Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala

Un llibre que haurien de llegir tots els pares amb fills adolescents Com jo

Un crogravenica fidedigna de la situacioacute que es viu a les aules i en el moacuten dels instituts puacuteblics actuals Trobareu totes les situacions possibles que en un moment o altra heu viscut vosaltres com estudiants o els vostres fills Aquiacute siacute que no podem dir que qualsevol semblanccedila amb al realitat eacutes pura fantasia La realitat et colpeja al front i no podem amagar el cap o tancar els ulls I ho fem constantment

Lrsquoestructura del llibre eacutes temporal lineal des del primer dia de classe en un institut ndashun nou destiacute laboral a comarques en una localitat turiacutestica cosmopolita i plena de contrastos (Pineda de Mar) fins al darrer dia del curs escolar Passa pels diferents nivells drsquoESO i batxillerat i en cada un en fa pinzellades que soacuten de universal La prosa de Sala eacutes agravegil amena planera Eacutes impossible no entrar-hi No solidaritzar-se amb aquesta cosmogonia educativa

VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA DE L CATALAde CASANOVA EUGENI

Tractament integrat de llenguumles i dellenguumles i continguts

UNITAT 2

OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i

didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE

2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave

3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle

TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles

11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text

2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i

subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)

31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de

llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute

QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure

(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha

de treballar des del punt de vista tradicional

(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el

desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute

individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats

linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a

competegravencia gramatical (F)

6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos

conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute

adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i

castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives

progravepies de distints contextos amb un creixent grau de

formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies

bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics

lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del

significat i al respecte a les normes sociocomunicatives

(V)

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

OBJECTIUS 1 Saber com srsquoarticulen les mesures organitzatives i

didagravectiques per a aconseguir els objectius linguumliacutestics mitjanccedilant lrsquoampliacioacute dels fonaments de lrsquoadquisicioacute de llenguumles a cada context la planificacioacute del proceacutes i la diversificacioacute del tractament de la L1 la L2 i LE

2 Coneacuteixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR per a lrsquoaprenentatge de llenguumles aixiacute com els instruments que sersquon deriven de la progravepia accioacute educativa drsquoacord al marc legal (especialment els curriacuteculums) que organitza el sistema educatiu valenciagrave

3 Desenrotllar la programacioacute disseny i valoracioacute criacutetica drsquoactivitats per a lrsquoaprenentatge linguumliacutestic i del contingut de lrsquoassignatura des de la perspectiva de lrsquoeducacioacute plurilinguumle

TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles

11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text

2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i

subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)

31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de

llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute

QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure

(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha

de treballar des del punt de vista tradicional

(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el

desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute

individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats

linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a

competegravencia gramatical (F)

6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos

conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute

adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i

castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives

progravepies de distints contextos amb un creixent grau de

formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies

bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics

lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del

significat i al respecte a les normes sociocomunicatives

(V)

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

TAULA 0 Quumlestionari inicial i tasca 1 El paper de la gramagravetica en lrsquoaprenentatge de llenguumles

11 Lrsquoaprenentatge de la gramagravetica 12 La reflexioacute sobre la llengua en lrsquoeducacioacute secundagraveria i batxillerat 13 La reflexioacute linguumliacutestica en la didagravectica del text

2 Les destreses linguumliacutestiques 21 Funcions individual i social del llenguatge 22 Definicioacute de competegravencia comunicativa dimensions i

subcompetegravencies 3 Ensenyament i aprenentatge de les llenguumles (TILTILC)

31 Tractament integrat de llenguumles (TIL) 32 Tractament integrat de llengua i continguts (TILC) Exemples de propostes dactuacioacute per a un enfocament integrat de

llenguumles en un centre deducacioacute secundagraveria 4 Avaluacioacute i autoavaluacioacute 5 Bibliografia i legislacioacute

QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure

(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha

de treballar des del punt de vista tradicional

(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el

desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute

individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats

linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a

competegravencia gramatical (F)

6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos

conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute

adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i

castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives

progravepies de distints contextos amb un creixent grau de

formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies

bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics

lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del

significat i al respecte a les normes sociocomunicatives

(V)

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

QUumlESTIONARI INICIAL 1 La gramagravetica no ensenya ni a parlar ni a escriure

(V) 2 La gramagravetica en lrsquoenfocament comunicatiu srsquoha

de treballar des del punt de vista tradicional

(F) 3 El llenguatge no eacutes un factor clau en el

desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute

individual i social (F) 4 El MECR treballa solament les cinc habilitats

linguumliacutestiques (F) 5 Competegravencia comunicativa eacutes igual a

competegravencia gramatical (F)

6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos

conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute

adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i

castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives

progravepies de distints contextos amb un creixent grau de

formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies

bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics

lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del

significat i al respecte a les normes sociocomunicatives

(V)

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

6 Les sigles TILC CLIL i AICLE fan referegravencia als mateixos

conceptes (V) 7 La competegravencia comunicativa es concreta en la utilitzacioacute

adequada i eficaccedil de les dues llenguumles oficials valenciagrave i

castellagrave en un ampli repertori de situacions comunicatives

progravepies de distints contextos amb un creixent grau de

formalitat i complexitat ( V) 8 Quan avaluem hem de tenir clares les competegravencies

bagravesiques ( V) 9 Lrsquoavaluacioacute ha de ser integral(V ) 10 La interaccioacute oral eacutes una dimensioacute amb trets especiacutefics

lligats fonamentalment a la negociacioacute compartida del

significat i al respecte a les normes sociocomunicatives

(V)

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES

Hi ha una sensacioacute generalitzada entre els ensenyants i els investigadors que lrsquoensenyament

aprenentatge de les llenguumles es fa cada vegada meacutes complexa En un sistema educatiu com el nostre i deixant de

banda altres raons aquesta complicacioacute pot ser atribuiumlda a diverses causes

a) Hi ha dues llenguumles ambientals que tot lrsquoalumnat en acabar els ensenyaments obligatoris ha de dominar a la

perfeccioacute la llengua progravepia del paiacutes ndashel valenciagrave- i lrsquoaltra llengua oficial ndashel castellagrave

b) La societat exigeix als ensenyaments reglats que proporcionen una competegravencia real en una o dues llenguumles

estrangeres a tot lrsquoalumnat

c) Les aules van convertint-se en multilinguumles amb un augment progressiu drsquoalumnat nouvingut que no sol tenir

cap competegravencia en una o les dues llenguumles ambientals

d) En acabar els ensenyaments obligatoris drsquoacord amb les directrius del Consell drsquoEuropa tot lrsquoalumnat hauria de

posseir una competegravencia plurilinguumle i pluricultural configurada per la foacutermula LM+L2+2LE (llengua materna +

llengua segona + dues llenguumles estrangeres)

Vicent Pasqual Caplletra 45 Tardor 2008) pp 121-122

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Eacutes clar que un tractament de les llenguumles a lrsquoescola que pretenga afrontar aquests problemes ha drsquoexigir meacutes recursos meacutes temps i uns plantejaments didagravectics meacutes eficaccedilos Perograve recursos per a lrsquoeducacioacute mai no en sobren i han de ser distribuiumlts en agravembits muacuteltiples no solament en lrsquoensenyament de llenguumles

El temps dedicat a les llenguumles dins lrsquohorari escolar tampoc no pot augmentar sense discriminar la resta drsquoagraverees Per aixograve resulta tan interessant un enfocament didagravectic com el tractament de llengua i contingut que ens permet complir dos objectius alhora ensenyar els continguts acadegravemics de les diferents disciplines acadegravemiques i proporcionar simultagraveniament competegravencies en la llengua o llenguumles amb quegrave aquests continguts soacuten construiumlts

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA

Activitat 1 Llegeix els fragments seguumlents i defineix quin eacutes el teu

concepte de gramagravetica

ldquoLa reflexioacute gramatical forma part de les activitats encaminades a lrsquoaprenentatge de lrsquouacutes de la llengua

Lrsquoadquisicioacute i lrsquouacutes progressiu del metallenguatge teacute dues fonts drsquouna banda lrsquouacutes que el professorat fa dels conceptes i dels termes gramaticals quan proposa les activitats i les dirigeix drsquoaltra banda els jocs de manipulacioacute del llenguatge en quegrave lrsquoalumnat hauragrave drsquoanar introduint progressivament aquests termes i que hauran de precedir sempre les activitats de sistematitzacioacute i de conceptualitzacioacuterdquo

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA

SECUNDAgraveRIA I BATXILLERAT

Activitat 2 (activitat per parelles) Llegeix el text seguumlent La proposta curricular que estableix el Decret 1112007

de 20 de juliol del Consell pel qual srsquoestableix el curriacuteculum de lrsquoEducacioacute Primagraveria a la Comunitat Valenciana assenyala que ldquola reflexioacute gramatical a estes edats uacutenicament teacute sentit si es fa amb una doble finalitat

drsquouna part aconseguir que el nostre alumnat faccedila expliacutecits els coneixements impliacutecits sobre el funcionament de la llengua que han adquirit en les interaccions amb els altres parlants a fi de corregir-los o perfeccionar-los

i drsquouna altra ampliar les seues possibilitats drsquoexpressioacute eacutes a dir millorar la seua competegravencia comunicativardquo

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el curriacuteculum de batxillerat

srsquoexposa

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Repasseu els texts legals que us hem presentat Vos suggerim uns punts de discussioacute

1048707 Segons el contingut dels objectius quins aspectes ha de tenir en compte la reflexioacute sobre la llengua en lrsquoEducacioacute Primagraveria i en lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria I en el Batxillerat

1048707 Quines implicacions didagravectiques comporta aquesta formulacioacute dels decrets Exigeix canvis radicals en la manera drsquoensenyar llengua Quines limitacions i quins problemes veieu en lrsquoaplicacioacute pragravectica drsquoaquests objectius concrets

1048707 Amb quina mena de proves podem materialitzar aquestes indicacions

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT

Com es planteja la reflexioacute gramatical des de la linguumliacutestica textual

Els quadres que segueixen no soacuten meacutes que una manera de mostrar les possibilitats drsquoaprofitament didagravectic del treball gramatical amb textos en situacioacute Trobareu una descripcioacute molt meacutes detallada dels aspectes que permet treballar un enfocament comunicatiu de la gramagravetica en el llibre Tipotext Una tipologia de textos de no-ficcioacute Barcelona Eumo Editorial 2003

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara llegeix amb atencioacute els seguumlents enunciats i

assenyala si soacuten vertaders o falsos

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES

El llenguatge eacutes un factor clau en el desenvolupament humagrave en la seua doble funcioacute individual i social

Individual en tant que eacutes un instrument que permet a cada individu pensar transformar el seu coneixement regular la seua progravepia activitat i expressar-se

Social perquegrave a meacutes de ser socialment transmeacutes i mantingut els grups humans es construeixen i desenvolupen en una activitat que teacute en el llenguatge el seu eix i suport Eacutes linstrument amb quegrave la cultura es crea es fonamenta i es transmet

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Estretament implicada en la vida afectiva i cognitiva de les persones la llengua constitueix el regulador dels sentiments i el mitjagrave per excelmiddotlegravencia de tot aprenentatge tant vital com acadegravemic

Dominar el llenguatge significa posseir els instruments adequats per a acostar-se millor a linterior dun mateix per a aprendre de forma autogravenoma per a situar-se en relacioacute als altres per a regular la convivegravencia i per a cooperar amb els altres

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

La competegravencia comunicativa entesa com la capacitat de comunicar-se de manera eficaccedil en els diversos agravembits duacutes de la llengua possibilita junt amb la resta de competegravencies bagravesiques la realitzacioacute individual el desenvolupament de lrsquoaprenentatge de manera permanent i autogravenoma la inclusioacute social i lexercici actiu de la ciutadania

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Desenvolupar aquesta competegravencia suposa aprendre les

llenguumles mitjanccedilant el seu uacutes en situacions i contextos de

comunicacioacute diversos ja que les destreses o procediments

continguts imprescindibles per a la millora de la competegravencia

en comunicacioacute linguumliacutestica nomeacutes es desenvolupen a partir

de posar-la en pragravectica en uacutes i a partir duna reflexioacute sobre

aquesta per a aconseguir-ne la millora

Lobservacioacute i anagravelisi del llenguatge en situacions duacutes eacutes

imprescindible per a refermar el domini daquest instrument

i comporta la reflexioacute sobre tots els elements implicats

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

A la Comunitat Valenciana la competegravencia comunicativa es

concreta en la utilitzacioacute adequada i eficaccedil de les dues

llenguumles oficials valenciagrave i castellagrave en un ampli repertori de

situacions comunicatives progravepies de distints contextos amb

un creixent grau de formalitat i complexitat

En la comunicacioacute en llenguumles estrangeres el

desenvolupament daquesta competegravencia ha de proporcionar

destreses bagravesiques relacionades amb les habilitats

linguumliacutestiques abans mencionades aplicades a un repertori de

situacions comunicatives meacutes quotidianes i limitades

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA

Entenem per competegravencia comunicativa lhabilitat per a

utilitzar la llengua eacutes a dir per a expressar i interpretar

conceptes pensaments sentiments fets i opinions a traveacutes

de discursos orals i escrits i per a interactuar linguumliacutesticament

en tots els possibles contextos socials i culturals Escoltar parlar i conversar soacuten accions que exigeixen

habilitats linguumliacutestiques i no linguumliacutestiques per a establir vincles amb els altres i amb lentorn

La competegravencia comunicativa bagravesica implica doncs un conjunt de destreses coneixements i actituds que sinterrelacionen i es recolzen muacutetuament en lacte de la comunicacioacute

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES

La competegravencia comunicativa srsquoestructura en grans blocs que denominarem dimensions Cada una drsquoaquestes dimensions es concreta en una segraverie de subcompetegravencies i per a cada una drsquoaquestes es fa necessari assenyalar uns indicadors drsquoavaluacioacute que descriguen el que ha de saber i saber fer lrsquoaprenent

Dimensions de la competegravencia comunicativa a) Comprensioacute oral b) Comprensioacute escrita c) Expressioacute oral d) Expressioacute escrita e) Interaccioacute oral Pregunta Aquestes subcompetegravencies solament

srsquoha de treballar en les agraverees linguumliacutestiques Per quegrave

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC) 31 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES (TIL)

Activitat 5 a) (Sobre lrsquoenfocament integrat) Reflexioneu

sobre la pragravectica del vostre centre respongueu breument tres preguntes sobre com es realitza la coordinacioacute entre els diferents mestres que treballen sobre el mateix grup drsquoalumnes

a- Les programacions curriculars soacuten conjuntes i atenen a diferents agraverees del curriacuteculum

b- Srsquoestableixen alguns acords sobre la metodologia a utilitzar

c- Srsquoacorden quins han de ser els criteris drsquoavaluacioacute

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

b) (Sobre la unificacioacute de criteris) Comenteu lrsquoafirmacioacute ldquoLa llengua srsquoapreacuten quan srsquousa perograve eacutes absolutament necessari fer molts exercicis perquegrave els alumnes coneguen com srsquousardquo

c) (Sobre la diversificacioacute de tractaments) Eacutes el mateix fer ensenyament en castellagrave amb alumnat valencianoparlant que fer ensenyament en valenciagrave amb alumnat castellanoparlant

d) (Sobre lrsquoorganitzacioacute global) Si reconeixem que ldquoalguns continguts linguumliacutestics es poden aprendre en una llengua i una vegada apresos poden fer-se servir en una altrardquo podem millorar lrsquoeficagravecia drsquoun ensenyament que exigeix tres llenguumles Com

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Lrsquoenfocament integrat de les llenguumles eacutes un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluegravencia de tres processos en els quals van prenent-se decisions basades en principis didagravectics rigorosos i adequades al context en quegrave srsquohan drsquoaplicar

Aquests tres processos soacuten els tres components indefugibles drsquoun enfocament integrat de llenguumles en un centre educatiu la unificacioacute de criteris la diversificacioacute de tractaments i lrsquoorganitzacioacute global

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Unificacioacute drsquoaquells aspectes relacionats amb la didagravectica de les llenguumles sobre els quals tot el professorat ha drsquoarribar a uns criteris unificats Aixiacute la consideracioacute de la llengua com a objecte drsquoaprenentatge la concepcioacute de lrsquoadquisicioacute i lrsquoaprenentatge de la llengua el tractament unificat del metallenguatge i lrsquoenfocament didagravectic

Diversificacioacute Despreacutes drsquohaver unificat els elements que haurien de ser comuns caldragrave passar a diferenciar-ne el tractament segons diverses circumstagravencies com soacuten lrsquoedat dels aprenents la situacioacute de les llenguumles en la societat la presegravencia drsquoaquestes en lrsquoentorn si eacutes la L1 o L2 de la majoria dels alumnes i si sersquon fa un tractament com a agraverea o un uacutes vehicular

Organitzacioacute Hem drsquoorganitzar la sequumlegravencia drsquointroduccioacute de cada llengua la lectura i escriptura i el seu uacutes vehicular A meacutes hem de considerar en quins espais amb quin professorat i quins continguts treballem

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUumlES EN ELCENTRE

Pel que fa al PROFESSORAT cal tenir en compte que en

general cada professor parteix de concepcions molt personals

sobre aspectes crucials relacionats amb la didagravectica de la llengua

- la manera com adquireixen els xiquets les diferents llenguumles en

contextos naturals i en contextos escolars

- el concepte de llengua com a objecte drsquoaprenentatge

- quant i quin ha de ser el metallenguatge que cal utilitzar

Aquestes diferegravencies de partida tenen com a consequumlegravencia que els

enfocaments didagravectics poden arribar a ser molt distints per a una

mateixa llengua ensenyada a xiquets i xiquetes diferents mdashper

professorat distintmdash o per a llenguumles diferents ensenyades als

mateixos xiquets dins una mateixa aula i un mateix centre

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Definicioacute de METALLENGUATGE

Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge

Linstrumental linguumliacutestic que utilitza el metallenguatge procedeix

dun llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest

mateix llenguatge o un altre de qualsevol El linguumlista que escriu

la gramagravetica duna llengua el lexicogravegraf que redacta un diccionari

linformagravetic que descriu un llenguatge de programacioacute o el logravegic

que estudia la validesa o correctesa formal dun enunciat tots ho

fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta tambeacute en

el llenguatge colmiddotloquial frases tals com Quegrave vol dir llibertat en

basc Per a vosaltres mestre i mestra sonen igual o No

es diu men vai es diu men vaig en soacuten testimoni Eacutes gran la

importagravencia del metallenguatge en laprenentatge de la norma

linguumliacutestica

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Quant als ALUMNES cal tenir en compte lrsquoedat que implicaragrave unes maneres meacutes o

menys privilegiades drsquoadquisicioacute- aprenentatge de les llenguumles

les habilitats linguumliacutestiques en la L1 i la L2 que porta de casa o del carrer

el nivell sociocultural familiar que lrsquohauragrave posat en contacte o no amb un estil comunicatiu meacutes o menys descontextualitzat i amb la llengua escrita

i la motivacioacute per a lrsquoaprenentatge i uacutes vehicular de cada llengua

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

En relacioacute amb les LLENGUumlES les possibles dificultats

provenen del fet que

cadascuna de les presents en el curriacuteculum es troba en

una situacioacute sociolinguumliacutestica particular especialment pel que

fa a la quantitat drsquoentrada drsquoinformacioacute mdashinputmdash que hi

reben els xiquets i les xiquetes derivada de la diferent

presegravencia social de cadascuna

i a la diferent motivacioacute per a aprendre-les consequumlegravencia

del diferent prestigi de cadascuna de la distinta percepcioacute

que en tenen els aprenents pel que fa a la seua utilitat i de

la desigual pressioacute social per a coneacuteixer-la (la tiacutepica

resposta El valenciagrave no serveix per a res)

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

I finalment pel que fa al CENTRE hi teacute una importagravencia fonamental la poliacutetica linguumlisticoeducativa mdashreferent a lrsquoensenyament i uacutes vehicular de les llenguumles i al seu uacutes social acadegravemic i administratiumdash que ha adoptat a partir de la negociacioacute i el consens amb la comunitat educativa que ha concretat en el programa drsquoeducacioacute bilinguumle i el disseny particular que aplica

Per exemple pot haver un PNL molt ben fet perograve no srsquoaplica Per exemple el director nomeacutes parla en valenciagrave quan es fa

referegravencia a les Trobades en Valenciagrave El panorama eacutes complex i eacutes el centre mateix a traveacutes de

lrsquoanagravelisi dels problemes la reflexioacute la negociacioacute i el consens el que ha de buscar-hi una solucioacute tegravecnicament idogravenia i alhora aplicable que permeta al centre acomplir els objectius de lrsquoeducacioacute bilinguumle amb el menor esforccedil i el major grau drsquoegravexit

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o en el centre srsquohauran de prendre decisions en cadascun dels nivells que a continuacioacute srsquoexposen i que podem anar construint en qualsevol dels sentits indicats

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS

Quegrave eacutes exactament Es referix a lensenyament dels continguts del

curriacuteculum per mitjagrave duna llengua diferent de lhabitual de lalumne sense necessitat que la dita mategraveria destudi tinga cap relacioacute amb la llengua utilitzada

Per exemple que els alumnes dun institut aprenguen en angleacutes lassignatura dHistograveria

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Aquest enfocament adopta diferents denominacions TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) per

al nostre context AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos

Curriculares en Lengua Extranjera) per a lrsquoentorn del programes en espanyol

CLIL (Content and Language Integrated Learning) eacutes lrsquoexpressioacute meacutes adequada en tots els contextos drsquoaprenentatge de llenguumles estrangeres mitjanccedilant els continguts curriculars

EMILE (Enseignement de Matiegraveres par lrsquoIntegration dune Langue Eacutetrangegravere) i

CLILiG Content and Language Integrated Learning in German)

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC

Lrsquouacutes vehicular de les llenguumles eacutes un element molt important per un tractament integrat en els programes drsquoeducacioacute plurilinguumle

Quan srsquoincorpora la tercera llengua des drsquoEducacioacute Infantil i despreacutes una quarta a partir del 1r cicle de lrsquoESO ESTEM AUGMENTANT DE MANERA CONSIDERABLE EL TEMPS DEDICAT A LES LLENGUumlES la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de lrsquoatencioacute a la resta drsquoagraverees

Cal per tant traspassar una part del treball linguumliacutestic a la resta drsquoagraverees eacutes el que srsquoanomena instruccioacute en la llengua basada en continguts

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Possibilitats El plantejament de TILCCLIL pot ajudar i ser

adaptat a molts i diferents contextos independent de la denominacioacute que adopte lrsquoitinerari i en variades modalitats drsquoaprenentatge plurilinguumle

Instruccioacute de la llengua basada en continguts on aquests soacuten lrsquoescenari on srsquoapreacuten llengua Aciacute srsquoemfasitza en lrsquoaprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drsquoagraverea

bull Aprenentatge de continguts on la llengua eacutes simplement el vehicle per aprendrersquols

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL

TILCCLIL 1- Muacuteltiple focus

Donar suport laprenentatge de llengua en classes de contingut

Donar suport laprenentatge de contingut en classes de llengua

Integrar diverses mategraveriesagraverees de coneixementOrganitzar projectes transversals

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la

confianccedila de lalumne Utilitzar rutines discursives i dactivitats

daprenentatge Exposar en les parets i suros de laula

materials de suport visual de llengua i contingut

Guiar als alumnes en la recerca de materials reals

Fomentar la confianccedila de lalumne perquegrave experimente les seues capacitats linguumliacutestiques

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

3- Autenticitat Anticipar i cobrir les necessitats linguumliacutestiques

de lalumnat Tenir en compte negociar i acomodar els

elements que desperten lintereacutes dels alumnes Connectar laula amb la vida real dels alumnes Connectar amb altres parlants de la llengua

vehicular Utilitzar materials extrets dels mitjans de

comunicacioacute i altres fonts reals

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

4- Aprenentatge actiu Reduir el temps de dissertacioacute del professor Els

alumnes parlencomuniquen meacutes que el professor Els alumnes participen en la programacioacute

dobjectius relacionats amb el contingut la llengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progreacutes i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure laprenentatge cooperatiu Els professors actuen com guies i mediadors en el

proceacutes daprenentatge

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

6- Cooperacioacute del professorat

Dissenyar cursosunitatslliccedilons en cooperacioacute amb professors de llengua i de la mategraveria corresponent

Ensenyament en tagravendem Implicar als pares Implicar a la comunitat local

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

1) Identificar i decidir bull Els objectius de llenguatge bull Els objectius culturals bull Els objectius de contingut bull El tema

2) Seleccionar un objectiutema organitzador 3) Fer una pluja drsquoidees relacionada amb els objectius de

contingut llenguatge i cultura io possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits

4) Activitats sequumlenciades segons els principis drsquoaprenentatge de llenguumles jerarquia de repte linguumliacutestic o conceptual

5) Desenvolupar una planificacioacute de la unitat en tota la seua totalitat

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL

6) Desenvolupar les lliccedilons de la unitat 7) Crear una matriubase de dades que incloga

bull Objectius de llenguatge (vocabulari gramagravetica altres)bull Objectius culturalsbull Objectius de contingutbull Destreses a treballarbull Materials necessarisbull Lliccediloacute en la qual es treballen els objectiusbull Lliccediloacute en la qual es treballen destreses

8) Classificar la base de dades per crear una llista de ldquoxequeigrdquo Utilitzar la llista per a assegurar-se que tots els objectius srsquohan cobert suficientment

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

Quegrave cal fer ara

Crear una unitat didagravectica un exercici un joc amb assignatures professors agraverees diferents i exposar-la a classe individualment

Exemple Professora de Muacutesica i Professora drsquoinformagravetica

LA XTEC

LA XTEC

DIacutePTIC DEL TIRANT httpwwwyoutubecomwatchv=MO3NRVcIM2o

ampfeature=player_embedded UNITAT DIDAgraveCTICA

FONTS DE XIXONA FFONTS DE XIXO

NAppt TAgraveNDEMS

LINGUumlIacuteSTICS

PREGUNTES ORALS 1 COM A PROFESSIONARLS DE

LrsquoENSENYAMENT PER QUEgrave CREUS QUE EacuteS IMPORTANT QUE DOMINES EL REGISTRE ESTAgraveNDARD QUINS AVANTATGES PRESENTA EL DOMINI DE LrsquoESTAgraveNDARD DAVANT DrsquoALTRES DIALECTES DE LA LLENGUA

2 CREUS QUE EL BILINGUumlISME EacuteS UN FENOMEN POSITIU O PER CONTRA POT AFECTAR NEGATIVAMENT EL PROCEacuteS DrsquoAPRENENTATGE

3 EL CONEIXEMENT DEL REGISTRE ESTAgraveNDARD CONSIDERES QUE HAURIA DE SER NECESSARI PER PART DE TOT EL PROFESSORAT O NOMEacuteS PER PART DELS PROFESSORS QUE FAN CLASSE DE LLENGUA EN VALENCIAgraveANGLEacuteS

4 QUEgrave INTERPRETES A PARTIR DE LrsquoAFIRMACIOacute ldquoTOTS SOM PROFESSORS DE LLENGUA

B3 Lrsquoactualitzacioacute linguumliacutestica del professorat dagraverees no linguumliacutestiques no acaba en un nivell concret de competegravencia linguumliacutestica assolit Proposa davant el claustre algunes liacutenies de funcionament en un centre educatiu per a millorar i actualitzar la competegravencia linguumliacutestica del professorat Qui hi hauria destar implicat

PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al

voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)

AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades

AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes

- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)

- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir

AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de

formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com

a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa

AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat

LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo

El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

PREGUNTES EXAMEN AB Hauragraves vist al llarg del curs de formacioacute que els continguts giraven al

voltant drsquoun treball o tasca globalitzadora Sobre el treball de confeccioacute de tasques comunicatives o de plurigestioacute analitza el valor drsquoaquest enfocament metodologravegic a partir del teu treball com a docent (curriacuteculum coordinacioacute departamental o interdepartamental continguts extracurriculars transversals)

AB Redacta algunes propostes de treball per tasques que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades

AB Redacta una proposta de treball per tasques - (la introduccioacute solament com si lrsquohagueres de proposar a un grup de professors com a idea inicial) - la finalitat general i la proposta metodologravegica que podries plantejar en relacioacute amb lrsquoagraverea o continguts curriculars que imparteixes

- Assenyalarsquon un contingut per a cada una de les altres agraverees de coneixement que podrien estar-hi implicades (almenys quatre a part de la que tu imparteixes)

- Assenyalarsquon les competegravencies bagravesiques que caldria adquirir en aquesta tasca i des de quina agraverea o agraverees es podrien assolir

AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de

formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com

a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa

AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat

LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo

El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

AB Confecciona una pregunta drsquoexamen - drsquoalguna de les unitats estudiades durant el curs de

formacioacute tegravecnica - per als teus alumnes a final de trimestre plantejada com

a tasca comunicativa Fes davall un esquema amb els elements i les caracteriacutestiques que ha de tindre tota tasca comunicativa

AB Has perdut els llibres de text i no en tindragraves fins la setmana que ve Perograve per sort tens lrsquoordinador a prop i connexioacute a internet per a poder fer les classes de tota la setmana Dissenya un guioacute complet sobre continguts materials i programes educatius que pogueres fer servir per a fer aquesta classe Sigues pragravectic ordenat i explicarsquot en el guioacute de manera clara i entenedora perquegrave despreacutes has de passar fotocogravepies a lrsquoalumnat

LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo

El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

LANEgraveCDOTA DE CURROEn aquesta petita anegravecdota fictiacutecia apareix un clar exemple del fenomen de dues llenguumles en contacte perograve que de cap manera seria estrany trobar al llarg de les nombroses zones poliacuteglotes del moacuten No obstant aixograve la relacioacute entre ambdues no es fa en un nivell drsquoigualtat sinoacute que lrsquoangleacutes en aquest cas gaudeix del prestigi i del reconeixement social (a banda de ser la llengua majoritagraveria perquegrave eacutes parlada per un major nombre drsquoindividus eacutes a dir la llengua A) El castellagrave per la seua banda eacutes la llengua B o llengua minoritzada sense estatus i carregada de prejudicis encara que tinga meacutes de 50 milions de parlants al moacuten (i per tant siga susceptible drsquoeacutesser considerada majoritagraveria) i en altres paiumlsos actue com llengua dominant En altres paraules en compte drsquouna situacioacute de contacte en el text trobem un fenomen de conflicte linguumliacutestic que condueix a una conspiacutecua situacioacute de diglogravessia El cambrer ha de parlar una llengua forana en el seu treball per a evitar que la clientela pense que ldquoeacutes un bar de poca categoriardquo

El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

El cambrer doncs eacutes capaccedil drsquoutilitzar les dues llenguumles sense massa problema Per un costat aquest fet lrsquohabilita per al desenvolupament del seu mitjagrave de vida el seu aleshores eacutes un clar cas de bilinguumlisme instrumental ja que el seu aprenentatge de lrsquoangleacutes ha estat determinat per interessos utilitaris Per lrsquoaltre aquesta situacioacute mostra allograve que el linguumlista valenciagrave Lluiacutes Aracil va anomenar com a bilinguisme unilateral puix sols els parlants de la llengua B necessiten coneacuteixer els dos codis linguumliacutestics de la realitat del seu entorn Tanmateix a la hipotegravetica situacioacute descrita existeix un bilinguumlisme assimilista amb un cert tarannagrave substitutiu els diferents mecanismes extralinguumliacutestics (en aquest cas el propietari del bar) aiumlllen lrsquouacutes de la llengua en inferioritat de condicions a situacions esporagravediques i marginals dins de lrsquoindret (la parla del cambrer amb el cuiner) Aquestes situacions diglogravessiques afavoreixen una progressiva utilitzacioacute residual del castellagrave la qual que podria posar en perill la seua supervivegravencia als Estats Units

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

Arran de tot allograve esmentat abans i de les normes expliacutecites imposades per lrsquoamo del bar (parlar en angleacutes als clients) ens hi trobem de manera gairebeacute inconscient amb una segraverie de normes impliacutecites que reduiran tambeacute el castellagrave a usos exclusivament familiars Consequumlentment tampoc seria estrany veure lrsquoaparicioacute de sentiment drsquoautoodi vers la progravepia llengua

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68

Per a concloure hem de dir que si beacute el cambrer podria ser eximit de culpa per parlar angleacutes amb els clients (recordem que eacutes un requeriment del seu cap) no eacutes menys cert que pot considerar-se com imperdonable el trencament que ell fa de la lleialtat que se suposa que un hom teacute envers la seua llengua quan un compatriota li parla en ella

Sense aquest sentiment impliacutecit de lleialtat eacutes quasi impossible arribar a una situacioacute de normalitzacioacute linguumliacutestica en la qual les dues llenguumles tinguen una ldquomateixa categoriardquo sobretot quan als Estats Units aquells que parlen castellagrave pertanyen a les classes socials meacutes desfavorides i si constantment les autoritats educatives restringeixen els agravembits drsquouacutes i redueixen la presegravencia drsquoassignatures de castellagrave en el curriacuteculum amb el beneplagravecit dels mateixos pares hispans Afortunadament la tasca normativitzadora i estandarditzadora del castellagrave ja fou feta fa molt de temps al nostre paiacutes perograve allograve hauria de fer-nos pensar en totes aquelles llenguumles que com en el cas de la del cambrer estan patint un clar proceacutes de regressioacute

• Petita crogravenica drsquoun professor a secundagraveria de Toni Sala
• VIATGE A LES ENTRANYES DE LA LLENGUA DE LA RIQUESA A L AGONIA
• Tractament integrat de llenguumles i de llenguumles i continguts
• OBJECTIUS
• TAULA
• QUumlESTIONARI INICIAL
• Slide 7
• 1 EL PAPER DE LA GRAMAgraveTICA EN LrsquoAPRENENTATGE DE LLENGUumlES
• Slide 9
• 11 LrsquoAPRENENTATGE DE LA GRAMAgraveTICA
• 12 LA REFLEXIOacute SOBRE LA LLENGUA EN LrsquoEDUCACIOacute PRIMAgraveRIA SECUND
• Slide 12
• I en el DOGV nuacutem 5086 de 15 de juliol de 2008 on es regula el
• Slide 14
• 13 LA REFLEXIOacute LINGUumlIacuteSTICA EN LA DIDAgraveCTICA DEL TEXT
• Slide 16
• Slide 17
• Activitat 3 (activitat per parelles i despreacutes grup classe) Ara
• Slide 19
• 2 TRACTAMENT DE LES DESTRESES LINGUumlIacuteSTIQUES
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• 22 DEFINICIOacute DE COMPETEgraveNCIA COMUNICATIVA
• 23 DIMENSIONS I SUBCOMPETEgraveNCIES
• Slide 27
• 3 ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGUumlES (TIL I TILC)
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• 311 DIFICULTATS PER A ENCETAR I MANTENIR UN TRACTAMENT INTEGR
• Definicioacute de METALLENGUATGE
• Slide 34
• Slide 35
• Slide 36
• Quant a les possibilitats del Plantejament Integrat
• Des del manament curricular fins a la intervencioacute en lrsquoaula o e
• 34 TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS
• Slide 40
• 3412 Justificacioacute Per quegrave els TILC
• Possibilitats
• 342 CONSIDERACIONS METODOLOgraveGIQUES DEL TILCCLIL
• 2- Entorn daprenentatge motivador i que fomente la confianccedila
• 3- Autenticitat
• 4- Aprenentatge actiu
• 6- Cooperacioacute del professorat
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL
• 343 MODELS DrsquoAPLICACIOacute DE TILCCLIL (2)
• EXEMPLE DrsquoUNITAT DIDAgraveCTICA TILC
• Slide 51
• Slide 52
• Slide 53
• Slide 54
• Quegrave cal fer ara
• LA XTEC
• Slide 57
• DIacutePTIC DEL TIRANT
• FONTS DE XIXONA
• PREGUNTES ORALS
• Slide 61
• Slide 62
• PREGUNTES EXAMEN
• Slide 64
• LANEgraveCDOTA DE CURRO
• Slide 66
• Slide 67
• Slide 68