tutorial premiere_(01-03)

7/31/2019 Tutorial Premiere_(01-03)

1/16

Programa d'aprenentatge 3. Edici per inserci i superposiciDesenvolupament: pas 1 de 16

En aquest programa se segueix amb el tema de lelaboracide reportatges iniciat en els anteriors. Aspectes com elmanteniment o no del rcord i el del ritme i la durada delsplans continuen essent claus. Una idea bsica per retenir sque el plantejament o enfocament duna edici no depn delprogramari o les possibilitats tcniques de qu es disposi,sin de la persona que edita. Ledici est en la ment deleditor, no en les possibilitats del programari.

Crearem ara un projectePrograma 03.prproj i importaremen aquest el clip Observacio de camp.wmv o Observaciode camp.mp4 . Seditar de nou per tall, sense efectes detransici, per ara aplicant procediments nous.

En els programes anteriors seditava arrossegant els clipsdes de les finestres Origen fins a Lnea de tiempo . Ambloperaci sincloa necessriament tant la part dimatge comla dudio de cada clip.

En aquest programa es veur com es pot controlar demanera diferencial cadascun daquests elements (udio ivdeo). Per altra banda sintroduiran tamb dos conceptesbsics com sn inserci i superposici .

Guia d'AprenentatgePremiere CS5: introducci

ClipObservacio de camp

00.flv


2/16


Com en el programa anterior es comentaran en parallelaspectes relacionats amb els principis bsics de ledici iprocediments que cal usar mitjanant el programa per aportar-ho a terme. En aquest cas es tracta de fer un suposatreportatge sobre lactivitat de camp dun grup escolar que estroba de camp de treball aldelta de lEbre .

El clip sinicia amb plans generals que situn lespectador enlentorn geogrfic, en lescena on t lloc lacci. s unplantejament clssic de reportatge. En aquest cas siniciaamb dos plans del tractor i tres de generals. Lltim daquestscont el vol dels ocells i enllaar amb el segent.

Atendre a la durada dels plans i al ritme de la producci sun fet clau. Aqu es pretn un inici rpid i sha donat a cadaclip una durada de 2 segons.


Es pot veure com en els plans tercer i quart la lnia delhoritz est inclinada. Es tracta dun problema habitual,especialment quan es treballa a m, sense trpode. Esmostrar la soluci en el pas segent.

01.flv


3/16


Per a anivellar el pla cal ampliar-lo i aplicar-li una rotaci. Enla lnia de temps se selecciona el pla(1) . En fer-ho el clipqueda activat en la finestra de Programa i apareixenrectangles blancs de selecci (2) . A continuaci esmodifiquen els parmetresEscala i Rotacin en la finestraControles de efectos .


(1)

(2)La finestra Controles de efectos es troba alcostat de la finestraOrigen . En aquest exemplesha ampliat Escala a 124,2 i Rotacin shamodificat a 1 . Aquestes mateixes variacions espoden fer a m manipulant el rectangle blanc deselecci que apareix a la finestraPrograma . Elresultat de la modificaci es mostra en el clip

superior.

02.flv


4/16


Lltim pla de la seqncia anterior acabava amb el vol dunsocells. A continuaci sen colloca un de la noia amb elsprismtics. Sintenta que entre els dos hi hagi una continutattemtica, en un pla els ocells, en laltre la persona que els

observa. En el clip de la dreta es mostren aquests dos plans.

A continuaci safegeix un altre pla amb els ocells volant (1).Per noteu com la mirada de la noia va cap a lesquerra de lapantalla i els ocells volen cap a la dreta. Hi ha una claradiscontinutat.

Per a solucionar-ho saplica sobre el clip un efecte de vdeo.Sarrossega des de la carpeta Efectos / Efectos de vdeo /Transformar lefecte Volteado horizontal . Lefectesarrossega sobre el clip que es troba en la lnia de temps.Es pot veure com canvia el sentit del vol dels ocells. Araentre els dos plans hi ha ms continutat.


(1)

04.Flv

05.flv


5/16


A continuaci safegeixen nous plans a la seqncia. Enaquest cas tenint en com els prismtics o el telescopi.Sutilitza el mateix procediment de sempre, assenyalar puntsdentrada i sortida en el clip en la finestraOrigen i desdaquesta arrossegar a la lnia de temps. La major part de lestasques de ledici sn repetitives respecte delsprocediments de treball per en canvi requereixen granatenci a detalls com el contingut dels plans o la continutatentre aquests. El pla de la crema tanca la seqncia. Enaquest moment la seqncia pot donar motiu a comentar tresaspectes relacionats amb la realitzaci de vdeo.

la planificaci ls del trpode el recurs del canvi de focus


(2)

Planificaci

Com a recordatori conv comentar que es consideren en essncia tres granstipologies de plans: plans generals, mitjans i primers, aquests ltims amb lafegitdels plans de detall. Ls dels primers, els usats en lexemple, t bsicament unafunci descriptiva, de situar en un entorn. Cal assenyalar, no obstant aix, queatesa la grandria normalment reduda del vdeo en el Web es recomana noabusar-ne.

Ls del trpode

Filmar a pols, sostenint la cmera a la m, permet una realitzaci gil, uns canvisde localitzaci i motiu rpids. Per tamb genera amb facilitat tremolors en lafilmaci. Diversos models de cmeres digitals incorporen unsteadyshot , unestabilitzador dimatge. s recomanable usar-lo, ja que permet compensar elsmoviments involuntaris del cmera. Lexemple adjunt prov duna filmaci ambcmera analgica al muscle. En cas dhaver usat un trpode la imatge hauriaresultat ms estable.

Canvi de focus

El canvi de focus s un recurs clssic de la realitzaci de vdeo. Consisteix apassar el focus dun motiu situat en un pla (les espigues en lexemple) a un altresituat per davant o darrere (el foc del fons). Per a fer-ho cal disposar dunacmera equipada amb una ptica capa denfocar a distints plans. Les cmerescompactes habituals no faciliten ls daquest recurs, ja que presenten unaprofunditat de camp molt alta.

06.flv


6/16


Seguint amb el suposat reportatge sobre el camp de treball,a continuaci es mostrar lactivitat de recollida de mostresdel grup. El primer pla s una PAN descendent des de lesnoies fins al professor. Noteu en el tall dels dos plans com enun dels clip la posici de les mans entre tots dos plans noconcorda. En canvi en el segon hi ha ms continutat.


(2)

La diferncia entre els dos clips s la posici de les mans. En finalitzar la PANsobserva com lhome t la m dreta propera a lesquerra. Mentre en el clip delesquerra el segon pla sinicia amb la m separada i es trenca la continutat, enel clip de la dreta el rcord es mant. En realitat, una anlisi detallada revela quelun i laltre pla no sn consecutius, lacci filmada no s la mateixa. Per aix suna cosa que ocorre amb freqncia. La continutat que es mostra en el vdeo noha de ser necessriament real, simplement ha daparentar ser-ho. Aqu, laproximitat de les dues mans crea la sensaci de continutat.

08.flv07.flv


7/16


En la descripci de recursos delPremiere Pro CS5 , es mostra una funcionalitatde la finestraProyecto, que permet la cerca delements importats al treball encurs. En aquest moment el projecte t pocs elements per quan aquestscreixen la possibilitat de localitzar un element s quelcom que acaba essentnecessari.La funci de cerca sactiva des dels botons indicats en verd. En tots dos casossobre el quadre de dilegBuscar, en el qual es pot especificar la descripcidel contingut per localitzar. Quan el projecte s petit la recerca pot ser manual.Lelement localitzat sillumina en la finestra del projecte (la seqnciaObservaci de camp en aquest cas)Tamb es pot fer des del men lateral de la finestra.


(2)


8/16


Les finestres de monitor en elPremiere Pro CS5sn Origen (esquerra) i Programa (dreta). En laprimera es visualitzen els clips importats, i en lasegona el material que es troba en la Lnea detiempo .

En totes dues hi ha els controls de reproduccitpics, Reproducir / Detener, commutables tambmitjanant la barra espaiadora del teclat, lavan i elretrocs quadre per quadre. Aquests controls jashan comentat anteriorment.

En totes dues finestres es disposa tamb de lopcide definir punts dinici i final (rectangle vermell)dintre dun clip o duna seqncia de la lnia detemps. Mentre que en el clip la funcionalitatdaquests punts s la de delimitar punts dinici ofinal, com ja sha vist anteriorment, en la lnia detemps (finestraPrograma ) la seva finalitat varia. Enaquesta sutilitzen per a procediments dedici comels de ledici a 3 punts que es veur enprogrames posteriors.


(2)

En la finestra Origen els controls Ir a

marcador anterior/siguiente (en blau)desplacen el cursor als marcadors contigusen el cas que shagin introdut aquests en elclip. Els marcadors sn punts de refernciaen el clip que sintrodueixen mitjanantMarcador/Definir marcador de un cl ip .Poden ser dentrada, sortida, sense numeraro numerats. Es veuran ms endavant.

Tamb es poden introduir mitjanant elcontrol en verd..

En la finestra Programa els controls Ir al

punto de edicin anterior / siguiente(rectangle groc) desplacen el cursor alspunts de tall dels clips collocats en la lniade temps abans o desprs del punt on estroba el cursor.


9/16


En el grfic adjunt es poden observar en groc elscontrols per a mostrar elsmarges segurs sobrecadascuna de les finestres. Els rectangles delimitenles zones de visualitzaci segura quan el clip espassa per televisi. En la visualitzaci per Internet

no hi ha zones laterals que es perdin en visualitzarel clip.

Reprenent el tema del funcionament dels botonsIra punto de edicin anterior i Ir a punto de

edicin siguiente presentats en el pas anterior calcomentar que en activar-los en la finestraPrograma el cursor es desplaa en la lnia detemps fins al punt de tall segent o el punt anterior.Utilitzar aquests botons en lloc de larrossegamentmanual permet entrar en la descripci dun s msautomatitzat de ledici.


(2)

En un flux de treball professionalitzat srecomanable que els processos dedici esportin a terme per mitj de controls i dunamanera ms automatitzada. Si b s unamanera de treball que moltes vegades no espreveu en ledici digital, el fet dacostumar-se a usar els controls resulta de gran utilitatper a optimitzar fluxos de treball.

s habitual que al principi les manipulacionsdels clips es portin a terme de maneramanual, arrossegant i soltant.La funcionalitat que es comenta aqusutilitzar en els passos segents. Veuremla diferncia entre la inserci i lasuperposici en ledici digital de vdeo. Estracta de conceptes comuns a tots elseditors. En angls es denominen insert ioverlay .


10/16


Per a analitzar les diferncies entre inserci isuperposici safegir abans un nou pla al clip. Iaprofitarem aquest punt per a veure dos nouscontrols.

Es tracta dels que permeten nicament la incluside les parts de vdeo o udio a la lnia de temps.Quan sarrossega un clip des de la finestraOrigenes desplaa de manera conjunta tant la partdimatge com la part dudio. Totes dues es trobensincronitzades des del moment que sha importat elclip al projecte en curs.

No obstant aix, no sempre interessa treballar ambtotes dues parts simultniament. Amb freqncia,per exemple, el so s innecessari perqu enfinalitzar el projecte se sonoritza amb msica i esprescindeix del so ambient. O b perqu lexistnciade les pistes de vdeo i udio pot implicarproblemes de sincronitzaci i desplaament delsclips per les pistes de la lnia de temps.


(2)La manera dincorporar selectivamentaquests dos elements (noms ludio o elvdeo) s arrossegar el clip actiu des delsbotons Arrastrar slo audio o Arrastrarslo video (indicats en groc).Mitjanant aquest control se selecciona lacombinaci del clip que es vol incorporar ala lnia de temps.


11/16


La distinci entre els conceptes desuperposici(overlay ) i inserci (insert ) s un punt important enels procediments dedici. En aquest pas i en elsegent es compara la diferncia entre incorporarun mateix clip a la lnia de temps per superposici iper inserci. Es collocar un nou pla (3) entre dos ja collocats en la lnia de temps (1) i (2).

Es pot observar com el nou pla sha collocat apartir del punt on es troba el cursor i que hasubstitut el contingut del clip (2). A causa de lasubstituci, la durada total del projecte en curs noha variat (52).

El bot Superponer s el que es mostra acontinuaci.


(2)

(1) (2)

(1) (3) (2)


12/16


Loperaci oposada a la de lasuperposici s lade la inserci . Noteu que en la lnia de temps elmaterial del clip afegit desplaa i no substitueix lapart del clip que s a la lnia de temps.

El nou pla (3) es colloca tamb entre els dosanteriors (1) i (2). Per ara no se substitueix capfragment, sin que es desplaa cap a la dreta de lalnia de temps tot el material existent (2). A causadel desplaament la durada total del projecte encurs sha incrementat i ara dura uns 58.

Per a incorporar el clip sutilitza el botInsertar.

.


(2)

(1) (2)

(1) (3) (2)


13/16


El pla segent que incorporarem al muntatge s elque es mostra en el clip adjunt. Contlenregistrament duna banda de la xerrada delprofessor als estudiants. En el pas segent veuremcom es pot substituir part de les imatges daquestpla per superposici .Abans transcrivim les paraules del professor.s possible que ara ens surti algun ocell i nosaltresanirem sense prismtics. s a dir, durem elsprismtics per no mirarem, intentarem escoltar. Sifa un crit o un cant. Lheu escoltat aquest? Aquests impossible... s a dintre del canyissar. Aquest simpossible que lhagussim pogut descobrir amb elsprismtics.

El fragment s llarg,21 16 fotogrames , t unadurada significativament major que la resta delsplans. Per interessa collocar-lo sencer per a podermantenir ludio. Per a dinamitzar la part dimatge imantenir el ritme del clip en el pas segentinserirem alguns plans noms en la banda dimatge.


10.flv


14/16


Per a superposar els plans nicament en la bandadimatge utilitzarem la iconaArrastrar slo vdeo .En primer lloc marcarem en la finestraOrigen elspunts dinici i final del clip. En lexemple t unadurada de 3 segons 1 fotograma .

A continuaci, utilitzant els botonsIr a punto deedicin anterior o Ir a punto de edicin siguientecolloquem el cursor en el punt de la lnia de tempsa partir del qual volem incorporar el nou clip. Acontinuaci arrosseguem la iconaArrastrar slovdeo des de la finestra Origen fins a la lnia detemps. El nou clip substitueix la imatge delprofessor que parla noms en la part dimatge, iludio queda intacte.

Si en arrossegar la icona Arrastrar slo vdeopremem control en lloc de superposar-se el clipsinsereix. En aquest cas no ens interessa fer-ho.



15/16


En aquest pas es mostra el resultat finaldincorporar 5 nous clips dimatge sobre el clip delprofessor que parla. En el grfic superior es mostrala lnia de temps i en el clip inferior el resultat.

Mitjanant el procs descrit en el pas anterior shanincorporat els clips(2) , (3), (4) i (5) sobre el clip delprofessor que parla(1) . Es pot veure com daquestes mant ludio com en la forma original i shamodificat el vdeo.

Lltim clip(6) sha collocat en la pista de vdeo 2fent coincidir els dos finals dels clips(6) i (1). Elresultat s el mateix que en el cas dels altres 4 clipssuperposats. Es pot triar la manera de treballar queresulti ms apropiada per a cada cas.


(6)

(2) (3) (4) (5) (1)

(1)


16/16


PROPOSTA DE TREBALL

.En aquest pas es mostra el clip finalitzat. Com a proposta detreball es planteja la realitzaci dun reportatge per tall aplicantnocions i procediments de treball vistos fins ara.

s molt recomanable partir dimatges prpies.


11.flv

tutorial premiere_(01-03)

Documents