ERC Acci Granollers 2015Justcia i Drets de les personesPg. 4 de 4Una Justcia per a un millor Granollers

En general, la ciutadania coneix prou b el sistema sanitari, leducatiu, lassistencial o el laboral, per, en canvi, el sistema de Justcia s molt poc conegut i s vist a vegades amb recel i a vegades con a panacea de la resoluci dels conflictes. Cal conixer lestructura democrtica del procs, com a mecanisme de resoluci dels conflictes, les possibilitats que t, per tamb els lmits i les dificultats de la soluci jurisdiccional dels conflictes dinteressos. Des dERC Acci Granollers, propugnem incrementar leducaci de la ciutadania en matria de Justcia, la intervenci de la societat civil en la soluci dels conflictes, la implicaci en la cerca de la justcia dels grups socials i la multiplicaci dels rgans de recerca i consultius.Daltra banda, ladministraci local ha de configurar, sota uns criteris mnims de qualitat, els diversos serveis datenci i dorientaci a la ciutadania mitjanant una gesti directa o indirecta de la Justcia. Cal procurar un mnim dassessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets de la ciutadania. Aix, sha destablir lexigncia duna qualificaci professional i una experincia prvia mnima a les persones que prestin el servei. Aquests serveis han de promoure les vies de resoluci extrajurisdiccional dels conflictes, en especial, la mediaci, la conciliaci i larbitratge, i han destablir progressivament mecanismes de prestaci de forma telemtica o telefnica. Amb lobjectiu dassegurar la prestaci dun servei homogeni i de qualitat en tots els mbits, sha de promoure la coordinaci amb altres serveis datenci a la ciutadania daltres administracions pbliques.Respecte larbitratge de consum, s bo que les administracions pbliques el promoguin i en siguin exemple. Cal imposar lobligaci, en lmbit de les respectives competncies, que les empreses pbliques sotmeses al dret privat estableixin, en les condicions generals de contractaci i en els contractes amb les persones consumidores, clusules dadhesi o de comproms a larbitratge de consum, per a la resoluci dels conflictes i reclamacions derivades de la prestaci dels seus serveis.Per tota aix, des dERC Acci Granollers fem les segents

PROPOSTES DACTUACI

1. JUSTCIA Collaborar, per tal daconseguir una major proximitat entre el mn de la justcia i la ciutadania, amb els diferents collectius professionals que intervenen en aquest mbit, elaborant actuacions amb lobjectiu daugmentar la relaci entre la justcia i els ciutadans i com a mesura per incrementar la implicaci de la societat civil en la millora del sistema judicial com: Campanyes deducaci / promoci de la justcia entre la ciutadania. participaci de representants del departament de justcia en la Junta de Seguretat Local. Dins del Programa de Prevenci de Maltractaments a Dones i Infants, cal la participaci de representants judicials. Ampliar la collaboraci amb lIllustre Collegi dAdvocats de Granollers en aspectes com: assessorament legal en termes dintermediaci hipotecria; assessorament legal dels tcnics del servei de serveis socials, policia local, etc.; el foment de la igualtat d'oportunitats; formaci i sensibilitzaci respecte als drets i deures de la ciutadania. assessorament i orientaci jurdica a la ciutadania, de manera coordinada i homognia amb la resta dadministracions competents. Mantenir el suport a la tasca realitzada per la Casa dAcollida de Dones Maltractades. Aix mateix, cal incloure les estadstiques que resulten de lactuaci dels jutjats en lAnuari Estadstic de Granollers, per tal dorientar les actuacions en matria preventiva tamb en funci de les necessitats dels jutjats. Dins del Pla de Normalitzaci Lingstica de la ciutat, cal una actuaci decidida per tal daugmentar la presncia del catal en el mn judicial.

2. DRETS DE LES PERSONESLa defensa dels drets de la persona i la denncia de tot el que atempti contra ells s un dels elements clau de les poltiques desquerres. Aquesta defensa no sha dentendre com la defensa dels drets individuals per damunt del b com, sin que s perfectament compatible amb la conscincia de justcia social i de solidaritat entre les persones i els collectius. De fet, ns la primera conseqncia i la millor forma dexpressi.Nosaltres ens reafirmem i fem nostra la Declaraci Universal dels Drets Humans, aprovada en Assemblea General de les Nacions Unides lany 1948 i les seves posteriors ampliacions i tots els drets reconeguts per les seves agncies especialitzades. Tamb assumim la Convenci Europea de Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, aprovada pel Consell dEuropa lany 1950, i tot el dret que sen deriva.Cal garantir lexercici del dret de desobedincia civil per part dun ciutad o ciutadana quan la llei que el regeix o la forma com sapliqui es demostri manifestament injusta, vexatria o discriminant i atempti contra els principis continguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans, les seves posteriors ampliacions i la resta dorganismes abans esmentats.Tot i el reconeixement teric dels drets individuals, amplis sectors de la societat nestan privats per raons de sexe, orientaci sexual, edat, discapacitat, malaltia, llengua, cultura, tnia, opini, religi, nacionalitat o per qualsevol altre motiu. Cal aplicar la discriminaci positiva de manera temporal per fer que hi accedeixin els collectius que, tot i que gaudeixin digualtat formal davant la llei, no en gaudeixen de fet.Granollers va ser una de les ciutats primer signants del Comproms de Barcelona sobre els Drets Humans i que va desembocar lany 2.000 en la Carta per a la Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada a Saint-Denis per diverses ciutats europees, entre elles la nostra.Lany 2003, i en compliment duns dels punts del programa electoral dERC, la nostra ciutat va entrar a formar part de la Xarxa de Ciutats pels Drets Humans, impulsada per la Diputaci de Barcelona.Cal continuar el treball engegat per aplicar tots els compromisos inclosos a la Carta per a la Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Crear, en la mesura de les possibilitats, una rea o regidoria de Drets Civils com a potenciaci de poltiques de garantia i defensa dels drets de les persones, que englobi les accions contra la discriminaci adreades a dones, joves, immigrants, gent gran, collectius desfavorits i, tamb, la comunitat LGBT, per ra didentitat de gnere, orientaci sexual o expressi de gnere. Continuar el treball de divulgaci de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat, amb activitats que suposin el donar-ne a conixer el seu contingut i la reflexi i aprofundiment en cada un dels Drets que la Carta contempla. Desenvolupar el treball teric de creaci de lObservatori dels Drets Humans a la ciutat: organisme format per diverses entitats independents que treballen en lmbit dels diversos Drets Humans a la ciutat, i que t com a principal objectiu la realitzaci dun Informe Anual sobre els Drets Humans a Granollers. Dins de l'Oficina d'estudis i Observatori del Pla Estratgic, posar en funcionament lObservatori dels Drets Humans, que ha de posar de relleu levoluci dels Drets Humans a la nostra ciutat. Crear un mecanisme per disposar dIndicadors dels Drets Humans a la ciutat, seguint exemples dels indicadors que mesuren lndex de desenvolupament dels estats.LAjuntament, per, no es pot limitar a all que passa a dins del municipi, i ha daprofitar la pressi institucional per tal de denunciar les situacions contra els drets humans que es produeixin arreu del planeta. Cal seguir impulsant el compliment daltres drets a la ciutat, com sn: El dret a la llibertat religiosa, amb la facilitaci de la llibertat de culte per a daltres opcions religioses que no sn la religi catlica, i de reflexions al voltant de lecumenisme com a punt duni de les diferents religions. El dret a la llibertat sexual, amb ladopci de mesures de respecte per qualsevol opci sexual, com sn el reconeixement de les parelles de fet de qualsevol tipus, en els diferents trmits administratius del mateix Ajuntament.

3. OFICINA DE DEFENSA DE LA CIUTADANIADes del mes doctubre del 2012, lOficina del Defensor del Ciutad de Granollers va ser substituda per una visita peridica del Sndic de Greuges de Catalunya. A la nostra ciutat, tenem establerta la figura de Sndic de Greuges local des del 1997. En lorigen, hi havia la voluntat de crear un servei del mateix Ajuntament que treballs per garantir que la instituci no conculcava els drets de qualsevol ciutad en la seva actuaci diria. I que ho fes des de dins, coneixent en profunditat el farrags procediment administratiu que massa vegades complica la vida als ciutadans al temps que intenta garantir la seguretat jurdica. Les retallades a lAjuntament va portar a lequip que el governa des de fa unes quantes legislatures a prioritzar, eliminant un servei que nosaltres creiem imprescindible.Una ciutat que vol prioritzar els drets i llibertats de la seva gent no pot renunciar a un instrument tant bsic de garanties personals. Per aix, des dERC Acci Granollers proposem:

Oficina de Defensa de la Ciutadania Recuperar lOficina de Defensa de la Ciutadania com a figura que vetlla per la defensa dels drets i les llibertats de les persones a Granollers, enfront de les prerrogatives de qu gaudeix lAdministraci. Estudiar la possibilitat de signar un conveni amb lillustre Collegi dAdvocats per al seu suport a les tasques de lOficina de Defensa de la Ciutadania. Ampliar el camp dactuaci de lOficina de Defensa de la Ciutadania a aquelles accions dindefensi davant lAdministraci per part de: Entitats i associacions. Empreses i autnoms. Difondre les funcions de lOficina de Defensa de la Ciutadania i desenvolupar-les al mxim, sobretot pel que fa referncia a la possibilitat de fer propostes per tal de millorar lactuaci de lAdministraci. Incidir de forma preventiva en les actuacions municipals, amb la realitzaci dinformes preceptius de tots els Plans dacci municipals per part de lOficina de Defensa de la Ciutadania. LOficina de Defensa de la Ciutadania ha de participar molt directament en diversos processos de relaci entre el ciutad i ladministraci, aix com en processos participatius, a nivell dobservaci. Sha de seguir potenciant la relaci de lOficina de Defensa de la Ciutadania amb lOficina de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, convertint el local de lODC municipal en loficina del mateix Sndic de Greuges, com a mnim un cop lany, per tal datendre ms properament els problemes que se li plantegen des de la comarca. Al mateix temps, cal una major coordinaci de lODC amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya, i amb la resta de sindicatures de Greuges locals, apropant criteris a lhora de treballar informatitzaci, classificaci, etc.- i a lhora de fer propostes de resoluci. Creaci de la figura del Defensor dels Infants, per tal de vetllar per situacions de maltractaments a infants, depenent de lOficina de Defensa de la Ciutadania. A semblana del Sndic de Greuges adjunt per als infants, a nivell municipal es pot crear la mateixa figura, per tal de tractar els casos en referncia als menors.

Altres mecanismes de defensa de la ciutadania Potenciar lactivitat de lOficina Municipal dInformaci al Consum (OMIC), com organisme que orienta els consumidors davant dactuacions que consideren illegtimes per part dempreses i comeros (veure lapartat de Desenvolupament Econmic). Ampliar el procediment de fer arribar queixes i suggeriments a lAdministraci, a travs de lOficina dAtenci al Ciutad fent que tots els edificis i serveis municipals disposin dun sistema daquestes caracterstiques. Com ja sest practicant en lactualitat, la ciutadania disposa, per regulaci del ROM, del dret a intervenir als plens municipals en temes que els afectin, tot i que noms es pot portar a terme al final del Ple. Caldria que les entitats o associacions que ho sollicitessin prviament, poguessin fer una exposici, a travs dun representant, en el moment en qu es debat el punt en qesti, just abans de portar a terme la votaci.

Arbitratge de consumConv implicar lAjuntament en la resoluci dels conflictes sota uns criteris de qualitat, per reduir la judicialitzaci. Per aix, proposem: Programa per promoure la resoluci extrajudicial de conflictes, dirigit a escoles, instituts, associacions i ciutadans en general, que permeti entendre tant els mecanismes de resoluci de conflictes (mediaci, arbitratge ...) per a la soluci de diferncies, com la vehiculaci i tramitaci dels conflictes i les competncies dels diferents ordres jurisdiccionals. Els rgans de contractaci administrativa han dincorporar ladhesi a larbitratge de consum com a condici dexecuci en ladjudicaci de contractes de lAjuntament i els seus organismes pblics i empreses. Promoure que, en els plecs de condicions, sinclogui lobligaci que en els contractes amb persones consumidores es prevegi ladhesi a larbitratge de consum. Daquesta manera, les entitats i empreses podrien gaudir dun segell de qualitat i quedaria en mans dels consumidors sotmetres o no a larbitratge. Apostar per una justcia de proximitat basada en loferiment integrat dels diferents serveis de soluci de conflictes, inclosa la funci decisria, estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta dadministracions.