una literatura pròpia, dones escriptores

7/31/2019 Una literatura prpia, dones escriptores

1/16


2/16


3/16

La Reinade Mallorca

(1320-1372)

Es tracta segurament de Violant de Vilaragut, segona esposa de lltim rei

de Mallorca. Regn noms durant 3 anys mentre el seu marit, lluny della,

intentava endebades recuperar les terres. A la mort del seu marit fou feta

presonera.

i b em podria estar acabant

per vs, que amo i desitjo tant;

"que tant em triga labraar

i el raonar

i tot sesmuny

quan penso que anat us nheu

i no torneu

i que sou lluny,desesperat em viu el cor:

per poc no mor

si en breu no en t guarena!

Pietat, marit, que els mals que em deu,

passo sofrint, i doncs torneu

que cap tresor

no val un cor

que per vos mor,

amb amorosa pensa."

(Canoneret de Ripoll, primera meitat del s. XIV)FragmentdelaminiaturadelllibredeJaumeMarquillesComentarialsusatges,pintatperBernatMartorell

unaliteratura

prpia


4/16

Isabel deVillena(1430-1490)

La nostra primera novellista, Lionor de Villena fou filla illegtima dun

parent proper del rei, Enrique de Villena, de qui deien que era un creador

de bastards. Els seus parents reials, desitjosos de treure-la del mig de la

cort, la ingressaren al convent de la Trinitat de Valncia. All prengu el

nom dIsabel de Villena, fou nomenada abadessa i esdevingu el personatge

ms influent de la Valncia del segle XV. Va escriure una novella sobredones al voltant de la vida de Crist.

I ja t aquesta donzella edat de matrimoni, que, segons el compte que tinc, ja passa dels 12 anys..

.. descavalc, i, anant a peu la seva merc i Josep, cercaren alguna cova secreta on es poguessin amagar,

i .. en trobaren una, i aqu entraren amb molta temor, arriscant-se al perill de les bsties feres per fugir

de la malcia i la fria dels homes.

(Vita Christi. Ed pstuma 1497)

DelllibreVitaChristi,1497

unaliteratura

prpia


5/16

Quant als herois de la guerra que tantes proves de valor havien donat, els uns moriren al camp de

batalla; els altres acabaren els seus dies a lexili; i altres, com en Bach de Roda, foren penjats com atradors i lladres per haver lluitat per la ptria independncia. Du els perdoni. Du els doni glria,

aixcom tamb a la seva terra

(Vigatans i botiflers, 1878-1879)

PilarMaspons

i Labrs

Maria de Bell-lloch

(1841-1907)

Pilar Maspons i Labrs va ser una escriptora de la Renaixena catalana

amb una gran activitat entre 1865 i 1882. Influda per les tendncies daquest

moviment, per un Romanticisme de caire medieval, patritic i tradicionalista,

va triar el pseudnim de Maria de Bell-lloch per firmar algunes de les seves

obres. Es va donar a conixer com a poeta i va publicar en nombroses

revistes de lpoca. Fou tamb una de les primeres dones folkloristes, que

va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions

etnogrfiques que desprs va recrear i editar. I, sobretot, Pilar Masponsfou la primera autora documentada que va publicar una novella en la

literatura catalana contempornia, Vigatans i botiflers (oferta per fascicles

entre 1878-1879), ambientada durant la guerra de Successi (1705-1714), la

qual va significar la prdua de les llibertats poltiques i culturals de Catalunya.

Foto:LlibreLesCincBranques.Barcelona,1975

unaliteratura

prpia


6/16

Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin sser-li dalguna utilitat moral, veus aqu els

meus ideals literaris.

Fa a penes trenta anys que a Barcelona, sens dubte la ciutat de major vida intellectual de Catalunya,

la dona literata hi era vista amb marcada prevenci. Tant s aix, que jo, durant llarg temps, segons amb

qui parlava, feia tots els esforos possibles per amagar les meves afeccions, arribant a consultar el confessor,

si de veritat cometia una falta en donar al pbic les meves produccions.

(Estudi feminista, 1909)

DolorsMonserd

i Vidal

(1845-1919)

Dolors Monserd tingu una participaci molt activa en la vida cultural

catalana de les darreres dcades del segle XIX i les primeres del segle XX.

Fou autora duna obra literria prolfica i variada en diversos gneres: poesia,

narrativa, teatre, assaig i periodisme. Va comenar escrivint poemes i va

ser repetidament premiada en els Jocs Florals. Fou una de les primeres

dones periodistes del nostre pas, collaborant i dirigint tamb diaris i

revistes. La seva obra novellstica, dins del realisme i amb escenaris i

problemtiques del seu temps, s extensa i s una de les primeres teriques

del feminisme a Catalunya. Dolors Monserd, des de la seva condici de

dona de la burgesia catalana, conservadora i catlica, escrivia sobre les

dones i per a les dones, amb uns missatges i uns models concrets, conscient

que els seus textos eren un vehicle de transmissi ideolgica. El seu

feminisme, dins daquestes coordenades de Llar, Art, Ptria i Du, incidia

en leducaci de les dones i la seva capacitat intellectual, per no es

qestionava lordre social existent.

Foto:CalendariICD.Barcelona,19??

unaliteratura

prpia


7/16

unaliteratura

prpia

Els somnis es van fer realitat i Aurora Bertrana va abandonar aviat la seva

Girona natal i va viure moltes de les aventures que somiava, amb una

existncia ben diferent a la destinada a les dones del seu temps. Va estudiar

msica a Ginebra i va treballar en una orquestra de senyoretes, va actuar

en hotels dels Alps i, tamb, en locals dels baixos fons de Barcelona. Tocava

el violoncel i va ser fundadora del primer quartet femen de jazz a Europa.

El 1926 va viure una temporada a Tahit i, all, recollint les seves impressions

dels mars del sud, va iniciar la seva trajectria com a escriptora. De tornadalany 1930 a Barcelona, va col.laborar en nombrosos diaris i revistes, va

viatjar al Marroc per fer un llibre reportatge i va tenir una intensa activitat

pblica i poltica durant la II Repblica. Exiliada el 1939 a Sussa, on va

ajudar la resistncia francesa contra el nazisme, va viure amb moltes

dificultats econmiques, per no va deixar mai descriure contes i novelles

fins a la seva mort. I s autora, per exemple, duna de les primeres novelles

sobre el fenomen del turisme,Vent de grop (1967).

Mentre la mare em preparava a fer de senyoreta pobra amb dignitat, jo no somiava sin a viure

aventures. Sentia avidesa de viure, de veure mn, de sortir duna manera o altra daquell cercle familiar

i provinci. El que en definitiva volia no ho sabia del cert. Mhauria costat molt de definir-ho.

(Memries)

AuroraBertranai Salazar

(1899-1974)Foto

:ParadisosOcenics(1939).Ed.Proa.Barcelona


8/16

unaliteratura

prpia

M. TeresaVernet

i Real

(1907-1974)

Les teves mentides! No thas demostrat un home com tots amb mi? No mhas parlat damor, de passi,de felicitat noms? No mhas tractat com una nina de luxe, bona pera fer lamor i prou? Te nhas

preocupat mai, de saber com pensava i com et veia? No has estat tu mateix amb mi, per qu vols, ara,

que et comprengui, si no thas obert mai, si mhas tractat com una inferior? Sempre em deies que no

hi entenia, que no era feina meva, que ja en tinc prou dsser bonica

(Final i preludi)

Maria Teresa Vernet va cursar estudis de msica, filosofia i literatura i va

esdevenir una de les autores amb ms xit i prestigi en els anys de la II

Repblica. Tocava habitualment el piano i va ser la presidenta de la secci

cultural del Club Femen dEsports, juntament amb la periodista i escriptora

Anna Muri que hi ocupava la secretaria. Dona intelligent, amb esperit

crtic i gran vocaci per lescriptura, va fer de la literatura leix de la seva

existncia. Va ser autora de diverses traduccions, com la del Diari dun

artista adolescent de James Joyce. Va publicar un parell de llibres depoemes, unes proses dimpressions sobre Pars i un recull de narracions.

I, sobretot, diverses novelles psicolgiques que se centren en les relacions

entre homes i dones des duna visi moderna i avanada, entre les que hi

destaca Les algues roges, premi Crexells el 1934. Desprs de la guerra i amb

la implantaci de la dictadura franquista, Maria Teresa Vernet va optar pel

silenci i es va negar a reeditar les seves obres.

Foto:ArxiuSe

rradOr.PublicacionsdelAbadiadeMontserrat


9/16

unaliteratura

prpia

CaterinaAlbert

i Parads

Vctor Catal

(1869-1966)

No li quedava per a aquell home ms que un menyspreu enferestit que en vint-i-quatre hores senverin

duna gran violncia.(..) Ja en aquell estat la vida en com se li torn intolerable....

De dia.. se sentia ms tranquilla, per a les nits, en la fosca i en el recatament del llit matrimonial,les seves tortures arribaven a no tenir terme.

(Solitud. 1905)

Desprs de guanyar el seu primer premi amb un monleg teatral sobre un

infanticidi i esdevenir ferotgement criticada, Caterina Albert, filla duns

propietaris rurals de lEscala, decid adoptar el pseudnim de Vctor Catal.

Rera aquesta mscara literria masculina no noms aconsegu un gran

xit com a prosista i novellista, sin que, i un cop descobert que es tractava

duna dona, ocult la seva vida i difongu della mateixa la imatge duna

soltera, abocada a la hisenda i a la literatura, que no sortia gaireb mai de

casa. La memria, per, dels escalencs, contradiu aquesta llegenda. A ms

duna excellent narradora (Drames rurals, Ombrvoles, La mare Balena...), s

la iniciadora amb Solitudde la novella catalana moderna i la novellista

ms important del segle XX, juntament amb Merc Rodoreda.

Foto:Llu

sAlbert.Museu-ArxiuVictorCataldeLEscala


10/16

unaliteratura

prpia

M. AntniaSalv

i Ripoll

(1869-1958)

Es qued sense mare quan noms tenia un any. Fou llavors que el seu pare,

influent i ric propietari mallorqu, decid enviar-la amb unes parentes a

Llucmajor. En aquest ambient la petita Maria Antnia aprengu la poesia

popular de m de la seva dida i tingu accs a la poesia ms moderna de

lpoca. Aquests dos factors, tradici i modernitat, influren en la seva

poesia, arrel de la qual se la considera la primera poeta catalana moderna.

Encara que realitz alguns viatges, com el que fu amb Costa i Llobera a

Terra Santa; i encara que fou aclamada per poetes com Carner, MariaAntnia dugu una vida retirada i rural a Mallorca on es dedic a la poesia

i a la traducci, art en el qual tamb excell.

ELL S A CUBA

Passar el temps de sembrar,

lherba colgar les soques,

el favar traur bajoques

i mon b no tornar.

Cada hora passa ms llarga,

cada dia ms cruel

Terra de la canyamel,

terra de la mort amarga!

(LLuneta del pags 1952)

Foto:Fototeca.cat-M.Manent

D'UN CACTUS

..dalt d'una paret seca fou llanat,

i al cap de temps, damunt les pedres dures,

furgant per les llivanyes i juntures,

trob el vell drac encara aferrissat.

(El Retorn 1934)


11/16

MercRodoreda

i Gurgui(1908-1983)

Merc Rodoreda s lescriptora catalana amb ms projecci internacional.

La seva novella ms coneguda i emblemtica, La plaa del diamant, ha

estat traduda a 28 idiomes. Abans de la guerra del 1936, Merc Rodoreda

havia comenat la seva carrera literria com a periodista i novellista, per

el desenlla bllic, amb la derrota de les tropes republicanes, va comportar

la seva fugida a lexili. Fins al seu retorn definitiu a Catalunya el 1974, va

residir entre Frana i Sussa, on va elaborar la majoria de les seves obres

sota aquestes condicions dexiliada. Merc Rodoreda va escriure poemes

i teatre, per s coneguda i celebrada sobretot la seva faceta de narradora.

Amb un estil propi i amb gran domini de la llengua, Merc Rodoreda va

crear personatges universals que ens parlen de lexistncia, les relacions

i els comportaments humans.

Escric. Escric i no arribo a poder comunicar la gran barreja de sensacions que voldria poder comunicar.

A la vida de deb no hi arriba ning. Intents, proves. Assaigs. Escaramusses dindi sioux que s el ms astut.

(Parlisi, 1979)

Lamor s com les magnlies: molta olor mentre sn a la branca, per si les culls set tornen negres el

temps de bufar un misto. Lamor, com ms lluny, ms bonic.

(El parc de les magnlies, 1976)

Foto:StudioMandanis.Ginebra,1970

unaliteratura

prpia


12/16

unaliteratura

prpia

-S, hi ha un home que mha fet una immensa mala passada, es diu Francisco Franco. Realment, tot

el que ell representava havia trastocat la meva vida, no sols destruint els fonaments de la meva existncia,sin fins i tot modificant la meva conducta, que ja no podia ser com hauria estat sense la condemna

del franquisme.

(Mala memria, 1987)

Un home que pensa s un home; un home que no pensa continua essent un home. En canvi, una dona

que no pensa, s una dona, i una dona que pensa s un home amb aparena de dona.

(La dona a Catalunya, 1966)

Maria AurliaCapmany

i Farns

(1918-1991)

Maria Aurlia Capmany fou una de les figures intellectuals ms

destacades de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

Marcades la seva vida i obra per la dictadura franquista, a la qual es

va oposar activament, va comenar la seva carrera literria com a

novellista lany 1948, per la seva activitat sintensifica i es multiplica

a partir de 1960. A la faceta de novellista i narradora, cal afegir-hi el

teatre com a autora, directora i actriu (tamb de cinema), lassaig,

les traduccions, les canons, les collaboracions als mitjans decomunicaci, els guions per a cmics, rdio i televisi, les conferncies

i els mtings poltics. Fou una escriptora compromesa amb el seu

temps i el seu pas, defensora de les llibertats collectives i, tamb, les

personals. En aquest sentit, Maria Aurlia Capmany fou una de les

primeres teriques que va introduir el feminisme modern a Catalunya.

Foto:PilarAymerich


13/16

unaliteratura

prpia

ClementinaArderiui Voltas

(1889-1976)

La barcelonina Clementina Arderiu era filla dun argenter del qual naprengu

lofici. Estudi msica i llenges i se sent atreta per la literatura i en especial

per la poesia. Carles Riba es cas amb ella, fet que marc la seva vida

literria, pel gran prestigi i fama que Carles Riba tenia en aquells moments.

Potser a causa daquest matrimoni va ser una de les poques dones que

particip directament de la vida intellectual activa del pas i de lexili. I

tamb una de les poques a qui els historiadors literaris tingueren i han

tingut en compte. Fos com fos, Clementina Arderiu, i seguint les passesdel seu admirat Carner, va bastir una potica prpia i extensa; a ms de

participar des de la clandestinitat en el redreament de la cultura

catalana que havia sesgat ladveniment del franquisme.

CAN DELA BELLA CONFIANA

A l'amat he donades

totes les claus;jo tinc totes les seves,

i fem les paus.

Per resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podrem

ni breus segons.

(L'alta l libertat, 1920)

Foto:Fototeca.cat

CANO DEL VOLERI DEL NO VOLER

Sc aquella enamorada

del voler i del no voler.Ads veig taula parada

i no em tempta provar res.

Ara porto i em corseca

fam i set fins a llanguir,

i trobava la font seca

i ni ombra de fest.

Dues vides sn en mi.

(Cant i paraules1936)


14/16

unaliteratura

prpia

RosaLeveroni

i Valls

(1910-1985)

La vida de la barcelonina Rosa Leveroni, fou una vida apassionada i turbulenta. s

lexemple de la nova dona moderna que es dedica a la seva professi i a la literatura

i defuig lenclaustrament o els lligams del matrimoni. Aix laboc a relacions amoroses

clandestines de moltes de les quals en deixen constncia els seus versos. En la seva

joventut entr en contacte amb els grans popes masculins de lpoca com Carner,

Riba o Soldevila entre daltres. Dobra escassa, dos llibres de poesia i una antologia

que aplega tota la seva obra, des de la publicaci del seu primer llibre lany 1938, en

ple perode dentreguerres, se la consider deixebla i seguidora de Carles Riba. ComMaria Antnia Salv es dedic tamb a la traducci. En edat madura es retir a Cadaqus

on defug els ambients litetaris i pass els ltims anys de la seva vida.

PRTIC

Jo porto dintre meu

per fer-me companyia

la solitud noms.La solitud immensa

de l'estimar infinit

que voldria sser terra,

aire i sol, mar i estrella,

perqu fossis ms meu,

perqu jo fos ms teva.

(Epigrames i Canons 1938)

TEMA AMB VARIACIONS. I.

Si jo tingus un veler

sortiria a pesca d'albes.

Encalaria els estelsper posar-me'n arrecades.

Si jo tingus un veler,

totes les illes i platges

em serien avinents

per al somni i les besades.

Si jo tingus un veler,

en cap port faria estada.

El mn fra dintre seu,

ai amor, si tu hi anaves!...(Presncia i Record1952)

Foto:RicardMarco.C

atlegdelArxiuLiterari.BibliotecadeCatalunya


15/16

unaliteratura

prpia

MontserratRoig

i Fransitorra

(1946-1991)

Montserrat Roig va excellir en diversos camps de lofici descriure, sobretot

en el de la narrativa i el del periodisme. El 1970 va iniciar, guanyant el premi

Vctor Catal de contes, la seva obra narrativa, que ha estat molt valorada,

amb nombroses reedicions i traduccions. A travs de diferents personatges

i nissagues familiars, Montserrat Roig va recrear, en contes i novelles, la

memria histrica del segle XX catal, sobretot la de les dones. Aquests

inters per la memria i la histria sn presents tamb en el seu periodisme

dinvestigaci i literari, amb assaigs i aportacions essencials com els seusreportatges sobre lHolocaust. Actriu i autora de teatre, va collaborar en

diferents mitjans de comunicaci, entre els que cal destacar els seus articles

a la premsa escrita i els seus programes dentrevistes a la televisi. Revoltada

sempre contra la injustcia, tamb la de la seva malatia mortal, Montserrat

Roig va ser una escriptora compromesa amb la cultura catalana i el feminisme.

El mn viu la fantasia de la uniformitzaci. Per aquesta s noms tecnolgica. I s que una part del

nostre cervell, l'emotiva, s'ha desenvolupat molt poc. I el fruit d'aquest escs desenvolupament sn lesguerres i les seves conseqncies psicolgiques. Es la derrota de l'orgull del xip i de la videocomunicaci.

La por a l'altre jeu, noms endormiscada, al nostre subconscient.

(Avui, 20-11-91)

Lnica droga que no et mata encara que et faci emmalaltir, lnic efluvi etlic que no et fa perdre els

sentits ni et fa malb el fetge, lnic amor que no fa fstic s la bona literatura. Plaers solitaris , vicis compartits.

(Digues que mestimes encara que sigui mentida, 1991)

Foto:PilarAymerich


16/16

Maria MercMaral i Serra

(1952-1998)

A partir de les seves tres rebel.lions dona, de classe baixa i naci oprimida,

Maria Merc Maral va elaborar una obra literria molt personal i nica,

una de les ms importants dins de la poesia catalana del segle XX. Amb

domini de la tradici popular i de la lrica clssica, des del 1976, en qu el

seu primer llibre va guanyar el premi Carles Riba, fins a la seva mort

prematura, va construir tot un nou llenguatge per parlar de les identitats

de les dones, les seves experincies, les seves veus, els seus cossos, les

seves genealogies i el seu ordre simblic. Editora, poeta, narradora iassagista, fou des del posicionament feminista, una dona amb comproms

social i conscincia nacional.

TOMBANT

Una dona sense un home

s com un peix sense bicicleta

(Bruixa de dol, 1979)

DIVISA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i naci oprimida.

I el trbol atzur de ser tres voltes rebel.

(Cau de llunes, 1977)

Foto:PilarAymerich

unaliteratura

i

una literatura pròpia, dones escriptores

Documents