LES DONES DE LOLIMPLES DONES DE LOLIMPLES DONES DE LOLIMPLES DONES DE LOLIMP

Judith Gallardo Corral

2n BTX B

Laura Lucas

24/01/2011

El naixement de Venus, William-Adolphe Bouguereau, 1879

2

Ara ja pots explicar que mhas vist sense roba; si pots explicar-ho, s clar

rtemis. OVIDI, Les Metamorfosis, III, v. 190

3

Especial i total agrament a la meva tutora del treball, Laura Lucas, sense la qual aquest treball mai hagus tingut ni llum, ni color, ni nom. I tamb, a totes aquelles persones que mhan inspirat a lhora de fer el treball i buscar-hi exemples. Grcies.

4

ndex

0. Introducci ...................................................................................................... 5 1. Les deesses de la mitologia grega .............................................................. 8

1.1. : Hera, la dulls de vedella .............................................................. 8 1.2. : Atenea, la dulls dliba ............................................................... 10 1.3. : Afrodita, la de bella corona .................................................. 13 1.4. : Hstia, la llar ............................................................................... 16 1.5. : rtemis, la fletxadora ............................................................... 17 1.6. : Demter, la de belles trenes. ................................................. 20 1.7. : Persfone, la de braos blancs. ......................................... 22

2. Tipologies femenines ................................................................................... 26 2.1. La dona Hera ......................................................................................... 26 2.2. La dona Atena ........................................................................................ 30 2.3. La dona Afrodita ..................................................................................... 33 2.4. La dona Hstia ....................................................................................... 36 2.5. La dona rtemis ..................................................................................... 39 2.6. La dona Demter ................................................................................... 42 2.7. La dona Persfone ................................................................................. 48

3. Tipologia femenina en un rol escolar ............................................................ 53 3.1. La reina de linstitut Hera ....................................................................... 53 3.2. Lestudiosa Atena ................................................................................... 55 3.3. La lligona Afrodita .................................................................................. 56 3.4. Lasocial Hstia ...................................................................................... 58 3.5. Lesportista rtemis ................................................................................ 59 3.6. La germana gran Demter ..................................................................... 61 3.7. La innocent Persfone ........................................................................... 62

4. Conclusions .................................................................................................. 64 5. Bibliografia .................................................................................................... 67

5

0. Introducci

Si fem una ullada al nostre passat histric, sovint creiem que la nostra societat ha avanat a passes gegantines cap a un mn molt ms modern. Aleshores, sense adonar-nos estem subestimant els nostres avantpassats, i fins i tot ens creiem superiors a ells; els nostres costums, la nostra manera de fer, les nostres estructures familiars, la nostra manera de pensar ... tot s diferent. Fent una ullada als temps feudals ens escandalitzem al pensar en tots aquells successos que tenen a veure amb la Inquisici, o els titllem de bsties per la seva manca de sensibilitat envers la vida humana. Viatjant encara ms enrere en el temps, anem a parar a la societat de lpoca antiga. En aquella poca lesclavitud era el pa de cada dia i les seves prioritats, en el cas dels romans, eren les guerres i els botins daquestes: era una societat molt bllica. Lestructura familiar era summament patriarcal; no obstant, sobretot durant lpoca de la repblica romana, el divorci era perms. Els grecs, en canvi, es preguntaven si les dones eren ssers racionals. Aquests fets ens poden portar a mirar els antics per sobre de les espatlles. Ara b, abans de jutjar, ens haurem de preguntar, certament som tant diferents?

El curs passat, quan havia de fer una entrada pel bloc de clssiques de linstitut1, vaig decidir escriure-hi sobre els graffitis pompeians. Cercant informaci sobre aquests vaig aprendre que per als pompeians, els graffitis eren un mitj per anunciar qualsevol cosa, des danuncis publicitaris, publicitat electoral i circense, a frases ofensives, cites romntiques o explicacions dactes sexuals. Aleshores, vaig poder establir una comparaci dels graffitis pompeians amb els anuncis publicitaris dels diaris de lactualitat o els escrits que hi ha als banys pblics. Des de llavors mhe plantejat si realment els antics eren tan diferents a nosaltres; i daquest plantejament em sorg la necessitat de buscar respostes per demostrar que no ho eren tant

1 http://lombradunsomni.blogspot.com

6

La mitologia, per als grecs i els altres pobles antics, era un mitj per explicar qualsevol fenomen. La necessitat de comprendre el mn que els envoltava, els va dur a utilitzar els mites, a conseqncia de la manca que tenien de saber cientfic sobre la vida. La mitologia, doncs, s un conjunt de mites que tenen com a finalitat explicar el motiu dels fenmens de la naturalesa; aleshores relaten fets com lorigen del mn, de les estacions, dels elements de la naturalesa, dels astres, el per qu dels seus rituals, i fins i tot personifiquen els sentiments humans. Aix, per exemple, el mite dEco i Narcs els ajudava a entendre perqu en llocs com les coves es repeteixen les seves paraules; o, un altre exemple serien les fletxes dEros (Cupido pels romans), motiu pel qual els humans senamoraven. Els mites estan protagonitzats per dus capriciosos, que tant aviat poden castigar un home convertint-lo en un animal, planta o flor, aix donant a lloc lorigen daquest, com, per contra, li regalen la immortalitat convertint-lo en un astre. Tamb hi trobem semidus, mortals, herois i ssers fantstics. Aquests personatges tenien una gran varietat de personalitats, s a dir, cadascun tenia la seva prpia manera de fer i pensar. Hi havia tota mena de dus: dus temibles i obscurs (Hades), dus de la disbauxa (Dions), dus de la veritat (Apollo), deesses sensuals (Afrodita), deesses virginals (Hstia), etc. I els dus no eren, sin, un reflex de la societat daquells temps. El fet que cada du tingus un perfil psquic molt determinat i una personalitat molt treballada era perqu es tractava duna divinitzaci dun tipus o altre de persona. De la mateixa manera que Hermes representa aquell comerciant que va per tot arreu venent la seva mercaderia, Hefest seria lhome que neix amb algun problema fsic, que el fa ser rebutjat per la gent que lenvolta.

Centrant-me en les deesses de lOlimp, em vaig adonar que cadascuna delles em recordaven a dones del meu voltant, fet que em va impactar, ja que les dones en lpoca grega estaven sotmeses a un rgim masclista que les reprimia, i, per tant, haurien de ser les dones que menys semblances presentessin amb les dones de lactualitat. Per em va semblar que no era aix.

En aquest moment va sorgir definitivament el meu treball de recerca: el meu objectiu seria demostrar que, tot i separar-nos milers danys, les dones dara seguim sent com les dones daleshores, segons estan reflectides en les deesses de lOlimp.

7

Aix doncs, el meu treball est integrat per tres parts. La primera part s una explicaci sobre les set deesses de lOlimp en les quals em baso per fer la comparaci -Atena, Hera, Afrodita, rtemis, Hstia, Demter i Persfone-, tot descrivint com sn i exposant algun mite associat a cada deessa. En la segona part descric les set tipologies femenines associades a cada deessa, amb les quals defineixo les dones segons les seves ambicions, prioritats, pors i el seu dia a dia; aquesta part lhe illustrat amb exemples de personatges femenins coneguts, b siguin actrius, cantants o famoses en generals, aix com personatges de llibres, pellcules i sries de televisi. I en tercer lloc, he dedicat un apartat a la tipologia femenina dintre dun rol escolar, s a dir, un cop sabuda la tipologia que es relaciona amb cada deessa, he cregut adient traslladar-la a lmbit dun institut, ja que s el que ens toca ms directament, i, a ms, en tant que parlem de dones joves, pot patir alguna variaci respecte de les tipologies de dones adultes.

Durant lelaboraci del meu treball de recerca mhe trobat amb diverses dificultats. En primer lloc s molt difcil generalitzar i dividir les persones, les dones en aquest cas, en set arquetips diferents, perqu cada persona s un nic univers i que se li assigni una manera de viure segons la tipologia no vol dir que segueixi les pautes daquest grup al 100%. Malgrat aix, ho he fet de manera ms global.

Una altra dificultat important ha estat a lhora de trobar alguns exemples: alguns tipus de dones sn molt caracterstics i en les nostres ments ens imaginem de seguida alguna dona que shi identifica, per a lhora de trobar-ne una concreta per posar-la com exemple daquest tipus s molt ms difcil, ja que en el cas dels personatges ficticis pateixen transformacions en la seva manera de ser, per a fer els anomenats personatges rodons.

I, en lltim lloc, mhe trobat, igual que la majoria de companys, amb una lluita constant contra el temps: el treball de recerca requereix moltes hores que en segon de batxillerat no es regalen pas.

8

Jpiter i Juno en el Mont dIda, James Barry, 1773

1. Les deesses de la mitologia grega

1.1. : Hera, la dulls de vedella

Hera (Juno en el mn rom), deessa de lOlimp i filla de Cronos i Rea, s coneguda per ser la germana per sobretot esposa de Zeus. Quan va nixer va ser devorada pel seu pare (Cronos) juntament amb els seus germans Posid, Hades, Demter i Hstia. Lnic que sen va lliurar fou Zeus, que els va alliberar i es convert en el seu marit.

Quan Zeus li va confessar el seu amor, ella no volia correspondrel, ja que no volia ser una ms en la seva llista damants. Aleshores, Zeus va haver de recrrer a un engany; quan la dea es va assabentar de la mentida, es va enfurismar contra Zeus, el qual va respondre demanant-li matrimoni. A la seva cerimnia de noces van assistir tots els dus de lOlimp, i la seva lluna de mel va durar uns 300 anys. Al tornar, Hera es va banyar a la font de Canatos, a Naupila, per tal de recuperar la seva virginitat, i ms tard va decidir repetir el ritual un cop lany. Desprs es dirig a lOlimp on havia de regnar bella i majestuosa des del seu tron reial dor.

La va veure Zeus apleganvols. Aix que la va veure el desig amors va embolcallar les seves slides entranyes, com quan per primera vegada shi va unir en amor, desprs de ficar-se al llit damagat dels seus pares.

HOMER, Ilada, XIV, v. 293-296

Els fills legtims, descendents de la seva uni amb Zeus, sn Ares, el du de la guerra, Hebe, deessa de la joventut, i Iltia, deessa dels parts. En algunes versions tamb se li atribueix la maternitat dEris, la deessa de la discrdia,

9

Juno i Argos, Peter Paul Rubens, 1610

Tanmateix, com Hera estava gelosa perqu Zeus havia tingut una filla del seu propi cap, Atena, sense haver recorregut a ella - tot i que en realitat la va engendrar amb la deessa Metis-, es diu que Hera engendr tota sola el du de la forja Hefest. Per, com que aquest fill era molt lleig i savergonyia dell, Zeus i ella van decidir expulsar-lo de lOlimp.

La seva darrera esposa fou lufanosa Hera. De la seva uni amorosa amb el rei dels dus i homes, va infantar Hebe, Ares i Iltia.

HESODE, Teogonia, v. 922

Com a deessa del matrimoni, protegeix totes les dones casades. Senfada sovint per les continues infidelitats del seu marit i s rancorosa i venjativa. Passa els seus dies castigant totes aquelles dones amb les quals el seu marit ha tingut relaci, aix com els fills i filles que han sorgit daquestes unions.

Entre les seves venjances amoroses ms conegudes destacaria el fet que Hera va prohibir a Leto, -que va mantenir relacions amb Zeus i engendr els bessons Apollo i rtemis-, donar a llum en terra ferma.

Una altra venjana seria quan va convertir en ossa a lamant de Zeus, Calisto, que posteriorment, juntament amb el seu fill, es convertirien en les constellacions de lOssa major i lOssa menor; tamb, trobem a una gelosa Hera convencent Smele, la qual shavia allitat amb Zeus, que demans a Zeus mostrar-se en la seva veritable forma, fet que va provocar la mort de la dona carbonitzada pels llamps del du .

En les representacions plstiques els atributs que la caracteritzen sn la diadema i el ceptre, aix com un pa, que porta extensos per les seves plomes els cent ulls dArgos, fidel servidor de la deessa, que va ser assassinat per Hermes per ordre de Zeus,. Daquesta manera s com la deessa pretn vigilar el seu marit amb major precisi.

10

Argos, heu-te ac ajagut; la llum que illuminava tantes mirades sha extingit i una nit completa envaeix els teus cent ulls. La filla de Saturn els recull i els colloca entre les plomes de la seva au i omple aix la seva cua de pedres precioses com estels.

OVIDI, Les Metamorfosis, Llibre I

Tamb se li atribueix un paper important en la guerra de Troia, ja que la dea va ajudar els grecs perqu Paris no la va escollir com a deessa ms bella. Tamb fou la que provoc la bogeria dHracles i orden els dotze treballs que va haver de fer per purificar-se.

Desprs dell vaig veure la fora dHracles, s a dir, la seva imatge. I s que ara ell gaudeix dels banquets dels dus immortals i t per esposa Hebe, la de bells turmells, la filla de Zeus i dHera de sandlies dor.

HOMER, Odissea, cant XI, v. 600

1.2. : Atenea, la dulls dliba

Atena (Minerva per als romans) s la deessa de la saviesa, lartesania i lestratgia bllica. Filla de Zeus i Metis, nasqu directament del cap del seu pare quan Hefest va obrir-lhi amb un cop de destral. El fet que sorgs del cap

de Zeus s perqu Gea i Ur lhavien advertit que si Metis tenia un fill, aquest el destronaria. I per tal devitar-ho, quan la dea estava embarassada, Zeus se la va empassar. Ms tard, en el moment del part, Zeus patia un terrible mal de cap, tant fort era que orden a Hefest dobrir-lhi amb una destral; aleshores, nasqu Atena. La nova deessa va nixer ja

adulta, amb casc, armadura, llana i espasa. Pallas Atenea, Gustav Klimt, 1898

11

Per quan estava a punt dinfantar Atena, la deessa dulls blaus, aleshores, per consell de Gea i ranos, va preparar-li una trampa [...]. Estava escrit, doncs, que della havien de nixer fills duna gran intelligncia: la primera, la seva filla Tritogenia dulls blaus, possedora de la mateixa fora i intelligncia que el seu pare. [...] Zeus, doncs, va devorar-la abans, per tal que la deessa li indiqus sempre qu li era bo i qu li era dolent. [...]

Del seu mateix cap va nixer Tritogenia, dulls blaus, deessa temible que provoca els aldarulls dels combats i condueix invencible els exercits. Es complau en els avalots, guerres i batalles.

HESODE, Teogonia, v. 886 i 924

En els seus primers anys de vida, Atena tenia una amiga i companya de joc, Pallas, que, un dia mentre jugaven, Atena va assassinar sense voler. Profundament entristida, va adoptar el nom de la seva amiga, pel que en moltes ocasions se lanomena Pallas Atenea.

La deessa Atena era molt orgullosa, i per tant no suportava que un mortal se sents superior a cap du. Aquest fet es representa en el mite dAracne: Aracne era una excellent teixidora, la destresa de la qual tothom opinava ser superior a la de la deessa. Atena, desconcertada, va baixar a terra a veure un taps que Aracne havia fet; aquest la va meravellar i alhora la va horroritzar. Varen competir i la deessa va perdre. Un cop Atena furiosa denveja va destruir el taps, Aracne es va sucidar penjant-se dun arbre. La deessa, penedida, se

nadon de la injustcia de la mort de la noia; aleshores la va convertir en aranya, de manera que aix podria teixir per sempre per sense que mai ning pogus admirar les seves obres.

Viu, doncs, per continua penjada,

desvergonyida! I perqu no esperis que les coses es puguin arreglar en el

futur, que aquesta pena passi a tot el teu llinatge, fins als teus descendents

Pallas i Aracne, Peter Paul Rubens, 1636-1637

12

ms llunyans. Desprs es va apartar d'ella i la va ruixar amb el suc d'una herba d'Hcate; tot seguit, en rebre el contacte de la droga funesta, li van caure els cabells, i tamb el nas i les orelles, el cap se li va reduir moltssim i se li va empetitir tot el cos. En el costat, enlloc de cames, li queden encastats uns dits finssims; la resta del cos l'ocupa noms el ventre, del qual, tanmateix, treu un fil, amb qu, convertida ara en aranya, pot continuar treballant les teles, com abans.

OVIDI, Les metamorfosis VI, 145

Aquesta deessa no vol mantenir cap mena de relaci sexual amb cap home, sin que vetlla per mantenir-se sempre verge. Tot i aix se latribueix un fill, Erictoni, el qual va nixer de lesperma dHefest quan aquest intentava mantenir relacions sexuals amb la deessa. Lesperma daquest va tacar la cama de la deessa, per ella va reaccionar netejant-se-la rpidament. Lesperma, que va caure al terra, fecund Gea, tot i que el fill que nasqu el va adoptar com a propi Atena.

Una vegada un noi nascut sense mare i anomenat Erictoni havia estat tancat per Pallas en un cistell, confeccionat amb vmet de ltica, i havia estat lliurat perqu el custodiessin a tres donzelles, les filles de Ccrops, el de doble figura, amb lordre de no mirar a dins daquell secret seu.

OVIDI, Les Metamorfosis, II, v. 552

La ciutat dAtenes era tutelada per ella, grcies a haver guanyat la disputa contra Posid sobre la protecci de la ciutat; Atena va oferir una olivera a la ciutat.

Aquesta deessa va lluitar en el bndol grec en la guerra de Troia, ja que estava dolguda perqu Paris no lhavia escollit. En aquesta guerra, Atena ajud a Aquilles a guanyar a Hctor, i posteriorment, ajudaria a Odisseu, el paradigma de lheroi astut, a arribar a la seva estimada taca. I deixant de banda Troia, tamb va ajudar a altres herois com Hracles en els seus dotze treballs o Perseu a vncer a la Medusa.

13

s representada sempre vestida amb el casc, lescut, la llana i lgida, aix com una liba i lolivera.

1.3. : Afrodita, la de bella corona

Afrodita (Venus en la mitologia romana), deessa de la sexualitat, lamor, la bellesa i la fertilitat, representa el principi de la vida. Va sorgir de lescuma dels genitals dUr, quan van ser tallats i llenats al mar per Cronos.

Tan aviat com va tallar els genitals amb lacer i els va llanar des de terra ferma a la mar agitada per les tempestes, aquesta sels va endur durant molt de temps. Per tot el voltant del membre immortal va aparixer una escuma blanca i, dins lescuma, va formar-se

una donzella. De primer va fer cap a Citera la divina i all es dirig a Xipre tota voltada de mar. All va prendre terra la deessa bella i venerable i lherba creixia per tot el voltant de la petja dels seus peus subtils. Dus i homes lanomenen Afrodita, deessa nascuda de lescuma i perqu sadre a Citera. Tamb lanomenen Ciprgenes, perqu va nixer a Xipre, batuda per les ones, i Filomedes, perqu va nixer dels genitals.[...] Des del principi posseeix aquest privilegi i li ha correspost aquesta tasca entre homes i entre dus: la intimitat amb les donzelles, els somriures, els fingiments, els dol plaer, lamor i la tendresa.

HESODE, Teogonia, v. 190-205 En algunes versions se la considera filla de Zeus i Thalassa, o tamb de Zeus i Dione.

El naixement de Venus, Alexandre Cabanel, 1863

14

s la deessa ms desitjada de tots els dus i mortals; per aix Zeus la va casar amb el du de la forja i el ferro, Hefest. Afrodita no volia aquest matrimoni, pel que es va buscar nombrosos amants, en especial el du de la guerra, Ares, amb qui va tenir Eros, el du de lamor, aix com Harmonia, Anteros, Deimo i Fobos.

Tot seguit laede, mentre tocava la frminx, es va posar a entonar un bell cant sobre els amors dAres i dAfrodita, la de bella corona, com es van unir per primera vegada damagat a casa dHefest.

HOMER, Odissea, cant VIII, v.266

Va estar embolicada amorosament amb el du missatger Hermes, durant una nit, fruit de la qual va nixer Hermafrodit. I tamb es va anar al llit amb el poders du del mar, Posid, donant-li aix dos fills: Rodo i Herfil.

El fill que va sorgir de la relaci amb Dions, Prap, va patir la ira dHera, que, volent castigar la promiscutat dAfrodita, el va fer amb aspecte grotesc.

Zeus mai va mantenir relacions amb Afrodita, per a causa de la seva temptaci va fer que la dea senamors del mortal Anquises, amb el qual va tenir el futur heroi troi Enees.

La deessa de lamor tamb volgu tenir un afer amors amb el du Apollo, aix que en un afany de posar-lo gels, va passar algunes nits amb largonauta Butes, amb el qual va tenir un fill, Erix.

Una de les histries damor ms duradores que va tenir fou amb Adonis. Afrodita, com que estava ofesa per la bellesa de la mortal Esmirna, va fer que aquesta mantingues relacions amb el seu pare. Quan el pare, rei de Cnica, se nadon de qui era va voler tallar en dos la seva filla. Afrodita, penedida, va convertir la noia en un arbre de mirra, i de la partici sorg Adonis. La deessa el va amagar en un cofre i va demanar a Persfone que el guards en algun lloc

Venus i Mart, Sandro Botticelli, 1483

15

obscur; aquesta, intrigada, el va obrir i va descobrir a Adonis, el qual va passar a ser el seu amant. Quan Afrodita se nassabent, va reclamar el noi i va haver-hi una forta disputa entre ambdues deesses. Zeus va deixar en mans de la mussa Calope la soluci: Adonis passaria un ter de lany amb Persfone, un altre amb Afrodita, i el tercer seria per a ell mateix. Tanmateix, Afrodita, fent s dels seus atributs, va convncer a Adonis perqu passs el tercer ter que tenia lliure amb ella.

Davant aquest fet, Persfone, molt ofesa, li ho va explicar a Ares, el qual, gels, es disfress de porc senglar i mat amb una cornada Adonis. De la sang daquest en sorgiren les anemones. Lnima del noi va descendir al Trtar, la qual cosa va complaure a Persfone. Afrodita, per, va exigir estar amb el noi. Aix que, finalment, Zeus va haver de posar fi a la disputa fent que Adonis passes cada mig any amb luna i laltre mig, amb laltra. Amb Adonis, Afrodita va tenir un fill i una filla, Golgos i Beroe; i sovint, tamb es diu que Prap era fill daquests dos.

Va tenir un paper molt important en la guerra de Troia, ja que com va prometre a Paris que si lescollia com la deessa ms bella li entregaria Helena, va haver de complir la seva paraula, fet que va desencadenar la guerra. Durant els 10 anys de guerra va estar de la banda dels troians; a ms, el seu fill Enees vivia a Troia.

Se la sol representar nua i acompanyada per les tres Grcies. Els seus atributs sn les roses, les perles, la petxina sobre la qual va navegar al nixer, la poma, smbol ertic de lpoca, i el colom.

Venus i Adonis, Pierre Paul Prudhon, 1812

16

1.4. : Hstia, la llar

Hstia (anomenada Vesta pels romans), filla major de Cronos i Rea, i aleshores la primera en haver estat devorada per Cronos, se la coneix per ser la deessa

de la llar i tot el que est relacionat amb aquesta: la cuina, larquitectura i el foc de la llar.

Rea, junyida a Cronos, infant fills illustres: Hstia, Demter, Hera de sandlies dor, el fort Hades que, amb un cor implacable, t el seu estatge sota terra, el Sacsejador que provoca baluerns eixordadors i el prudent Zeus, pare de dus i homes, que amb el seu tro fa trepidar la terra espaiosa.

HESODE, Teogonia, v. 454

Era una deessa virginal per voluntat prpia; tot i aix era desitjada per alguns dus com Apollo o Posid, per Hstia va jurar sobre Zeus que romandria per sempre verge. Davant aix, Zeus li va permetre no haver de sortir de lOlimp; de fet la seva mansi es trobava en la part ms alta del lloc, i tamb li conced no haver de participar en els afers dels dus, aix com va establir que les primeres vctimes dels sacrificis havien de ser en honor de la dea, fins i tot abans dell mateix.

Tamb fou desitjada per Prap, el qual aprofitant un banquet, quan tothom estava dormint, va intentar violar-la. Per, abans que ho aconsegus, un bram dun ase la va despertar, per la qual cosa va poder fugir. Desprs daquest fet, va adoptar lase com el seu animal preferit.

Tot i no relacionar-se gaire amb la resta de dus, Hstia va tenir una ferma amistat amb el du missatger Hermes. Eren dus complementaris: Hstia aportava el calor inamovible de la llar, mentre que Hermes oferia el seu esperit viatger i aventurer.

Hstia era, tamb, la protectora dels sentiments ms ntims i profunds, i sencarregava que hi hagus harmonia en el matrimoni, les cases i les ciutats.

Hstia, figura de cermica atenenca, s. V a.C.

17

A aquesta dea se la representa amb la flama de la llar, aix com de vegades acompanyada dun ase.

De totes maneres Hstia s una deessa de la qual no es parla gaire en la mitologia grega, a diferncia de la romana, ja que pels romans era una de les dees principals i se la venerava molt sovint, i les sacerdotesses consagrades a Vesta eren molt conegudes i respectades a Roma.

Filla de Rea i advocada dels pritans, Hstia, germana de Zeus altssim i dHera que es parteix amb ell el tron, acull b Aristgoras en el seu santuari, b tamb els seus companys. A frec del teu esplndid ceptre, ells et veneren i custodien Tnedos com cal. Com primera entre els dus thonoren amb moltes libacions, molt amb fumeres de greix. Per tu fan ressonar lires i cants. Exerciten la justcia de Zeus Hospitalari en taules perennes. Acompleix-li amb glria el final del crrec de dotze mesos, i amb un cor estalvi.

PNDAR, Nemeas XI, v. 1-10

1.5. : rtemis, la fletxadora

rtemis (tamb anomenada Diana pels romans), era, junt amb el seu germ bess Apollo, filla de Zeus i Leto.

Leto fou una altra de les amants de Zeus; per aquest motiu, Hera va prohibir que Leto pogus donar a llum en terra ferma ni all on hi dons la llum del Sol, fins i tot va enviar-li la serp Pit per a que la persegus. Per, grcies a Zeus, va poder arribar a Ortigia, posteriorment anomenada Delos, la qual el du Olimp, va amagar al fons mar. Havent Hera prohibit a la seva filla Ilitia, deessa dels parts, assistir al part de Leto, va donar a llum a rtemis tota sola; aleshores, aquesta ajud a la seva mare amb el naixement del seu germ bess Apollo, el qual va matar a la Pit. Per consegent, rtemis va convertir-se en la deessa dels parts.

18

De la seva uni amorosa amb Zeus que porta lgida, Leto va infantar Apollo i la fletxadora rtemis, bella nissaga dentre tots els descendents dranos.

HESODE, Teogonia, v. 918

Quan rtemis era encara petita, Zeus li pregunt quin desig volia que li conceds. La petita deessa va

demanar ser verge per sempre, tenir tants noms com el seu germ Apollo, arcs i fletxes, la capacitat de donar a

llum als altres, una tnica roja i moltes nimfes que fossin verges com ella perqu li servissin.

Fou la deessa de la caa, els boscos i el regne animal. Tamb era la dea encarregada de la castedat, ja que ella tampoc no volia saber res de cap home. Era una deessa molt cruel, sobretot amb els homes i se li atribuen totes les morts sobtades. Amb el temps, va adquirir la posici de la deessa de la Lluna, talment com el seu germ Apollo es convert en el deu del Sol.

La castedat drtemis s tant extrema que, segons explica Ovidi en Les Metamorfosis, un prncep teb, Acte, sense voler, va veure el cos nu de la deessa quan aquesta es banyava amb les nimfes. rtemis, enfurismada el va convertir en porc senglar, i fu que els seus propis gossos de caa el devoressin.

Era aqu on la deessa dels boscos, quan la caa la fatigava, solia banyar els seus membres virginals en laigua transparent. Quan hi va arribar la deessa va lliurar a una de les nimfes, la que tenia cura de les seves armes, la javelina, el carcaix i larc sense tensar; una altra va prendre en el seus braos el mantell que shavia tret; altres dues li deslliguen el calat i la ms

Diana caadora, 1550-15560, Escola de Fontainebleau

Diana i Acte, Giuseppe Cesari, 1606

19

destra de totes, la ismnia Crcale, li recull en un lligat els cabells que li queien damunt el coll, tot i que ella mateixa els duia sense recollir.

OVIDI, Les Metamorfosis, III, v. 175

A rtemis se li atribueix el fet que existeixi la constellaci dOri, ja que segons unes fonts, Ori havia intentat violar a la deessa, i per tant aquesta li envi un escorp que el mats. Una altra teoria s que Apollo, gels de la relaci dOri amb la seva germana, va empescar-se-la perqu Gea li envis lescorp i rtemis disparar sense saber que mataria al seu estimat Ori. Durant la guerra de Troia, rtemis va estar de la banda dels troians. rtemis estava enfadada amb Agamemnon perqu, temps enrere, aquest no li va oferir el sacrifici dun crvol que li havia proms; per aix, no deix que els vents bufessin, fet pel qual els grecs no podien navegar per arribar a Troia. La deessa va exigir a Agamemnon el sacrifici de la seva filla Ifignia per a donar-los uns vents favorables. Tanmateix, en el ltim moment, la dea va sentir llstima per la nena i se la va endur a lsia on la convert en la seva sacerdotessa.

rtemis s representada vestida amb una tnica curta, (fet atpic entre les dones o les divinitats femenines), un arc i un buirac amb fletxes. Sol aparixer acompanyada per un crvol o un gos de caa, aix com amb les nimfes que sempre van amb ella a tot arreu.

Tal com rtemis, la que es complau en el tret, va per les serralades, o pel Taget o per lErimant, delectant-se amb els senglar i amb les crvoles gils i amb ella juguen les nimfes camperoles, les filles de Zeus portador de lgida, i Leto gaudeix en el seu cor, perqu la seva filla aixeca el cap i el front per damunt de totes les altres i es pot reconixer fcilment, tot i que totes sn formoses, daquesta manera es distingia entre elles la donzella indmita.

HOMER, Odissea, cant VI, v. 100

20

1.6. : Demter, la de belles trenes.

Demter o Demetra (Ceres al mn rom) s tamb filla de Cronos i Rea. Se la coneix com deessa mare per excellncia, i sencarreg de lagricultura, ja que va donar el blat als homes, per tamb els don la tcnica de cultiu i les lleis. s la personificaci de la fertilitat i la riquesa en la terra; per conseqent la paraula cereal deriva del nom llat de la deessa, Ceres.

Ceres va ser la primera a fendir les gleves amb la corba arada, la primera a donar al mn collites i aliments madurs, la primera a donar lleis; tot s un do de Ceres. A ella dedicar el meu cant. Tant de bo fos capa de fer un poema digne de la deessa! La deessa sense cap dubte s digna dun poema.

OVIDI, Les Metamorfosis, V, v. 346

La deessa va tenir una filla, Persfone, amb el dus dels dus, Zeus, que tamb era el seu germ.

Zeus va entrar tamb en el llit de la nodridora Demter, que va infantar Persfone de braos blancs. Aidoneu va rapir-la del costat de la seva mare (el prudent Zeus li ho havia concedit).

HESODE, Teogonia, 912-914

La seva nena ho era tot per a ella, per aquesta ra la deessa mare es va deprimir molt quan Hades, rei de lInframn i germ seu, la va raptar. Demter va buscar la seva filla per terra i mar durant 9 dies i 9 nits sense dormir ni menjar, fins que el du del Sol lhi revel el dest de la seva filla, motiu pel qual la deessa, amb molta clera, va decidir no proveir mai ms lsser hum dels camps, va detenir la germinaci de la terra i tot el blat sassec, tamb jur no tornar mai ms a lOlimp fins que la seva filla li fos retornada. Com que

Ceres o Demter com alegoria del mes dagost, Cosimo Tura, 1469-1470

21

lhumanitat es moria per fam, Zeus va acabar cedint i envi a Hermes perqu ordens a Hades de retornar la seva novella esposa. El du del mn subterrani hi acced; tanmateix tenia una carta sota la mniga: abans que marxs Persfone, el du li hi dna per provar el menjar dels morts, els grans de magrana, aquest fet li assegur el retorn de la seva esposa. Aleshores Zeus va dictaminar que

Persfone hauria de passar-hi mig any amb la seva mare, i laltre mig amb el seu marit. El fet de tenir de nou a Persfone amb ella va fer que Demter, torns a cultivar el blat. Des de llavors, quan mare i filla es troben juntes, Demter, feli, fa brollar la vegetaci, mentre que en el temps que la seva filla s al mn subterrani, els camps es vesteixen de marr i sassequen. Aquest mite, doncs, explica la creaci de les quatre estacions de lany.

Hi ha un mite que explica que quan Demter era a la recerca de la seva filla, va arribar a Eleusis. All es va transformar en vella sabia i es convert en la nodrissa dels fills del rei: Demofont i Triptlem. Com un agrament a la hospitalitat del rei, la deessa va voler tornar Demofont immortal, per la qual cosa cada nit luntava amb ambrosia i el ficava en el foc. Aix acab quan, una nit, la reina va descobrir el que feia amb el seu nad; aquesta comen a cridar espantada, motiu pel qual Demter s va enfurismar profundament, creient estpids els humans per no comprendre aquest ritual. Aleshores va decidir ensenyar a Triptlem lart de lagricultura.

Metanira, lesposa de Cleu, tenia un fill de curta edat i Demter el va prendre al seu crrec per a criar-lo. Amb el propsit de convertir-lo en immortal, per les nits el dipositava en el foc i el feia desprendres de la seva carn mortal. Per, com Demofont, aquest era ,doncs, el nom del nen, creixia de dia en dia duna forma prodigiosa, Praxtea lespi i, al trobar-lo

El retorn de Persfone, Frederic Leighton, 1891

22

capbussat dins del foc, llan un crit. Per aix el nen fou consumit pel foc i la deessa es va donar a conixer.

APOLODOR, Biblioteca mitolgica

Demter, per, tamb tingu una relaci amb el du del mar, Posid, amb el qual shavia repartit la terra i el mar, fruit de la qual nasqu Despoina i Ari.

Els atributs caracterstics de Demter sn lespiga de blat, les torxes, la fal i les serps.

1.7. : Persfone, la de braos blancs.

Persfone (en llat anomenada Proserpina), filla de Zeus i Demter, es va veure, sense voler-ho, convertida en deessa dels Inferns. Aquest fet succe quan encara era molt jove i se lanomenava Core (la donzella), com a conseqncia de la joventut i la innocncia daquesta. Aix, un dia, mentre collia narcisos, Hades, du del mn subterrani, la va raptar, com b he explicat anteriorment en la descripci de Demter.

Mentre Prosrpina sesplaiava en aquest boscatge i anava collint violetes i lliris blancs, i mentre amb afany jovenvol nomplia cistells i la falda del seu vestit i, en agafar-les, maldava per superar les seves companyes, en un tres i no res va ser vista per Dis, desitjada i raptada; fins a tal punt lamor no t espera. La deessa, espaordida, crida amb veu planyvola la seva mare i les companyes, per ms sovint la mare; havia esquinat el vestit per la vora superior i, en quedar la tnica sense subjecci, li van caure les flors que

havia collit; tan gran era el candor de la seva joventut que fins i tot aquesta prdua va causar dolor a la donzella.

OVIDI, Les Metamorfosis, V, v. 393-400

Prosrpina, Dante Gabriel Rossetti,

1872

23

Tanmateix ara el mite del rapte sexplica des de la perspectiva de la filla raptada. Core es va casar amb Hades i es convert en Persfone, la reina dels inferns. Quan Zeus va enviar a Hermes perqu la retorns a lOlimp, Persfone va menjar uns grans de magrana (en alguns textos perqu Hades li ho va demanar, i en daltres, per propia voluntat de la noia). El fet dhaver-los menjar la va obligar a quedar-se en lInfern, ja que hi havia una norma que deia que tot

aquell home que mengs un gra de magrana no podria tornar al mn dels vius. Aleshores, com va dictaminar Zeus, la deessa shauria de quedar mig any a lOlimp i laltre mig amb el seu marit. ( En alguns textos, per, sexplica que s un ter de lany en el mn subterrani, i els

altres dos teros a lOlimp)

Aix va parlar. I somrigu el senyor dels morts, Aidoneu2, amb un gest de les seves celles, i no va desobeir lordre del sobir Zeus, sin que apressuradament va exhortar la prudent Persfone:

-Ves, Persfone, amb la teva mare dobscur peple guardant en el teu pit una templana i un nim benvols, i no tafligeixis en excs, no ms que la resta. Dentre els immortals, no ser un esps inadequat per a tu, essent germ del pare Zeus. Quan estiguis aqu governars tants com hi viuen i sarrosseguen, posseirs els mxims honors entre els immortals, i hi haur un cstig etern per als que tofenguin, els qui no aplaquin el teu nim realitzant sacrificis pietosament, tot presentant-te justes ofrenes.

Aix va parlar. Sacontent la molt prudent Persfone i rpidament es va alar amb alegria. Per ell, mirant furtivament al seu voltant, li va donar un gra de magrana dola com la mel perqu sel mengs, perqu no romangus per sempre all, al costat de la venerable Demter dobscur peple.

HOMER, Himne homric a Demter, v. 357-374

2 Hades

Rapte de Prosrpina, Peter Paul Rubens, 1636

24

La figura de Persfone com reina dels Inferns atemoria els grecs, per la qual cosa no satrevien a pronunciar el seu nom, que significava la que portar la mort, utilitzant, aix, eufemismes o b el nom de la deessa abans de ser raptada, Core.

Tret de ser la dona dHades, Persfone senamor dAdonis, quan li va ser donat per Afrodita perqu el guards. Desprs de moltes disputes entre ambdues deesses, irnicament Adonis va ser obligat a passar una temporada a lInframn amb Persfone, i laltra amb Afrodita en lOlimp.

Fuges lluny, Adonis, i arribes a lAqueront al costat del cruel i ombrvol rei. Per jo desgraciada visc i sc deessa i no et puc seguir. Agafa, Persfone, el meu esps, car ets tu molt ms poderosa que jo, perqu tot all que s bell a tu retorna.

BI DESMIRNA, Lament a Adonis

Piriteu, amic de Teseu, es va enamorar de Persfone fins a tal situaci que varen baixar a lInframn amb la intenci de raptar-la, per van quedar presoners fins que, en un dels seus treballs, Heracles rescat a Teseu, i Piriteu va romandre per sempre en el mn subterrani.

No obstant, trobem una part entendrida de la deessa del regne dels morts en el mite dOrfeu, el qual va baixar al mn subterrani a buscar la seva dona, Eurdice, que havia mort pel ver duna serp. Persfone, commoguda per la msica que feia lhome, va accedir a deixar-la marxar, amb la condici que Orfeu no es podia girar a veure si la seva dona el seguia fins que es

Orfeu davant dHades i de Persfone, Franois Perrier, 1647-1650

25

trobessin a fora de lHades. Per, la curiositat va poder amb Orfeu, el qual es gir i va veure com la seva dona es va desfer com una boira.

La jove Persfone, Core, s representada com una noia amb un ram de narcisos, mentre que a la Persfone deessa dels inferns se la representa asseguda en un tron de fusta o al costat dHades, dalt dun carro tirat per quatre cavalls negres.

26

2. Tipologies femenines

2.1. La dona Hera

Quan una dona se sent incomplerta sense tenir una parella al seu costat, que li proporcioni estabilitat, se li atribueix el perfil psquic de la deessa del matrimoni Hera. Aquestes dones tenen una necessitat vital de tenir a una parella que els proporcioni estabilitat, confiana i lleialtat; es tracta, probablement, duna fbia envers la solitud i el fet de no casar-se mai. Aquestes dones, si estan solteres es trobaran angoixades, i si tenen una relaci, no se sentiran completament felices fins que la seva parella no els demani matrimoni, ja que la seva meta s ser honorada i reconeguda com la senyora de. Aleshores, no s destranyar que el moment ms important en la vida duna dona Hera sigui el dia de les seves noces. De fet, s un esdeveniment vital, motiu pel qual voldr viurel pel ritus ms ostents, i organitzant un gran rebombori. Controlar absolutament tot, des de les canons que sonaran, les flors, les collocacions dels convidats en el banquet, fins el tall del pasts, les forquilles i els ganivets. Far tot el possible per a tenir una boda perfecta i esmerar molt de temps.

A partir del seu matrimoni, tota la seva vida girar entorn lhome amb el qual sha casat. La nvia radiant esdev lesposa feli3, com diu Jean Shinoda Bolen. Arran de la seva nova condici desposa, la dona Hera far tot all que satisfaci el seu marit: si necessiten diners treballar, per si no es tancar a casa fent el paper de perfecta mestressa de casa. Segurament deixar de banda les seves amigues, sobretot les solteres, ja que refora la idea que una dona no s res sense un marit al seu costat. Sajuntar amb aquelles que estiguin emparellades com ella, o si ms no amb les dones dels amics del seu marit, amb les quals anir a sopar, compartiran fotografies dalgun casament, receptes culinries, etc. Aquestes dones, doncs, canvien de manera de ser al casar-shi, passen de parlar sobre poltica, esdeveniments, literatura, histria, a

3 JEAN SHINODA BOLEN, Las diosas de cada mujer, Editorial Kairs, 1993, Barcelona

27

parlar sobre els propis projectes de maternitat, a veure un cop ms el vdeo de la boda, a presumir de lascens en la feina del seu marit...

Tot i que aparentment les dones amb larquetip de la deessa Hera i les de la deessa Hstia casades fan el mateix tipus de vida es diferencien en qu mentre ambdues resten a casa fen les tasques de la llar, la dona Hera ho fa pel seu marit, i la dona Hstia per propi plaer. Tamb se les diferencia en qu duna banda la dona amb les caracterstiques de lesposa de Zeus sempre estar amonada, tot pensant en si el seu marit li s infidel i amb qui, que s un dels trets ms caracterstics dHera, i daltra banda la dona Hstia no es preocupar per aquestes coses, fins arribar al punt que li ser igual si el seu marit li s infidel.

s per tot aix que les dones amb aquesta tipologia, en el cas desdevenir vdues o divorciades, es trobaran summament soles, perdudes, car han dedicat la seva vida als seus esposos i shan oblidat de la resta de tasques i coses de la vida.

Aix doncs, a la dona Hera se la reconeix fcilment ja que passa de ser la bonica nvia vestida de blanc que camina cap a laltar, a ser lesposa enfurismada en descobrir la infidelitat del seu marit, tot odiant a lamant daquest. I, finalment, acaba sent la senyora que, desprs de ser lleial al seu marit durant dcades, es converteix en la vdua que viu de la Seguretat Social.

Les dones amb aquest arquetip moltes vegades es veuen obligades a ser aix a causa de la cultura, la religi o el pas en el qual viuen. Segurament han vist en el seus pares el prototip de matrimoni perfecte, en uns temps on predominaven els matrimonis patriarcals, i des de petites han volgut imitar-los. Sent unes nenes es passen el dia jugant a paps i mams

Quan creixen, sn les primeres de les seves amigues en casar-se, algunes fins i tot estant a la universitat. Tanmateix, la majoria de dones Hera, intenten anar a una bona universitat, per la seva finalitat no s tenir uns bons estudis sin que veu aquella prestigiosa universitat com un medi per trobar un marit amb un millor estatus social.

28

Els estudis, la seva carrera professional o els propis ttols sn coses secundries al llarg de la seva vida. Una dona daquestes caracterstiques que s soltera i a qui atorguen un reconeixement grcies a les seves capacitats, se sentir igualment frustrada i creur que ha fallat, car el seu principal objectiu no lha aconseguit. Si es casa, subordinar el seu treball al del seu marit i emprar el seu temps en ell: la seva veritable carrera s el seu matrimoni.

Una dona Hera tendeix a desvaloritzar lamistat amb altres dones, i per aix no sol tenir una ntima amiga, ja que ella prefereix passar el temps amb el seu marit. Si no est casada potser tindr algunes amigues amb les quals sortir a bars, discoteques o qualsevol lloc on pugui trobar un futur marit. Per tant es podria dir que les utilitza per tal de no anar en busca dun marit ella sola. Per un cop el trobi, no trigar en deixar-les de banda, car cancellar qualsevol cita amb les seves amigues si el seu xicot o marit li diu destar amb ell.

En quant a la seva relaci amb els homes, una dona amb aquest arquetip refusa als homes que pateixen per lart o pels seus principis poltics, mai es casarien amb un artista mort de gana, un sensible poeta o un geni acadmic. Ella buscar homes potents i competents, ja que cal recordar que la deessa Hera era lesposa del du dels dus, el du ms poders de tot lOlimp, Zeus. El perfil dhome poders per immadur s el que atrau a totes aquests dones amb la tipologia psquica dHera. La immaduresa daquests homes els porta a tenir aventures extra matrimonials, talment com Zeus, que ser lespurna que converteixi la seva dona en la gelosa i venjativa Hera, tot i que les culpes daquesta infidelitat, ella les atribuir a la amant i no pas al seu marit.

Aquest tipus de dona refusa el divorci, i s capa daguantar el que sigui per tal de no separar-se del seu marit. Ens trobem aleshores totes aquelles dones maltractades que es neguen a posar fi dels maltractaments per qestions morals. No obstant, si el marit la vol deixar per estar amb una altra dona, ella es resistir a escoltar-lo i far tot el possible per evitar que aix passi. I, en el cas que succeeixi, ella sempre esperar el retorn del seu marit.

Els fills entren dins del rol desposa, per la qual cosa les dones Hera solen tenir-ne, tanmateix el seu marit romandr sent la seva prioritat. Els seus fills

29

des de petits se nadonaran de lesgla en qu es troben en quant a prioritats. Aquest tipus de mare sn les que normalment no castiguen els nens sin que els adverteixen del cstig que rebran quan sassabenti el seu pare, o b les que defensen el seu marit si el seu fill li aixeca la veu: Com tatreveixes a parlar-li aix al teu pare?, car el pare s el poders sobir absolut Zeus.

Les dones que porten a lextrem lideal psicolgic dHera pateixen el sndrome de Medea. El mite de Medea reflecteix amb molta claredat, la capacitat duna dona Hera davantposar el seu matrimoni a qualsevol cosa, incloent-hi els propis fills.

Medea, una fetillera, filla dEetes, rei de Clquida es va enamorar de Jas. Aquest li va prometre que si lajudava, es casaria amb ella i estarien junts: fins que el fat de la mort ens emboliqui. Aleshores, Medea el va ajudar a robar el vell dor, tot traint el seu pare i el seu pas, fins i tot causant la mort del seu germ. Per, Jas la va abandonar per a casar-se amb Cresa, i aix fu que Medea i els seus fills, que havia tingut temps abans amb Jas, fossin desterrats. Medea, humiliada i dolguda, es va venjar: primer, va regalar un vestit enverinat a Cresa, el qual va cremar-li la pell, i desprs, va degollar els seus propis fills.

Podem veure el prototip de dona Hera en la gran pantalla: en la pelicula Very bad things4 en la qual Cameron Daz fa el paper duna noia, Laura, que va a casar-se i est planificant la seva boda perqu sigui perfecta. Aix doncs, li s igual que el nuvi i els seus amics puguin ser empresonats de cadena perptua per haver assassinat una prostituta en el comiat de solter; s capa dacceptar tot per tal que la boda sigui un xit.

Tamb podem veure una altra dona Hera en la televisi: Bree Hodge/ Van De Kamp/Mason, personatge de la srie Desperate Housewives (Mujeres Desesperadas, en lemissi espanyola). Aquest personatge, representat per Marcia Cross s la perfecta mestressa de casa, republicana i tradicional, que

4 Peter Berg, 1998

30

no permet cap error. Est obsessionada per la neteja, lordre i les bones maneres, aix com les opinions dels altres, pel qu diran i les aparences. Fa qualsevol cosa pel seu marit, fins i tot practicar el sexe sadomasoquista, tot i no

estar-hi dacord perqu el seu marit li ho demana. Al final de la primera temporada de la srie, la truquen per telfon de lhospital on operaven el seu marit per dir-li que no ha superat loperaci i ha mort. Davant daix, la primera reacci s acabar de netejar el menjador, i un cop veu que tot est perfecte, arrenca a plorar.

2.2. La dona Atena

Larquetip femen dAtena representa totes les dones que viuen dins la seva ment, que es guien per la lgica i el raonament, fins i tot deixant sovint de banda els seus sentiments o emocions. Sn persones que saben aprofitar la seva intelligncia, de manera que les ajudi a resoldre qualsevol tipus de problema, i per tant, abans dactuar-hi en reflexionen molt.

Essent invulnerables a la major par de les coses, les seves prioritats se centren en les seves ambicions, tot i que aix impliqui deixar de banda les necessitats dels que les envolten. Les atenees sn dones que gaudeixen de la companyia dels homes; de fet, busquen estar envoltades de persones de sexe mascul i sn les millors companyes, collegues i confidents daquests. Tanmateix mai desenvolupen un sentiment datracci sexual o emotiva envers els homes, destacant daquesta manera el fet que Atena fos una deessa verge. En molts casos, sn la m dreta dhomes amb crrecs importants, i exerceixen el crrec de secretries o assessores dalts directius.

Aquestes dones racionals solen tenir una manera de pensar ms adulta, pel que hom es pot referir a elles com a dones madures. Aquest fet estaria directament relacionat amb el naixement de la deessa, que nasqu del cap del seu pare, Zeus, essent ja una dona adulta.

31

Aquestes dones, molt pragmtiques, sinteressen pels assumptes importants i no pas per banalitats. Per exemple, tendeixen a preocupar-se per leconomia, la poltica, el treball, les accions i els seus comptes bancaris, i avorreixen els temes com la moda, la bellesa, els famosos i la premsa del cor, o les xafarderies del venat, s a dir, els temes generalment atributs a les dones. Se les considera el prototip de persona sensata, amb mancana de romanticisme o didealisme.

Tenen una visi realista del mn, i segueixen fil per randa les normes, la justcia o b, les tradicions. s a dir, sn dones defensores de les lleis i del patriarcat, fins i tot, si calgus, anant en contra de les prpies dones. Aquest tipus de dona patriarcal, sent un gran menyspreu vers els homes no poderosos, aquells que sn somiadors, romntics, artistes, nens eterns, sensibles, o amb gran cor, els quals, per a ella, sn intils i perdedors.

Per contra, senten una gran admiraci cap aquells homes triomfadors, emprenedors, ambiciosos, homes dxit, per, com he esmentat anteriorment, sense sentir-hi cap mena datracci sexual o amorosa. Aix, en el cas de casar-se, ho fan amb un home daquestes caracterstiques, amb un alt nivell intellectual per poder parlar de temes seriosos. Moltes vegades s un home semblant al propi pare, pel qual sent una gran fascinaci.

Per aquest motiu, juntament amb el de ser defensora del patriarcat, parlarem de la filla del pare, ja que veuen la figura del pare com un model a seguir, portador de qualsevol resposta racional, mentre que la mare la creuen un sser complex i avorrit. De fet, quan sn petites, persegueixen el seu pare perqu aquest lajudi a comprendre el que lenvolta: Pare, per qu aix s aix? Pare, i per qu no?.

Com sn dones que viuen en la ment, moltes vegades descuiden els aspectes emotius, per la qual cosa sels desenvolupa una capacitat dautocontrol democions i sentiments. Aix expressat metafricament seria larmadura que la protegia de qualsevol atac enemic.

Sovint, la seva ambici per aconseguir els propsits la du utilitzar tota mena daccions, sense parar-se a pensar si sn justes o tiques.

32

Aleshores, quan parlem duna dona Atena fem referncia a aquella dona triomfadora, que arriba a assolir un crrec important grcies als propis mrits.

La dona Atena de lactualitat ms coneguda mundialment possiblement s Hilary Clinton. Hilary t una trajectria professional molt destacada. Graduada en dret, va exercir com advocada, essent fins i tot una dels cent advocats ms influents del seu pas fins que al 1993, el seu marit, Bill Clinton, esdevingu el 49 president dels Estats Units, i, conseqentment, ella es va convertir en Primera Dama dels EUA. Al 2001 va esdevenir la primera dona Senadora del seu pas, fou Senadora Junior dels Estats Units per Nova York, temps en el qual va donar suport al president George Bush. Tamb es va presentar per a Presidenta dEUA a les eleccions del 2008, i, tot i que es va retirar davant de la superioritat aclaparadora dObama, va seguir donant-li suport, fins que, un cop escollit president, la nombr 67 Secretaria de lEstat dels Estats Units dAmrica.

Una altra Atena conegudssima al mn sencer i que, sens dubte, ha passat a la histria s Marie Curie. Amb noms 4 anys ja era una aficionada a la lectura, i abans de ser adulta ja parlava rus, alemany, francs i polons. Tot i aix, es va dedicar a la cincia. De fet, el seu marit Pierre Curie fou el seu instructor a lEscola de Fsica i Qumica de Pars. Tots dos junts van dedicar-se a la cincia, pel que van descobrir els Raigs X (1895) i la radioactivitat natural

(1896). Tamb van anunciar lexistncia del poloni (1898) i del radi (1899). Al 1903, va obtenir el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el seu marit. I desprs de la terrible i sobtada mort del seu marit, va seguir estudiant aquests elements fsics, fins que al 1911, obtingu el Premi Nobel de Qumica. Marie Curie va ser una persona dedicada a la recerca i als seus estudis de fsica i qumica, encara que va tenir dues filles que van seguir les seves passes.

33

Potser el mrit ms gran del matrimoni Curie fou que tots els seus estudis van ser fets sense cap intenci de lucre, arribant fins i tot a no patentar els seus descobriments perqu altres investigadors els poguessin aprofitar.

2.3. La dona Afrodita

Lamor, la bellesa, la passi, la sexualitat, la sensualitat... sn algunes de les caracterstiques de les dones que simpatitzen amb el perfil de la deessa Afrodita. Ens trobem ara amb dones que senamoren amb molta facilitat, romntiques empedredes que estan constantment sospirant per alg. Anomenada lamant posseeix un magnetisme que atrau els altres; t la capacitat dsser atractiva sense ser gaire bonica. Desprn lhalo daurat tpic de la deessa, el qual provoca que mai passi desapercebuda, ja sigui entre homes o entre dones. Aquesta naturalesa, per, pot ser perjudicial per a ella mateixa: un home que s atret per ella errniament, ja que a ella no linteressa, pot sentir-se enganyat i ressentit i podria adoptar unes actituds hostils envers la dona.

Sn dones que es mouen per instint i que tenen una gran capacitat creativa; simpliquen intensament i apassionadament en all que els agrada, talment com amb els homes. I, digual manera que amb lamor, quan finalitzen un projecte, els sorgeix la necessitat de buscar-ne un altre que les apassioni novament.

El seu principi vital s viure el present com si no hi hagus futur. Aix tamb pot suposar un problema per a ella, ja que, per exemple, es compra joies molt valuoses sense fixar-se en el seu cost, o b deixa plantada a la gent perqu en lltim moment li han sorgit uns plans ms interessants.

Ja des de petites sn el centre datenci de tothom, per la qual cosa no sn res tmides sin tot el contrari: fan qualsevol cosa perqu tothom les miri i estigui per elles. Tenen molt bona relaci amb els companys de la llar dinfants Aquesta nena de gran ser una trencacors. La seva principal diversi s

34

vestir-se com una princesa i maquillar-se damagat amb el maquillatge de la seva mare; sn nenes que tenen presa per crixer.

Quan les dones amb larquetip dAfrodita es fan adultes i han de treballar, gaireb sempre escullen una feina que elles consideren interessants i els plau, ms que no pas un treball amb un gran sou per que no els sigui atractiu. Els agrada la varietat i la intensitat, ja que les feines repetitives les avorreixen; nicament ho donen tot si la feina els permet entregar-se per complert de manera creativa. Aleshores ens trobem amb dones que, majoritriament, es dediquen a lart, la msica, la literatura, la dansa, el teatre, el cinema, etc.

La dona Afrodita tendeix a relacionar-se amb homes que no sn necessariament bons amb elles; homes que no tenen cap mena dambici: ni professional, ni de ser bons marits o pares. Aquest homes generalment es classifiquen en tres dels amants que va tenir Afrodita: Hefest, Ares i Hermes.

Lhome Hefest s un home introvertit i creatiu, amb una varietat de sentiments que expressa mitjanant el seu treball. T una relaci damor/odi amb les dones, probablement a causa duna manca de figura materna tot representant el fet que el du Hefest va ser rebutjat per la seva lletjor per la seva mare, Hera-. Aleshores, el fet de sentir-se escollit per una dona Afrodita el fa sentir-se ell mateix atractiu. Tanmateix pot resultar un volc en erupci, perqu reprimeix els seus sentiments i s normal que se senti gels de latracci de la dona Afrodita envers els altres homes, i que per tant, se senti inferior i tingui por de perdre-la.

Contrriament en una relaci Ares-Afrodita, tots dos tenen com a principi el carpe diem; pretenen aprofitar cada moment i viure el present hic et nunc, ja que pensen fem-ho ara i ja pensarem en les conseqncies ms tard. Fan tant lamor com la guerra, pel que sels atribueix aquelles relacions que sovint es barallen, trenquen i es reconcilien contnuament. La majoria de problemes que tenen esdevenen per la tendncia natural cap al flirteig de la dona, amb la qual lhome Ares veu amenaada la seva masculinitat, i per tant, fa augmentar el seu sentiment possessiu cap a ella.

35

Finalment, la dona Afrodita pot sentir-se atreta per homes immadurs, complexos, centrats en all subjectiu i amb potencial creatiu, s a dir, homes amb la tipologia masculina del du missatger Hermes. La seva relaci es caracteritza per la carncia de comproms; si ms no, poden sobreviure a la tendncia cap al flirteig que t la dona, ja que cap no s gels o possessiu. Encaixen perfectament lun amb laltre: poden estar implicats intensament lun amb laltre i ms tard ser completament independents.

De totes maneres, s difcil per a una dona Afrodita casar-se, i en el cas de fer-ho, tamb ho s mantenir un matrimoni que duri.

A diferncia de la facilitat que tenen per establir relaci amb els homes, les dones Afrodita sovint es troben rebutjades per la resta de dones, especialment aquelles amb larquetip dHera. La dona Hera se sent summament gelosa envers lAfrodita, si aquesta mant qualsevol mena dafecte amb el seu home; les dones de la tipologia de la deessa de la sexualitat sn, en molts casos, la font principal de la clera de les dones Hera. Tanmateix, lAfrodita sestranya amb aquesta situaci ja que com ella no s ni possessiva ni gelosa, li s difcil dimaginar el motiu de lhostilitat que produeix cap a la resta de dones. En el cas de tenir amigues, aquestes hauran de ser, en ms o menys mesura, semblants a aquesta. No obstant, la seva amistat amb elles durar en el cas que aquestes no se sentin ofeses per la seva amiga.

Com a mare, la dona Afrodita t la capacitat de fer sentir al seu fill a gust amb si mateix i acceptat. Tanmateix s una mare inconstant: els seus fills es delecten quan tenen la total atenci de la mare, per a continuaci sentristiran quan ella marxi.

Generalitzant direm que la majoria dactrius de Hollywood sn unes Afrodites en la bona mesura. Per, probablement la ms absoluta representant de larquetip dAfrodita seria la conegudssima rossa del cinema Marilyn Monroe. Ella personifica els trets ms caracterstics de la deessa: passional, sensual, amb fora datracci, talentosa, etc. Marilyn Monroe (Norma Jean Baker 1926-1962) va viure la seva infantesa en orfenats i cases dacollida; amb 12 anys ja havien abusat della dos cops i 4 anys desprs ja estava casada. Aleshores va

36

comenar a treballar en una fbrica on un fotgraf la va descobrir, en aquell moment va comenar el seu cam cap a la fama. Primer va comenar com a model pin up, per ms tard es va iniciar en el mn del cinema. El seu primer paper mitjanament important va ser en la pellcula Tot sobre Eva5. Es va casar dues vegades ms: primer amb el jugador de beisbol Joe DiMaggio i ms tard amb el dramaturg Arthur Miller; tot i que se li atribueixen molts amants, entre els quals destacaria el president John Kennedy. Tenia una suprema bellesa, que va ser la causant de la seva fama, tanmateix tamb era una dona intelligent, sensible i creativa, atributs que molts no van saber veure-li. De fet, va ser la primera portada de la famosa revista ertica Playboy, tant s aix que el creador de la revista, Howard Hughes, t reservada la parcella per ser enterrat amb ella.

2.4. La dona Hstia

Desprs de trobar unes dones que prefereixen la companyia de les dones, i unes altres que estan ms agust amb homes, arribem a una tipologia femenina que no t preferncia per cap mena de companyia de fet nicament volen estar recloses en si mateixes. Parlem, doncs, de les dones associades al perfil caracterstic de la deessa de la llar, Hstia. Aquestes, amb un alt sentit de la integritat i la totalitat, se centren en elles mateixes, en el que els importa, moltes vegades oblidant les prpies necessitats, es mouen per instint i no volen destacar mai, sempre romanen en lanonimat. El fet que Hstia fos una deessa verge i solitria fa que les dones amb les mateixes caracterstiques siguin ermitanes i prefereixin la solitud, atribuda per voluntat prpia, ja que no tenen la necessitat de tenir ning al seu costat. El seu propsit s sentir-se completa en si mateixa, i per arribar a aix busquen la tranquillitat, la serenor i la pau 5 Joseph L. Mankiewicz, 1950

37

que troben en la soledat. El fet de capficar-se tant internament els provoca loblit de la resta, i que es desfacin dels lligams emocionals que les uneixen amb altres persones.

No obstant, un cop connecten amb el seu centre entren en contacte amb el foc intern que s capa dilluminar o escalfar aquells qui estimen i t a prop, fins i tot, als que es troben fsicament allunyats.

La deessa Hstia va demanar quedar-se a lOlimp, sense sortir-ne mai, de la mateixa manera que una dona amb la tipologia daquesta deessa passa la major part del seu temps a casa. Fan les tasques de la llar per a elles mateixes, no per obligaci, imposici o per a un home; netejar minuciosament tots els recons, cuinar plats molt elaborats, collocar flors als gerros, encendre espelmes o ordenar un armari les fa sentir-se agust, les plau. s ms, tot aix ho fan per a ordenar-se elles mateixes i sentir-se b i en pau, talment com una meditaci. s el seu propi entreteniment, com si fos una afici, i quan estan realitzant aquestes tasques perden la noci del temps mentre senriqueixen psicolgicament.

Una comunitat religiosa seria el lloc idoni per a una dona Hstia, com per exemple un convent catlic. De fet, les monges equivaldrien a les joves vestals romanes, les quals eren noies que abans de complir els 6 anys eren lliurades pels seus pares als temples consagrats a Vesta; a aquestes se les vestia a totes iguals i sels tallaven els cabells, perqu totes fossin iguals; aleshores se les allunyava de la societat per tal que visquessin com la deessa Hstia. Havien de romandre verges, i en cas que mantinguessin relacions sexuals amb homes eren enterrades vives. Per tant, trobem lequivalncia amb les monges de convent, car quan una dona decideix entrar-hi, es desf de la seva vida anterior (nom, cognom, etc.), vesteix igual que les altres i, fet el vot de celibat, dedica la seva vida al culte religis.

Sens dubte, el tret ms caracterstic de la dona amb el perfil psicolgic dHstia s la desvinculaci de la societat, de la gent, de les possessions, del poder, del prestigi, de la lluita per una identitat... Per tant esdev una dona lliure, feli de ser com s, alliberada de qualsevol circumstncia externa. Viu els

38

esdeveniments des de la seva saviesa interna, pel que creu que per aprendre cal sofrir i que les experincies doloroses, a la llarga, sn beneficioses. Aquest fet ens pot recordar la tpica senyora gran, que ha patit al llarg de la seva vida i sempre parla des de la saviesa que li han proporcionat els anys.

A la actualitat, una dona Hstia que no dedica la seva vida al culte religis fa una vida de dona amb un sistema familiar ms aviat patriarcal. - La seva vida ideal s casar-se amb un home que la mantingui, i que per tant li permeti quedar-se a casa a fer les tasques de la llar, mentre que el marit es faci crrec de leconomia de la casa, la declaraci de la renta, la paperassa,etc... - Segueix el rol de dona tradicional, per per dintre s mant autnoma, sense la necessitat de la companyia masculina. Aix mateix, no es preocupa per la fidelitat del seu marit, a diferncia duna esposa amb la tipologia de la deessa Hera.

Hi ha dos tipus dhomes que es casen amb dones Hstia. Per una banda tenim a lhome patriarcal, Zeus, que vol tenir una esposa tranquilla i casolana, que es tingui cura de la llar mentre ell es diverteix fora de casa, amb els seus diners i les seves amants. Daltra banda, es casen amb marits Hermes, els quals sn homes de negocis, empresaris, que cada dos per tres han de marxar de viatge de negoci, i les trien perqu tenen la certesa que quan ells siguin fora, la seva dona es far crrec de la llar. Aquest marit tamb escau a aquesta dona, ja que en solitud s com millor est

En quant a la relaci amb les altres dones, aquesta dona casolana, tot i ser molt solitria, t poques per bones amigues, que sovint tenen les mateixes caracterstiques de la tipologia dHstia, i amb elles queda de tant en tant. No obstant, a aquestes dones no els agrada tafanejar ni mantenir conversacions intellectuals o poltiques.

La protagonista de la novella dIsabel Allende, La casa de los espritus, correspon al perfil de dona Hstia: des de petita es concentra en el seu mn interior, t poders psquics i es comunica amb els seus avantpassats. Clara, la protagonista, es casa amb un home, Pedro, que segueix les pautes dhome

39

patriarcal atribut a Zeus: estima la seva esposa per freqenta els prostbuls, la qual cosa a ella no li suposa cap problema, ja que est tancada en el seu mn espiritual.

Amlie, la protagonista de la famosa pellcula amb el mateix nom6, tamb seria una mena dHstia, ja que no es preocupa per fer una vida normal. De fet, a ella li agrada viure a la seva manera, sense que ning la molesti i sense molestar a ning. Es centra majoritriament en ella mateixa i poques vegades mostra els seus sentiments.

2.5. La dona rtemis

Les dones pertanyents a larquetip drtemis sn esperits femenins independents que busquen les seves prpies metes en el terreny que elles mateixes escullin. Aquestes dones no es deixen manipular per cap home, se senten completes sense cap ni un. Volen ser reconegudes pel que sn i pel que fan, i no pas per si estan casades i amb qui. Un exemple daix serien aquelles dones que insisteixen en qu les interpellin com a senyoretes, per tal de demostrar la seva independncia i autonomia respecte dels homes.

Tenen una gran capacitat de concentraci, ja que no volen ser distretes dall que s important per a elles. Pretenen sempre aconseguir el seu objectiu, fet que les fa molt competitives. De fet, la competici les motiva encara ms per a aconseguir all que desitgen: la mateixa necessitat de competir les fa arribar a lxit.

Les seves capacitats com la deessa rtemis sn observables des de petites. Una nena petita rtemis resta immbil observant algun objecte, degut a la seva capacitat per a concentrar-se; o per contrari, mai para quieta anant i venint com

6 Amlie, Jean Pierre Jeunet, 2001

40

aquell nad que aconsegueix deslliurar-se del bressol o marxa del parc sense que els pares se nadonin.

A lhora de llanar-se al mn laboral aquesta dona buscar una feina en la que hi hagi competici, ja que aquest s el seu principal estmul. Aleshores es dedicar a lmbit dels negocis empresarials o les cincies jurdiques. En el primer cas defensar el producte en el qual ella creu; i en els segon, podria esdevenir advocada de temes relacionats amb el medi ambient o la igualtat.

Aquest tipus de dones moltes vegades sn representades com el prototipus de dona feminista, que lluita pels drets de les dones i que no vol estar sotmesa a cap fora masculina. No obstant, aquestes dones s que mantenen relacions amb homes, per mai volen casar-se o mantenir una relaci que les infravalori o les menystingui.

Daltra banda poden tenir una relaci molt cordial amb els homes: de germans o millors amics aquest seria un reflex de la relaci drtemis amb el seu germ bess Apollo-, i els homes que les atrauen tendeixen a sser semblants a elles, com nimes bessones: comparteixen aficions, interessos, ideologies...

En el cas que senamori dun home contrari a les seves expectatives, amb el qual ella se senti inferior o que estiguin en continua competncia, la dona acabar molt cremada per la relaci i per tant el deixar.

Desprs dHera, la deessa rtemis era la ms temible quan estava en clera; aix vol dir que si hi ha cap malents o problema amb lhome, la dona amb larquetip drtemis deixar anar tota la seva rbia contra ell, a diferncia de la dona Hera que atribueix les culpes a laltra dona. Aquesta clera destructiva de la dona rtemis la pot dur a trencar relacions per noms una petita discussi.

En quant a la relaci amb la resta de dones, les dones rtemis se senten en lobligaci de protegir-les, i, normalment, els agrada envoltar-se dun grup de dones que els transmetin la sensaci de germandat, fet representatiu de la deessa envoltada sempre per les nimfes.

41

Quan una dona amb les qualitats drtemis queda embarassada segurament senfadi amb si mateixa; lembars li pren una de les caracterstiques de les que ms presumeix: el seu cos atltic, esvelt i juvenil. Tot i aix acaben molt encantades amb els seus fills. s la tpica mare que prova dinculcar la independncia des de ben petits, ella vol que estiguin ben preparats per a qualsevol adversitat.

A mesura que passen els anys, una dona rtemis pot deprimir-se al veure que ja no s una joveneta per fer segons quines coses; per exemple, tindria el que sanomena la crisi dels quaranta. Per, un cop reflexiona i surt daquesta mena de depressi, esdev molt activa: comena a viatjar per tot arreu per a conixer mn, a crear nous projectes, conixer nova gent... s la tpica dona que t ms afinitat amb el jovent que no pas amb la gent de la seva edat.

El punt fluix daquest tipus de dona s no tenir cap mena de projecte, meta o desafiament; aleshores, si tot li ho donen fet o no la deixen participar en algun conveni, pot arribar a frustrar-se de tal manera que caigui en una depressi.

Una prototipus de dona rtemis s lesportista: una dona que deixa enrere la seva vida moralment correcta, s a dir, casar-se i formar una famlia, per dedicar-se al cultiu del seu cos i esdevenir guanyadora de trofeus pels seus propis mrits. Hom pot veure reflectit en aquest perfil femen la influncia de lrtemis caadora, deessa dotada duna bona fora fsica i sempre preparada per a qualsevol competici, la qual, s clar, pretendr guanyar.

En definitiva, una rtemis del segle XXI s la dona individualista, que se les empesca ella sola per fer i aconseguir el que li interessa, sense cap mena dajut o aprovaci masculina. Podem veure aquest perfil de dona revolucionria en la pellcula Amor amb preavs7, en la qual la protagonista, interpretada per Sandra Bullock, s una brillant advocada de Hardvard, entestada en defensar la conservaci dedificis histrics de la seva ciutat, fet que la du a tota mena daccions laborals i personals amb aquesta finalitat.

7 Two Weeks Notice, Marc Lawrence, 2002

42

Les sufragistes del segle XIX tamb representarien la competitivitat i el feminisme de la deessa de la caa, perqu van lluitar i es van organitzar per tal daconseguir el dret femen a la ciutadania.

Del moviment feminista podem destacar la lder Gloria Steinem, una periodista, fundadora i editora de la revista Ms. de carcter feminista.

La protagonista de la pellcula Million Dollar Baby8, Maggie Fitzgerald, tamb representaria lesperit duna dona rtemis. El seu somni s ser boxejadora, malgrat que els seu voltant rebutgi el seu desig per no ser un esport per a dones. Li costa molt convncer el seu entrenador perqu lentreni, ja que ell no entrena a dones. Ms tard es troba amb ladversitat de la seva famlia que li aconsella buscar-se un marit i fer una vida prpia per una dona, literalment li diuen que la gent sen fot de la seva afici. Per aix no la fa deixar de lluitar per

aconseguir-ho, i acaba convertint-se en una de les millors boxejadores a nivell mundial.

2.6. La dona Demter

Demter s larquetip de la mare ja que, tot recordant el mite, Demter es caracteritzava per ser mare (de Persfone) i ser provedora daliments (cereals, blat..) i de suport espiritual (misteris dEleusis). Si en el cas duna dona amb larquetip dHera diem que la prioritat era casar-se, la duna dona amb les caracterstiques de la deessa Demter, lnica finalitat s ser mare. I un cop s mare, considera que aquesta funci s la ms important de la seva vida. Sn dones generalment generoses, motivades per estar sempre nodrint i donant tot el que puguin, car troben la satisfacci en el fet de tenir cura i proveir els altres. Per aix, generalment, aquest tipus de dona es dedica a la docncia, la llar 8 Clint Eastwood, 2004

43

dinfants, cures infantils o qualsevol ocupaci que li permeti ajudar als qui ho necessiten. Per tant se les reconeix fcilment pel seu gran instint maternal.

La influncia de Demter empeny la dona a desitjar tenir un beb; per aix si queda embarassada per accident, tot i no ser el moment, la situaci o el lloc indicat, ella optar per tenir al nen. Si, pel contrari, s empesa a avortar tindr un conflicte intern amb si mateixa, se sentir malament i angoixada durant tot el procs i tamb desprs. Per a aquest tipus de dona lavortament seria lequivalent al divorci per a les dones Hera.

Tanmateix no noms exerceix el paper de mare amb els propis fills biolgics, sin que moltes vegades tenen la necessitat dexpressar el seu amor matern amb els fills daltres persones; pel que adopten nens o exerceixen com a mainaderes, encara que sigui sense rebre cap sou. Normalment esdev quan els fills propis es fan adults o marxen de casa, fet que recorda al moment en qu la deessa va exercir aquest paper amb Demofont dEleusis: un cop Persfone havia estat arravatada a Demter, aquesta va decidir tenir cura del fill de rei dEleusis; el fregava cada nit amb ambrosia i desprs el ficava en el foc amb la intenci de convertir-lo en immortal.

La qualitat de perseverana daquestes es veu reflectida en aquelles mares de fills amb necessitats educatives especfiques que han lluitat perqu sinstaurin moltes classes deducaci especial a els escoles, aix com les anomenades Mares de la plaa de maig.

Sn dones amb molta generositat: tant alimentant als necessitats com oferint ajut psicolgic i suport espiritual. Alguns exemples de Demters lders espirituals serien la Mare Teresa de Calcuta, Mary Baker Eddy, fundadora de la religi de la Cincia Cristiana, o b Mirra Alfassa, la lder espiritual del ashram dAurobin a la India.

Quan una dona amb larquetip de Demter que desitja sobre totes les coses ser mare, veu defallir el seu somni, pot caure fcilment en una depressi o un sentiment daflicci que la fa sentir-se angoixada. Aquesta decepci pot ser provocada perqu resulta ser estril, o b perqu el fill mori, marxi de casa un cop sigui adult abandona el niu- , o simplement acabi la seva feina com a

44

mainadera i shagi dacomiadar dels nens que ha cuidat. A diferncia de la dona amb larquetip dHera, la qual senfurismaria i odiaria les persones que ella creu responsables, la dona Demter se sent buida i afligida, perd el sentit de la seva existncia i senfonsa en una depressi.

Tenen la necessitat de sentir la dependncia dels seus fills cap a elles i no se nadonen que en realitat sn elles les que depenen dels propis fills. Aleshores, el fet que marxin de casa per a elles implica perdre el paper de mare. Aquest esdeveniment seria equivalent al rapte de Persfone, car quan aix succeeix Demter es deprimeix fins a tal punt que deixa de fer possible el conreu dels homes, es nega a proporcionar cap mena daliment fins que li retornin la filla. Aquesta part del mite tamb ens exposa una Demter destructiva, perqu la seva negaci provoca una gran fam mundial que amenaava amb la destrucci de la humanitat. Laspecte destructor tamb el veiem reflectit en les dones daquesta tipologia, que lexpressen retenint tot all que els altres necessiten, talment com ho va fer Demter. Poden infligir un dany psicolgic als petits al negar-se a parlar amb ells durant dies o perodes, o b allant-se dells. Tot i que presentin smptomes dhostilitat es troben veritablement deprimides. Una altra manera de retenir-se, no tan extremadament com en els anteriors casos, seria quan una mare no demostra la seva aprovaci vers la marxa del seu fill cap a la seva independncia. La mare es nega a acceptar que el seu fill est creixent i va adquirint autonomia ja que aix suposaria una prdua emocional prpia, no vol sentir-se cada cop menys necessitada.

De petita sempre se la pot veure bressolar una nina en els seus braos. Ms tard, en la seva etapa de formaci una noia Demter segurament es decanti a estudiar, com he esmentat anteriorment, una professi que la possibiliti a ajudar a la resta. Li atrauen professions de lmbit de lensenyament, el treball social o la llar dinfants.

A diferncia de la resta darquetips femenins, les dones Demter no senten cap mena dodi, gelosia, enveja o competici amb la resta de dones. De fet, aquesta se sentir inferior si s lnica de les dones de la seva edat que encara no ha sigut mare, i si sn mares, potser tindran enveja daquelles dones velles que mantenen un fort vincle amb els seus fills.

45

Una dona Demter es relaciona amb altres dones que tamb sn mares, de les quals rep un fort suport, aix com aporta. Sn grans confidents i s per aix que moltes vegades poden deixar al crrec de les seves amigues els seus fills perqu els vagin a buscar a lescola si ella no pot, o els faci el sopar... qualsevol cosa. Moltes vegades mantenen ms confiana amb aquestes amigues que amb els seus propis marits. Per en la gran majoria, les dones Demter solen ajuntar-se amb daltres Demters, o b, amb dones de larquetip de Persfone amb les quals adquireixen un paper ms maternal.

En quant a la relaci de les dones Demter amb els homes podem dir que, a diferncia dels altres arquetips femenins, aquest tipus de dona no t cap perfil estricte que li atragui, de fet es pot donar el cas que estigui amb un home simplement perqu aquest li fa llstima. No tenen grans expectatives quant als homes, pensen que els homes sn com nens.

Una de les parelles ms comuns s la de mare-fill, s a dir, un home immadur amb un sentiment de singularitat que troba en la dona Demter alg que valori la seva singularitat i que no toleri la seva irresponsabilitat, ja que ell se sent poc apreciat i incomprs per la resta: Tu ets lnica que et preocupes per mi, grcies per apreciar-me tal com sc.

Tanmateix, a causa de la seva dificultat per dir no, sovint s utilitzada per un socipata. Aparentment aquesta relaci pot assemblar-se a la de mare-fill, per a diferncia del socipata, el fill/amant s capa destimar, ser lleial i sentir-se culpable o amb remordiments. El socipata se naprofita de la bondat i la generositat de la seva dona, es comporta com un explorador, exagera en les seves necessitats i oblida tots aquells sacrificis o generositats que ha fet per ell la Demter: Fa molt que no em fas cas, qu has fet per mi ltimament?.

Tamb trobem que se senten atrets per aquest tipus de dona els homes dip. Aquests busquen en una esposa una segona mare que els tingui cura, es preocupin per ells, els alimentin, els donin suport, que els organitzin la vida en general: Les dos grans dones de la meva vida sn la meva mare i la meva esposa

46

La mare Demter sobreprotectora li agrada sentir-se necessitada i per aix imposa una dependncia en aquells a qui t cura ajudant-los en molt ms del que de veritat necessiten: Deixam, ja ho faig jo. No et preocupis que ja s aqu la mare per arreglar-ho.

Les dones de la tipologia de Demter tenen un estrany parer vers el moviment feminista, car per una banda creuen que aquelles dones estan desvaloritzant el paper de mare elles volen ser mares tot el temps i a causa daix sn pressionades a buscar-se una feina fora de casa -, i daltra estan a favor perqu donen suport a totes aquelles campanyes per a lexistncia de refugis per a dones i fills maltractats.

Com he dit abans, la Mare Teresa de Calcuta (1910-1997) seria una representaci de la dona Demter lder espiritual. Teresa de Calcuta era una religiosa catlica que va fundar les Missioneres de la Caritat. Va ser guardonada amb nombrosos premis importants en referncia amb la seva acci de promoure la pau mundial i posar fi a la fam.

Va donar-se a conixer a nivell mundial lany 1970 grcies al documental cinematogrfic Quelcom bonic per Du. Lany segent, el Papa

Pau VI li conced el primer Premi internacional de la Pau Joan XXII. Els anys consecutius va rebre molts ms premis, entre els quals destacarien el Premi Kennedy (1971),el Premi Nehru (1972), el Premi Templeton (1973), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Pacem in Terris (1976), el Premi Balzan a la humanitat, pau i germandat entre pobles (1978), i, el ms conegut per tothom, el Premi Nobel de la Pau de lany 1979 pel seu treball emprs en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que tamb constituxen una amenaa per la pau.

No puc deixar de treballar. Ja tindr tota leternitat per a descansar

(Mare Teresa de Calcuta)

47

Daltra banda, trobem a dues mares Demter sobreprotectores, Grace i Laura, en les pellcules de suspens Els Altres9 i LOrfenat10, respectivament.

Grace representada per Nichole Kidman - s una mare obsessionada amb la cura dels seus fills perqu aquests sn fotosensibles i no els pot donar la llum, ja que, com diu la mare, podrien arribar a morir en aquesta situaci. Ella imposa una estrictes normes per als nous servents que contracta: totes les habitacions han destar a obscures i les cortines tancades per a que no entri cap raig de llum. La mare sencarrega dels estudis dels seus fills, que sn de carcter religiosos. Aleshores quan veu amenaada la seguretat dels seus fills a causa dunes estranyes presncies a la casa, comena a investigar-hi.

A diferncia de Grace, la protagonista de lorfenat representada per Beln Rueda es trasllada a lorfenat on havia viscut de petita per tal de convertir-lo

en una residncia per a nens discapacitats. El fill adoptiu de Laura, Simn, el qual s portador de VIH, desapareix un dia. Al llarg de tota la pellcula, la mare es dedica a la bsqueda desesperada del seu petit, tot i que aix implica tamb investigar sobre el passat de lorfenat. Finalment es descobreix que ella havia causat la mort del seu fill, el cos del qual havia quedat atrapat en una cambra del soterrani. Un cop la Laura sassabenta del seu fracs com a mare, es pren un pot

de pastilles per a poder estar amb el seu petit.

9 Los Otros, Alejandro Amenbar, 2001

10 El Orfanato, Juan Antonio Bayona, 2007

48

2.7. La dona Persfone

De totes les tipologies femenines les ms imparcials sn aquelles amb el perfil psquic de Persfone. s un tipus de dona sotmesa, que resta passiva en lactitud dels altres vers ella. De totes maneres no hem doblidar que Persfone passa per dos etapes molt marcades en la seva vida que crearien els dos tipus de Persfone: la Persfone Kor, la donzella abans de ser raptada i la Persfone reina del mn subterrani.

La Persfone Kor s una dona immadura, incapa de prendre decisions, leterna nena. s indecisa, pel que es deixa influenciar per tot el seu entorn. T una gran dependncia materna i far qualsevol cosa per semblar una dona correcta: obedient, prudent, complaent, etc... als ulls de la seva mare. Tamb veiem aquesta dependncia amb els homes: sempre far el que li agrada al seu home, vestir com ell vol, es posar maca per a ell...

Es tracta, doncs, duna dona que es regeix per tot all que la resta espera della. Per aix no se la pot situar en un ambient determinat perqu s fcilment modelable en qualsevol situaci.

En lmbit publicitari, televisiu, o del cinema han especulat molt sobre aquest perfil de dona; han aprofitat la innocncia que desprn una dona Persfone com aquella noia que no s conscient del seu atractiu sexual.

La Persfone reina del mn subterrani, un cop accept el nou rol, es dedicava a fer de guia per lHades. En aquest cas, lHades s una metfora de linconscient propi; all s on semmagatzemen els records, les imatges del passat, els instints, els sentiments enterrats i tot all relacionat amb els somnis. Per aix, la Persfone reina i guia del mn subterrani representa la capacitat danar i venir entre la realitat basada en el propi ego (inconscient) i el mn real (realitat tangible). Moltes vegades aquestes dones aprofiten aquesta capacitat per ajudar la resta a no establir-se en un nic mn, b sigui aquell empresari que viu el dia a dia amb els peus a terra sense deixar pas als somnis o els desitjos, o b aquella dona deprimida que no deixa didealitzar el seu mn perfecte i es va consumint.

49

A una dona amb les caracterstiques de la deessa Persfone se la reconeix fcilment per la seva qualitat de jove, s a dir, pot semblar ms jove del que de veritat s, o b simplement t un afegit infantil en el seu carcter. s una dona que es deixa fluir; actuar sempre com bufi el vent.

Ja des de ben petites se les veu que sn bones nenes amb els seus vestidets roses i el somriure a la cara, com nines que pretenen agradar a tothom. Ella s lullet dret de mami pel que la majoria sn filles de dones amb larquetip de Demter. Aquesta mare Demter sobreprotectora, com he explicat en larquetip de dona Demter, solen escollir tot all que creuen adient per a la seva filla des de les classes de piano, angls o ballet, fins a les amigues que ha de tenir. Sovint es tracta en realitat de projectar en la seva filla tot all que haguessin volgut per a elles quan eren petites. En canvi, una mare Atena o rtemis es veuria frustrada davant una filla Persfone: la primera perqu no veu possible haver tingut una nena tan indecisa o incapa de decidir el que vol, i la segona, es desespera per la falta de voluntat de la nena.

Durant la seva etapa de formaci la dona Persfone veu els estudis com un passatemps ms que no pas un requisit previ a la vida laboral. Sovint li pot semblar difcil a causa de la seva capacitat per a distreures o perqu no confia en si mateixa.

Aquesta dona obt millors resultats en aquelles feines que no requereixen iniciativa, constncia o capacitats de supervisi. Ser molt efica si t un cap al qui vol agradar, que li assigni tasques immediates, perqu si per contrari li demanen algun treball a llarg termini ho anir aplaant ja que mantindr lesperana de no haver-ho de fer o perqu pensa que t molt de temps per a fer-ho