unitat 4. ja arriba el nadal! · 148. proposta didàctica. unitat 4. ja arriba el nadal! continguts...

148 Proposta didàctica

Unitat 4. Ja arriba el Nadal!

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines LACompetències

clau IM Avaluació

Comprensió lectora de poemes 1. Identificar les idees principals de diferents poemes. 1.1. Identifica les idees principals en diferents poemes sobre el Nadal.

56, 57 i 58 LA: act. 1 i 2 p. 58 (i lectures p. 56, 57

i 58)

Conversa amb els companys sobre el Nadal 2. Debatre amb els companys sobre els trets i les tradicions d’aquesta època.

2.1. Conversa amb els companys de manera respectuosa sobre les tradicions familiars durant el Nadal.

56, 57, 58 i 59 LA: act. 5 p. 59

Reflexió sobre les emocions i els gustos propis 3. Reflexionar sobre els trets i les tradicions que ens agraden del Nadal.

3.1. Reflexiona sobre les emocions i els gustos propis relacionats amb el Nadal.

56, 57, 58 i 59 LA: act. 3 p. 59 i 7

p. 59

Les lletres l, ll, l·l i ny 4. Escriure paraules i frases senzilles amb l, ll, l·l i ny a partir de la seva lectura i classificació.

4.1. Utilitza les lletres l, ll, l·l i ny per escriure paraules. 60, 61, 62 i 63 LA: act. 1, 2 i 3 p. 60, act. 5 i 6 p. 61,

act. 7, 8 i 9 p. 62 i act. 11 i 12 p. 63

Els articles definits (el, la, l’, els, les) 5. Utilitzar correctament l’article definit per complementar els noms d’una frase.

5.1. Utilitza correctament l’article definit davant del nom. 64 i 65 LA: act. 1 i 2 p. 64 i act. 3, 4 i 5 p. 65

Sinònim i antònim 6. Aplicar correctament la relació entre paraules sinònimes i antònimes.

6.1. Comprèn la relació entre paraules de significat semblant o contrari.

66 i 67 LA: act. 1, 2 i 3 p. 66

i act. 1 i 2 p. 67

6.2. Utilitza correctament els sinònims i els antònims.

Redacció de cartes 7. Aplicar l’estructura d’una carta en la seva redacció. 7.1. Redacta cartes aplicant-ne correctament l’estructura. 68 i 69 LA: act. 4 i 6 p. 69

PROGRAMACIÓ

_U4_105045G_1_LLENGUA_SPX.indd 148 25/08/14 14:02

Proposta didàctica 149

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines LACompetències

clau IM Avaluació

Comprensió lectora de poemes 1. Identificar les idees principals de diferents poemes. 1.1. Identifica les idees principals en diferents poemes sobre el Nadal.

56, 57 i 58 LA: act. 1 i 2 p. 58 (i lectures p. 56, 57

i 58)

Conversa amb els companys sobre el Nadal 2. Debatre amb els companys sobre els trets i les tradicions d’aquesta època.

2.1. Conversa amb els companys de manera respectuosa sobre les tradicions familiars durant el Nadal.

56, 57, 58 i 59 LA: act. 5 p. 59

Reflexió sobre les emocions i els gustos propis 3. Reflexionar sobre els trets i les tradicions que ens agraden del Nadal.

3.1. Reflexiona sobre les emocions i els gustos propis relacionats amb el Nadal.

56, 57, 58 i 59 LA: act. 3 p. 59 i 7

p. 59

Les lletres l, ll, l·l i ny 4. Escriure paraules i frases senzilles amb l, ll, l·l i ny a partir de la seva lectura i classificació.

4.1. Utilitza les lletres l, ll, l·l i ny per escriure paraules. 60, 61, 62 i 63 LA: act. 1, 2 i 3 p. 60, act. 5 i 6 p. 61,

act. 7, 8 i 9 p. 62 i act. 11 i 12 p. 63

Els articles definits (el, la, l’, els, les) 5. Utilitzar correctament l’article definit per complementar els noms d’una frase.

5.1. Utilitza correctament l’article definit davant del nom. 64 i 65 LA: act. 1 i 2 p. 64 i act. 3, 4 i 5 p. 65

Sinònim i antònim 6. Aplicar correctament la relació entre paraules sinònimes i antònimes.

6.1. Comprèn la relació entre paraules de significat semblant o contrari.

66 i 67 LA: act. 1, 2 i 3 p. 66

i act. 1 i 2 p. 67

6.2. Utilitza correctament els sinònims i els antònims.

Redacció de cartes 7. Aplicar l’estructura d’una carta en la seva redacció. 7.1. Redacta cartes aplicant-ne correctament l’estructura. 68 i 69 LA: act. 4 i 6 p. 69

NOTA: LA: Llibre de l’alumne

AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)




VOCABULARI

METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE

Proposem que es faci una lectura individual primer, i en grup, després, del text i de les seccions que hi ha a la pàgina motivadora i en les immediatament posteriors per tal de gestionar la diversitat que hi ha a l’aula.

Per tal que els alumnes interioritzin l’ús de la l, la ll, la l·l i la ny, penjar cartells amb la imatge i la paraula escrita, sobretot d’elements propers, com pluja, lluna, mortadel·la o pinyol.

Es recomana seguir els suggeriments metodològics i les activitats proposades en aquesta guia didàctica.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Activitat prèvia

Encertar aquestes endevinalles:

a) És rodona i la xuto. b) Porta rodes i el faig avançar amb un peu. c) Té moltes peces que encaixen i formen una imatge.

Desenvolupament

Relaciona les joguines amb la seva característica:

– Puzle, patins, joc de construcció, patinet.

– Té rodes, té moltes peces.

Reforç

Sense mirar el llibre, escriure dues de les joguines que els nens de l’activitat 4 de la pàgina 59 han demanat per Reis.

Ampliació

Completar: A la Mireia li agrada molt jugar amb ..... . A dins de casa no podem jugar a ..... . Quan plou em quedo a casa i jugo amb ..... .

INTERDISCIPLINARIETAT

Els continguts d’aquesta unitat es relacionen amb la música i la cultura quan es canten, es ballen i s’aprenen nadales, cantarelles, poemes, cançons, dites... relacionats amb el Nadal.

També es treballen continguts relacionats, entre d’altres, amb els de l’àrea d’educació artística perquè es treballa l’observació i la interpretació de les imatges que acompanyen els textos i les activitats, i per la realització de murals i treballs diversos en els quals es retalla, s’enganxen elements, es pinta, es decora...

VALORS I ACTITUDS

Saber respectar les opinions dels companys.

Valorar la importància de les coses que no es poden comprar.

Reconèixer la importància de les festes com a part del patrimoni cultural.

Habituar-se a llegir les explicacions prèvies a les activitats per realitzar una feina ben feta.

UTILITZACIÓ DE LES TIC

Ús del CD de locucions per fer les activitats de comprensió oral i els dictats.

Fer ús dels recursos digitals per complementar el que s’ha treballat a la unitat, ja sigui amb els recursos que es proposen al llarg del desenvolupament didàctic.

Execució de les activitats que es proposen a l’apartat TIC d’aquesta guia.

ACCIÓ AMB ELS PARES

Recomanar que llegeixin junts, i cada dia, contes que siguin motivadors per als infants. Depenent del nivell de lectura dels nens i nenes es pot fer una lectura de la imatge, llegir l’adult i que l’infant segueixi el text amb el dit, alternar la lectura adult-nen de paraules o frases...

També es pot jugar a preveure situacions (què creus que passarà..., com creus que s’ha sentit..., t’hauria agradat llegir un altre final? Si és així, motivar-los perquè l’expliquin; inventar-se principis i finals de conte...), i a fer-los preguntes per treballar la comprensió lectora.

Col·laborar amb els infants a l’hora de fer postals de Nadal, a buscar, llegir i fins i tot escriure dites, nadales, cantarelles, desitjos...

Noms: noms amb l, ll, l·l i ny, vocabulari sobre el Nadal...

Articles: el, la, els, les.

Adjectius: sinònims i antònims, com divertit-avorrit, valent-poruc...

Verbs: pujar, baixar, relacionar, estimar...



Materials Superpixèpolis

•Llibre digital.

•Antologia,La lluna en un cove, 1.

•Conte Superpixèpolis,El misteri de l’eclipsi.

Recursos web

•Normes i exercicis d’ortografia bàsica per a cicle inicial: els articles definits.

hhttp://www.edu365.cat/primaria/muds/ catala/ortografia_ci/ortografia.html

•Activitat per escriure la carta als Reis de manera interactiva.

http://www.edu365.cat/nadal/reis/ index.htm

•Contes per practicar els antònims:

http://www.totcontes.com/ view.php?tipus=C

Recursos

Foment de la lectura

• Suggerim la lectura del capítol 4 del conte dels personatges de Superpixèpolis El misteri de l’eclipsi, així com les lectures de l’antologia La lluna en un cove, 1.

Mamitis

FITX

A

Títol: Mamitis

Autor: Josep-Francesc Delgado

Il·lustradora: Mercè Arànega

Col·lecció: Ala Delta, Sèrie Roja, 12

47

Aleshores el rei va fer un gest amb els ulls, un dels patges es va avançar per aguantar el cotxe i l’altre li va passar un fonendoscopi.El rei se’l va col·locar a les orelles i li va escoltar el pit. El fonendoscopi era una mica fred.En Francesc va suposar que devia serpel fred del llarg viatge del rei.

Mentre li escoltava el pit,en Francesc va tocar la barbadel rei blanc. Tenia un tacte molt fi,com de seda.

En acabat el rei va dir:—Em sembla que sí,

que te’ls has pres.I en Francesc va continuar dient que sí amb el cap.

71211_MAMITIS.qxd_71211-MAMITIS 13/08/14 10:48 Página 46




INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Pàg. Acompliments IM

56-57 Individualment Escriure què creuen que als seus familiars els agradaria que els deixessin sota l’arbre.

En gran grup Fer un mural on es plasmin diferents costums i tradicions dels dies de Nadal. Els alumnes de diferents cultures poden reflectir-hi el que ells fan aquests dies.

58 Dividir la classe en 3 grups Cada grup representarà els Reis Mags, el tió i el Pare Noel. Cada un farà dels seus representants i defensarà el que més els agrada de cadascun.

En gran grup Entre tots, observar un pessebre i fer una llista de tots els animals que hi surten.

59 Grups de 4 o 5 Construir diferents joguines amb material reciclat (nines, jocs de taula, titelles, etc.).

60-61 Per parelles Inventar una cantarella amb les paraules de les activitats 1 i 2.

Grups de 4 o 5 Pensar cinc paraules que es troben a la natura que continguin la l i cinc que continguin la ll.

62-63 En gran grup Cantar la cançó Avui fas anys (de Dijous Paella) per practicar el so de la ny.

Grups de 4 o 5 Pensar una paraula que contingui com a mínim dues lletres d’entre la l, la l·l, la ny o la ll. Les lletres de la llista que surtin a la paraula les representaran amb el seu cos, i la resta les faran amb lletres gegants que hauran construït amb diferents papers de diaris, cartrons, etc. Finalment, mostraran la seva paraula i ells faran les lletres l, l·l, ny o ll amb el seu cos mentre el mestre els fa una foto per veure com ha quedat.

64-65 Grups de 4 o 5 Oralment, continuar les sèries següents: el número 1, el número 2, el número 3, etc.; la primera lletra és la A, la segona lletra és la B, la tercera lletra és la C, etc.; és la una, són les dues, són les tres, etc., i els primers, els segons, els tercers…

Per parelles Retallar diferents imatges de revistes, diaris o fullets, fer-ne un collage i a sota escriure la paraula que representa amb l’article corresponent.

66-67 Grups de 4 o 5 Descriure fenòmens contraris que es produeixen a la natura (fred-calor, hivern-estiu, dia-nit, pluja-sol, etc.).

Individualment Pensar situacions en les quals hagin experimentat sentiments contraris (alegria-tristesa, por-tranquil·litat, diversió-avorriment, etc).

68-69 Grups de 4 o 5 Convertir en una cançó la carta als Reis que han fet entre tots i totes.

Individualment Repartir els noms de tots els alumnes entre ells i escriure’ls una carta dient què els agradaria que fessin junts l’any següent (jugar a algun joc, veure una pel·lícula, berenar junts, etc.).

En gran grup Fer un debat entre tota la classe explicant si han vist alguna vegada una cavalcada de Reis i com és.



Paleta IM

Contingut: Els antònims

IM Acompliments

Per parelles Escollir un conte i trobar-hi totes les paraules antònimes que els doni temps en tres minuts.

Fer 5 grups Pensar tres adjectius per als nombres de l’1 al 10 (per exemple, baix, alt, prim, rodó, etc.). Quan estiguin, comparar-los utilitzant-hi els seus antònims.

Grups de 4 o 5 Fer dos dibuixos de paisatges contraris i descriure’ls utilitzant-hi antònims (per exemple, selva i desert).

Grups de 4 o 5 Fer un dibuix amb diferents parelles de cares que expressin emocions contràries. A sota, anotar-hi els adjectius que les descriguin.

Per parelles Inventar dues estrofes d’una cançó on l’un digui a l’altre el contrari del que ha dit ell, utilitzant-hi antònims.

Grups de 4 o 5 Fer que els alumnes estiguin asseguts terra en una rotllana. Un alumne dirà una paraula i premerà la mà de l’alumne de la seva dreta, que haurà de dir-ne un sinònim. Es continuarà el joc fins que algú vulgui canviar de sentit i aleshores haurà de dir un antònim, de manera que premerà la mà del company de l’esquerra per passar el torn al company anterior.

Individualment Pensar situacions en les quals s’hagin sentit tristos/contents, tranquils/nerviosos, divertits/avorrits.

Per parelles Escriure un relat breu amb dos personatges que tindran personalitats contràries. A l’hora de descriure’ls fer servir paraules antònimes.



INNOVACIÓ EDUCATIVA


Per tal que cada un dels alumnes pugui determinar, abans de començar la unitat didàctica, el que ha de saber per aconseguir els objectius proposats i pugui avaluar, en finalitzar-la, el progrés experimentat, es recomana que els alumnes s’autoavaluïn utilitzant la taula següent:

1: Poc 2: Bastant 3: Molt

Estàndards d’aprenentatge avaluablesInicial Final Valoració

final del professorat1 2 3 1 2 3

1.1 Identifico les idees principals en diferents poemes sobre el Nadal.

2.1 Converso amb els companys de manera respectuosa sobre les tradicions familiars durant el Nadal.

3.1 Reflexiono sobre les emocions i els gustos propis relacionats amb el Nadal.

4.1 Utilitzo les lletres l, ll, l·l i ny per escriure paraules.

5.1 Utilitzo correctament l’article definit davant del nom.

6.1 Comprenc la relació entre paraules de significat semblant o contrari.

6.2 Utilitzo correctament els sinònims i els antònims.

7.1 Redacto cartes aplicant-ne correctament l’estructura.

TOTAL

Per aconseguir els objectius d’aquesta unitat utilitzant la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu es faran servir aquestes estructures. A les pàgines inicials d’aquesta proposta didàctica o en els documents didàctics del llibre digital se’n pot consultar la descripció.

Estructures cooperatives específiques Pàgines

El número 59, 64, 65, 68, 69

Números iguals junts 58, 66

Un per tots 60, 61, 62, 63, 67

Cadena de preguntes 70

Estructures cooperatives bàsiques Pàgines

Lectura compartida 56

1-2-4 58, 60, 61, 67

Full giratori 67

Llapis al mig 59, 68, 69

Full giratori per parelles 64, 65

Treball per parelles 62, 63, 66

Aturada de tres minuts 56



Dificultats lectoescriptores

DISLÈXIA II

Error d’exactitud / precisió en lectura i/o escriptura

Descripció Exemple

Substitució de fonemes Rotació de grafies

Discriminació visual de la grafia Encercla les lletres que són iguals al model: b: b p d b q d b.

Discriminació auditiva del fonema Aixeca la mà cada vegada que escoltis el so /p/: A sota d’una pala hi havia una pilota petita.

Memòria motriu Facilitar a l’alumne l’escriptura correcta de la grafia d segons el patró gràfic correcte.

Omissió de fonemes Discriminació visual i auditiva Llegir la paraula següent separant el so de cada síl·laba: cantant -> can-tant.

Articulació emfàtica Emfatitzar l’articulació de cada síl·laba, allargant el so consonàntic: cannn-tannnt, pulllll-se-ra, posss-tre.

Inversió de síl·labes Discriminació visual L’alumne pinta les lletres consonants d’una síl·laba del mateix color i la vocal de color diferent.

L’alumne pronuncia la síl·laba pausadament.

Addició de fonemes Discriminació visual Assenyala les paraules que estan escrites correctament segons el model: verd: vred verd vred verd.

Relectura L’alumne torna a llegir les paraules identificades.

Endevinament Discriminació visual Llegeix aquestes paraules i encercla les que són iguals al model: camines -> camins caminaves caminava camines caminant camí.

Unió i separació incorrecta de paraules Discriminació visual de paraule Compta el nombre de paraules que hi ha a l’oració següent.

Escriptura amb suport gràfic Copia cada paraula al seu quadre.

La Lluïsa juga amb una amiga.

Dictat Dictar l’oració i repetir el dictat amb frases semblants i verbalitzant lentament dues paraules alhora.

Ideació Inventa i escriu oracions semblants, canviant una paraula cada vegada. Digues-la abans d’escriure-la. Després, pronuncia la paraula mentre l’escrius. Per exemple:

La Lluïsa juga amb una amiga.

La Lluïsa juga amb un amic.

Estructuració gramatical Demanar a l’alumne que llegeixi l’oració inicial: La Lluïsa juga amb una amiga.

Després preguntar:

– Qui juga amb una amiga?

– Amb qui juga la Lluïsa?

– Què fa la Lluïsa?


4 Ja arriba el Nadal!

CANÇÓ DE NADAL

L’escola é∫ tancada,hi ha llum al carrer,la senyora Pepasaluda el carter. «Que tingui un bon dia,avui é∫ Nadal!¿nø té una carteta,nø té una postal? Li donø una cartadel seu fill Pasqual,que de∫ de Suïssali diu: Bon Nadal!»

BOFILL, F; PUIG, A; SERRAT, F.

QUINES SÓN LES TRADICIONS DE LES FESTES DE NADAL? LES CELEBRES A CASA?

DIGUES ALGUNA COSA QUE NOMÉS FACIS DURANT AQUESTES FESTES.

I ARA... TANCA ELS ULLS I DEMANA UN DESIG!

056_071_105044_U04.indd 56 30/05/14 12:41Cian de cuatricromíaMagenta de cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaNegro de cuatricromía

PARAULES AMB L, LL, L·L I NY.

ELS ARTICLES EL, LA, L’, ELS I LES.

PARAULES AMB SIGNIFICATS SEMBLANTS I CONTRARIS.

A ESCRIURE UNA CARTA.

Què puc aprendre?



Llengua catalana 1

UNITAT 4

COMPETÈNCIES CLAU I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Imagina possibles regals de Nadal

•Al dibuix hi ha alguns regals sota l’arbre. Preguntar-los què creuen que podrien ser. Fer una llista amb possibles regals que es poden deixar sota l’arbre.

Dissenya elements decoratius nadalencs

•Observar l’arbre del dibuix i pensar com es podria decorar més. Què li posarien? Les idees que surtin es poden elaborar en petit grup per endur-se-les a casa.

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS

•Iniciarunaconversaaclasseapartirde les preguntes que es plantegen en l’apartat d’expressió oral.

CONTINGUTS

•Expressió oral.

•Comprensió lectora.

•El poema.

Aprenentatge cooperatiuLlegir el text amb l’estructura LECTURA COMPARTIDA . Cada membre de l’equip llegirà una frase del text, i el següent (seguint l’ordre de les agulles del rellotge) explicarà amb les seves paraules el que acaba de llegir el company. Després, utilitzant l’estructura

ATURADA DE TRES MINUTS , els membres de l’equip faran tres preguntes sobre els aspectes del text que no hagin entès i el portaveu de l’equip les preguntarà a la resta de la classe.

Intel·ligència interpersonalObservar el dibuix i dir entre tots qui creuen que són les persones que hi surten. Com es poden dir? Deuen ser família? Quina relació pot haver-hi entre ells?


Resposta oberta


4 Ja arriba el Nadal!

CANÇÓ DE NADAL

L’escola é∫ tancada,hi ha llum al carrer,la senyora Pepasaluda el carter. «Que tingui un bon dia,avui é∫ Nadal!¿nø té una carteta,nø té una postal? Li donø una cartadel seu fill Pasqual,que de∫ de Suïssali diu: Bon Nadal!»

BOFILL, F; PUIG, A; SERRAT, F.

QUINES SÓN LES TRADICIONS DE LES FESTES DE NADAL? LES CELEBRES A CASA?

DIGUES ALGUNA COSA QUE NOMÉS FACIS DURANT AQUESTES FESTES.

I ARA... TANCA ELS ULLS I DEMANA UN DESIG!


PARAULES AMB L, LL, L·L I NY.

ELS ARTICLES EL, LA, L’, ELS I LES.

PARAULES AMB SIGNIFICATS SEMBLANTS I CONTRARIS.

A ESCRIURE UNA CARTA.

Què puc aprendre?


Llengua catalana 1

UNITAT 4


ACTIVITATS

Prèvia

•Observar la imatge i fer-los preguntes per conversar sobre les festes de Nadal: Què creieu que estan fent? On dinen? Per què hi ha l’arbre, els regals, les targetes de felicitació del Nadal a sobre el moble, els torrons...? Què creieu que fan els nens que estan a sobre de la cadira?, etc.

Desenvolupament

•Descriure les persones que hi ha a la il·lustració i comparar-les amb la seva família. Preguntar-los si se solen reunir i fer dinars familiars duran aquestes festes.

Ampliació

•Recordar i/o buscar altres cançons o versos sobre el Nadal.

RECURSOS

•Recull d’activitats i altres recursos sobre el Nadal: http://www.edu365.cat/nadal/index.htm

VALORS

•Reconèixer la importància de les festes com a part del patrimoni cultural.

LECTURES•Lectures de La lluna en un cove, 1.

MATERIALS DEL PROJECTE


58 cinquanta-vuit

Comprensió i expressió

Respon le∫ pregunte∫ sobre el poema «Cançø de Nadal». Despré∫, il·lustra’l a la pàgina 56.

ÉS DE NIT O DE DIA? PER QUÈ?

PER QUÈ CREUS QUE L’ESCOLA ÉS TANCADA?

COM CREUS QUE SE SENT LA SENYORA PEPA?

1

Què t’agrada mé∫, el dolç ø el salat? El∫ tre∫ Rei∫ d’Orient porten cose∫ a la gent. Què vol∫ que et portin a tu? Creu∫ que aquest any tindrà∫ una mica de carbø? Per què?

Llegeix i respon. 2

CAGA TIÓ

CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ, D’AVELLANA O DE PINYÓ. NO CAGUIS ARENGADES,QUE SÓN MASSA SALADES,CAGA TORRONS, QUE SÓN MÉS BONS!

ELS REIS DE L’ORIENT

ELS REIS DE L’ORIENTPORTEN COSES, PORTEN COSES,ELS REIS DE L’ORIENTPORTEN COSES A LA GENT.

(Tradicional∫ catalane∫) QUE SÓN MÉS BONS! (Tradicional∫ catalane∫)


cinquanta-nou 59

Penseu, responeu i converseu. Aqueste∫ date∫ assenyalade∫ són per passar-le∫ amb la gent que t’estime∫. Qui estime∫ tu?

Mengem raïm perquè ∫’acaba l’any. Pensa un desig per a l’any nou.

La nit de Rei∫ é∫ una nit màgica. Et fa il·lusiø? Per què?

3

En un full a part, dibuixa i escriu quina é∫ la teva joguina preferida.

5

Escolta i relaciona cada nen amb la joguina que ha demanat al∫ Rei∫. Despré∫, escriu el nom de la joguina.

4

POL JANMARIONA CARLA



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Prèvia

•Parlar sobre si fan cagar el tió. Si és així, preguntar-los: Quan el feu cagar? Qui el fa cagar? Què s’ha de fer perquè cagui? A qui li caga coses? Què acostuma a cagar?, etc. Si no segueixen aquesta tradició, demanar-los que expliquin quina segueixen.

Desenvolupament

•Després d’haver escoltat totes les cantarelles que canten els nens en família (si no en saben cap, escoltar-ne d’enregistrades), escriure-les a la pissarra. Agafant versos de cada una i creant-ne de nous, inventar col·lectivament una cantarella per a la classe.

Reforç

•Encerclar les paraules que defineixen el tió: tronc, fulla, barretina, gorra, orelles, ulls, nas, boca, cabells, mans, potes.


Identifica costums i tradicions de Nadal

•Explicar entre tots què s’ha de deixar als Reis, als patges i als camells la nit de Reis perquè reposin forces quan estan repartint els regals.

Explica experiències personals relacionades amb el comportament

•Expressar oralment en què creuen que es fixen els Reis Mags i el tió durant l’any. Què entenen ells per portar-se bé?


•Peral’activitat1,enprimerlloc,resoldredubtesde vocabulari. Després, llegir individualment de nou el text i comentar en grup de què es tracta.

•Elmestrehadecantarlescantarellesdel’activitat2 i, després, tots plegats. És molt important establir una conversa entre tots a partir de les preguntes que es plantegen en aquesta activitat.

•Parlardel’existènciaonodeltióenaltrescultures.

CONTINGUTS

•Comprensió lectora.

Aprenentatge cooperatiuLes activitats de la pàgina es faran amb l’estructura

1-2-4 i la correcció amb els

NÚMEROS IGUALS JUNTS . És important que a la pregunta 2 cadascú escrigui la seva opinió individual i, en posar-ho en comú amb els companys, aquests l’ajudin a complementar o matisar el que no hagi quedat clar.

Intel·ligència cinesicocorporalDividir la classe en dos grups i fer que cada un pensi una coreografia per a una de les cançons de la pàgina. Quan les tinguin llestes, les ensenyaran a l’altre grup.


Resposta model: És de dia perquè hi ha llum al carrer, hi ha el carter repartint la correspondència i se saluden dient «Bon dia».

Resposta model: Perquè és Nadal, un dia festiu, i per Nadal, cada ovella al seu corral!

Resposta oberta (Per exemple: enyorada perquè el seu fill no és amb ella però feliç perquè la recorda i li envia una felicitació de Nadal.)

Respostes obertes.


58 cinquanta-vuit

Comprensió i expressió

Respon le∫ pregunte∫ sobre el poema «Cançø de Nadal». Despré∫, il·lustra’l a la pàgina 56.

ÉS DE NIT O DE DIA? PER QUÈ?

PER QUÈ CREUS QUE L’ESCOLA ÉS TANCADA?

COM CREUS QUE SE SENT LA SENYORA PEPA?

1

Què t’agrada mé∫, el dolç ø el salat? El∫ tre∫ Rei∫ d’Orient porten cose∫ a la gent. Què vol∫ que et portin a tu? Creu∫ que aquest any tindrà∫ una mica de carbø? Per què?

Llegeix i respon. 2

CAGA TIÓ

CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ, D’AVELLANA O DE PINYÓ. NO CAGUIS ARENGADES,QUE SÓN MASSA SALADES,CAGA TORRONS, QUE SÓN MÉS BONS!

ELS REIS DE L’ORIENT

ELS REIS DE L’ORIENTPORTEN COSES, PORTEN COSES,ELS REIS DE L’ORIENTPORTEN COSES A LA GENT.

(Tradicional∫ catalane∫) QUE SÓN MÉS BONS! (Tradicional∫ catalane∫)


cinquanta-nou 59

Penseu, responeu i converseu. Aqueste∫ date∫ assenyalade∫ són per passar-le∫ amb la gent que t’estime∫. Qui estime∫ tu?

Mengem raïm perquè ∫’acaba l’any. Pensa un desig per a l’any nou.

La nit de Rei∫ é∫ una nit màgica. Et fa il·lusiø? Per què?

3

En un full a part, dibuixa i escriu quina é∫ la teva joguina preferida.

5

Escolta i relaciona cada nen amb la joguina que ha demanat al∫ Rei∫. Despré∫, escriu el nom de la joguina.

4

POL JANMARIONA CARLA



Llengua catalana 1

UNITAT 4


Descriu possibles accions per garantir els drets dels infants

•Jugar és un dret de tots els infants. Fer un debat per parlar de què es podria fer perquè tots els les nens i nenes del món tinguessin joguines.

Reflexiona sobre la capacitat de compartir les joguines pròpies

•Reflexionar sobre si els agrada jugar sols o acompanyats. Els costa deixar les seves joguines als altres? Els agrada jugar amb jocs que els altres tenen i ells no? Decidir entre tots un dia per portar una joguina a classe i compartir-la. I si ho fessin dos dies o cada dia durant una setmana? De quantes joguines diferents podrien gaudir en total?

CONTINGUTS

•Expressió oral: les festes de Nadal.

•Comprensió oral: descripció d’una joguina.


•Tenirpresentquelajoguinapreferidapotserqueja la tinguin. Fer que la descriguin, que expliquin per què ho és, si s’hi pot jugar en grup o sol... Fer un mural de classe amb totes les creacions.

ÀUDIO ACTIVITAT 4

—Hola, sóc en Jan. Tinc els cabells castanys i llisos, i m’agrada portar-los cap endavant, que es vegi bé el serrell. Espero que els Reis em duguin una bola de cautxú per jugar a bàsquet amb els amics.—Jo em dic Carla. Tinc els cabells morenos, llargs i ondulats. Crec que aquest any m’he portat bé i per això he demanat als Reis uns personatges fets de fusta o plàstic i roba de diferents colors per col·locar-me a les mans i poder inventar-me històries en el teatrí de cartró que vaig fer amb el meu germà.—Sóc la Mariona. Tinc els ulls marrons i m’agrada dur els cabells recollits amb una trena o una cua de cavall. He preparat la carta als Reis i els demano una joguina de metall amb pedals per posar-hi els peus, un seient per seure, dues rodes i un manillar per conduir-la. També vull que m’hi posin un timbre que soni molt fort!—Em dic Pol. Sóc moreno i tinc els cabells curts. Aquest any he demanat als Reis una joguina de plàstic però que sembla de veritat, i pot arribar a fer una por!!!


LLAPIS AL MIG i la correcció amb EL NÚMERO . Abans de fer les activitats, es deixarà el llapis al mig i tots debatran sobre el que cal fer en cada moment. És important que a la pregunta 3 cadascú escrigui la seva opinió individual.

Intel·ligència visualespacialPer parelles, pensar com seria la millor joguina del món. Fer-ne un dibuix per il·lustrar-la i poder-la compartir.


Respostes obertes.

Resposta oberta.

titelles pilota dinosaure bicicleta


60 seixanta

Fonètica i ortografia

Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ l i escriu-le∫. 1

laberint

tortell

família

lluna

estel

ovella

Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ ll i escriu-le∫. 2

Escriu paraule∫ que continguin la l i d’altre∫ que continguin la ll.

3


seixanta-u 61

Escolta i encercla el que sent∫.4

Completa amb ll ø l.TE ÈFON AMPO A SO

ROSE A NADA UPA

5

Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ l·l i escriu-le∫.

GORIL·LA

AQUAREL·LA

MORTADEL·LA

6



Llengua catalana 1

UNITAT 4


Escriu un poema amb els animals que han pensat

•Entre tota la classe, inventar un poema sobre els animals que hauran pensat a l’activitat anterior. El poema explicarà com podrien passar el Nadal tots junts. Haurà de tenir com a mínim quatre rimes.

Reconeix les lletres l o ll en una cançó

•Tot el grup estarà dempeus caminant per la classe; la meitat s’haurà enganxat una lletra l a la samarreta i, l’altra, una ll. Escoltaran la cançó La Serenata i quan soni una paraula que tingui una d’aquestes dues lletres s’hauran d’agafar corrents a un company que tingui la mateixa lletra que ells i que estigui sonant.


•Donarunbonmodeldepronúnciad’aquestssons.Llegir en veu alta els exemples de paraules i deixar que els alumnes dedueixin si sonen o no igual. Després, que facin les activitats en silenci.

•Ferunmuralambimatgesiparaulesquecontinguin aquests sons.

CONTINGUTS

•La l, la ll i la l·l.

laberint

tortell

estel

ovella

Resposta oberta.

família

lluna


60 seixanta


Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ l i escriu-le∫. 1

laberint

tortell

família

lluna

estel

ovella

Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ ll i escriu-le∫. 2

Escriu paraule∫ que continguin la l i d’altre∫ que continguin la ll.

3


seixanta-u 61

Escolta i encercla el que sent∫.4

Completa amb ll ø l.TE ÈFON AMPO A SO

ROSE A NADA UPA

5

Llegeix le∫ paraule∫, encercla le∫ l·l i escriu-le∫.

GORIL·LA

AQUAREL·LA

MORTADEL·LA

6



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Prèvia

•Demanar als alumnes que portin una foto de casa on surti un element que contingui la lletra l o ll al nom. Preparar dos fulls de paper d’embalar i enganxar-hi les fotografies, segons portin l o ll. Escriure el nom de l’element fotografiat a sota. Penjar al mural de l’aula els dos pòsters de la l i la ll.

Desenvolupament

•Completar amb l o ll:

> a o a té ma a ’u .

> En uís i en Gui em oguen un vaixe .

Reforç

•Fer el dictat següent: La lluna i els estels brillen al cel.

Ampliació

•Escriure tres paraules amb l i tres amb ll.

Aprenentatge cooperatiuAmb l’estructura 1-2-4 els alumnes resoldran les activitats de la doble pàgina. Primer les faran individualment, després les comentaran amb la parella (o grup de tres) i finalment ho revisaran entre tot l’equip. La correcció global es farà amb UN PER TOTS .

Intel·ligència naturalistaAl llibre surten diferents noms d’animals que s’escriuen amb l o ll. Quins són? Cada grup de quatre o cinc n’haurà de pensar cinc més. Després els posaran en comú.


ÀUDIO ACTIVITAT 4

Papallona, lupa, llana, maleta, túnel, llapis.

L

LL

goril·la

aquarel·la

mortadel·la

LL

L

L

L



62 seixanta-dos

Respon. Quina é∫ la darrera pel·lícula que ha∫ vist?

Fa∫ alguna col·lecciø?

7

varicel·la olla gall pal pluja mirall nadala col·legi cel libèl·lula

LL

L

L·L

Escriu le∫ paraule∫ al seu lloc. 8

Llegeix i escriu a sota le∫ paraule∫ que tenen ny. 9

L’Aniol ha acompanyat el∫ seu∫ avi∫ a l’exposiciø de pessebre∫. Un senyor explica com el∫ fan i despré∫ ha participat en un taller. Han ensenyat a fer pont∫, muntanye∫, e∫trelle∫ i molte∫ cose∫ mé∫. L’any vinent hi vol tornar.


seixanta-tres 63

Relaciona el text amb la imatge corresponent. 10

Pel desembre, tremola el vent i l’home mé∫ valent.

Le∫ dolçaine∫ de Nadal solen dur mal de queixal.

Menjar raïm per cap d’any, porta diner∫ per a tot l’any.

Per Nadal,cada ovella al seu corral!

Encercla le∫ paraule∫ que acaben igual a cada dita.

11

Relaciona le∫ paraule∫ que acaben igual i fe∫ un rodolí amb una d’elle∫.

12

cascavell timbalmuntanyapinyol

bunyolNadalaranyacamell

anypunyescudella

juny estanypaella



Llengua catalana 1

UNITAT 4

Identifica pel·lícules sobre el Nadal

•Per parelles, pensar tres pel·lícules que hagin vist o que coneguin que tractin sobre el Nadal o que expliquin una història que passi al Nadal. Quan les hagin pensat, compartir-les amb la resta de la classe i entre tots decidir-ne una per veure-la junts.

RECURSOS

•Recull de dites populars catalanes: http://www.ditespopulars.cat/


•Elmestrehadellegirenveualtalesdites per donar un bon model de lectura. Per grups, repartir-se-les. Cada grup ha de pensar què volen dir.

•Elmestrehad’escriurealapissarralesparaulesque acaben igual de les dites i introduir el concepte de rima.

CONTINGUTS

•La l, la ll i la l·l.

•La ny.

•Dites i rodolins.


Representa amb mímica diferents pel·lícules

•Entre tota la classe, jugar al joc de les pel·lícules. Jugaran en equips de quatre o cinc. Cada alumne escriurà, en un tros de paper, dues pel·lícules que hagi vist, els barrejaran tots en una bossa o capsa. Un membre de cada equip sortirà davant la classe i representarà amb gestos la pel·lícula que li haurà tocat. La resta l’hauran d’endevinar. Guanyarà l’equip que més pel·lícules endevini.

Respostes obertes.

olla

pal

varicel·la

acompanyat, senyor, ensenyat, muntanyes, any

gall

pluja

col·legi

mirall

nadala cel

libèl·lula



62 seixanta-dos

Respon. Quina é∫ la darrera pel·lícula que ha∫ vist?

Fa∫ alguna col·lecciø?

7

varicel·la olla gall pal pluja mirall nadala col·legi cel libèl·lula

LL

L

L·L

Escriu le∫ paraule∫ al seu lloc. 8

Llegeix i escriu a sota le∫ paraule∫ que tenen ny. 9

L’Aniol ha acompanyat el∫ seu∫ avi∫ a l’exposiciø de pessebre∫. Un senyor explica com el∫ fan i despré∫ ha participat en un taller. Han ensenyat a fer pont∫, muntanye∫, e∫trelle∫ i molte∫ cose∫ mé∫. L’any vinent hi vol tornar.


seixanta-tres 63

Relaciona el text amb la imatge corresponent. 10

Pel desembre, tremola el vent i l’home mé∫ valent.

Le∫ dolçaine∫ de Nadal solen dur mal de queixal.

Menjar raïm per cap d’any, porta diner∫ per a tot l’any.

Per Nadal,cada ovella al seu corral!

Encercla le∫ paraule∫ que acaben igual a cada dita.

11

Relaciona le∫ paraule∫ que acaben igual i fe∫ un rodolí amb una d’elle∫.

12

cascavell timbalmuntanyapinyol

bunyolNadalaranyacamell

anypunyescudella

juny estanypaella



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Prèvia

•Encetar una conversa amb els alumnes sobre la imatgeria del Nadal. En què us fa pensar el Nadal? Quin temps acostuma a fer per Nadal? Què es menja? Què es fa només per Nadal? Si hi ha alumnes d’origen estranger, demanar-los que expliquin a la resta de la classe les tradicions que segueixen aquestes festes.

Desenvolupament

•En grups de dos, buscar parelles de paraules que acabin igual per tal d’imitar l’estructura de les dites.

Aprenentatge cooperatiuLes activitats 9 i 10 es faran amb l’estructura

LECTURA COMPARTIDA . Cada alumne llegirà una frase i, a continuació, els companys s’asseguraran que n’han entès el contingut. La resta d’activitats es faran amb l’estructura TREBALL PER PARELLES i, la correcció amb UN PER TOTS .

Intel·ligència lingüísticaEn grups de quatre o cinc, inventar una nova dita de Nadal, semblant a les de l’activitat 10. Cada equip n’haurà de pensar una amb dues paraules com a mínim que continguin la l, la ll, la l·l o la ny.


Reforç

•Escriure si les frases següents són certes (C) o falses (F):

> Menjar raïm per cap d’any porta diners per a tot l’any.

> Pel desembre tremolen les fulles pel fred.

> A l’hivern no cal fer foc.

> Les dolçaines de Nadal fan venir mal de queixal.

Ampliació

•Triar una de les parelles de paraules següents per escriure una frase amb rima: vent-valent; Nadal-queixal; cap d’any-any; content-aliment.

Resposta oberta


Gramàtica

Observa i col·loca el∫ adhesiu∫ on correspongui. 1

Classifica segon∫ n’hi hagi un de sol ø mé∫ d’un. 2

el camell le∫ neule∫la llenya el∫ tortell∫el∫ canelon∫ la pinya

el l’la el∫ le∫

64 seixanta-quatre

UN MOLTS


seixanta-cinc 65

Classifica.3

joguine∫titelle∫pessebre

tióespelme∫festa

cançóarbreescudella

regal∫

Completa. 4

EL

LA

L’

ELS

LES

Completa amb el, la, l’, el∫, le∫. 5

pare fa dinar, Olga para taula, Gení∫ obre capsa de neule∫ i

mare talla torron∫.

ELS LES

EL LA L’



Llengua catalana 1

UNITAT 4

Identifica la concordança article-nom

•En els mateixos cinc grups, canviar l’article assignat de l’activitat anterior i demanar als alumnes que escriguin tantes paraules que puguin anar acompanyades de l’article que els ha tocat com sigui possible. Finalment es posaran en comú, comptaran les paraules que ha dit cada equip i en descomptaran els errors. Guanyarà l’equip que en tingui més.

RECURSOS

•Activitats per treballar els articles definits:

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia_ci/ortografia.html

VALORS

•Valorar la importància de conèixer les normes de relació entre les paraules per escriure correctament.


•Abansdeferlesactivitats,prepararl’alumnatoralment perquè comprengui les relacions entre determinants i noms.

•Elsalumneshandeproduirexemplesoralment i es poden escriure a la pissarra per analitzar-los.

CONTINGUTS

•L’article definit: el, la, l’, els, les.


Reconeix els diferents articles en un text oral

•Dividir la classe en cinc grups i a cada un se li assignarà un article (el, la, l’, els o les). El mestre llegirà una pàgina d’un conte i cada vegada que es digui l’article del seu grup s’hauran d’aixecar i fer un so que prèviament hagin decidit (pot ser xiular, picar de mans, imitar una moto, etc.).

Poner la pegatina del árbol de navidad.

Poner la pegatina de los regalos.

Poner la pegatina de las estrellas.

el camell

la llenya

la pinya

els canelons

les neules

els tortells


Gramàtica

Observa i col·loca el∫ adhesiu∫ on correspongui. 1

Classifica segon∫ n’hi hagi un de sol ø mé∫ d’un. 2

el camell le∫ neule∫la llenya el∫ tortell∫el∫ canelon∫ la pinya

el l’la el∫ le∫

64 seixanta-quatre

UN MOLTS


seixanta-cinc 65

Classifica.3

joguine∫titelle∫pessebre

tióespelme∫festa

cançóarbreescudella

regal∫

Completa. 4

EL

LA

L’

ELS

LES

Completa amb el, la, l’, el∫, le∫. 5

pare fa dinar, Olga para taula, Gení∫ obre capsa de neule∫ i

mare talla torron∫.

ELS LES

EL LA L’



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Prèvia

•Escriure a la pissarra en quatre columnes el, la, els i les. Demanar als nens que diguin objectes del carrer o de casa seva en veu alta, i el mestre els ha d’anar escrivint a la columna corresponent. Quan cada nen n’hagi dit un, fer-los-els llegir amb l’article al davant.

Desenvolupament

•El mestre ha d’assenyalar objectes de la classe, i els nens i les nenes els han d’anomenar amb l’article al davant.


FULL GIRATORI PER PARELLES . Cada parella o grup de tres es repartiran la feina a fer, i, quan un alumne hagi realitzat una part de l’activitat (es poden canviar a la meitat), l’altre corregirà el que ha fet l’anterior i seguirà amb la seva part. És recomanable que iniciï l’activitat un alumne cada vegada. La correcció de la pàgina es farà amb EL NÚMERO .

MetacognicióEn grups de quatre o cinc, fer un esquema senzill o una taula on s’expliqui quan s’ha de fer servir el, la, l’, els o les. Es pot acompanyar cada explicació amb un exemple il·lustrat.


Reforç

•Relacionar els mots la bicicleta, el ninot, les baldufes, la grua, els cotxes, les nines, el trencaclosques amb N’hi ha un; N’hi ha més d’un.

Ampliació

•Escriure l’article davant de: patinet, pilotes, cotxe, bitlles, fang, puzles, fireta, nines, ninots, corda.

tió, pessebre

regals, titelles joguines, espelmes

cançó, festa arbre, escudella

Respostes obertes

El

el la

els

les la

el l’ la


66 seixanta-sis

Lèxic

Escriu le∫ parelle∫ de paraule∫ al lloc corresponent (arrugat-planxat, tou-dur, fort-fluix, fred-calent).

1

Relaciona. 2

avorritràpid salatcomençar

lentvalent baixarnou

difícilfàcil acabardolç

porucdivertit vellpujar


seixanta-set 67

Escriu el∫ contrari∫ d’aqueste∫ paraule∫. 3

blanc trist

brut alt

Agrupa le∫ paraule∫ que tenen significat∫ semblant∫.

4

divertit gran coratjó∫ aula parlar escola esglai despert ensurt: valent: classe: enorme:

eixerit: col·legi: xerrar: entretingut:

Pinta le∫ paraule∫ que volen dir el mateix. 5

El Gat amb Bote∫ era molt llest espavilat astut babau .

L’Aneguet lleig e∫ va convertir en un cigne preció∫ macø lleig bonic .

En Patufet era menut com un cigró petit enorme xic .

El llop de le∫ cabrete∫ era malvat dolent malèfic bondadó∫ .



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Desenvolupament

•Relacionar la paraula destacada amb la que vol dir el contrari:

> La Carla té els llavis prims. > gruixuts

> A l’hivern, l’aigua del mar està freda. > calenta

Reforç

•Tornar a escriure les frases canviant la paraula destacada per una que vulgui dir el contrari:

> A l’hivern fa fred. > dur

> Dormo en un coixí molt tou. > calor

> Tinc una cartera nova. > vella

Ampliació

•Per parelles, buscar una paraula que vulgui dir el contrari de feliç i escriure’n una frase.


•Llegirlesactivitatsidemanar-losqueexpliquinquècreuen que han de fer.

CONTINGUTS

•Els antònims.


TREBALL PER PARELLES . Mentre un escriu, l’altra l’ajudarà a supervisar l’activitat i després intercanviaran els rols. La correcció de la pàgina es farà amb els

NÚMEROS IGUALS JUNTS .

Intel·ligència intrapersonalPer parelles, recopilar els adjectius de la pàgina i posar un exemple de diferents experiències on s’hagin viscut o experimentat les dues sensacions contràries (fred-calent, valent-poruc, divertit-avorrit, etc.).



Utilitza paraules antònimes per adaptar cançons

•Entre tota la classe, escollir una cançó que els agradi molt i canviar-ne la lletra, substituint-hi tots els adjectius pels seus contraris.

Detecta amb agilitat paraules antònimes entre diverses opcions

•Cada alumne construirà un barret amb cartolina (tipus corona) amb un dels adjectius treballats a la pàgina 66. Quan tots els alumnes tinguin el seu barret amb una paraula escrita, es col·locaran fent una rotllana. El mestre dirà un adjectiu de la llista i passarà una pilota al nen o la nena que el tingui al barret. Aquest haurà de buscar qui té el seu antònim i passar-li la pilota. El mestre anirà dient adjectius i els alumnes aniran repetint el procediment.

calent

tou

fred

dur

fluix

arrugat

fort

planxat


66 seixanta-sis

Lèxic

Escriu le∫ parelle∫ de paraule∫ al lloc corresponent (arrugat-planxat, tou-dur, fort-fluix, fred-calent).

1

Relaciona. 2

avorritràpid salatcomençar

lentvalent baixarnou

difícilfàcil acabardolç

porucdivertit vellpujar


seixanta-set 67

Escriu el∫ contrari∫ d’aqueste∫ paraule∫. 3

blanc trist

brut alt

Agrupa le∫ paraule∫ que tenen significat∫ semblant∫.

4

divertit gran coratjó∫ aula parlar escola esglai despert ensurt: valent: classe: enorme:

eixerit: col·legi: xerrar: entretingut:

Pinta le∫ paraule∫ que volen dir el mateix. 5

El Gat amb Bote∫ era molt llest espavilat astut babau .

L’Aneguet lleig e∫ va convertir en un cigne preció∫ macø lleig bonic .

En Patufet era menut com un cigró petit enorme xic .

El llop de le∫ cabrete∫ era malvat dolent malèfic bondadó∫ .



Llengua catalana 1

UNITAT 4

En Pau està content; En Pau està trist; En Pau es mostra rialler; En Pau es mostra ploraner; Avui, en Pau es veu feliç; Avui, en Pau es veu ensopit.

Desenvolupament

•Relacionar la paraula destacada de cada frase amb la paraula que vol dir el mateix:

> La Carla té els llavis prims. > fins

> A l’hivern, l’aigua del mar > glaçada està freda.

Reforç

•Encerclar les quatre paraules que volen dir el mateix: gran, petit, blau, gegantí, fred, tou, immens, dur, enorme.

Ampliació

•Per parelles, buscar una paraula que vulgui dir el mateix que petit i escriure’n una frase cadascú.


Detecta les paraules antònimes de diferents exemples

•Amb l’estructura del full giratori, escriure tots els adjectius que els vinguin al cap sobre diferents temes: el Nadal, la família, les vacances i la pau. Després posaran en comú les diferents paraules que han sortit i faran dues llistes: una amb paraules sinònimes i una amb paraules antònimes.

Utilitza paraules sinònimes per descriure paisatges

• Individualment, descriure un paisatge de Nadal utilitzant tres paraules sinònimes, com a mínim.

ACTIVITATS

Prèvies

•Relacionar les frases que tenen un significat semblant:


1-2-4 . La correcció de la pàgina es farà amb

UN PER TOTS .

Intel·ligència lingüísticaDividir la classe en quatre grups i cadascun escriurà breument l’argument dels diferents contes de l’activitat 5, utilitzant els sinònims que dóna l’exercici i un més que pensin ells.



•Abansdeferlesactivitats,introduirelconcepte de sinònims a partir d’objectes de l’aula, tot comparant-los.

CONTINGUTS

•Els antònims i els sinònims.

negre

esglai

coratjós

aula

gran

despert

escola

parlar

divertit

content baix

net


68 seixanta-vuit

Literatura

Llegeix i fixa’t en le∫ part∫ que ha de tenir la carta al∫ Rei∫.

1

Respon. Qui escriu la carta? A qui va adreçada? Quin dia l’escriu? Com ∫’acomiada?

2

Parleu amb el∫ company∫ sobre la carta al∫ Rei∫. L’escriviu cada any? Algú u∫ ajuda a escriure-la? Com l’envieu?

3


seixanta-nou 69

Escriu la teva carta al∫ Rei∫.4

Què hi ha que nø e∫ pot comprar amb diner∫? Encercla-hø. amic∫, joguine∫, pau, peton∫, llibre∫, roba, temp∫, somriure

5

En un full a part, escriu una carta a una persona que estimi∫ molt.

6



Llengua catalana 1

UNITAT 4


•Llegirindividualmentiensilencilacartaproposada. Subratllar de diferents colors les diverses parts de la carta i explicar de manera entenedora la importància de seguir les pautes d’escriptura.

•Parlardelsdiferentsrecursosambquèenspodemcomunicar amb els altres per escrit.

•Elsalumneshand’explicarenveualtaelcontingutde la seva carta o bé llegir-la.

•EscriureunacartadeReisentretotalaclasse, que inclogui no només el que es pot demanar per a la classe (jocs, materials, llibres...), sinó també necessitats del món (pau...).

•Ferquediguinméscosesquenoespuguincomprar amb diners: una abraçada, jugar al parc amb els amics, estar amb els pares, caminar per la muntanya...

CONTINGUTS

•La carta als Reis.

Argumenta el perquè es mereix que els Reis Mags li portin coses

• Individualment, explicar als companys el perquè creuen que els Reis Mags els haurien de portar les coses que han demanat (materials i immaterials).

RECURSOS

•Per escriure la carta als Reis de manera interactiva: http://www.edu365.cat/nadal/reis/index.htm

VALORS

•Valorar la importància de les coses que no es poden comprar amb diners.


Escriu una carta als Reis per demanar coses per a un company

•Parlar amb un company i explicar-li què ens agradaria demanar als Reis. Després, cada alumne escriurà una carta als Reis demanant què vol el seu company i explicant el perquè li haurien de portar (perquè és molt amable, perquè s’esforça molt a l’escola, perquè sempre ajuda els altres, etc.).

Un nen que es diu Arnau.

Als Reis d’Orient.

El divendres 27 de desembre.

Dient «Fins aviat».

Respostes obertes.


68 seixanta-vuit

Literatura

Llegeix i fixa’t en le∫ part∫ que ha de tenir la carta al∫ Rei∫.

1

Respon. Qui escriu la carta? A qui va adreçada? Quin dia l’escriu? Com ∫’acomiada?

2

Parleu amb el∫ company∫ sobre la carta al∫ Rei∫. L’escriviu cada any? Algú u∫ ajuda a escriure-la? Com l’envieu?

3


seixanta-nou 69

Escriu la teva carta al∫ Rei∫.4

Què hi ha que nø e∫ pot comprar amb diner∫? Encercla-hø. amic∫, joguine∫, pau, peton∫, llibre∫, roba, temp∫, somriure

5

En un full a part, escriu una carta a una persona que estimi∫ molt.

6



Llengua catalana 1

UNITAT 4

ACTIVITATS

Prèvies

•Encetar una conversa a la classe sobre qui porta els regals a casa seva, si els Reis, el Pare Noel, et tió.... Preguntar a altres alumnes de la classe vinguts de fora si a ells els visita algú per dur-los regals aquestes festes.

•Si hi ha alumnes d’altres cultures, posar en comú les diferents maneres de celebrar aquestes festes.

Desenvolupament

•Repartir a cada alumne un full amb aquest fragment del poema «Gener», de Miquel Martí i Pol, perquè l’il·lustrin:

Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos.


LLAPIS AL MIG . Abans de contestar cada activitat, entre tots parlaran i aclariran el que cal fer. La correcció de la pàgina es farà amb EL NÚMERO .

Intel·ligència logicomatemàticaFer un debat entre tota la classe per detectar coses que ens agradaria demanar per a l’escola. Quan s’hagin dit totes les coses possibles, repartir-les entre els equips i fer que cada un d’ells escrigui una carta demanant el que li ha tocat, més les coses que ells voldrien.


•Fer un mural per a la classe classificant les joguines i els seus noms seguint un criteri determinat (p. ex.: si s’hi pot jugar sol o es necessita més d’una persona per jugar-hi).

Reforç

•Amb un full de paper, fer un sobre per a la carta als Reis i escriure-hi el nom i l’adreça dels destinataris i les dades del remitent.

Ampliació

•Escriure una carta als Reis on no es demanin joguines, sinó tres coses immaterials.

•Escriure una postal de Nadal amb un poema de Nadal i un desig per a la persona a qui es destini. Després, il·lustrar-la amb un motiu nadalenc.

Resposta oberta.

Resposta oberta.


70 setanta

Què he après?

Completa amb paraule∫ que acabin igual. 1

El Nadal é∫ divertit perquè arriben el∫ Rei∫ a la

. Menja torron∫ que estan molt .

Completa amb l, ll, l·l ø ny. 2

Escriu el, la, l’, el∫ o le∫. 3

IBRE

IRI

joguine∫ espelme∫ carbó

escola canelon∫ neula

neu pessebre torron∫

CASTA A

GA ETA

GORI A

LLE A

RAJO A

PE ÍCULA

menut: xerrar:

preció∫: col·legi:

Troba paraule∫ amb significat semblant. 4


setanta-u 71

Avalua’t. POC BASTANT MOLT 7

HE APRÈS PARAULES AMB L, LL, L·L I NY.

SÉ QUAN HE D’ESCRIURE EL, LA, L’, ELS, LES.

TROBO PARAULES AMB SIGNIFICATS SEMBLANTS I PARAULES AMB SIGNIFICATS QUE VOLEN DIR EL CONTRARI.

SÉ COM ESCRIURE UNA CARTA.

HE GAUDIT FENT CONVERSES.

M’HE ESFORÇAT PER APRENDRE.

HE RESPECTAT I HE ESCOLTAT ELS COMPANYS.

M’HA AGRADAT LA UNITAT.

Dictat. 6

Relaciona le∫ paraule∫ que volen dir el contrari. 5

llarg

buit

ple

obert

tancat

petit

gran

curt



Llengua catalana 1

UNITAT 4

AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1 Escriure un sinònim de la paraula destacada:

> Per Nadal, cada ovella al seu corral.

> Els Reis porten joguets.

> La nit de Reis estic molt neguitós.

2 Classificar les paraules a la columna corresponent (el, la, els, les): boles, tió, galets, torró, fred, nadala, Reis, joguines.

3 Escriure dues paraules que continguin la lletra l; dues, la ll i dues, la ny.


•Llegirelsenunciatsenveualtaperassegurar que tots els alumnes entenen les activitats.

•Desprésdeferlesactivitats,corregir-lesambtotala classe. Se’n poden ampliar algunes fent preguntes orals o fent sortir els nens a la pissarra.

•Recordarelsignificatilaimportànciadel’apartat«Avalua’t», i explicar l’ús del codi de colors.

Aprenentatge cooperatiuAbans de fer l’avaluació, es pot utilitzar l’estructura

ATURADA DE TRES MINUTS , de manera que cada equip prepararà dos o tres dubtes del que han treballat a la unitat. El portaveu de cada equip farà les preguntes, d’una en una, i el docent les respondrà. Si una pregunta ja ha estat feta per un altre equip, el portaveu se la saltarà.

MetacognicióDemanar als alumnes que escriguin una frase on expliquin quina activitat de la unitat els ha estat més fàcil i quina els ha costat més, i que n’expliquin el perquè.


nit

bons

LL

les

les

el

petit, xic

parlar, enraonar

bonic, bo, bell

escola

l’

els

la

la

el

els

LL

L·L

NY

Alternatives possibles:

NY

L

L

L·L

Respostes obertes.


70 setanta

Què he après?

Completa amb paraule∫ que acabin igual. 1

El Nadal é∫ divertit perquè arriben el∫ Rei∫ a la

. Menja torron∫ que estan molt .

Completa amb l, ll, l·l ø ny. 2

Escriu el, la, l’, el∫ o le∫. 3

IBRE

IRI

joguine∫ espelme∫ carbó

escola canelon∫ neula

neu pessebre torron∫

CASTA A

GA ETA

GORI A

LLE A

RAJO A

PE ÍCULA

menut: xerrar:

preció∫: col·legi:

Troba paraule∫ amb significat semblant. 4


setanta-u 71

Avalua’t. POC BASTANT MOLT 7

HE APRÈS PARAULES AMB L, LL, L·L I NY.

SÉ QUAN HE D’ESCRIURE EL, LA, L’, ELS, LES.

TROBO PARAULES AMB SIGNIFICATS SEMBLANTS I PARAULES AMB SIGNIFICATS QUE VOLEN DIR EL CONTRARI.

SÉ COM ESCRIURE UNA CARTA.

HE GAUDIT FENT CONVERSES.

M’HE ESFORÇAT PER APRENDRE.

HE RESPECTAT I HE ESCOLTAT ELS COMPANYS.

M’HA AGRADAT LA UNITAT.

Dictat. 6

Relaciona le∫ paraule∫ que volen dir el contrari. 5

llarg

buit

ple

obert

tancat

petit

gran

curt



Llengua catalana 1

UNITAT 4

VALORS

•Autocrítica constructiva en el moment de realitzar l’autoavaluació.

DICTAT

Hem menjat canelons, pollastre amb pinyons, pinya i neules.

SOLUCIONS

1 Estable, joguines, nerviós.

2 el la els les

tió, torró, fred

nadala galets, reis boles, joguines

3 Resposta oberta.

Respostes obertes.


unitat 4. ja arriba el nadal! · 148. proposta didàctica. unitat 4. ja arriba el nadal! continguts...

Documents