4UNITAT

Aprendràs adistingir els canvis d’intensitat d’una obra conèixer els indicadors de dinàmica musicalconèixer i distingir els instruments membranòfons expressar-te musicalment mitjançant la veu i els instruments

Escoltaràs«This land» d’El rei lleó, de H. Zimmer i E. John «Circle of life» d’El rei lleó, de H. Zimmer i E. JohnAixí parlà Zarathustra, de R. Strauss«Bohemian Rhapsody», de Queen«El vol del Bécbrau» de Harry Potter i el pres d’Azkaban, de J. Williams

Instruments membranòfons. Musa tocant el tambor, Eusebi Arnau,

Palau de la Música Catalana. Barcelona

4. Ítems

;52

1” 17” 29” 1’12” 1’35” 2’16” 2’35”

�

LA INTENSITATFins ara hem vist dues de les qualitats del so: l’altura i la durada. En aquestaunitat estudiarem la intensitat.

Quan parlem, ho fem a un volum determinat d’acord amb el que volem trans-metre o bé segons la distància que ens separa de l’interlocutor. Per exemple,per dirigir-nos a algú en un lloc on hi ha molt de silenci i sense que ningúaltre s’assabenti del que diem, parlarem f luix i a cau d’orella. Per contra, sihem d’avisar algú que és lluny, alçarem la veu o cridarem.

En música passa el mateix: podem variar el so i cantar o tocar amb major omenor intensitat. La intensitat és, doncs, la qualitat del so que ens indica si elso és fort o f luix. Hi ha, però, una gran varietat de matisos, des del so més fortfins al que és quasi inaudible.

La música que escoltem es pot representar gràficament en un musicograma.Com ja has vist, un musicograma és un esquema escrit que resumeix visual-ment allò que hem escoltat. Podem indicar-hi les intensitats, les diferentsmelodies d’una cançó, les variacions de ritme o de velocitat...

Fotograma de la pel·lícula El rei lleó.

ESCOLTA

Escolta un fragment de la cançó «This land», de la pel·lícula El rei lleó. Fixa’t en les diferents intensitatsque apareixen al llarg del tema. Te n’indiquem laseqüència en minuts i segons. Completa el musicograma amb els mots fluix, mig fort o fort.

4. Ítems

;

�

53

a)f

m f

p p

b)

c)

d) 1’ 46” 1’09” 1’32”

Crescendo Augment gradual de la intensitat

Decrescendo Disminució gradual de la intensitat

pianissimo pp molt fluix

piano p fluix

mezzopiano mp mig fluix

mezzoforte mf mig fort

forte f fort

fortissimo f f molt fort

ACTIVITATS

1. «Circle of life» és una altra cançó d’El rei lleó. Formeu dos grups de quatre membres i seguiuels obstinats amb diferents instruments de percussió. Feu cas de les dinàmiques proposades enel musicograma següent:

La intensitat és la qualitat que ens permet reconèixer si un so és més fort o més fluix que un altre.

En música, marquem la intensitat amb les indicacions de dinàmica. Les més usuals són pianissimo, piano, mezzopiano, mezzoforte, forte i fortissimo.

Les indicacions de dinàmicaPer mesurar el grau d’intensitat d’un so fem servir els indicadors de dinàmicaque, com l’altura i la durada, es poden representar a la partitura. Cada indicacióté la seva abreviatura, formada per una o dues lletres. Gràcies a les indicacions dedinàmica, l’intèrpret sap què demana el compositor de la peça. En el quadresegüent hi ha les indicacions més habituals, la seva abreviatura i el seu significat.

De vegades és necessari indicar un augment o una disminució gradual de laintensitat. En aquests casos fem servir les paraules crescendo o decrescendo, o unssignes anomenats reguladors.

4. Ítems

�

;54

�

ELS INSTRUMENTS MEMBRANÒFONSRecorda que els instruments membranòfons tenen una o dues membranessubjectades al cos de l’instrument que, a la vegada, fa de caixa de ressonància.El so el produeix la vibració de les membranes.

Tots els instruments que pertanyen a aquest grup són de percussió. Alguns escolpegen amb les mans, i d’altres amb unes varetes de fusta anomenadesbaquetes. Hi ha diversos tipus de baquetes que varien segons l’instrument oel tipus de so que es vulgui produir. Hi ha les baquetes de fusta per als sonsmés contundents; les baquetes folrades de pelfa per als sons més suaus…

Segons el so que emeten, els instruments d’aquest grup es classifiquen enmembranòfons de so determinat o de so indeterminat.

Membranòfons de so determinatEls sons que emeten aquests instruments es poden associar a alguna nota del’escala musical. Els més representatius són les timbales.

Per obtenir l’afinació desitjada, la membrana es pot tensar més o menys.L’instrumentista fa servir unes baquetes, normalment de pelfa, per obtenir elso. Les timbales són l’instrument de percussió per excel·lència en una orquestrasimfònica.

Altres exemples d’instruments de so més o menys determinat són les conguesi els bongos. Són instruments més propis de ritmes caribenys que de músicaculta, i es toquen copejant les membranes amb les mans.

Timbales i baquetes folradesde pelfa per a timbales

Congues

Bongos

ESCOLTA

Escolta uns fragments decongues i de bongos.

ESCOLTA

Escolta un fragment tocat per unes timbales.

4. Ítems

�

;

�

55

ACTIVITATS

2. Escolta els instruments següents i escriu l’ordre en què intervenen.

Caixa clara Congues Timbales

3. Escolta els instruments membranòfons proposats i digues quin registre (agut, intermedi ogreu) correspon a cada instrument.

bombo caixa clara timbales congues

4. Troba l’instrument que no correspon a aquesta sèrie. Escriu si és de so determinat o indeterminat.

a) Pandero b) Tambor c) Bombo d) Timbales e) Caixa clara

5. Escolta els fragments musicals següents i ajuda els músics a trobar el seu instrument. Dibuixa els instruments a la llibreta i escriu-ne el nom a sota.

El so dels instruments membranòfons el produeix la vibració d’una o diverses membranes. Poden ser de so determinat o indeterminat. Les membranes són colpejades amb les mans o amb unes baquetes. Les baquetes acostumen a ser de fusta o de fusta folrada amb pelfa.

Membranòfons de so indeterminatL’altura dels sons que emeten aquestsinstruments no pot associar-se a cap notade l’escala musical. Els més representatiussón el pandero, el bombo, la caixa clarai el tambor.

Se solen tocar amb una o dues baquetes, iformen part d’agrupacions musicals queacostumen a tocar a l’aire lliure, i devegades tot desfilant.

ESCOLTA

Escolta uns fragmentstocats per pandero,bombo, caixa clara i tambor.

Bombo i baqueta amb pelfa

Tambor i baquetes de fusta

Caixa clara i baquetes de fusta

Pandero

;56

4. CD L’OBRAZarathustra, aquest nom

difícil de llegir i de pronunciar,prové d’un personatge profètic de

l’antiga Pèrsia que va donar origen a unareligió. Segles més tard, un dels grans filòsofsde la modernitat, Friedrich Nietzsche, es va

inspirar en la vida d’aquell sacerdot i va escriure un llibre titulat Així parlà Zarathustra. Pocs anys

més tard, Richard Strauss, al seu torn, va inspirar-seen el llibre de Nietzsche per compondre l’obra que

ara et presentem. Però això no és tot! StanleyKubrick, un reconegut director de cinema,

va triar aquesta peça musical per a la seva famosa pel·lícula 2001: A Space

Odyssey (‘2001: Una odissea de l’espai’).

EL COMPOSITOR

Segur que has sentit a parlar dels valsos de Strauss. Compte! Ésfàcil confondre’s d’autor. Els compositors d’aquests valsos per-tanyien a una família austríaca del segle XIX. En canvi, el nostreautor, Richard Strauss, va ser un músic alemany del segle XX.

Richard Strauss no solament va destacar com a compositor, sinóque també va ser un gran director d’orquestra. Entre les sevesobres destaquen les òperes i els poemes simfònics, que són pecesorquestrals de gènere descriptiu basats en un text literari.

Llegeix el text d’El tauler i veuràs la gran facilitat que teniaRichard Strauss per inspirar-se en qualsevol tema i compondre’nuna obra.

Richard Strauss (1864-1949)

Fotograma de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey, de S. Kubrick.

Així parlàZarathustra

0’01” 0’15” 0’20” 0’35” 0’40”

;57

Richard Strauss

A

B

C

Activitats

1. En aquesta obra es combinen fragments de timbales soles i fragmentsen què sonen diversos instruments de l’orquestra. Completa les casellessegüents. Indica amb una «T» el solo de timbales i amb una «O» lesintervencions orquestrals.

2. A Així parlà Zarathustra, l’ús de les dinàmiques és un recurs moltimportant. Torna a escoltar l’obra mentre segueixes aquesta partitura.De les nou indicacions de dinàmica, n’hi ha dues d’errònies. Encercla-lesi escriu la dinàmica correcta al damunt.

3. Els compassos 4 i 8 de la partitura anteriorcorresponen al solo de timbales. Compta elscops de timbala que hi ha a cada compàs idigues quina de les possibilitats següents és lacorrecta.

El tauler

Opinions, curiositats...

A la Simfonia domèstica, una altra de lescomposicions descriptives de Richard Strauss,va fer servir la seva vida quotidiana com afont d’inspiració. Quan li van preguntar lesraons per les quals ho havia fet va contestar:«No em trobo menys interessant que Napoleóo Alexandre Magne».«El llibre de receptes La cuinera burgesa s’iniciaamb una recomanació per fer gall amb vi: “Triïun gall...”. Richard Strauss compon seguintaquest procediment: per fer un poemasimfònic, tria qualsevol idea...»

Claude Debussy (músic francès)

;58

4. DV D«Bohemian Rhapsody», de Queen

1’43” p ff

2’23” p f

4’22” mf ff

Nom del músic

Instrument

Moment de l’obra Indicadors Resposta

ActivitatsEl fragment que et proposem mostra tota una sèrie de símbols que fan referència a dinàmiques,instruments i músics, parts del tema, compàs... Llegeix les preguntes i contesta-les un cop hagisvist el DVD.

1. Completa aquesta taula amb el nom de cada músic i l’instrument que toca.

2. Tria la dinàmica que correspon als moments indicats:

Us imagineu una persona queparlés sempre cridant? I xiuxiue-jant? Us imagineu una obra quesempre mantingués la mateixaintensitat? Seria massa monò-tona. Això no passa ni a la músi-ca culta ni a molts dels temes demúsica pop o rock. Richard Strauss,a Així parlà Zarathustra, i Queen, a«Bohemian Rhapsody», exploten almàxim les dinàmiques per donar riquesaa l’expressió de les seves obres.

Queen va ser un delsgrups de rock més populars de

les dècades dels setanta i els vuitanta.Estava format per Freddie Mercury (cantant

i pianista), Brian May (guitarrista), Roger Taylor(bateria) i John Deacon (baixista). A part de

Mercury, els altres membres també cantaven i feienveus. El grup barrejava l’esperit rocker amb una

polifonia coral del tot característica i inconfusible.Freddie Mercury tenia una gran presència dalt de l’escenari. Va cantar al costat de la soprano

Montserrat Caballé, amb qui va enregistrar el tema «Barcelona» per a les olimpíades

de l’any 1992. Malauradament, el líderde Queen no hi va poder assistir,

perquè va morir uns quantsmesos abans.

El grup

;59

4. DV D

3. En un moment del fragment apareix un metrònom. Sabent que el fragment té vuit compassos, compta les pulsacions i digues quin compàs segueix, si el ternari o el quaternari.

4. Hem dividit el fragment en cinc parts d’acord amb unes característiques determinades.Llegeix-les i escriu-hi A, B, C, D o E, segons l’ordre en què apareixen.

5. Quines afirmacions són comunes a Així parlà Zarathustra, de R. Strauss, i a «BohemianRhapsody», de Queen?

a) Totes dues utilitzen instruments de la família dels membranòfons.

b) Ambdues són del gènere vocal-instrumental.

c) A totes dues apareixen instruments de corda fregada.

Quan Queen vatreure al mercat «BohemianRhapsody», l’any 1975, es va

convertir en un gran èxit. Va sernúmero u durant nou setmanes. A Night at

the Opera, l’àlbum on s’inclou el tema, va ferque el grup aconseguís el seu primer disc de

platí. A «Bohemian Rhapsody» podem apreciar la qualitat musical i vocal del grup, gràcies a les quals van merèixer el reconeixement delsseus fans i també el respecte de sectors més

propers a la música culta. La combinació de fragments operístics amb l’esperit rocker del grup fa que aquest tema

tingui un caràcter innovador. És, sens dubte, una joia de

la música rock.

L’obra

CARACTERÍSTIQUES

Passatge operístic amb un gran domini de les veus. S’hi alterna un fragment cantat a solo i un altre en grup. A banda de la percussió, hi ha poc acompanyament instrumental.

Quatre veus i entrada posterior del piano.

Cantant solista que exposa el tema principal acompanyat de tres instruments.

Fragment rock, molt rítmic. Diàleg entre el cantant solista i els instruments. Ple de força iamb una mica de distorsió.

Repetició d’un fragment anterior amb més instruments i alguna petita variació.

Lletres

4. PC

PC60;

Al CD TIC trobaràs dues activitatsque treballen els indicadors de dinàmica i els reguladors.

Clica, escolta,

arrossega,

selecciona…

Interactua

amb la Música!

Mostra d’una de les activitats que trobaràs al CD TIC.

fluix

una mica fort

fort

molt fort

decrescendo

crescendo

Clica un dibuix per escoltar el fragment musical que s’hi amaga i, després,selecciona la dinàmica o regulador corresponent a la intensitat amb què has escoltat cada fragment.

ACTIVITAT 7

En aquesta unitat has conegut els indicadors dedinàmica i els reguladors que s’utilitzen per determi-nar la intensitat d’un fragment musical. Provem d’ex-perimentar els seus efectes!

;61

4. Interpreta

�

Obstinat rítmic

Et presentem un fragment de la banda sonora de la pel·lícula El rei lleó.

Fragment del tema de la pel·lícula El rei lleó, de H. Zimmer i E. John (adaptació)

ACTIVITAT

1. Interpreta la partitura tenint en compte que les opcions d’instrumentació variaran segons els instruments que triïs. Pots tocar la melodia o l’obstinat rítmic damunt l’audició enregistrada.

4. Esquema

;62

pp p mp mf f ff

Un musicograma és la representació d’una obra musical per mitjà d’un esquema visual.La dinàmica és la gradació de la intensitat del so en una obra musical.

Indicacions de dinàmica

pianissimo piano mezzopiano reguladors mezzoforte forte fortissimo

La intensitat

és la qualitat que ens indica si el so és fort o fluix.

Les membranes dels instruments membranòfons són percudides amb les mans o bé amb unes vares de fusta que s’anomenen baquetes.

Són indicadors de dinàmicaque marquen un augment o

una disminució de la intensitat.

Timbales

Bongos

Congues Bombo

PanderoCaixa clara

Tambor

So determinatemeten sons quepoden associar-se a alguna nota del’escala musical.

So indeterminatemeten sons que nopoden associar-se acap nota de l’escala

musical.

Els instruments membranòfons

produeixen el so per mitjà de la vibració d’una o més membranes.

4. Test

;63

V F

1. Completa les frases amb les paraules que falten.

La intensitat és una .................. del so. Mitjançant la intensitat podem saber

si un so és ................ o bé ................

2. Ordena les abreviatures següents de més fort a més fluix.

a) mf b) ff c) p d) mp e) pp f) f

3. Relaciona les paraules crescendo i decrescendo amb les situacions següents:

a) Un motorista aturat en un semàfor que accelera el motor de la moto.b) Una ambulància que fa sonar la sirena i es va allunyant.c) Els automòbils d’una cursa que es van acostant.

4. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

Els instruments membranòfons no formen part d’una orquestra.

Per tocar un instrument membranòfon només es fan servir baquetes.

Els instruments membranòfons produeixen el so per mitjà de la vibració d’una o més membranes.

5. Segons el so que emeten, els instruments membranòfons poden ser…

a) percudits o no percudits.b) de pell o de plàstic.c) de so determinat o indeterminat.

6. Escriu el nom de dos instruments membranòfons de so determinat i dos de so indeterminat.

7.Quin és el nom correcte de l’obra de Richard Strauss que hem escoltat?

a) L’any que parlà Zarathustra b) Així parlà Zarathustra c) Així parla en Zarastruta

8. A quin gènere pertany?

a) Música pura b) Música descriptiva c) Música popular

9. Busca informació sobre aquest compositor. Cita el nom de tres òperes compostes per ell.

4. La música …

;64

p mp mf f ffpp

m1

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55

m2 m3 m4 m5

i la màgia

«—És aquesta —va dir l’Hermione exaltada quan va trobar la pàgina que deia “Poció de la mutació”. (...)

—És la poció més complicada de fer que he vist mai —va dir l’Hermione mentre repassaven la recepta—. Crisopes, litxis, herba de Santa Sofia, passacamins —va murmurar resseguint la llista delsingredients…»

Harry Potter i la cambra secreta,de J. K. Rowling.

Les novel·les del jove mag són un exemple de literatura

plena de màgia.

Aquelarre, de F. Goya. A finals delsegle XVIII el pintor va representaruna reunió de bruixes al voltantdel dimoni.

Harry Potter i el pres d’Azkaban,d’A. Cuarón (2004). Les adaptacionsal cinema de les novel·les de HarryPotter ens permeten veure un muntde trucs de màgia.

… i la pintura … i la literatura… i el cine

3. Torna escoltar la peça i digues en quin dels cinc cops destaca el so de l’arpa.

«El vol del Bécbrau», de J. Williams

John Williams va escriure la música de la pel·lícula Harry Potter i el pres d’Azkaban. Un dels moments més espec-taculars del film és l’escena on el Bécbrau, un hipogrif, mig cavall mig àliga, porta el Harry a fer un vol. Abansd’enlairar-se, el Bécbrau fa un esprint per agafar embranzida, que Williams representa amb un impressionant solode timbals.

1. Escolta el motiu principal d’«El vol del Bécbrau».

2. Fixa’t en aquest musicograma. Els colors representen les dinàmiques de la peça. A la part superior hi ha els com-passos, i a la inferior, els cinc cops del motiu principal. Escolta «El vol del Bécbrau» seguint el musicograma.

Antigament, els fenòmens que no es podien explicar de manera científica s’atribuïen a la màgia. En moltes cul-tures tot el que era màgic era considerat terrible, ja que les persones tenien molt poc control sobre el seu medi.Hi ha, però, un altre tipus de màgia, la que fa que les coses ens resultin misterioses, belles i inexplicables.