un temps per a cada cosa i una cosa per a cada tempsel cicle agrícola comença sempre amb la sembra...

UN TEMPS PER A CADA COSA IUNA COSA PER A CADA TEMPS:

L’agricultura i la cultura a Ulldecona a la postguerra (1940-1960)

- 71 -

1. INTRODUCCIó Pernaturalesa,elshomestendimamagnificarelsfetsocorregutsanysenreredemaneraque,eneltranscursdelpasdelsanysidelssegles,aques-tamagnificacióesconverteixenllegendaiposteriormentenmite. El fetdetreballarsobreunaformadevida iuntempsenun llocdeter-minat,elmeupoble,Ulldecona,preténredescobriraraiaquícomesviviatempsenrere,quinserenelsrecursos,quinestècniquess’utilitzavenicomespodiasubsistirenunasocietatmancadadelmésimprescindible. Enunasocietatcoml’actual,tanplenaderecursosimitjans,enquèsem-blaquenohiharesimpossible,m’hasorprèsdequinaformamésenginyosaelsnostresavisibesavispodienadquirirtotamenaderecursos«veritablementimportants»perviure,nomésambl’esforç,eltreball,laconstànciail’enginy;amésd’unaobservaciópràcticadelanaturaidelsfenòmensquel’envolten. És sorprenent, almeu entendre, l’habilitat i el saber acumulat al llarg,nod’unavida,sinódemoltesgeneracionsquevancomportaralspagesosdelnostrepobleaobtenirunsrecursosdelaterraqueelspermetienviureambuna«certacomoditat».Demon iaio,heaprèselcomentarisegüent:«EnacabarlaGuerranohihaviares,peròtoteslescasesensespavilàvematraureelquepodíem:plantaricollirguixes,fesols,pataques,blat,ordi...Quanaquípassàvemgana,novullpensarcomhopassavenalacapital.» Aquestaagriculturapràcticamentdesubsistència,alaqualesveiaaboca-dalapagesiad’aquestavall,esvaanartransformantpaulatinament,jaqueesvaanarmecanitzant,vacomençarautilitzarnousadobs,nousproductesiesvananarsubstituintapocapoclesantiguestècniquesdeconreuper

PerFERNANDOGUARCHMARTÍ

N. 29 - Any 2013

*Aquest article és una versió del treball de recerca realitzat per Fernando Guarch durant el curs 2012-2013

- 72 -

Fernando Guarch Martí

unesdenoves,quevancomportarladesapariciód’unelementcabdal,elsanimalsdecàrrega,elsmatxos,perd’altres,elstractors. Totaixòqueheanatdescobrintalllargdelesentrevistesm’haportatafer-mecadavegadamésiméspreguntes,m’hadespertatmésinquietudsim’hamotivatarealitzaraquesttreballcomunreconeixemental’esforçielsacrificid’unesgeneracionsque,davantladificultatielsestrallsd’unaguerra,vanfercamíendavantdelamillormanerapossible.

2. DISTRIBUCIó DEL CAMP I ELS COSTUMS EN ELS MESOS DE L’ANY El cicleagrícola començasempreamb la sembra i/o laplantadade lallavor,iestancaamblarecollidadelacollita.Atèsquenototselsproductesniesplantenniesrecullenalmateixtemps,sinóquesónproductesdetem-porada,ensbasaremenelcicleanualdelsdotzemesos. Tradicionalment,elstreballsalcampestavensempreestretamentlligatsalaculturajudeocristiana,alavegadaqueapareixiauncertcoloramentdecreencesancestralscomeral’observaciódelalluna,elsanimalsilaterra,comaindicisdequineraelmillortemps,lamillorformadeplantar,conrearorecollir lacollita.Peraixò,al llargd’aquest treball, lesconnotacions, lesdatesilesreferènciestindranunlligammoltestretambdadesdefestivitatsoefemèridesreligioses. Aquestfenomenculturalietnològicseràunaconstant,peròcaldestacarquenonomésésunacaracterísticaounapeculiaritatdelnostrepoble,sinódetotelmónrural.Elmeubesavi,PepetBordes,afirmavaqueeltreballdelpagèseraeltreballde:«Javeureml’anyqueve».Tambéeltreballdelpastorrebiaunaditaqueera:«Negocidesang,negocidefang.»Totesduesasse-veracionsesrefereixenalaprecarietatd’aquesttipusdefeina:laduresailadependènciadelselementsclimatològicscomacondicionantfonamentalperpoderextreureunbonrendimentdeltreballquotidià.Elfetimprevisibledelameteorologiaieltemoraperdreelquetantasuorelscostavad’obtenirvanproduirqueelpagèsielramadertinguessinunamentalitateminentmentconservadoraitemorosadeDéu,alquals’encomanavensovintenrogativesperaconseguirunaclimatologiafavorableperportarabontermelacollita. Aquestaeraunadelesmiradesméssocialsdelpagès,peròenlaintimitatnodeixavaderespondreaunasèriedecorrentsanímics,quasisuperstici-osos,quehaviaheretatdelconeixementancestraldelseuofici,quisapsiprovinentsd’antiguescreencesprecristianes. Pertant,enstrobaremaccepcionsoindicacionsquetalcultiu,perposarunexemple,esplantavadurant la llunanovadeNadal.Hiapreciemduesconnotacionsclaramentdiferenciades,peròcomplementades,perquècreaunaindicacióexactaenunespaitemporalclar,totiser,tantlesfestesreli-giosessituadesenuncicleanualde365diesialgunesd’ellesenunmarccanviant,comelciclelunarde27diesqueescomplementenl’unenl’altre

- 73 -

Un temps per a cada cosa i una cosa per a cada temps: L’agricultura i la cultura a Ulldecona a la postguerra (1940-1960)

perdonarunaindicacióclara,fruitdemoltsanysd’observacióidepràctica.Heobservatqueelpagès,imésantigament,possiblementpassavaperserundelstreballadorsoundelsmembresdelasocietatmésmancatdelquetradicionalment anomenem«cultura», peròquedinsdel seumón, obligatperunesperitdesupervivència,abraçavaunaingentculturad’allòquel’en-voltava.Eracomunamenadellegendaquecorresobreelsmúsics:«Tanabsorbentés lamúsica ielseuconeixementquequasinodóna tempsacultivar-seenaltresmatèries.»Aquestaditadónaaentendrequeelsmúsicssónignorants,cosaquenoésveritat. L’estructurad’aquesttreballtindràlabaseenelsdotzemesosdel’any,enelsqualssituaremtoteslestasques,costums,festes,tradicionsialtres.

2.1. GENER2.1.1. Camp Elsolsurtsobreles7delmatíiesponcapallàles16.30hdelatarda.1Ésel tempsdel fred,de laneu.Trobaremditescom:«Pelgener, treuflorl’ametler»i«Pelgener,manalallunaipeljuliolmanaelsol». Alallunacreixentdelgener,segonsuntractatdePlini,2elspagesoshandecomençaratreballarelsarbresquefloreixenaviatcomperexempleelsametlers,elspresseguers...Ésuncultiuque,amblaprimeracalordelgener,solfloririsovint,amblesgeladesnocturnes,esgelalafloriesperdlacollita.Hemdetenirencomptequelavalld’UlldeconaestàclaramentdiferenciadadelaFoia,onsovintegenlesgelades,peraixòelsnostresavantpassatsnohiplantavenniametlers,nigarrofersniqualsevolmenad’arbregeladís. Éselmomentdeferelplanterdetarongers,llimeresiqualsevoltipusdecítric,aixímateixdeplantarelspinyolsdepruneres,noguers... A la llunaminvant degener, convé tallar la fustaperquènoes corqui,sobretotalsarbresquesolenperdrelafulladurantelfredi,pertant,ésaraquandormen;podarlavinyaiarreplegarelssarmentsperfer-nefeixosicre-mar-los.Aquestsfeixos,desprésdelaGuerra,erenutilitzatsfreqüentmentpelsfornersperencendreelfornicoureelpa.Elsmésvaloratserenelsqueestavenmésbenfetsquantamida,llargadaiigualtat,perquèpermetiaaco-modar-losdintreelfornambmajorfacilitat.3 En altres llocs, es començaven a podar certs tipus d’arbres.Aquí aUlldeconaeraunafeinaqueesrealitzavamésendavantperporalescru-esgelades,jaqueelfredpodiamatarl’arbreperlaferida.

1 Calendari del pagès del 2010.

2 ENGUERA, Pedro (1842): Lunario y pronóstico perpetuo: general y particular para cada reino y provincia. Barcelona: Miguel y Jaime Gaspar. Únic volum.

3 Entrevista a José Garcia Muñoz.

- 74 -

Comqueelcampestavaquasimort,eraelmomentd’escamparelfema lesvinyes ia lesterresermesperquèaquestenperdés la fortalesa,espodrísambl’aiguadel’hivernipermetésalmomentdelbontempsplantarisembrarambgarantia. Amblallunaminvantdelgener,tambéeracostumsembrarelsallsiplan-tarlacebaperfercebollí.UnaltrecomentaridePlini,recollitperPedroEn-guera,parlad’unacreençaqueaquíésmoltreconeguda:«Totafruitaques’hadeguardar,s’hadeconrearperaquestalluna.»Antigament,esdeiaquesialmesdegeners’escoltaventrons,elsarbresfruitarienmés,alavegadaqueescreiaqueportarienlamalaltiad’homesianimals.4 Lesnevadesdelgenersempreerenbenvingudesperquèmatavenpla-gues,esponjavenlaterraidonavencabald’aiguaafonts,séniesipous. Elmesdegeneréselmesperantonomàsia,juntamentambelsanteriorsnovembreidesembre,delarecollidadel’oliva,unaolivajamaduracomlesfargues,lesdereguersilessevillenques,queproduïenunoliclarigustós.Aquestacollita,antigament,esfeiaamàambcollesdeplegadoresque,ambunamenad’unglesdellautóalsdits,plegavenunaunelfruitdelaterraen-taulada.Aquestescollessortiendebonmatí,abansdel’albada,capaltros.Enarribar,feienelqueanomenaven«elmos»,ambunamicadefocalterraperescalfar-se,quepodiaconsistirenuntrosdesardinasaladaanomenattambépopularment«guàrdiacivil».Tambéerausualportarperdinaralgunacebaopatacaquecolgavenamblescendresdelfocdelmatíiquedesprésal’horadedinar,almigdia, jacuites,serviend’àpat.Totseguit,atornaraplegarolivesfinsques’enfosquia.Lesplegadoressoliensersemprelesma-teixesialegraveneldiaambcants,ditesicontalles,ofentpetarlaxerradacomentantlavidaquotidianailesnovetatsdelpoble,totaixòsenseparardemourelesmansambunritmeigràciaadquiritamblapràctica.5 Mésendavant,larecollidad’olivesesvacomençaraferambmàquinesdeplegar,quealgunmanyósesfeiaacasa.Elmeubesavi,FernandoGuarchGauxachs,envaferunaambcorronsdefusta.Consistiaenunarodaplenadepuesarrengleradesenmigdelesqualspassavaunapintadeferroque,enrodarelcorró,soltavalesolivesilesdipositavaenuncabàsouncalaixó.Comquetambéplegavafulles,pedretes i terrossetsdeterra,esvacrearunamena de porgadoramanual en forma de tobogan, feta amb fustes ibarretesdeferroambundipòsitdamuntd’unasaranda.Aldipòsit,l’homedelacasaabocavalesolivesi,enpassarperlesbarretesdeferro,queienlesfullesielsobjectesméspetits(pedretesialguntrossetdefusta).Lesolives



5 Entrevista a Fernando Guarch Muñoz.

- 75 -

ipedretesmésgranss’anavendesplaçantpelpendent,percauredefinitiva-mentalcabàs,allíhihavialadonaoelsxiquetsdecasaitreienlespedretesdeixantúnicamentlesolivesquefinalments’ensacaven.Lafeinadeporgarlesolivestambélafeienquanarribavendelafinca,altard. Unavegadaplegadeslesolives,esguardavenalesgolfesfinsatenir-neunaquantitatadequadaper ferelques’anomenava«unaparada»(depe-nentdelapremsa,unesquarantabarcelles)ounaquantitatadequadaperpoderaprofitarelviatgefinsalmolí. ElsmolinsdedesprésdelaGuerraerenderodadepedra. Enprimerlloc,l’olivas’aixafavafinsqueesconvertiaenunapasta,ques’anavadipositantdamuntd’unscofinsqueencaixavenambuneix.Elcofíeraunamenadecatifad’espart,enunprincipi,idematerialsintètic,poste-riorment.Feiencomunatorreambcapes:primeruncofí,onesdipositavalapasta,desprésunaltrecofíiméspastaiaixífinsaposarunnombredeter-minatdecofinsquecadamolinerteniapernorma. El«ginc»6eraungran troncque travessava recolzatperuncontrapès(unaplanxaquehihaviaasotadelscofins).Aquestabarraestavaunidaaunaltretroncqueestavatallatenformad’espirali,talcomesfeiagirar,anavaprementlabarraprincipalcapalsostre,pressionantelscofinsiocasionantquel’oliragésfinsaunapicadepedraqueelconduïafinsaltrullonesdeixa-vareposariestavallestperalconsum.L’olis’envasavadesprésencànters(uns16litresd’oli).AquestaéslamesuratradicionalutilitzadaaUlldeconapersaberlaquantitatd’oli. Elsmolinsvanevolucionarambl’arribadadel’electricitatielsdegincvandonarpasalsmolinspneumàticspropulsatsperenergiaelèctricaiposterior-mentalsactualsPieralisi,queambunprocésdemaquinàriamoltelaboradaextreuenelmàximrendimentdelproductebàsic,l’oliva. Tot iaixí,hihadosproductesresidualsde laproducciód’oli:«lesmor-ques»i«lasansa». Lesmorquessónunselementslíquidsquevénendelaseparaciódel’ai-guail’oliqueportenlesolivesielspòsitslíquidsquedeixal’oliassolats.Sónunelementaltamentcontaminant. Lasansaéslarestadematerialdel’olivaunavegadaextretsl’oli,lapelli el pinyol.Aquesta sansa, actualment, encara és utilitzada per refineriesque,ambunmecanismedereescalfamentibullint-laambaigua,treuenunaquantitatd’olinotanrefinat.Elsresidusde lasansas’utilitzenperproduircalefaccióalesgrangesavícoles. DesprésdelaGuerraiabansdelamecanitzaciógeneraldel’agricultura,peranaraplegarocollirolives,s’utilitzavenelscarrosambbosses.Eren


6 Les paraules entre cometes es troben definides a l’apartat de Vocabulari.

- 76 -

carrosqueusavenunrecobrimentalscostatsambllata(unatrenad’unforcd’ampla,fetad’espart)ique,encomptedeserplansperdamuntdel’eixdelesrodesdelcarro,lacapacitatd’aquestbaixavauns50cm.Tambésolienportarunsarquetsdefustaambunalonaanomenada«encerat»,perprote-gir-sedelventidelapluja.

2.1.2. Festes i vida quotidiana •Dia1:SolemnitatdeSantaMariaMaredeDéu ElCapd’Anyéslaprimerafestaqueenstrobemalgeneri,pertant,al’any.Erafestadegoigialegria,comelcomençamentd’unnoucicle.SegonsJoanAmades:«Lacommemoraciópopulardeladiadadecapd’anyoninou(nomderivatdelllatíannum novum)semblatenirreminiscènciesd’origendruídiciromà.»Aquestaasseveracióensintrodueixencaramésenladoblevisiódelpagèssobrelanatura.Alnostrepoble,hihaviaelcostumde«lapassadademantadelsquintos»,quefeientotselsbaronsdelpobleenedatdecomplirelserveimilitar,pertant,jahavienestatallistatsiesperavenmarxaraquellanyalesdestinacionsrespectives.Organitzavenunasortidapertotelpobleambbomboiinstrumentsmusicalsdiversos,preferentmentdepercussióorítmics,pertaldedespertarlagentirecollirqueviuresiviandesperferunbondinartotsjunts. Posteriorment,apartirdelsanys60,iamblamilloradel’estatuseconò-micdelpoble,lesdonacionsvancomençaraserambdiners,elsqualserenutilitzatsperpagarunabonafestaalsquedurantaquellanymarxarienaferl’anomenada«mili». Almigdiadelprimerdiadel’any,totalafamíliaesreuniaperdinarconjun-tament.DesprésdelaGuerraiseguintelscostumsdetotalavida,enaquestprimerd’anyelspastorspagavenlespasturesalspropietarisdelsterrenysermsonpasturaven,acordavenmantenirelcompromís ien renovavenelpreu,quepodiaserenmetàl·licoambespècies(generalmentlacarnd’undelsanimalsdelpastor:uncorderetocabridetbentendre).7 EratantafestaeldiadeCapd’Anyque,perdesignarunapersonapoctreballadora,hihavialaditasegüent:«Quinotreballaentotl’any,treballaeldiadeCapd’Any.»

•Dia5:EpifaniadelSenyor AdoraciódelsReis:Melcior,GaspariBaltasar LaNitdeReisestavapresididaperlacavalcadadelsReisMags.Es

guarnienlesbèstiesdecàrrega(cavallsomatxos)iessimulaval’ar-ribadadeSesMajestats.Totselsnensineneselsesperavenamb



- 77 -

granil·lusió,encaraque,segonselstestimonis,lamancademitjansilapobresaquevanpatirenacabarlaGuerraCivilvansuposarqueamoltescaseselsmenutsrebessinelsmateixosjoguetsdurantdosotresanys.SegonsFernandoGuarchMuñoz,alseucosí,livanre-galarelmateixvaixelltresanysseguits,demaneraqueeldeixavenjugareldiadeReisil’hitornavenaamagarfinsalproperany.

EracostumregalarperaReiseinesenminiatura,afid’anaracostu-mantelnenalesfeinesquedesenvolupariadegran.Jomateixvaigrebre,quantteniavuitanys,unamàquinadeplegarolivesfetaalamevamida.

DomingoBarreraexplicaquequanerapetitelsReis li vanportarunesunglesperplegarolives.Contaque tanpromptecom lesvateniralamà,vabuscarunapedrailesvaaixafarpertalquenolifessinplegarolives.Devegades,elsregalsdeReiselsconstruïenelsmateixospares.Monrebesavi,FernandoGuarchGauxachs,livaferuncarroenminiaturaalmeuavi.

•Dia17:SantAntoni La festamés important degenerper als pagesosera la festivitat

deSantAntoni.Totsacudienambelsanimalsdecàrregaesquilats,netsiguarnitsperbeneir-losdesprésd’unasolemneprocessópelpoble.Aquestafestaeraeminentmentagrícolaivaperdrepartdelaimportànciaiprotagonismedinselcalendarianualapartirdelame-canitzaciódelcampidelapèrduad’importànciadelsanimalsdintredeltreballdiaridelaterra.Actualment,romancomunafestasimbò-licaquequedallunydelesconnotacionspagesesidellluïmentdelsanimalsqueteniaalaprimerameitatdelsegleXX.

Lapagesia,llevatdelsdiesdefestaidelsdiumenges,repartialavidaen-trelacasailacaseta.Sieltrosontreballavaeraapropdelpoble,hianavaienveniacadadia.S’emportaval’esmorzar ieldinarenlesanomenades«aigüeres»8(cistellfetd’espartqueescol·locavaalapartdeforadelcarro.Estavacompartimentatenduesseccions,unaperalmenjar i l’altraperalbeure.S’hi transportava generalment un carretell, si es podia amb vi, unmarraixóambaigua,elcanutdelasalilaviandaperaldia).Silafincaqueiallunydelpoble,elmésnormaleraqueescarreguéselcarroambmatalas-sos,menjarperatotalasetmanailafamíliaestraslladavaalacasetadelafincadurantelsdiesquecalgués. Lacasetasoliatenirunaúnicaestança,queeratotalasuperfíciedel’ha-bitacle.Enunracó,hihaviaunfumeralilacisterna(aquestapartdel’habi-


8 Vegeu l’apartat de Vocabulari.

- 78 -

tacleeraonesmenjava),ial’altrapuntadelacasetahihavial’establedelmatxo.Damuntdel’estable,fetambcabironsillatesdefusta,hihaviaunapallissa.Lasituacióeraestratègicaperquèaprofitaven l’escalforquedes-prenial’animalperestarméscalents.Lapallatambéteniaunadoblefunció:comamenjardel’animaliperdormirméstovament. Altres casetes, si la fincaeraprougran, i eramenester estar-s’himésdies,tenienaltresdepartamentscomunestableapart iunahabitacióperdormirtancada,cosaquepermetiaunavidamésfàcilalcamp. L’alimentació,quanestreballavaafora,escompletavaambelsanimalsqueespoguessincaçar.Aquestss’afegienalsllegumsialespataques,laqualcosafeiaelsplatsmésgustosos,encaraquenosemprese’npodienaconseguir. Lavidaalpobleescomplementavaambunasèried’activitatsqueelpa-gèsrealitzavaquantornavadelcamp:repararelsestris,serraroasclarlle-nyai,comno,confeccionaraltresmaterials.Desprésdesopar,hihaviaelcostumd’anaracasad’unveíod’unfamiliarperferpetarlaxerradao,comdeien,«fumarunparelldepipesodospitillos». Elmomentd’anaradormirestavapresidit,comquefeiamoltdefred,perl’escalfamentdeltovotalacuinaeconòmica.Aquesteraunrecursmoltca-solà,peròmoltefectiu,pertenirelspeuscalentsalesfredesnitsdelgener.S’embolicavaeltovotambundrapiesficavaalspeusdelllit.Aixíhorecordaelmeupare,9que,dejovenet,lifeienelsseusavisFernandoGuarchGau-xachsiRosaMuñozMontrós. Enaquesttempscontinuavalacaceraderateres,filats,barraconsiescope-tesde«pistó»peralsmésafortunats(perladificultatdepoder-lesaconseguir).Aquestaaficiórepresentavauncomplementaladietadiàriad’unafamília. Undelsanimalsquesempreacompanyavaelpagèsquananavaalcamperaelgos iacasa,elgat.Erenanimalsdecompanyiaque,a lavegada,exercienunafunciópràctica:l’un,lad’avisar,acompanyariajudaracaçar;l’altre,lademanteniraratllaelsrosegadors,lesratesielsratolinsquepo-guessinhaver-hienunacasa.

2.2. FEBRER2.2.1. Camp Elsolsurtales7.03hiesponales17.07h.10Ésuntempsdefredor. Lagentesrecolliaalavoradelfocassegudaalsanomenats«bancsdetascó»,unamenadebutacaampladefustaons’asseiamésd’unapersonaiqueestavadotadad’unrespatllerproualtperreflectirlacalordelallaral’esquenadelagent,jaqueerabenconegutquel’esquenadelfocsempre


9 Fernando Guarch i Bordes.


- 79 -

eragelada. Hihaunaditaaquíalpoblequediu:«Quanelpareve,jomen’hivaig;quanelparemarxa,jom’hiatanso».11Esrefereixalfetque,quanelfocésviu,l’homesen’allunyai,quanperdforça,s’hiatansaperescalfar-se. Alallunacreixent,s’acostumavaasembrarelcànem,alguntipusdelle-gum,elsmelons,elscogombresilescarabassesperaconsumprimerenc,sempre que el temps no amenacés gelades, com era freqüent a la Foiad’Ulldecona.12 Hi havia duesmaneres de sembrar: posant les llavors directament alsclots,laqualcosapodiacomportarque,alpocdesortir,laplantaesgelésil’altraques’optavaper«ferplanter».Aquestadarrerapràcticaconsistiaasembrar les llavors en contenidors reutilitzats comels cascos de sardinasalada,elsculsdebótesvelles,elspoals,lesllandesdoblegadesiqualsevolcosaomaterialquel’enginyolaprovidènciaportésamansdelpagès.Enaquests recipientsesdipositavaunacapadade l’anomenada«terra fem»(terramescladaambfempodrit)d’almenysunsquatreditsdefondàriaiallíesficavenlesllavorsqueescobrienambunaaltracapada,notangruixuda,delmateixmaterial.S’anavaregantassíduamenti,quanlesplantesgermi-naven,s’escollienlesmésbonespertrasplantar-lesalsolc. Aquestaformadeproduirevitavalesgeladesenretardarlaimplantacióalmenysunmes.S’haviadetindreencomptequeaquestplanters’haviadetraurealsolduranteldiairetirar-seacobertquanerafoscofeiamaltemps.Unaaltrapossibilitateradeixar-loenunrecerd’unmargedelafincaiaixínoelcaliamoure.13 Aquestsplantersessoliencobrirambunamenadetelaperprotegir-losdelsanimalsqueesvolienalimentardelesllavorsodelsbrotstendres.14 Tambéeramomentd’empeltarmaçaneres,pereres iplantarelsarbresamb fullesaromàtiquescomels llorers.Aixícomtrasplantar tarongers, lli-meresixiprers.Enterresnotangelades,comlesqueestanforadelaFoia,s’empeltavalavinya. La llunaminvantde febrereraadientper tallar lescanyes ielsvímensperfer-secistelles icanastres;començarapodar lesvinyesicavar-les,alavegadaquellaurar-les;alsarbresméstardanscomelsalbercoquers,lespruneres,elspresseguers...se’lscomençavaapodar,peròafinaldemes.15


11 Fernando Guarch i Bordes del seu avi José Bordes Fabra.


13 Entrevista a Domingo Barrera.

14 Entrevista a Manolita Bordes Castell.


- 80 -

Enaquesttemps,elpagèsqueteniavasoselsanavaaposarapuntperalafloridaques’aproximava,peraprofitard’aquestamaneraelsdiesbonsquepoguessinsorgir. Alcampcontinuavalarecollidadelesolives,lesméstardanes,comlesanomenades«dellumetes»,queésl’oliveraquemantéelfruitméstempsdaltdel’arbre. Enaquest temps,s’estilava la recollidadelsbrots tendresde l’esparre-gueraperfer-netruitesianimard’aquestaformalaparcadietadelpagès.

2.2.2. Festes i vida quotidiana •Dia2:PresentaciódelSenyor.LaPurificaciódelaM.deDéu(laCande-lera).Aquestdia,tradicionalment,éselmomentderetirartotselspesse-bres.

•Dia3:SantBlai.Eraiéscostumd’anarabeneiral’esglésiatotaclassededolços,peròespecialmentlesanomenades«coquetesdeSantBlai».Aquestsdolçoshandeserconsumitsperprevenirocurarelmaldegola,jaqueaquestsantésl’advocatd’aquesttipusdemalalties.

•Dia11:MaredeDéudeLurdes. ÉsuntempsenelqualespassavadelesfestesdeNadaliCarnestoltesalrecollimentdelaQuaresma,fetquecomportavatotunseguitdecostumsirituspropisd’aquestmoment. Perexemple,durantlaQuaresmanohihaviaballs,nicants,nitansolscinemaniteatre.ElDimecresdeCendraescomençavaambundejuni,mésomenysrigorós,il’abstinènciademenjarcarn.Aquestaabstinènciaescon-servava durant tots els divendres deQuaresma.Era el temps demenjarabadejoidenomostrar,segonselcostumdelpoble,gairepredisposicióalescelebracions,exceptuantlespròpiesdelcalendarilitúrgiccoméselcasdelpatriarcasantJosep. Dintredelavidaquotidiana,erauntempsmarcatperunaconsiderableriquesagastronòmicaespecíficadeltemps,influenciadaperlamatançadelporcaldesembreilesviandesielsembotits,aixícomelfamós«frito»(carndeporcodecaça fregidaambcondiments iguardadaenelseupropiolidintredegerresopotsdevidre). Lacaça,tantdepardalscomd’animalsterrestres,eralamajoriadevega-despracticadapelpagès:conills,llebres,tords,pitxonsisenglarserenelsprincipalsanimalonsescollitspercobriraquestanecessitatielsmitjans,jaexplicatsanteriorment,estavenampliatsperrecursosiparanysque,noperimprovisats,erend’escassaeficàcia,comla«llosa»obéla«gàbia».16 LapresènciadelCarnestoltesilaposteriorQuaresmatambécondiciona-



venlagastronomia.Ésaquíonapareixen,alDijousGras,queprecedeixelCarnestoltesambtotamenadeviandesdedicadesaacomiadarinicialmenteltempsordinari,quedonaranpasalaQuaresmaambplatscomlespilotesdeQuaresma,lallandadepeix,latruitailabotifarrad’ou. Hihavialacreença,antigament,queaquestmeseradolentperalspeus(comprensible,perlafaltad’uncalçatadequat).

2.3. MARÇ2.3.1. Camp Elsol,pelmarç,jaallargalacorreguda:surtales6.26hdelmatíiesponales17.42h.Lalluna,perlasevapart,surtales7hdelatardais’amagaunamicaméstardquesurtielsol,ales6.29h.17 Undelsprincipalsobjectiusdeltreballalcampdelnostrepobleéseldesembrar lespataquesperSantJosep.Aixòcomportavaqueaprincipidemess’haviadellaurarlaterrainetejar-lademalesherbes.Comquelapata-caésundelselementsmésimportantsdintredelanostrasocietat,descriurébreumentquinn’eraelprocés: «Després de netejar i llaurar la terra, es feia el primer cavalló al llarg

del guaret, buscant que tingués el nivell necessari perquè es pogu-és regar. Al cavalló, i a una distància aproximada de passa i mitja, s’anaven dipositant trossos de pataca que prèviament s’havien tallat mirant de deixar a cadascun un ull o grill. Aquest es deixava sempre de cara cap amunt.

De cada pataca de sembra, se’n podien traure quatre o cinc trossos. Una vegada dipositada la pataca al solc, se’n feia un altre al costat, per cobrir-la de terra, i aquest, si es feia ben fet, era el que després serviria per regar. Els dos solcs es solien aplanar perquè a l’hora de collir fos més fàcil. Una vegada sembrats tots els solcs que el pagès tenia previst fer, des de la boca del reguer o de la sénia, es feia el que s’anomenava un cavalló, un solc més profund i més ample destinat a conduir l’aigua de reg cap als solcs de les pataques.»18,19

Alallunacreixent,erabocomençaraplantarelsmelons,elscogombresilescarabasses;solcarlaterraperplantarelpanís,iamanirelscavallonsper posteriorment regar-los.Els cigrons, les bledes i l’alfals, destinada alconsumdelsanimals,s’haviendedipositaralaterrapertalquebrollessinméstardipoderferlacollita. Antigament,nohihaviacapfincaquenotinguésalguntipusd’arbrefruiter,enunracóoaltre,pertaldepodergaudirdelsfruitsal’horadetreballar.La

- 81 -



18 Entrevista a Fernando Guarch Bordes.

19 Entrevista a José García Muñoz.

- 82 -

reina,aquíalnostrepoble,eralafiguera,quepermetiamenjardirectamentelfruitdel’arbreobécollir-laperassecar-ladamuntd’uncanyísipremsar-la,perpodermenjar-laal’hivern.Eraunfruitambunaltcontingutdesucrei,pertant,eminentmentenergèticalavegadaqueapreciat. Declassesd’aquestafruita,n’hihamésdelesquesembla.AMallorca,hihaunaplantaciódefigueresambunessis-centesvarietatsaproximada-ment.20 Alallunaminvant,lesterresdestinadesahortjahaviend’estarfemadesinetejadesdemalesherbes.Escomençavenallaurartoteslesfinquesperalamateixafinalitatievitarqueambl’arribadadelbontempslesmalesherbescreixessini,pertant,fossinfeixuguesd’arrancar. La llunad’aquestmeserael temps límitperpodar lavinya ielsarbresfruiters.Haviad’estaracabadaabansquefinalitzéselmesperevitarquelesbonestemperaturesproduïssinquel’arbrebrotés.Unamalapodadadurantlabrotadapodiafermalal’arbre. DesprésdelaGuerra,almarç,s’aprofitavaper«trasbalsar»elviques’ha-viadeguardar. Aquestmestéfamadeventósi,comafirmalagentgran,«d’esbojarrat»idecaràctermoltmarcat,peraixòalespersonesquehannascutalmarçse’lsanomena«marcenques»,jaque,segonslaterminologiapopular,sónpersonesambuncaràcterfortiunamicaespecial. Aquí,alpoble,trobemditescom:«Quanelmarçnomarceja,l’abrilabri-leja» i «Quan elmarçmaieja, elmaigmarceja.»Aquestes dues dites esrefereixenalfetque,quanalmarçnofaventitempsrevolt,nosignificaquejanoelfarà,sinóqueal’abriloalmaigarribaràelmaltemps.Delamateixamaneraque,quanalmaigplou,al’abrilfaràventobéquanalmarçfabontemps,al’abrilfaràvent. Hihaunaaltraditaqueparlaclaramentdelcaràcterdelmarç:«Marçven-tós,abrilplujós.»Clarament,ensindicalescaracterístiquesd’aquestsdosmesos. Araéselmomentdeplantarelsallsqueencaranos’haginplantat.S’hadetenirmoltencomptelallunailaterraqueesposaasobre,perquè,engri-llar,silallunanoésl’adequadailaterratampoc,l’alltampoces«descolga»delaplantadaquehafetelpagès. Elmarçéseldespertar,siaixíespotdir,del’activitatagrícolaintensiva.

2.3.2. Festes i vida quotidiana •Dia19:SantJosep.Tradicionalment,haestatunade les festesmés

celebradesalnostrepoble.Finsitothihauncarrerqueenportaelnom.


20 TV Mallorca (10.9.2011).

- 83 -

SantJosepmarcalasortidadel’hivernil’entradadelbontemps. Unaaltra de les festivitats que solmarcar elmarç és elDiumengedeRams (eldarrerdeQuaresma).Aquestdiahaestatcostum,durantmoltsanys,desortirenprocessófinsalaplaçadeSalesiFerré,ontotselsxiquetsixiqueteslluïenlarobamésbonicaiguardavenelsabricsdel’hivern,portantlespalmesque lespadrineselshavien regalat.Lagentgran,per lasevapart,moltmudadai,comtradicionalmentesdeia,ambelvestitdeldiumen-ge,tambéportavamanollsderamesd’oliveraperassenyalareldia. AquestDiumengeésunafestagranqueassenyalaelcomençamentdelaSetmanaSanta.Unapartimportantd’aquestafestasónelsmajoralsdelSantíssim,actualmentdosmatrimonis,peròdesprésdelaGuerrahoerendoshomes.Lasevafuncióéslad’organitzartoteslesfestesrelacionadesamblaSetmanaSanta i l’anomenada«festadelpoble»,elCorpus.Orga-nitzenlaconfecciódelsramsdelDiumengedeRamsi ladelsrametsqueadornaranelMonumentelDimecres ielDijousSantamb lacol·laboraciódemoltesvoluntàriesdelpoble.Tambés’encarreguendelaconstrucciódelMonumentiposteriormentdelaprocessódel’Encontre.

2.4. ABRIL2.4.1. Camp Al’abril,elsolsurtales5.35hiesponales18.16h.Lallunasolsortirsobreles20.00hiesponales6.28h.21 Aconseqüènciade l’enfrontamentbèl·licqueva fuetejarelpaísduranttresanys (1936-1939),el nostrepoble va rebremoltapoblació immigrantqueambellaportavacostumsidites.Unadelesmésarreladesrelacionadaambl’abrilés:«Alabrilaguasmil.»Iaquíse’ndeiaunademoltsemblant:«Abriletporta’maiguaalmeuhortet.»Totesduesesrefereixenqueaquestésmesdepluges,d’humitats i,per tant,de ferbrotar tot tipusdeplantesbonesimalesherbes. Enreferènciaalmarç,hihaunaditaqueestariarelacionadademaneraimplícitaamb l’abril:«Sipelmarçnohas llaurat, jano llauraràs.»Perquè,quanarribaval’abril,laterrahaviad’estarpreparadaisembradaperpoderaprofitarl’aiguadelapluja. Larelacióentrelaplujaillaurareramoltimportantperobtenirunbonre-sultatenlaqualitatdelaterrailestexturesqueaquestaprenia.Sieltreballnoesfeiaatempsilaterranoestavaamorosidaperlarelladesprésdetotl’hivern,elpagèsespodia trobarambproblemesen llaurarquan jahaviacrescutl’herba,jaqueselifeienmoleres:pecesd’herbacompactadaambmolta terraa lesarrels,quecostavamoltquemorís,perquèapocque



- 84 -

ploguésofeshumitattornavaaarrelaritornavaacréixer. Siesllauravasensedeixareixugarproulaterradesprésd’haverplogut,espodienformar llesques:termequeutilitzavaelpagèsperdefinirquelaformadelaterraquesortiadel’aradaeracomunapetitaparetdeterramolthumidaquenoesdesfeia.Segonscomeraaquestaterra,quans’eixugava,podiaquedar fetgenc.Laterraéscomunfangquesempreestàhumida itardamoltaeixugar-se.ÉslaqualitatdeterraquetrobemalfonsdellligallodetornipartdelaFoia. Silaterraestavamitjanamenthumida,enllaurarestrencavais’aterrossa-va(elsterrossoserenmassesinformesdeterraqueanavendesdelamidadelpunyfinsapodersertangranscomelcapd’uncorder).Si lahumitaterareduïdaielsterrossoss’empetitien(comunaametla),esdeiaquehaviaquedatametlerenc. Lamillormaneradellaurareratrobarelpuntjustde«saó»alaterra,comdeienelspagesos«ferunabonafeina»:laterrahaviadequedarsolta,des-granada,ambunatexturauniformeiquepermetésuntreballrelativamentcòmodeal’horadesembraroplantar,cosaquenopermetienlesaltresfor-mesanteriors. Quans’acabavadellaurar,elpagèsmiravael«cremull»delsolci,sobre-tot,sirossejava:laterraassaonadas’eixugavanoméspelcrespellicanviavadecoloramblacalordelsol. Aquí,altermed’Ulldecona,trobemdiversesqualitatsdeterra: -Terraargilenca:decolorblanquinósiambungrancontingutd’argiles.EnpodemtrobarapropdelesminesdeGarrell.22 -Terraagra:decolorataronjat,ambgransquantitatsdepedretes iques’empastifamoltquanplou.Ésunaterraquenoserveixpercultivar,peròs’hiagafenbélesmalesherbes.2 -Terrabona:ésvermellosa,tirantamarró,esdesfàambfacilitat ifaunbontreballar.ÉslaquetrobemalesfaldesdelMontsiàilaserradeGodalliladel’Ermita,aixícomalsfonsdelaFoia. -Terrenysfetgencs:entempsdeplujatardenmoltapoder-setreballar. -Terrenyspedregosos:aquellsenquèhihamoltapedra.Podenser: a)Depedrad’ascla,pedraambcantonsvius. b)Finquesamb«cudrells»,lesproperesalriuilesque,tradicionalment,elsd’Ulldeconaanomenem«renyes». -Secatiu:ésaquellguaretoterrenyqueesdrenaambmoltafacilitatinoretél’aigua,pertant,ésdifícilquelesplantesprosperinis’hifaciunabonacollita. Suposoqueunestudimésprofunddelimitariaaltreszonesialtrestipusde


22 Parcel·la situada a la partida de Na Caldés.

- 85 -

terres,peròaquestssónelsmésusuals. Lallunacreixentdel’abrilésadequadaperplantarqualsevoltipusd’hor-talissa:carabasses,allsporros,enciams...Aixònosignificaquenos’hagideplantarenaltresèpoques,peròaquestaéslamillorperevitargeladesiaprofitarl’aiguad’aquestmesplujós. Esdeiaantigamentquesialmesd’abriltronaval’anyseriabo,sobretotperalvi,elblatielsramats.Percontra,siaquestmesnoplouolesaigüessónminses, els blats de secà perden força i corren el perill demadurarabansd’hora,iquealgunatronadad’estiuelstombiienfaciperdrelacollita.

2.4.2. Festes i vida quotidiana Ésundelsdosmesosenquès’encavallenlaSetmanaSantailaPasquadeResurrecció. •Dinsde laPasquadeResurrecció, trobemunade les tradicions

mésarreladesa totCatalunya i al nostrepoble: lamonadePas-qua.Ésunpastís,quejuntamentambelsreganyats,complementala«fauna»específicadedolçostípicsdeSetmanaSantaiPasqua.Elsreganyatstradicionalstenienformadellengüetipodienestaronofarcitsdeconfituradecabelld’àngel,extretadelescarabassescollidesdel’anyanterioriassecadesalsbalcons.Lesnostresàviescontavenquelaconfituraquesen’extreialarefeienambtrossosdellima,unesbarretesdecanyellaiunamicamésdesucrequann’hihavia.

LesmonesdePasqua,encaraqueavuidialamajoriasóndexoco-lataiambformesinfantilsmoltatractivesperalsinfants,inicialmenteren fetesd’unapastaqueconteniaous,sucre, farina, llevat,oli iaiguacomaelementsbàsics.De fet,cadaàvia teniauna fórmulapròpiaquelafeiadiferentdelaresta.Aquestesmonespodienestarfarcidesdeconfituradecabelld’àngeliperdamunts’encaraven(ésadir,espintavenamb rovelld’ou,perquèencoure-lesquedessinambuncolormésbrillant)is’hisoliaposarunoudurambunacre-uetadepastaaldamunt,confitsdecolorsitrossetsdecarabassatalavolta.Lesmoness’haviendecoureenfornsdellenyai,sinose’nteniaacasa,lesportavenalfornerquelescoïaalfornperunpreumòdic.

Ferlesmonesvarepresentardurantmoltsanys,segonseltestimonidelsmeusavis,unfetsocialifamiliarmoltimportant,jaquereuniaatotselsxiquets,xiquetesilesdonesdecasaal’horadefer-les,laqualcosadonavaunmovimentiunavivoralafamíliasemblantalquehihaviaaldesembreamblamatançadelporc.Ierencurioseslesquasiacaloradescomparacionsquanenunamateixamenjada


- 86 -

estastavenmonesdediferents«pastisseres».Eracostumque, lamona,laregaléselpadríalfillol.

•Dia23:SantJordi,patródeCatalunya.DesprésdelaGuerranovatenirgaireimportànciadinslavidaculturaldelnostrepoble,peròuntempsdesprésvaanarconsolidant-sefinsaconvertir-seenunfetclaramentestablert:adquirirun llibre iunarosadurantaquestdia.També,segonslesestadístiques,posarelnomdelpatrócatalàalsnensquenaixienenaquestdiahaestatundelsmésutilitzatsdurantunsanys.

•Dia27:MaredeDéudeMontserrat,patronadeCatalunya.

2.5. MAIG2.5.1. Camp Elsolsurtales7.44hdelmatíiesponales18.48h.Lallunasurtales22.20hdelanitiesponales6.30delmatí.23 Almaig,l’elementméscaracterísticdelaramaderiaésquealesovelleslesaparellavenambelsmascles,peraprofitarelbontempsperalagestacióilacalor,peralnaixementdelscorders. Enelmónagrícola, isobretota la llunanova,continuasentbontempsperseguirplantanttottipusdeproductesdel’horta:tomaques,albergínies,primentons,carabasses...Tambéésl’horad’empeltard’«escudet»elstaron-gers,elspresseguers,elsametlers...perquèl’arbrealmaigjaha«mogut»(s’hadespertatdelahivernada,habrotatiestàflorint).Lasabafrescapermetunmajorpercentatged’acoblamentdelnouempeltal’arbredestinat,alave-gadaquelesramesnovestenenl’escorçaméstendrai,pertant,mésflexible. Empeltar és la pràctica que utilitzen els pagesos per introduir o crearnovesvarietatsenarbresdelesmateixescondicions,peròquenoté.Peraquestmotiu,unmateixarbrepottenirduesclassesdiferentsdefruita.Totselsarbressónsusceptiblesdeserempeltats,sempreque,l’esqueixil’arbreques’hagind’empeltartinguinelmateixpeu,perexemple,ametleripresse-guerpodentenirelmateixpeu. Elspeuspodenserbordsohíbrids.Elbordésmoltfortalesplagues,télescondicionsperserempeltat,peròinicialmentnoprodueixunfruitconsu-mible.Elpeuhíbridéselcreatenhivernaclesi,jadirectament,produeixfruit.Calferreferènciatambéalpeu«ver»:ésaquellquedeformanatural,genè-ticament,télespropietatsadequadesperproduirunfruitaprofitable.Éselcasd’oliveresigarrofers.Devegadeselsplançonsquesurtenalessoquespodenserbordsovers.Hihadiferentstipusd’empelt:



- 87 -

-Escudet: consisteixaextreureun trosd’escorça tendrade l’arbredelqualvolemfruit,ambunull(brottendre)almigdel’escudet.Aquests’inse-reixdintredelaramadel’arbrequevolemempeltaronprèviamenthavíemfetuntallambunganivetenformadeT.S’insereixdintredelaTidespréseslligafortambuncordell,tenintcuraquel’ullquediexposatalsol. -Planxa:esfaelmateixqueambl’escut,peròambunaseccióquadran-gulardedoscentímetresd’ampladaperdosd’alçada,iambdosullsalmig.Quanestéaquestaplanxa,espresentadamuntdel’escorçadel’arbreques’had’empeltar,esmarquenlesvores,se’ntreulapelliescol·localaplanxa.Seguidament,essegueixelmateixprocedimentperlligar-lo,procurantquealmenyslapartdesotaajustialaperfeccióambl’escorçadel’arbre. -D’agulla:estreuunapuntaderamavera,estallaenformadefalca iescol·locaenunaramaqueprèviamenthemescollitdelmateixdiàmetre(aprox.)ounamicamésgran,estallahoritzontalmentlaramaiseguidaments’insereix la ramaqueprèviamenthavíempreparaten formade falca.Enaquesttipusd’empeltésmoltimportantl’angleenquès’hatallatlaprimerarama,siésmoltobertpartiràoobriràlaramareceptorai,siésmolttancat,correperilldenoprendre.Tambéésimportantferquealmenysunapartdel’escorçadel’agullaidel’arbrecoincideixinperfectamentperpoder-seunir.D’aquestamanera,lasabaquepujaperlapellalimental’agullainos’asse-ca.Posteriorment,eslligalaramai,perquèlahumitatielsolnoassequinlafustaobertafetaambelstalls,esrecobreixlapartdel’empeltambunamenademesclaquecadascús’elaborapròpiament,peròquesempretéunaltpercentatgedecerad’abella.Aquestamesclaesdipositacobrintlaramatalladadelpeureceptoril’«estaquilla»queescol·locaaldamunt,peròdei-xantaldescobertl’ull. -Cadireta:eraelmateixprocedimentquel’anterior,peròfetquanelpeuques’had’empeltarerapetitis’haviaextretdel’arbre.Esdeiade«cadireta»,perquèes feiasempreassegutenunacadiretaambelspeusembolicatsambunasacamulladaodintred’unagalledaambaigua. Tambééselmomentdecomençaratallarlesbranquesvellesdelesolive-resperafavorirlabrotadadelamostra(flordel’olivera);netejarlessoquesdelsbordissosilesbrosses;esporgarl’oliveradelsmamantonsoestudiants,brotsnoussuperflusquelillevenlaforça.Elmateixesfaambelgarrofer,tenintencomptedenotallarlesbranquesquetenengarrofina(elqueseràelfruit),ideixantsempreunabrancadel’anomenatborrer(menadeflorambmelqueafavoreix,mitjançanteltreballdelesabelles,elbonesclatdelfruitd’aquestarbre).Elsarbresquetenenelsdostipuss’anomenendegarrofaiborrer. Unadelesditesquemésdefineixenelmaigés:«Pelmaig,cadadiaunraig.»


- 88 -

AUlldecona,hihalacreençaquedurantelmaig,alanit,encarapotgelar,malgratserunmesambdiesenquèlacaloréspresent.

2.5.2. Festes i vida quotidiana •Dia1:festivitatdeSantJosepobrer,festadeltreball. •Dia15:SantIsidreLlaurador. •Dia20:AscensiódelSenyor.Aquestdiaelsnensinenesdevuit

anyscelebraveneldiadelaprimeracomunió. •Dia27:PasquadePentecosta(PasquaFlorida),festacaracteritza-

daperlasortidaicantadadelescaramelles.Inicialmenterencom-postesperhomes i tenienun repertori joiós i quasihumorísticencertesocasions.Posteriorments’hivanafegirlesdones.

Escantavenaldavantd’unacasaiambunamantarecollienelsdo-natiusqueposteriormentinvertienenunbondinar.

Lescaramellesestavenacompanyades,inicialment,perinstrumentsdepercussióorítmics,decaràcterpopular, i tambéperguitarresiguitarrons.Comquelanitnosolsergairefredaifaunbonestar,lescaramellesessolienperllongarfinsaalteshoresdelamatinada,so-bretotsielscantairess’acompanyavendelabótaodelcarretelldelvi.

Elsmantenidors de les caramelles del nostre poble han estat elscomponentsdel’OrfeóUlldeconenc,quehansabutmanteniraquestcostumalllargdelsanysifinsal’actualitat.

•Dia30:festivitatdeSantFerran.Encaraquenotinguiunrelleuperalpobleengeneral,síqueil·lustraunaspectesocioculturald’Ullde-cona.Aquestadata,juntamentambladel19demarç,representa-venacasamevaduesfestesenquè la famíliaesreuniasempre.Aquestesdatessónlesquem’afectenparticularment,peròésunfetconstatatquetoteslescasesd’Ulldeconatenienlessevespròpiesdintredelcostumariparticulardecadafamília.

Avis,tiets,padrins,germansiparesesreunienenaquesttipusdece-lebracionspercompartirunàpatque,sensetenirgranscondiments,soliaserunamica forade l’habitual.Però laveritable importànciad’aquestesdiadesera la reunióde la famíliaenunacosaqueelserapròpiaiexclusiva.Aquesttipusdecelebracions,apartd’altresmoltescircumstàncies,cohesionavenelsnuclisfamiliarsienfortienencaraméselslligamsqueelsunia,finsatalpuntquecadamem-brede la família teniaun llocdeterminatassignata taula,sempreelmateix i,quanundelsmembreselsdeixava,eraocupatperunaltremembre,queadquiriad’aquestamanerauncertroldintredelaunitatfamiliar.D’aquestaformaelsfillspassavenalsllocsdelsparescomelsparespassavenalsllocsdelsavis.


- 89 -

Quanelpagèsrecorriaaelementsquenoerenusualsenlavidadiària,esdeiaquees«feiaunextraordinari»(referitgeneralmentalesmenjades).Eramolttípicenfestespuntualsferelrostit(unamenadeguisatdecarn),lapaella(queeramenjadaendiumengeofestius)itambélallanda(plattípicd’Ulldecona),quepodiaserdepeixodecarn. Lesfestescomelscasaments,tradicionalment,escelebravenacasai,posteriorment(anysseixanta),enalgunescases,esfeienenelmarcd’unafonda.Comaanècdota,puccontarquemonrebesaviesvacasaralesvuitdelmatí.Desprésd’unabreucerimònia,ellse’nvaanarasegaralfalsimarebesàvia,aferlesfeinesdelacasa.Al’horadedinar,vanmenjarconilldelqueelshaviaquedatdeldiad’abans.

2.6. JUNY2.6.1. Camp Elsolsurtales4.20hdelmatíiesponales19.18h.Lallunasurtala1.52his’amagaales8.21h.24 Dintredel’apartatdelcamp,eljunyeraundelsmesosmésimportants,jaquesimbòlicamentmarcavaeltempsdelescollitesdelblat,delesfavesial-tresllegumssecs.S’haviend’arrencarelsallsifer-ne«trenes»o«rastres».25 Curióséselfetdenovolerregarlesfigueresenaquestmes,jaquese-gonselcostumancestralaquestaeraunapràcticaqueocasionavaquelesfiguesmaduressinmésprompteifossinmésdolces. Detoteslesfeinesdeplantarirecollir,lamésimportanteraladesegaribatreelblat,principalment,il’ordi.Esrealitzavainicialmentambcolleslloga-desdetemporersobéambacordsentrefamíliesques’ajudavenlesunesalesaltres. Quanelblatestavamadur,hihaviamoltapressapersegar-lo,jaquealjunynosónestranyeslestronadesquecarreguend’aiguaelblati,posterior-ment,elventelgita,amblaqualcosaesperdpartdelacollita. Elprocésdesegarelblatvaevolucionardesdelafalçolacorbellafinsaladalla,queesfeiaanaramblesduesmansis’esmolavaambunapedramulladaambaiguaqueesportavalligadaalacinturadintred’unpotdezinc.Posteriorment,apareixerien lesanomenades recol·lectoresquesegaven ibatienelblattotd’una.Alprincipinoagradavengaire,perquèelpagèscon-sideravaqueesperdiacertaquantitatdeblat. Jasegatelblat,esfeiengarbeslligadesambvencillsiescarregavenalcarroperportar-lesal’eraonescomençariaelprocésdesepararelblatdelapalla.




- 90 -

Unavegadarecollitelblaticarregat,s’espigolava(accióderecollirleses-piguesquehaviencaigutotrencatenelmomentdelasega).Aquestafeinasemprelafeienlesdonesacompanyadesdelspetitsdelacasa. Batreconsistiaaaixafarlesespiguesdelesgarbespertaldesepararelgradelapallaitenirtotsdosproductesbenconservatsiapuntperpoder-nedisposar.Lafeinadebatreeraunprocéscomplexiteniallocaleseres. Generalment,lesereserensuperfíciesplanesiendurides,d’argilaiorien-tadesalmigdia.Debonmatí,s’estenienlesgarbesperl’erafentunacircum-ferència,unaalcostatdel’altra,desprésesdeslligavenis’escampaven.Unavegadaassecadesalsoldelmatí,elsanimalscomençavenavoltarguiatspelpagèsiarrossegantelrodet.Hihaviamoltescançonsqueescantavenperduratermeaquestafeina.Entrepassadaipassadaesremenavalapallaperfer-necaureelgraifer-lasurar. Al’horadeventar,estreiaprimerlapallaielgruixdelgraestirantlapallaamblaforcaisempreafavordelvent.Amblatriença(untipusdeterminatdeforca)s’apartavenlesbranquesméspetitesfinsquequedavanoméselgra,labrossapetitailapolsoterra. L’acciódeventarconsistiaaarreplegarifercaureapocapoctotelquehaviaquedatdesprésdelabatuda.Lesherbesilapolsvolavenielgra,enserméspesat,queiaaterranet. També,iaquestéselcasdemonpadrí(FernandoGuarchMuñoz),aques-tafeinaespodiaferamàquina,ambla«llímpia»(unamenad’aparellambrodesigrivesqueporgavenelgra). Aquesta«llímpia»,queencaraesconservaavuidia,vasercompradadesegonamàifuncionavainicialment«asang»,ésadir,sensecaptipusdemotor,despréss’hivaacoblarund’elèctric. Lapallaespujavaalesgolfesambles«barcines»26ielgras’emmagat-zemavaensacs. Lavinya,unaltreproductereidelanostraterra,rebiatractamentsespe-cialsperalbondesenvolupament. Apartdelesllauradesiacabadesdelestires(filadesdeceps)ques’ha-viendefer,obligatòriament,elsdiesdebonsol.Siesfeiaelsdiesquepodiaploureoquejahohaviafet,ensortirelsol,lavinyaagafavaelmíldiu,unamenadefongque,ambunahumitatiunatemperaturaadequades,envaïaelcep. Primers’espollogavaper llevarelsbrots,polls,quenoportavenraïmsiestavenforadelesbrocades. S’haviendellevarles«palometes»,queconsistiaallevarunbrotquesor-tiaentrelapampailavergaiesllevavenfinsadosbrotsdamuntdelraïm.


26 Mena de paca en forma cilíndrica, però completament plena.

- 91 -

Tallarelscapstendresdelesverguesafiquetotalaforçadelaplantaesdecantésdecaraalfruit.«Despampar»,queconsistiaatreureunacertaquantitatdefullesopampesdelceppertalqueelsolentrésmésendinsibanyéselraïm,perquèaquestprenguésmésquantitatdesucrei,pertant,fesmésgrau. Elsdosproductesquetradicionalments’aplicavenpertenircuradelavi-nyaerenelsofreilapedrablavaosulfatdecoureque,mesclatamblacalç,s’anomenava«caldobordolés».Elsofres’aplicavaamblesanomenadesen-sofradoresque,enunprincipi,erenunamenadedipòsitsdeformacònica,ambunspetitsforatsal’extrem.Posteriorment,vanarribarlesensofradoresdemotxillai,actualment,esfaambsofredissoltenaigua. DesprésdelaGuerraifinsalsanysseixanta,l’ensofradadelavinyaesrealitzavamanualmentisempreaprimereshoresdelmatí,perquèelsofreirritavaconsiderablementlesmucosesi,amblafortordelsol,aquestefecteempitjorava. «Ensofatar» era l’altre tractament bàsic per cultivar adequadament lavinya,ques’haviadeferlesvegadesquecalguésialmomentprecís.Lama-joriadevegadeslaperspicàciadelpagèsal’horad’ensofatarpodiaconduirperboncamíunacollitaisalvar-laobémalmetre-la.Unabona«ensofatada»noerasimplementqüestiód’unasetmana,eraqüestiódediesidevegades,finsitot,d’hores.27 Elselementsques’utilitzavenperaaquesttipusdetractament,apartdelsulfat decoure,anomenat col·loquialmentpedrablava (caldobordolés)o«sofat»,erenlaportadora(unamenaderecipientgrandefustaambduesanses),elcànter,lacistella,el«mànecobuscall»ilamàquinad’arruixaroensofatar.Elmecanismeeraelsegüent:sesituavalaportadoraplenad’ai-guaenunllocestratègicdelavinya,s’hitiravaelsulfatdecoureafondreidesprésdintredelaportadora,onesmesclavaamblacalç,obédintredelacistellaperquèesdissolguésméslentament.Esremenavaambelmàneciambelcànterestransportavalamesclafinsallloconestavasituatl’homeambl’ensofatadora.Pertant,haviendeserunmínimdeduesotresperso-nesal’horaderealitzaraquestafeina. Aprincipidejuny,s’handecollirlesprimerescireres.Producteexquisitdelanostraterra,peròmoltdelicat,jaquevoll’aiguajusta,perquèsiplouoesregamésdeldegutl’últimasetmanademaduraciós’inflatantqueesclavilla,esfloreixiesfamalbé. També tradicionalment, i després de tot un procés de regar, llevar lesmalesherbes imatarelsescarabats,queelpagèsd’Ulldeconaanomena«alemans»,arribaelmomentdecollir lespataques.SiperSantJoseples



- 92 -

vamsembrar,perSantJoanleshemdecollir. Lespataquesescollieniescullenmanualment,ambmatxooambtractor. -Manualment:ambunaaixadadepuntaodeduespuntes,esrascavaprimerlavoradelsolcd’uncantóidel’altrei,finalment,espegavaunaaixa-dadafondaallloconestrobavalapataquera,queprèviamenthavíemarren-cat,isortienlespataques,esrecollieniesdipositavenalcabàsperdesprésensacar-les. -Ambmatxo:eralapreferidadelpagèsperquèpodiaferbonafeinaipa-rarmoltdecompteonanavalarellapertaldenotallarlespataques.Larellahaviad’anaralmigmateixdelcavallóilapaladelarellatreialespataquesalasuperfície.Desprésigualments’haviendeplegaramà. -Ambtractor:delamateixaformaqueambmatxo,peròesretiravenlespalesquehihaviaalcostatdeladestinadaacollirlespataques.Albracetquequedava(suportde larellaalcultivador),essubstituïa larellamodifi-cadaquetriavalespataquesideixavapassarlaterra.Tambés’haviendeplegarmanualment. Unavegadaplegadesiensacades,lespataquesesportavenallloces-collitperguardar-les,quehaviadesersecisensellum.Allís’escampaven,perquès’assequessinierentractadesambsofrei«pelitre»,itapadesambsacs.Antigament,aquestsproductesquímicsessubstituïenperunbraçatdecanyesperespantarlapalometa,uninsectequelesatacavaifeiaperdrelacollita. EraimportantquelespataquesescollissinperSantJoan,perquèquanlaplantaesmoriais’assecavaperlacalor,aquestaprecipitavaelpodrimentol’atacdel’anomenada«serpeta». Lespataquesestenienassecant-sed’unasetmanaaquinzedies.Des-présestriaven is’amuntegavendefinitivamentperconsumir-les la tempo-radasegüent.Lespataquespetitesquesortiendelatriaesguardavenpersembrar.

2.6.2. Festes i vida quotidiana Destaca la solemnitat del Corpus Christi, anomenada a Ulldecona «lafestadelpoble».Anysenrere,aquestaeraunadelesfestesgransi,delasevamagnitud,n’ésmostraelfetquel’anomenaven«lavuitadadeCorpus».Durantaquestsvuitdies,es feienballs icelebracionscadadiaenun llocdiferentdelpoble.28 AquestesfestesfinalitzaveneldiadeCorpus,enquèelscomponentsdel’Ajuntamentprenienunllocpreferencialalpresbiteridel’esglésiaielCordelaCapellasoliacantarunadelesgransmissesenllatí,jafosladePerossi



- 93 -

oladeRivera.Desprésdelamissa,quegeneralmenteraconcelebradaperunsquantscapellans,començavalaprocessóambungranseguici:sortiaelSantíssimitoteslesconfrariesdelpoble,is’aturavenacadascundelsal-tarsquehihaviaalllargdel’itinerari,fetspelsveïnsdelcarrer.Enarribarenaquestsaltars,espregavaiesfeiaunabenedicció. Eradiadegrancelebració,enelqualtothomsolialluirelmillorvestitorobaquetenia. TambéhihalafestadeSantJoanBaptista,quetédosdiesdecelebració:lavespra,eldia23,quans’encenenlesfogueresquetotselsnensijoveshananatpreparantelsdiesabans,amuntegantllenya,moblesvellsimalen-dreços,iel24. Lesfoguereserentingudescomapròpiesd’unacollaogrupd’amics.Hihaviacostumdecontar-lesianaravisitar-lestotespercompararquinaeralamésgran,lamésbenfetai,sielsquel’havienorganitzaterenconeguts,sempreconvidavenaunglopetd’algunlicoroauntrossetdecoca. AquestaeralaveritablecelebraciódeSantJoanenl’àmbitpopular,queesperdeneltemps,comacelebraciódel’equinoccid’estiu.Lafoguerare-presental’elementpurificadordetoteslescosesvellesdavantunnouciclequearacomença. L’endemà,tenienlloclescelebracionsmésoficials,lesdelspatronsdelsbarris:SantJoandelPasilesVentalles.Cadascun,pelseucompte,organit-zavaambcuraiambsolemnitatlesfestesdescritesanteriorment.PerSantPere,hihaviaelcostumentreelsjoves,inotanjoves,d’anareldiumengeaveureelsbousalaplaçadeVinaròs,jafosenbicicletaodaltdelacaixad’uncamió.Evidentment,llavorsnohihaviaelcontrolalescarrete-resquehihaara. Elmeu informadorexplica:29«El fetde trencar la rutinadel treballdiariportavaaprendreaquestesmodestesactivitatscomun fetextraordinari itothoms’arreglavaiposavalarobademudar,ladelsdiumenges.»

2.7. JULIOL2.7.1. CampElsolsurtales4.20hiesponales19.28h.Lallunasurtales22.06hiesponales9.10h.30 Eldia,aljuliol,començaaminvar,d’aquíladita:«Aljuliol,pasdecara-gol.»Ésmesdecalor,detronadesipedregades. Aljuliolcontinuenlesfeinesdelasegailabatuda,quevancomençaraljuny.Hemdetenirencompteque,siaquest treball, l’anemdividintenels




- 94 -

mesosdel’any,nomésésunaformad’estructurar-lo,perquètantfestescomtreballsnoessituavenenmesosexactes,sinóquelesfeinespodienabastarmésomenystemps. Alallunanova,estàbéseguirplantantcols,naps,pastanaguesicebes.Alsllocsonhihagramicanyota,malesherbesperexcel·lència,eramoltboarrancar-losicavar-losara,jaqueelsolelsassecavainosoliensortirdurantlarestadel’estiu. Alallunavella,s’haviendebatreiplegarlesametles,assecar-lesperpo-derpelarmillorlesanomenades«pelones»(ametlesquenos’handesprèsdelapelld’unaformanatural). Davant la dita «Al juliol, les garrofetes porten dol», significava que lesgarrofesestavenmadures,per tant,desprésde les feinesde lasega i larecollidade lesametles,escomençavenabatre iarreplegar lesgarrofes,menjarperexcel·lènciadelescavalleries.Éscuriósqueatoteslesmenja-doresdelsmatxoshihaviaunapartperalapallaoperal’alfalsiunaaltraperalesgarrofesqueteniaunsedàsbastantample,perquèl’animalquanesmenjavalesgarrofesdeixavacaureelgarrofí,iaquestdesprésesveniaperferllevat.Lesgarrofesesbatienambperxesieraunmomentenelqualtotalafamíliaparticipava,unsbatent,elsaltresplegantielsaltreslliganticarregantelssacs.Larecollidaeraagraïda,feiabontempsilagarrofaesplegavaambfacilitatiabundància. Lesgarrofesmésapreciadeserenlesanomenadesde«llenguadebou»ilesmenys,les«medalletes»,perquèerenpetites,primesidolentesdeplegar. Elgarrofereraunarbreagraït,perquèambquatreramesquelitraguessiniunparellderellesal’anyjaenteniaprou.31Isiamésespodiafemarunamica,deseguidaesnotava.Ésunarbregelat,pertant,marcalalíniadelesgeladesentreels«fondos»ilesfaldes.Ésunarbremoltplantatalsanome-nats«montes»que,totiestarperduts,continuaproduint.32 Els fruiters i l’hortamostraven la sevamàxima esplendor:maçaneres,presseguers,figueres,pruneres,albercoquers,melonsdetotl’any,melonsdemoroitottipusdeproductesdelesanomenades«sénies». Lessénieserensistemesderegd’origenàrabmoltabundantsaUlldeco-na.Consistienenunpouamplealfonsdelquals’obrienunesgaleriesenfor-maradialanomenades«caves»,ambl’objectiudecaptarlesvetesd’aiguadelsubsòl.Daltdetotdelasénia,escol·locavalarodadelaqualpenjavenduescordesmoltdobles,tanllarguescomlafondàriadelpou,illigadesen-treellesdeformaquefeienunamenaderodona.Eral’anomenat«rest».Aaquestresteslligavenunsrecipientsdeterrissaquetenienunabocaamplaper




- 95 -

onprenienl’aiguai,aldarrere,unpetitforatperonsortial’aireipermetiaques’omplís,elsanomenats«cadufs».33Paraulaambclaresconnotacionsàrabs. Larodadelaséniaestavaaccionadaperunanimalquegiravalligataunavergaanomenada«àstil»perdamuntdela«mota»(terrenyelevatquerode-javalasénia).Engirarlaroda,feiaqueelrestambelscadufsanessingirantambellai,comqueelresteramoltmésllargquelarodaipermetiaqueelscadufsarribessinfinsal’aigua,aquestss’omplienipujavenl’aiguafinsalasuperfície.Quanseguienelmovimentdelaroda,entombar-se,l’aiguaquecontenienqueiaalapicaidelapica,al’acanalat. Aquestsistema tanenginyósperproveir-sed’aiguavaestaren funcio-namentfinsfaunstrentaoquarantaanys.Totitenirl’aiguaasseguradadelpantà d’Ulldecona, anteriorment anomenat «pantanet», resclosa a la partesquerradelriuperobteniraiguaperpoderregar,elcostumderegardesdelesséniesnoesvaperdrefinsaladesapariciódelsanimalsdecàrrega:matxos,mules,burretsocavalls. ElregdelaFoiadelMontsiàesvaasseguraramblaconstrucciódelpantàiambunaxarxadereguersdistribuïtspertoteltermemunicipal,finsalpuntd’abastarunsdos-centsquilòmetresdereguersrevestitsambles«anells»,«boques»,«sifons»,«tomes»,sèquiesiderivacions.TotaquestcomplexeraadministratperlaComunitatdeRegantsielsjuratsd’aigua,icontrolatapeudereguerpelsaiguaders.

2.7.2. Festes i vida quotidiana •Dia10:SantCristòfol.Haestat una festaque, si bé inicialment

nomésafectavacarretersitraginers,enacabarlaGuerravaincre-mentarelventallatotapersonaqueconduísunvehicle:xòfersdecamions,taxistes(encaraquealpoblenomésn’hihaviadosotres)i, posteriorment, tots els propietaris d’un cotxe o bé de qualsevoltipusdevehicle.

•Dia16:MaredeDéudelCarme.Erauna festamoltassenyala-daidemoltatradició.ReforçadapertenirunaconfrariadedicadaaaquestaadvocaciódelaMaredeDéu.Lesconfraries,apartdetenirunafuncióevidentmentreligiosadintredelmarcdel’església,teni-entambéunafunciósocialqueactualmentquasihadesaparegut:consistiaacrearunfonsdedicatasocórrerelsconfraresentempsenquèlescollitesdelcampolesmalaltiesnopermetienunmínimaqualitatdevida.Aprofitantquelesesglésiesesconsideravenunllocsagrat i inviolable,esguardavenaquestesreserves idevegades,finsitot,dinersiherènciessenceres.



- 96 -

Apartird’aquestadata,elsfaldutsescomençavenatraslladaralesCa-sesperpassarl’estiu.Ihofeienatravésdel’anticcamídel«Canar»,sortintdelpoblepelcarrerdelMar.

2.8. AGOST2.8.1. Camp Elsolsurtales4.45hdelamatinadaiesponales19.09h.LaLlunasurtales21.43hiesponales10.59h. Al’agosthihaviamoltestronades,perlaqualcosaalsxiquetsixiqueteselsdeien:«SantPeremoulescaixes»,pertalquenos’espantessin.Peròsíqueerentemudespelpagès,jaquesolienportarpedrail’aiguaqueiaambunaviolènciatalquemalmetialescollites,entrelesqualshihavialavinya.S’hadetenirencomptequeaquestconreueradelsmésapreciats,tantquehi teniaassociadesditescom:«Dónamésqueunavinya»i«Aixòésunavinya.»Ambduesdonavenaentendrequeunacosaerarendible. Enaquesttempsdel’any,elpagèsestavamoltenfeinatarecollirelsfruitsi preparar la terrapera lesproperes collites: tomaques,enciams, cebes,albergínies,primentons,etc.Hifareferèncialadita:«Al’estiutotacucaviu.» Enaquestmoment,els«vilars»jahaviend’estarllaurats.Eraelmomentdedespedregarambels«ganxos»id’entaularamb«l’entauladora»(taulódefustadepereraquearrossegavaelmatxo)ambelpagèsdamuntacompa-nyat,moltesvegades,pelsnoisdelacasa,demaneraquepodienaplanarméslaterra.Aixòfacilitavalarecollidadelesolives,jafosamàoamblamàquinadeplegar. Al’agost,sihaviafetbontemps,esrecollial’anomenat«secalld’agost»,que eren les primeres olives que queien de l’arbre.No eren grosses nigrasses,peròespodienmoldreitreureunacertaquantitatd’oli. Tambéerabocomençarallaurarelsrostollsdelblatil’ordi,ifemar-los. Quanestreballavaalcampiesregava,tenintencomptequeenaquelltempsnos’utilitzavenpesticidesniherbicides,moltsovintlagentbeviadelsreguers l’aigua fresca.34Hi fa referènciaaquestadita:«L’aiguacorrentnomatalagent.»Respecteaaquestfet,hihaunaanècdotad’unconegutvelldel poble,molt amant del vi, quehavia ficat un feix de verguesde vinyadintreelregueribeviaunamicamésavall.Atotselsquelipreguntavenperquèhofeia,elscontestava:«Valemásqueaguachirla».

2.8.2. Festes i vida quotidiana • Dia 15:Assumpció de la Mare de Déu. Festa de l’estiu per

excel·lència,anomenadalaFestadelaMaredeDéud’Agost.Éslafestamajoramoltspobles,entreellslesCasesi,perlarelacióque



- 97 -

hihaviaentreelsfalduts iaquestapoblaciócostanera,erenmoltselsquelavisitavenaquestdia.

D’aquestafesta,amblasevarelacióambeltemps,esdeia:«SilaMaredeDéud’Agostplora,l’estiujaésfora.»

Lacalorintensadeltempsinvitavaabuscarlafrescordelamatinadaidelanit.Elstreballscomençavendebonmatí,noméssortirelsoli,desprésdedinar,lamigdiadaal’ombraperestalviarlacalordelmigdia.Alanit,elveïnatdelsdiferentscarrersesreuniaaforaifeiapetarlaxerradaalafresca.Devegades,comaextraordinari,algúportavaunmelóise’lmenjavenentretotsenmigd’ungrangoig.35 Lacalortambéconvidavaapassarundiad’esbarjoalamarperrefres-car-se,primerambcarroi,després,ambbicicletaoambmoto.Unavegadaallís’aprofitavaperferunbondinaramblafamíliaobéambelsamics.36

2.9. SETEMBRE2.9.1. Camp Elsolsurtales5.17hiesponales18.25h.Lallunasurtales18.32hiesponales6.13h. Aquestmesescaracteritzaperlafeinareinadel’època:laverema.Eraunadelesméscansadesicomplexesdel’any.Esmobilitzavatotalafamília,tantgranscompetits.Monpare37recordaqueentempsdeveremanoanavaal’escola,perquèlafeinas’haviadeferdepressatantperrecollirelraïmenelmillorpuntcomperevitarlesplugesdelatardor. El treball de la verema començava de bonmatí amb la gent dalt delcarro.Elraïmestallavaamblestisoresdeveremaroambelfalçó(menadepodadorapetita).Esdipositavadintredelacistellai,posteriorment,amblaproliferaciódelesfàbriquesdemobles,aquestescistellesesvansubstituirperles«petrolieres»(contenidorsmetàl·licslleugersd’uns15litresdecapa-citat).Se’ntreialatapa,esposavaunaansaielrecipientjaestavallest. Quanlescistellesolespetrolieresestavenplenes,esdipositavenalca-nastró,quetenialacapacitatd’unestrescistelles.Quanestavaple,elcarre-gadorelportavaalcarrooaltractor. Elcarrodeveremareral’anomenat«d’entaulats»,perquèportavaunestaulesdamuntdel’eix.Lapartdedavant i ladedarrereestancavenambduesposts,itotelconjuntesfolravaambl’encerat(menadelonagruixudaqueimpediaqueesperdéselmost).


35 Entrevista a Fernando Guarch Muñoz, Domingo Barrera i José García Muñoz.36 Entrevista a Fernando José Guarch i Bordes.37 Fernando Guarch i Bordes.

- 98 -

DesprésdelaGuerra,laveremaesportavaacasaoalspatisonhihavialabodegaper«trespinjar»elraïmalatrullolaifer-nemost,queesdipositavaaltrullperquèfermentési,desprésd’unsdies,colar-loitransvasar-loalesbótes.Desprésesretiravala«brisa»iespreparavaperaldiasegüent.Totaaquestafeina,acasa,esfeiaenretirardelaveremadadeldia. Pernoperdre temps,elmenjares feiaa lanit a casa.Al campnoescuinavaisovints’aprofitavaelviatged’uncarroperdinar,fermitjahoradedescansitornaralafeina. Monpare38recordahaververematambdoscarrosprimeri,després,ambcarroitractoralavegada. Al’hortéselmomentdesembrariplantarespinacs,bròquils,colsibledes.Essegueixencollinttomaques,primentonsi,especialment,lestomaquesdepenjar.S’handecollirenrametsperdespréspenjar-lesambfild’empalomaralesgolfes. Tambéescollienprunes,maçanes,figues,nousiperesqueajudavenacompletarladietadelpagès,jaquehihaviamoltcostumdeplantaralgund’aquestsfruitersalesvinyes.

2.9.2. Festes i vida quotidiana ÉselmesquelatradiciópopulardedicaasantMiquelArcàngel.PeròlafestivitatgranaUlldeconaerenlesFestesMajorsenhonoralaMaredeDéudelaPietat,patronad’Ulldecona. Començavenlaprimerasetmanadesetembreiescelebravendiversosesdeveniments:bousdecarrer,balls,teatre,cinema,corregudesdecavalls,jocsperalsnensi,comno,lescelebracionsreligioses.Primereralanovena,despréslaprocessódels«farolets»i,finalment,l’últimdiumenge,laMissaPontificalal’ermitadelaPietat,cantadapelCordelaCapella.Enacabarlamissa,hihaviaunamenjadapopulardepaella. AUlldecona,lesFestesMajorsmarcavenunamenadetallentrelesfei-nesdel’estiuilafeinadelatardor,laverema.39

2.10. OCTUBRE2.10.1. Camp Elsolsurtales5.47hiesponales17.34h.Lallunasurtales18hiesponales7.06h. Laplegadadelesolivescomençavadesprésdelaverema,amblesva-rietatsmésprimerenquescomlesdereguersilessevillenques.S’acabavaamblesquedeixavencaurel’olivaméstard,anomenadesde«llumetes».


38 Fernando José Guarch i Bordes.39 Entrevista a Fernando Guarch Muñoz.

- 99 -

Lescollesdeplegadorsiplegadoresesdesplaçavenalafincadenitperpodercomençar la feinaabocadedia.Éscuriosa la fortalesad’aquellespersones,perquètotselstestimonisafirmenelmateix:«Alamatinada,se’tposavenelsditsblausdelfred».40 Undelsprincipals«negocis»del’olivaerenelsmolins.D’aquests,n’hiha-viamolts;devegadeselsmateixospropietarisd’unafincaentenienunperaúspersonal. Alallunacreixentd’octubreerabo,segonsantiguescreences,ferl’oliperalconsumhumà. Eraelmomentdesembrarelgra:l’ordiielblat.Aixícomlesfaves,elsallspor-rosi,abansquearribéselfreddel’hivern,plantarcirerers,pereresimaçaneres. Elblatdemoroopanísesrecullal’octubre.Abansqueexistissinlesrecol-lectores,quenoagradengairealpagèsperquèafirmaqueesperdenmoltespanolles,elpanísescolliaamà(dossolcsperhome).S’anavadeixantalterraenmunts,quedesprésesreplegavenambcanastrons i,damuntdelcarroobédeltractor,esduienacasa. Lafeinadedesbrossaridesgranarelpaníserafeinadediesdepluja.Pri-meresdesbrossavaelpanísdelaparallofa.Calcomentarqueaquestaeraelgoigdelsxiquets,jaqueestiravenaldamuntperjugar-hi.Tambéeraladelíciadelsanimalsdecàrrega.Aquestapanollaserviaperajaçarelcorraldelmatxo,cosaquel’animalagraïamolt,perquèhodemostravarebolcant-s’hi. Unavegadafetaixò,esdesgranavaelpanísmanualment,fregantunapa-nollacontral’altra,finsqueesvaconstituirlaCooperativaAgrícolad’Ullde-cona,laqualvacomprarunamàquinadedesgranar,41amblapeticióprèviadelsociperalleugerir-lilafeina.Elmeupare42recordaqueeraunamàquinablava,unamicaatrotinadaquefeiamoltapolsimoltsoroll. Al’hortescontinuenrecollinttomaques,cebesperguardar,bròquils,cols,primentonsibajoques.Unacosaquesesoliaferbastanterarecollirelsbrinsdesafrà,queesplantavenalavoradelescasetesdecamp.Devegadessesoliaferunpetitguaretobancaletdesafràpervendre.Alasegonaquinzenad’octubre,eraelmomentderecol·lectar-lo,assecar-loivendre’l. Enaquestmes,elpagèstambéaprofitavaperempeltarelstarongers.Re-cordemque,sibéestemsubdividintl’anyenmesos,lafeinadelcicleagrarinotéperquècomençariacabardintredelmateixmes.Tambéqueespotveureafectadaperlaclimatologia,quepotferavançaroendarrerirqualsevoldelesactivitatsquesónpròpiesd’untemps.


40 Entrevistes a Fernando Guarch Muñoz, Domingo Barrera, José García Muñoz, Manolita Bor-des Castell, Miguel Castell Subirats.41 Entrevista a José Navarro Fibla.42 Fernando Guarch i Bordes.

- 100 -

2.10.2. Festes i vida quotidiana •Dia7:MaredeDéudelRoser,patronad’undelssectorsd’Ulldecona. •Dia18:SantLlucEvangelista,patródelpoble. CelebremlaFiraiFestesdeSantLluc. Aquestesfestes,inicialment,erenlesFestesMajors,peròelmaltempsi lesaigüesdel’octubrevanfercanviarlaimportànciad’aquestafestaperpassar-laalesdedicadesalaMaredeDéudelaPietat,celebradesalse-tembre. SantLlucrepresentavalafidelaveremaielcomençamentdelesfeinespròpiesdel’hivern. Enaquestmes,preniaforçaunaactivitatpeculiarentreelspagesosilagentdelpoble:lacacera.Aquestaactivitattradicionalenlanostrasocietatsuposavaunelementafegitaladietaquotidiana,alavegadaquepotencia-valesrelacionssocialsentreelveïnat. Elsdinarsisoparsdecaceraerenunmotiupertrencarlamonotoniadiàriaigaudird’unbonmenjaribeurealavegadaquedelacompanyiadelsamics.Lacacera,comaactivitat individual,espodia realitzardemoltes formes:ambrateres,vesc,filat,llaç,al’encesa,escopeta,ambgaiato,gàbia,llosaoqualsevolformaquel’enginydel’homepoguésutilitzarocrear. Undelscostumsmésarrelatsenlaplegadad’olives,sobretotquans’ana-vaaquedaralacaseta,enquèelmenjarnoabundava,eralacaçapetita.Elpagès,abansderetirar-sealapostadelsolobéalamatinada,plantavaelsparanysdepenentdelqueeraelquepreteniacaçar.L’endemàodebocadenitrepassavaquinn’haviaestatelfruit.Lagentgranentrevistadaafirma:«T’havies d’espavilar per omplir l’olla i havies d’aprendre com s’havia de“parar”,perquè,sinohofeiesbé,t’haviesdeconformarambelsllegumsileshortalissesqueportavesdecasa.Laveritat,alegravamoltireconforta-vatenirunamicadecarnpersopar,sobretotdesprésdetenirundiallargifred».43 Lescasetesdecampsolienestarproubeninstal·lades,dinsdelqueca-bia,is’aprofitavatotperconvertir-lesalmésconfortablespossible. Hihaviaunacosaquenofaltavamaia lesfinquesmésallunyadesdelpoble:lacasetaambcisterna,pallissaiuncorralperalmatxo,amésamésd’unbarracóambl’aveall.Lacaseta,depenentdeltempsques’hihaviadepassaridelagrandàriadelafinca,podiasermésomenysgran:ambunaoduesvessantsdeteulada,obéambteuladadevolta.SiparlemdelsmasosquehihaviaalMontsià,tenien,amésamés,corralsperalbestiarialtresestancesicobertesperpoderguardarelsestrisielsproductesquerecolliendelaterra.


43 Entrevista a Fernando Guarch Muñoz i Domingo Barrera.

- 101 -

2.11. NOVEMBRE2.11.1. Camp Elsolsurtales6.22hiesponales16.47h.Lallunasurtales18.31hiesponales8.45h. Elnovembreésunmesgelati,encaraquefacisol,al’ombraialesnitsrefrescadevalent,sobretotsibufaelventdelnord,queanomenemcerç. Antigament,eraalnovembrequanestallavalafustaperguardar,obrarocremar,perquènoescorcavaniesfeiamalbé,semprequeesrealitzésdintredelallunavella.44Leseinesmésbàsiquesperdesenvolupar-laeren:ladestraldetallar,lad’asclarambelstasconsilamaça,laserradeduesmans,lad’arqueti,méscapaladècadadelsseixanta,lesserresdemotor.45 LamarcamésvaloradaenaquellstempseralaSolo,moltpesadacompa-radaamblesactuals,peròquealleugeravaeltreballconsiderablement,tanteneltempscomenl’esforç.46 Continualarecollidadelpanísilasembradeblatiordi.Començavalare-collidadelamandarinai,afinaldemes,ladelataronja,encaraqueaquestsproductesdesprésdelaGuerraerenpuramenttestimonialsinomésdesti-natsperalconsumdelacasainoalacomercialització. Encaraque, tots’hadedir, l’intercanvideproducteseraunacosamoltusual,aixícomladesfiladadediversosartesansqueoferienl’artdelseuoficipelscarrersdelpoble,acanvidedinerso,devegades,cobrantenespècies.D’aquestaformatrobem: -Larecollidoradelespellsdelsconillsambelcrit:«Quitépelldeconillpervendre?».Lescanviavaperunsobretdesafràoperqualsevolaltracosa. -L’esmoladorque,fentsonarlaflauta,cridava:«Esmolet!» -Elparaigüer,eldrapaire,elxocolater, lapescateraalcritde«Xiques,peix!»,elcabasser,quecanviavaelcabàsperpataques,elgranereritantsitantsaltrespersonatges. Alnovembrelesgolfes,elcellerielspatis,jahaviend’estaramblama-joriadeproductesemmagatzemats.Palla,alfals igarrofesestavenalseullocperal’hivernques’apropavaiperpodermantenirl’animaldetreballbenabastat. Tambéesguardaventomaquesdepenjar,melonsdetotl’any,pataques,panís,llegumsicereals.Hihaviamoltdecostumdeferconserva:latradici-onal«tomacaembotellada»dintred’ampollesdecava.Posteriorment,s’hivan afegir tota classe de llegums, hortalisses i fruites (generalment, els


44 ENGUERA, Pedro (1842): Lunario y pronóstico perpetuo: general y particular para cada reino y provincia. Barcelona: Miguel y Jaime Gaspar. Únic volum.45 Vegeu l’apartat de Vocabulari.46 Entrevista a Fernando Guarch i Bordes.

- 102 -

préssecs),quevanenriquirelrebostdelacasaal’hivern.Mésendavantesvansubstituirlesbotellesperpotsdevidre. Anysdesprés,ambels frigorífics i congeladors, i amb l’oportunitatqueofereixendeconservacióaquestselectrodomèstics,elcostumdeferconser-vaesvaanarperdentiquedàméscomunatradicióocomunapràcticadecertanostàlgia,quebuscavacertssabors,inoambunafinalitatpràctica:

«No hi ha dubte —ressalta un dels meus informadors—47 que avui dia tot és molt pràctic, però anys enrere amb els mitjans d’avui s’ha-guessin fet meravelles. Recordo que de jovenet va passar per casa un venedor de Benicarló, que coneixia els meus pares, i va dir a ma mare: “Senyora Rosa, miri quina sort que he tingut avui: he trobat una bo-tella de vidre.” Tal era la misèria i mancança d’aquells temps en què tot s’aprofitava amb treball i molt enginy.»

2.11.2. Festes i vida quotidiana •Dia1:FestadeTotsSants.Lanitabansd’aquestafestivitaterai

éstípicipropicelebrar«laCastanyada».Repaquestnomperquèeraeltempsenquèesrecollienlescastanyesdolcesieracostumtrobar-seambelsamicspermenjaralgunpanellet,unescastanyesibeureunglopet,sensearribaralescelebracionsd’avuidia,enquècuriosament,decastanya,nose’nmenjacap,sinóquesen’arreple-gaalguna.

Lavesprad’aquesta festa, lagent,generalment lesdones,netejaelsnínxolsiposaflorsperguarnirlestombesdelsavantpassats.Eldiapropidelafestaéscostumvisitarelcementiriipregarpelsfidelsdifuntsambelrosaridelatarda.48

•Dia2:CommemoraciódelsFidelsDifunts.Ja fora,abansd’anaralcampobéalavesprada,s’anavaalesmissesdedifunts.N’erendues,unadarreredel’altra.Eraundiadecertrecolliment.

2.12. DESEMBRE2.12.1. Camp Elsolsurtales6.57hiesponales16.23h.LaLlunasurtales19.01hiesponales9.02h. Hihamoltesditesreferentsal’oratgeialaduradadeldia:«ANadal,unpasdepardal»,«AReis,“tonto”ésquinohoconeix»,«ASantAntoni,pas


47 Entrevista a Fernando Guarch Muñoz.48 Entrevista a Miguel Castell Subirats.

- 103 -

dedimoni»i«Hivernplujós,estiuabundós.» Respectealstreballsalcamp,undelsmésimportantserapodarlavinya.S’haviadetenirmoltencompteaquestafeinapernoarriscar-seaperdreraïm,enfareferèncialadita:«Unamalapodacostaunabóta.»Amésdepodar,s’haviad’eixarmentariferfeixos,jasiguipervendrecompercremar.Continualarecol·lecciódelpanís,delesolivesilasembradelscereals.Escollienlesprimerestarongesibròquils. Enaltres llocs,eracostumd’empeltar,peròaquí,aUlldecona, rarave-gadaesfeiaperaquestesdates,jaqueelspagesostenienencomptelesgeladesdelterme,quetothomataven.Aquestes,però,tambétenienunavessantpositiva,jaquesigelavaamblaterrallauradaiamorosida,lanete-javadecertsinsectes,alavegadaqueretardavaelcreixementdelesmalesherbes. Unadelesactivitatsrelacionadesambl’agricultura,laramaderiailavidaquotidianafamiliareralamatançadelporc,delqualesfeiaunabonaprovi-siódeviandesperalarestadel’any,comara:cuixots,espaleta,llom,bo-tifarres,llonganisses,xoricetsiembotitsdiversos,abandadelacansaladaviadaiel«frito». Lesfeinesdelamatançaerenàrdues,peròreunienalvoltantdel’animaltotalafamíliais’aprofitavaperferunbondinar,enelqualestastavenlesviandesques’estavenelaborant. Duesdeleseinesprincipalsd’aquestaactivitaterenel«burro»ilamaqui-netademoldre,aixícomlesollesdecoure. Unaaltraactivitatd’aquesttipus,queesrealitzavadesdefinald’octubre,eralarecollidad’olives,noperproduirolisinóperconsumir-les.Segonseltempsil’estatdel’olivas’elaboravend’unmodeounaltre:ensosa,mortes,trencades,ensal,desol iserena,tallades... iamblesclassesd’olivaqueanavamillorperacadatipus,pertant,d’olives,se’nfeiendemoltesmaneresidemoltesvarietats.49

2.12.2. Festes i vida quotidiana •Dia8:ImmaculadaConcepciódelaMaredeDéu,laPuríssima. Comésnormalalnostrepoble, laPuríssima, igualquealtresad-

vocacionsde laMaredeDéu, teniaunsectorpropi i,per tant,unmajoral i unajudant (elegits per sorteig i renovats cadaany) queorganitzaventotselsesdevenimentsreferitsaaquestafestaicuida-venduranttotl’anydelculteidel’altardelaPuríssima.Eralafestadelsjovesierenaquestselsquemillorsgalesportavenaquelldia.


49 Entrevista a Fernando Guarch i Bordes.

- 104 -

Elqueerapagès,aquelldianotreballava,anoserquehihaguésalguncontratemps.Eraeldia,silaposicióeconòmicahopermetia,enquès’estrenaval’abricperal’hivernis’anavaamissamajor.

•Dia25:NadaldeNostreSenyorJesucrist.Eraunafestafamiliardelaqualtambéhihamoltesdites,comperexempleaquesta:«ANadal,cadabèstiaalseucorral.»Voliadirquecadascúacasaseva.Toteslesfamíliesvolientenirtotselsseusacasa.

Eratradicióanaral’anomenadaMissadelGallquesecelebravaalesdotzedelanit,quanelsoljafeiasishoresques’haviapost.Ensortirdelamissa,essoliaferelressopó,ques’anomenava«mati-nes».Llavors,elsmésjovesanavenambelsamicsilafamíliamésgranielsméspetitsesquedavenacasaoencompanyiad’algunaaltrafamília.

L’endemà,eldinaresfeiaacasaierapreceptiuquetothomhianés.Eratanimportantidevegadestaníntimque,algunscops,s’invitavaadinarpersonesque,perunaraóounaaltra,haviendepassareldiasols.

ElNadalcomportavatotaunamenadecostums,comferelpesse-bre,enquètotselsnensinenescompetienperveurequielfeiamésbonic.S’anavenabuscarherbes,molsa, terra i,comno,arenaoserraduresperfereldesert.Monpare50recordaqueeracostumquedepetitlesherbesleshiportéssonpare,monpadrí,51del«montedePepe»,onanavenasoparambelsamics.

•Dia26:SantEsteve.Alnostrepoble,aquestdiase’lconeixcoma«Nadalet».

Elsdies25i26,elspastorsvestienlluïtsinotreienapasturarelsramats,encaraquefesbontemps.

Elpagès,perlasevapart,feiaelques’anomenava«mitjafesta».Esfeientreballsprecisosiapoderserlleugers,perònolafeinad’undianormal.

•Dia31:SantSilvestre,darrerdiadel’any,l’últimadelesfestesre-marcablesdeldesembre.Elspreparatiussemprecomençaveneldiaabans,lataulasempreestavaguarnidaambbonesviandes,dintredelsrecursospropisdelafamília.

Unesdeveniment,encaraquenoexclusiudelpoble,eralaloteriadeNa-dal.Davantde les inconveniènciespròpiesde lasituacióeconòmica i les


50 Fernando Guarch i Bordes.51 Fernando Guarch Muñoz.

- 105 -

mancancesqueespatien,totselsanysrepresentavaaquellaesperançadepessigarunpocipoder«remendar».L’aficióperjugarvaser,iés,uncostummoltestès. Ésevidentquemoltescosess’hanquedatperdir,perònodescarto lapossibilitatdecontinuartreballantaquestatemàticamésprofundamentidesd’altrespuntsdevistadintrelavidasocialiculturaldelpoble.

3. EINES Elsegüentpuntquevulltractaréslaqüestiódeleseines,delsestrisméscomunsques’utilitzavenenelstreballsdelcamp. Eldividiréentresapartats: •Elsempratsperl’homeúnicament(einesmanuals) •Elsdetraccióanimal •Elsdetracciómecànica

Dintredel’àmbitdelsestris i lamaquinària,podemtrobarunaquantitatingentdematerials,algunsd’úscomúid’altresfetspelmateixpagès,perlaqualcosaelshesistematitzatdelamanerasegüent: •Einesdemànec •Einespertallar •Contenidorsdelíquids •Contenidorsdesòlids •Elcarro •Elmatxo •Eltractor •Einesarrossegades •Einespenjades •Maquinàriadiversaambacciómanual


- 106 -


- 107 -


- 108 -


- 109 -


- 110 -


- 111 -


- 112 -


- 113 -


- 114 -


- 115 -


- 116 -


- 117 -


- 118 -


- 119 -


- 120 -


3.5. EL CARRO3.5.1. El carro amb bosses

Antigament, era el més utilitzat en la majoria de les feines del camp.S’anomenava«ambbosses»,perquètotellerafolratdellata,perlapartdedinsfinsaunscinquantacentímetresdelterra.Elfonsdelcarroelsosteniaunamenad’entaulatslligatsambcordes. Eraelques’usavapreferentmenta l’hivernoquans’haviadecarregarmoltacosa,jaqueteniaméscapacitat. Podiaportaruntendalqueelcobriatot.Mitjançantunabarra,perllongavadamuntunarquetdefusta,laprotecciómésenllàdelallargadadelacaixadelcarro,tantpeldavantcompeldarrere. Lespartsdelscarroerenmoltes iambnomsmoltespecíficsqueme-reixerienuntreballapart.Lesméssignificativessónlesquereproduïmacontinuació.

- 121 -


- 122 -


3.5.2. El carro d’entaulats Fonamentalment, aquest tipus era l’emprat per transportar la collita oqualsevolproducteadojo:raïms,fems,terra... Ladiferènciaestavaenlaconcepció.S’anomenava«d’entaulats»,perquètoteslespartsdelesbaranesilabaseerendepecesdefustaajustades.Lapartdeldarrereestavatancadaperl’anomenadapost,queespodiaposaritreureambcertafacilitatperpoderdescarregar-neelcontingut.

3.6 LES EINES DEL MATXO podien variar d’una feina a una altra

3.6.1. Arreus del matxo més significatius

- 123 -


- 124 -


Elselementsambquèespodiaarrossegaritreballarambelmatxoerenvariatsiambconfiguracionsdiferents,depenentdel’animal,delafeinaodelespossibilitatspròpiesdecadacasa.

3.6.2. Estris per treballar amb el matxo

- 125 -


- 126 -


3.7. EL TRACTOR

Els primersaaparèixer erenmolt rudimentaris i feienmolt soroll, peròquielpodiacompraraconseguiarendibilitzar-neelcostacòpiadepoderfermoltamésfeinaqueambelsanimals. HihaviaelsprimersDeuzt,EbroiBarreirosquevanpoblarlacomarca.Erenmàquinesfiables,peròbàsiques;incòmodes,peròduradores.Defet,avuidiaencarahihamaquinàriad’aquelltempsquefunciona. Elscomandamentserenmoltssenzills:elvolant,el fre, l’embragatge,l’accelerador,elsintermitents,l’indicadordetemperaturaidepressiód’oli,elpilotlluminósdecontacte(laclaudelcontacteserviaalavegadadecommu-tadordellums)il’estranguladorperpararelmotor.

- 127 -


- 128 -


Alsanysseixanta,vaaparèixermaquinàriapertreballarelcampméspe-tita,comelsanomenatsPasquali,tractorspetitsisovintarticulatsambunacapacitatlimitadadetreball;ila«muleta»oelmotocultor,quenoentradintredel conceptede tractor, jaqueel pagès la condueix caminantal darrere,encaraquepotarrossegarcerttipusdemaquinària.Fonamentalment,téunmotoracoblat. Totsdostipusdemaquinàriaestavendedicatsafinquesrelativamentpe-tites,enlesqualselsjornalsdeterraerenpocs.

- 129 -


3.8. Maquinària diversa amb tracció manual

- 130 -


4. CONCLUSIONS Desprésdeescoltar,resumir,descartariredactar,m’hasorgitlareflexiódecoml’homepotarribaradesenvoluparunesperitdesuperacióid’apro-fitamentdelsrecursosalseuabast.Hequedatmoltsorprèsdelsconeixe-mentssobre lanaturaque tots i cadaundelsentrevistats ientrevistadestenen,aixímateixcomlacapacitatderesoldreproblemesisituacionsdintredelseuambientambsolucionsenginyoses. Laprimeraevidència,inosócelprimeraobservar-la,ésqueelmónruralessustentavasotatrescolumnesqueenregienelcalendari ielcicle: lesfestes,eltempsilesestacions. Nohihaunaseparacióniunentorpimententrelestres,escomplementenivancobrintbuitsfinsacompletaruntrencaclosques,enquèhihauntempsperacadacosaiunacosaperacadatemps.

- 131 -


L’aprofitamentdeltempsidel’espaiésunamàximaquetotpagèsposse-eix.Lacollitai,pertant,lasupervivèncianodepenendecapaltracosamésquedelaproducciódelaterraques’hadetreballard’unaformaeficient.Aixònosignificanomésferlafeina,voldirfer-labenfetaialmomentprecís. L’aprofitamentdelsrecursosnaturalsil’observaciódel’entornésunaaltrapremissaquenohadedescurarquidepèndelanaturai,pertant,had’estaratentinodonarlescosesperfetes—«Nodiguisblatfinsquenoestiguialsacibenlligat».Acomodar-seésunaqüestióquenopotpermetre’slaper-sonaquevolviuredelaterra. Quitreballaalcamphadeser«unaànimainquieta»,segonsFernandoGuarchMuñoz,ihadesaberenquinmomentpotferodeixardefer,ohadecórrer,nopersalvarelpresent,sinópersalvarelfutur:lacollita. L’evoluciódeltreballalcampilamecanitzacióhaestatunaltredelsas-pectesquem’hansobtatmés,atesalasituacióquehepogutcomprovar. Evidentment,lamecanitzaciódelaterraaUlldeconaesvafercontinuantambunritmedeterminatperinfluènciadelsfactorssegüents: -Creixementdelademanda. -Apariciódemaquinàriaal’abastdelpagès. -Majorproductivitat. -Majorrendibilitatdelaterra.

Comaconseqüència,hivahaverunabandonamentdelaterraméscos-tosadetreballar,sobretotdesprésdel’anomenat«AnydelaGelada»(1956),quevamalmetremoltsarbres.Lesfinquessituadesenllocsdifícilsobéalsanomenats«montes»esvandeixardecultivardavantladificultatderecu-perar-losenunterminicurti,pertant,rendible.Pertant,lesconseqüènciesforen: -Abandonamentdelesfinquesanomenades«montes». -Potenciaciódelaterraalavall. -CreaciódesocietatscomlaCooperativa. -Substituciódelaforçadetreballanimalperlamecànica. -Abandonamentd’anticscostumslligatsalmodelanticdetreball.

Totiaixí,aquestescircumstànciesnoesvanproduirdesobte,jaquehivahaveruna«convivència»entrel’antigamaneradetreballarilanovaambunaclaradiferenciaciógeneracional,jaqueelsjoveserenmésobertsaadquirirnovestecnologiesqueelspermetessinferlavidamésfàcilencomparançaamb ladelsseuspares.Aquestadicotomia lavapoderviureelmeuparedintrecasaseva,encompaginartractorianimalsdetreballalavegada. Unaltreelementques’hadetenirencompteeraelfetquelajoventut,envistadelcompromísamblaterrapelqualelsseuspareshavienoptat,

- 132 -


davantlacreixentindustrialitzaciódelpoble,vanabandonarelcampivandedicar-sea treballar a les fàbriques.Undels comentarisque, segonselmeupare,essentiamésanyrereanyera:«Dedillunsadissabte,denouaunaidetresavuit,iafinaldemesacobrar.» ManolitaBordesCastellsentiaadirasonpare(PepetBordesFabra)quelafeinadelpagèsera«ladel’anyquevejaveurem». Laincertesadeltreballalcampilaseguretatd’unjornalsegurerenelsmotiusquevanempènyeralprogressiuabandonamentdelcampenaquestaspecte.Perònoerenelsúnics,uncertesperitd’emancipacióeconòmica,novesperspectivesdequalitatdevidai,nooblidemalsanysseixanta,l’aju-danord-americanavaajudarasortirEspanyadelpoudelapostguerra.Ambaquestaajudavanvenirelsexpositorsd’unanovavidaenlluernadoraambuncomponentconsumistaqueelnivelleconòmicd’unpagèstradicionalnoespodiapermetre. Peròlesconsideracionsdelperquèelcampperposicionamentsocialensapartaunamicade lesconsideracionsveritablesd’aquest treball, queésrecollirdadesiinvestigarsobreunmónapuntdedesaparèixeriqueencarapodemtestimoniar. Elprimerobjectiueraeld’establiruncalendaridetreballalcampalllargdel’any.Laveritatésquem’hesorprèsdelaquantitatd’informacióiladifi-cultatd’organitzar-laicompaginar-laambaltresinformacionssobrelavidadiària,comdiuJoanAmades,«apoblat». Elsegon,eraeldecrearunamenadefitxesambleseinesutilitzadesenelmónruralperaltreballalcamp.Peraaquestafeina,hefetunarecercaquem’haportatatreuremoltstrastos,peròcalafirmarquetotselspagesosquem’hanajudathanmostratamborgullleseinesquejatenienretiradesim’hanexplicatcomfuncionavenose’npodiatreureunmajorrendiment. Elterceraspecteeralacreaciód’unamenadevocabularidelpagès.Heinventariatlesparaulespròpiesd’aquestoficiilesempradespuntualmentaUlldecona. Unaltreobjectiueralarelaciódelcicleagrícolaambelciclesocial iésenaquestapartatenelquallasorpresahaestatmésgran,jaquetotcasa,comheesmentatanteriorment,pareixun trencaclosquesenquèdiversosinteressos—socials,econòmics,culturals,religiososilaborals—s’agrupenenuntotperfectamentorganitzatisincronitzat. Lesfestes,abandadel’elementmeramentlúdicoreligiós,constitueixenmarcadorsenelcamíanualdeltreballagrícola,enquèhihaunabansiundesprésdecadaesdeveniment,quemarcalaparadaoelsenyalobligatoridecomençarofinalitzaruntreballdeterminat. Elmeuconeixementdelmónruralera,finsara,elquehaviasentitcontaralamevafamíliaamenaderecordsquesonendevegadesacosesd’un

- 133 -


altremóndelqualnoteniamoltaveure,peròqueestavaallí.Malgrattot,unacertacuriositatemvaportaravolerconèixerquèhihaviaderealitatiquèhihaviademite. Elresultat,encertamanera,superalaimaginació.Teniralesmansleseinesambquèestreballavam’hafetveurequenototerafàcil,sinótotelcontrari,espresentavadavantmeuunmóndetreballdurquerestéaveureambaquellmónbucòlicquedevegadesensvenendel treballalcamp. Talcomanavaampliantlarecerca,vaigserconscientdel’immenscampques’obriadavantmeuique,sivoliaferuntreballd’investigacióprofund,hauriad’emprarnounany,sinómoltmésperpoderabastartotselsaspectesdelmónruralilessevesinterrelacionsamblasocietatquel’envoltava. Finsitot,abandadeleseines,lesinterrelacionsielsciclesdetottipusque pogués imaginar, vaig veure la necessitat en un posterior i hipotèticestudidetreballarunaspectequenoheanomenatencapmoment:l’èticailafilosofiadelavidadelpagès.Potsemblar,tenintencompteelconcepteques’hatingutiqueencaraestédelaculturadelpagès,queaquestaspec-teresultisuperflu,peròdesprésd’escoltarireflexionarsobreelstestimonisdelsmeusinformadorsm’headonatquecap,apesardelesdificultatsidelcertrebuigcomaeinadeguanyar-selavida,deixadeparlardelcampambrespecte,totelcontrarihofanambunsomriurealacaraiambungestseriósalmomentdeparlardetreballstranscendentals. Pensoquelesfitesbàsiquesquem’haviaplantejatal’inicideltreballs’hancomplertambescreixd’acordamblesexpectativesinicials,peròemquedamoltclarquenomésheratllatsuperficialmentlapelldelmónruralicalunasèried’estudisambmajorprofunditatquetreguinalallumtotsaquestsco-neixementsalsqualselpagèsnodónagaireimportànciaperquèlisónnatu-rals,peròami,personalment,emsemblenencisadors. Enel temade leseines,m’he trobatambunadificultatafegida, iés ladedonar-lielnomprecísacadaunaimésencaralafeinaperalaquales-tavendissenyades.Devegades,cadainformadorliatribueixunnomiunafuncionalitatprincipal, iunadesecundàriaquevariad’importànciasegonsl’informador. De fet, crecque la publicació d’una sèrie demonografies sobredeter-minatscultiusodeterminatscostumsalpobleésunade lesassignaturespendents,jaqueal’horadecercarbibliografiam’hequedatamblesganesdetrobarpublicacions,llevatdedosotresarticlesdecaràctergeneralistai,persuposat,norelacionadesambUlldecona. Laprincipalconclusió,iperreforçarelqueacabodedir,éselfetd’ado-nar-medelanecessitatderecollireltestimonisd’untemps,d’unscostums,d’unesformesdetreballari,elqueésmésimportant,d’unsaber,quesino

- 134 -


hiposemremei,esperdràapocapocfinsquedesapareixerài,ambell,lacomprensiódelperquèdemoltsactesdelsnostresavantpassatsquedeixa-randetenirlògicaiesconvertiranenincomprensiblesi,pertant,suscepti-blesdeservaloratsdeformaequivocadaoerrònia.

5. BIBLIOGRAFIA CARBÓIMARTORELL,Amadeu;EstanislauTomàs iMorera;JoanTo-màsBilbeny(2010):Calendari dels pagesos: adornat amb làmines, poesies i consells.Barcelona:PublicacionsTomàs,SCP. CARBÓIMARTORELL,Amadeu;EstanislauTomàs iMorera;JoanTo-màsBilbeny;AntoniSerés(2010):Calendario religioso, astronómico y litera-rio.Barcelona:PublicacionsTomàs,SCP. CARBÓIMARTORELL,Amadeu;EstanislauTomàs iMorera;JoanTo-màsBilbeny;AntoniSerés(2012):Calendario religioso, astronómico y litera-rio.Barcelona:PublicacionsTomàs,SCP. ENGUERA,Pedro(1842):Lunario y pronostico perpetuo: general y par-ticular para cada reino y provincia.Barcelona:MiguelyJaimeGaspar.Únicvolum. MONTALÀMAGRIÑÀ,Rogeli (2006):Evolució del treball de la terra a Catalunya.Valls:Cossetàniaedicions.Primeraedició. SEYMOUR,John(1976):La vida en el campo: el horticultor autosuficien-te.Barcelona:Blume. Real Basílica de León [Enlínia].Disponibedesd’Interneta:http://www.arquivoltas.com/12-Leon/01-SanIsidoro09.htm[consulta20-12-2011].

6. AGRAÏMENTS Voldriaagrair,enprimerlloc,alamevafamílialasevapaciènciaiajudaal’horaderedactaraquesttreball.EnespecialalsmeusparesEvaMariaMartíGiné iFernandoJoséGuarch iBordes, ia lamevagermanaRoserGuarchMartí,quehansuportatelsbonsmomentsielsdolentsdelarealit-zaciód’aquestameta. Ensegonlloc,voldriadedicarunes líniesaCarmenÁvilaTerzi, la tuto-radeltreball,laqualm’hadonatunaajudafonamentalperpoderfinalitzaraquestatasca. En tercer lloc,voldriadonar lesgràciesa totesaquellespersonesque,desinteressadament,hancontribuïtafacilitar-meinformació,documents,fo-tografies,etc.,perquèaixòfospossible,jaquesenseellsnohohauriapogutferres.EnespecialalsmeusavisFernandoGuarchMuñoziManolitaBor-desCastell.

- 135 -


7. VOCABULARI

A l’encesa (caçar):mètodedecaçapracticatalanitambunapaladefilferroiunllumener.Agra (terra):decolorataronjatitexturagrumollosa.Agulla:branquillódefruitertallatenformadefalcaperpoderempeltar-se.Aiguader:personadedicadaaadministrarl’aiguaapeudereguer.Aigüera:menadecistelldellataambdoscompartiments.Dedicatatrans-portarelsalimentsdintreelcarro.Aixada:einadeferroestreta,ambmànecdefusta,ques’utilitzavaperre-mourelaterra.Aixada de dues puntes:semblantal’aixada,peròambdoscossos.Lasevafuncióeraladecollirpataquesiremourelaterra.Aixadeta:aixadadepetitesdimensionsqueesfeiaanarambunasolamà.Aixecador:puntaldefustaambunabarradeferroqueserviaperaixecarlesrodesdelscarrosperreparar-los.Alemans:escarabatsqueataquenlaplantadelapataquera.Tenenelcapd’uncolorataronjatiratllesnegresiblanquesal’espatlla.Aleta per a les pataques:relladecultivadormodificadapercollirpataques.Alfals:herbafarratgeradedicadaalconsumdelsanimals.Ametlerenca:qualitatdelaterraqueprenquan,desprésdellaurar-la,que-denterrossospetitsperdesfer.Amorosida (terra):quanlaterra,desprésdetreballada,quedaenòptimescondicions.Anell:mecanismequepermetgraduarotancarelcabaldel’aiguadereg.Angrunetes:eraelnomques’atribuïaalestresrellesqueportavalapolle-gana.Elnomlivedelasemblançaambl’ocell.Antiparres (o ulleres de batre):menadecoberturaperalsullsdelsanimalsfetaambcànemiutilitzadaenlesfeinesdebatreidevoltarlasénia.Aparellar:ajuntardosanimals(mascleifemella),perquèforminparella.Arada:conjuntdepecesnecessàriesperpoderllaurar.Arbre mogut:arbrequecomençaabrotardesprésdelahivernada.Argilenca (terra):qualitatdelaterraambunaquantitatimportantd’argiles.Téuncolorblanquinós.Arquets (del carro):arcsdefustasituatsalesbaranesdelcarroqueper-metiencol·locaruntendalperprotegir-sedel’aiguaielfred.

- 136 -


Arquillo:peçadefustaambunclaualmiganomenatnas.Mitjançantdosfo-ratsalsextremspermetiasubjectarlesbaranesdelcarroperquènos’obrissin.Arruixar:fetd’espargir líquidsodefertractamentscontralesplaguesdelcamp.Asclar:actedepartirelstroncsgrossosenaltresdeméspetitsanomenatsascles.Generalment,aquestafeinaesfeiaambladestrald’asclar,lamaçaielstascons.Aveall: picapetita fetadepedra situadaal davant del barracóperpodercaçaralfilat.Banc de tascó:menadeseientdefustaambunrespatlleraltperseurealdavantdelfoc.Bancal:partdelafincacompresaentremargenades.Barcina:mallaamplaidedimensionsconsiderablesfetaambmatèriesve-getalsutilitzadaperpujarpallaifarratgesal’engorfa.Barracó:construcciódepedraensecdedimensionsreduïdesdedicadaalacaçaambelfilat.Barres:estavenfetesdefustaambunreforçdeferroieraonesjunyial’ani-malalcarrooal’arada.Bàscula:aparellperpesarelproductes.Esbasavaenelprincipidel’antigaromana.Batre garrofes:acciódefercaurelesgarrofesdel’arbremitjançantlaper-xa,mànecllargambunganxodeferroal’extrem.Batuda:feinadesenvolupadaal’eraidestinadaasepararelgradelapalla.Boca (del reguer):oberturaalaparetdelreguerperdeixarsortirl’aiguaalafinca.Estancaambl’anomenada«portilla».Bona terra:terrarogencaiambqualitatperpoderdonarbonescollites.Bordissos:branquesjovesquesurtenalasocadelesoliveresiques’handetreureabansdecomençaraentaular.Borratxa: contenidor,generalmentdevi,fetdepelliambunacapacitatva-riablequenosobrepassaelsdoslitres.Borrer:partdelgarroferquenodónafruit,peròquesíquefaunamenadeflord’olordolçaqueafavoreixlapol·linitzaciódelagarrofa.Bosses (del carro): partinteriordelcarroambunfolredellataquen’aug-mentavalacapacitatfinsaunscinquantacentímetresdelterra.Bóta:contenidorfetdefustadecapacitatvariableonesdipositavaelviperguardar-lo.

- 137 -


Branca (d’arbre):partpetitadelramatged’unarbre.Brisa:restesorgàniquesprocedentsdelraïmdesprésde«trespinjar-lo».Brotada:reacciódel’arbreenarribarelbontempsexpressadaambelnai-xementdenovesbranques.Burro:einadefustaizincperfarcirlesbotifarres.Buscall: ramessequeso restesde lapodade lesoliveres igarrofersdedimensionsnogairegrans.Cabàs:contenidorfetdepalmautilitzatperrecollirqualsevolproducte.N’hihaviademoltesmides.Elsméspetitss’anomenavensenalletes.Cabeçó:peçaqueportavaelmatxodamuntdelcapperprotegir-loipoder-loguiar.Cabirons:troncsdefustagruixudatallatsrectesperferdesostreopersus-tentarelterrad’unadeterminadaalturaopis.Cadireta (tipus d’empelt):formad’empeltarqueesfaassegutenunacadi-raadintredelacasetadecampoacasa.Caduf:gerraceràmicadeformatroncocònicautilitzadapertreureaiguadelessénies.Caldo bordolés:tractamentperalavinyaabasedesulfatdecoure,calçiaigua.Calitret:recipientpermesurarqualsevoltipusdecereals.Canastró:recipientdegrancapacitatfetdecanyaivimenutilitzatpertrans-portarprincipalmentelraïm.Cànter: recipient ceràmic amb forma panxuda i boca relativament petita.S’utilitzaperconteniraiguaprincipalment.Canut (de la sal): recipient formatperduescanyesencaixadesambunaoberturalateralque,engirar,permetiatreurelasalqueteniaadintre.Canyís:superfícierelativamentplanaformadapercanyesarrenglerades illigades.Utilitzatperassecarfruites,jaquepermetiaelpasdel’aire.Caps (de verga):partsuperiordelavergadelcepqueestallavaperdonarmésforçaalraïm.Caramelles:cançonsqueescantavenaPasquaalanit,ambuncertacom-panyamentinstrumental.Carregador:personadestinadaatransportarelscanastronsdelaveremaunavegadaplens.Carretell:recipientdefustaenformadebótadevi,ambunacapacitatmà-ximadedoslitres,destinataportarelconsumdiaridevi.

- 138 -


Carreter:personaqueesdedicavaatransportarmercaderiesencarro.Carro:mitjàde transport tiratperanimalsambunamenadecaixaonessituavenlespersonesilesmercaderies.Carro d’entaulats:carrodedicatatransportarproductesadojo.Estavafol-ratdeplanxesdefustaquepermetienunamillordescàrrega.Carro de bosses:carrodedicatatransportarproductesensacatsoenalguntipusdecontenidor.S’anomenavadebossesperquèestava folratde llataquearribavamésavalldel’eixi,pertant,feiaunamenadebosses.Casco (de sardina):contenidorrodóid’escassaalturaonestransportavenlessardinessaladesperservenudes.S’empravaperferplanter.Caseta:construcciómésomenysgransituadaalesfinquesperservirderefugiohabitatgerústicduranteltempsdetreball.Calaixó:contenidordefustadecapacitatvariableiformaquadrada.Cava (de la sénia):cadascunadelesgaleriesexcavadesenformaradialalfonsdelpoudelaséniapercaptarmésaigua.Cavall:animaldecàrregamascle.Cavalló:delresultatdellaurar,enquedavaunapartfondaanomenadasolciunapartaltaanomenadacavalló.Cavar:remourelaterradeformamanualambeinesdemànec.Cebollí:brotetssorgitsdeplantarlallavordelaceba,elsqualsdespréserentrasplantatsperfercebes.Cep:plantaarbustivadepocaalturaqueprodueixelraïm.Cimal:brancad’arbre,generalmentd’oliveraodegarrofer,dedimensionsconsiderables,tantpelquefaalgruixcomalallargada.Cistell:contenidor,ambduesanses,generalmentdecanyaovimen,desti-nataportarmaterialslleugers.Cistella:contenidormitjàambunasolaansaquetravessalongitudinalmentlacircumferènciadelaboca.S’utilitzavapercollirlesfruitesdelsarbres.Cisterna:cavitatexcavadaalterraicoberta,utilitzadaperemmagatzemaraigua.Civader:sacdelonaoqualsevolaltreteixitque,lligatalcapdelmatxo,ser-viaperpoder-lidonargrapermenjar.Clavillar:trencarl’homogeneïtatdequalsevolmaterialambescletxes.Cofí:menad’estorarodonaonesdipositavalapastadelesolivesperex-treurel’olienpremsar-les.

- 139 -


Collar (del matxo):arnésqueescol·locavaalcolldelmatxopeltaldepoderaprofitar-netotalaforçaal’horad’estirarelcarrool’arada.Comunitat de Regants:associaciódepagesossorgidapertald’administrarl’aiguadelpantàd’Ulldecona.Cooperativa:associaciódepagesossorgidaperlanecessitatd’uniresfor-çosiproductesperpodernegociarunmillorpreuirendibilitzarlescollites.Corbella:fullaambuntallantdentatcorbatiambformadequatrealmànecperpoderarranarmésl’herba.Utilitzadapreferentmentpersegaralfals.Corcar:atacqueesprodueixalafustaperpartd’insectesques’alimentendelasevacel·lulosa.Corrons:cadascunadelesrodesdentadesqueformenelcosdelamàqui-nadeplegar.Cossi:contenidordelíquiddeceràmicadeformatroncocònicadegranca-pacitat.Empratpreferentmentperrentarlaroba.Cremull:partaltadelmunt.Partdedaltdelsolc.Cresp:certamodificaciódelacapasuperiordeterradesprésd’haverplogut.Cuba (d’arruixar):contenidordelíquidspreparatsperferuntractamentfi-tosanitarialesplantes.Portaunabombaperimpulsar-losambunadetermi-nadapressió.Cuina econòmica:cuinafetadeferrocolatqueconstava,generalment,dedosfoguerillsiunforn,is’alimentavaambllenya.Cul (de bóta):eraelquequedavadesprésdetallarunabótaperlameitatounatercerapart.Hihaviaunabaseiunesparetsdefustaperserutilitzadescomacontenidors,unamenadebasseta.Tambérepaquestaaccepcióellíquidresidualdesprésdebuidardecontingutunabótadevi.Cultivador:einaperremenarlaterraiarrencarl’herba.Quanesfeiaambanimals,generalmentportava trescametesques’anomenaven«angrune-tes».Ambl’apariciódeltractor,aquestescametesvanpassaraser-nenou,onzei,finsitot,més.Dalla:einapersegarqueconstad’unmànecllargquepermetmoureunafullagranenformademitjalluna.Permetsegariarreplegaralhora.Damajoana:contenidortancatdevidred’unaformaesfèricaiembocadurapetita.Dedicadaacontenirlicors,vinsilíquidsqueexigienunacertacuraenl’emmagatzematge.Descolgar:acciódedestaparde la terraqueelcobreixalgundeterminatproducte.

- 140 -


Desgranar (panís):acciódesepararelgradepanísdelapanolla.Despampar: acciódellevarunacertaquantitatdefullesdelcep,pampes,perquètoquiméselsolalraïm.Despedregador:einaenformadereixaopintaarrossegadapeltractorperllevarlespedresdesotadelarbresideixarlaterraperafavorirl’entaulat.Despedregar:acciódellevarlespedres,jasiguimecànicamentomanual-ment.Despertar (dels arbres):momentenquèelarbresinicienlabrotada.Destral (d’asclar):einautilitzadaperpartirelstroncsentrossosméspetitsanomenatsascles.Estàformadaperuncosdeferroenformadefalcagrui-xudaiunmànec.Destral (de tallar):einadedicadaatallarlessoquesdelsarbres.Lafullaeramésestilitzadaiampla.Destraleta: destral petitaper serutilitzadaambunasolamà.Esportavausualmenttravadaalacorretjadelspantalonsal’esquenaiserviapertreurerametesiferbuscalls.Donar una rella:acciódepassarelscultivadors,dellaurarlaterra.Dormir (els arbres):estatd’hivernaciódelsarbresaltempsdelfred.Eixarmentar:accióderecollirelsarments.Eixaruga:einaper tombar la terra i colgar l’herbaqueconstad’unapalaamplafixadaalrellampec.Empacadora:màquinaquepremsalapallailalligaenpaquesobales.Empeltar:acciód’implantaruntrosd’escorçaounbranquillód’unarbreaunaltre.Encarar (el marge):plantejarelmargeperfer-lorecte.Encarar (pastes):pintarlespastesambouabansdecoure-les.Encerat: tela gruixuda utilitzada per cobrir el carro per dintre a l’hora deveremar.Engerra: recipient de terrissaambdiferentsmides i capacitats, de formaestretaalabaseipanxudaalapartcentral.Téunabocaampla.Ensofatar:accióderepartirelsofato«caldobordolés»alavinya.Ensofradora:einausadapertirarsofrealavinya.Podiasermanualobéambmotxilla.Ensofrar:acciódetirarsofrealavinya.

- 141 -


Entauladora: peça de fusta gruixuda, generalment de perera, amb duesanellesperlligarelmatxoqueserviaperaplanarlaterra.Entaular:acciódepassarl’entauladoraoelrodetperaplanarlaterraiafa-vorirlarecollidadelsfruits,especialmentlesolives.Era: llocaplanat i enduritambargila,de forma rodona,ons’efectuava labatuda.Escopeta de pistó:escopeta,generalmentd’uncanó,queescarregavapeldavantambpólvorauntacodeparallofadepanís,perdigonsimésparallofaataconada.S’activavaambungalletqueamollavaunmartelletqueenceniaundetonadorounamicadepólvora.S’haviadefermoltbéofallavasovint,d’aquíladita:«Fallamésqueunaescopetadepistó».Escorça:partexteriordeltroncd’unarbre.Escut:trosd’escorçatendrad’unarbre.Teniaformad’escutpunxegutieral’elementques’empeltavaalnouarbre.Esmolet:personaqueteniaperoficiesmolartotaclassed’eines.Eraunoficiambulantiassenyalavalasevapresènciaambuncritpeculiarielsod’una«flautadepan».Espart:fibravegetalutilitzada,perlasevaduresa,perrecobrirl’interiordelscarrosdetreball.Espigolar:accióderecollir lesespiguesperdudesi trencadesespargidespelterradelafincadesprésdelasega.Esponjar (la terra):texturaqueprenialaterradesprésd’unanevada.Eralaqualitatqueexpressaelfetd’estarlaterrasoltaiamorosa.Esqueix:branquetadeplantahortícolautilitzadaperempeltarotreureno-vesplantes.Estaquilla:branquetaextretad’unarbreperserempeltadaaunaltre.Esteva:planxacorbadade fustasituadaenunextremde l’arada iserviaperquèelpagèslapoguésguiar.Falç:einadefullacorbadentadaambmànec,utilitzadapersegar.Falçó:einapetitaambmàneciuntallantcorbat.S’utilitzavaperveremariempeltar.Faldes: totsels terrenyssituatsalspendentsdelMontsià ide laserradeGodall.Farga:classed’olivera.Feix:elqueresultad’arreplegarelssarmentsdelavinyailligar-los.

- 142 -


Feltre:partdelsarreusdelmatxo.Situataldamuntdelcolldel’animal.Fer bona feina:esdiudeltreballfetalcampiambunsresultatsòptims.Ferida (de l’arbre):qualsevoltallproduïtal’escorçadel’arbrequeendeixalafustaaldescobert.Fetgenca:esdiudelaqualitatdelaterraquelicostamolteixugariambunatexturapastosa.Fil d’empalomar:cordellprimdefibravegetalempratper lligar les toma-quesdepenjar.Filat:xarxapercaçarqueesparavaalvoltantdel’aveallique,enestirarunacordadesdelbarracó,estancavadamuntdelsocellsquehibevien.Finca:conjuntd’unomésbancalsqueconstituïenunapropietatprivada.Florida:tempsenquèelsarbres,desprésdebrotar,treuenlaflor.Foia:sectordeltermed’Ulldecona,limitatperlaserradelMontsiàielpoble.Éslapartmésgeladadelterme.Fondos:VegeuFoia.Forca:mànecambtresbranquesasobreutilitzatpermourelapalla.Frito:carndeporcidecaçafregidaiconservadaenoligeneralmentdintred’unaengerra.Fumeral: lloc on es fa el foc al terra dintre d’una casa o caseta.Tambés’anomenaaixíalconducted’extracciódefums.Gàbia:caixaotancatdefilferropertancaranimalets.Gàbia (del matxo):menadeboçdefilferroqueeslligavaalmorrodel’ani-malperquènomengéscerttipusd’herba.

Gaiato:brancadelledonertalladaverdaicorbada,utilitzadaperrecolzar-seencaminar.Elspastorssolientenir-lesambunapunxadeferroques’ama-gavadintreelmànecperdefensar-sedelsllops.Ganxos (o boç):aixadadecincpuntescurtesutilitzadaperdespedregar.Garba:feixdeblat,ordiofarratgelligatpersertransportat.Garrofina:llavormoltduraqueestrobadintredelesgarrofesiqueésrebut-jadapelsanimals.Esveniaperferllevat.Gelada: fet que es produeix quan baixen les temperatures per sota dels0º.Eramolttemudapelspagesos,jaquemalmetiacollitesifeiamalbéelsarbres.Ginc:elementfonamentalalsanticsmolinsd’olives.Consistiaenunamena

- 143 -


deroscatreballadaaltroncd’ungranarbre.S’empravaperpressionarda-muntdelscofins.

Gitar (el blat):fetqueesproduïaquanapuntdesegarploviamoltofeiamoltdevent,llavorslesplantesesdoblegavenitombavenaterra.Golfes o engorfes:partdedaltd’unacasa,asotadelateuladaidamuntdelesestancesdeviure,onesguardavenlamajoriadelsproductesdelacollitaielsfarratges.

Gra:fruitdequalsevolplantagramínia.Constituïalapartméspreuadadelabatuda.

Grill:brottendrequesorgeixd’unallavorensersembrada.Grillar:fetdesortirelgrill.Griva:eina,generalmentrodona,persepararpartículesdediferentsmides.Estavafetadefustaambunfonsmetàl·licambperforacions.

Guaret:terrenysensecultivaroendescans.Hort:superfíciedeterradedicadaacultivarhortalissesillegumsperalcon-sumpropi.

Inflar:fetquedefineixelcreixementdelafruita.Jornal:mesuradesuperfíciedelaterraiquevariasegonspoblesoregions.Generalment, definia la superfície queunhomepodia llaurar enmigdia.Equivalatresbarcellesiunabarcella,a730m2.

Jurat:pagèsquepertanyalaComunitatdeRegantsiquetépertascare-gular,vetllariferdemitjancerenelsproblemessorgitsenqüestiódel’aiguadereg.Tambéliéspreceptiuimposarsancionsalsregantsquenorespectinlesnormesdelasocietat.

Les Cases:nomambquèesconeixlapoblacióveïnadelesCasesd’Alcanar.Llaç:paranyfetambmaterialsflexiblesiresistentsenformadenuscorredísperpodercaçaranimalscomconillsillebres.

Llanda:plattípiccuinatalfornambverdures,carnopeix.Llaona:einadepalaamplaimànecusadaperregar.Llata:teixitd’espartempratperrecobrirperdintreelscarros.Llaurar:accióderemourelaterramitjançanteinesarrossegadesperani-malsopertracciómecànica.

Llesques:pecesdeterraque,percausadelahumitat,prenenformaplanaenllaurar.

- 144 -


Lligallo:camíperalpasdebestiar.Soliateniralaplanaunsdeumetresd’amplada.Llímpia:màquinapersepararelgradelarestadematerialsitreure’lnet.Llosa:paranyqueconsistiaenunallosarecolzadaenunaestacaquequeiaaldamuntdel’animalentocar-la.Llumetes:classed’oliveratardana.Maça:einaenformad’ungranmartellfabricadaenfustadecarrascaqueserviaperpartir,juntamentambelstascons,elstroncsdelsarbresjaserrats.Mamantó:brancajovequecreixalcentredel’oliveraiquenoprodueixfruit.S’hadellevarpertaldedonarforçaal’arbre.Mànic:peçadefustallargaquepermetl’úsdecertstipusd’eines.Manoll:conjuntpetitdequalsevoltipusdematerial jalligatperguardar-lomillor.Màquina d’arruixar:dipòsitgeneralmentmetàl·licqueesportavapenjatal’esquenaambunabombaques’accionavamanualmentperpoderrepartirelslíquidsdelstractamentsfitosanitaris.Màquina de plegar: aparell per plegar les olives del terra que constavad’unscorronsambpuesquepunxavalesolivesilesdipositavaenunpetitcontenidor.Marge:paretdepedraensecconstruïdapermantenirlaterraalsbancalsoperferbancalsadiferentsaltures.Tambéeraladelimitaciódelesfinques.Marraixó:contenidorceràmicd’aiguaperveureambungaletestret iunabocaperpoder-loomplir.Martell:einaambdiversesconfiguracionsutilitzadaperimprimirunacertaforçaenunllocpuntualamblafinalitatdeclavar,modificarotrencardiversosmaterials.Matxo:animaldecàrregautilitzatdeformageneralperconrearlaterra.En-caraqueteniaunaaparençaparegudaalcavall,eramoltmésfort,perònotanlleuger.Medalleta:garrofamoltpetitad’unaformamoltcaracterística.Míldiu:foncqueafectavalavinyaatacantlespampes.Actuavaquanhiha-viaunatemperaturaihumitatadequades.Mola:peçarodonadepedradegransdimensionsquepertanyalmolíiqueésl’encarregadadetriturarl’olivaperferlapastaidesprésextreure’nl’oli.Molera:blocdeterraiherbafrescaquenos’hadesfetdesprésdellaurar.

- 145 -


Molí:llocfísiconesmolienelscerealsolesolives.Mona:pastístípicdePasqua.Generalmentdeformarodonaiambunodosousalmigiguarnitambconfitsifruitaconfitada.Montes:totafincasituadaalapartaltadelaserraquelimitavaamblamalea.Mos, fer un:acciódemenjard’unaformaràpidaipocabundant.Motocultor: einaper realitzar diverses feinesal campdedimensions re-duïdes.Estàdotadad’unmotordecombustióalquals’acoblendiversesei-nes.Elpagèslacondueixapeumitjançantunmanillar.Aquestaeinatambés’anomena«muleta».Morca:residulíquidresultantdemoldrelesolives.Mossos (del carro):puntalsdefustasituatsaldavantialdarreredelcarroquepermetenmantenir-loanivellatenabsènciadelmatxo.Mostra:flordel’olivera.Mota:elevacióartificialdeterraqueesfeiaalvoltantdelaséniaperpodervoltarelmatxoidonarpendental’aigua.Mula:animaldetreballcreuatentrecavalliase.Pala de la rella:peçametàl·licaunidaalarellaambunasuperfícievariabledepenentdeltreballqueesvolrealitzar.Pallissa:lloconesguardavalapalla.Alescasetesdecamp,eraellloconesdormia.Palometa:brotambpampespetitesquecreixienentrelapampailaverga,iqueestreienperafavorirelcreixementdelfruit.Pampa:fulladelcep.Pantanet:construccióquepermetguardarunacertaquantitatd’aiguaso-brantperregar.Parada:quantitatdeterminadad’olivespermoldre-les.Parar (el filat):acciód’estendre,colgariprepararelparany.Passada:qualitatdelafruitaqueestàmassamadura.Pasta:resultatd’esclafarlesolivesamblesmolesiquedesprésespremsa-ràpertreure’nl’oli.Pati:magatzemambteuladaosenseonesguardenleseinesdelcamp.Pedra blava:nomcomúquerepelsulfatdecoure.Pedregós:nomquerepunterrenyambunaquantitatdepedresquemoles-teneltreball.

- 146 -


Pelitre:producteques’aplicaalespataquesperconservar-lestotl’hivern.Pelona:ametlaquenosoltalapelldelacrostaambfacilitat.Prendre:motassociatalbonarrelamentd’unaplantaod’unempelt.Perxa:varadefustallarga,ocanya,ambunganxoal’extremperbatrelesgarrofes.Peses:pecesdeferroodepedrad’undeterminatpespersituaraunadelescanastresperpesar.Tambérepaquestnomelconjuntdeduescistellesuni-desambcordellaunmànec,queservienperpesarelproductesdelcamp.Petroliera:contenidormetàl·lic,reciclat,utilitzatperveremar.Peu:plantetapreparadaperserempeltada.Pica: contenidor de líquids generalment de pedra amb diverses formes ifuncionalitats.Pieralisi:molinsmecànicsquehansubstituïtelsanticsmolinsdepedra.Elnomprovédelaprimeramarcaquevainstal·larunmolíd’aquesttipus.Pintar:quanlesolivescanvienelcolorverdaunaltredemésfosc.Pintes (de la màquina): pecesmetàl·liques que treuen les olives de lespuesdelscorrons.Plançó:plantetaencondicionsdeferfruit,preparadapersertrasplantadaalaterra.Plantar:acciódeferunclotpertrasplantarunplançó.Planter (fer):sembrarllavorsenrecipientssituatsacobertamblaintenciódetrasplantar-losdesprés.Planxa:fragmentdepelld’unarbretalladadeformaquadradaperserim-plantadadesprésaunaltrearbre.Plegador/a:membred’unacolladedicadaarecollirolivesperaltri,ésadir,llogat/ada.Podar:acciódetallarlesramessobrantsd’unarbrefruiter.Pollegana:estriperllaurarambmatxo.Porgadora:aparellrudimentariutilitzatperporgarlesolivesdefullesipe-dres.Porgar:acciódeferanarlaporgadora.Portadora:recipientovalatdefustautilitzatpercontenirellíquidspertractarlavinya.Post:planxadefustaamplaempradapertancarelcarrod’entaulatspeldarrere.

- 147 -


Raïm:fruitdelavinya.Ramet del Monument:farcelletd’herbesaromàtiquesquecobreixenelMo-numentaSetmanaSanta.

Rampí:rascledefustaambpuesperlesduesparts,utilitzatenlabatuda.Rasclet:einaambmàneciuntravesserambpuesusatperarreplegarele-mentslleugerscomlapalla.Rastre (d’alls):allsambelcuelltrenatquepermetiapenjar-losperconser-var-losmillor.

Ratera:paranydecaçaformatperduespecesdefilferroambunmollquelesdisparava.

Recol·lectora:màquinaespecialitzadaasegar,batreirecollir tottipusdecereals.

Redable:mitjallunadefustaambmànecempradaperarreplegartotamenadegransillegums.

Regadiu:terrenyqueespotregarregularmentambl’aiguadelsreguers.Regadora:solcfondoqueportal’aiguadelregueralssolcs.Reganyat:pastístípicdePasquaquepotomplir-seambconfitura.Regar:ferarribarl’aiguaalasocadelesplantes.Reguer: conducció d’aiguaestable que reparteix l’aiguade regar per lesdiferentsfinques.Rella:puntad’acerqueesclavaalaterraperobrir-hiunsolc.Estavasotalespalesdel’eixarugaialcostatdeltallant.Rellampec:peçade lapollegana triangularqueanavasota terra.Estavaunidaalesorelleresil’estevaestavafixadaalrellampecmitjançantunpon-tetdeferroquehihaviaaldamunt.Remolc:einaconcebudapertransportargranquantitatdeproducte.Ésunamenadegrancaixóinicialmentdefustaidesprésmetàl·licambrodesiar-rossegatpeltractor.Rest:conjuntdeduescordesmoltgruixudesiunidesentreellesperunasèriedecordesméspetites.Subjectavenelscadufsquetreienl’aiguadelasénia.Retranca:corretjagruixudadepell,situadaaldarreredel’animal,queim-pediaqueenrecularelmatxosortísdelsarreusidelesfixacionsdelcarro.Ribell:contenidorceràmicdecapacitatvariableambunavoramoltampla.Rodet:einaarrossegadapeltractorquesubstitueixl’entauladora.

- 148 -


Rodet de batre:rodetutilitzatperxafarlapallaitreureelgraalabatuda.Erendefusta,utilitzatsenelprimermomentidepedra,deformatroncocò-nicaperrematarlafeina.Romana:einaperpesarambunacontrapèsiunabarraambunganxoonpenjavaelqueesvoliapesar.Rossejar:qualitat icolorqueprenia la terrahumidaeneixugar-sealsol,especialmentlapartsuperiordelsolc.Rostoll:estatenquèquedavalaterrailesrestesdelbridelblatdesprésdelasega.Saba fresca:qualitatdelasabadel’arbrequanestàalseupuntòptimperempeltar.Saca:contenidorfetdeteixitomaterialvegetaldediversesmesures.Sang (fer anar a):aquestaexpressiós’empravaquanalgunacosas’haviadeferambl’esforçnomésdelpagès.Sansa:restessòlidesproduïdesenmoldrelesolives.Saó:qualitatdelaterrarespectealahumitatqueaquestatéirespectealaprofunditatonarriba.Saranda:einaperporgarelementsmoltpetits,tambéperdeixarpassarl’ai-guairetenirelssòlids.Sarment:ramallargadelavinya.Secà:terrenyquenoespotregarambl’aiguadelsreguers.Secall d’agost: primeres olives que es recollien durant aquest mes peraprofitarelpocoliquetenienipernetejarelterrenyperquanarribéslaco-llitaforta.Secatiu:esdiudelterrenyquenoretélahumitat.Sega:treballsquecomportensegarifergarbesdeblatiordi.Selló:menadecoixíambunesguiesdefustapertaldemantenirlescorret-gesdesustentaciódelmatxoalseullocquanesjunyiaalcarro.Sembrar:feinadelcampqueconsisteixaprepararlaterraiespargirlallavordelscereals.Sénia:llocofincaonhihaviasituadaunasénia.Nos’anomenavahort,sinóquetradicionalmentesdiferenciavad’aquestatribuint-lielnomdeséniacomamotdefinitori.Sénia:construcciód’origenàrabperregar.Constavad’unpouambcavesiunmecanismeaccionatperunanimalperextraurel’aiguadelfons.

- 149 -


Sèquia:conducted’aiguamoltmésgranqueelregueriquedistribuïal’aiguatravessanttoteslesfoiesd’unapartal’altradelavall.Hihaduessèquies,ladedaltiladebaix,quetranscorrenunaalllargdelafaldadelaserradel’Ermitail’altraalbellmigdelaFoia.Serpeta:malaltiadelapatacaqueconsisteixacrear-hidintreunamenadepetitconductequelatravessa.Serra d’arquet:serraambunafulladentadaambunarcdeferroqueuneixlesduespuntes.Serra de dues mans:serraambunafulladentadaiambdosmànecs,unpercadaextrem,empradaperdoshomespertallartroncsgrans.Serra de mà i mitja:serraambunafulladentadaambunmànecdefustaenunextrem.S’anomenavaaixíperquèperserrarfeiafaltaagafarunamàiajudarambelplomelldel’altra.Sevillenca:classed’oliveramoltapreciada.Sifó:construcciósubterràniadel reguerquepermetia traspassarcamins ientradors.Sofat:termepopularperanomenarelsulfatdecoure.Sofra:peçadecorretjaqueanavaperdamuntdelsellóperaguantar lesbarresdelcarro.Solc:cadascunadelesdepressionsquequedenalterradesprésdellaurar,ocasionadespelpasdelarella.Surar (la palla):efectequeesproduïaenbatredesprésdepassarelrodet,elgraquedavaasotailapalla,adalt.Tascó:peçademetallofustaduraenformadefalcaqueesclavaal’esclet-xadeltroncpeltaldesercopejatiobrireltronc.Taula:peçadefustacol·locadadamuntdel’eixdelcarroperpoderseure.Temps clar:bonança,bondiailluminóssensenúvols.Temps revolt:quanelssenyalsdeltempsnomostrenclaramentquintempsfarà.Terra fem:terramescladaambfemofemmoltpodritutilitzatperferplanter.Terròs:trosdeterracompactadaderesultesd’unallauradaforadetempsiambpocasaó.Tira:rengleradeceps.Tirandes:peçadepellocordaquelligadaalcabestrecorriaalllargdelmat-xofinsalesmansdelpagèsquelesutilitzavaperconduir-lo.

- 150 -


Tisores de dues mans:tisoresdepodargransambdosmànecsqueper-metenfermésforçaal’horadetallar.

Tisores de podar:tisoresambunafullagruixudaireforçadapertallarlesbranquessobrantsdelsarbres.

Tisores de veremar:semblantsalesdepodar,peròméspetitesiamano-ses.Tenienunmollquelesobriaifeiaeltreballmésfàcil.

Toma:llocdeterminatdelregueronelpagèspodiaagafarl’aiguaderegar.

Torcedor:aparellformatperduesfustesrodoneslligadesques’aplicavenalmorrodelmatxoperdominar-loensituacionsenquèl’animalesmostravaviolent.

Tovot:peçaceràmicadeconstruccióques’empravaalescasesperescalfarelsllitsal’hivern.

Traginer:vegeucarreter.

Trascolar:treurelabrisadesotadeltrulldesprésdetrespinjar.Esportavaalmolíiespremsava.Elviresultants’anomenava«videtrascolada»ieramésasprequeelquehavientretdeltrull.

Transvasar: canviar el vi de la bóta en què s’havia dipositat després detrespinjar,pertald’aclarir-lo,peròambcomptedenoremourelafargalada.

Trespinjar:feinaqueconsistiaaextreureelmostdelraïmxafant-loambelspeusodeformamecànicaamblapremsa.

Triença:forcadecincpues.

Tros:denominaciócomunareferidaaunadeterminadafinca.

Trull: lloconestrespinjavaelraïm.Tambérepaquestnomuncontenidorsemblant,peròfolratambmanises,percontenirl’oli.

Trullola:cavitatsituadaalterradedicadaacontenirelmostdesprésdesertrespinjat.Estavasemprealcostatdeltrull.

Ungles:plaquetesdellandaenformad’unglaquelesplegadoresesposa-venalsditsperfacilitar-loslaplegadelesolives.

Vasos: contenidorsd’abellesdedicadesa laproduccióde lamel.Antiga-ment,erendesurooceràmics;posteriorment,defusta.

Vencill:menade corda tosca fetaambfibres vegetals amà,utilitzat perlligarlesgarbes.

Ventar:acciódetirarelgradesdecertaalturaperquèelventdeslliuride

- 151 -


parallofes,brinsiherbeselgra.

Ventrera:corretjagruixudadepellquepassavapersotadelventredelmat-xoitenialafuncionalitatd’evitarqueelcarros’enculés.

Ver:qualitatdelsplançonsquedeterminaquepotproduirfruitdirectament.

Verema:conjuntdetotelraïmcollitdintredelmitjàdetransport.

Veremar:acciódecollirelraïm.

Vimen:plantaqueprodueixunesbranquesllarguesiflexiblesmoltutilitza-desperalacistelleria.

Visc:tipusdepegautilitzadaperuntarelsespartonsalamodalitatdecace-radelabarraca.

Vilar:fincad’oliveres.

Xapet:einaambunapalametàl·licadedimensionsreduïdesambunmànecquepermettreballaradintredelsolc.

un temps per a cada cosa i una cosa per a cada tempsel cicle agrícola comença sempre amb la sembra...

Documents