VIATGE AL PLANETA SATURN

Ens han ordenat fer un viatge espacial molt especial.

Avui Dimecres dia 5 de Maig de 2010 a les 9 de la nit sortirem de Màlaga cap a Saturn per a complir la nostra missió!!!

Voleu saber quina és la nostra missió?La nostra missió és comprovar i descobrir si existeixen altres éssers, i si són molt estranys, com els extraterrestres.

Anirem amb la nau espacial INTER LIGHT!!!

De pas que estem allà, ens agradaria provar de fer-hi les coses quotidianes i divertides que es fan a la Terra, fer una vida més o menys normal i així comprovar si hi ha altres éssers o persones i com viuen i reaccionen davant de la manera de vida terrícola.

Trigarem molt de temps perquè per anar a Saturn hi ha 629,65 anys de llum des de la Terra.

El viatge està sent molt cansat i tenim moltes ganes d’arribar a Saturn, segur que ens ho passarem molt bé.

La veritat és que l’espai es molt bonic i hi han moltes estrelles.

Ja quasi hem arribat, estem molt a prop de el nostre objectiu: arribar a Saturn i descobrir coses misterioses.

Quan vam veure el planeta Saturn d’aprop el Carlos i la Sandra quasi es queden cecs.

Com la Aïda estava distreta i la Belén també perquè estaven mirant cap a uns monstres que estaven volant pel espai amb unes naus nodrisses no van patir les conseqüències de la intensa llum.Un cop allà, ho trobem gairebé tot cobert de sorra.

Hem investigat per tota la zona i hem trobat una espècie que s’havia camuflat. La Belén va trepitjar-la sense voler i una mica més, i a la Belén no la podríem haver tornat amb vida a la Terra. Sort que va resultar ser una criatura indefensa. La vam agafar i la vam portar a la nau per a què els científics la poguessin estudiar: per saber què menja, en quines condicions viu i tot això.

Al dia següent, ens vam trobar amb el grup de l’ Iván

Alonso i vam fer curses per l’anell de Saturn. Els vam convidar a fer un pic-nic que va durar dues hores.Després ells van marxar, volien seguir el seu recorregut fins a Urà.

Més tard vam descobrir una mena de bassals d’aigua, però encara no sabem si a Saturn l’aigua que hi ha és potable, ni tan sols podíem assegurar que aquell líquid fos realment aigua.

Hem descobert éssers impressionants, però hem de tornar al nostre planeta, la Terra.

Ja quasi hem arribat a la Terra. Vam mirar la criatura indefensa .Encara estava viva.

Quan vam arribar, la vam agafar i la vam donar als científics per examinar-la.

La criatura va tenir fills, els fills de la criatura, en van tenir més fills i així contínuament.

Ens vam fer famosos i, fins i tot, ara, l’espècie d’aquella bestiola que vam portar de Saturn està a gairebé en tots els zoològics. Avui en dia es considera com una mascota i es diu Satt.

Us preguntareu que va ser de la primera Satt?Doncs està a casa nostra i està molt ben cuidada.Pot viure fins a 1000 anys i només en té 153 anys. Ens durarà tota la vida!

Doncs, amics, us hem de dir adéu!!Fins a la propera missió!!!