UNA XARXA GIRONINA DE BOSCOS TERAPÈUTICS VINCULADA A BOSCOS D’ALT VALOR NATURAL

Boscos terapèutics, un projecte de país

“Persones que cuiden dels boscos, boscos que cuiden de les persones”

La conjuminació en el projecte de dimensions tan importants com l’equilibri territorial, la dinamització del medi natural, el foment de la salut i el benestar i la projecció del turisme sostenible, a més de llur replicabilitat, requereixen d’una àmplia xarxa d’actors, pluridisciplinar i a diferents nivells. Aquesta múltiple complicitat i cooperació és la que farà possible el desplegament de tota la seva força, potencial i transcendència com a projecte de país.

En paral·lel, i com a resultat d’aquesta sinergia, la constitució d’una xarxa de boscos a dinàmica natural representa l’eina amb major transcendència ecològica per a la conservació de la biodiversitat terrestre del país. El desplegament del programa Sèlvans permet que la vegueria de Girona, i per extensió també Catalunya, esdevingui un referent en la custòdia i valorització del patrimoni forestal més valuós.

El conferiment a aquesta xarxa d’una dimensió en salut i benestar obre un nou camí per a la tan necessària reconnexió de la societat amb la natura.

Versió document: 27 de desembre de 2016

Context i antecedents JAPÓ

Sota el concepte japonès del shinrin-yoku (bany de bosc), des de 1982 l’Agència Forestal Japonesa (dependent del Ministeri d’Agricultura, Forests i Pesca) ha configurat una xarxa de 48 “boscos terapèutics”, amb un guiatge professional i sistema de certificació associats, que rep uns 10 milions d’usuaris l’any. L’objectiu primer d’aquesta infraestructura ha estat reduir a mig termini la despesa en seguretat social.

La vocació d’aquests boscos és oferir un servei de benestar i salut destinat a la població sana així com servir de reforç en teràpies curatives o pal·liatives per a pacients amb patologies i malalties de diversa naturalesa. El programa vinculat d’investigació clínica és referent a nivell mundial i es coneix amb el nom de “Medicina Forestal”.

COREA DEL SUD

El Pla Forestal del país té entre els seus objectius principals el benestar de la població. Ha invertit més de 140 milions de dòlars en el Centre Nacional de Teràpia Forestal. Actualment existeixen 3 boscos terapèutics reconeguts oficialment, i està projectat crear-ne 34 més fins al 2017. Una de les seves universitats capdavanteres ja ofereix el títol de postgrau en “teràpia forestal”. El Servei Forestal Coreà preveu incorporar 500 “guardes forestals terapèutics” en els propers tres anys.

EEUU

L’Associació de Natura i Teràpia Forestal, referent a nivell internacional, ha desenvolupat un sistema de certificació de “guies de banys de bosc”, amb la idea que es vagi estenent arreu del món. Aquest juny de 2016 s’ha desenvolupat a Irlanda el primer curs a Europa -en què hi ha participat les dues guies formadores del programa #BanysdeBosc #Sèlvans-.

EUROPA

El maig de 2016 s’ha celebrat a Belgrad un “Simposi de Medicina Forestal” amb participació internacional, organitzat per l’Associació de SPAs de Sèrbia, focalitzat en promoure el turisme de salut en base a programes de medicina forestal.

El 2010 Finlàndia emprèn projectes de recerca sobre la promoció de la salut mitjançant estades al bosc. Suècia impulsa el 2009 un mòdul de programes pilot amb medicina forestal per millorar la reincorporació a la feina de persones amb problemes de salut relacionades amb l’estrès.

A França, Suïssa i Bèlgica, existeixen nombroses iniciatives privades que treballen el concepte de “silvoteràpia” consistents en l’estudi del poder curatiu dels arbres i la realització de banys de bosc.

A Itàlia, que compta amb un 18% de la seva superfície de bosc destinada a lliure evolució natural, el sector turístic incorpora l’atractiu i potencial dels serveis ecosistèmics dels espais millor conservats.

A Alemanya, l’Estratègia Forestal 2020 inclou com a pilar bàsic el seu desenvolupament envers la Salut i el Turisme.

El Land alemany de Mecklenburg-Vorpommern, conjuntament amb 53 balnearis i centres de salut, està desplegant un projecte pilot pioner d’implementació de boscos terapèutics com a nou producte de turisme de salut. Amb aquest projecte, aquesta regió esdevé pionera a Europa en la promoció del turisme de salut associat als boscos.

La Llei de Boscos de Mecklenburg-Vorpommern de 2005 (18.10.2005, § 22) apunta la possibilitat de certificar sectors de forest com a Boscos Saludables i Boscos Terapèutics, normativa que resulta capdavantera a Alemanya. Aquest Land té aproximadament un 21% de superfície de bosc, predominantment en el sistema costaner.

Des de 2013 s’està desenvolupant un projecte pilot de turisme de salut a escala europea, en el marc de l’instrument FEDER sobre “Desenvolupament del recurs natural BOSC per al seu desenvolupament com a Bosc Saludable i Bosc Terapèutic i llur comercialització”. A banda del propi Land, el projecte implica el Ministeri d’Agricultura, Medi Ambient i Protecció del Consumidor (200.000 €) i també el Ministeri de d’Economia, Urbanisme i Turisme (176.000 €). Enguany ja es disposa de la conceptualització i de les orientacions per a l’estructuració, certificació i comercialització de les ofertes turístiques.

Concretament, el Bosc Terapèutic del municipi d’Heringsdorf, de 266 ha, previsiblement se certificarà durant 2017. Amb un pressupost de 500.000 €, el Ministeri de Medi Ambient hi aportarà 336.000 €. Les actuacions compaginaran l’ús públic amb la preservació dels seus valors ambientals.

El Land de Mecklenburg-Vorpommern està organitzant per al setembre de 2017 el 1er Congrés Internacional sobre “Potencial dels Boscos en la Salut”, el programa del qual és http://www.mv-baederverband.de/de/baederverband-und-service/kongress-gesundheitspotenzial-wald-13.-14.-september-2017/programm. Una delegació austríaca ja ha confirmat la seva assistència al congrés.

Conceptes Des de 2013, Acciónatura (www.accionatura.org) està treballant la configuració i implementació d’una “Xarxa de Boscos Terapèutics” a Catalunya, vinculada a la conservació i custòdia de boscos d’alt valor natural, com a projecte derivat del programa #Sèlvans de conservació de boscos madurs o premadurs. La informació del programa és disponible al web www.banysdebosc.cat.

Un “bany de bosc” consisteix en una estància tranquil·la i accessible a tothom en un bosc terapèutic, majoritàriament mitjançant guiatge i en grups reduïts (màxim 12 persones). Els beneficis en la salut i el benestar es potencien, entre d’altres, gràcies a l’aerobiologia forestal, el caminar lent, el silenci, la relaxació i la respiració conscient... en definitiva, una (re)connexió amb l’entorn natural a través de tots els nostres sentits. La comunitat científica va descobrint cada cop més com les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals potencien múltiples beneficis en l’organisme humà, tant psicològics com fisiològics. Un “bosc terapèutic Sèlvans” vol ser un bosc amb una qualitat paisatgística que conté components de maduresa en què, de forma conscient i intencionada, s’orienta el seu ús públic cap a l’oferiment d’un servei de salut i benestar. La capacitat guaridora i terapèutica de l’activitat, més enllà de saludable, es deu essencialment a una major riquesa i complexitat d’un ecosistema forestal més evolucionat i naturalitzat en combinació amb una actitud apropiada per part de l’usuari. El programa #BanysdeBosc #Sèlvans d’Acciónatura es basa en els següents 5 pilars, els requeriments bàsics dels quals es volen validar mitjançant un SISTEMA DE CERTIFICACIÓ. 1. La QUALITAT DEL BOSC que ha d’esdevenir terapèutic. Caldrà que contingui components de

maduresa, una palesa naturalitat i complexitat ecològic,a i una harmonia paisatgística. 2. La CUSTÒDIA dels boscos terapèutics identificats, mitjançant acords amb la respectiva propietat

forestal en relació a la seva conservació a llarg termini i les condicions de l’ús públic. Es remarca que l’entesa per a la implementació d’un bosc terapèutic facilita la preservació d’altres rodals d’alt valor natural en la mateixa finca, que esdevindran santuaris de biodiversitat la pressió de l’ús públic.

3. La concertació amb ACTORS DEL TERRITORI de l’ús terapèutic i l’aprofitament sostenible del nou servei. Les sinergies amb els equipaments de salut i benestar, els allotjaments rurals i les agències de turisme sostenible generen una dinamització econòmica a nivell local.

4. El GUIATGE PROFESSIONALITZAT que, a banda de propiciar el benefici terapèutic en l’usuari, ajudarà a promocionar i coordinar les activitats així com vetllar per a una correcta capacitat de càrrega de l’espai.

5. El desenvolupament d’un PROGRAMA D’INVESTIGACIÓ MÈDICA associat al programa dels #BanysDeBosc, per tal d’evidenciar científicament els efectes terapèutics del bosc en la salut i el benestar de les persones.

Girona, país de boscos amb gran potencial terapèutic

El desplegament d’una Xarxa de Boscos Terapèutics a la veguera de Girona és òptima perquè:

o El medi forestal gironí, com també el català, compta amb una gran diversitat de boscos quant a espècies i configuracions (boscos mixtes, caducifolis, perennifolis, etc.), amb ambients mediterranis, atlàntics i continentals. Aquesta diversitat es tradueix en un gran ventall de potencials propietats guaridores, a la vegada que la possibilitat d’una oferta desestacionalitzada per als #BanysDeBosc durant tot l’any.

o Amb una extensió de massa forestal que ocupa més del 60% de la demarcació gironina –semblant a escala de Catalunya-, la possibilitat de creació d’aquest servei de salut i benestar s’estén arreu del territori. Així, els boscos terapèutics són un recurs en gran part ja existent, que convé

custodiar/conservar, millorar, i fer més accessible. En aquelles contrades amb boscos amb poc potencial terapèutic, també serà molt interessant preparar o reservar un bosc per tal que esdevingui terapèutic en el futur.

o El territori de Girona, igual que a Catalunya, compta amb una experiència consolidada en mecanismes de custòdia del territori, i està avançant en la valorització progressiva dels serveis ecosistèmics del seu patrimoni natural. A més, comptem amb una pluralitat d’iniciatives de turisme de salut i allotjaments rurals a la natura, que amb el projecte s’optimitzen i rendibilitzen millor.

o El projecte posa al servei de molts actors del sector social un patrimoni natural de qualitat per al desenvolupament de nous plantejaments de salut i benestar (centres hospitalaris, centres d’atenció primària, centres geriàtrics, centres d’inserció social, associacions de famílies de malalties concretes, centres d’educació especial, etc..).

o Com a destinació turística capdavantera, la disposició d’aquest nou servei, pioner a nivell europeu, amplia l’oferta de turisme de salut per a un públic internacional altament interessant, que cerca el benestar i la salut en connexió amb un entorn natural de qualitat.

Beneficis del projecte en els diferents àmbits

Quant al MEDI NATURAL i a la DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI:

o Vertebra una INFRAESTRUCTURA VERDA en els espais naturals, fonamental per a la generació de serveis ecosistèmics de primera rellevància. Equilibra el territori. Dinamitza a actors públics i privats molt diversos vers un motor de desenvolupament que beneficia l'economia, la societat i la natura. Vincula un benefici social (salut i benestar) amb un patrimoni biològic excepcional, tot canalitzant nous recursos per a la conservació de la natura.

o Aporta una nova modalitat d'acord de custòdia del territori, transversal, que inclou valors ambientals, ús públic, turisme, salut i benestar. Enforteix l’extensió de la custòdia del patrimoni forestal singular en el conjunt dels espais naturals de Catalunya. Teixeix en aquestes tasques tota una complicitat dels òrgans i consorcis gestors dels espais naturals.

o S’obté un NOU RECURS FORESTAL, que es converteix en un autèntic motor dinamitzador del medi forestal. Diversifica la producció del bosc i valoritza un nou servei ecosistèmic forestal vinculat a la salut i el benestar, amb una enorme projecció a nivell turístic. Mobilitza recursos per a la millora de l’estat forestal de les finques custodiades gràcies a la creació d’un fons de compensació per al pagament per serveis ambientals dels boscos d’alt valor natural.

o Activa iniciatives i sinergies en el territori i crea llocs de treball necessaris per al funcionament de cada bosc terapèutic.

o En un escenari ideal amb 50 boscos terapèutics implementats el 2030, s’estima que l’impacte que podran generar en el PIB català esdevindrà del mateix ordre que la producció de fusta i llenya dels boscos de Catalunya.

o Esdevé l’instrument més potent per a l’extensió de la sostenibilitat en el medi forestal. Consolida al seu voltant una xarxa de boscos d’alt valor natural, que assoleix potencialment almenys el 5% de la

superfície arbrada. Preserva a lliure dinàmica natural una part de la superfície boscosa de Catalunya, sempre en terrenys amb bona qualitat d’estació. Promociona la reserva d’arbres extrafusters en els sectors de bosc amb explotació forestal. Protegeix un mosaic forestal de paratges d’alt valor ecològic, amb inclusió de les àrees vitals d’espècies amenaçades. Conseqüentment, es converteix en l’eina més potent de conservació de la biodiversitat en el medi terrestre del nostre territori.

Quant a la SALUT i el BENESTAR de les PERSONES:

o Origina un NOU SERVEI DE SALUT I BENESTAR. Incorpora nous mitjans per a la prevenció, curació o suport en el tractament de nombroses malalties i patologies.

o En un escenari ideal disposa 50 boscos terapèutics operatius per a llur aprofitament progressiu des dels centres hospitalaris i dels centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya. Promociona la “prescripció de natura” com a nou programa d’atenció comunitària, seguint el concepte de la “prescripció cultural” ja implantada en alguns CAP.

o Genera una oferta potencial el 2030 per a 250.000 usuaris, progressivament ampliable a posteriori.

o Amplia l’oferta d’activitats per a llur concertació amb els centres de serveis socials.

o Possibilita l’accés als beneficis dels #BanysDeBosc a la gent gran, col·lectius amb discapacitats, persones amb dependència, persones amb malalties mentals i persones en risc d’exclusió, també mitjançant un programa “Apropa Natura” (de funcionament com el programa “Apropa Cultura” ja operatiu) que facilita l’accés a preus accessibles als #BanysDeBosc a les persones amb necessitats socials de tot Catalunya.

o Produeix un estalvi significatiu de la despesa en seguretat social a mig-llarg termini.

o Com es proposa, institueix la Societat Catalana de Salut i Natura dins l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya, que promocionarà i coordinarà el conjunt de línies de recerca clínica sobre els beneficis dels banys de bosc en la salut i el benestar.

o Estableix aliances capdavanteres amb altres països en relació a la “Medicina Forestal” i les línies de recerca clínica sobre els beneficis dels banys de bosc en la salut i el benestar

Quant al TURISME SOSTENIBLE i DE SALUT:

o Proveeix el país d’un NOU RECURS TURÍSTIC DE SALUT, especialment respectuós amb el medi natural.

o Permet la creació de paquets turístics durant tot l’any, amb una oferta atractiva que aprofita l’enorme diversitat i potencial de les comunitats forestals del país. Desestacionalitza l’oferta turística, atès el major potencial dels #BanysDeBosc durant la primavera i la tardor. Ajuda a deslocalitzar i complementar l’oferta turística del litoral.

o Complementa i amplia l’oferta de turisme de salut i benestar existent al país, especialment la de balnearis, SPAS i allotjaments de natura. Significa un revulsiu econòmic per al turisme rural, i promou la sinèrgia entre municipis.

o Aplica part de la taxa turística a la implementació i manteniment d’un projecte que treballa transversalment el territori, el medi natural, la salut i el benestar, en benefici de les poblacions locals, i visitants.

o Els #BanysDeBosc s’integren i reforcen iniciatives com la Carta Europea del Turisme Sostenible, o la certificació Biosphere, tot propiciant una marca distintiva a nivell de Catalunya, per la seva projecció internacional. Catalunya projecta els boscos terapèutics com a nou producte turístic pioner a Europa.

Objectius i. Crear un nou recurs forestal que es converteixi en un autèntic motor dinamitzador del medi rural

forestal, i instrument per a l’extensió de la sostenibilitat en el medi forestal.

ii. Generar un nou servei de salut i benestar per a les persones sobre la base del potencial terapèutic dels boscos madurs o premadurs amb elements de maduresa.

iii. Enriquir progressivament la xarxa de boscos d’alt valor natural custodiats, tot incorporant aquells rodals amb elements de maduresa vinculats als itineraris forestals terapèutics.

iv. Propiciar el funcionament de dues estructures associades al projecte: una cooperativa de guies terapèutics, i una Societat Catalana de Salut i Natura en l’àmbit de la recerca mèdica.

v. Estendre i consolidar el concepte i tecnologia dels #BanysDeBosc #Selvans en el territori català.

vi. Cooperar amb d’altres projectes o iniciatives en l’àmbit europeu i procurar la transferència de tecnologia en matèria de boscos terapèutics.

Resultats fins a la data Des de 2005 el programa Sèlvans està treballant en la configuració d’una xarxa de boscos d’alt valor natural a Catalunya que cobreixi almenys un 5% de la superfície arbrada. Aquests boscos es caracteritzen per la seva complexitat ecològica i l’existència d’arbres centenaris. En els darrers 3 anys Acciónatura ha diagnosticat un 2,4% de la superfície de bosc de Catalunya per a formar part d’aquesta xarxa, i en una quarta part ja s’ha avançat en la seva conservació (84 operacions, 330 rodals, 7.371 ha). Ha desenvolupat 6 fórmules de custòdia forestal, tot destacant-hi la creació de boscos terapèutics i la constitució d’una nova figura de protecció (reserva natural privada). Per finançar el pagament per serveis ambientals en aquells boscos més valuosos i amb risc de tala, Acciónatura compta amb #CompensaNatura, una via d’implicació econòmica oberta a particulars i organitzacions. L’argument d’implicació és ajudar a preservar una àrea d’aquests boscos equivalent als m2 de superfície de sòl que s’ocupa.

Els itineraris forestals terapèutics, iniciativa pionera a Europa, es converteixen en un notable motor per a la dinamització del medi rural i per a l’extensió de la sostenibilitat en el medi forestal. El primer impuls dels #BanysDeBosc #Selvans ja ha aplegat la complicitat de més de 150 actors locals, entre propietaris, organismes, centre de recerca, ajuntaments, òrgans gestors d’espais naturals, balnearis, equipaments de salut i benestar, operadors turístics i associacions diverses. • S’ha obtingut una base solvent de coneixement en matèria de boscos terapèutics, que es resumeix en un

document sobre “Boscos i Salut”, com a treball pioner sobre els beneficis dels BanysDeBosc sobre la salut i el benestar de les persones.

• Aquest know how incorpora també la metodologia per a la implementació efectiva dels itineraris forestals terapèutics.

• S’han definit i desenvolupat els 5 pilars bàsics per a la implementació dels boscos terapèutics i obtingut unes primeres bases per a un sistema de certificació.

• S’han definit les característiques i continguts dels guiatges professionals dels banys de bosc. S’han format dues guies forestals terapèutiques formadores de propers guies, amb la seva assistència a un curs de formació internacional a Irlanda el juny de 2016. Durant el seu pràcticum ja s’han realitzat més de 15 banys de bosc pilot.

• S’han identificat un total de 75 itineraris forestals terapèutics per a la seva potencial implementació a Catalunya (dels quals 34 s’ubiquen a la demarcació de Girona), se n’han dissenyat 40 i propiciat una primera organització en 24. En el seu conjunt s’assoliria la preservació de 2.547 hectàrees de boscos d’alt valor natural.

• S’han formalitzat 20 acords marc de custòdia que incorporen l’objectiu de bosc terapèutic, els quals amplien la preservació de fins a 214 rodals, amb un global de 6.291 ha, el 90% dins XN2000.

• S’han signat 3 contractes d’implementació de boscos terapèutics a les finques de Can Fornaca (Caldes de Malavella), Requesens (La Jonquera) i Can Coma Gros (Sant Miquel de Campmajor).

• S’ha realitzat un projecte pilot al Solsonès i l’Alt Urgell, en col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que ha significat una primera implementació de 3 boscos terapèutics i la realització de sessions informatives i activitats d’avaluació mitjançant visites pilot amb personal mèdic i representants d’associacions locals de l’àmbit de la salut i benestar i del sector turístic.

• S’han canalitzat recursos per a la implementació de 3 boscos terapèutics a la demarcació de Girona,

concretament en els termes municipals de Caldes de Malavella, Girona i Olot, i se n’està a punt d’aconseguir per a 2 altres a Sant Hilari Sacalm i Vidrà.

• S’ha impulsat un conveni amb la Diputació de Barcelona, per al disseny d’una primera xarxa de boscos terapèutics de cara a llur implementació el 2018 i 2019.

• S’ha assolit una entesa amb 7 òrgans gestors d’espais naturals de protecció especial amb l’objectiu de procurar-hi la implementació d’itineraris forestals terapèutics demostratius tant aviat com es disposi de recursos.

En la dinamització d’aquestes diferents iniciatives s’està col·laborant amb les següents institucions o organismes, a més de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, que també n’és promotor: - Diputacions de Girona, Barcelona i Lleida - Patronat de Turisme Costa Brava Girona - Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la Universitat de Girona - Centre Tecnològic Forestal de Catalunya - 30+ ajuntaments, en especial Ajuntament de Girona, Ajuntament de Caldes de Malavella, Ajuntament

de Santa Cristina d’Aro, Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, Ajuntament de Bossòst i Ajuntament de Vilada

- 24 òrgans gestors d’espais naturals protegits - Xarxa de Custòdia del Territori - Altres actors promotors: Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar (UdG i UVic) i Associació Silene - Hospital de Santa Caterina de Salt-Girona, CAP de Solsona, Hospital de la Seu d’Urgell, CAP de Berga - +50 propietaris forestals - Associacions de pacients amb diferents patologies

- Balnearis i equipaments de salut i benestar - Establiments de turisme rural - Actors locals específics de cada projecte

Pel que fa a la recerca mèdica, mercès al projecte Sèlvans: o En el context del projecte a la Catalunya Central amb el CTFC, s’han materialitzat un nombre

considerable de visites pilot amb activitats d’avaluació per a la recerca mèdica i promoció dels avantatges dels itineraris forestals terapèutics amb responsables de diferents CAP, de l’Hospital de Lleida i associacions de pacients amb patologies i malalties específiques.

o S’ha realitzat i publicat el primer estudi clínic a Europa que ha investigat els efectes dels BanysDeBosc en pacients amb fibromiàlgia, en col·laboració amb l’Hospital de Santa Caterina de Salt-Girona.

o S’ha redactat el primer protocol de recerca sobre el benefici dels banys de bosc com a recurs terapèutic

en la malaltia d’Alzheimer.

o S’ha emprés la col·laboració amb associacions i col·lectius per a la priorització de la recerca mèdica en diferents patologies (...).

o S’ha impulsat una primera col·laboració amb ISGlobal-CREAL en matèria de boscos terapèutics.

o S’ha iniciat la col·laboració amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona per al seu suport institucional en la certificació dels boscos terapèutics.

o S’ha propiciat que la Generalitat de Catalunya inclogui els #BanysDeBosc #Selvans dintre del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya (PINSAP), això mitjançant una nova àrea d’actuació en “Salut i Natura” dins el corresponent àmbit “Entorn” per al període 2017-2020.

Properes fites Assegurar la continuïtat i estabilitat de l’estructura tècnica necessària per impulsar i desplegar el potencial del projecte, una vegada assentades les bases i teixida una àmplia xarxa d’actors. Possibilitar el canvi d’escala de treball, des d’una òptica local a una estratègia de país. Estructurar i consolidar les línies de treball bàsiques del projecte, especialment des del seu vessant tecnològic i metodològic:

- Coneixement i certificació - Xarxa, custòdia i concertació - Projecció i formació dels guies - Gestió del projectes

Institucionalitzar el concepte, la potència, la tecnologia i els requeriments per a la certificació dels boscos terapèutics i dels itineraris forestals terapèutics. Assolir el consens interdepartamental de la Generalitat de Catalunya i l’operativitat de la certificació, tant en l’àmbit de les forests públiques com en el dels boscos privats. Organitzar una primera xarxa pilot demostrativa. Assistir, consolidar i harmonitzar les iniciatives sobre itineraris forestals terapèutics. Prioritzar i consolidar els projectes que disposen d’una primera complicitat (...). Promoure una línia de recerca en medicina forestal (beneficis dels banys de bosc en la salut i el benestar de les persones) en cooperació amb els centres tecnològics forestals i d’investigació mèdica de referència a Catalunya.

Equip promotor i sinergies La magnitud del repte, l’assentament de la tecnologia, l’enorme i creixent interès que suscita, així com les garanties que convé atorgar a llur extensió en el territori, fan necessària una estructura tècnica suficientment sòlida.

La naturalesa clarament transversal del projecte, més enllà de la missió i capacitat d’una entitat de custòdia del territori, comporta la necessària complicitat d’una xarxa de persones i actors amb disciplines i responsabilitats complementàries. Aquest conglomerat de funcions es fa sota el paraigües dels #BanysDeBosc #Selvans.

Actualment l’equip promotor esta composat per les següents persones:

Acciónatura

Col·laboracions en l’àmbit del guiatge

Francesc Giró i Amigó Director d’Acciónatura

Biòleg

Jaume Hidalgo i Colomé Coordinador de Sèlvans

Enginyer de monts

Stefan Esser Canvi global i innovació

Llic. en educació física

Carles Sunyer i Salvà Tècnic SIG i custòdia

Geògraf

Isabel Verdaguer Foz Promotora Biotop i

guia formadora Tècnica en turisme i educació ambiental

Esther Corrales Baz Directora Rural Salut

i guia formadora Infermera

Sílvia Gili i Olmeda Biòloga, naturòpata i

nutricionista

Col·laboracions en l’àmbit de la salut i el benestar

. .

Col·laboracions en d’altres àmbits

A nivell de xarxa d’institucions i organismes més enllà de l’equip humà promotor, el projecte compta amb les següents principals aliances:

- Diputació de Girona, Diputació de Barcelona i Diputació de Lleida

- Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

.......

Dr. Secundí Lòpez-Pousa Metge especialista en medicina interna i en

neurologia

Cristina Oriol Metgessa de medicina familiar i comunitària

Sílvia Monserrat i Vila Tècnica de recerca i traductora mèdica

Sílvia Cabrera Psicòloga general i sanitària

Dr. Manel Poch Director de l’Institut

de Medi Ambient (UdG)

Dr. Josep Vila i Subirós

Director del Campus de Patrimoni Cultural i

Natural (UdG)

Pere Cahué i Escuder Màrqueting i emprenedoria

Joachim Englert CEO SocialForest

Enginyer tècnic forestal Coach forestal

Estructura del projecte

El desenvolupament de les línies de treball s’organitza d’acord amb el següent motor:

Desglossament de les tasques per línies del projecte

Assistències externes

Anàlisi territorial i SIG (vertebració de la xarxa de boscos terapèutics dins la xarxa de boscos d'alt valor natural; rodalització en funció de la vocació, propietat, tipologia forestal, prioritat de conservació -HIC, HP i HA- i intensitat de gestió;

Organització d'un curs anual de formació de guies forestals terapèutics (cofinançat per l'alumnat)

Assessorament jurídic (figures contractuals en custòdia, ús públic i concertació de serveis)

Assessorament econòmic (estudi viabilitat econòmica, pla de negoci de cada projecte)

Assessorament turístic (disseny del producte turístic sostenible i de salut)

Comunicació i màrqueting (publicitat i creació de la línia de promoció)

Gestió interna, comptabilitat i tasques administratives

Dietes i desplaçamentsDespeses generals

Cada desplegament concret en el territori comptarà amb les corresponents partides per a les tasques específiques de cada projecte, que se sufragaran amb el pressupost associat, tot plegat a banda i de forma complementària de l'estructura tècnica de base.Aquesta aplicació en cada projecte consisteix en:- El desplegamfent concís de la custòdia i concertació en cada projecte.- El desenvolupament de la gestió aplicada a cada projecte: càlcul i adaptació de la capacitat de càrrega, atenuació de l'impacte ambiental, mesures de regulació de l'ús públic, aplicacicó de criteris de sostenibilitat forestal, articulació amb els instruments d'ordenació forestal, disseny de l'itinerari, disseny continguts monòlits, autoritzacions, contractació d'obra, direcció en implementació, seguiment estat itinerari, implementació i organització de visites pilot.- Tota la inversió necessària en condicionament, infraestructura i mobiliari.

Línia de CONEIXEMENT I XARXAConeixement i certificació[estratègia del programa, concepció dels serveis de salut i benestar, actualització en tecnologia sobre boscos terapèutics, harmonització dels diferents projectes i iniciatives, disseny i establiment metodologia certificació, avaluació en el compliment dels requisits per a la certificació, suport al programa de recerca mèdica associat, participació dins la línia específica dins el PINSAP i relació interdepartamental amb la GC]

Gestió de projectes[anàlisi territorial, pautes de regulació de l'ús públic i capacitat de càrrega de l'espai, manual de disseny implementació i manteniment dels itineraris forestals terapèutics, procediments en la tramitació i execució, criteris de sostenibilitat en el maneig forestal i articulació amb la planificació forestal, participació en els estudis clínics i visites pilot]

Xarxa, custòdia i concertació[catalització i harmonització de projectes i iniciatives de la xarxa de boscos terapèutics, canalització de recursos per a la implementació, complicitat amb propietaris, promoció de la custòdia i contractació de l'ús terapèutic de la forest, assignació i implicacio dels guies forestals terapèutics, promoció dels convenis amb ajuntaments, entesa amb òrgans gestors dels espais naturals, concertació amb actors turístics locals i equipaments de salut i benestar, concertació amb els serveis socials de les administracions (hospitals, centres d'atenció primària), suport a la creació d'un producte turístic sostenible i de salut]

Projecció i formació[relacions institucionals, contactes internacionals amb d'altres iniciatives, participació en congressos, participació en el curs de formació de nous guies forestals terapèutics, relació amb mitjans]

Línia d'IMPLEMENTACIÓ

Hardware i software

Línia de RECERCA MÈDICA

Confecció dels protocols (2/any)

Realització dels estudis clínics (2/any)

Publicació en revistes científiques

Coneixement i seguiment mèdic(buidatge i seguiment bibliogràfic, pla de recerca mèdica, coordinació del programa de recerca, redacció d'articles científics, relació amb ISGlobal-CREAL i d'altres centres de recerca)