unitat 2 roques i minerals
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
![Page 1: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/1.jpg)
UNITAT 2MATERIALS TERRESTRES: ROQUES I MINERALShttp://www.youtube.com/watch?v=0_Am89QH7Wk&feature=related
![Page 2: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/2.jpg)
PREGUNTES PRÈVIES
1. Saps per què hi ha diferents tipus de roques? 2. Quines diferències hi ha entre un mineral i una
roca? 3. Si vas d’excursió a la muntanya i trobes un
mineral d’aspecte vitri, quines proves li faries per saber quin és?
4. Coneixes algunes aplicacions de les roques? Explica-les.
5. Fes una llista dels materials que s’han utilitzat per construir las casa on vius.
![Page 3: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/3.jpg)
1. ELS MINERALS
Definició: materials sòlis, inorgànics i d’origen natural que tenen una composició química determinada i una estructura atòmica ordenada.
Mecanismes de formació: Cristal·lització a partir de fluids evaporació del
solvent, refredament del magma o sublimació de vapors.
Transformació en estat sòlid a partir d’un o més minerals per canvis de P i T.
![Page 4: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/4.jpg)
2. PROPIETATS FÍSIQUES DELS MINERALS Hàbit: forma externa en què està
cristal·litzat. Ex: prismàtic, columnar. Densitat: relació entre la massa i el volum
(g/cm3). Punt de fusió: T a la qual es fon un mineral Duresa: resistència de la superfície a ser
ratllada. Es compara amb l’escala de Mohs. Tenacitat: resistència a ser trencat o
deformat.
![Page 5: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/6.jpg)
Fractura: aspecte en trencar-se. Exfoliació: trencar-se en làmines. Color: no és fiable, perquè alguns minerals
presenten diversos colors. Ratlla de color: color del mineral polvoritzat al
ratllar porcelana. Lluïssor: aspecte en reflectir la llum. Metàl·lica, no
metàl·lica i mat. Birefrigerància: desdoblament de la llum en
travessar el mineral. Ex: calcita. Magnetisme: comportament davant d’imants de Fe,
atracció (magnetita) o repulsió. Conductivitat: comportament com a conductors
elèctrics, conductors (metalls) o no conductors.
![Page 7: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/7.jpg)
CLASSIFICACIÓ DELS MINERALSNOM COMPOSICIÓ EXEMPLES
Elements natius Un sol element químic Cu, Au, Ag
Sulfurs Combinacions sense O d’element metàl·lics amb S
Pirita, galena, cinabri, blenda, calcopirita
Halurs Combinacions de metalls amb elements halògens (Fl Cl)
Halita, silvina, fluorita
Òxids i hidròxids Combinacions de metalls amb O o OH
Limonita, magnetita, oligist o hematites
Carbonats, nitrats i borats Combinacions d’oxisals amb metalls
Calcita, malaquita
Sulfats, cromats, molibdats i wolframats
Combinacions d’oxisals amb metalls
Guix
Fosfats, arsenats i vanadats
Combinacions de P, Ar o V amb O
Apatita
Silicats. Els més abundants (escorça terrestre)
Combinacions de tetaedres de Si (SiO4
4-).Quars, ortosa, mica
![Page 9: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/9.jpg)
Definició: agregats de minerals essencials i accessoris.
TIPUS DE ROQUES
ÍGNIESRoques endògenes,
formades per solidificació del
magma
METAMÒRFIQUESRoques endògenes, formades a partir
d’altres roques per altes P i T
SEDIMENTÀRIESRoques exògenes,
formades per erosió,transport i sedimen-
tació.
![Page 10: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/10.jpg)
3.1 Roques ígnies o magmàtiques Magmatisme: refredament i solidificació del
magma. Cristal·lització seqüenciada
Reaccions contínues:
Les més abundants.
Canvi gradual de la composició dels minerals en formació
Reaccions discontínues:
Canvi brusc de la composició dels minerals en formació
![Page 11: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/11.jpg)
Sèries de reacció de Bowen
![Page 12: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/12.jpg)
TEXTURA: forma, mida i distribució dels minerals que formen la roca. Informa
sobre la solidificació del magma.
TEXTURA GRANULAR: cristalls delmateix volum, visibles a ull nu. Cristal·litza-
ció lenta.
TEXTURA VÍTRICA: sense cristalls.Solidificació molt ràpida.
TEXTURA AFANÍTICA: cristalls no sonvisibles a ull nu. Cristal·lització ràpida.
TEXTURA PORFÍRICA: cristalls grans visiblesa ull nu (fenocristalls) i cristalls molt petits visibles al microscopi (microcristalls). Cristal·litació lenta i
ràpida.
![Page 13: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/13.jpg)
SIENITA (T. GRANULAR) OBSIDIANA (T. VÍTRIA)
BASALT (T. AFANÍTICA)PÒRFIR GRANÍTIC
(T. PORFÍRICA)
![Page 14: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/14.jpg)
TIPUS DE ROQUES ÍGNIESPLUTÒNIQUES VOLCÀNIQUES FILONIANES
Solidificació lenta del magma i en profunditat en els plutons.
Solidificació ràpida del magma en la superfície terrestre.
Solidificació intermèdia del magma, cristal·lització lenta i ràpida en els filons.
Textures granulars Textures afanítiques, vítries i porfíriques.
Textures afanítiques i porfíriques.
Ex: granit, gabre, peridotita.
Ex: basalt, andesita, obsidiana, pumicita.
Ex: pòrfir granític, pegmatita.
![Page 15: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/15.jpg)
GRANIT (PLUTÒNICA)
![Page 16: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/16.jpg)
GABRE (PLUTÒNICA)
![Page 17: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/17.jpg)
PERIDOTITA (PLUTÒNICA)
![Page 18: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/18.jpg)
BASALT (VOLCÀNICA)
![Page 19: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/19.jpg)
OBSIDIANA (VOLCÀNICA)
![Page 20: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/20.jpg)
PUMICITA (VOLCÀNICA)
![Page 21: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/21.jpg)
PÒRFIR (FILONIANA)
![Page 22: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/22.jpg)
3.2 Roques metamòrfiques
Metamorfisme: transformació de les roques degut a l’augment de la pressió i la temperatura.
METAMORFISME DE CONTACTE METAMORFISME REGIONAL
Per la temperatura Per la pressió
Foliació: textura en forma de làmines, la roca es pot trencar en superfícies planes. S’utilitza per classificar les roques metamòrfiques.
![Page 23: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/23.jpg)
Roques sense foliació
Metaformisme de contacte: els minerals recristal·litzen per l’augment de T i augmenten el V.
Les més importants són: marbre i quarsita cornubianita amfibolita migmatita
![Page 24: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/24.jpg)
MARBRE
![Page 25: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/25.jpg)
MIGMATITA
![Page 26: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/26.jpg)
Roques amb foliació
Metamorfisne regional: recristal·lització dels minerals per l’augment de la P que provoca foliació.
Segons els grau de metamorfisme: pissarres fil·lites esquists gneis
_
+
![Page 27: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/27.jpg)
PISSARRA
![Page 28: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/28.jpg)
FIL·LITA
![Page 29: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/29.jpg)
ESQUISTS
![Page 30: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/30.jpg)
GNEIS
![Page 31: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/31.jpg)
3.3 Roques sedimentàries
Com es formen? Per alteració i destrucció de roques preexistents i transformació dels sediments.
COMPONENTS O PARTÍCULES
CLASTS CRISTALLS FÒSSILS (BIOCLASTS)Fragments de
roca erosionats i transportats
Formats per precipitació
química en medi aquós
Restes esquelètiques d’éssers vius
![Page 32: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/32.jpg)
Diagènesi: transformació dels sediments (canvis físics, químics i biològics) en roques sedimentàries.
ETAPES
COMPACTACIÓLes partícules lliures
del sediment s’ajunten pel pesdels materials superiors.
Reducció del volum, de la porositat,expulsió dels fluids i
augment de la densitat.
CIMENTACIÓFarciment dels espais buits entre les partícules amb els productes precipi-
tats que fan de ciment.Pèrdua de porositat i permeabilitat.
RECRISTAL·LITZACIÓFormació de nous minerals al reaccio-
nar les partícules del sediment amb els Ions de les aigües o per augment de la
pressió i la temperatura.
![Page 33: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/33.jpg)
Classificació de les roques sedimentàries Roques detrítiques: formades per
acumulació de clasts disgregats, arrencats i transportats. Es classifiquen segons la mida dels clasts.
RUDITES GRESOS
Formades per graves, fragments de més de 2 mm i envoltats i cimentats per una matriu fina:
- CONGLOMERATS: clasts arrodonita
- BRETXES: clasts angulosos
LUTITES
Formades per clasts d’entre 1/16 i 2 mm (sorres):
-QUARSARENITES
-ARCOSES
-GRAUVAQUES
-CALCARENITES
Formades per clasts de mida inferior a 1/16 mm (minerals d’argila) i estan poc cimentades, es disgreguen fàcilment:
-ARGIL·LITES < 1/256 mm
-LIMOLITES 1/16 – 1/256 mm-MARGUES CaCO3
![Page 34: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/34.jpg)
CONGLOMERATS
ROQUES DETRÍTIQUES, RUDITES
![Page 35: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/35.jpg)
BRETXES
ROQUES DETRÍTIQUES, RUDITES
![Page 36: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/36.jpg)
Roques no detrítiques: formades per precipitació de diferents ions minerals dissolts a l’aigua o de restes procedents d’organismes.
CARBONÀTIQUES EVAPORÍTIQUES SILÍCIES CARBONOSES
Component principal els carbonats, en forma de calcita o dolomita
- CALCÀRIES (CRETA, CALCÀRIA NUMMULÍTICA I LUMAQUEL·LA)
-DOLOMIES
Formades per precipitacions de sals.
-CALCITA
-GUIX
-HALITA
-SILVINA
Origen orgànic, formades per l’acumulació de sílice
-SÍLEX
-TRÍPOL
Contenen molta matèria orgànica.
-CARBONS (TORBA, LIGNIT, HULLA I ANTRACITA)
-PETROLI
![Page 37: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/37.jpg)
Formació de les roques carbonàtiques Formació continental: precipitació química del
CaCO3, sobretot en aigües subterrànies. Es formen travertins i toves.
Formació marina: l’esquelet d’organismes marins fixa el carbonat i al morir s’acumulen al fons i donen lloc a fòssils. Es formen cretes, calcàries nummulítiques i lumaquel·les.
Dolomitització: part del Ca de la roca calcària és substituit pel Mg de la dissolució que l’envolta. Es formen dolomies.
![Page 38: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/38.jpg)
Formació de roques carbonoses: carbonatització (al continent) 1ª Fase biològica acumulació de restes vegetals
al fons d’una zona pantanosa estàtica i anaeròbia. Aquestes restes són descompostes pels bacteris anaerobis, provocant un enriquiment en C. Es forma la TORBA.
2ª Fase bioquímica enterrament de la torba per l’acumulació de sediments, augment de la P i de la T. S’eliminen els volàtils i s’enriqueix el C. Es formen LIGNIT, HULLA I ANTRACITA.
![Page 39: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/39.jpg)
Formació de roques carbonoses: la maduració del petroli (al mar) Petroli barreja d’hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos, i de
substàncies orgàniques i inorgàniques. 1. A les plataformes continentals es diposita la matèria orgànica
(plancton) barrejada amb sediments. 2. La matèria orgànica es coberta per sediments (condicions
anaeròbiques) i es descomposta per bacteris. Es forma una pasta anomenada querogen. FASE BIOLÒGICA.
3. Enterrrament del querogen, augment de la P i la T. Es forma una barreja d’hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos, es tracta del petroli. FASE FISICOQUÍMICA.
4. El petroli ascendeix cap a la superfície per la seva baixa densitat i la seva mobilitat. S’acumula i forma els jaciments petrolífers.
![Page 40: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/40.jpg)
4. JACIMENTS MINERALS Definició: agregat de substàncies d’origen mineral que es troba
a l’escorça terrestre, i que és susceptible de ser explotat econòmicament. Si l’extracció no és rendible s’anomena mineralització.
Classificació segons el procés geològic que els ha originat: Jaciments filonians Jaciments de concentració magmàtica Jaciments de metamorfisme de contacte Jaciments de metamorfisme regional Jaciments de sediment estratiformes Jaciments d’oxidació i enriquiment supergènic Jaciments de sublimació
![Page 41: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/41.jpg)
JACIMENTS FILONIANS
Filons Estructures planes, relacionades amb fractures (falles o diàclasis).
Ascenció de solucions hidrotermals procedents de les últimes fases de solidificació d’un magma.
Precipitació dels ions, formant una gran varietat de minerals com Pb, Zn, Ba, Fl, Cu, Fe…
![Page 42: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/42.jpg)
JACIMENTS DE CONCENTRACIÓ MAGMÀTICA Concentració de minerals durant la
solidificació d’un magma. En les primeres etapes es formen roques
bàsiques amb minerals de Cr, Fe (magnetita), Ti o diamants. Es tracta de la sèrie discontínua de Bowen.
![Page 43: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/43.jpg)
JACIMENTS DE METAMORFISME DE CONTACTE Es formen a partir del contacte entre
intrusions plutòniques i roques sedimentàries.
S’originen substàncies volàtils àcides a elevada T que reaccionen amb les roques sedimentàries (metasomatisme).
Jaciments tipus skarn quan les roques sedimentàries són calcàries. Es formen minerals metàl·lics com magnetita, calcopirita o talc.
![Page 44: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/44.jpg)
JACIMENT DE METAMORFISME REGIONAL Es formen per un agument de la P i T,
sobretot de la P. Els ions es dissolen i es desplacen per les
roques originant concentracions de minerals. A Catalunya són pràcticament inexistents.
![Page 45: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/45.jpg)
JACIMENTS SEDIMENTARIS ESTRATIFORMES Són de morfologia tabular i concordants
(paral·lels) amb els estrats. Són d’origen sedimentari, formades per
precipitació dels minerals. Es formen les roques carbonoses i
evaporítiques. Es formen minerals d’òxids de Fe, de Pb i de
Zn, i de fosfats.
![Page 46: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/46.jpg)
Jaciments estratiformes de tipus red-bed Originen minerals metàl·lics, com Cu, Pb, Zn, Fe, Ni i U. Es formen per lixivació d’elements metàl·lics que són transportats a través dels rius, fins a la conca sedimentària, on precipitan i s’incorporen a les roques detrítiques.
Jaciments estratiformes evaporítics es formen per precipitació de sals en mars interiors, llacs o albuferes. Es formen guix, halita i silvina.
Plaers dipòsit dels clasts i minerals més densos en rius o torrents per canvis de pendent. Ex: plaers d’estany, de Zn i d’or.
![Page 47: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/47.jpg)
JACIMENTS D’OXIDACIÓ I ENRIQUIMENT SUPERGÈNIC Es formen per meteorització química en les
roques que afloren a la superfície. Es formen argiles i altres minerals que són
dissolts per les aigües. A la zona superior (zona d’oxidació) es
concentren minerals en forma d’òxids, sulfats o carbonats.
A la zona inferior (enriquiment supergènic) precipiten sulfurs, com la pirita.
![Page 48: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/48.jpg)
JACIMENTS DE SUBLIMACIÓ Cristal·lització de minerals a partir de
substàncies gasoses. Característics de zones volcàniques. Els més típics són els de sofre. A Catalunya no existeixen.
![Page 49: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/49.jpg)
5. USOS DE LES ROQUES I ELS MINERALS 5.1 Roques industrialsles utilitzem només per
les seves propietats físicoquímiques: Àrids: fragments de roca triturada. S’utilitza en obres
públiques i contruccions arquitectòniques (vies tren, asfalt). Aglomerats: barreja de roques amb àrids i aigua, formant
una massa (ciment). S’utilitzen en la construcció. Roques de construcció: roques que es poleixen (granit,
marbre) o es tallen (pissarra). S’utilitzen com a element estructurals de les construccions (cuines, façanes, teulades).
Vidre: roques amb molt de sílice (quarcita). Ceràmica: roques amb molts silicats d’Al (argila). Es
fabriquen ceràmiques sanitàries, forns, xemeneies, etc.
![Page 50: Unitat 2 roques i minerals](https://reader033.vdocumento.com/reader033/viewer/2022061120/546d005caf79595e658b78ca/html5/thumbnails/50.jpg)
5.2 Roques i minerals com a recurs energètic els utilitzem per obtindre energia: Roques: les utilitzades per obtindre combustibles
fòssils (carbó i petroli). Minerals industrials - Metàl·lics: s’extreu algun
metall. Ex: oligist (Fe), galena (Pb). - No metàl·lics: no
s’extreu cap metall. Ex: pirita
(àcid sulfúric), halita (sal).