unitat 3. la hidrosfera

Download Unitat 3. la hidrosfera

If you can't read please download the document

Upload: david-de-a

Post on 24-Jan-2017

331 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

La hidrosfera

La hidrosfera

Hidrosfera. Cicle de l'aigua

Aigua Salada (mars i oceans)s hum

Aigua Dola (continentals)s hum

Mapes

L'aigua. Un recurs escs

L'aigua a la natura

Hidrosfera: conjunt de les aiges que hi ha a la Terra (oceans, mars, rius, llacs, casquets polars, glaceres, aiges subterrnies i vapor d'aigua a l'atmosfera)

L'aigua a la natura

Sempre hi ha la mateixa quantitat d'aigua: cicle de l'aigua (Pg. 43). Slida, lquida o gasosa.

L'aigua a la natura

El cicle de l'aigua:Evaporaci

Condensaci

Precipitaci

Escolament

Infiltraci

L'aigua a la natura

Aigua salada (97,21%) i aigua dola (2,79%)

L'aigua a la natura

L'aigua dola s un recurs escs.

Les aiges oceniques

Oce: gran massa d'aigua que separa els continents.

Mar: prolongaci dels oceans a les zones properes als continents.

Ocupa el 71% de la superfcie terrestre.

Les aiges oceniques

Les aiges oceniques

Salinitat: producte de la dissoluci de roques terrestres que arrosseguen els rius.

Mars ms tancats i a zones ms clides tenen ms salinitat.

Les aiges oceniques

Aiges marines sempre en moviment:Corrents marins: grans rius pels oceans. Diferents temperatures i salinitats de la resta de l'aigua (hi ha corrents freds i calents).

Les aiges oceniques

Marees: pujades i baixades del nivell de l'aigua del mar. Sn provocades per la Lluna. (Marea alta i marea baixa)

Les aiges oceniques

Les ones: ondulacions provocades pel vent a la superfcie de l'aigua.

Les aiges oceniques

Font de recursos:Recurs alimentari: Pesca i piscifactories

Font d'energia: Energia de les onades i les marees. Petroli i gas al fons mar.

Les aiges oceniques

Via de comunicaci: transport de passatgers i mercaderies (sistema ms barat)

Recurs econmic: turisme. Llocs de treball, per impacte ambiental.

Les aiges oceniques

Aigua potable: plantes dessalinitzadores.

Les aiges continentals

Aigua dola: noms el 2,79 %Icebergs i glaceres: 70%

Aiges subterrnies: 29,6%

Rius i llacs: 0,4%

Les aiges continentals

Rius: corrent continu d'aigua.Cabal: quantitat d'aigua que porta.

Rgim: variacions del cabal al llarg de l'any.

Les aiges continentals

Llac: massa d'aigua permanent situada a una depressi. S'alimenta de rius, aiges subterranis o precipitacions.

Les aiges continentals

Aiges subterrnies: s'acumulen o corren sota la superfcie terrestre (Aqfers).Sn fonamentals per mantenir el cabal dels rius.

Pous per extreure l'aigua. Sn molt vulnerables a la contaminaci.

Les aiges continentals

Icebergs, casquets polars i glaceres: 70% de l'aigua dola de la Terra en estat slid.Criosfera: conjunt de masses d'aigua glaada.

Les aiges continentals

Usos de l'aigua dola: consum hum, indstria i agricultura.Agricultura: on ms aigua dola es consumeix.

Les aiges continentals

Aigua dola i lleure: turisme rural, esports...

Embassaments: energia hidroelctrica

Les aiges del planeta

Oce Pacfic: separa Amrica, sia i Oceania. Moltssimes illes (volcniques)

Les aiges del planeta

Oce Atlntic: entre Europa, frica i Amrica. Poca profunditat i molts mars costaners.

Les aiges del planeta

Oce ndic: entre sia, frica i Oceania. Poques illes.

Les aiges del planeta

Oce Glacial rtic: envolta el Pol Nord.

Oce Glacial Antrtic: envolta l'Antrtida.

Una part sempre est glaada.

Les aiges del planeta

Els rius d'Europa

Vessant rtic: Oce Glacial rtic. Glaats durant part de l'any.

Vessant atlntic: cabalosos i regulars (precipitacions)

Els rius d'Europa

Vessant mediterrani: cabals irregulars (clima estacional)

Vessant del Mar Negre: gran longitud.

Vessant del Mar Caspi: llargs i cabalosos.

Els rius de la Pennsula Ibrica

Vessant Cantbric: curts (neixen a la Serralada Cantbrica) i de corrent fort. Molt cabalosos.

Vessant Atlntic: llargs i amb nombrosos afluents. Cabalosos.

Els rius de la Pennsula Ibrica

Vessant Mediterrani: curts, poc cabal, irregulars. (Excepci: Ebre). Estiu amb poc cabal i primavera i tardor amb crescudes