u.9 el moviment del continents

MOVIMENT DELS MOVIMENT DELS CONTINENTSCONTINENTS

- Què ens fa pensar que la l’escorça terrestre està dividida en plaques?

- Quines evidències tenim de que aquestes plaques s’han mogut al llarg de la història de la Terra?

- Com saps que encara estan en moviment?

Alfred Wegener (principis del S.XX)

- tota l’escorça continental (terra emergida) estava unida formant un gran continent: PANGEA

- aquest gran continent es va fragmentar en plaques que es van desplaçant.

TEORIA DE LA DERIVA DELS CONTINENTS

MOVIMENT DELS CONTINENTS

Quines evidències tenim de que aquestes Quines evidències tenim de que aquestes plaques s’han mogut al llarg de la història de la plaques s’han mogut al llarg de la història de la Terra?Terra?veure dibuix pàgina 154



- GEOGRÀFIQUES

- GEOLÒGIQUES

- PALEONTOLÒGIQUES

- PALEOCLIMÀTIQUES

- GEOGRÀFIQUES: encaix dels perfils dels continents. Aquest fet és especialment evident entre Àfrica i Amèrica del sud



- GEOLÒGIQUES algunes formacions geològiques (estructurals: serralades o estratigràfiques: sediments) tenen continuïtat entre diferents continents.



- PALEONTOLÒGIQUES: la localització actual de determinades espècies fòssils (animals i vegetals).



- PALEOCLIMÀTIQUES, la distribució del clima només s’explica quan s’encaixen els continents.El CLIMA antic el coneixen per les espècies animals i vegetals fòssils, com per la litologia de dipòsits minerals.



L'aparició de dipòsits glacials del Carbonifer als continents de l’antiga Gondwana ens indica la posició en què es trobaven aquestes terres temps enrere, molt més pròxima al pol sud. La presència de restes coral·lins o d'evaporites en zones actualment fredes de l'hemisferi nord ens indica una posició molt més meridional d'eixes masses continentals, així com el fet de la presència de jaciments de carbó a zones fredes quan aquest està format a partir de restes de plantes que vivien en habitats més càlids.



Permià 225MaUn sol supercontinent anomenat PANGEA

Triàsic 200MaEs fractura en dos LAURÀSIA i GONDWANA

Juràssic 135Ma Cretaci 65Ma Actualitat


Quines evidències tenim que encara es mouen Quines evidències tenim que encara es mouen les plaques?les plaques?

La península Aràbiga s’està separat del continent africà pel mar roig, el qual es va eixamplant. Aquest moviment fa que el golf Pèrsic es vagi tancant.

ACTIVITATS ACTIVITATS exercici 1, 3 i 4 pàg 155exercici 1, 3 i 4 pàg 155

exercici 39 pàg 168exercici 39 pàg 168

Teoria que explica com es formen els relleus de la Terra: Muntanyes, dorsals oceàniques i fosses abissals.

TIPUS DE PLAQUES:

- Plaques Oceàniques, formades només per escorça oceànica.- Plaques Continentals, formades per escorça continental i oceànica.

LA TECTÒNICA DE PLAQUES


MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES


El moviment relatiu entre dues plaques adjacents pot ser:

- De separació, moviments divergents. - D’aproximació, moviment de convergencia- lliscament

MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES



DORSALS OCEÀNIQUESEs formen als límits de plaques que es separen.Donen lloc a nova litosfera.

FORMACIONS GEOLÒGIQUES A LES VORES O LÍMITS DE PLAQUES


FOSSES ABISSALSEs formen als límits de plaques que convergeixen.



FALLES TRANSFORMACIÓEs formen als límits on les plaques llisquen paral·lelament

Falla de San Andrés


CAUSES DELS MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES

Font de calor

Que passa quan escalfem Que passa quan escalfem aigua?aigua?

L’aigua que està en contacte amb la font de calor s’escalfa:

es dilata (augmenta el volum). disminueix la seva densitat. ascendeix per sobre d’aquella més freda (menys densa).

!!!!Aquest continu moviment de l’aigua es coneix per CORRENTS DE CONVECCIÓ

CAUSES DELS MOVIMENT DE LES PLAQUES TECTÒNIQUES

L’energia interna de la terra crea corrents de convecció de l’astenosfera (material plàstic) mou les plaques tectòniques.

La nova litosfera oceànica, formada a les dorsals, empeny les plaques al treure magma.

La litosfera oceànica que es destrueix, a les fosses abissals, arrossega la placa en submergir-se al mantell.

MOVIMENT ISOSTÀTICS

Els continents també són sotmesos a moviments verticals.

La Teoria de la isostàcia diu que els continents es comporten com blocs lleuger que suren sobre l’astenosfera (+ densa).

L’erosió dels materials d’una zona implica una pèrdua de pes que es compensa per una elevació de l’escorça.Per contra, allà on es sedimenten els material, hi ha un augment de pes que es compensa amb un enfonsament.

Fins aconseguir l’EQUILIBRI ISOSTÀTIC

ACTIVITATS ACTIVITATS exercici 5, 6 I 7 pàg 157exercici 5, 6 I 7 pàg 157

LIMITS CONSTRUCTIUS: dorsals oceàniques


Dorsals oceàniques: serralades submarines de 1.500-3.000m.Es formen esquerdes, on surt material magmàtic i forma nova Litosfera, escorça oceànica, provocant una expansió lenta del Fons oceànic.



1. Facturació de la litosfera per pressió de l'astenosfera.

2. Enfonsament tectònic.3. Invasió de les aigües marines.4. Formació d’un nou oceà.

Quan es forma una fossa tectònica en àrees continentals s’anomena Quan es forma una fossa tectònica en àrees continentals s’anomena Rift.Rift.

LIMITS CONSTRUCTIUS: Rift

La fossa tectònica de La fossa tectònica de l’Àfrica oriental, Vall l’Àfrica oriental, Vall del Rift, està del Rift, està formada per una formada per una falla de 8.000km.falla de 8.000km.

Moltes d’aquestes Moltes d’aquestes depressions estan depressions estan ocupades per llacsocupades per llacs

Aquesta zona està Aquesta zona està afectada per una afectada per una gran activitat gran activitat volcànicavolcànica..


La Vall del Rift

LIMITS CONSTRUCTIUS: Rift

ACTIVITATS ACTIVITATS

exercici 8 i 9 pàg 158exercici 8 i 9 pàg 158

exercici 11 i 12 pàg 159 exercici 11 i 12 pàg 159

LIMITS DESTRUCTIUS: subducció


La placa oceànica (més densa) i s’enfonsa sota de la continental.Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera.Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ.Es formen serralades costaneres, acompanyades de volcans.

Col·lisió entre placa oceànica i placa continental


LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre placa oceànica i placa continental

Andes



La vora d’una placa s’enfonsa sota l’altra.Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera.Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ.Es formen forts terratrèmols i volcans.Formació d’ARCS D’ILLES, illes volcàniques

Col·lisió entre dues plaques oceàniques



Col·lisió entre dues plaques oceàniques


LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre dues plaques oceàniques

Illes volcànique

s

Salomó

Japó

Nova Zelanda

LIMITS DESTRUCTIUS: obducció


Pressió d’una placa contra l’altre, cap s’enfonsi. Les seves vores s’aixafen i ascendeixen formant serralades.Aquestes zones es coneixen com ZONES D’OBDUCCIÓEs formen molts terratrèmols i molt poca activitat volcànica.

Col·lisió entre dues plaques continentals


LIMITS DESTRUCTIUS: obducció Col·lisió entre dues plaques continentals

Himàlaia

Pirineus

ACTIVITATS ACTIVITATS exercici 17 18 pàg 161exercici 17 18 pàg 161

LIMITS PASSIUS: falles de transformació


Es formen quan dues plaques contigües es desplacen lateralment.

Són zones de gran activitat sísmica, a conseqüència de les friccions entre les plaques.



La falla transformant més coneguda és la de San Andrés (aprox. 1.000km), formada al límit entre les plaques de Nord-Amèrica i Pacífica.

Velocitat = 6cm anyProvoca grans terratrèmols a les ciutats de Sant Francisco i Los Angeles.


Falla de San Andrés

ACTIVITATS ACTIVITATS

exercici 13, 14, 15 i 16 pàg 160exercici 13, 14, 15 i 16 pàg 160

OROGÈNESI


DISTRIBUCIÓ DE TERRATRÈMOLS


DISTRIBUCIÓ DE VOLCANS


u.9 el moviment del continents

Business