’au-tobús.Anavamoltple i no hi haviacapseientlliure.Detantentantunnoil’empenyiaiellesvaqueixar.Finalmentvaanaraseurealfons.

Ai carai!

Vaigpujaral’autobúsi…aicarai!Anava…anava…ésquenot’hopotsimaginar,comanavadeple!A-ta-pe-ït!Plecomunou,ostres,tu!Ivoliaseure,però,caram,nohihavianiunseientlliure.Envolsmés?Hihaviaunnoiquem’empenyiaarasí,aratambé,elmaleducat!Ijoqueemqueixo.

–Què,pararàsdedonar-meempentes?Jaemtensunamicafinsalcapdamunt!Prou,no?

Alcapd’unaestona,quinasort!Vaiganaraseurealfons.Uff,perfi!Teniaelspeusfetspols!

62

6Unitat

Paraules en joc

Parlen del mateix però ho fan des d’una perspectiva diferent: 3a i 1a persona. El segon

afegeix exclamacions i fins i tot fa parlar el protagonista.

Resposta oberta.

Araquehasacabatlaunitat,éselmomentquereflexionisunamicasobrelafeinaquehasfet.

 1 Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

 2 Escriu el títol i el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

 3 Completa:

Unacosaqueheaprès:

Unaactivitatquem’haagradat:

 4 Fes una llista amb 10 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa­les amb comes.

TÍTOL DEL DICTAT NOMBRE DE FALTES

63

6Unitat

Balanç

 1 L’Olav

L’Olaveraunjovenetd’ullsblaus,grossosiobservadors.Commoltsdelshabitantsd’Ulma,teniaelscabellsvermellosos,perònototesaquellespiguesqueesquitxenlapelldelspèls-rojos.Aquestacaracterísticalidonavauncairetràgic,elfeiadiferent,comlletós,inovasergairedifícilperalsnensd’aquellllocd’assenyalar-loambeldit.

Maria Teresa ClaraMunT:Vora el fiord.Barcanova(textadaptat).

L’Aureliéselnostretutoriamésaméséselnostreprofessord’anglès.L’Aureliésl’ho-memésdivertitdelmón,totique,comtothom,tédiesdolents.Al’horadetutoriasónfamoseslessevesordres.Senseveniratomb,agafaalgúdesprevingutielcomençaaescridassar.Sempredebroma,peraixò.«L’hasvist?Mira’l.Agafa’l.Tapa’l.Guarda’l.»Isabeudequèestàparlant?Doncsd’unbolígraf!Absurd,oi?Peròjahiestemacostu-mats.LesnoiesprefereixenlaIrene,queéslaprofessorad’educaciófísica.

 3 L’Aureli i la Irene

 2 Un joc matemàtic

–Pucencertarqualsevolnombrequetin-gueualcap.Qualsevol.–Aixònoéspossible–vavacil·larenNi-colau.–Arahoveurem.Pensaunnombre.–Jaestà–vadirenNicolau.–Duplica’l.–Ja.–Arasuma-lidos.–Ja.

–Divideix-loperdosidigue’melresultat.–Cinc.–Llavorselnombrequehaviespensatinicialmenteraelquatre.–Ostres!–enNicolauvaquedarbocaba-dat.–Eraelquatre?–vapreguntarenLlucalseuamic.

Jordi sierra i Fabra: L’assassinat del professor de matemàtiques.Barcanova.

 4 Tot es complica

Ensvamaferrarinútilmental’ordinadordebutxacaialsmòbilsfinsquese’lsvaaca-barlabateria,obstinatsatrobarajudaiaposar-nosencontacteambelpare.Elmeuvadurarunsdiesmés,gràciesalclauersolarqueteniapersortirdelpas.Quanme’lvaigtrobaraixafatalpatidelabiblioteca,ensvamsentircompletamentdesemparats.Noméslamiradadelsbessonsemvasemblard’unafredorcòmplice.

Maria Àngels JuanMiquel: El dia del voltor.Barcanova.

64

6Unitat Textos

per als dictats

Què és una toxiinfecció alimentària?

Lestoxiinfeccionsalimentàriessónmalaltiesqueesmanifestensobretotambsímp-tomesdigestius,comelsvòmitsilesdiarrees,iqueesprodueixenquanunapersonaconsumeixunalimentcontaminatpergèrmens,comperexemplelasalmonel·la.Elsmenjadorscol·lectiusdelescasesdecolòniesialtresinstal·lacionsjuvenilsestanconsideratsestablimentsderisc,jaqueelsusuarissóninfantsijoves,enelsqualsaquestesmalaltiespodentenirrepercussionsgreusperalasevasalut.Elsgèrmensquecontaminenelsalimentspodenprovenirtantdelmedicomdelesmanipulacionsefectuadesenlapreparació,l’elaboracióilaconservaciódelsaliments.

Què cal fer per evitar toxiinfeccions alimentàries? GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeSalut.

PE

L TE

U C

OM

PTE

Ús del diccionari

Quanestenendubtesdecoms’escriuunaparaula,calferservireldiccionari.A

continuaciótensunseguitdeparaulesincompletesiunadefinició.Completa-les

ambleslletresadients.Tinguesencompteque,sinoconsulteseldiccionari,

potseretseràmoltdifícil.

emb_tits Elpernil,elfuetilallonganissaensónexemples.

m_ntar Potsfer-hoacavall,enbicicleta,enmoto…

feli_ Qualsevolnoionoiade1rd’ESOambunexcel·lent

dematesalesnotes.

t_rró VigilaamblesdentsperNadal.

__rnís Pinturatransparentquedónabrillantor.

ser_ Unnoiqueestàtranquil.

lla_is Sotaelnas,perdibuixarunbonicsomriure.

bra_a Senseaixònopodríemferlacarnilesverduretes

alabarbacoa.

Prepareuquatreocincparaulesdifícilsperauncompanyocompanya,ambles

sevesdefinicions,iintercanvieu-les.Ambeldiccionarialamàusensortireu!

Comméspràcticatingueu,menysmandrausfaràconsultareldiccionari!

65

6UnitatDictat

complementari

o

u

ç

o

v e

è

v

s