ERC Acci Granollers 2015HisendaPg. 1 de 10Una hisenda municipal per al millor Granollers

INTRODUCCILa crisi econmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de lactivitat immobiliria han posat les hisendes locals en una situaci francament precria i, en alguns casos, desesperada. Per tant, un cop ms, cal reivindicar un nou model de les finances locals que shauria de materialitzar amb una nova Llei dhisendes locals. Tot i aix, en aquest escenari s important mantenir lausteritat i, sobretot, una gesti efica dels recursos pblics. Uns ajuntaments sanejats ens permetran fer front a nous projectes dinversi importants i necessaris per al desenvolupament econmic del nostre pas. s indubtable que els ens locals, en el proper mandat, han de continuar aplicant, com la resta de sectors de lAdministraci, mesures de racionalitzaci de la despesa pblica. Aix mateix, lEsquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per lexpressi duna veritable vocaci dausteritat, honestedat, eficincia, rigor i transparncia en la gesti dels recursos pblics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democrtic dels comptes locals i, ms concretament, promoure els portals web dinformaci accessible i dels processos dobertura de dades. Amb aquests instruments sapropa lexecuci del pressupost a la ciutadania i aquesta pot tenir coneixement, fil per randa, de la destinaci dels recursos pblics. Tamb, cal fer pals que les TIC sn una eina per a la modernitzaci de lAdministraci i permeten incrementar leficincia, de manera que impliquen una millora de la qualitat en la prestaci dels serveis pblics i un apropament a la ciutadania.Les retallades pressupostries dels darrers anys, a ms, han anat acompanyades de retallades competencials per part del Govern central. Per aix, caldr repensar un nou paper per als ajuntaments. I el procs de construir un nou pas s una magnfica oportunitat per tal denfocar la mirada ms enll, i repensar com els ajuntaments poden contribuir a fer un pas ms just i lliure.De fet, volem millorar la gesti de la hisenda municipal per tal daconseguir una major eficincia social. Leficincia econmica, combinada amb processos dinnovaci dels serveis i lorganitzaci municipal, han daconseguir un major impacte en les poltiques socials que porten a terme els municipis. A ms, des dERC Acci Granollers ens comprometem tamb a implantar les propostes de la Plataforma per una fiscalitat Justa de cara a les eleccions municipals[footnoteRef:1]. [1: Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidria . 45 propostes per una fiscalitat Justa de cara a les eleccions municipals. Abril 2015. http://www.fiscalitatjusta.cat/]

Per aix, els objectius bsics que ens plantegem sn els duna poltica fiscal socialment compromesa, financerament eficient i fiscalment responsable. OBJECTIUS Tendir a la justcia, la simplificaci i lequitat del sistema fiscal municipal, amb la introducci de mecanismes que reparteixin la crrega fiscal en funci de la capacitat de pagament i econmica. En el marc dels plans de participaci ciutadana, promoure la implantaci progressiva dels pressupostos participatius, inicialment, pel que fa a les despeses, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal amb lobjectiu de buscar la coresponsabilitzaci de la poblaci en la gesti pblica. Prioritzar, en lelaboraci pressupostria, la despesa i la inversi destinades a la promoci de lactivitat econmica local i a serveis socials bsics com a mesures per a fomentar locupaci i la cohesi social. Contenir la pressi fiscal dins duns lmits raonables i amb una clara vocaci dirigida a destinar els increments dingressos fiscals a la contenci del dficit local, i a facilitar lactivitat econmica. Incorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals. PROPOSTES DACTUACI1. REFORMA DEL MARC TRIBUTARI Donades les actuals circumstncies socioecmiques es totalment necessria una reforma de lactual sistema de finanament local que es fonamenti en els segents principis normatius, mpliament reconeguts en la teoria de la hisenda econmica i en lordenaci jurdica actual de lestat espanyol, per que han estat conculcats diverses vegades en la configuraci i aplicaci del model vigent: Autonomia: implica que els governs locals han de gaudir de la suficient sobirania normativa per a decidir el nivell dels seus ingressos tributaris, les modulacions (exempcions, bonificacions, etc.) i la gesti dels mateixos. Suficincia: implica que les corporacions locals han de comptar amb un sistema de transferncies dels altres nivells administratius que complementin de forma efica el sistema tributari local, actu com anivellador de la diferent capacitat fiscal dels territoris i reverteixi en els municipis una part de lesfor fiscal que els seus ciutadans realitzen per a altres administracions. Responsabilitat fiscal: voluntat municipal de que una part significativa de llurs recursos tinguin el seu origen en figures tributries directament vehiculades pels mateixos municipis. Equitat: el sistema de finanament ha de garantir que, amb el mateix esfor fiscal i la mateixa poblaci, els governs locals han de ser capaos de subministrar el mateix nivell de serveis pblics, amb independncia de la capacitat fiscal dels territoris i de la necessitat de despesa que, en cada un dells, comporti la prestaci dels serveis. Correspondncia entre els principis impositius i la naturalesa dels serveis pblics locals: els principis del benefici i de la capacitat de pagament, que fonamenten la major part dels sistemes tributaris, han de trobar, en el mbit local, la formulaci ms adient en relaci als serveis que presta ladministraci. Aix doncs, proposem una reforma en profunditat del marc tributari municipal, definida pels segents punts principals: Reformar en profunditat lIAE proposant una compensaci de la seva capacitat recaptatria per una frmula que permeti mantenir la participaci dels municipis en la fiscalitat generada per lactivitat econmica en el seu territori. LIBI continuar essent limpost central de la hisenda municipal, els avantatges que representa en termes destabilitat han de ser complementats per una millora en la seva eficcia recaptatria, fonamentalment mitjanant una simplificaci i agilitzaci dels processos de revisi cadastral. Incorporar una participaci del 10 % sobre lImpost especial dhidrocarburs liquidat a la ciutat, per als municipis de ms de 50.000 habitants (aquells que tenen com a obligatori el servei de transport pblic). Incrementar lautonomia municipal en la determinaci i gesti de la tributaci municipal: atorgar ms capacitat de decisi en la determinaci de bonificacions i exempcions fiscals, transferir als municipis la gesti cadastral. Introduir limpost sobre pernoctacions en establiments turstics, com a impost municipal de carcter voluntari per als municipis, com a frmula per garantir un finanament especfic per als municipis turstics. Habilitar figures tributries del tipus taxes ecolgiques, orientades al finanament de les externalitats ambientals de lactivitat personal (residus domiciliaris, sanejament, etc.) i de lactivitat empresarial. El nombre daquestes figures tributries hauria de ser el ms redut possible a efectes de simplificar el conjunt actual de taxes locals. Revisar i adaptar inclosa la creaci dalguna figura nova al nou marc tecnolgic i regulador els tributs aplicables a les empreses subministradores denergia i de serveis de telecomunicacions. En relaci a la PIE - Participaci en els Ingressos de lEstat es proposen les segents reformes: Ampliar la base del sistema de la PIE, fins a un 50 % ms dels recursos actuals (que suposarien al voltant de 750 milions deuros per als municipis catalans). Realitzar les reformes legislatives necessries per tal que la Generalitat pugui realitzar la gesti de la PIE. Substituir lactual sistema dindicador dual dincrement anual de la PIE (PIB nominal o IPC) per un del sol (PIB nominal). Les raons sn diverses: lIPC no est connectat amb la naturalesa dels tributs locals i, daltra banda, es coneix ms tard. Simplificar les variables de distribuci a dues: La poblaci (com a indicador de la necessitat de despesa), ponderada per estrats (com es fa ara), per reduint el salt dels municipis de ms de 500.000 habitants (es passa de l1,47 al 2,80). La inversa de la capacitat fiscal: la mesura de la capacitat fiscal shauria de fer sobre les bases imposables amb quotes bsiques de lIBI i lIAE. Utilitzar liquidacions dingressos distorsiona el clcul perqu fa intervenir les decisions fiscals del municipi (tipus) a ms de la capacitat fiscal bruta. La inclusi daltres impostos (IIVTNU i ICIO) introdueix factors de distorsi conjunturals dels impostos (sn menys estables en el temps). Revisar el criteris de participaci de les provncies en els ingressos de lestat de manera que sincorpori lespecificitat de Catalunya pel que fa als instruments propis de cooperaci local i la convenient unificaci dels recursos dinversi destinats pel conjunt de les administracions supramunicipals. Fer possible la participaci de la Generalitat en la determinaci dels criteris de repartiment dels fons de la participaci en els ingressos de lestat dels ens locals; si ms no, en un cert tram dels mateixos, el qual quedaria configurat, juntament amb el Fons Catal de Cooperaci Local com un instrument danivellament interterritorial (com el que existeix a Alemanya, entre altres), per tal de garantir nivells mnims de cobertura dels serveis pblics locals. Fer avanaments a compte de la PIE fins al 98 % (com tenen en lactualitat les CCAA), en lloc del 95 % actual.

En relaci als instruments catalans de cooperaci local Dotaci del marc financer estable que garanteixi als municipis una evoluci dels recursos destinats a cooperaci lligada a levoluci dels ingressos la Generalitat de Catalunya, tant propis com de participaci en els ingressos de lEstat, o millor a la variable de PIB nominal. Aquesta participaci hauria destar reconeguda en la llei dhisendes locals. Incrementar les subvencions no condicionades, enfront de les condicionades, en la lnia de respectar ms lautonomia local. Garantir la participaci de les entitats municipalistes de Catalunya en la determinaci dels criteris de repartiment i devoluci dels fons, els quals shauran de formular a partir dels principis de simplicitat, equitat, equilibri territorial i de renda. Aprofundir en el tractament dels rgims municipals especials (turstic, alta muntanya, nuclis agregats, etc.) en els instruments de cooperaci local.

En referncia a la reducci de les tuteles financeresEls ens locals han vist encotillada la seva capacitat de recurs a lendeutament, com a forma de finanament, molt ms que cap altre nivell administratiu. Als successius retalls i garanties, establerts per les llei dacompanyament pressupostries com a reforma de la llei dhisendes locals, sha afegit en els darrers anys la llei destabilitat pressupostria que, en lobjectiu genric dun desitjable sanejament de les finances pbliques, introdueix limitacions arbitrries a la sobirania local que perjudiquen el nivell de prestacions als ciutadans que proporcionen aquesta ens. Aquestes limitacions i tuteles financeres no tenen en compte, per, lelevada contribuci a la compensaci de la inversi pblica estatal que han fet els ajuntaments de Catalunya, ni el notable esfor de consolidaci pressupostria practicat pel nivell local que en els darrers quinze anys ha redut la seva necessitat de finanament del 33,1 % al 2,4 % dels seus ingressos no financers. s, per tant, necessari la redefinici dels compromisos locals amb la consolidaci pressupostria i, en especial, la reformulaci de la llei destabilitat pressupostria.

2. GESTI DE LA HISENDA MUNICIPAL La Comissi Especial de Comptes ha de ser una veritable Comissi de control dels comptes de lequip de govern, amb transparncia en les dades i informacions necessries per a analitzar els resultats i propostes pressupostries, aix com per proposar, contractar i fer un seguiment de les auditories municipals. Proposem la creaci del Consell Tributari Municipal com a rgan per participaci ciutadana en lestabliment de les ordenances fiscals i la gesti econmica general. En el marc dels plans de participaci ciutadana, promoure la implantaci progressiva dels pressupostos participatius, inicialment, pel que fa a les despeses, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal amb lobjectiu de buscar la coresponsabilitzaci de la poblaci en la gesti pblica.

Participaci ciutadana en la gesti econmica municipal Informar anualment tots els ciutadans de la situaci econmica municipal. Crear plafons i espais amb tots els informes i documents municipals (pressupostos, auditories, comptes, etc) en els edificis pblics municipals (biblioteques, centres cvics, etc). Crear lOficina del Contribuent, com a rgan encarregat de garantir i desplegar en lmbit municipal els drets del contribuent. Des de lOficina, shaur delaborar lEstatut del Contribuent, que reculli els seus drets i deures. Augmentar la transparncia i qualitat de la documentaci i informaci econmica subministrada als crrecs electes municipals.Per tal danar-se apropant a experincies com la dels pressupostos participatius, proposem la generaci dexperincies municipals que ens apropin progressivament a aquesta fita. s molt important treballar-los amb processos formatius, especialment tractant-se de propostes on es mouen recursos pblics. Tots fem barri s una proposta per tal que els vens decideixin el pressupost dinversions i manteniment del seu barri. Amb aquesta iniciativa es vol que els vens tinguin per primer cop loportunitat de decidir com gastar el pressupost dinversions i manteniment del seu barri. Plantegem aquesta proposta amb el convenciment que sn els vens els que coneixen millor les necessitats dels seu entorn ms immediat. Per aix la seva veu ha de ser decisiva en qestions com lenllumenat, el mobiliari urb, els jocs infantils, les voreres, la jardineria... Al mateix temps, es pretn enfortir el teixit associatiu de Granollers. De fet, la decisi sobre el pressupost anir a crrec duna comissi venal, escollida i dinamitzada per les Associacions de Vens, que tindr a la seva disposici lassessorament dun equip de tcnics. Laplicaci daquesta mesura es far de manera progressiva: els vens decidirien el primer any un 25% del pressupost i cada any assumirien un 25% ms fins arribar al total del pressupost el quart any de legislatura.

3. POLTICA DINGRESSOS Reclamar al govern central que els Pressupostos Generals de l'Estat, provisionin les partides del fons d'anivellaci, tal com estableix l'article 116 de LRHL, perqu els municipis puguin demanar la utilitzaci d'aquest fons per atendre les despeses extraordinries. Contenir la pressi fiscal en lmits raonables, a la banda mitja del conjunt de les ciutats mitjanes de Catalunya i de les poblacions ms properes de la comarca, amb una clara vocaci dirigida a destinar els increments dingressos fiscals a la contenci del dficit local. Simplificar el sistema de taxes i preus pblics eliminant taxes innecessries (principalment les vinculades a trmits burocrtics dabast general). Acostar els preus pblics dels serveis que dona lajuntament al cost real. Establir un sistema de tarificaci social per a les taxes i preus pblics municipals que tinguin en compte de forma prioritria als collectius ms desafavorits, per a accedir als serveis pblics municipals o en concessi. Utilitzaci de mecanismes com ara les subvencions i exempcions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte passiu (desnonaments o situacions de pobresa extrema). Estendre el sistema dautoliquidaci. Aprofitar la millora de lorganitzaci de lAjuntament per incorporar les noves tecnologies per a realitzar els diferents perodes de liquidaci. Realitzar un esfor de revisi padronal dels impostos per ajustar-lo a la realitat. Revisar i reduir, si sescau, la crrega fiscal de les explotacions agrcoles -ramaderes (en funci del territori i de la situaci econmica del sector). Revisar i reduir, si sescau, la crrega fiscal del petit i mitj comer (en funci de la configuraci urbana i la situaci econmica del sector). Revisar i reduir, si sescau, la crrega fiscal de la indstria sostenible (en funci de la creaci de llocs de treball i vitalitat urbana). Participar en el mxim possible dels sistemes de subvencions externes (PUOSC, Fons Europeus, Xarxa Municipis DIBA), i optimitzar al mxim les que es puguin rebre. Realitzar un Pla per a lobtenci de recursos per a subvencions externes, per tal daconseguir-ne les mximes possibles. Primar el principi de progressivitat, s a dir aquell que ms t, ha de pagar ms proporcionalment que el que t menys. Es per aix que proposem la introducci de mesures dexempci fiscal i de bonificaci lligades a la renda disponible de la ciutadania en el pagament de lIBI i de la taxa descombraries.

Gesti de cobramentss bsic per al correcte funcionament de lAjuntament el fet que es porti a terme una bona gesti de cobraments, per tal de no entorpir la limitada capacitat financera del mateix ajuntament. Proposem les segents mesures de millora de la informaci: Perfeccionar la Fitxa del contribuent la informaci continguda sobre cada contribuent- amb una actualitzaci constant del cens. Informatitzar laccs a la informaci sobre pagaments dels ciutadans i facilitar el pagament dels tributs municipals, introduint noves tecnologies. Impulsar mesures per tal de facilitar a la ciutadania el pagament dels tributs municipals, i permetre la possibilitat de fraccionar el pagament dels tributs de cobrament anual en quatre pagaments parcials sempre que limport a pagar no sigui inferior a 60: Impost sobre bens immobles ( IBI) Impost sobre vehicles de tracci mecnica (IVTM) Impost sobre activitats econmiques ( IAE) Taxa per a la recollida descombraries als locals de negoci Taxa per a la recollida descombraries domiciliaries Taxa per a lentrada de vehicles a travs de les voreres (guals) Taxa del cementiri Campanya de sensibilitzaci ciutadana sobre la responsabilitat a l'hora de pagar els tributs, i el dest final que tenen els impostos que paguen els ciutadans. Estudiar la possibilitat de traspassar la gesti tributria a un organisme superior com ara el Consell Comarcal o la Diputaci de Barcelona. O b estudiar tamb la possibilitat dassumir la gesti tributria corresponent a altres municipis petits de la comarca. Estudiar frmules de finanament de serveis compartits de forma comuna amb daltres administracions.

4. POLTICA DE DESPESES La gesti de lAjuntament sha de caracteritzar per lausteritat i pel rebuig a totes aquelles despeses innecessries o sense una finalitat clara. Sha de fer una contenci de la despesa corrent i shan de prioritzar les inversions en serveis bsics i socials.El plantejament general ha de ser el de prioritzar la poltica dinversions i despesa en la creaci i el manteniment de serveis imprescindibles per transformar la realitat local. Sha de prioritzar la dotaci de serveis mnims a tot el municipi, tendint a la cobertura total dels serveis denllumenat pblic, asfaltat de carrers, clavegueram i aiges. Tamb shan de dedicar tots els esforos a cobrir serveis bsics com els de sanitat, benestar social, cultura, educaci i promoci econmica..Evidentment, linters pblic justifica en algunes ocasions que la prestaci dalguns servei sigui deficitria. Existeixen algunes prestacions municipals que, per la seva condici destratgiques, shan dexercir malgrat ser deficitries. Prioritzar, en lelaboraci pressupostria, la despesa i la inversi destinades a la promoci de lactivitat econmica local i a serveis socials bsics com a mesures per a fomentar locupaci i la cohesi social. Dissenyar i fer pblic un Pla dInversions per a tota la legislatura, que contempli les actuacions a realitzar (cost ntegre incls manteniment) i el seu finanament, quan a les infraestructures ms importants de la ciutat. Afavorir el sistema de lestalvi corrent (diferncia entre despesa corrent -captols 1 a 4 de les despeses- i ingressos corrents -captols 1 a 5 dels ingressos-) com a frmula de finanament de les inversions. Coordinar el Pla amb els plans de subvencions de capital de la Generalitat, lEstat, la Diputaci i els fons europeus. Elaborar els pressupostos municipals en base zero, evitar les partides dingressos inflades en el projecte de pressupostos. Estricte respecte dels principis de contractaci (tant pel que fa a la lletra com a lesperit) per a ladjudicaci de les obres, subministraments i consultories. Respectar el calendari d'aprovaci dels pressupostos i de les liquidacions municipals.

Adequar lendeutament a les necessitats del municipi Proposar una taxa de crrega financera mxima assumible pels municipis, en funci de la situaci preexistent i dels projectes previstos. Garantir que lendeutament anual no ser superior al 60% de la inversi anual. Millorar la gesti del deute municipal: adequar les condicions (tipus dinters, carncies, amortitzacions) de tot el deute al mercat financer. Estudiar la gesti conjunta de grans paquets dendeutament entre diversos municipis (per la millora de les condicions).

Gesti acurada de la tresoreria Elaborar un programa de tresoreria anual amb revisi i actualitzaci mensual, que concreti pagaments cada 15 dies.

Gesti eficient i racional del serveis municipals Reestructurar i agrupar de forma homognia els serveis, eliminant duplicitats. Destinar els possibles excedents de personal a activitats que millorin la qualitat del conjunt de serveis. Potenciar lOficina dAtenci a la Ciutadania com a eina principal per a la millora de la qualitat de la gesti dels serveis datenci al pblic. Identificar els elements generadors de dficit estructural. Redrear els serveis econmics ineficients, estudiar la seva possible privatitzaci o concessi. Fer un seguiment curos de les concessions administratives existents i futures amb la finalitat de fer complir els compromisos adquirits

Descentralitzaci de la despesa s imprescindible territorialitzar la despesa de forma equilibrada. Aquesta no es pot concentrar noms en el casc urb principal, ni en els barris ms perifrics, amb la intenci del manteniment del vot propi. Cal invertir en tots els barris en funci de les seves necessitats, prioritzant les actuacions assistencials, urbanstiques i culturals en les rees urbanes degradades i en els barris marginals. Crear el Mapa de la riquesa de la ciutat, aprofitant els sistemes dinformaci geogrfica municipal, definint per barris tant laportaci a partir dels tributs municipals- com la despesa que shi realitza.

Gesti de compres, adquisicions i adjudicacions dobresUn apartat bsic per millorar la gesti de lAjuntament es troba en el control correcte de les compres i la poltica dadquisicions, aix com de les adjudicacions dobres. No es pot permetre el mnim grau de dubte sobre el dest dels diners pblics. Redefinir els criteris de compra actual, cap a una objectivaci dels mateixos. Augmentar el grau de centralitzaci de les compres. Adjudicaci dobres, concursos i projectes per concurs, dacord amb les situacions indicades per la llei. Adhesi de lAjuntament a la Xarxa Catalana per a la Compra Pblica tica impulsada del SETEM, per tal dassolir els segents reptes: Introduir criteris tics en la compra pblica de la roba dels treballadors de lajuntament. Incrementar la compra de productes de comer just

Gesti de pagamentsLa gesti econmica de lAjuntament t molta incidncia sobre lactivitat econmica de la ciutat, ja que ns client en molts casos.Per aix, els pagaments amb retard poden comportat importants problemes a les empreses i comeros que en sn provedors. Aix mateix, lAjuntament tamb realitza pagaments a entitats i associacions, que no poden aguantar terminis gaire llargs de pagament. Per tot aix, proposem una correcta planificaci dels pagaments, amb el comproms del compliment dels terminis fixats. Millorar els terminis de pagament als provedors i contractistes, per arribar a fer pagaments a un mxim de 60 dies de la data de laprovaci de la factura. Prioritzar els pagaments a entitats i associacions.

Poltica fiscal de promoci ecolgicaPer tal dincorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals, proposem: Reduir les quotes de lIBI per a aquells habitatges que incorporin aspectes destalvi energtic. Reduir la Taxa descombraries a aquelles unitats familiars que utilitzin les deixalleries de la ciutat com a mnim un cop per trimestre, partint dun mnim de bonificaci del 5% i fins el 20% en el cas dun s mensual de les deixalleries de la ciutat. Estudiar la modificaci progressiva de limpost de vehicles per condicionar-la a lemissi de CO2 en lloc dels cavalls fiscals actuals per contribuir a combatre el canvi climtic Reduir les quotes de lIAE per al manteniment dactivitats agrcoles i ramaderes. Reduir la fiscalitat aplicable a les empreses que apliquin mesures de reducci i control de residus (construcci de depuradores, filtres atmosfrics, proteccions acstiques, etc.).

Poltica fiscal de promoci econmicaProposem els segents avantatges fiscals per a la promoci econmica, evitant taxes dobertura de negoci desproporcionades, com shavia donat especialment per a les pimes, amb reducci impositiva en els casos de: Creaci i installaci de noves empreses. Trasllat dindstries del centre de la ciutat a polgons. Manteniment de les activitats de comer de barri. Impuls de les activitats de carcter cooperatiu i deconomia social. Facilitar la transmissi familiar de lactivitat empresarial.

Poltica fiscal de promoci associativa LAjuntament ha destructurar una poltica de suport i estmul a les entitats que realitzen activitats dinters general (cvic, educatiu, juvenil, cultural, socials,...) Les associacions, collectius i entitats. Aquests entitats han de ser beneficiaries daquests ajuts. Les subvencions han de ser proporcionals als pressupostos de les activitats que realitzen, al nombre dassociats que tinguin i al volum de la seva activitat dinters social que realitzin. Les condicions per a ser beneficiaris de les subvencions shan de fer pbliques en cada cas, reglamentriament. Per tal de potenciar les entitats proposem: Exempci de lIBI per a les entitats amb local propi Prioritzaci dels pagaments a entitats sense finalitat de lucre Redacci duna ordenana municipal de Mecenatge, per tal de facilitar lesponsoritzaci dactivitats. Mantenir que lAjuntament de Granollers destini l1% dels ingressos propis a la solidaritat amb el Tercer Mn (dacord amb els criteris del Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament). Creaci del Districte de Roca Umbert, amb propostes dexempcions fiscals per a limpuls de les empreses i entitats creatives i culturals.

Pedagogia financeraCal conscienciar les ciutadanes i ciutadans sobre la importncia dels aspectes financers, el dest a qu es dediquen els recursos que ells paguen o all que la ciutat perdr si no es fan efectius. Per aix, proposem exposar en les diferents comunicacions, impresos, rebuts, multes, etc. que sadrecin als ciutadans el perqu de la necessitat de recaptar diners per part de lAjuntament, el perqu daquella operaci financera i les diferents possibilitats devitar / prevenir / reduir la despesa en el cas que fos possible. Aix, per exemple, shaurien dincloure frases del tipus (segons el cas): Els municipis noms administren el X% de tributs recaptats, clarament insuficient per a portar a terme una correcta gesti dels serveis Des de Catalunya noms administrem el X% dimpostos, insuficient per a portar a terme una correcta gesti dels serveis. L1% daquesta quantitat es destinar a la cooperaci amb pasos del Tercer Mn. El consum indiscriminat daigua s malbaratar els recursos. Pren mesures. El fet de no pagar aquest tribut suposar una prdua al seu barri Per ajudar a conscienciar els ciutadans, val la pena indicar al mxim don han vingut els ingressos que serviran per donar servei.Aix, i a ttol dexemple, shauria daconseguir que limport de les multes, zones blaves i guals es dediqus a termes de circulaci, que lIBI i el clavegueram es dediquin a infraestructures venals o a serveis; o que els diners obtinguts durant la Festa Major (bars, preus pblics) es dediquin a les entitats que la tiren endavant.

Transparncia i auditoriesCal continuar realitzant auditories independents, per empreses i organismes externs qualificats degudament, per tal dassegurar la transparncia dels comptes municipals. Per aix, tots els comptes de lAjuntament, Patronats, empreses municipals i Consorcis on lAjuntament hi t representaci, han de ser auditats peridicament, i els resultats exposats pblicament.Al mateix temps, les conclusions a les que arribi lequip auditor han de servir per a millorar la gesti municipal, especialment en els aspectes de la hisenda. Alhora, shan de comenar a realitzar auditories de gesti, per serveis, per tal de veure els aspectes a millorar de cada un dels serveis municipals, i valorar leficcia de la gesti que es porta a terme. Aprofitant la nova entrada en vigor de la normativa que estableix que els ajuntaments han de ser el mxim transparents possibles, lAjuntament ha de posar a disposici dels ciutadans una App per a mbil o tauleta digital des de la qual es pugui consultar en tot moment el pressupost de lAjuntament i lestat dexecuci. Tamb permetr veure el cost de les principals obres de lAjuntament, aix com el finanament i lestat dexecuci, les retribucions poltiques, etc.

Oficina de Defensa de la CiutadaniaDes dERC Acci Granollers volem vetllar perqu els ciutadans no se sentin desemparats en els casos dindefensi per causes degudes, tamb, a qestions de la Hisenda municipal. Per aix, i ms enll del sistema de Queixes i Suggeriments que sofereix des de lOficina dAtenci al Ciutad en una primera instncia, creiem que lAjuntament ha de recuperar lOficina del Defensor de la Ciutadania, com organisme que garanteix el desplegament en lmbit municipal de lEstatut de Contribuent i, per tant, els seus drets i deures.