tÍtol: l’orientaciÓ professional de l’alumnat dels … · 2009-03-11 · destinada als tutors...

TÍTOL: L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’ALUMNAT DELS CICLES FORMATIUS, LA INSERCIÓ LABORAL I LA GESTIÓ DE LA BORSA DE TREBALL.

AUTOR: FLORENTINO SANZ GARCÍA CURS ESCOLAR: 2003-2004.

La realització d’aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència per estudis concedida pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.:3926 de 16-7-2003)

_________________________________________________________________________________ L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius... (Florentino Sanz García) - 0 -

AGRAÏMENTS: Especialment a Josep Xirgu i Farnés, Inspector d’Educació de la Delegació

Territorial de Girona i Inspector de l’àrea de Formació Professional, supervisor

d’aquest treball, pels seus consells i encertats comentaris i orientació. A tots els alumnes enquestats i professors entrevistats dels Instituts de Formació

Professional de les comarques gironines que han col.laborat, amb les seves

opinions i valuoses aportacions, a configurar una bona part del les propostes

efectuades.

A les direccions dels centres de Formació Professional consultats que m’han

facilitat gentilment els suports i la col.laboració per fer les enquestes als alumnes i

les entrevistes als professors dels seu Institut.


ÍNDEX. INTRODUCCIÓ ……………………………………………………..………………………. 6 0.1. Objectius que es pretenen assolir………………………………………………….. 6 0.2. Treball dut a terme……………………………………………………………………. 8 PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ REFERENT A LES TEORIES MÉS SIGNIFICATIVES SOBRE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. …………. 9 CAPÍTOL 1.- PREMISSES CONCEPTUALS REFERENTS A L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL ……………………………………………………………… 9

1.1 Definició prèvia d’orientació en general………………………………………………. 9 1.2 Transició a la vida activa i Inserció professional…………………………………….. 10

1.3 Orientació professional pel desenvolupament de la “carrera”. ……………………. 11

1.4 Formació professional ………………………………………………………………….. 13

CAPÍTOL 2.- L’EDUCACIÓ PER A LA CARRERA ……………………………………… 14

2.1 Evolució de les teories contemporànies sobre l’orientació …………………………. 14

2.2 El moviment de l’educació per a la carrera ………………………………………….. 16

2.3 Objectius de l’educació per a la carrera. ……………………………………………. 16

CAPÍTOL 3. PROGRAMES D’ORIENTACIÓ PER A LA CARRERA EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. ……………………………………………….. 19 3.1 Elements i requisits bàsics del programa d’orientació ………………………………. 19 3.2 Contingut mínim d’un programa d’orientació …………………………………………. 20

SEGONA PART: EL MARC LEGAL ACTUAL DE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA …………………………………………………. 23 CAPÍTOL 4. DE LA LOGSE A LA LLEI DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ …………… 23 4.1 L’orientació en el Llibre Blanc per a la reforma del Sistema Educatiu…………….. 23 4.2 L’orientació professional en la llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu

(LOGSE)………………………………………………………………………………….. 24

4.3 Els models organitzatius de l’orientació professional desenvolupats a partir de la LOGSE……………………………………………………………………………………. 26


4.4 L’orientació professional a la Llei de Qualitat de l’Educació (LOCE)………………. 32 CAPÍTOL 5. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LA LLEI DE LES QUALIFICACIONS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL ……………… 36 5.1 Un sistema integrat de formació professional, qualificacions i acreditació ……….. 37 5.2 La informació i l’orientació professional en el marc del sistema nacional de les qualificacions i formació professional …………………………………………………. 37 5.3 Els Plans de Formació Professional de les diferents Comunitats Autònomes i l’orientació professional ………………………………………………… 39 5.4 L’orientació professional regulada a l’ordenació general de la formació professional específica ……………………………………………………………….… 40 CAPÍTOL 6. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL EN EL PLA GENERAL FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA. ………………………... 41 6.1 Característiques de l’àmbit de la informació i orientació professional……………. 41 6.2 Mesures previstes de l’àmbit de la informació i l’orientació professional………… 43 6.3 El model d’informació i orientació professional. ……………………………………. 46 TERCERA PART: LA TRANSICIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU DE FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA AL MÓN LABORAL EN L’ENTORN DE LES COMARQUES GIRONINES ………………………….……. 48 CAPÍTOL 7. JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA I METODOLOGIA EMPRADA …….. 48

7.1. Justificació i objectius …………... …………………………………………………. 48 7.2. Metodologia del treball de camp. ………………………………………………….. 48 7.3. El context de la formació professional reglada de les comarques gironines …. 50

a) Indicadors d’activitat, ocupació i atur. ……………………………………….. 51 b) L’oferta de formació professional reglada. ………………………………….. 55 c) El dèficit formatiu de la població ocupada a les comarques gironines. ….. 58

CAPÍTOL 8. ANÀLISI DELS RESULTATS DE TREBALL DE CAMP. ………………… 61

8.1. Recollida de la informació i població consultada. ……………………………….. 61 8.2. Criteris de presentació dels treballs. ………………………………………………. 63 8.3. Percepcions dels alumnes enquestats. ……………………………………………. 63

a) Motivació i coneixement professional. …………………………………………. 64 b) Qualitat de l’orientació professional rebuda. ………………………………….. 65 c) Ajudes per cercar feina. …………………………………………………………. 67

d) Informació sobre les ofertes i demandes de feina. …………………………… 68 e) Borsa de treball del centre educatiu “on line” …………………………………. 70


8.4. Percepcions del professorat entrevistat. …………………………………………… 71 a) L’orientació professional en els cicles formatius. ……………………………. 71 b) La Inserció professional i Transició al Treball. ………………………………. 76

QUARTA PART.- PROPOSTES PER ELABORAR PLANS D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I DE SEGUIMENT DE LA INSERCIÓ LABORAL DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL. …………………………. 87

CAPÍTOL 9.- ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ PRO- FESSIONAL DINS DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA. .. 87

9.1 Les conclusions i propostes de la Conferència Nacional d’Educació de Catalunya referents a l’orientació professional. ……………………………….. 87 9.2 El Departament d’orientació en l’estructura dels Instituts d’Ensenyament Secundari. ……………………………………………………………………………… 90 9.3 Funcions i organització del Departament d’Orientació del centre. ………………. 93 9.4 El Pla d’acció tutorial i d’informació i orientació professional en els cicles formatius de Formació Professional. …………………………………………….…. 96 9.5. Un pla tipus d’informació i orientació professional en els cicles formatius de Formació Professional. …………………………………………………………. 102

9.6. El projecte professional de l’alumne: Itinerari formatiu i professional. …………107

CAPÍTOL 10.- LA INSERCIÓ PROFESSIONAL DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS. …………………………………………………... 111

10.1. Més enllà de la Formació en el Centre de treball (FCT). …………………….. 111 10.2. Ajuda en la recerca de feina, l’autoocupació i la formació al llarg de tota la vida………………………………………………………………113

CAPÍTOL 11.- PAUTES PER LA GESTIÓ DE LA BORSA DE TREBALL EN UN INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI. ………………………116

11.1. Diferents models de gestió de la borsa de treball. ……………………………. 116 11.2. Proposta de gestió d’una borsa de treball “on-line” en centres de Formació Professional reglada. …………………………………………………121 11.3. La coordinació amb els organismes públics d’ocupació, institucions i els sectors socials empresarials. ………………………………………………. 126

CAPÍTOL 12.- PAUTES DEL PLA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA DEL PROFESSORAT I DE TUTORS DE FCT D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. …….. 130

12.1 Objectius. ………………………………………………………………………….. 130

12.2 Continguts, durada i metodologia. …………………………………………….. . 131


CAPÍTOL 13.- A TALL DE CONCLUSIONS. ……………………………………………... 134

13.1.- Sobre l’orientació professional dels alumnes de Cicles Formatius a les comarques gironines. ……………………………………………………….. 134 13.2.- Sobre la inserció professional dels alumnes de cicles formatius. ……………. 141 13.3.- Sobre la gestió de la borsa de treball en un Institut d’Ensenyament Secundari. ………………………………………………………. 143

14.- ANNEXOS.

14.1 ANNEX I: Enquestes als alumnes. ……………………………………………….. 147

14.2 ANNEX II : Guió de les entrevistes realitzades al professorat i altres responsables d’orientació professional. …………………….. 149

14.3 ANNEX III: Programa del Pla d’Acció tutorial (PAT) de l’IES-SEP LA GARROTXA d’Olot. ………………………………….. 152 14.4. ANNEX IV: Contingut de l’apartat Escola-Empresa de la web de l’IES NARCÍS XIFRA IMASMITJÀ de Girona ………………………. 156

15.- BIBLIOGRAFIA ………………………………………………………………………….. 166


INTRODUCCIÓ. L’estudi que s’ha realitzar s’emmarca dins de la temàtica d’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

DE L’ALUMNAT i especialment en les etapes educatives dels cicles formatius de formació

professional incial específica, així com la transició al món laboral al finalitzar aquests

estudis.

S’han dedicat esforços importants a estudiar els plans d’orientació a la sortida de

l’Educació Secundària Obligatòria i existeixen propostes interessants i documentades en

referència als plans d’acció tutorial i l’orientació escolar i professional en aquesta etapa, per

contra sembla que l’orientació professional de l’alumne que cursa un cicle formatiu no és

tant important o en alguns casos queda reduïda al crèdit específic de formació i orientació

laboral.

Es detecta, molt sovint, que l’alumnat que comença els estudis d’un cicle formatiu de

Formació Professional no té un coneixement inicial suficient de les exigències personals i

professionals que requereix la preparació per exercir la professió que han triat, per la qual

cosa cal una ajuda orientadora planificada que relacioni els estudis amb l’inici de la vida

activa en les empreses, així com el seguiment de les primeres insercions de l’alumne en el

món laboral.

En aquest estudi ens hem proposat conèixer i analitzar el marc teòric sobre l’orientació

professional, contrastar experiències valuoses i els diferents punts de vista dels principals

actors i agents implicats, com són els alumnes, els equips docents i les empreses,

respecte a la necessitat d’orientació i seguiment professional dels alumnes que cursen els

cicles formatius en l’entorn de les comarques gironines.

1.- Objectius que es pretenen assolir

Bàsicament els objectius generals que es pretenien assolir són els següents:

a) Analitzar l’estat de la qüestió referent a les teories més significatives respecte a

l’orientació professional en general.

b) Emmarcar l’orientació professional de l'alumnat que cursa cicles formatius dins del

concepte general d’educació per la carrera (“career education”).


c) Conèixer les opinions, valoracions i propostes de col.lectius que han manifestat llurs

opinions o tenen especial coneixement respecte a la transició del sistema educatiu de

formació professional reglada al món laboral en el nostre entorn.

d) Analitzar el marc legal actual a Catalunya respecte a l’organització de l’orientació

professional i el seguiment de la inserció laboral dels alumnes dels cicles formatius. De

la LOGSE a la Llei de Qualitat.

e) Fer referència a la política d’orientació professional al llarg de la vida dins del marc de la

Unió Europea.

f) Oferir propostes, experiències i suggeriments per elaborar plans d’orientació

professional adients en el centres educatius que disposen d’estudis de formació

professional.

g) Estructurar un pla tipus d’acció tutorial i d’orientació professional destinat a alumnes

dels cicles formatius de formació professional.

h) Elaborar unes pautes per la formació específica en temes d’orientació professional

destinada als tutors de Formació en el Centre de Treball (FCT) dels IES de l’entorn.

i) Elaborar pautes per la gestió de la borsa de treball en un Institut d’Ensenyament

Secundari i el seguiment de la inserció laboral dels seus alumnes.

Les possibles aplicacions generals del treball es concreten en oferir unes pautes i models

d’actuació vàlides per desenvolupar plans d’orientació professional a l’alumnat i establir

formes d’ajuda per gestionar les primeres incorporacions de l’alumne al món laboral, així

com oferir propostes de gestió coordinada i eficient de l’oferta i demanda de feina que es

generen habitualment en un centre que disposi dels ensenyaments de formació

professional.

S’ha d’afegir que el present treball estaria emmarcat dins de les línies que estableix

el Pla General de Formació Professional a Catalunya, que dins dels seus objectius

de desplegament preveu “desenvolupar un sistema integrat d’informació i

d’orientació Professional", (pàgina 36), amb realització de programes d’ajut per


definir itineraris formatius i professionals destinat a alumnes i treballadors que

siguin adients als seus interessos i aptituds i la realitat del mercat laboral.

2.- Treball dut a terme. Inicialment hem partit d’analitzar el marc teòric i legal de l’orientació professional a

Catalunya, i posteriorment en un treball de camp hem pogut contrastar experiències

valuoses i els diferents punts de vista dels principals actors i agents implicats, com són els

alumnes, els equips docents i les empreses, respecte a la necessitat d’orientació i

seguiment professional dels alumnes que cursen els cicles formatius en l’entorn de les

comarques gironines.

De l’anàlisi de les enquestes efectuades als alumnes que cursen cicles formatius i de les

entrevistes amb el profesorat hem tractar de copsar i reflectit la realitat dels centres

educatius consultats respecte als tres aspectes objecte de l’estudi: l’orientació professional

als cicles formatius, la inserció laboral i la transició al treball i la gestió de la borsa de treball

del centre.

Al mateix temps fem una proposta d’organització i de millora de la tasca d’orientació

professional de l’alumnat, vinculat al Pla d’Acció Tutorial (PAT) específics dels cicles

formatius de Formació Professional i la coordinació de les actuacions d’orientació

professional en l’estructura dels Instituts d’ensenyament secundari.

Un apartat específic és el que hem dedicat a estudiar i sugerir models i pautes per la gestió

de la borsa de treball en un IES, elaborant un material útil per gestionar, a partir de la

pàgina web de l’Institut, les demandes i ofertes de treball que habitualment confluexin en un

centre de formació professional. En aquest aspecte, i en part com a fruït del present treball,

hem ajudat a implantat la gestió de la borsa de treball a l’IES Narcís Xifra de Girona, que es

consultable en http://www.xtec.es/iesnx.

La documentació adjunta facilitarà que qualsevol centre pugui adaptar a les seves

característiques organitzatives un model semblant de gestió de la borsa de treball, com a

eina per facilitar la inserció laboral de l’alumne (i exalumne) i prestar un servei

d’intermediació entre ofertes i demandes de treball en un entorn proper sempre referit a les

famílies professional que imparteix el centre educatiu.


http://www.xtec.es/iesnx

PRIMERA PART: ESTAT DE LA QÜESTIÓ REFERENT A LES TEORIES MÉS SIGNIFICATIVES SOBRE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL.

CAPÍTOL 1. PREMISSES CONCEPTUALS REFERENTS A L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL.

L’orientació professional ha experimentat en els últims anys canvis importants en la seva

conceptualització i aplicació, degut a les transformacions en els àmbits sociolaboral,

tecnològics i socials.

Es freqüent la utilització de forma indistinta de termes com transició a la vida activa i

adulta, inserció professional, desenvolupament professional o carrera professional,

orientació professional o laboral vocacional, la qual cosa fa necessari analitzar i concretar

inicialment el sentit d’aquestes expressions.

1.1.- Definició prèvia d’orientació en general.

Inicialment, de totes les definicions que s’han donat de l’orientació1 adoptem el concepte

utilitzat per la Comissió Europea (2001).

“Orientació: Conjunt d’activitats dirigides a donar suport a les persones per facilitar-los la presa de decisions i la posada en pràctica de decisions educatives, professionals i personals respecte al propi futur.”

Aquest concepte d’orientació ressalta el principi d’autogestió del projecte vital de cada

persona i contempla l’objectiu de les activitats d’orientació com una adquisició de

competències individuals que puguin ajudar a la persona a definir i desenvolupar el seu

projecte vital

Recollim en el quadre següent els principis que es derivarien d’aquesta definició2

1 Un resum de les definicions més representatives de les diferents concepcions teòrico-filosòfiques de l’orientació es pot consultar en Alvarez (1995:36), Pérez Bullosa, A (2001:60-61) i, més recent, sobre “l’educació per a la carrera” en Sebastian Ramos, A (2003:166 a 198). 2 Comentaris similars es poden trobar en Projecte Interreg IIIA, Departament d’Ensenyament (2003:89) i Romero Rodriguez,S (1999:58)


Quadre 1

Què és l’orientació vocacional?

♦ Un procés continu al llarg de tota la vida de la persona

♦ El protagonista i gestor del procés és la pròpia persona

(autogestió).

♦ Facilita l’adquisició de competències personals per

dominar el procés de prendre decisions educatives,

professionals i personals i portar-les a termes (educació per l’orientació).

♦ Les decisions personals i vocacionals, es prenen en una

interrelació persona-entorn.

1.2.- Transició a la vida activa i Inserció professional. Com han posat de manifest diferents autors, entre ells Romero Rodriguez (1999:21) és

reiterada “la confusió o intercanvi que es produeix entre els termes transició i inserció

professional”.

Aquesta autora ressalta, com ho fa R. Bisquera i P. Figuera (1992), que la transició és un

fenomen complex relacionat amb la identitat personal i professional del jove que implica

l’entrada a la vida activa i vinculat al desenvolupament de la carrera i relacionat amb el cicle

vital. És evident que existeixen diferents transicions al llarg de la vida i el pas de l’escola a

la vida activa no és més que una d’aquestes, en ella existeix un caràcter holístic psicopedagògic i preventiu o de desenvolupament.

Per contra, la inserció professional està relacionada amb un moment puntual del

desenvolupament vital (l’ingrés a la vida activa), és parcial, al referir-se exclusivament al

camp de les ocupacions i està relacionada amb situacions i mesures de caràcter

sociopolítiques i té un caràcter assistencial.

La inserció pot referir-se, fins i tot, a un lloc de treball u ocupació que no coincideix amb les

capacitacions o formació professional del treballador, però pot ser un pas dins de la


transició a la cristal.lització de la carrera professional, entesa com l’exercici d’una professió

triada dins del projecte de desenvolupament i realització personal.

Quadre 2

Diferències entre els conceptes de Transició i Inserció

(Romero Rodriguez 1999)

Transició

Inserció

Concepte ampli

Cicle vital

Concepte psicopedagògic

Prevenció

Tot

Concepte restringit

Puntual

Concepte sociopolitic

Assistència/Teràpia

Part

1.3.- Orientació professional pel desenvolupament de la “carrera”

El concepte de “carrera” («career ») que s’analitzarà amb més amplitud en capítols

posteriors, representa l’estil de vida d’una persona al recollir tots els rols, professionals i no

professionals, que pot desenvolupar aquesta al llarg del seu cicle vital, les vivències i

l’estructura de la pròpia identitat personal i professional.

Dins d’aquest marc ampli de la “carrera” en el seu àmbit professional es distingeix

habitualment entre professió i ocupació. El concepte de professió és defineix per

Echevarria (1991) en la forma següent:

“Model d’intercanvi socialment establert en el mercat de treball per a les persones.Es situa en el camp de les tensions entre el lloc de treball (requeriments) i la situació del treballador (potencial de qualificacions) que en un cas ideal pot ser contemplat com a dues cares d’una mateixa imatge”

Aquest concepte implica unes competències que conformen una qualificació personal i

professional en la que s’integren tres tipus de coneixements: científic, professional i

operatiu.


Per contra, el concepte “d’ocupació" suposa l’exercici d’un treball remunerat que es

realitza dins d’una organització concreta " (Romero Rodriguez 1999:21).

En aquests casos l’orientació consistiria en una ajuda individual a la persona a prendre una

decisió concreta davant del mercat laboral.

L’orientació professional ha estat definida per Alvárez (1995:36) en la forma següent:

“L’orientació professional és un procés sistemàtic d’ajuda, dirigida a totes les persones en període formatiu, de treball i de temps lliure, amb la finalitat de desenvolupar en aquestes conductes vocacionals que li preparen per la vida adulta, mitjançant una intervenció continuada i tècnica, basada en principis de prevenció, desenvolupament i intervenció social com la implicació dels agents educatius i socioprofessionals.”

La definició de l’Organització Internacional del Treball (O.I.T.) de forma sintètica concreta:

“L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL és l’ajut prestat a una persona per resoldre problemes referents a l’elecció de la professió i el progrés professional tenint present les característiques de la persona i la relació entre aquestes i les possibilitats d’ocupació”.

L’orientació professional, per tant, seria un procés en el que s’estableixen diferents

prioritats en funció del moment concret en que es trobi el subjecte de l’orientació cercant un

equilibri entre la llibertat de la persona i les exigències del mercat laboral.

Aquest procés continu, tindria diferents moments de concreció que conformarien el tot que

seria l’orientació professional per la carrera:

♦ Orientació per la transició del sistema educatiu a la vida activa.

♦ Orientació per a la inserció laboral.

♦ Orientació ocupacional.

♦ Orientació per a la reocupació.


1.4.- Formació professional. Cal inicialment recordar el concepte formació professional actual, que implica en tots els

casos una relació amb el món del treball i a la vegada un sistema propi de formació.

Recollim el concepte de formació professional acceptat pel CEDEFOP, concretat l’any

1990 a l’article 30 de la LOGSE i actualment redefinit a l’article 9 de la Llei Orgànica 5/2002

de les qualificacions i de formació professional (LOQFP) de la forma següent:

“La formació professional comprèn el conjunt d’accions formatives que capaciten per a l’acompliment qualificat de les diverses professions, l’accés a l’ocupació i la participació activa en la vida social, cultural i econòmica. Inclou els ensenyaments propis de la formació professional inicial, les accions d’inserció i reinserció laboral dels treballadors, així com les orientades a la formació contínua a les empreses, que permetin l’adquisició i l’actualització permanent de les competències professionals.”

En aquest concepte ampli s'inclouen els tres subsistemes que tradicionalment s’han fet en

la formació professional: la formació professional inicial reglada, la formació professional

ocupacional i la formació professional contínua.

Es recorden les característiques i estructura interna de cada cicle de a formació

professional reglada a la que ens referint en aquest treball.


CAPÍTOL 2.- L’EDUCACIÓ PER A LA CARRERA

La concepció i la pràctica de l’orientació professional ha experimentat importants

transformacions en els últims anys, s’ha passat de la consideració de l’orientació com una

intervenció en moments puntuals en els que la persona havia de decidir respecte a la seva

situació formativa i professional, a considerar-la com un procés continu d’ajuda, en el que

estan implicats els agents educatius i socials, dirigit a la prevenció i el desenvolupament

personal al llarg de la vida.

La fonamentació teòrica d’aquestes dues i altres concepcions i pràctiques de l’orientació

ha creat un corpus teòric important d’escoles i corrents que intentarem resumir en aquest

capítol i a la vegada justificar l’opció que es tria en el present estudi.

2.1.- Evolució de les teories contemporànies sobre l’orientació.

En la major part dels manuals actuals sobre orientació educativa i professional es poden

trobar exposicions exhaustives respecte als antecedents i l’evolució de les teories sobre

l’orientació.3

En la literatura científica s’observen diferents formes d’apropar-se a la fonamentació teòrica

de l’orientació. Segons els criteris dominants en cadascuna d’aquestes teories es fan

classificacions en escoles que agrupen els autors i les pràctiques més significatives.

Pérez Boullosa (2001:23) i Rodríguez Moreno (1998:21) recullen les classificacions que

integren diferents revisions actuals sobre les principals teories existents en l’Orientació

Professional com a disciplina científica i activitat professional.

En el següent quadre intentem esquematitzar les diferents èpoques amb alguna referència,

no exhaustiva, de les seves característiques i autors més significatius, a partir de principis

del segle XX fins a l’actualitat,

Quadre 3

Època Trets significatius Representants OBSERVACIONAL

(1909-1917)

- Relació individu-ocupacions.

- Teories sobre elecció i desenvolupament

Frank Parsons,

G.Williamson

3 Dins dels manual universitaris sobre orientació educativa més usuals es poden trobar exposicions de les diferents teories a que farem referència. A tall d’exemple: Sebastian Ramos, A. (2003:73-209)


vocacional.

- Criteris predictius i conjunturals

EMPÍRICA

(1917-1945)

- Lleis empíriques per explicar les conductes

vocacional.

- Tres models alternatius:

a) Orientació com a selecció professional

b) Orientació com a ajuda individualitzada

c) Orientació com a procés educatiu

Edword Strong

DESENVOLU-

PAMENT DE LA

CARRERA

(1950-1970)

- Enfocament dinàmic i evolutiu al llarg de la vida

-Teories del desenvolupament vocacional

- Caràcter educatiu de l’orientació

Ginzberg, Super,

Bachrach

Williamson

INTERVENCIÓ

CONTEXTUA-

LITZADA I

INDIRECTA

(dels anys 70 fins a

l’actualitat).

- Moviment de l’Educació per a la Carrera

(“career”)

- Preparacions de la transició de programes

formatius al món professional

- Models informatius d’orientació professional

- Institucionalització de serveis d’orientació

Professional

Moviment “Career

Education”

Herr, Pelletier,

Rufino, Boursier

C.R. Rogers,

Holland

. Actualment, en opinió de Lucas (2002:22) es continua remarcant el paper del

desenvolupament personal, social i professional (“Career Development”) aportant

propostes concretes en els marcs d’orientació per a la carrera (“Career education”).

Els enfocaments teòrics actuals vigents a l’Estat Espanyol s’han classificat, per diversos

autors com Castellanos (1994) i Rivas (1995), en les tendències següents: Rogeriana,

Psicodinàmica, Evolutiva, Teoria dels trets i factors, Conductual-Cognitiva i enfocament

Psicosocial.


2.2.- El moviment de l’educació per a la carrera

Educació per la carrera (“Career Education”) és un concepte més ampli que el d’orientació

per la carrera (“Career Guindance”), aquest queda englobat en el primer que recull tot el

procés més global d’ensenyament-aprenentatge.

Aquest moviment, estudiat i impulsat en el nostre àmbit educatiu per Mª Luisa Rodríguez

Moreno (1998), neix a Norteamèrica a principis dels anys setanta amb l’objectiu de

relacionar els currículums escolars amb el món del treball i es trasllada al Regne Unit

primer i després a altres països d’Europa Occidental, reforçant la vinculació entre formació i

la vida activa i establint uns procediments propis i diferenciats al referir-se a l’orientació

professional.

Entre les característiques comunes a aquest moviment, segons Pérez Boullosa (2001:

235), es destaquen les següents.

a) Es centra en l’escola i el curriculum.

b) Els estudiants han d’adquirir coneixements, habilitats i experiències que els habilitin

per formular eleccions responsables sobre la seva futura activitat.

c) Ha de desenvolupar-se la interrelació entre l’escola i la societat, implicant a tots els

agents possibles i apropar l’escola al món del treball.

d) S’ha de potenciar una formació flexible i polivalent que ha de permetre l’adaptació

dels alumnes a un món canviant.

2.3.- Objectius de l’educació per a la carrera. Segons Rodriguez Moreno (1998:121) l’educació per a la carrera en un sentit restringit, per

alguns autors, persegueix que l’adolescent formuli i implementi una decisió ocupacional, i

en un sentit més ampli es defensa que l’educació per la carrera ha d’impregnar tota

l’educació.

En aquest context els objectius mínims per un alumne o persona adulta serien els que es

concreten en el quadre següent.


Quadre 4

OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ PER A LA CARRERA

(Rodriguez Moreno, 1998: 121) 1.- Assolir una conciència realista de sí mateix. 2.- Conèixer el món educatiu del seu entorn i les seves possibilitats. 3.- Ser conscient de les oportunitats que ofereix el món laboral. 4.- Comprendre el marc econòmic en que es viu. 5.- Aprendre a elegir i decidir. 6.- Posseir habilitats per iniciar-se en un treball. 7.- Posseir les destreses necessàries per accedir a un treball i mantenir-se en ell. 8.- Assolir certa maduresa per veure el treball des d’una perspectiva positiva.

Per la seva part Romero Rodriguez (1999:25) recull la següent representació gràfica que

elabora E. Corominas (1992) com a objectius a perseguir en una intervenció d’orientació

que tingui com a finalitat el desenvolupament de la carrera.

Gràfic 1: Seqüència dels objectius per desenvolupar la carrera (segons E. Corominas). Coneixeme

nt de sí mateix

Aprenentatge per la presa dedecisions

Transició a

Millora de la formació Intelectual i actitudinal

_______________________________________________L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius..

Coneixement de les possibilitats que ofereix l’entorn

l món laboral

Preparació per l’adaptacióOcupacional

__________________________________ . (Florentino Sanz García) - 17 -

Tots aquest diferents objectius es poden classificar en categories més amplies, així Pérez

Boullosa (2001:239) analitza i concreta en cinc els objectius generals dels programes de

l’educació per la carrera:

Coneixement de si mateix i desenvolupament de l’Autoconcepte.

Desenvolupament de la capacitat d’exploració pel coneixement de l’entorn.

Desenvolupament de presa de decisions, per no efectuar eleccions puntuals, sinó

també adaptar-se al ritme que evoluciona la societat.

Preparació pel treball mitjançant el desenvolupament d’hàbits i valors del treball.

Vinculació entre el curriculum escolar i el treball


CAPÍTOL 3.- PROGRAMES D’ORIENTACIÓ I EDUCACIÓ PER A LA CARRERA EN L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA.

Són múltiples les propostes, programes i experiències d’orientació vocacional que en els

últims anys s’ofereixen en el nostre entorn educatiu. Una acurada anàlisi es pot trobar en

Soledad Romero Rodriguez (1999:107-127) i en Rodriguez Moreno (1998:239-292).

Al referir-nos a programes d’orientació professional assumim el concepte definit per

Rodriguez Romero (1998: 242):

“Programa: Conjunt organitzat de tècniques, estratègies i d’activitats plantejades en funció de fites generals i objectius específics, definits prèviament, que es proposen alterar sistemàticament la conducta vocacional d’un grup o d’un individu en un àmbit conductual concret (escola,treball,comunitat,etc.) en un període de temps donat”.

3.1.- Elements i requisits bàsics del programa d’orientació. La inclusió de les teories d’educació per a la carrera en els currículums de l’ensenyament

secundari exigeix uns elements mínims que resumeix Rodriguez Moreno (1998:125) en la

forma següent:

El treball en equip de professors, orientadors i directius.

El currículum ha de ser realista, connectat amb la realitat de l’entorn.

El centre de desenvolupament curricular és el professor (tutor). L’orientador guiarà al

professor. Tot l’equip ha de dominar els processos d’ensenyament, aprenentatge i orientació.

Les unitats curriculars centrades en l’orientació s’han de preveure amb anticipació.

El pla curricular ha de constar per escrit i haver estat aprovat o consensuat per

professors, directius i administració.

La consideració de l’orientació comuna part del procés educatiu implica coordinar els

diferents professional, de dins i de fora del centre escolar, per portar a terme un programa

d’orientació per respondre a les demandes reals d’una població en un determinat context.


Les característiques de la intervenció per programes, segons Rodriguez Espinar (1993:235)

recollides en Sebastian Ramos, A. (2003:66) són les següents:

a) “Encaminar las actividades propias del desarrollo curricular a la consecución de

objetivos globales de desarrollo del alumno. Se ha de planificar la interrelación

curriculo-orientación.

b) Establecer una estructura dinámica que relacione las experiencias de aprendizaje

curricular y la significación personal de las mismas.

c) Operativizar de forma clara y precisa la participación de todos los agentes educativos.

d) Reclamar la necesidad de colaboración del profesional de la orientación en una serie de

funciones de consulta dentro y fuera del marco escolar.

e) Desarrollar actividades curriculares específicas en virtud de un continuo temporal que

abarque a todos los alumnos y cursos.

f) Evaluar los efectos de las intervenciones realizadas.

g) Determinar las competencias necesarias en cada uno de los ejecutores de programas

dando así vía para los adecuados programas de formación.”

3.2.- Contingut mínim d’un programa d’orientació La forma d’organitzar el programa d’orientació pot ser diferent segons les tendències u

opcions dels centres educatius o dels equips docents.

Habitualment les estratègies més comuns poden consistir en integrar els conceptes

d’orientació en les diferents àrees (infusió), dissenyar continguts específics en horari

escolar d’algun crèdit o dins de temps dedicat a tutoria (addició) o s’inclou l’educació per a

la carrera en algunes àrees o crèdits relacionats amb les ciències socials (mixta).

En tots els casos els continguts a recollir en un programa d’orientació i educació per la

carrera hauria de contemplar els aspectes similars als que contempla en síntesi Romero

Rodriguez en el cas de l’orientació per la transició.

Quadre 5

Contingut a contemplar en programes d’orientació per la transició. Romero Rodriguez (1999:159)

AUTOCONEIXEMENT/ AUTOAVALUACIÓ/ AUTOESTIMA

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixements entorn a: - Perfil professional - Història personal


- Anàlisi dels trets de personalitat - Presa de consciència de la formació de què es disposa - Exploració de les motivacions professionals - Elaboració, coneixements i transformació de les representacions professionals - Avaluació de les habilitats ocupacionals

EXPLORACIÓ DE LA CARRERA

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixements relatius a: - Anàlisi del mercat de treball - Famílies professionals i grups ocupacionals - Relació objectius curriculars-exigències laborals - Vida laboral

PRESA DE DECISIONS

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixements implicats en: - Procés de presa de decisions - Constrastació deseabilitat-possibilitat

ELABORACIÓ DE PROJECTES PROFESSIONALS

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixements que tenen a veure amb: - Formulació d’objectius professionals - Gestió del temps i l’espai - Planificació de les decisions - Projecció personal i professional

EMPLEABILITAT

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixements relacionats amb: - Hàbits de treball - Recerca i manteniment de l’ocupació laboral - Gestió de les pròpies possibilitats ocupacionals - Disponibilitat ocupacional - Adaptació a la mobilitat - Autoestima professional - Autoocupació.

SOCIALITZACIÓ/ COMUNICACIÓ

♦ Destreses, habilitats, actituds i coneixement per: - Treball en equip - Relacions interpersonals.

En síntesi els continguts dels programes d’orientació haurien d'implementar el concepte

que hem utilitzat d’orientació com un procés d’autogestió de la pròpia persona que facilita

l’adquisició de competències per prendre decisions educatives, professionals i personals en

relació a la mateixa persona i a l’entorn.

Aquesta ajuda a la persona ha de facilitar competències per assolir:

a).- El coneixement de si mateix.

b).- Coneixement de l’entorn educatiu i professional.


c).- Dominar la presa de decisions.

d).- Solucionar les transicions personals i professionals.

Els avantatges del model d’intervenció per programes els resumeix Álvarez González

(1998:244), segons recull Sebastian Ramos, A. (2003:65) en la forma següent:

“Se pone el énfasis en la prevención y en el desarrollo.

Permite el cambio de rol del orientador, considerándole como un educador más del

equipo docente.

Estimula el trabajo en equipo.

Operativiza los recursos.

Promueve la participación activa de los sujetos. Facilita la autoorientación y la

autoevaluación.

Abre el centro, servicio e institución a la comunidad.

Se establecen relaciones con los agentes y empresarios de la comunidad.

Se aproxima a la realidad a través de experiencias y simulaciones.

Permite una evaluación y seguimiento de lo realizado”.


SEGONA PART: EL MARC LEGAL ACTUAL DE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA. CAPÍTOL 4.- DE LA LOGSE A LA LLEI DE QUALITAT DE L’EDUCACIÓ. És notable i abundant el tractament de l’orientació escolar i professional en la normativa

legal espanyola durant el segle XX, malgrat l’escassa plasmació en la pràctica professional

real 4.

La promulgació en 1990 de la Llei Orgànica 1/1990 de 3 d’octubre d’Ordenació General del

Sistema Educatiu (LOGSE) (BOE de 4 d’octubre de 1990) va suposar un nou marc legal de

l’orientació escolar i professional i la configuració d’aquesta com un element important que

contribueix a la qualitat de l’educació (article 55,e).

En aquest moments bona part de les disposicions de la LOGSE han estat derogades per la

Llei Orgànica 10/2002 de 23 de desembre, de Qualitat de l’educació (LOCE), publicada en

el BOE el 21-1-2003 i que preveu un calendari d’aplicació de cinc anys, que ha estat

aprovat pel Reial Decret 827/2003 de 27 de juny (BOE nùm. 154 de 28-6-2003).

A continuació intentarem recollir les línies i directrius fonamentals que es deriven

d’aquestes dues normes legals bàsiques en l’organització de l’orientació dins del sistema

educatiu reglat a l’Estat Espanyol.

4.1.- L’orientació en el Llibre Blanc per a la reforma del Sistema Educatiu.

Amb anterioritat a la publicació de la LOGSE el Govern Socialista de l’Estat Espanyol, amb

l’objectiu d’animar un debat ampli 5, va presentar l’any 1987 el “Projecte per a la Reforma

de l’Ensenyament. Proposta per a un debat”, que va estar completat a l’any 1988 amb un

document específic sobre la formació professional, i que va donar com a resultat el “Llibre

Blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu” presentat l’any 1989.

“El Llibre Blanc no solsament conté la proposta de reforma, perfilada ja de manera

definitiva, sinó que incorpora un arduós treball de planificació i programació dut a terme

sincrònicament amb el debat i ajustat finalment al seu resultat”.

4 Anàlisi d’aquesta evolució lesgislativa es pot trobar, entre altres, en Pérez Bullosa,A (2001:32-58) i Sanz Oro,R (2001:181-186). 5 Preàmbul de la LOGSE.


Aquesta valoració no ha estat compartida de forma majoritària per part dels professionals

de l’educació.6

Pel que respecta a l’orientació professional en tots els documents esmentats difícilment es

separa de l’orientació escolar i es perfilen els nous conceptes de procés d’orientació i

autoorientació i el model arganitzatiu de l’acció tutorial i els serveis i departaments

psicopedagògics i d’orientació en els centres escolars.

El capítol XV del Llibre Blanc està dedicat a l’ORIENTACIÓ EDUCATIVA, que es configura

dins del sistema escolar com “un element esencial, que contribueix a la qualitat i a l’eficàcia

de l’ensenyança” (article 1), concreta la funció tutorial (articles 2 a 13), els departaments

psicopedagògics i d’orientació (artícles 14 a 21), els equips d’orientació i suport (artícles 22

a 29) i la professionalització dels orientadors (artícles 30 i 31).

Ressaltem que l’orientació professional apareix a l’Educació Secundària tant en la vessant

individual com a social per desenvolupar un “paper cabdal i mitjancer entre les demandes

educatives dels alumnes i les demandes del sistema productiu” (artícle 13).

El model organitzatiu i funcional de l’orientació es conformava en tres nivells d’actuació: la

tutoria, l’orientació dins el centre escolar i els equips d’orientació i suport extern als centres

escolars. Aspectes rellevants respecte a aquesta organització van aparèixer recollits en el

document “L’orientació educativa i la intervenció psicopedagòcica” (MEC 1990), com a un

precedent de la regulació definitiva apareguda a la LOGSE.

4.2.- L’orientació professional en la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) .

Les referències concretes a l’orientació professional en la LOGSE estan intimament

relacionades amb l’orientació escolar sense concretar les diferències d’objectius i finalitat

de cadascun d’aquest aspectes de l’orientació.

Resseguirem, a continuació, les cites legals més importants al respecte i que no han estat derogades per la LOCE. 6 Segons recull Rodriguez Moreno,M.L (1998:271) per diversos autors “el document estava ple d’ambigüitats administratives, de buits legals i de propostes irreals” .


LOGSE: Article 2. 3. g i l. 3.- L’activitat educativa es desenvoluparà a partir dels principis següents: g) L’atenció psicopedagògica i l’orientació educativa i professional l) El desenvolupament de l’esperit emprenedor. (*) (*) Modificació introduïda per la Disposició Final segona de la LOCE. Dins del Títol IV de la LOGSE referent a la qualitat de l’ensenyamment de la LOCE deixa

vigent entre altres l’article 60 referent a la tutoria i orientació dels alumes.

LOGSE: Artícle 60 “1. La tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Correspon als centres educatius la coordinació d’aquestes activitats. Cada grup d’alumnes tindrà un professor-tutor. 2.- Les Administracions educatives garantiran l’orientació acadèmica, psico-pedagògica i professional dels alumnes,especialment en allò que fa referència a les diverses opcions educatives i a la transició del sistema educatiu al món laboral i prestaran especial atenció a la superació d’habits socials discriminatoris que condicionen l’accés als diferents estudis i professions. La coordinació de les activitats d’orientació serà duta a terme per professionals que comptaran amb la preparació adequada. Així mateix, les Administracions educatives garantiran la relació entre aquestes activitats i les que, en aquest camp, desenvolupin les Administracions locals”.

Cal resaltar d’aquesta important regulació de l’orientació professional el paper de

coordinació d’activitats d’orientació que assigna als centres educatius, la necessitat de

comptar en aquest amb professionals de l’orientació amb preparació adequada i l’obligació

de l’Administració educativa de garantir una relació amb les activitats d’orientació que

puguin desenvolupar les Administracions locals.

Així mateix resta vigent la Disposició Addicional Tercera de la LOGSE que va obrir el camí

a la creació en els centres escolars dels serveis especialitzats d’orientació educativa,

psicopedagògica i professional.

LOGSE: Disposició addicional Tercera, 3ra. “3. Amb la finalitat d’assegurar la necessària qualitat de l’ensenyament les


Administracions Educatives proveiran els recursos necessaris per garantir, en el procés d’aplicació de la present llei, la consecució dels objectius següents: e) La creació de serveis especialitzats d’orientació educativa i psico-pedagògica i professional que atenguin als centres on s’imparteixin ensenyaments de règim general dels regulats a la present llei”.

Respecte a l’orientació educativa i professional la LOCE ha derogat l’article 55 on es feia

referència a aquest aspecte en la lletra e), com un factor, entre altres, d’atenció prioritària

que afavoreix la qualitat i la millora de l’ensenyament.

4.3.- Els models organitzatius de l’orientació professional desenvolupat a partir de la LOGSE. És de fàcil constatació que existeixen importants elements diferenciadors respecte a

l’organització de l’orientació professional dins del sistema educatiu entre el territori MEC i

les Comunitats Autònomes amb transferències i competències educatives.

Alguns autors com Rodriguez Moreno (1998:274-289) que han analitzat les diferents

normatives sobre orientació que han aparegut a l’Estat Espanyol entre 1990 i l’actualitat

reconeixen la coexistència de diferents realitats i models d’orientació educativa que s’han

desenvolupat a partir d’unes línies i aspectes innovadors comuns que apareixen a la

LOGSE i les normes posteriors:

a) El model organitzatiu d’orientació comú a la LOGSE.

Aprovada la LOGSE es va publicar el Reial Decret 986/1991 sobre el calendari d’orientació

de la nova Ordenació del Sistema Educatiu que establia en el seu artícle 18 el següent:

Art. 18 R.D. 986/1991 “Les Administracions Educatives procediran a la creació progressiva de serveis especialitzats d’orientació educativa, psicopedagògica i professional per atendre als centres docents, de tal manera que el procés resti completat en el moment de la implantació total dels respectius nivells i etapes del nou sistema”.

Com a desenvolupament d’aquesta norma apareix el Reial Decret 1700/1999 (BOE del 2-

12-1992) que estableix la regulació dels llocs de treball dels serveis psicopedagògics als

centres d’ensenyament secundari.


El sistema d’organització de l’orientació en els centres d’ensenyament no universitari de tot

l’Estat Espanyol s’estructura en tres nivells d’intervenció suficientment coneguts, que es

resumeixen en el quadre següent.

Quadre 6 Model LOGSE d’organització de l’orientació

Àmbit

Intervenció/Organs

Nivell educatiu

Aula

♦ Acció Tutorial: Individual Grup ♦ Tutor/a

Primària i secundària

Centre

♦ Projecte Curricular de Centre ♦ Pla d’Acció Tutorial Equips docents Tutor/a ♦ Departament d’orientació psicopedagògica Suport acció tutorial Atenció a la diversitat Assessorament i orientació acadèmica i professional

Secundària

Sector

♦ Suport extern ♦ Equip de sector 7

Primària i secundària

En la regulació de les funcions i reglamentació normativa d’aquests órgans es confonen

freqüenment les funcions de la tutoria educativa i les d’orientació psicopedagògica i

orientació professional dels alumnes, com explicarem més endavant.

Les funcions específiques d’orientació professional estan formulades en la regulació

normativa de forma molt general i ambígua, per la qual cosa es presten a interpretacions i

aplicacions concretes molt diferents.

És abundant la literatura científica en la que s’ha comentat i criticat de forma diversa les

funcions i organització de la intervenció psicopedagògica en els centres d’ensenyament no

universitaris. Recollim com una mostra les valoracions i conclusions que ha efectuat 7 En el territori MEC la denominació és la d’Equips d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEPS) segons l’Ordre de 9-12-1992 (BOE 19-12-1992). A Catalunya el Departament d’Ensenyament de la Generalitat gestiona els Equips d’assessorament i Orientació psicopedagògica (EAP) creats abans de la LOGSE per l’Ordre de 20 de Maig de 1983 (DOGC de 13-7-1983).


Rodriguez Moreno (1998: 281-282) que, ressalta alguna de les característiques del nou

model d’orientació psicopedagògica de la LOGSE i les diferències respecte a les

normatives anteriors:

“L’orientació com un procés continuat durant tota l’etapa escolar.

S’implica en l’orientació a diferents agents de l’educació en un treball polivalent.

Són usuaris i beneficiaris de l’acció orientadora l’alumne i l’entramat de família,

professors i directius.

L’acció orientadora aposta per un plantejament curricular constructivista.

Plantejament integrador de l’orientació.

Exigència de que l’orientador sigui un professional de l’ajuda i preparat

psicopedagògicament.

Al mateix temps la mateixa autora detecta alguns elements negatius del model MEC:

Exigeix molt de la funció tutorial.

Diferències en la formació del personal orientador.

Perill de què la intervenció psicopedagòcica i orientadora es limiti a moments

cojunturals o crítics, en lloc d’un “continu procesual”.

Diferents autors han efectuat propostes de millora del model d’orientació, seleccionem

algunes de les que enumera Sanz Oro (2001:186-187) que considerem més significatives

des de la perspectiva de la funció d’orientació professional en els centres d’ensenyament

secundari i en els nivells post-obligatoris.

Perfeccionar el model respecte a la dotació de recursos humans i materials i una major

clarificació de funcions.

Establir l’oportuna coordinació entre els serveis tutorials i d’orientació i la resta de

serveis que ofereix la comunitat.

Potenciar les tasques de col.laboració, consulta i assessorament dels serveis

d’orientació amb els professors, tutors, pares i comunitat.

Donar prioritat a les necessitats d’orientació en funció dels recursos humans i materials

disponibles.

Realitzar les intervencions d’orientació per programes dissenyats, ejecutats i avaluats

pel centre.

Auspiciar una xarxa específica de gestió i avaluació de l’orientació.

b) Propostes d’organització de l’orientació professional en algunes Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol.


Les Comunitats Autònomes amb competències educatives han desenvolupat el model de la

LOGSE establint institucions i serveis d'orientació escolar i/o professional específics.

Recollim una breu referència de la normativa bàsica vigent que ha regulat de forma

particular els serveis d’especialització en orientació educativa i professional, sense perjudici

de fer alguns comentaris en altres apartats d’aquest treball.

♦ Comunitat Autònoma Valenciana.

• “Serveis especialitzats d’orientació Educativa Psicopedagógica i Professional”

reglamentats per Decret 131/1994 de 5 de juliol (D.O.G.V: de 28-7-1994)

• Estructura dels “Serveis Psicopedagógics Escolars de Sector” desenvolupada a l’Ordre

de 10 de març de 1995 (DOGV de 15-6-1995).

• El Departament d’Orientació en els Centres d’ensenyament secundari de titularitat

pública es concreta en el Reglament Orgànic dels Instituts d’Ensenyament Secundari

(DOGV de 8-9-1997).

♦ Comunitat Autònoma del País Basc.

• ”Centres d’Orientació Educativa” (Pedagojïazko Aholkulariza-Tegien) reglamentats pel

Decret 154 de 14 de juny de 1988 (BOPB de 24 de juny de 1988), s’ha modificat

l’estructura pel Decret de 21 de juliol de (DOPV de 8 de setembre).

• Els “Centres d’orientació sectorials” es van crear per l’Ordre de 27 de juny de 1988

(BOPB de 8 de juliol de 1988) i els cursos de formació per orientadors es regulen a la

Resolució de 8 de juny de 1992.

♦ Comunitat Foral de Navarra.

• Les “Unitats Tècniques d’Orientació Escolar i d’Educació Especial”, que gestionen els

equips d’orientació psicopedagògics es regulen per successives normes fonamentals

com el Decret 222/1990 de 31 d’agost (BON de 19 de setembre de 1990, modificat pel

Decret 260/1993 de 6 de setembre (BON de 17 de setembre de1993).

• Els “Equips d’Orientació Psicopedagògics” de Zona (EOPs) es regulen en el Decret

Foral (BON de 19-9-1993).

♦ Comunitat Autònoma d’Andalusia.

• Els “Equips de Promoció i Orientació Educativa” (EPOE) es van crear per Decret

238/1983 de 23 de novembre (B.O.J.A. de 3-12-1983) i diferents Resolucions

posteriors han definit i reorganitzat les seves funcions: Resolució de data 1 de


setembre de 1989 (B.O.J.A. 15-9-1989), Ordre de 27-7-1992 (B.O.J.A. de 8-8-1992).

Aquests equips inicials es van transformar per Ordre publicada en el B.O.J.A. de 29-

11-1995 en els actuals “Equips d’Orientació Educativa” (EPOEs).

• Els “Departaments d’Orientació” (DO) es van establir de forma experimental a l’any

1991 per als centres d’ensenyament de primària i secundària, i l’Ordre de 17 de juliol

de 1995 (BOJA de 29 d’agost de 1995) s’estableixen directrius sobre l’organització i

funcions de l’acció tutorial i els Departaments d’Orientació.

♦ Comunitat Autònoma de Galícia.

• Els “Equips de Psicopedagògics de Suport Escolar” (“Equipos Psicopegagòxicos de

Apoio a l’Escola, EPSA) es van regular per l’Ordre de 8 d’agost de 1985 (D.O.G. de 3-

9-1985) i van estar modificats posteriorment per l’Ordre de data 25 de novembre de

1996 (DOG de 26-12-1996).

♦ Comunitat Autònoma de Canàries.

• Els “Equips de Psicopedagògics (“EPs) es van transformar en “Equips d’Orientació

Educativa i Psicopedagògica (“EOEPs) per Decret de 24 de febrer de 1996 (BOC de

20-3-1995).

c) L’estructura dels serveis d’orientació psicopedagògica escolar a Catalunya..

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va crear per Ordre de 20 de

maig de 1983 (DOGC núm. 344 de 13-7-1983) els “Equips d’Assessorament i Orientació

Psicopedagògica” (EAP).

Aquests equips estan destinats a l’assessorament dels centres d’ensenyamenet de

Primària i Secundària donant suport als Plans d’Acció Tutorial dels centres, “com un

instrument que ha de contribuir dins d’una perspectiva multidisciplinària i en estreta

col.laboració amb els claustres de professors, a la necessària prevenció educativa i a un

millor desenvolupament del procés educatiu i de la renovació pedagògica, la qual cosa farà

possible que l’escola doni resposta a les necessitats educatives de tots els alumnes, siguin

quines siguin llurs característiques individuals”, (article 1 Ordre 20-5-1983).

Entre les funcions generals d’aquests serveis destaquen, a continuació, les que es

refereixen específicament a l’orientació professional a l’article 4 de l’esmentada Ordre:

“f) L’orientació escolar, personal i vocacional dels alumnes, especialment en els


moments crítics de llur escolaritat.

g) L’assessorament i ajuda tècnica als professors d’EGB i d’EE i de suport pel que fa

a l’orientació escolar i vocacional dels alumnes.” .

S’ha de ressaltar que a Catalunya la normativa actual d’organització dels centres de

secundària no preveu l’existència del Departament d’Orientació, com es precetua a la

LOGSE.

És el tutor, amb el suport del Professor de Psicopedagogía, el que asumeix

fonamentalment la funció d’orientació escolar dins del Pla d’Acció tutorial del centre amb

l’orientació de l’EAP principalment en l’etapa educativa de l’ESO per tractar, sobre tot,

l’atenció a la diversitat.


4.4.- L’orientació professional a la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOCE).

a) Promulgació, desenvolupament i aplaçament de l’aplicació de la LOCE.

La Llei Orgànica 10/2002 de 23 de desembre de qualitat de l’educació (BOE 307 de 24-12-

2002) ha estat una de les normes educatives del període democràtic més polèmica,

controvertida i contestada.

Les raons fonamentals d’aquesta situació rau en la forma en què va estar tramitada i

imposada, sense comptar amb el consens dels diferents grups polítics, sindicals i socials

implicats i l’oposició de les Comunitats Autonòmiques amb competències educatives. Al

mateix temps s’ha intentat aplicar sense un període raonable d’experimentació de les

noves propostes i sense un pla d’inversió adient.

La Disposició Addicional primera de la LOCE contempla l’aprovació d’un calendari

d’aplicació de la Llei en un àmbit temporal de cinc anys a partir de la vigència de la norma

en gener del 2003. En aquest sentit el Govern del Partit Popular durant els mesos de juliol

del 2003 a març del 2004 ha publicat els diferents Decrets de desenvolupament de la llei

orgànica, d’acord amb el calendari d’aplicació previst al R.D. 827 /2003 de 27 de juny (BOE

154 de 28-6-2003)

La derrota electoral del Partit Popular en les Eleccions Generals del 14 de març del 2004

ha obert un nou marc polític en el que el Govern socialista ha d’afrontar un replantejament

de l’aplicació de les disposicions vigents. En aquest sentit ha acordat la suspensió parcial

de determinats aspectes d’aquesta norma, segons determina el Reial Decret 1318/2004 de

28 de maig (BOE núm. 130 de 29 de maig del 2004).

És generalitzada l’opinió que cal modificar i establir un nou calendari d’aplicació de la

LOCE , amb derogació dels aspectes més controvertits, i cercar un consens polític i social

per actualitzar i corregir la LOGSE en aquells temes que requereixen una adaptació a una

realitat social i educativa diferent a la que existia en el moment de la seva promulgació.

b) Existeix un model d’orientació professional a la LOCE?

Si s’analitza el text de la LOCE i els Decrets que fins ara han desenvolupat aquesta llei es

pot arribar a la conclusió que res s’aporta de nou i es reiteren generalitzacions, ambigüitats


i bones intencions sense concretar un model teòric, funcional i organitzatiu referent a

l’orientació professional al llarg dels diferents cicles escolars o etapes educatives.

No obstant s’intueix en tota la normativa legal de la LOCE un model que pretén la

catalogació i distribució dels alumnes a l’esquema del nou sistema educatiu amb els

itineraris formatius que s’estableixen en els cursos tercer i quart de l’educació secundària

obligatòria, que analitzem més endavant.

Com ja hem comentat la LOCE no deroga determinats articles de la LOGSE relacionats

amb l’orientació professional, la qual cosa suposa integrar la nova regulació amb principis i

esquemes organitzatius ja existents.

Ressaltem a continuació les referències noves a l’orientació professional en la nova llei i els

decrets que la desenvolupen.

LOCE: Article 2.1 c) “c)Tots els alumnes tenen dret que la seva dedicació i esforç siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, i a rebre orientació educativa i professional.”

Al mateix temps aquest dret dels alumnes a rebre orientació educativa i professional es

complementa a l’apartat 1f) de l’article 3 amb el dret dels pares, en relació amb l’educació

dels seus fills “a ser escoltats en aquelles decisions que afecten l’orientació acadèmica i

professional dels seus fills”

La referència a l’orientació professional i la posterior inserció laboral es concreta en el

capítol V de la llei que es refereix a l’educació Secundària.

S’estableix com un dels objectius de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a l’article

22.1 preparar als alumnes “per a la seva incorporació a estudis posteriors i la seva inserció

laboral”

Respecte als polèmics itineraris formatius dins de l’ESO8 es regulen a l’article 26 de la

LOCE en la forma següent.

8 En el mes de setembre del 2004 l’actual Govern socialista ha anunciat la modificació de la LOCE per deixar sense efecte aquests itineraris i altres aspectes molt contestats socialment.


LOCE: article 26 Itineraris.

“1.En els cursos tercer i quart, els ensenyaments s ’organitzen en assignatures comunes i en assignatures específiques, que constitueixen itineraris formatius d’idèntic valor acadèmic. 2.A tercer curs, els itineraris són dos: itinerari tecnològic i itinerari cientificohumanístic. A quart curs són tres: itinerari tecnològic, itinerari científic i itinerari humanístic. El quart curs es denomina curs per a l’orientació acadèmica i professional postobligatòria.Té caràcter preparatori dels estudis postobligatoris i de la incorporació a la vida laboral. En la determinació dels ensenyaments comuns s’han d’establir les assignatures comunes i específiques dels itineraris. 3.En finalitzar el segon curs, a fi d’orientar les famílies i els alumnes en l’elecció dels itineraris, l’equip d’avaluació, amb l’assessorament de l’equip d’orientació, ha d’emetre un informe d’orientació escolar per a cada alumne. L’elecció d’itinerari realitzada en un curs acadèmic no condiciona la del següent”

Respecte als PROGRAMES D’INICIACIÓ PROFESSIONAL regulats a l’article 27 de la

LOCE “integrats per continguts curriculars essencials de formació bàsica i per mòduls

professionals associats, almenys, a una qualificació professional” fa referència explícita a

l’orientació professional en la forma següent.

LOCE: Article 27

“4. Els mètodes pedagògics d’aquests programes s’han d’adaptar a les característiques específiques dels alumnes i han de fomentar el treball en equip. Així mateix, la tutoria i l ’orientació educativa i professional han de tenir una consideració especial en aquests programes.”

Aquests aspectes s’han desenvolupat, concretant el currículum i horari escolar en el Reial

Decret 831/2003 de 27 de juny (BOE núm 158 de 3-7-2003) que estableix l’ordenació

general i els ensenyaments comuns de l’Educació Secundària Obligatòria. Resten per últim

pendents si s’aplicarà per part de l’actual Govern i respostes tant importants a preguntes

com el del professorat, recursos i centres responsables d’impartir aquests programes9.

9 El Reial Decret 1537/2003 (BOE núm 295 de 10-12-2003) estableix els requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments escolars de règim general i regula en el seu article 23 els requisits per impartir els programes d’iniciació professional en els centres docents d’Educació Secundària que l’Administració Educativa determini i la possibilitat de contractar professors especialistes sense titulació.


Al referir-se la LOCE a les funcions del professorat estableix a l’article 56 e) que correspon

a aquest, entre altres les funcions de “col·laboració, amb els serveis o departaments

especialitzats en orientació, en el procés d’orientació educativa, acadèmica i professional

dels alumnes” Aquesta referència específica, i diferenciada de la que es fa en la lletra d) del mateix article

a la tutoria dels alumnes, fa pensar en l’existència d’uns serveis o departaments

especialitzats en orientació acadèmica i professional específics que encara resten

pendents de concretar i regular legislativament.

La LOCE al referir-se a l’autonomia pedagògica dels centres docents (article 68)

determina que “amb caràcter general, es concreta mitjançant les programacions

didàctiques, plans d’acció tutorial i plans d’orientació acadèmica i professional i, en

qualsevol cas, mitjançant projectes educatius”.

L’única referència, que fa la llei, al futur Departament d’Orientació en el centres docents es

fa de forma indirecta en la Disposició Addicional Dècima, que determina les funcions dels

Cossos de Catedràtics, al especificar en el seu apartat 4 que correspon a aquest amb

caràcter exclusiu l’exercici de la Prefectura dels Departaments de Coordinació Didàctica,

així com, en el seu cas, del Departament d’Orientació.

Per contra, el Reial Decret 831/2003 fa referència en el seu article 17.2 a l’assessorament

de l’Equip d’Orientació, sense més concreció, i al desenvolupar el currículum d’ESO el

Reial Decret 116/2004 de 23 de gener del 2004, es refereix al Departament d’Orientació en

el seu article 17.2. Per concloure, és evident que es va desaprofitar una oportunitat de

concretar i potenciar els serveis d’orientació educativa i professional en totes les etapes del

sistema educatiu, com una de les principals mesures per afavorir el tractament de la

diversitat i la qualitat de l’ensenyament.

Caldria esperar una reconsideració legislativa que elimini els itineraris formatius en l’etapa

de l’Educació Secundària Obligatòria, mantenir programes de diversificació curricular no

segregadors, no abandonar el caràcter comprensiu de les etapes obligatòries i establir un

sistema més flexible, per respondre a la diversitat i interculturalitat actual, amb més

possibilitats d’adaptació a la realitat pròpia per part de cada Comunitat Autònoma.


CAPÍTOL 5.- L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LA LLEI DE LES QUALIFICACIONS I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL.

La Llei Orgànica 10/2002 de qualitat de l’educació (LOCE) no modifica la vigència de

l’ordenació general de la Formació Professional específica, malgrat que pretén, segons diu

la seva exposició de motius, “introduir una major flexibilitat en els procediments d’accés als

cicles formatius de grau mitjà i superior”, que es concreta a l’article 38 en la regulació de la

titulació exigida i la prova d’accés per cursar aquests estudis.

La reforma de la Formació Professional s’ha concretat en l’aprovació, primer, de la Llei

Orgànica 5/2002 de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional (BOE 147

de 20-6-2002) i el desenvolupament d’aquest nou marc normatiu en el Reial Decret

362/2004 de 5 de març del 2004 (BOE núm. 78 de 24-3-2004), que estableix l’ordenació

general de la formació professional específica i deroga el RD 676/1993 de 7 de maig de

1993 que regulava les directrius generals sobre els títols i els ensenyaments mínims de

formació professional.

5.1.- Un sistema integrat de formació professional, qualificacions i acreditació.

La finalitat de la Llei Orgànica 5/2002 (article 1) és “l’ordenació d’un sistema integral de

formació professional, qualificacions i acreditació, que respongui amb eficàcia i

transparència a les demandes socials i econòmiques de les diverses modalitats

formatives”.

Aquest objectiu general parteix del nou Programa Nacional de Formació Professional,

elaborat pel Consell General de Formació Professional i aprovat pel Govern per al període

1998-2002, que defineix les directrius bàsiques que han de conduir a un sistema integral de

les diferents ofertes de formació professional: reglada, ocupacional i contínua.

En aquesta mateixa línia s’han desenvolupat els acords de formació contínua i els plans

anuals d’acció per a l’ocupació.

L’element central d’aquesta reforma és la creació del “sistema nacional de qualificacions i formació professional” que es regula en els articles 2 a 6 de la Llei Orgànica 5/2002

respecte als seus principis, finalitats, instruments i accions del sistema.

Ressaltem aquests últims, que es recullen a l’article 4 de la norma legal.


Llei Orgànica 5/2002: Art. 4

Instruments i accions del sistema nacional de qualificacions i formació professional. 1. El sistema nacional de qualificacions i formació professional

està format pels instruments i les accions següents: a) El Catàleg nacional de qualificacions professionals, que

ordena les identificades en el sistema productiu en funció de les competències apropiades per a l’exercici professional que siguin susceptibles de reconeixement i acreditació. El catàleg, que inclou el contingut de la formació professional associada a cada qualificació, té estructura modular.

b) Un procediment de reconeixement, avaluació, acreditació i

registre de les qualificacions professionals. c) La informació i l ’orientació en matèria de formació

professional i ocupació. d) L ’avaluació i la millora de la qualitat del sistema nacional

de qualificacions i formació professional que proporcioni la informació oportuna sobre el seu funcionament i sobre la seva adequació a les necessitats formatives individuals i a les del sistema productiu.

2. A través dels instruments i les accions esmentats s ’ha de

promoure la gestió coordinada de les diferents administracions públiques amb competències en la matèria.

El Reial Decret 1128 /2003 de 5 de setembre (BOE 223 de 17-9-2003) determina

l’estructura i el contingut del “catàleg nacional de qualificacions professionals” creat a

l’article 7 de la Llei Orgànica 5/2002. El Govern estatal “ha d’aprovar les qualificacions

professionals que sigui procedent incloure en el catàleg nacional de qualificacions, així com

els mòduls formatius del catàleg modular de formació professional” i és el responsable de

la seva elaboració i actualització l’Institut Nacional de Qualificacions, creat pel Reial Decret

375/1999 de 5 de març.

5.2.- La informació i l’orientació professional en el marc del sistema nacional de qualificacions i formació professional.

L’exposició de motius de la Llei Orgànica 5/2002 recull uns dels principis constitucionals

rectors de la política social i econòmica "el dret al treball, la lliure elecció de professió o ofici

i la promoció al treball”. En aquest context de garantir l’accés eficaç a la formació

professional i l’aprenentatge permanent, en un panorama actual de globalització dels

mercats i d’estratègies coordinades per a l’ocupació dins la Unió Europea, es preveuen la


informació i l’orientació laboral com un dels dos aspectes fonamentals en el marc del

sistema nacional de qualificacions i formació professional.

Dins de l’orientació es destaca la necessitat d’assessorar sobre les oportunitats d’accés a

la feina i sobre les ofertes de formació per facilitar la inserció i la reinserció laboral. Així es

concreta a l’article 3 com una de les finalitats del sistema:

“3. Proporcionar als interessats informació i orientació adequades en matèria de formació professional i qualificacions per a l’ocupació”.

El Títol III de la Llei Orgànica 5/2002 es dedica íntegrament en els seus articles 14 i 15 a la

finalitat i l’organització de la informació i orientació professional, resumint esquemàticament

aquests aspectes

Quadre 7: Sistema Nacional de Qualificacions i orientació professional.

Informació i orientació professional Finalitat Organització Destinataris

♦INFORMAR sobre: Oportunitats d’accés a l’ocupació. Possibilitats d’adquisició, avaluació i

acreditació de competències i qualificacions professionals. Progrés professional al llarg de tota

la vida. ♦INFORMAR I ASSESSORAR sobre: Diverses ofertes de formació. Possibles itineraris formatius per

facilitar: • La inserció i reinserció laboral. • La mobilitat professional al mercat laboral.

♦PODEN PARTICIPAR, entre altres, els serveis: De les

Administracions educatives i laborals.

De l’Administració

Local. Dels agents socials.

Alumnat del

sistema educatiu. Les famílies.

Els treballadors

aturats i ocupats. La societat en

general.

Font: Elaboració pròpia en base als articles 14 i 15 Llei Orgànica 5/2002 de 19 de juny.

Ressaltem d’aquest sistema, que s’ha de crear, el caràcter universal dels destinataris del

coneixement de les qualificacions professionals que requereix el mercat laboral, les

oportunitats d’ocupació, mobilitat social i les ofertes de formació per completar l’itinerari

formatiu personal al llarg de tota la vida.


L’organització per part de tots els agents institucionals i socials vinculats a aquesta qüestió

requerirà una coordinació eficient, que no sempre serà fàcil, i entenedora pels possibles

usuaris o destinataris esmentats.

5.3.- Els Plans de Formació Professional de les diferents Comunitats Autonòmiques i l’orientació professional.

A partir de la Llei Orgànica 5/2002 totes les Comunitats Autònomes amb competències

educatives han iniciat l’elaboració dels seus propis plans per tant d’adaptar i de portar a

terme les exigències del nou marc regulador de la formació professional.

No correspon en aquest estudi analitzar els diferents plans publicats fins ara, que realment

introdueixin poques diferències substancials al ser força reglamentista la legislació estatal

que han de respectar, i ens referirem més endavant al Pla General de Formació

Professional de Catalunya.

Respecte a l’orientació professional són elements comuns als diferents plans autonòmics

de Formació Professional els aspectes següents:

Considerar l’orientació professional com un instrument de la política activa d’ocupació

i complementari a la formació permanent.

Es ressalta el caràcter de sistema integrat i eficaç d’informació, orientació i

assessorament professional al llarg de la vida.

L’objectiu de l’orientació és contribuir a la inserció i/o reinserció de la població activa.

Atenció específica a col·lectius amb dificultats d’inserció socio-laboral.

En referència a la concreció de les formes d’estructurar l’organització de l’orientació, en

general, es proposa la creació d’un sistema integrat d’informació i orientació, sense

determinar les línies i instruments essencials d’actuació.

A tall d’exemple el “Plan Valenciano de Formación Professional” dedica la cinquena línia

d’actuació a l’orientació i assessorament professional al llarg de la vida, proposa un treball

en xarxa, amb serveis telemàtics en punts d’informació, complementat amb la possibilitat

d’assessorament personal.


5.4.- L’orientació professional reglada a l’ordenació general de la formació professional específica.

El Reial Decret 362/2004 del Ministeri de “Educación, Cultura y Deporte” de 5 de març del

2004 (BOE 26-3-2004) estableix una regulació i ordenació general de la formació

professional específica (reglada, en la denominació anterior), com els ensenyaments que

condueixen a l’obtenció dels titots de Tècnic i de Tècnic Superior al finalitzar els cicles

formatius d’F.P. de grau mitjà o superior.

Les referències a l’orientació professional es concreten exclusivament al tractar les finalitats

de la formació professional específica (art.2) i la regulació de l’obligatorietat d’establir en els

ensenyaments dels cicles formatius un mòdul d’orientació i relacions laborals, com ja

existia actualment.

Reial Decret 362/2004.

Article 2. Finalitats de la formació professional específica.

f) Conèixer les oportunitats d’aprenentatge i els mecanismes d’accés a l’ocupació o a la reinserció laboral, conforme a les expectatives personals i professionals, així com la legislació laboral bàsica i els drets i deures que es deriven de les relacions laborals. g) Fomentar l’esperit emprenedor i proporcionar la formació necessària per el desenvolupament d’activitats per compte pròpia i empresarials, en especial en empreses d’economia social. h) Fomentar la formació al llarg de la vida i motivar futurs aprenentatges a través de vies formatives que s’adaptin a les situacions personals i professionals dels ciutadans.

Article 7. Mòdul d’orientació i relacions laborals. Els cicles formatius inclouran un mòdul específic dirigit a conèixer les oportunitats d’aprenentatge i accés a l’ocupació o a la reinserció laboral, a fomentar les capacitats pròpies del treball en equip, a conèixer la legislació laboral bàsica, així com, els drets i deures que es deriven de les relacions laborals .


CAPITOL 6. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL EN EL PLA GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL A CATALUNYA.

El Pla General de Formació Professional a Catalanya ha estat elaborat per al període

2003-2006 per part del Consell Català de Formació Professional, creat pel Govern de la

Generalitat de Catalunya com l’òrgan de consulta i assessorament del Govern respecte de

tota la formació professional (reglada, ocupacional i contínua), com a òrgan complementari

del Consell de Treball, Econòmic i Social i del Consell Escolar de Catalunya.

Segons es declara en la presentació del document (PGFPCAT,2002:7), “el Pla té com a

principal finalitat integrar els diferents sistemes de formació professional a Catalunya, amb

l’objectiu de garantir la satisfacció de les necessitats de formació de les persones i la

disponibilitat de professionals qualificats en les diferents branques de la producció i dels

serveis, que doni resposta eficaç a les demandes socials i econòmiques com a forma de

facilitar la construcció d’un país avançat, socialment i territorialment cohesionat, amb

ocupació de qualitat per a tots els seus ciutadans i ciutadanes sense exclusió.”

Dins de les finalitats esencials del Pla General de Formació Professional a Catalunya

(2002:21) respecte a l’orientació professional pretén esdevenir un instrument “garantidor de

la creació d’un sistema integrat (informació, orientació, formació i qualificacions) de qualitat,

permanentment adaptat als canvis socioeconòmics i a les necessitats del món laboral, per

tal de contribuir a la cohesió social, incidint en la millora de la promoció professional i

personal, i com a element de suport a l’estabilitat de l’ocupació i a la competitivitat de les

empreses”.10

Els continguts del Pla General de Formació Professional, que s’agrupen en quatre

àmbits generals d’actuació, destina l’ÀMBIT C a “La informació i orientació professional”, amb l’objectiu de ”desenvolupar un sistema integrat d’Informació i d’Orientació Professional”

6.1. Característiques de l’àmbit de la informació i orientació professional.

El Pla General (2002:70) en aquest àmbit “agrupa el conjunt d’objectius, programes

i mesures relacionats amb la promoció i integració sociolaboral de les persones a 10 El Decret 332 de 4 denovembre de 1994 (DOGC núm. 1990 de 28-12-1990) d’ordenació general dels ensenyaments de formació professional específica a Catalunya, ja determinava, de forma


través de processos d’informació i orientació professional, prestant una atenció

especial als grups socials més desfavorits, elaborant itineraris de formació oberts,

flexibles i interconnectats, establint circuits per facilitar la informació i l’orientació

professional de les persones i desenvolupant accions de difusió per millorar la

valoració social de la formació professional.”

En forma d’esquemes, que consideren són suficientment clarificadors reproduint els

objectius i les mesures que es preveuen portar a terme referents a la informació i orientació

laboral (PGFPCAT, 2002:71-76)

Quadre 8: ÀMBITS GENERALS D’ACTUACIÓ C:

LA INFORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL ♦ Promoció de programes d’informació, orientació i formació que atenguin les necessitats de les petites empreses, dels treballadors i treballadores autònoms i de les empreses d’economia social per impulsar l’autoocupació i la creació d’empreses. ♦ Establiment dels circuits per facilitar la informació i orientació a les persones sobre: l’oferta formativa adequada als seus interessos i aptituds, la realitat del mercat laboral associat a aquesta oferta formativa, i les noves expectatives de formació i ocupació que poden sorgir, principalment en el marc de la Unió Europea. ♦ Realització de programes d’ajut als treballadors i treballadores per definir itineraris formatius adequats a les seves necessitats actuals preveient-ne de futures, de manera que puguin adaptar-se amb garanties d’èxit a les noves circumstàncies laborals al llarg de la seva vida activa. ♦ Desenvolupament d’accions de difusió per arrelar en la societat el prestigi social de la formació professional. ♦ Elaboració d’itineraris de formació oberts, flexibles i interconnectats que combinin aprenentatges formals i no formals, que permetin el desenvolupament de la carrera professional i l’aprenentatge permanent. ♦ Potenciació del paper de la informació, orientació i formació en la promoció i integració social dels grups desfavorits, garantint la igualtat d’oportunitats per a les dones i els homes, especialment pel que fa a persones de més de quaranta anys i als aturats i aturades de llarga durada. Font: Pla General de Formació Professional a Catalunya (2002:71) En aquest àmbit es preveuen dos programes d’actuació:

parca, en el seu article 2 el següent: “Es desplegaran les actuacions específiques que possibilitin l’orientació i la informació de l’alumnat”


Programa d’informació professional:

És un programa que concreta tres accions:

♦ Obtenció, processament i registre de la informació.

♦ Integració de la informació sobre formació i qualificació professional.

♦Transferència i publicitat als usuaris potencials.

Programa d’orientació professional:

El programa desenvolupa procediments d’identificació de capacitats, interessos i

qualificacions de les persones per orientar-les professionalment, desplega accions

següents:

♦ Formació d’orientadors de formació professional.

♦ Identificació de capacitats, interessos i qualificació per orientar els

demandants.

♦ Coordinació dels dispositius d’orientació.

♦ Desenvolupament d’accions de motivació de l’usuari.

6.2.- Mesures previstes de l’àmbit de la informació i orientació professional.

En els quadres següents, que reproduint, es pot relacionar cadascuna de les accions

previstes en el Pla General de la Formació Professional a Catalunya amb les sis mesures

que es preveuen en aquest àmbit:

Quadre 9: MESURES ÀMBIT D’ACTUACIÓ C: LA INFORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

“Definició d’un model d’informació i orientació professional. Organització d’un sistema que integri les dades sobre formació i qualificació

professional. Desenvolupament d’un pla d’informació i orientació professional.

Difusió del Sistema de formació i qualificacions professionals. Desenvolupament d’accions per millorar la percepció social de la formació

professional. Desenvolupament d’un programa d’accions formatives per als orientadors en

l’àmbit de la formació professional.” Font: Pla General de Formació Professional a Catalunya (2002:71)


Igualment es concreta una temporització de les diferents mesures, que difícilment es podrà

complir amb els terminis, donat el retard que en aquest moment ens consta que ja existeix.

L’ùltim quadre recull els objectius, la planificació i els òrgans competents per implementar

cadascuna de les sis mesures esmentades.

Quadre 10: MESURES SOBRE LA INFORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

MESURA

OBJECTIUS

PLANIFICACIÓ

ÒRGANS COMPETENTS

Definició d’un model d’informació i orientació professional

1. Garantir l’accés de la població a la informació i a l’orientació professional. 2. Interrelacionar els diferents dispositius existents. 3. Millorar l’ocupació.

1. Recollida d’informació dels diferents dispositius existents. 2. Anàlisi de les dades. 3. Definició i elaboració del model d’informació i orientació professional.

Departament d’Ensenyament Departament de Treball Altres administracions públiques Consell Català de Formació Professional

Organització d’un sistema que integri les dades sobre formació i qualificació professional

1. Disposar d’un instrument d’informació, com a suport a l’orientació i a l’ocupació. 2. Optimar els recursos disponibles. 3. Contribuir a la relació del Sistema de qualificacions amb el Sistema de formació professional.

1. Creació d’un grup de treball de caràcter interdepartamental. 2. Disseny i planificació d’un sistema que gestioni globalment la informació de les diferents bases de dades. 3. Establiment del procediment regulador d’aquesta sistema. 4. Establiment de convenis entre els diferents organismes i entitats implicats, per garantir el funcionament del sistema. 5. Interconnexió amb altres sistemes similars d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.



Desenvolupa-ment d’un pla d’informació i orientació professional

1. Facilitar a l’usuari l’accés a la informació sobre accions i processos de formació, qualificació i possibilitats d’inserció professional. 2. Promoure la participació de la població en els cursos de formació i accions de qualificació professional. 3. Orientar els usuaris en el seu procés de formació, qualificació, inserció i autoocupació.

1. Elaboració del pla. 2. Execució del pla. 3. Seguiment i avaluació de resultats.


Difusió del Sistema de formació i qualificacions Professionals

1. Informar la població en general del sistema de formació i qualificació professional.

1. Actualització de la informació. 2. Concreció del contingut de la informació. 3. Relació entre els col·lectius d’usuaris i el contingut de la informació. 4. Disseny del suport de la informació. 5. Planificació i execució de la difusió de la informació. 6. Seguiment i avaluació del procés i resultats.


Desenvolupa-ment d’accions per millorar la percepció

1. Millorar la valoració social de la formació professional.

1. Identificació dels principals factors que incideixen en la valoració social de la formació

Departament d’Ensenyament Departament de Treball


social de la formació professional

2. Promoure l’increment d’usuaris que participin en accions de formació professional.

professional. 2. Establiment d’estratègies per millorar la valoració. 3. Planificació i execució de les accions. 4. Seguiment i avaluació del procés i resultats.

Altres administracions públiques Consell Català de Formació Professional

Desenvolupa-ment d’un programa d’accions formatives per als orientadors en l’àmbit de la formació professional

1. Millorar el sistema d’orientació professional. 2. Actualitzar els coneixements i mètodes relacionats amb l’orientació i la inserció professional. 3. Interrelacionar el sistema d’informació amb el sistema d’orientació professional. 4. Potenciar l’intercanvi d’experiències i d’informació.

1. Definició dels aspectes bàsics del contingut del pla. 2. Identificació dels participants en la formació. 3. Identificació de les necessitats. 4. Planificació i execució de les accions. 5. Seguiment i avaluació dels resultats. 6. Reconeixement i registre de la formació.


Font: Pla General de Formació Professional a Catalunya (2002:75-76)

6.3.- El model d’informació i orientació professional. Segons el Pla General correspon al Consell Català de Formació Professional elaborar el

model d’informació i orientació, a partir de la recopilació dels recursos i dispositius existents

en aquest àmbit.

Inicalment estava previst desenvolupar aquesta acció durant els mesos de juliol-setembre

del 2003. Fins aquest moment no s’ha fet públic cap document al respecte, malgrat diposar

d’un primer informe sobre la recollida d’informació dels diferents dispositius existents

elaborat per un equip d’experts.


Les solucions que es proposen a l’estudi inèdit esmentat11, que hem pogut consultar,

proposen “inserir, fins al 20012 segons suggereixen les decisions de la Cimera de

Barcelona (març 2002), sistemes de formació continuada (“long life learning”) i sistemes

integrats d’orientació personal, educativa i professional en el marc de la formació

professional a tots els nivells”.

En aquesta línia aquestes solucions s’haurien de plantejar en el marc d’una doble dimensió

atenent a la “tipologia de la població atesa” i “l’organització de la intervenció orientadora”.

Recollint, pel seu interès, la proposta que es suggereix a la taula 32 de l’esmentat estudi12

“per optimitzar el desenvolupament d’un Pla d’Informació i d’Orientació Professional dirigit

específicament a tots els tipus i nivells de la Formació Professional” Rodriguez Moreno,M.L(2003): Taula 32: Algunes funcions detalles dels Equips d’orientació Professional

Objectius Accions Població que intervé (usuaris i professionals)

1. Acreditar i homologar

1. Coadjuvar a decidir sobre les convalidacions i les correspondències entre la Formació Professional específica, la Formació Professional Continua i l’experiència de persones que són excel·lents treballadors sense credencials o titulacions.

2. Tasques de mediació entre el sistema Integrat de

qualificacions i la corresponent Formació Professional per tal de sistematitzar i racionalitzar les relacions laborals que s’hi generen.

Alumnat Professorat Tutor d’escola Professorat o monitors

d’empresa Tècnics de l’Administració Tècnics de la Inspecció Sindicats

2. Accions escola i escola/empresa

3. Aportar i suggerir canvis i variacions curriculars en les matèries de formació per tal que l’estudi aporti significat a l’alumne; de tal manera que aquest pugui comprendre la relació entre la preparació acadèmica i les qualificacions professionals que posteriorment s’exigiran en el món del treball.

4. Col·laboració amb els professorat tutor o tutor d’empresa

per tal de definir amb senzillesa les competències clau i transversals mínimes exigides en el treball. Competències que variaran en funció dels canvis dels oficis i de les professions.

Professorat Tècnics de disseny Curricular

d’F.P. Tècnics i professorat de

Formació Ocupacional Monitors d’Empresa Administració

3. Didàctica de les competències

5. Proposta de procediments didàctics i metodologies modernes i globalizadores per al desenvolupament de les competències transversals i bàsiques ( employability skills) en col·laboració amb els equips de formadors.

6. Construcció de senzills i intel·ligibles instruments de

medició i d’avaluació de l’assoliment de dites competències ( tant a nivell individual com a nivell institucional).

Professorat Professors amb l’especialitat

de Pedagogia i /o Psicopedagogia

Experts en medició i avaluació

4. Relacions amb l’Administració

7. Anàlisi comparativa dels resultats i dels processos d’orientació professional i d’informació professional de la resta de Comunitats Autònomes, de la resta de l’Estat o d’altres països de la Unió Europea.

8. Avaluació de les tasques fetes cada tres cursos i aplicació de

metodologies d’action research per a motivar al professorat (d’escola i d’empresa).

Responsables de Serveis d’Orientació i d’Inserció

Pedagogs investigadors Professorat de diferents nivells

(teoria i pràctica, tallers, laboratoris, inclosos)

11 Rodríguez Moreno, M.L i Gallego Matas, S (2003:98) 12 Rodríguez Moreno, M.L i Gallego Matas, S (2003:101)


TERCERA PART: LA TRANSICIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU DE FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA AL MÓN LABORAL EN L’ENTORN DE LES COMARQUES GIRONINES. CAPÍTOL 7. JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA I METODOLOGIA EMPRADA 7.1.- Justificació i objectius a.- Justificació La recerca ha tingut com a objectiu general analitzar l’organització actual de l’orientació

professional en els centres de Formació Professional reglada de les comarques gironines a

través de les percepcions del propi professorat implicat i les valoracions dels alumnes

sobre l’ajuda que reben per construir els seus itineraris professionals i sobre la transició al

treball.

b.- Objectius específics de la recerca. ♦ Conèixer de forma directa la planificació i el contingut de l’orientació professional en els

cicles formatius de formació professional dels Instituts de les comarques gironines.

♦ Disposar d’elements d’informació sobre l’orientació professional que reben els alumnes

dels cicles formatius, per tal d’oferir una millora dels dispositius actuals d’informació,

orientació i inserció professional en els centres educatius de formació professional reglada

de les comarques gironines.

♦ Contrastar les diferents formes de gestionar les ofertes i demandes de feina que arriben

als centres educatius de l’entorn gironí que imparteixen formació professional reglada.

♦ Extreure unes conclusions sobre possibles millores en els àmbits de la planificació i

l’organització de l’orientació professional i gestió d’una borsa de treball en els centres de

formació professional reglada.

7.2.- Metodologia del treball de camp. En el disseny de la investigació, com a guia per a l’experimentació i la recopilació i anàlisi

de les dades, partim de la delimitació del tema d’estudi en tres grans blocs, d’acord amb

els objectius abans esmentats i referits sempre a l’entorn més proper de les comarques

gironines:


A) L’orientació professional actual en els cicles formatius.

B) Les mesures adoptades per part del centre per a la inserció professional i la transició al

treball dels alumnes que cursen cicles formatius.

C) Les formes de gestió de la borsa de treball en un Institut que imparteix Formació

Professional Reglada.

S’ha intentat, en tot moment, cercar una informació més qualitativa que quantitativa

mitjançant enquestes a alumnes, entrevistes individuals o en grup a professors sobre un

qüestionari predeterminat, per esbrinar els principals encerts i les febleses de l’orientació

professional que reben els alumnes que cursen actualment cicles formatius. El treball de

camp s’ha efectuat en base als continguts de les enquestes als alumnes i qüestionari

d’entrevista a professors, que s’adjunten als Annexos I i II.

Quadre 11: Fases del disseny de la recerca.

Delimitació dAn

Selecció de l

Delimitació del tema d’estudi

Disseny i contrastació de:

• Enquestes als alumnes. • Guió d’entrevista als professors.

Selecció de la Mostra

• Contacte amb la Direcció dels Centres.

• Lliurament de la documentació.

Realitzaciód’alumnes

famíl

PROFESSORS

Realització d’entrevistes a Professors de diferents centres i

especialitats docents.

_____________L’orientació profe

ALUMNES

de l’enquesta per grups de diferents centres i ies professionals.

el tema d’estudi àlisi est

a M

adística

ESTABLIM

I POS

___________________________________ssional de l’alumnat dels cicles formatius...

Anàlisi del contingut

RESULTATS

ENT DE CONCLUSIONS

TERIOR VALIDACIÓ.

_________________________________ (Florentino Sanz García) - 49 -

7.3. El context de la formació professional reglada de les comarques gironines. L’entorn demogràfic, productiu i social de les comarques gironines configura un mercat de

treball específic, que cal analitzar, almenys de forma somera, per emmarcar l’entorn socio-

econòmic més proper al que va destinada i respon la formació professional en aquest

segment d’ensenyaments professionalitzadors reglats.

Segons dades del padró municipal d’habitants referides a 1-1-2003 les comarques

gironines té una població censada de 619.692 habitants13, que representa un 9,24% del

total de la població de Catalunya (6.704.146 habitants).

Demogràficament, a partir del creixement econòmic de la segona meitat dels anys noranta,

s’ha registrat un augment demogràfic considerable i superior al conjunt de Catalunya,

especialment a les comarques costaneres, el Gironès i Pla de l’Estany.

En valors absoluts la població de principi dels anys noranta superava molt lleugerament el

mig milió d’habitants (1991: 509.628 habitants)

Aquest comportament demogràfic es deu fonamentalment a l’augment de la immigració

exterior (procedent principalment del continent africà) i la immigració interior (originària

d’altres zones de Catalunya i de l’Estat espanyol).

De la variació experimentada en les xifres de població absoluta de les comarques gironines

en els últims tres anys (2000-2003) augment de 54.093 habitants, el component migratori

ha aportat 9.438 immigrants de l’exterior i 14.830 de la immigració interior14.

Aquesta realitat fa que Girona és la demarcació catalana que compta amb un volum de

població immigrant exterior més alt. El 2001 hi havia a les comarques gironines poc més de

40.000 residents estrangers (un 7% de la població total), dada superior al 4,4% del conjunt

de Catalunya (280.000 estrangers)

Les projeccions i perspectives de creixement preveuen una caiguda de la població en els

propers anys del 3,8% que donaria a l’any 2010 un registre total de 557.824 habitants15.

13 BOE núm.. 304 de 20-12-2003-12-27. 14 Dades provincials de “Anuario Social de España”. Accessible a www.estudis.lacaixa.es/anuariosocial


a).- Indicadors d’activitat, ocupació i atur.

La demarcació de Girona actualment té una població activa (persones que tenen feina

remunerada o en busca) d’uns 264.500 actius amb increments en els últims anys entre

2,8% i 3,90% que corresponen a una fase d’expansió econòmica, amb una taxa d’activitat

alta al voltant del 73,3% (quocient entre població activa i la població total de més de 16

anys).

L’estructura per edats de la població gironina no difereix substancialment de la del conjunt

de Catalunya, ja que presenta la següent estructura: un 15,8% té menys de 15 anys, un

12,3% està entre 16 i 24 anys, un 31,4% de 25 a 44 anys, un 22,6% entre 45 i 64 anys i,

finalment, un 17,9% té més de 65 anys. En els quadres següents es recullen l’evolució les perspectives de dades socio-

econòmiques més significatives i la comparació amb el conjunt de Catalunya.

Quadre 12: Població i activitat a Girona i a Catalunya. 1981-2010

(Valors absoluts en nombre de persones i taxes de variació i pesos en percentatges)

Valors absoluts Girona Catalunya

Variació Girona Catalunya

Percentatges Gir/Cat.

Població total 1981 467.000 5.956.414 7,80% 1986 488.342 5.978.638 4,60% 0,40% 8,20% 1991 509.628 6.059.494 4,40% 1,40% 8,40% 1996 530.631 6.090.040 4,10% 0,50% 8,70% 2001 579.650 6.361.365 9,20% 4,50% 9,10% 2010 557.824 6.385.226 -3,80% 0,40% 8,70%

Població activa

1997 243.300 2.691.000 9,00% 1998 241.800 2.701.000 -0,60% 0,40% 9,00% 1999 248.600 2.683.600 2,80% -0,60% 9,30% 2000 254.500 2.716.000 2,40% 1,20% 9,40% 2001 264.500 2.712.100 3,90% -0,10% 9,80% 2010 262.538 2.976.682 -0,70% 9,80% 8,80%

Font: Jordi Vilaseca i Joan Torrent en Cambra de Comerç: Girona 2010 (2003:159)

Per tenir una radiografia de la situació del mercat de treball a les comarques gironines cal

analitzar l’estructura de les empreses gironines i els principals sectors d’activitat

econòmica.

15 Cambra de Comerç de Girona (2003: pàgina 159)


El panorama empresarial gironí en una anàlisi actual16, a l’igual que la resta de Catalunya,

“està configurat majoritàriament per micro empreses (sense assalariats o entre 1 i 5

treballadors) que representen el 88,3% de totes les empreses de la demarcació. Les petites

i mitjanes empreses (entre 5 i 100 treballadors) representen poc més del 10% de les

empreses de Girona, mentre que les grans empreses (més de 100 treballadors) presenten

un percentatge gairebé imperceptible (un 0,29%) amb 145 empreses que compleixen

aquesta condició, de les quals només 10 tenien més de 500 treballadors el 2002”.

Quadre 13: Empreses de Girona, Catalunya i Espanya per nombre de treballadors. Any 2002 (Valors absoluts en unitats)

Sense Asalariats

De 1 a 5

De 6 a 9

De 10 a 19

De 20 a 49

De 50 a 99

De 100 a 499

Més de 500

Total

Barcelona 210.333 133.676 20.065 14.386 8.697 2.413 1.723 280 391.573 Girona 24.084 20.246 2.829 1.734 958 230 135 10 50.226 Lleida 14.180 11.500 1.464 923 512 114 69 4 28.766 Tarragona 21.696 18.074 2.229 1.468 818 190 122 11 44.608 Catalunya 270.293 183.496 26.587 18.511 10.985 2.947 2.049 305 515.173 Espanya 1.425.332 988.678 131.666 89.840 50.595 13.468 9.466 1.281 2.710.326


Aquesta estructura empresarial, en opinió del professor Joan Torrent17, al referir-se a les

possibilitats i el futur de la innovació a la demarcació, fa que “la manca de grans empreses

condiciona els efectes arrossegament que aquestes organitzacions tenen sobre la resta del

teixit productiu" i "tot sembla indicar que el futur de la innovació a la demarcació passa per

l’establiment d’una veritable xarxa d’innovació configurada entre els diferents actors que

incideixen en el procés dinàmic d’aplicació econòmica del coneixement”.

Pel que fa a l’estructura dels sectors econòmics, les comarques gironines presenten un

model de creixement econòmic basat en l'especialització productiva de baix i mitjà valor

afegit, bàsicament una indústria manufacturera, sobretot alimentària i uns sectors

importants de la construcció i l’activitat de serveis, amb un pes considerable del turisme i el

comerç.

D’un total de 26.317 empreses existents a l’any 2001 censades oficialment un 67’86 % eren

del sector serveis, un 16’79 % dedicades a la construcció, un 13’31 % al sector industrial, i

un 1’57 del sector agrari, que ocupaven respectivament el 61’18 %, 12’60%, el 23’34 % i

0’65 % del total de 192.086 treballadors de la demarcació, com es pot veure en el quadre

següent. 16 Cambra de Comerç de Girona (2003:pàg.136).


Quadre 13: Província de Girona: estructura empresarial per sectors, nombre d’empreses i treballadors segons sexe (Any 2001)

TREBALLADORS/RES

SECTORS

ECONÒMICS

Nombre

D’EMPRESES

Nombre de

TREBALLADORS HOMES DONES

NO CONSTA

SEXE

AGRARI 414 1.249 940 307 2 INDüSTRIA 3.504 44.837 29.761 14.955 121 CONSTRUCCIO 4.421 24.208 22.183 1.961 64 SERVEIS 17.861 117.519 55.223 62.095 201 NO CONSTA 117 4.273 2.893 1.366 14

TOTAL 26.317 192.086 111.000 80.684 402 Font: Tresorería Gral. de la Segurietat Social a Girona a 31/12/2001

Respecte a les taxes d’atur (relació entre el total de persones aturades i el total de

persones actives) han disminuït sensiblement en els últims anys i es mouen entre el 2’4 %

d’atur registrat i 6’93 de l’atur estimat en l’Enquesta de Població Activa (EPA 2n Trimestre

del 2004), inferior a les taxes de Catalunya (9’21 %) i l’Estat Espanyol (10’93%). No

obstant s’aprecien algunes bosses de desocupació contra les quals s’ha de lluitar, com són

l’atur femení, que dobla el masculí (un 8’7 % el 2001, davant del 4’7 % de taxa d’atur

masculí i a l’EPA-2n Trimestre 2004 es manté la taxa d’atur masculí en 4’81 mentre la

femenina és del 9’64 %) a la vegada que cal posar de manifest la persistència de l’ocupació

de temporada en alguns sectors d’activitat tant significatius com el del turisme.

La taxa d’atur és més alta en els nivells de qualificacions més baixes i en les activitats poc

intensives en coneixements, com el comerç i el turisme, que al mateix temps tenen

desajustaments en una àmplia demanda de treball que resta vacant.

En el gràfic següent es pot comprovar comparativament l’atur registrat a Girona i Catalunya

per nivell d’estudis i sectors d’activitat18.

La coexistència de col·lectius amb problemes d’inserció al mercat de treball i al mateix

temps l’existència de llocs de treballs vacants ha estat posada de manifest en diversos

estudis i enquestes de la patronal Pimec-Sefes (2002 i 2004)

En particular es reclama la necessitat de tècnics i professionals especialitzats, per la qual

cosa s’afirma que “el principal repte del mercat de treball gironí, doncs, sembla ser la

17 Cambra de Comerç de Girona (2003:pàg.136). 18 Més informació respecte a la fluctuació de l’ocupació a les Comarques Gironines, es pot consultar en “L’Observatori Mercat de Treball de Girona” núms 1 (Primer Trimestre 2003) i núm 2 (Tercer Trimestre 2003).


necessitat d’afegir més valor formatiu i habilitats als coneixements tècnics demandats per

l’oferta productiva, per tal de que augmentin la productivitat de la seva feina i del conjunt

de tota l'organització” segons opinió generalitzada a l’estudi Girona 2010 patrocinat per la

Cambra de Comerç (2003: pàgina 30)

Quadre 14: Atur registrat Província de Girona i Catalunya, per nivell d’estudis, sector d’activitat i categoría professional 2001 (Valors absoluts en persones i pesos sobre el total de cada territori en percentatges)

Valors absoluts Percentatges Girona Catalunya Girona Catalunya Nivell d'estudis Sense estudis 20 103 0,10% 0,10% Estudis primaris 744 3.531 5,40% 2,10% Certificat escolar 5.354 68.737 39,10% 40,00% EGB 4.958 55.465 36,20% 32,20% BUP 1.277 17.941 9,30% 1 0,40% FP 723 14.980 5,30% 8,70% Tècnic grau mitjá 283 4.949 2,10% 2,90% Tècnic grau superior 342 6.311 2,50% 3,70% Total 13.702 172.016 100,00% 100,00% Branca productiva

Agricultura i pesca 143 1.135 1,00% 0,70% Extractives, energia i aigua 69 791 0,50% 0,50% Indústria manufacturera 2.900 46.743 21,20% 27,20% Construcció 1.046 13.807 7,60% 8,00% Comerç i reparacions 2.321 24.667 16,90% 14,30% Hoteleria 2.754 12.810 20,10% 7,40% Transport i comunicacions 456 4.983 3,30% 2,90% Mediació financera 157 1.516 1,10% 0,90% Immobiiiáries i serveis empresarials 1.667 31.351 12,20% 18,20% Administració pública 409 4.291 3,00% 2,50% Educació 226 3.400 1,60% 2,00% Sanitat i serveis socials 377 4.784 2,80% 2,80% Serveis personals 694 9.047 5,10% 5,30% Sense ocupació anterior 483 12.690 3,50% 7,40% Grups professionals Directius, administració i empresa 153 2.903 1,10% 1,70% Tècnics, professionals, cientifics i intel.lectuals 476 8.677 3,50% 5,00%

Tècnics i professionals de suport 671 11.933 4,90% 6,90% Empleats administratius 2.050 30.235 15,00% 17,60% Treb. Serveis restauració, personals i comerç 3.661 31.309 26,70% 18,20%

Treb. Qualificats agraris i pesquers 132 1.069 1,00% 0,60% Treb. Manufactures, construcció i mineria 1.592 20.483 11,60% 11,90% Operadors d'instal.lacions i maquinária 1.373 17.603 10,00% 10,20% Treballadors no qualificats 3.594 47.794 26,20% 27,80%



El dèficit futur de llocs de treballs a la demarcació de Girona es pot calcular en l’horitzó del

2015, segons la previsió de PIMEC-SEFES (2004) entre 40.000 i 50.000 persones i

correspon bàsicament als sectors de tècnics i professional especialitzats de l’àrea

comercial de la maquinària, el transport i de la construcció.

A tall d’il·lustració es recullen les últimes dades de llocs de treball vacants a la demarcació

de Girona.

Quadre 15:

_________________________________________________________________________

Font: PIMEC-SEFES: Documentació Forum Girona, Formació i Ocupació (2004:32).

Personalment, considerem que els dèficits formatius que recullen els estudis citats de la

patronal PIMEC-SEFES són parcials al no considerar la demanda d’ocupació a les

comarques gironines d’un sector tant important com l’Administració Pública (tant estatal,

autonòmica i local) que demanda un important nombre de persones formades en sectors

tant rellevants com l’educació, la sanitat i la justícia.

b) L’oferta de formació professional reglada.

El funcionament del mercat de treball té una relació directa, en part, amb el sistema de

generació i difusió del coneixement i aquest contribueix a mantenir principalment els llocs


de treball qualificats d’una societat que cada vegada més s’acosta a una economia ara

anomenada del coneixement.

Determinats estudis empírics efectuats recentment a les comarques gironines afirmen “que

el desenvolupament de l’economia i la societat del coneixement està íntimament vinculat al

progrés educatiu de la població“. 19

Actualment el nivell formatiu acabat majoritàriament per part de la població ocupada de les

comarques gironines són els estudis mitjans, amb un 86’4 % del total d’ocupats a l’any

2001, que contrasta amb els estudis predominants de l’ocupació a principis dels anys

noranta (any 1990: 49’5 % de llocs ocupats per analfabets, sense estudis o amb estudis

primaris). Es pot veure l’evolució en el gràfic següent, on ressalta un percentatge baix dels

nivells educatius superiors (6’6 % el 2001) que és inferior a les mitjanes catalana i

espanyola que estan al voltant de l’11 % en el mateix any.

Quadre 16: Ocupació, atur i formació a la demarcació de Girona

1990

2001 OCUPACIÓ 1970 1980 1995 Analfabets, sense estudis o est.primaris 148.630 122.790 104.790 75.710 17.500 Estudis mitjans o anteriors als superiors 17.490 49.520 99.750 123.650 215.460 Estudis superiors 1.990 4.300 7.230 10.200 16.430 Total 168.120 176.620 211.780 211.420 249.380 Percentatges sobre el total Analfabets, sense estudis o est.primaris 88,4% 69,5% 49,5% 35,8% 7,0% Estudis mitjans o anteriors als superiors 10,4% 28,0% 47,1% 58,5% 86,4% Estudis superiors 1,2% 2,4% 3,4% 4,8% 6,6% Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Canvi absolut 1980-70 1990-80 1995-90 2001-95 2001-70 Analfabets, sense estudis o est.primaris -25.840 -18.000 -29.080 -58.210 -131.130 Estudis mitjans o anteriors als superiors 32.030 50.230 23.900 91.810 Estudis superiors 2.310 2.930 2.970 6.230 14.440 Total 8.500 35.160 -360 37.960 81.260 Taxa d’atur

Analfabets, sense estudis o est.primaris 0,2 % 3,3 % 4,9 % 12,8 % 10,6 % Estudis mitjans o anteriors als superiors 0,2 % 6,4 % 7,1 % 14,0 % 5,9 % Estudis superiors 0.0 % 5,3 % 3,1 % 4,3 % 3,6 % Total 1,9 % 4,2 % 5,9 % 13,1 % 6,1 %

197.970


En aquest context la importància de l’oferta formativa dels estudis professionalitzadors, en

els tres subsistemes de la formació professional, es manifesta com un punt estratègic per

superar els dèficits en el desenvolupament de l’economia del coneixement a les comarques

gironines, que és clarament millorable.

19 Cambra de Comerç de Girona (2003:pàg.191).


En el nostre estudi, referit exclusivament a la formació professional reglada, cal analitzar si

l’oferta i la demanda formatives estan relacionades i quins són els sectors econòmics amb

dèficits més significatius de personal qualificat.

Globalment, el nombre d’alumnes que cursen Formació Professional reglada a la

demarcació de Girona, actualment està al voltant de quatre mil sis-cents alumnes (Curs

2003-04 : 4.623 alumnes) que s’haurà incrementat lleugerament el curs 2004-05 (previsió

de 5.022 alumnes) i que té com a repte, en opinió dels responsables polítics d’Educació a

Catalunya, arribar als deu mil alumnes en els propers anys, si Catalunya globalment passa

dels 65.00 alumnes actuals de F.P reglada als 100.000 previstos o desitjats.

Com es pot veure aquest augment suposaria passar de representar actualment el 7 % dels

alumnes de Formació Professional reglada a Catalunya a un 10 % aproximadament.

En el total de població en edat de 16 a 24 anys, en la demarcació de Girona, la població

que cursa F.P. reglada suposa un 6’06 % aproximadament.

De les 22 famílies professionals que integren actualment la Formació Professional Reglada

pràcticament totes estan representades a les comarques gironines amb cicles formatius de

grau mitjà i superior i suposa al voltant d’un 45 % de l’oferta total de cicles dissenyats.

No és aquest el lloc per determinar si la distribució territorial del mapa escolar de cicles

formatius ha estat encertada o no i si la planificació futura hauria de redefinir ubicacions

d’alguns dels cicles formatius i crear nous edificis i centres integrats amb estudis de F.P.

No obstant el que és evident en els últims anys és el desequilibri en la demanda

d’especialitats per part dels possibles nous alumnes i l’oferta que fan territorialment els

centres d’F.P. de la demarcació de Girona.

En el present curs, segons declaracions a la premsa20 del Director dels Serveis Territorials

d’Educació a Girona, existeix un dèficit de l’oferta formativa en una quinzena de cicles

formatius (10 de grau mitjà) amb una saturació especialment greu a la ciutat de Girona, on

les preinscripcions doblen les vacants. En total uns 600 alumnes no han pogut tenir plaça

escolar en el cicle formatiu de F.P, que han escollit com a primera opció. 21

20 Diari de Girona del 14-6-2004, pàg 21 21 Els cicles amb excés de preinscripcions al curs 2004-2005 han estat:


L’oferta d’FP reglada a les comarques gironines es completa amb els Programes de

Garantia Social destinats a joves majors de 16 anys sense titulació amb unes 300 places

de formació professional elemental, de les quals 150 són dels Plans de Transició al Treball

(PTT) , 93 de Transició per el Treball ( TxF) i 57 d’altres ofertes similars.

c) El dèficit formatiu de la població ocupada a les comarques gironines.

El desajust entres les necessitats de mà d’obra qualificada per part de l’empresa i la

preparació de la població ocupada s’ha posat de manifest en la major part de simpòsiums i

fòrums que en els últims anys tracten d’analitzar l’actual mercat laboral a Catalunya.

Pel que respecta a les comarques gironines l’estudi de PIMEC-SEFES (Girona 2004:36)

arriba a “un primer resultat de síntesi important: actualment, l’estructura formativa de la

població gironina en edat de treballar no s’adequa a les necessitats de contractació de les

empreses. Així, mentre que el 67’3 % de la població té estudis bàsics, obligatoris i d’FP1,

les necessitats de contractació de les pimes se situen més de 9 punts percentuals per sota

(57’9 %)”.

En el quadre següent recollim dades de la situació actual de formació de la població

ocupada a les comarques gironines, per nivell d’estudis, referides a l’any 2001.

Aquesta distribució de la població ocupada ha millorat enormement si es compara amb

dècades anteriors als anys noranta (per exemple el 1970 el primer nivell de formació indicat

representava un 88’4 % de la població ocupada i un 49’5 % l’any 1990), no obstant

actualment es considera insuficient per afrontar un desenvolupament econòmic-social que

s’ha de fomentar en els eixos de la societat del coneixement, on la formació del capital

humà és un element clau i estratègic.

- De grau mitjà: Gestió Administrativa, Electromecànica de Vehicles, Carrosseria, Estètica

personal i decorativa, Cures Auxiliars d’Infermeria, Farmàcia, Conducció d’activitats físico-esportives i Explotació de sistemes informàtics.

- De Grau Superior: Educació Infantil, Anàlisi i control, Administració i finances, Administració i Sistemes informàtics, Animació d’activitats físiques i esportives.


Quadre 17: Ocupació i formació a les

Comarques Gironines. Any 2001

Estudis

Nombre d’ocupats

% sobre total ocupats Analfabets, sense estudis o estudis primaris.

17.500

7 %

Estudis mitjans o anteriors a superiors

215.460

86’4 %

Estudis Superiors

16.430

6’6 %

TOTAL

249.380

100 %

Elaboració pròpia. Font: Dades INE.

És de ressaltar el fet que el nivell educatiu superior encara representava percentatges

d’ocupació relativament baixos (6’6 % l’any 2001) si es compara amb la mitjana catalana o

espanyola (al voltant del 11 %) o amb les taxes mitjanes europees que arriben al 15 % .22

Una explicació d’aquesta situació es pot cercar en la presència a les comarques gironines

de branques productives de valor afegit mitjà o baix que fa focalitzar l’oferta d’ocupació en

nivells formatius mitjans o baixos.

Si partint que l’economia de la demarcació de Girona es troba a mig camí entre l’economia

industrial i de serveis i la nova economia basada en el coneixement, no és aventurat pensar

en un procés de transició d’uns anys que requerirà més formació de tots els agents socials

econòmics i laborals.

Quantificar la possible demanda de formació per sectors econòmics o segments productius

ha estat un dels exercicis de prognosi de la patronal PIMEC-SEFES en base a l’evolució de

les contractacions en les pimes en els últims anys.23 Respecte a les necessitats de la formació professionalitzadora de nivell superior (FP2

i cicles de Grau mitjà) s’afirma a l’Informe de l’any 2004 (pàg 25) que “es revela com el

col·lectiu més deficitari de l’economia gironina, atès que les contractacions de les empreses

representen el 15 % del total, mentre que el pes de les persones en edat de treballar amb

aquest nivell formatiu no arriba al 6 % (5’8 % el 2003) “.

22 Cambra de Comerç (2003:191) 23 Aquest criteri considerem que no inclou tota la demanda de treballadors i professionals, com ja hem comentat, i caldria agafar aquests resultats exclusivament com indicis o tendències de futur de les pimes.


“Això, amb una visió de llarg termini, fa preveure un dèficit futur proper a les 40.000

persones a les comarques gironines. Aquest dèficit s’incrementa d’11.000 persones si es

consideren els cicles formatius de Grau Superior, atès que les necessitats de contractació

poden arribar al 2’4 % del total, mentre que la població gironina amb edat de treballar en

aquest segment tot just arriba al 0’1 % del total.”

Considerem que l’encaix entre la demanda de formació professional i les necessitats del

teixit productiu obliga a intensificar els processos d’orientació professional dels joves, de tal

manera, que es faci compatible els seus desitjos personals i formatius amb les necessitats

del món social i laboral més proper.

Per altra banda, no cal només potenciar la formació professional inicial reglada (cicles

formatius) destinada majoritàriament als joves, sinó que és urgent la complementarietat i

coordinació d’aquesta amb els altres dos subsistemes de la formació professional,

l’ocupacional i la contínua, que han de contribuir, de forma important, a millorar el nivell de

competències professionals de tota la població jove i adulta al llarg de tota la vida activa.


CAPÍTOL 8. ANÀLISI DELS RESULTATS DEL TREBALL DE CAMP I CONCLUSIONS.

8.1. Recollida de la informació i població consultada

En funció dels objectius a assolir en cadascú dels tres blocs d’estudi esmentats es va

considerar oportú escollir la mostra objecte de l’enquesta per tenir present la diversitat de

centres públics de formació professional reglada segons la seva ubicació i grandària, així

com una mostra representativa de les diferències famílies professionals i dels dos grups

dels cicles formatius.

La composició de la mostra d’alumnes enquestats ha estat de 317 alumnes de sis centres

de F.P. corresponents a 19 cicles formatius (12 de Grau Mitjà i 7 de Grau Superior) de 15

famílies professionals.

Les característiques dels alumnes és lògicament homogènia respecte a l’edat,

(majoritàriament de 16 a 18 en els Cicles de Grau Mitjà i de 18 a 21 en els de Grau

Superior), i pràcticament paritària pel que fa a la distribució per sexes, malgrat el predomini

d’homes sobre dones en els cicles de grau mitjà enquestats.

S’han enquestat alumnes de l’últim curs dels cicles formatius escollits i propers, per tant, a

la realització de la formació en el Centre de Treball (FCT) i la primera inserció laboral.

La major part de la informació dels alumnes s’ha recollit durant els mesos de Gener a Abril

del 2004, amb l’excepció de la mostra i la contrastació inicial que es va efectuar en

desembre del 2003.

Respecte a l’entorn geogràfic i composició social dels enquestats no existeixen grans

diferències entre el centres seleccionats, donat que alguns d’aquests recullen població

escolar que procedeix de les diferents comarques gironines a l’ofertar en alguns casos

famílies professionals per un àmbit supracomarcal.

En el quadre següent es resumeixen les dades principals de la composició de la mostra

dels alumnes enquestats.


Quadre 18: Característiques dels alumnes enquestats

Gènere Edat (anys) Cicles

Alumnes

Homes Dones 16-18 19-21 +22

GRAU MITJÀ

205

145

60

169

31

5

GRAU

SUPERIOR

112

40

72

2

67

43

TOTALS

317

185

132

171

98

48

% 100 58,36 % 41,64 % 53,94 % 30,92 % 15,14 %

La mostra enquestada representa un 7,15 % del total d’alumnes matriculats en Cicles

Formatius de Formació Professional en Centres Públics de les comarques gironines, que

suposa un 7,8% dels alumnes de C.F. de grau mitjà i 6,19% dels que cursen cicles

formatius de grau superior.

Respecte al professorat entrevistat majoritàriament han estat els responsables en els

Instituts de la Coordinació de la Formació Professional, tutors de FCT i professors de FOL,

per la qual cosa les seves característiques de titulació i especialització docent és

heterogènia.

En total s’han entrevistat vint professors, dels quals nou ocupaven el càrrec de Coordinació

de FP, Sotdirector o cap d’estudis de FP, cinc eren professors i Tutors de FCT, quatre

professors de FOL i dos d’altres especialitats, que considerem han aportat fonts

d’informació rellevants per estar coneixedors directes de les qüestions plantejades.

També s’han contrastat els resultats de les enquestes i la valoració de les entrevistes amb

dos EAPs, la Coordinadora territorial d’Educació a Girona del Servei Escola-Empresa i dos

professors responsables dels cursos de Garantia Social a Girona.

El nombre total de centres públics de les comarques gironines que imparteixen cicles

formatius de F.P. són 26 durant el curs 2003-2004 i el nombre d’alumnes matriculats és de

4.434, dels quals 2.625 alumnes (59,20% del total matriculats) cursen CF Grau Mitjà i 1.809

alumnes (40,80% del total matriculats) Cicles Formatius de Grau Superior. S’imparteixen un


total de 26 C.F.Grau Mitjà i 32 de C.F. Grau Superior corresponen a 18 famílies

professionals.24

La mostra representa respecte a aquests totals un 7,15% dels alumnes i es considera un

percentatge que és suficient per la quantia donada l'homogeneïtat de les respostes dels

enquestats.

A partir de les primeres enquestes i entrevistes s’ha constatat que no existeixen diferències

qualitatives molt significatives respecte a les respostes a les principals qüestions objecte

d’estudi. Podem concloure, per tant, que el nombre de centres, alumnes i professorat que

conformen la mostra consultada és suficient per a garantir la significativitat en l’anàlisi

estadística de les dades i les conclusions assolides.

8.2.- Criteris de presentació dels resultats

La presentació de tots els resultats que es deriven de les enquestes als alumnes i de les

entrevistes amb els professors resultaria una tasca feixuga i alhora de difícil comprensió,

donada l’existència de 63 variables en les enquestes dels alumnes i 26 preguntes obertes

en el qüestionari utilitzat en les entrevistes amb el professorat.

Davant de la necessitat d’extreure unes conclusions clares i vàlides de la consulta

efectuada s’imposa una selecció dels aspectes més rellevants de la informació recollida i

efectuar per separat una anàlisi descriptiva dels resultats estadístics, que es complementa

amb els diferents tipus de gràfics que s’en deriven, i per altra banda la presentació de les

opinions significatives de les aportacions del professorat en cadascú dels tres grans blocs

esmentats objecte d’estudi.

8.3.- Percepcions dels alumnes enquestats

La anàlisi dels resultats de les enquestes dels alumnes s’agrupa en els cinc blocs de

qüestions següents:

a) Coneixement professional i motivació per part de l’alumne per triar la professió que està

cursant.

24 Dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Servei d’Estadística i Documentació de la Subdirecció General d’Estudis i Organització. Accessible a http://www.gencat.net/ense.


b) Qualitat i procedència de l’orientació professional que està rebent l’alumne.

c) Ajuda que necessitaria l’alumne per cercar feina de la professió que està cursant.

d) Valoració de la informació sobre ofertes i demandes de feina que facilita el centre

educatiu actual.

e) Interès per utilitzar en el futur una possible borsa de treball “on line” del centre escolar.

A continuació, de forma resumida, s’exposen els resultats obtinguts en cada bloc de

qüestions i es comenten alguns dels aspectes més significatius.

a.- Motivació i coneixement professional.

La percepció de l’alumne respecte al coneixement de la professió que ha triat cursar, en

general considera que aquest era suficient (63% de les respostes) i una quarta part dels

enquestats (26%) considera que era insuficient o molt deficient i només un 11% respon que

era molt bo. No existeixen diferències significatives ni per cicles formatius ni per centres

escolars.

Ressaltem que el major nombre de valoracions insuficients i molt deficients corresponen a

alumnes que estan cursant cicles formatius de grau mitjà de les famílies professionals

d’electricitat-electrónica i manteniment-serveis a la producció, probablement degut a les

característiques de l’alumnat i en alguns casos concrets a què s’han vist obligats a cursar

una especialitat que inicialment no havien triat.

Gràfic 1: Coneixement professional a l'iniciar el cicle formatiu cursat

11%

63%

23%

3%

Suficient

InsuficientMolt bo

Molt deficient

Respecte a la motivació principal per elegir la professió cursada, més de la meitat dels

alumnes enquestats (69%) respon que és per vocació i per considerar que li agrada la


professió com a primera resposta i en segon lloc per “guanyar-se la vida”, les restants

propostes són minoritàries.


G r à f ic 2 : Q u a l i t a t d e l 'o r ie n ta c ió p r o f e s s io n a l d e l a lu m n e s d e ls c ic le s fo r m a t iu s

M o lt b o n a2 5 %

S u f ic ie n t5 9 %

In s u f ic ie n t1 5 %

M o lt d e f ic ie n t1 %

No existeixen diferències significatives per cicles ni famílies professionals i ressalta que

pràcticament cap de les respostes consideri dintre de les tres motivacions principals per

elegir la professió, el prestigi social d’aquesta (en alguns casos de cicles formatius de grau

mitjà s’ha tingut que explicar el significat d’aquesta expressió).

68%

Gràfic 4 :Raons per triar la professió del cicle formatiu que es cursa (1ª opció)

4%6%

0%2%

20% Per vocacióGuanyar-mela vida

Raons familiars Altres

No tenir altresopcions

Prestigisocial

b) Qualitat de l’orientació professional rebuda. Més de la meitat (59%) dels alumnes enquestats responen que és suficient l’orientació

professional que estan rebent dins del cicle formatiu que cursen i una quarta part (25%) la

considera molt bona.

El 15% que considera que és insuficient coincideix bàsicament amb dos grups d’alumnes

de cicles formatius de grau mitjà de les famílies professionals d’electricitat-electrònica i

manteniment i serveis a la producció de dos dels centres enquestats, que, per altre part,

manifesten en altres respostes un cert descontent amb la formació l’atenció tutorial que

estant rebent

Si obviem aquesta circumstància puntual, es pot afirmar que majoritàriament la percepció

que té l’alumne és de que està rebent una bona orientació professional dins del cicle

formatiu que cursa.

A les preguntes d’on procedeix l’orientació professional més útil que estàs rebent

actualment i quina ajuda o suport li agradaria rebre per millorar el seu projecte professional,

les respostes es concentren pràcticament en els mateixos percentatges, en la primera

opció triada, entre família, tutor de FCT i l’experiència pròpia o autorientació.

G rà fic 3 : L 'o r ie n ta c ió p ro fe s s io n a l m é s ú ti l p r o c e d e ix d e : (1 ª o p c ió )

2 3 %

1 3 %

2 0 %

1 6 %

1 1 %

9 %1 % 3 % 1 % 3 %

F a m íl ia

E xp e riè n c ia

C on e g u ts

T u tor F C T

A ltresP rofes s ors

In te rn e tA ltres

D ep a rta m e n t O rie n tac ió

M it ja n s c o m u n ic ac ió

O rg a n is m e s p ú b l ic s

Gràfic 5: Per millorar el meu projecte professional m'ajudaria de:

26%

7%

19%20%

8%

9%

7%

1%

2%1%

Família

Tutor FCTExperiència pròpia

Departament orientacióOrganismes públics

Altres professors

Coneguts

AltresInternet

Mitjans comunicació

Els resultats es repeteix en les opcions segona i tercera de cada pregunta.

La resta de les propostes pràcticament no reben acceptació, amb l’excepció de les que es

refereixen al departament d’orientació del centre, a altres professors i coneguts.


c) Ajudes per cercar feina

Pràcticament la totalitat (94%) dels alumnes enquestats considera que el Centre Escolar

hauria de facilitar ajuda i orientació per la recerca de la primera feina i fer un seguiment del

primer treball.

Aquesta ajuda considera que ha de ser molta un 54% i suficient un 40% dels alumnes

enquestats, sense que hagi diferències significatives entre centres o famílies professionals.

Sorprèn, en alguns casos, que siguin els alumnes dels cicles formatius de grau superior

els que fonamentalment considerin que ha de ser molta l’ajuda que han de rebre del centre

educatiu.

Gràfic 7: Per cercar la primera feina l'ajuda del centre escolar haria de

ser:

54%40%

5% 1%

MoltaSuficient

Poca Cap

En el moment de concretar d’on ha de rebre l’alumne informació per cercar feina de la

professió que està estudiant, en la primera opció els alumnes enquestats consideren que

aquesta ha de facilitar-la el centre educatiu (54%) i dins d’aquest fonamentalment per part

del tutor d’FCT (31%) o el Departament d’Orientació del Centre (17%) o altres professors

(6%).

Ressalta també, en la primera opció, la participació de la família (14%) i els organismes

públics (12%), coneguts (9%), que son les respostes que es combinen en les segones i

terceres opcions.


Gràfic 6: Per cercar feina m'ajudaria de : (1ª opció)

14%

9%

6%

31%

6%

17%

12%

1% 3% 1%

Tutor FCT

Departament orientació

Família

Coneguts

Organismes públics

Experiència

Altres professors

Mitjans de comunicacióAltresInternet

d) Informació sobre ofertes i demandes de feina

El resultat estadístic es reparteix, meitat per meitat, en les valoracions respecte a la

suficiència i insuficiència de la informació sobre les ofertes de feina que arriben al centre

educatiu.

Més aviat sembla que en general existeix un desconeixement d’aquestes ofertes i es fa una

valoració negativa de l’actuació del centre escolar en aquest aspecte.

Si es desagreguen les dades, aquestes valoracions insuficients o molt deficient es

concentren en dos cicles formatius de grau mitjà de les famílies d’electricitat-electrònica i

manteniment-seveis a la producció i tres cicles formatius de grau superior de tres famílies

professionals diferents.

Sorprèn aquesta última valoració al tractar-se de cicles formatius de grau superior de dos

anys i d’alumnes que han realitzat, en la seva major part, algun període de formació en el

centre de treball, i que normalment es pensa que tenen un fàcil accés a la informació de

que disposa el centre educatiu sobre les ofertes de treball que arriben a aquest referides a

la professió que estan cursant.

Només dos cicles formatius, un de grau mitjà i un altre de superior, consideren per

unanimitat que la informació d’ofertes i demandes de feina facilitada és molt bona o

suficient.


Gràfic 8: La informació d'ofertes de treball que facilita el centre escolar és:

14%

35%32%

19%

SuficientInsuficient

Molt deficient Molt bona

Al concretar la forma en què s’hauria de facilitar en el centre educatiu la informació sobre

ofertes i demandes de feina les respostes és concreten en les tres opcions

fonamentalment: en el Tutor d’FCT (55% en la primera opció), el Departament d’Orientació

del centre escolar i el tauló d’anuncis del centre educatiu.

La funció del Tutor d’FCT, a l’igual que en altres respostes, es veu per part dels alumnes

enquestats com l’agent orientador personal més important dins dels centres educatius que

imparteixen cicles formatius d’F.P.

Ressaltar que la major part dels enquestats prefereixen com a forma de difusió de la

informació el tauló d’anuncis a internet, que es veu com una tecnologia menys accessible,

sobre tot en els alumnes que cursen cicles formatius de grau mitjà.

_________________________________________________________________________________

Gràfic 9: La informació de les ofertes de treball s'han de facilitar per (1ª opció)

55%

7%3%

15%

16%3% 1%Taulò d'anuncis

Internet Altres

L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius... (Florentino Sanz García) - 69 -

d) Borsa de treball del centre educatiu “on line”

A la pregunta de si utilitzaria per cercar feina com exalumne la Borsa de treball del centre

educatiu si fos accessible en internet, la resposta és majoritària (90% de les respostes) en

el sentit de que sí la utilitzaria, de forma ocasional el 57% i molt freqüentment el 33% de les

respostes obtingudes.

Contrasta aquesta resposta positiva, en general, amb el poc interès per aquest mitjà

d’accés a la informació d’ofertes i demandes de feina en el moment que s’està cursant els

estudis.

Gràfic 10: Com ex-alumnes utilitzaria la Borsa de treball on-line del

33%

57%

8% 2%

A vegades

Molt

Poc Gens


8.4. Percepcions del professorat entrevistat.

A l’hora de descriure els resultats de les entrevistes amb el professorat consultat sobre les

vint-i-sis qüestions plantejades, procedim a fer-ho de forma agrupada en els tres aspectes

en què s’estructurava l’entrevista:

a) L’orientació professional en els cicles formatius

b) La inserció professional i Transició al treball

c) La gestió de la Borsa de Treball.

En cadascú d’aquests apartats farem una anàlisi més qualitatiu que quantitatiu i recollirem i

comentarem tant les percepcions manifestades sobre la realitat actual com les propostes

de millora més significatives.

a) L’orientació professional en els cicles formatius

Interrogants clau:

1.- Es recull l’orientació professional dels alumnes en la planificació escolar? 2.- Existeix una organització i planificació específica de l’orientació professional? 3.- Com s’ajuda a l’alumne a construir el seu projecte professional? 4.- Necessita el professorat una formació específica complementària respecte

a la tasca d’orientació professional?

Les respostes a aquestes qüestions són força homogènies i existeixen, només, diferències

d’organització en alguns centres en funció, sobretot, de la seva grandària i de tenir una

estructura determinada en el funcionament de les tutories d’alumnes.

1ª.- Planificació de l’orientació professional dels alumnes.

Majoritàriament no es recull per escrit de forma concreta objectius o actuacions

específiques destinades a l’orientació professional dels alumnes.


Es considera un objectiu implícit en el currículum ocult dels cicles formatius que no s’ha

concretat en els documents estratègics del centre, o una qüestió a tractar en el crèdit de

FOL.

Només un dels centres analitzats considera que recull aquest aspecte de forma genèrica

en el seu Projecte Educatiu al referir-se a l’àmbit de la relació de l’Institut amb l’entorn, les

institucions i els pares. No obstant s’està d’acord amb l’afirmació que “el dret de l’alumne a

l’orientació escolar i professional forma part del dret a l’educació”.

Tots els professors enquestats consideren que hauria d’existir una planificació

específica del PLA D’ACTUACIÓ TUTORIAL (PAT) destinada als alumnes de cicles

formatius, on s’hauria de recollir els aspectes més importants de l’orientació escolar i

professional.

Només un dels centres examinats disposa d’un Pla d’Acció Tutorial destinat als alumnes

dels cicles formatius, amb una programació concreta que inclou l’orientació vocacional

juntament amb l’orientació escolar i social i dedica una hora setmanal de tutoria amb

alumnes dels cicles formatius de grau mitjà.

En els altres centres, tots ells, com és preceptiu existeix un PAT, general de centre o

específic, que només es concreta en una programació en les etapes d’ESO i Batxillerat al

disposar d’una hora de tutoria amb alumnes.

Algunes propostes per a la reflexió

L’orientació professional de l’alumne és un dret i una necessitat a recollir en els

documents estratègics del centre (Pla Estratègic, Projecte Educatiu de Centre i Pla

Anual o altres).

El Pla d’Acció Tutorial (PAT) ha de contemplar de forma específica els objectius i

activitats d’orientació professional dels alumnes de cicles formatius del centre.


2ª.- L’organització escolar de l’orientació professional dels alumnes.

Es constata l’absència, en la major part dels centres consultats, d’una coordinació dels

recursos i activitats d’orientació destinats als alumnes de cicles formatius que es

disposen, en formes diferents, en cada Institut.

En alguns casos existeix un Departament d’Orientació o d’Atenció a la Diversitat que

només té present els alumnes d’ESO i no es planteja que la seva actuació es pugui

estendre a altres nivells educatius.

Majoritàriament es centren les actuacions d’orientació professional dels alumnes dels

cicles formatius en les accions educatives que es porten en els crèdits de FOL i de

Formació en el Centre de treball (FCT)

No existeix, normalment coordinació entre les accions d’orientació professional que es

poden impulsar per part dels diferents Departaments Didàctics i el crèdit de Formació i

Orientació Professional (FOL).

Es constata la necessitat, al menys, d’una hora setmanal de tutoria per cada grup-

classe d’alumnes de cicles formatius per tal de cobrir, de forma específica, els objectius

relacionats amb l’orientació escolar i professional dels alumnes i la preparació i

seguiment de la Formació en Centres de Treball (FCT), d’acord amb la definició

d’aquests en el Pla d’Acció Tutorial (PAT) de cicles formatius.


Ha d’existir en el centre escolar una coordinació eficient dels recursos personals i

materials implicats en l’orientació professional dels alumnes dels cicles formatius.

El Departament d’Orientació pot ser l’eina organitzativa adient.

La definició del procés orientador de l’alumne en el Pla d’Acció tutorial s’ha de

concretar en les actuacions de tot l’equip docent, amb la coordinació del tutor de

grup i /o tutor d’FCT.

Estudiar la possibilitat de destinar una hora setmanal de tutoria amb alumnes dels

cicles formatius.


3ª.- L’ajuda d’orientació professional de que disposa l’alumne de cicles formatius.

Al comentar les percepcions del professorat entrevistat sobre com considera que l’alumne

dels cicles formatius construeix el seu propi projecte professional i els ajuts que rep surten

com idees dominant les següents.

Existeix una certa transversalitat o curriculum ocult en els crèdits amb més contingut

professionalitzador que ajuda a l’alumne a configurar el seu imaginari professional i

laboral.

Les tècniques d’autorientació i altres continguts sobre recerca de feina i confecció del

projecte professional normalment és objecte de tractament en grup-classe de forma

específica en el crèdit transversal de Formació i Orientació Laboral (FOL).

L’orientació escolar i professional individualitzada de l’alumne es facilita, en alguns

casos, per part del Tutor de grup, Tutor d’FCT o algun professor en concret, que

generalment està més vinculat amb el món professional i de l’empresa. Es ressalta la

disponibilitat habitual del tutor per orientar al seu tutelat.

El coneixement dels perfils professionals, necessitats i requisits del món laboral es

complementa, en la major part de centres, amb activitats complementàries lligades al

currículum escolar, com visites a empreses, xerrades tècniques i d’orientació i en

alguns casos amb l’organització de jornades d’orientació Escola-Empresa.25


S’hauria de capacitar als alumnes de cicles formatius per definir i autogestionar el

seu propi projecte professional.

Reflexionar i definir les competències bàsiques que cal prioritzar en els programes i

activitats d’orientació professional de l’alumne de cicles formatius i establir formes

d’avaluació d’aquestes.

25 En aquest sentit són experiències significatives les Jornades d’Orientació anuals de la Comarca de la Garrotxa, que l’any 2004 ha arribat a la novena edició, on s’inclou el Fòrum Empresa-alumne (Programa accessible a :http://www.garrotxajove.org)


Adaptar els programes, activitats i les metodologies més adients per, de forma

continuada, ajudar a l’alumne a construir i desenvolupar el seu propi projecte

professional.

L’orientació personal i professional no s’ha de centrar només en l’oferta genèrica

d’informació, aquesta ha de ser adaptada a les seves capacittas i s’ha d’integrar

amb l’adquisició de competències d’autoorientació i alhora amb l’ajuda a

l’autoreflexió, a la motivació per la presa de decisions i la posada en pràctica

d’aquestes en els àmbits educatius, professionals i personals.

4.- La preparació del professorat com a agent orientador.

Es considera, inicialment, que la major part del professorat disposa d’una formació suficient

de caràcter general per fer les tasques de tutoria i dins d’aquestes les que es refereixen a

l’orientació escolar i professional de l’alumne.

No obstant, el professorat entrevistat apunta algunes línies de formació necessària per

completar aquesta preparació inicial del tutor, que resumim a continuació:

Necessitat de rebre pautes d’actuació que concretin quina és l’actuació adient del tutor i

del professor en les tasques d’orientació professional de l’alumne dins dels

ensenyaments postobligatoris.

S’ha de partir de la realitat que la major part dels professors-tutors no són especialistes en

psicologia ni tècnics d’orientació professional, per això haurien de rebre una mínima

formació referent als paràmetres bàsics de l’orientació personal i vocacional i tenir un

coneixement de les eines fonamentals a utilitzar en l’ajuda a l’alumne en la seva orientació

professional.

Apunten, en alguna de les entrevistes, l’existència d’una manca de coneixement per

part dels tutors dels recursos d’informació i orientació professional existents en la zona,

i en la xarxa d’internet, i la poca disponibilitat del professorat i l’alumnat per utilitzar-los.


És reclama, en alguns casos, que s’ha de fomentar en el professorat de formació

professional una cultura de relació permanent amb el món empresarial de la zona,

actualitzar els seus coneixements tècnics, detectar i adaptar-se als canvis més

significatius i les noves necessitats de formació dels futurs treballadors.

S’afirma que difícilment és pot donar una bona orientació professional si es desconeix la

realitat del món empresarial i professional de l'entorn escolar.


S’hauria d’intentar actualitzar la concepció que el professorat d’F.P. té sobre

l’orientació professional de l’alumne i el seu paper orientador.

Facilitar al professorat pautes de l’elaboració d’un pla d’orientació professional, la

seva aplicació i avaluació.

Fer una major difusió entre el professorat dels recursos d’informació i orientació

professional disponibles.

b.- La inserció professional i transició al treball.

Interrogants clau:

1.- La formació en el centre de treball (FCT) facilita realment la incorporació

de l’alumnat al món laboral?

2.- Quins mitjans de recerca de feina formals i informals utilitzen els alumnes

que cursen cicles formatius?

3.- Existeixen en el centre escolar recursos d’acompanyament a l’alumne i

exalumnes per facilitar la seva transició al treball?


A les entrevistes efectuades es manifesta inicialment una unanimitat positiva, prou

coneguda, respecte a que la formació en centres de treball (FCT) ha estat una de les

millores més acceptades de la reforma de l’F.P., tant per part dels alumnes com el

professorat i les famílies dels alumnes.

No obstant, es considera, per alguns professors, que s’ha de superar aquesta primera fase

d’implantació generalitzada de l’FCT, on el primer objectiu i en alguns casos únic, era

trobar les suficients empreses o institucions per desenvolupar aquest crèdit obligatori de

formació de l’alumne.

Existeix, en algun centre, la inquietud de que s’ha de millorar la qualitat de l’FCT i s’ha

d’aprofundir més en els objectius formatius i d’orientació de l’alumne i treure més profit

formatiu de les oportunitats que ofereix la formació en centres de treball.

Al mateix temps, altre grup de centres, considera que la major part de les empreses o

institucions col·laboradores en l’FCT no tenen la mentalitat ni els recursos adients per fer

efectius els objectius formatius que proposen les corresponents programacions dels

currículums del crèdit d’FCT.

En la major part dels centres entrevistats consideren que han millorat en l’organització de

l’FCT en aspectes com la informació als alumnes i visites a les empreses per part del tutor

d’FCT, i manifesten que caldria formalitzar i impulsar la figura del tutor d’empresa i fer un

seguiment més acurat del compliment de la programació d’aquest crèdit, de les activitats

realitzades i l’avaluació de la seva qualitat i resultats.

1ª.- La formació en centres de treball i la inserció professional dels alumnes de cicles

formatius.

Dins dels objectius bàsics de l’FCT, de qualificació i d’inserció professional, el professorat

entrevistat normalment es refereix sempre als continguts més professionalitzadors

relacionats amb el cicle formatiu i els preocupa fonamentalment si l’empresa considera que

l’alumne té suficient preparació tècnica i una bona actitud i disponibilitat en el treball

realitzat.

La valoració de l’FCT cursada per l’alumne en els altres aspectes d’inserció professional és

generalitzada l’opinió que es limiten a la qualificació dels apartats que determina el quadern


oficial de seguiment de l’FCT i no existeix, en la major part de centres, un procés

d’avaluació i orientació a l’alumne que vagi més enllà de la qualificació d’Apte o no Apte.

Els aspectes socio-laborals i d’orientació personal i professional de l’alumne que està

cursant l’FCT ha de ser un dels aspectes importants a considerar per part de l’equip docent

o el tutor-orientador per ajudar a l’alumne a configurar o reafirmar el seu propi itinerari

professional i orientar les seves decisions formatives i professionals com un factor

important en la seva transició al treball o vida activa laboral.

Respecte a la pregunta de si l’FCT facilita la incorporació de l’alumnat al món laboral, la

resposta es vol cercar, en tots els casos, quantificant els alumnes que s’integren a

l’empresa al finalitzar l’FCT o si troben feina fàcilment en cas de no continuar estudiant.

Són molt pocs els centres d’F.P. consultats que tenen una estadística consolidada d’anys

per respondre amb arguments quantitatius fiables a aquesta qüestió. La resposta més

freqüent és que la major part dels alumnes, si volen treballar, troben feina al finalitzar els

seus estudis, i en alguns casos de professions concretes l’oferta de llocs de treball supera

la demanda.

Manifestem la nostra opinió, restant interès a aquest afany, sobretot polític, d’intentar

quantificar l’èxit de la formació professional rebuda per part de l’alumne amb aquest únic

paràmetre de la inserció laboral immediatament després de finalitzar els estudis.

S’ha de tenir present, com indicarem en el capítol 10.1, que en temes laborals actualment

durant les primeres insercions al món laboral les situacions ocupacionals de la major part

dels joves tenen dificultats per consolidar la seva “carrera professional” i es mouen en el

terreny del treball precari en diferents sectors econòmics, inclús diferent al de la seva

formació inicial, i en altres casos, treballen parcialment per cercar un diner de butxaca a la

vegada que continuen estudis.

Aquesta realitat de no tenir, ni cercar en la major part de casos, un treball fix al finalitzar els

estudis és una característica del nostre entorn socio-laboral que s’ha de saber analitzar

conjuntament amb la idiosincràsia i actituds actuals dels joves enfront del treball, que ha

evolucionat en la mateixa línia del treball adult, en la precarietat laboral, la combinació de

períodes d’activitat i atur i on els canvis professionals i ocupacionals és una constant de la

nostra societat.


És en aquest moment inicial en el que els joves necessiten anar construint els objectius i

fonaments de la seva carrera professional i ordenar el seu itinerari formatiu i

professionalitzador d’acord amb les aspiracions i estratègies pròpies que encaixen amb

l’oferta social i la seva realitat formativa, personal i familiar.

Aquesta realitat de precarietat i alternança treball-estudi no s’ha de considerar, per tant,

negativa des d’una perspectiva de l’èxit o no de la formació professional inicial i, en la

nostra opinió, s’ha de valorar com una nova cultura del treball que correspon a una societat

canviant de forma ràpida, tecnològica i socialment, on la precarietat laboral s’ha de saber

administrar positivament per part de cada persona amb components de formació

permanent i adaptació a la realitat i aspiracions de cadascú.

Del coneixement directe de la realitat que té el professorat entrevistat es pot confirmar una

opinió força generalitzada, de que els alumnes que finalitzan l’FP reglada a les comarques

gironines, si volen treballar poden trobar feina fàcilment. Altra qüestió seria valorar el tipus

de feina i les condicions laborals inicials i si compleixen les expectatives generades en

l’imaginari de l’alumne recent titulat.

A títol il.lustratiu es pot consultar els resultats d’algunes enquestes efectuades per part del

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la més recent publicada l’any

2002, referida a la “Percepció de la qualitat de la Formació Professional Específica des de

l’òptica de l’alumnat que ha realitzat cicles durant el curs 2000-2001 i els ha finalitzat” sobre

una mostra de 4000 estudiants de tot Catalunya. (En aquest moment està pendent de

publicació l’efectuada durant l’any 2004)26

Respecte a la inserció laboral es donen els resultats que reelaborem en els quadres

següents comparant els cicles formatius de grau mitjà i superior.

Dels alumnes enquestats més de la meitat, en promitg, dels que han finalitzat els estudis

professionals dels cicles formatius s’incorporen al món del treball, amb una inserció laboral

del 66’7 % dels alumnes que han cursat C.F. de Grau Superior i un 25,1 % continua

estudis, en la seva major part universitàris (un 75 % dels que estudien).

26 Un estudi comparatiu més antic, que es pot consultar, és el referit a “la inserció laboral dels titulats d’FP2 a Catalunya (1982-1986)”.Generalitat de Catalunya (1988).


Quadre 19: ACTIVITAT DELS ALUMNES QUE HAN FINALITZAT

ELS ESTUDIS DE CICLES FORMATIUS.

Cicles formatius

Treballen

Estudien No treballen ni

estudien

GRAU MITJÀ

57,0 %

11,2 %

5,5 %

GRAU SUPERIOR

66,7 %

25,1 %

8,2 %

Elaboració Pròpia. Font: Departament d’Educació. Accessible a http://www.gencat.net/ense

En el quadre següent es recull l’opinió dels alumnes enquestats, que manifesten que

treballen, respecte a la relació que té el seu treball actual amb els estudis que han cursat

de formació professional reglada.

Quadre 20: GRAU DE RELACIÓ DE LA FEINA ACTUAL DELS ALUMNES AMB

ELS ESTUDIS CURSATS DE CICLES FORMATIUS.

Cicles formatius

Totalment

Bastant

Poc

Gens

GRAU MITJÀ

57,0 %

11,2 %

5,5 %

26’3 %

GRAU SUPERIOR

53,6 %

14,5 %

8,3 %

23,6 %


Dels alumnes que manifesten que estan treballant, la major part està contractat amb un

contracte temporal, com és normal actualment en les primeres insercions laborals dels

joves, i una quarta part aproximadament tenen un contracte indefinit.

Quadre 21: TIPUS DE CONTRACTE LABORAL QUE HAN PACTAT ELS

ALUMNES QUE HAN FINALITZAT ELS ESTUDIS DE C.F.

Cicles formatius

Temporal

Indefinit

Altres

GRAU MITJÀ

69,6 %

22,5 %

7,9 %

GRAU SUPERIOR

65,0 %

28,4 %

6,6 %



Sobre els percentatges dels alumnes enquestats que manifesten estar en atur, un 12 %

dels que han cursat CF Grau Mitjà i 8,21 % en CF Grau Superior, més de la meitat

d’aquests percentatges argumenten que la causa és no trobar feina relacionada amb la

seva formació.

Quadre 22: PER QUÈ NO TREBALLEN ELS ALUMNES AL FINALITZAT ELS

ESTUDIS CURSATS DE CICLES FORMATIUS.

Cicles formatius No troben feina de la seva formació

No troben feina

No busquen feina

Altres

GRAU MITJÀ

54,5 %

14,6 %

27,6 %

3’3 %

GRAU SUPERIOR

65,9 %

4,9 %

23,6 %

5,7 %


Dels alumnes enquestats que manifesten estar cursant estudis al finalitzat els cicles

formatius, és significatiu el percentatge dels alumnes de C.F. de Grau Superior que

continua estudis universitàris (un 75 % dels que estudien, que són una quarta part dels que

han finalitzat aquests estudis).

Quadre 23: ESTUDIS QUE CURSEN ELS ALUMNES QUE HAN INICIAT ALTRES

ESTUDIS AL FINALITZAR ELS CICLES FORMATIUS.

Cicles formatius

Formació

no reglada

Formació

ocupacional

Un altre cicle

formatiu

Batxillerat

Estudis

universitàris

GRAU MITJÀ

11,1 %

2,6 %

70,1 %

12,6 %

2’8 %

GRAU SUPERIOR

15,9 %

1,2 %

15,9 %

0,3 %

75,0 %


Una altra referència d’un entorn diferent, com és el País Basc en enquesta telefònica

referida al curs 2000/01 i sobre una mostra més àmplia de 8.431 respostes sobre els

10.315 titulats es pot consultar en http://www.esuskadi.net/lanbides/eiva/fet.c.htm.

Recollim com a dada significativa del País Basc que els alumnes al finalitzar l’FCT un 27%

continua treballant en la mateixa empresa, un 10% canvia d’empresa i reconeix que les


http://www.esuskadi.net/lanbides/eiva/fet.c.htm

pràctiques el van facilitar el pas al treball, el 10% continua treballant en ocupacions sense

relació amb les pràctiques ni amb l’empresa en pràctiques i el restant 9% ja treballava en

el moment d’estudiar.

Les restants dades respecte a la qualitat de l’ocupació i tipus de control són similars al

resultat de les enquestes de Catalunya.

Una última referència comparativa serien els resultats que ha publicat l’Agència Nacional

d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), referent a les dades obtingudes per

l’Enquesta d’Inserció Laboral dels titulats universitaris, que està portant a terme en 182

titulacions de 30 universitats (26 públiques i 4 privades) sobre una mostra de 5.565

entrevistes en tot el territori nacional. (Accessible a

Segons s’ha publicat, els primers resultats posen de manifest que el 77% dels universitaris

accedeix a un lloc de feina durant l’any següent a l’obtenció de la seva llicenciatura, mes de

la meitat dels enquestats, un 53%, va trobar feina en tres mesos i només un de cada deu

llicenciats va manifestar trobar-se en aquests moments en situació de desocupació.

Respecte al tipus de contractes va ser temporal en el 40% dels casos del primer contracte

després de la graduació.


Els actuals reptes de millora de la qualitat de l’FCT estan en la seva organització i

en fer una acurada selecció d’empreses o institucions col·laboradores.

S’ha d’aprofundir en l’FCT tant en els aspectes de qualificació professional com en

els objectius formatius i d’orientació personal i professional de l’alumne.

L’avaluació qualitativa de l’FCT de l’alumne i el control i compliment de la

programació establerta ha de ser un repte permanent.

La inserció professional de l’alumne al finalitzar l’FCT s’ha de contemplar com una

eina més en la construcció de la seva carrera formativa professional i no com una

etapa final.


2ª .- Mitjans utilitzats en la recerca de feina per part dels alumnes dels cicles formatius.

La percepció del professorat entrevistat no es fonamenta en dades estadístiques,

inexistents en tots els centres consultats.

No obstant, els professors consultats afirmen que durant el temps que l’alumne de cicles

formatius està escolaritzat els instruments fonamentals de recerca de feina són els que

ofereix el centre educatiu, principalment l’ajut dels tutors d'FCT, borsa de treball i

professors vinculats al món de l’empresa.

Aquesta percepció coincideix amb l’opinió resultant de les enquestes efectuades als

alumnes, que en un 94 % dels entrevistats considera que el centre educatiu ha de donar

una ajuda important per la recerca de la primera feina al finalitzar els estudis professionals.

(veure Gràfic 7, pàg 67)

En segon lloc el professorat creu que els alumnes, principalment, utilitzen la xarxa de

contactes i la família en alguns casos per cercar un treball. Contrasta aquesta resposta

amb l’opinió dels alumnes enquestats que en primera opció concedeixen a la xarxa de

contactes o coneguts només un 9 % i un 14 % a les famílies, enfront d’un 54 % que

atorguen als instruments d’orientació de l’Escola (veure Gràfic 6, pàg 68), malgrat que

aquells percentatges són superiors en les segones i terceres opcions de les respostes dels

alumnes enquestats.

Recollim, com un símptoma de les aspiracions d’alguns joves, una opinió manifestada en

més d’una ocasió, respecte al poc interès o actitud passiva que demostren els alumnes per

cercar feina de la futura professió durant el període de formació escolar, prioritzant la

continuïtat d’estudis, en alguns casos i en altres mostren preferències per treballs

esporàdics i millor retribuïts i amb menys exigències de les que es demana en el treball de

la professió cursada.27

27 Aquesta apreciació també es constata en l’estudi efectuat amb joves amb dificultats d’inserció laboral realitzat en el “Projecte INTERREC IIIA. Departament d’Ensenyament (2003:51)



Caldria millorar la motivació dels alumnes i la seva preparació per tal que utilitzin

tots els mitjans de recerca activa de feina en l’època escolar, en la d’inserció i

transició al treball i en les possibles situacions de reinserció futura.

La preparació dels alumnes en les tècniques de recerca de feina, com a part de les

competències d’autoorientació, s’ha de convertir en un dels pilars importants de

l’orientació professional dels alumnes en els Cicles Formatius.

3ª Recursos en el centres escolars d’acompanyament a l’alumne i ex -alumnes per facilitar

la seva transició laboral.

En la major part dels centres el professorat consultat considera que no existeix un hàbit

d’orientació i seguiment de l’alumne que vagi més enllà de la Formació en els Centres de

Treball (FCT) obligatòria i, en alguns casos, la pròrroga del conveni escola-empresa en el

percentatge actualment permès del 20 % de la durada de l’FCT obligatòria.

Interrogants clau:

1.-De quina forma es recullen i gestionen les ofertes de treball i demandes d’ocupació

que arriben al centre escolar?

2.- Com es valora la gestió de la borsa de treball en el centre educatiu i com es pot

millorar?

Al marge de no existir un hàbit o tradició en aquest sentit, es considera que el centre

educatiu no disposa de recursos personals, ni el professorat de temps, per donar aquest

suport de forma generalitzada als alumnes en el moment de finalitzar els seus estudis i

amb posterioritat a aquests.


S’apunta que en alguns casos, i de forma puntual, el professorat d’F.P. amb més

arrelament en el centre sí que efectua una orientació als ex-alumnes que personalment ho

sol·liciten.

En un centre, es suggereix, la possibilitat que les associacions d’ex-alumnes podrien oferir

aquest servei d’orientació i ajuda en la transició laboral o reinserció professional.

En un altre cas, es pensa que aquest servei es podria prestar vinculat a la borsa de treball

gestionada via internet i a la formació ocupacional i contínua que pugui efectuar-se en el

centre o en la zona de l’entorn d’aquest.

Per la nostra part, pensem en la necessitat de serveis d’orientació professional dirigits i a

l’abast de totes les persones adultes, que podrien coordinar-se i funcionar en xarxa amb els

serveis d’orientació professional dels centres educatius.

Els professors consultats, d’entrada, donen una certa importància a la gestió de la borsa de

treball en el centres escolars, si bé la major part d’ells no tenen formalitzat un mecanisme

clar de recollida de les ofertes de treball, i només existeix una tradició de col·laboració amb

les empreses de l’entorn per facilitar-los alumnes o ex–alumnes que desitgen trobar una

feina en la professió cursada.

El mecanisme més habitual de recollida d’ofertes de treball als Instituts consultats és el que

s’efectua per Departaments docents de cada família professional i la gestió per part del

Cap de Departament o dels tutors d’FCT corresponents.

Només en dos dels centres consultats la recollida de les demandes de treball s’efectua de

forma centralitzada com un servei més de les Fundacions Escola-Empresa vinculades als

centres educatius. Si bé la gestió d’aquestes demandes s’efectua en la mateixa forma a

través dels Departaments de la família professional o els tutors d’FCT i es dóna publicitat,

de forma desigual, als alumnes.

Respecte a les demandes de treball per part dels alumnes i ex–alumnes no existeix una

actuació proactiva i planificada per descobrir les necessitats de treball dels alumnes,

majorment s’actua només en els casos que aquests, com usuaris de la borsa de treball, ho

demanen. En alguns centres l’alumne ha d’omplir un full de demanda de feina o deixar el


seu currículum vitae o dades personals i es facilita el contacte amb l’empresa sol·licitant de

treballadors.

És una queixa comuna el que no existeix un seguiment posterior per part del professor

encarregat de quin és el resultat d’aquesta intermediació laboral entre empresa i alumne.

El nombre d’empreses usuàries d’aquest servei, formal o informal, de borsa de treball, es

concreta, majorment, en aquelles empreses que ja són conegudes per part del professorat

del centre i col·laboren en facilitar la realització de l’FCT dels alumnes.

En tots els casos consultats els professors manifesten interès per formalitzar la gestió de la

borsa de treball i establir protocols de funcionament àgils i eficients a nivell de centre,

sense que pugui ser un servei que depengui només del voluntarisme o disponibilitat del

professor encarregat en cada cas.

Ens remetem al capítol 11 per comentar i concretar algunes de les formes i propostes de

gestió de la borsa de treball en un Institut d’Ensenyament Secundari i repondre a les

qüestions que ara hen plantejat.


QUARTA PART.- PROPOSTES PER ELABORAR PLANS D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I DE SEGUIMENT DE LA INSERCIÓ LABORAL DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

CAPÍTOL 9.- ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DINS DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA.

En el moment de concretar un model organitzatiu de l’orientació professional en els Centres

que imparteixen actualment formació professional reglada, hem de partir del marc legal

vigent i de les línies d’actuació que marca el Pla General de la Formació Professional a

Catalunya, que en aquests moments està pendent de determinar un model organitzatiu

integrat de la informació i l’orientació professional en tots els àmbits de la formació

professional.

A l'espera d’aquest model definitiu, adoptem com a referent de la nostra proposta les

conclusions i propostes que va efectuar la Conferència Nacional d’Educació (CNE) al

respecte en les Seccions IV i V, on s’apostava per la creació a Catalunya dels

departaments d’Orientació de Centre com a unitats organitzatives bàsiques dinamitzadores

de totes les accions tutorials i orientadores.

9.1. Conclusions i propostes de la Conferència Nacional d’Educació de Catalunya (2000-2002) referent a l’orientació professional.

La CNE va dedicar la Secció IV al debat sobre la formació i la inserció laboral i a l’efecte

ressaltarem algunes de les seves valoracions i propostes respecte a aquesta temàtica.

Es parteix del principi que “l’objectiu professionalitzador de la formació inclou un seguit de

subobjectius que tenen com a denominador comú la inserció laboral”, i que “el nivell

d’adequació del sistema formatiu a les exigències de la inserció equival al grau d’èxit social

de la formació”

Considera que la inserció laboral entesa com a transició té quatre accepcions:

a. Com millorar les decisions relatives a escollir l’itinerari formatiu,

b. Com millorar la transició a la feina des del sistema educatiu un cop rebuda la

formació.


c. Com millorar les entrades i sortides des de la feina al sistema formatiu com a

itinerari professional, i

d. Com recuperar itineraris professionals gràcies al sistema formatiu.

En la valoració de la situació que fa la CNE constata que a Catalunya l’encaix entre el que

volen estudiar els estudiants i l’oferta és força correcte, no obstant, no sembla tenir la

mateixa opinió en relació a la formació reglada, i afirma que “allò que demanen els

estudiants no encaixa del tot amb allò que demana el mercat laboral, ni en termes de

titulacions ni en termes d’habilitats i competències”.

De totes les propostes de la CNE en aquest àmbit, recollint en el quadre següent,

mantenint la mateixa numeració, les més especíques sobre l’orientació professional.

Quadre 24: PROPOSTES DE MILLORA DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL

D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA SOBRE ORIENTACIÓ I INSERCIÓ LABORAL 23. Revisar el sistema d’orientació. Un sistema d’orientació òptim ha d'incloure els elements necessaris perquè la funció es faci a tots els nivells de la formació. Un sistema d’orientació ha d’integrar totes les necessitats d’orientació dels agents i, per tant, ha de ser el vector resultant d'instruments diversos, alguns de territorialitzats, altres de sectorials, alguns d’interns del sistema educatiu, altres de participats per tots els agents. Per a la construcció del sistema d’orientació s’haurà de menester temps, recursos i un període d’aprenentatge i generositat. 24. Integrar l’orientació en el sistema de manera que es produeixi de forma natural i que sigui finançada per la demanda. En aquella part del sistema en què això no sigui possible caldrà el suport de l’Administració pública o d’agents socials o de l’espai de suport. 25. Possibilitar que l’orientació en els centres es faci des del començament del procés formatiu i durant el període d’escolarització obligatòria. Possibilitar que formi part del currículum obligatori, ja que és justament la «preparació per a la vida activa» i afavoreix la igualtat d’oportunitats. Possibilitar que s’incorpori a l’ensenyament post-obligatori i garanteixi la continuïtat de l’orientació als alumnes que abandonen els centres de formació. El sistema d’orientació s’ha de professionalitzar i els recursos humans a disposició s’han d’utilitzar d’una manera més eficient, facilitant la preparació adequada per a la funció i assegurant una estabilitat dels equips de persones que la porten a terme, especialment pel que fa a tutors de curs. S’han de potenciar les xarxes de cooperació entre tutors i professionals de l’orientació en general. Cal considerar les experiències en el món laboral i fins i tot durant l’etapa de formació obligatòria, així com abans d’arribar a l’edat laboral com a part del sistema d’orientació. 27. Elaborar catàlegs d’actualitat sobre les opcions de formació formal i no formal (inicial o reglada, ocupacional, continuada, etc.) i dels requisits d’entrada en cada cas. Informar sobre les diverses professions: perfils, requeriments de competències, exercici de l’activitat, responsabilitat, necessitat o demanda, etc. Informar sobre el mercat laboral, necessitats de les empreses, expectatives d’inserció, evolució de l’atur, possibilitats de mobilitat laboral, modalitats de contractació laboral, etc.


En aquest sentit és important conèixer el conjunt del dispositiu local d’inserció: serveis, oferta, recursos, programes i accions a l’abast per als diferents tipus de joves (possibilitats de derivació, etc.), contacte personal. El coneixement de bones pràctiques: plans d’orientació, casos d’inserció laboral, itineraris de transició, etc. Formació específica i actualització de coneixements per a tot el que fa referència a la transició de joves, espais de formació i col·laboració en intercanvi d’experiències. Centres de recursos per a la transició. Usar les TIC per a l’orientació professional i la transició. Lligar el sistema d’orientació al del mercat laboral com una informació sobre les oportunitats formatives. Donar suport als observatoris i als estudis. Fer un ampli ús dels observatoris de la formació i del mercat laboral a tots els nivells, d’estudis sobre les previsions en les demandes de professions i de l’evolució en les demandes en competències professionals. Reforçar el rol dels pares i les mares en l’orientació. Font: Conferència Nacional d’Educació.Accessible a http://www.gencat.net/cne/p6.html

Com a mesures concretes la CNE recull les propostes específiques següents, a

implementar en un termini de quatre anys, que considerem genèriques, com òbviament

correspon a una conferència de debat que no disposa de facultats per concretar mitjans i

formes d’aplicació més específiques.

Quadre 25: PROPOSTES CONCRETES DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA SOBRE LA FORMACIÓ I LA INSERCIÓ LABORAL

1. Crear el sistema d’orientació a tots els nivells, tan complerts i participatius com sigui possible, amb tota la bateria d’instruments i a tots els nivells. El sistema d’orientació ha de ser congruent amb el model català de formació professionalitzadora. 2. Aprofundir en la creació i difusió d’informació qualificada. Crear el sistema d’avaluació voluntari/obligatori participatiu a tots els nivells, amb els indicadors pertinents. 3. Crear uns mecanismes de coordinació tan generosos com sigui possible entre els actors als diferents nivells: departaments implicats, administracions locals, agents socials, cambres de comerç, sistema educatiu, pares i mares, empreses, etc. 4. Crear un sistema d’informació compartit i distribuït per a la gestió del sistema, acompanyat d’instruments participatius, com poden ser els plans estratègics, la gestió de la qualitat, els contractes programa, etc. 5. Assegurar un sistema d’innovació. 6. Anar adequant la regulació normativa de detall durant el procés, evitant rigideses. 7. Crear aquelles comissions i organismes pont, resposta i proposta que calgui en cada moment. 8. Anar afegint recursos al sistema depenent dels objectius i la rendició de comptes.


9. Millorar el marc competencial amb relació al territori des de la preservació del marc competencial per Catalunya. Aplicar el principi de subsidiarietat de la manera més profunda possible. Construir un mapa territorial flexible. 10. Definir, pactar i precisar el model català de formació professionalitzadora. Extreure’n les línies més significatives per tal que sigui entenedor, comunicable i finalment assumit pels actors. Font: Conferència Nacional d’Educació.Accessible a http://www.gencat.net/cne/p6.html

Recollim, també, com a significatives les aportacions del Consell Escolar de Catalunya a

l'Àmbit IV de la Conferència Nacional d’Educació referent a la Informació i orientació a

l'alumnat.

“Es considera que caldria potenciar més la formació professional de base que estableix la LOGSE, tant en l’ESO com en el batxillerat. També s'hauria d'incrementar a l’ESO la informació sobre la formació professional, principalment l'específica, no només respecte als continguts curriculars sinó també al coneixement d’algunes professions. Es recomana potenciar la informació i l’orientació en diverses línies que permetin explorar formes de motivació diferents en aquells camps professionals en què hi ha una gran demanda de places i una clara oferta laboral, però una baixa inscripció. En aquest sentit, es demana un esforç d’orientació que sigui vàlid tant per a la formació professional com per a la formació ocupacional. Consell Escolar de Catalunya. Document 1/2002. Accessible a http://www.gencat.net/cec /01-2002.htm). Aquestes grans línies ens serviran per tal d'emmarcar la nostra proposta concreta que

respecte a l’orientació professional en un centre que imparteix l’actual formació

professional reglada. L’eix de la proposta recau organitzativament en el DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ DEL CENTRE com a element dinamitzador específic de la informació,

orientació i inserció laboral dels alumnes, dins del marc del Pla d’acció Tutorial i amb la

participació dels equips docents, tutors de FCT i professors de l’àrea de formació i

Orientació Laboral (FOL).

9.2. El Departament d’orientació en l’estructura dels Instituts d’Ensenyament Secundari.

A Catalunya l’actual Reglament orgànic dels centres docents públics (R.O.C.P.) que

imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior (Decret 199/1996

de 12 de juny-D.O.G.C. núm.2218 de 14-6-1996) estableix dins de la seva estructura

d’organització i gestió ELS DEPARTAMENTS DIDÀCTICS, com a òrgans col·legiats de

coordinació, en funció de les àrees curriculars de l’educació secundària obligatòria i de les


famílies professionals en els instituts d’educació secundària que imparteixen formació

professional específica.

Al referir-se a l’estructura i nombre de departaments didàctics (art.44 del R.O.C.P.) no

s’enumera l’existència d’un Departament d’orientació en els IES i a les SES, ni deixa clara

la possibilitat de crear-lo en el reglament de règim interior del centre quan diu que aquest

“pot modificar l’estructura de deu departaments agrupant-ne quan així convingui per

racionalització organitzativa i segons els criteris d’afinitat, o establint seminaris en el si dels

departaments quan la complexitat d’aquests així ho aconselli.”

Amb posterioritat les normatives d’inici de curs del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya, a partir del curs 1999/2000 (Resolució de 21 de juny de 1999), ha

establert l’existència d’un DEPARTAMENT DE FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL com

un departament didàctic de formació professional “en aquells instituts on hi hagi més d’un

professor o professora que imparteixi l’especialitat de formació i orientació laboral”, amb

una reducció lectiva de fins a un màxim de tres hores setmanals per al cap de departament.

L’àmbit d’actuació i les funcions del cap de departament de Formació i Orientació Laboral

són idèntiques normativament que les dels altres caps de departament, que es concentren

en general en la coordinació general de les activitats del departament i la seva programació

i avaluació (Art.45 ROCP).

Ressaltem que el ROCP no fa cap referència específica i explícita a l’orientació

professional ni inserció laboral dels alumnes ni d’ESO ni de Formació Professional

Específica. Aquests continguts no s’assignen específicament a cap òrgan de coordinació

col·legiat ni unipersonal i al referir-se a les funcions específiques del professorat tutor

(art.52.2) li assigna l’apartat e) “dur a terme les tasques d’informació i d’orientació

acadèmica dels alumnes”.

Caldrà, amb bona voluntat, interpretar que aquesta informació i orientació acadèmica que

ha de facilitar el tutor de grup d’alumnes implícitament suposa, també, una formació i

informació professional encaminada a adquirir i desenvolupar per part de l’alumne

capacitats i competències relacionades amb el món professional i preparació per la

transició i incorporació futura al món laboral. (En la realitat, molt poques vegades el

professor tutor d’ESO fa aquesta interpretació i si bé és més freqüent en el tutor de

pràctiques professionals de formació professional específica).


Menció especial s’hauria de fer, en aquest apartat, de la regulació actual dels Instituts

d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals (IES-SEPS) a Catalunya

(Decret 301/2000 de 31 d’agost-DOGC núm.3225 de 14-9-2000), en la que s’assigna al

càrrec de Subdirector de Formació Professional (art.7) les funcions específiques següents

vinculades a l’àmbit de l’orientació i inserció professional dels alumnes d’FP de l’Institut o,

al menys, de la família professional considerada de referència a l’IES-SEPS:

Decret 300/2000. Art.7.1

c) “Impulsar accions i acords amb organitzacions empresarials, empreses, organicismes i centres de treball per afavorir la inserció laboral i atendre demandes de qualificació professional. g) Dirigir les accions d’anàlisi de la inserció professional i laboral dels alumnes.”

Aquestes tasques específiques s’emmarquen dins de la funció dels IES-SEPS (art.2,d) de

“subscriure convenis de col·laboració amb institucions, organitzacions, empreses o centres

de treball per afavorir la realització de la formació en centres de treball i d’activitats

adreçades a la informació i l’orientació professional, a la inserció laboral i professional dels

alumnes, així com per atendre les demandes de qualificació professional de l’entorn

socioeconòmic, d’acord amb els criteris establerts pel Departament d’Ensenyament”.

Aquesta especial relació amb institucions, organitzacions i empreses s’estén, també, a la

funció de “contribuir a l’anàlisi i la prospectiva del mercat laboral en el seu entorn” (article

2,f. del Decret 300/2000).

La pregunta, ràpida i obvia, és qüestionar-nos si els IES-SEPS han de fer aquestes

funcions d’orientació i afavoriment de la inserció laboral dels seus alumnes, com a

necessària, per quina raó no es regula que també aquestes funcions les han de fer tots els

altres centres que imparteixen formació professional específica i es facilita l’adopció d’una

estructura organitzativa sostenible i eficient, segons les característiques de cada centre,

amb la utilització o dotació dels mitjans personals i materials adients.

La proposta, com ja hem indicat, aniria encaminada en el sentit de crear i regular

l’existència d’un DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ en tots els centres que imparteixen

formació professional específica, aprofitant els recursos personals existents als IES i IES-

SEPS, que hauria de dinamitzar totes les accions d’orientació acadèmica i professional del


centre, la inserció laboral dels alumnes i la relació amb l’entorn socio-econòmic, d’acord

amb els criteris a establir per part del Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya.

9.3. Funcions i organització del DEPARTAMENT d’ORIENTACIÓ del centre.

El DEPARTAMENT d’ORIENTACIÓ del centre, com a unitat organitzativa bàsica per

dinamitzar les activitats d’orientació i inserció professional dels alumnes, ha de tenir una

estructura organitzativa i de funcionament adient al nombre d’alumnes, tipologia

d’ensenyament i altres característiques específiques de cada centre, per la qual cosa és

difícil establir un únic model organitzatiu.

Creiem que cada centre, dins de les seves competències i mitjançant el seu Reglament de

Règim Interior, ha de concretar, en el marc dels seus projectes educatiu i curricular, els

aspectes relatius al funcionament intern d’aquest Departament d’Orientació en allò no

específicament previst a l’ordenament normatiu general.

A tall d’exemple desenvolupem una organització tipus per un centre amb estudis d’ESO,

Batxillerat i tres famílies professionals de formació professional específica, que poden

suposar l’existència de tres a sis cicles formatius.

a) Ordenament normatiu general.

Caldria introduir una modificació específica a l’actual Reglament Orgànic dels Centres

docents públics, o en la regulació de desenvolupament de la LOCE, que hauria de

contemplar en l’estructura dels IES l’existència del DEPARTAMENT d’ORIENTACIÓ, amb

una regulació general de la seva composició i funcions.

Suggerint la proposta següent:

En els instituts d’educació secundària es constituirà un departament d’orientació per tal

de dinamitzar totes les accions d’informació i orientació acadèmica i professional dels

alumnes i, si escau, per afavorir la seva inserció professional i laboral. En aquells

instituts on s’imparteixen cicles formatius de formació professional o altres

ensenyaments professionals s’afegirà a la seva funció la de facilitar el manteniment


d’una especial relació amb institucions, organitzacions i empreses per tal de contribuir

a l’anàlisi i la prospectiva del mercat laboral en el seu entorn i afavorir la realització per

part dels alumnes de la formació en el centre de treball.

El Reglament de Règim Interior del Centre determinarà la seva composició i

organització. En tots els casos, almenys, en forma part el professorat de FOL, els

psicopedagogs i comptarà amb l’assessorament de l’EAP del centre. El cap de

Departament tindrà una reducció de fins a un màxim de 3 hores setmanals.

Es justifica aquesta proposta:

Per la necessitat d’estendre a tots els IES l’estructura del Departament d’Orientació

contemplat indirectament a la LOCE (article 27 5 6e. Disposició Addicional Dècima).

Per l’obligació de recollir i organitzar les funcions d’orientació educativa, acadèmica i

professional dels alumnes dels cicles formatius.

Per la necessitat d’afavorir la relació que amb l’entorn socio-econòmic han de tenir tots

els centres que imparteixen formació professional específica, fet que no pot ser exclusiu

dels IES-SEPS com hem indicat anteriorment.

Aquesta ordenació normativa general podria ser objecte de desenvolupament a les

corresponents instruccions, d’organització i funcionament d’inici de curs per tal d’incorporar

criteris comuns d’actuació, en aquest àmbit, dels centres que depenen del Departament

d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta proposta organitzativa reuneix els avantatges següents:

No implica més recursos personals per utilitzar els que existeixen actualment en la

dotació de professorat als instituts de secundària.

Aprofita, de forma més coordinada i amb eficiència el treball que en orientació

acadèmica i professional ara es desenvolupa als instituts.


En els centres que imparteixen actualment l’especialitat de formació i orientació laboral

(FOL), amb més de dos professors, no implica un nou cap de departament, a l'integrar-

se aquest en el nou Departament d’Orientació.

En els IES sense cap de departament de FOL exclusivament implica l’assignació d’un

cap de departament d’orientació.

La regulació normativa general permet a cada Institut establir, en el seu Reglament de

Règim Interior, l’organització del Departament d’Orientació del centre de forma més

eficient i adaptada a les característiques de l’Institut i particularitats de l’entorn socio-

econòmic.

Es facilita de forma coordinada i integrada la informació i orientació als alumnes,

institucions, organitzacions i empreses que són els principals agents i receptors de la

tasca del Departament d’Orientació del Centre.

Reforça tota aquesta proposta l’existència de bones pràctiques (benchmarKing) en Instituts

de secundària majoritàriament d’altres Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol que ja

disposen normativament d’aquest Departament d’Orientació acadèmica i professional.

b) Regulació en el Reglament de Règim Interior. Cada Institut en el seu Reglament de Règim Interior del Centre determinarà la composició i

organització del Departament d’Orientació i assignarà les funcions específiques i els

recursos personals i material que s’assignen, d’acord amb la normativa vigent, les

característiques de cada Institut i els documents estratègics d’aquest com són el Projecte

Educatiu del Centre (PEC) i el Projecte curricular dels cicles formatius (PCC) i el Pla d’acció

Tutorial (PAT).

Considerem que en tots els casos, almenys, en forma part el professorat de FOL, els

psicopedagogs i comptarà amb l’assessorament de l’EAP del centre i que el cap de

Departament tindrà una reducció de fins a un màxim de 3 hores setmanals.

Igualment, seria oportú concretar en el Reglament de Règim Interior les funcions respecte a

l’orientació professional de cadascú dels integrants del Departament i la coordinació amb

els altres órgans de coordinació i amb els tutors de grup d’alumnes i els tutors d’FCT.


9.4. - El pla d’Acció Tutorial i la informació i orientació professional en els cicles formatius de formació professional. Ja hem apuntat anteriorment la pràctica inexistència en els centres consultats del nostre

entorn d’una formalització escrita del Pla d’Acció Tutorial (PAT) específic destinat als

alumnes que cursen cicles formatius a les comarques gironines.

És evident, que en realitat en aquests Instituts els tutors de grup porten a terme la tasca de

tutoria que és habitual en tota situació d’ensenyament-aprenentatge i es fa una atenció

particularitzada als alumnes i, majoritàriament, s’ocupen de les problemàtiques que de tot

tipus es puguin ocasionar en la convivència escolar.

Sorprèn el tracte diferent que per part de la majoria dels equips directius dels Instituts

consultats donen a l’acció tutorial destinada als alumnes d’ESO i als que cursen cicles

formatius de formació professional. És habitual en els IES trobar una bona i acurada

planificació de l’acció tutorial destinada als grups d’alumnes d’ESO: Pla d’Acció Tutorial,

reunió regular de tutors, activitats de tutoria, atenció individualitzada a alumnes i famílies,

suport i intervenció dels equips d’assessorament psicopedagògic, i, almenys, una hora

setmanal de tutoria amb alumnes.

Per contra, en els mateixos Instituts, els entrevistats constaten la necessitat, almenys,

d’una coordinació dels tutors i d’un temps específic dedicat a la tutoria grupal i consideren

que cal una extensió i adaptació del Pla d’Acció Tutorial del centre a les característiques

específiques dels ensenyaments professionals.

Ningú discuteix actualment que “en el context social actual l’orientació i la tutoria s’han

convertit en factors nuclears de la tasca educativa i no es pot concebre la missió de l’escola

en termes bàsicament instructius” .28

No és aquell el lloc per ressenyar les importants aportacions teòriques i bones pràctiques

existents referents a la tutoria d’alumnes. La bibliografia és abundant i accessible i són prou

coneguts els encerts i les febleses del sistema.

Com a proposta, apostem per estendre el Pla d’Acció Tutorial existent als Instituts de

Secundària a tots els nivells educatius del centre. Aquesta aparent obvietat contrasta amb

28 Conferència Nacional d’Educació. Accessible a http://www.gencat.net/cne/p6.html


la realitat pel que respecta als ensenyaments de formació professional actuals, que dista

molt de l’atenció que a la tutoria s’havia atorgat a l’antiga Formació Professional fa anys.

No obstant, no cal confondre, en principi, la tutoria escolar amb l’orientació professional ni

com un aspecte afegit o diluït dins de l’acció tutorial habitual.

Considerem que cal fer un plantejament clar dels objectius, contingut i activitats educatives

que impliquin la informació i orientació professional en cada etapa educativa.

Les nostres propostes es concreten exclusivament als ensenyaments i alumnes dels cicles

formatius de formació professional.

a) L’acció tutorial compartida. A partir de la Llei General d’Educació de 1970 es contemplava l’orientació educativa com a

part de l’activitat dels centres escolars. Al llarg d’aquests més de trenta anys s’ha passat

d’una concepció inicial centrada en la tasca del tutor i les activitats de tutoria amb un

marcat caràcter assistencial i de control a una pràctica més globalitzadora que implica a tot

el professorat organitzat en equips educatius o docents. Recordem que la LOGSE–1990

(art.60) prescriu que “la tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent”.

En aquest marc educatiu s’entén l’acció tutorial “com un procés d’orientació que facilita

l’autoconeixement, col.labora a la formació d’un autoconcepte positiu i fomenta que

l’alumnat assoleixi progressivament nivells existents de maduresa en un marc

d’interrelacions socials”29

Considerem que aquesta visió de la tutoria, assumida majoritàriament en els centres de

secundària, parteix de la premissa que tot el professorat que intervé sobre un grup

d’alumnes porta a terme una acció tutorial compartida, en integrar-se els objectius

educatius d’aquesta en els continguts i objectius de cadascun dels crèdits o matèries.

En aquest model la figura del tutor, que deixa de ser exclusivament l’únic responsable de

l’acció tutorial, és l’eina que coordina i reforça l’acció educativa de l’equip docent, que és

l’agent natural de l’orientació.


Dins de les finalitats de l’acció tutorial, prou conegudes, ressaltem aquelles que incideixen

més directament en els aspectes d’orientació professional, sense que això vulgui dir que

les vessants d’orientació personal i acadèmica no formin part i contribueixin a l’orientació

professional de l’alumne, donat que totes elles conformen l’educació integral d’aquest com

a persona i ciutadà dins d’un determinat marc social i econòmic global i proper alhora.

Aquesta orientació professional en l’educació secundària pretén, en general, ajudar

l’alumne/a a ser subjecte actiu i conscient de tot allò que afecta l’elecció de professió,

recerca i obtenció de feina, així com la preparació per la transició a la vida activa.

Segons la Conferència Nacional d’Educació (Secció V. Conclusions número 25) les

intervencions orientadores i tutorials haurien de concentrar-se a l’entorn de quatre grans

àrees temàtiques:

• Orientació per al desenvolupament personal acadèmic i professional.

• Orientació en els processos d’ensenyament (estratègies d’aprenentatge)

• Orientació per a la prevenció (desenvolupament d’habilitats socials, habilitats de vida,

resolució de conflictes, educació emocional, projecte personal, autoconcepte i

autoestima, etc.)

• Atenció a la diversitat (atenció a les necessitats educatives especials)

La concreció i coordinació d’aquestes accions s’aconsegueix elaborant un Pla d’Acció

Tutorial (PAT), dins del marc del Projecte Curricular del Centre (P.C.C.), que assumeixi el

caràcter curricular de moltes de les activitats orientadores. Es a dir, que parteixi del principi

que aquestes activitats orientadores només tenen sentit en realitzar-se dins de la

programació pròpia de les diferents àrees curriculars o crèdits, de manera totalment

integrada a la resta d’activitats.

Per tant, en el Projecte Curricular del Centre (PCC) s’ha d’establir, d’acord amb el Projecte

Educatiu del Centre (PEC) els criteris generals de l’acció tutorial que es concretarà en

l’elaboració de Pla d’Acció Tutorial (PAT).

29 Maria Masip i Utset i Jordi Roig Meza: Orientació i tutoria: El Pla d’acció tutorial (pag. 44) en Curs de Gestió i Direcció de Centres Públics Educació Secundària. Volum III. Curs 1994/95. Departament d’Ensenyament.


Aquestes actuacions educatives s’interrelacionen en el procés de seguiment, avaluació i

orientació tutorial que s’ha de determinar i concretar en cada centre dins del procés general

d’ensenyament-aprenentatge.

A tal d’exemple, es por consultar el model d’aquest procés de SEGUIMENT, AVALUACIÓ

I ORIENTACIÓ TUTORIAL-CF elaborat en el Pla de qualitat per part dels equips de treball

del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, referit als Cicles Formatius.

b) L’elaboració i el contingut del Pla d’Acció Tutorial específic de cicles formatius.

A l’igual que en l’elaboració del Pla d’Acció Tutorial de Centre, les referències específiques

en aquest a l’acció tutorial a portar a terme en els cicles formatius hauria de partir d’una

reflexió conjunta del professorat sobre la tasca i el contingut que es donarà a l’acció tutorial,

tenint en compte les característiques dels alumnes de cicles formatius, pel que fa a l’edat,

els interessos i les necessitats personals i professionals i l’entorn socio-econòmic del

centre.

A tall d’exemple recollim algunes de les qüestions que haurien de ser objecte d’aquesta

primera reflexió:

• Analitzar la situació del centre i fer una valoració realista de la situació de l’acció tutorial

en cada cicle formatiu.

• Discutir, consensuar i prioritzar entre el professorat implicat els objectius de millora

propis de l’acció tutorial en cada cicle formatiu, d’acord amb el Projecte Curricular del

centre.

• Establir la forma de garantir la incorporació d’aquests objectius en els diferents crèdits o

mòduls de cada cicle formatiu.

• Acordar estratègies de treball compartides i facilitadores entre l’equip docent per tal de

donar una unitat a l’acció tutorial en cada grup-classe i determinar les funcions del tutor

i l’equip docent en cada cas.

• Elaborar una programació anual de l’acció tutorial per cadascun dels cursos de cada

cicle formatiu, a presentar i aprovar en el claustre de professors.

• Establir uns mecanismes de coordinació i d’avaluació periòdica de l’acció tutorial i

millora continua d’aquesta. Es poden concretar en les reunions habituals dels equips

docents i de la coordinació de tutories.


• Concretar la forma de dinamitzar tots els processos d’informació, orientació i

participació dels alumnes i les famílies en l’acció tutorial de cada cicle formatiu.

En tots els casos és recomanable fer un enfocament realista que permeti anar avançant la

situació de cada centre i de l’equip docent a la consecució dels objectius possibles en cada

situació i moments concrets.

A tall d’exemple es recull, a continuació, un esquema a implementar per concretar el Pla

d’Acció tutorial d’un cicle formatiu de formació professional.

Quadre 26: Apartats del Pla d’Acció Tutorial de Cicles Formatius

I.-PRINCIPIS DE L’ACCIÓ TUTORIAL COMPARTIDA.

II.- OBJECTIUS

III- ACTUACIONS:

Concreció en el Pla Anual

IV- RECURSOS

V.- TEMPORALITZACIÓ

VI.- AVALUACIÓ I MILLORA

Dins del principis i objectius del PAT, de forma integrada, s’ha de considerar l'orientació

personal, acadèmica i professional dels alumnes, tant individualment com en grup, en tres

àmbits

• L'orientació personal dóna suport al desenvolupament global de la personalitat de

l'alumne/a, i, per tant, ha d'atendre a factors com les actituds, els valors, els

sentiments, les aptituds, l'adaptació i la integració social., per ajudar a l’alumne/a en

la construcció el seu propi projecte de vida.

• L'orientació escolar i acadèmica dóna suport al procés d'aprenentatge de

l'alumne/a i li facilita recursos conceptuals i tècniques de treball perquè pugui

avançar en el seu aprenentatge, alhora que promou aquelles actituds (com ara

l'interès per aprendre, la constància en el treball, la reflexió sobre el propi

aprenentatge...) que contribueixen a fer que l'alumne/a aprengui a aprendre.


• L'orientació professional s'adreça a capacitar l'alumne/a per prendre decisions

relatives a la seva transició des de l'escola al treball, de manera que pugui valorar i

acomodar les seves aptituds i expectatives a les exigències del món productiu. Al

mateix temps s’ha d’ajudar a l’alumne a construir el seu projecte professional i

facilitar la seva inserció laboral.

En aquests tres àmbits d'orientació a l'alumnat cada equip docent dels cicles formatius,

d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre i el Projecte Curricular dels Cicles Formatius ha

d’establir a l’inici de curs el desenvolupament i concreció del PAT i les estratègies d’aplicació adients, almenys en els aspectes següents:

a) Estratègies i activitats a fi d'obtenir un coneixement previ de l'alumnat que faciliti

l'orientació del seu procés d'aprenentatge i l'adequació de les activitats d'aula a les

seves necessitats.

b) La utilització dels recursos que estimulin l'aprenentatge d'aquells aspectes

personals menys desenvolupats i que corregeixin les mancances detectades en

l'alumnat.

c) L'ús de tècniques que afavoreixin l'autoconeixement i l'autoestima dels alumnes i

l'aplicació de mesures que afavoreixin la integració i participació de l'alumne/a i del

grup-classe en tots els espais de la vida escolar.

d) L'establiment de mecanismes per fer el seguiment global de l'alumne/a (individual i

de grup) i facilitar el seu procés d'aprenentatge i l'avaluació formativa dels alumnes.

e) L'ús d'ajuts per a la correcta elecció d'itineraris formatius i professionals per part

dels alumnes i la preparació de la seva inserció professional i transició al treball.

Es poden consultar alguns dels diferents models de Pla d’Acció Tutorial disponibles i

accessibles en les pàgines d’internet d’alguns centres que ens han semblat d’interès.30

Pel seu grau de concreció temporal i de contingut recollim a l’Annex III la programació del

Pla d’Acció Tutorial que ens han facilitat l’equip directiu de l’IES-SEP La Garrotxa (Olot).

30 IES-SEP Escola del Treball de Barcelna (http://www.escoladeltreball.org)


9.5.- Un pla tipus d’informació i orientació professional en els cicles formatius de Formació Professional.

Partint de les premisses exposades al referir-nos a l’acció tutorial compartida i les funcions

del Departament d’Orientació del Centre i dels equips docents, elaborem, a tall d’exemple,

una proposta d’integració de l’orientació professional en els cicles formatius en general.

a) Les competències bàsiques relacionades amb l’àmbit de l’orientació professional i laboral.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya31 va determinar, en un

dels seus vuit àmbits, les competències de l’àmbit laboral referides a l’educació primària i

secundària enteses en la forma següent:

“Les entenem com aquelles actituds i habilitats que cal desenvolupar i que pertanyen a la

vida i a la realització personal dels integrants de la comunitat, perquè en tot moment els

nens i adolescents se sentin part integral del món dels adults, els quals exerceixen

tasques i rols segons els seus desigs, aptituds, interessos i valors”.

Dins d’aquest àmbit laboral es contemplen cinc grans dimensions: • Habilitats personals i selecció del lloc de treball • Drets i deures • Qualitat • Avaluació • Promoció

Es pot consultar la gradació d’aquestes dimensions entre primària i secundària i el

contingut i pautes d’avaluació de cadascuna en les pàgines 40-46 del document esmentat.

Per assolir aquestes competències dins dels cicles formatius s’hauria de disposar dels

següents instruments:

• L’acció tutorial compartida.

31 Departament d’Ensenyament. Relació de competències bàsiques. Barcelona, octubre 2003. Accessible a http://www.gencat.net/ense/csda/pdf/relacio_cb.pdf


• El mòdul de Formació i Orientació Laboral (FOL)

• El crèdit de Formació en el Centre de treball (FCT)

• Les actuacions de suport i coordinació del Departament d’Orientació del Centre i el

Servei Escola-empresa.

Al primer d’aquest instrument ja ens hem referit en general anteriorment, per la qual cosa

ara es concreta de forma esquemàtica la seva funció dins del pla integrat que exposem.

b).- La relació entre els diferents instruments d’orientació professional del centre: Programa d’orientació

En el capítol 3 s’ha tractat del model de programes d’orientació, considerant aquest com

una part del procés educatiu, que dóna resposta a les necessitats educatives dels alumnes

i que inclou el disseny i seqüenciació de competències i activitats preparades per part de

l’equip d’orientació amb el suport i ajuda dels professors i tutors escolars.

És difícil aconseguir en un centre escolar un plantejament integral i integrador de tots els

instruments d’orientació interns i externs, donat que, en un model ideal, s’hauria de tenir

present i cercar la col·laboració de totes les institucions implicades, família, escola i entorn

social.

En la present proposta es vol partir de les possibilitats actuals, que respecte a l’orientació

professional, disposen la major part de centres educatius públics que imparteixen cicles

formatius de formació professional a Catalunya.

Les estratègies utilitzades per aconseguir els objectius d’orientació professional és una

combinació d’estratègies infusives, a l’estar aquests continguts implícits en la major part de

mòduls o crèdits profesionalitzadors dels cicles formatius de formació professional, que

suposen una preparació per al treball professional en general i en una determinada

professió.

Per altra part, les estratègies additives es manifesten clarament en la impartició dels crèdits

de Formació i Orientació Laboral (FOL) i Formació en el Centre de Treball (FCT), així com

en les activitats d’orientació efectuades en el temps dedicat a la tutoria de grup i individual.


El programa d’orientació professional establert a cada centre educatiu destinat als alumnes

de cicles formatius hauria de contemplar l’activació de tots aquests instruments i

estratègies infusives i additives, coordinant les actuacions de forma complementària per

aconseguir els objectius establerts.

En el quadre següent es concreten les competències bàsiques més relacionades amb el

desenvolupament de l’autoorientació de l’alumne de cicles formatius de formació

professional a desenvolupar per tots els intruments abans esmentats.

Quadre 27: COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER DESENVOLUPAR L’AUTOORIENTACIÓ

EN ELS CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL.

Dimensió i contingut de cada competència

Instruments i/o activitats d’ensenyament-

apenentatge COMPETÈNCIA 1: Capacitat per conèixer i valorar les pròpies habilitats i actituds positives enfront del món social i laboral. 1.1. Conèixer les pròpies característiques de personalitat

(com sóc?), valorant els aspectes racionals, emocionals i socials.

1.2. Conèixer les capacitats i habilitats personals respecte

al treball i l’entorn social i laboral (què sé fer?). 1.3. Establir les activitats i inclinacions positives a

desenvolupar (què m’agraria ser i fer?). 1.4. Valorar de forma realista els condicionants personals i

socials enfront del món laboral (què puc fer?)

- Enunciació i argumentació de les capacitats, actituds, motivacions i competències pròpies. - Elaboració del propi Projecte formatiu i professional. - Reflexionar sobre les actituds laborals bàsiques que demanen les empreses en el treball: laboriositat, responsabilitat, millora continua i altres.

COMPETÈNCIA 2: Capacitat per conèixer les característiques i exigències de l’entorn social i laboral. 2.1. Conèixer i valorar les exigències de competències

professionals bàsiques de l’àmbit professional proper que s’ha triat.

2.2. Conèixer i valorar la situació d’ocupació actual i

tendències del sector socio-laboral elegit. 2.3. Conèixer de forma general els drets i deures laborals

com a treballador d’una empresa.

- Recerca i comprensió d’informació socio-econòmica de l’entorn proper a l’escola. - Visites a empreses de la família professional cursada. - Contacte i xerrades amb professionals dels sector laboral triat.


COMPETÈNCIA 3: Capacitat per detectar les ofertes i exigències del mercat laboral més proper a l’alumne en el sector triat. 3.1. Capacitat d’accedir a la informació de les ofertes

d’ocupació de la professió triada. 3.2. Conèixer les tendències de les ofertes i demandes

dels sectors que s’han triat inicialment com a objectiu d’inserció laboral.

3.3. Conèixer i identificar els requeriments formatius i el

grau d’exigència personal i condicions laborals de la professió elegida.

3.4. Conèixer i valorar les principals característiques de

les ofertes de treball en la professió a desenvolupar.

- Anàlisi del mercat laboral de l’entorn de la professió triada i els nous filons d’ocupació. - Utilització de la informació de les borses de treball de la xarxa d’internet. - Recerca d’ofertes de treball per altres mitjans usuals. - Conèixer les possibilitats, les accions i els processos de formació i qualificació que s’ofereixen en la professió triada.

COMPETÈNCIA 4: Capacitat per prendre decisions vinculades al món laboral i a les exigències formatives requerides. 4.1. Capacitar per valorar, decidir i establir els objectius

professionals i el propi itinerari formatiu i professional a curt, mig i llarg termini.

4.2. Afrontar la presa de decisions com a una acció

personal vinculada a les seves motivacions, competències professionals i al seu entorn familiar i social dins de l’àmbit professional que s’ha triat. (realisme i possibilisme).

4.3. Ajudar a l’alumne en la presa de decisions, i posada

en pràctica d’aquestes, relacionades amb els seus processos de formació, qualificació i futura inserció socio-professional.

- Planificar i desenvolupar de forma realista les diferents fases del projecte formatiu i professional. - Reflexió personal i valoració de les motivacions personals i de les exigències i possibilitats personals per assolir l’objectiu professional fixat.

COMPETÈNCIA 5: Capacitat per desenvolupar habilitats de recerca activa d’una ocupació laboral. 5.1. Saber cercar la informació i orientació adients en

cada cas. 5.2. Dominar les tècniques de presentació personal de les

seves competències professional, capacitats i actituds positives vers els treball.

5.3. Utilitzar de forma adient estratègies i els diferents

mitjans de recerca activa de feina.

- Seleccionar la informació d’ofertes de treball adients a les seves motivacions i competències pofessionals. - Elaboració del propi “curriculum vitae” i carta de presentació davant d’unes ofertes de treball concretes. - Simulacio d’entrevistes de selecció de personal, d’acord amb les pautes i actituds a adquirir.


5.4. Ser capaç d’afrontar de la forma més positiva un

procés de selecció de personal. 5.5. Ser capaç d’afrontar situacions personals d’atur i de

reinserció laborals.

- Fer un inventari i valoració de cadascú dels mitjans de recerca de feina utilitzats de forma més habitualien especial la”xarxa de contactes”.

COMPETÈNCIA 6: Capacitat per desenvolupar la capacitat emprenedora, de creació i innovació en el treball i millora continua. 6.1. Saber cercar la informació i orientació adients en

cada cas per la creació de la pròpia empresa i altres formes d’autoocupació.

6.2. Dominar les tècniques d’elaboració d’un pla

d’empresa i utilitzar el recursos existents a la xarxa d’internet.

6.3. Fomentar l’esperit emprenedor i la milora continua en

la professió. 6.4. Aprendre a innovar, gestinar la innovació i adaptar-se

als canvis.

- Utilització de la informació i recursos en la xarxa d’internet per la creació d’empreses i l’autoocupació. - Utilització de la xarxa d’innovació tecnològica disponible a Internet. - Elaboració d’un pla de micoempresa adaptat a la professió cursada. - Contacte i xerrades amb professionals autònoms i empesaris que han creat la seva pròpia empresa.

COMPETÈNCIA 7: Capacitat per desenvolupar l’interès per l’autoformació i aprenentatge al llarg de la vida. 7.5. Fomentar l’esperit d’autoaprenentatge i la motivació

perquè continuïn millorant la qualificació professional al llarg de la vida.

7.6. Aprendre a adaptar-se a les noves situacions i

demandes de competències professionals.

- Anàlisi dels canvis tecnològis i organitzatius més rellevants dins del sectoro professió triada. - Contacte i xerrades amb professionals i tècnics del sector per visualitzar els canvis i les tendències d’evolució del sector triat.

Aquestes competències s’han de plasmar en el programa que de forma concreta i

coordinada determini l’equip docent per cada nivell educatiu dels cicles formatius, d’acord

amb les característiques dels alumnes i la família professional cursada.

Un exemple de pla d’activitat , referida a la família professional d’activitats agràries, es pot

consultar en el quadre que recull Arboleas Jara,I i altre (1999:38).

Com en tota programació d’un procés d’ensenyament-aprenentatge s’haurien de

temporitzar els objectius, continguts i activitats a desenvolupar, així com els mecanismes


d’avaluació de la consecució dels objectius i revisió i millora de la programació. En aquest

últim aspecte caldria establir unes normes mínimes o criteris de qualitat i indicadors per la

seva avaluació, que han de valorar, entre altres, l’efectivitat del programa d’orientació i la

satisfacció dels seus usuaris, en aquest cas els propies alumnes com agents actius i

l’empreses com a primers destinataris.

Respecte la metodologia és recomanable el treball individualitzat d’ajuda a l’autoorientació

que completi les informacionsi treballs que es poden efectuar en el grup-classe.

Per últim, la utilització de les T.I.C. i l’aprofitament de la xarxa d’internet en tots els casos

ha de significar un important instrument de suport a l’acció d’orientació professional.

Ressaltem les avantatges i les aportacions que poden fe les T.I.C. en l’autoorientació:

Possibilitat d’informació professional més ràpida i actualitzada.

Adapta la comunicació al llenguatge i característiques comunicatives actuals dels joves.

Pot facilitar el contacte individual de l’alumne-ususari amb l’orientador o serveis

d’orientació, via correo electrònic, en el moment que ho desitgi de forma ràpida i

diferent.

Facilita el contacte amb les ofertes de feina i borses de treball.

9.6.- El projecte professional de l’alumne: Itinerari formatiu i professional.

Recordem que l’orientació professional l’entenem com un procés d’autogestió de la pròpia

persona que facilita l’adquisició de competències per prendre decisions educatives,

professionals i personals en relació a la mateixa persona i a l’entorn.

L’elaboració del projecte professional per part de l’alumne és una eina de reflexió personal

que concreta, en un moment determinat, la intersecció entre les capacitats laborals,

interessos personals i la projecció personal i professional en un entorn socio-econòmic

concret.

En primer lloc, l’alumne ha de prendre consciència de la importància de construir-se un

itinerari personal i professional realista, que parteix de la reflexió i el coneixement personal i

de l’entorn, i que és projecta més enllà del curt termini amb la finalitat de la consecució d’un

objectiu d’inserció en la vida laboral activa.


a) Condicions mínimes d’un projecte professional.

La finalitat del projecte professional és elaborar un itinerari orientat a la consecució d’un

objectiu laboral a curt, mig i llarg termini.

Un bon projecte professional hauria de reunir les condicions següents:32

Realista

És necessari prendre decisions a partir de la realitat personal, formativa i de l’entorn socio-econòmic i plantejar-se un objectiu que sigui possible d’assolir.

Centrat en el camp

professional

L’eix del projecte ha d’estar en les possibilitats d’empleabilitat dins d’un ventall de llocs de treballs amb característiques comunes. (No s’ha de centrar ni en un lloc de treball concret ni en els estudis que no són en sí mateixos un objectiu d’inserció laboral)

Temporitzar

El projecte ha de marcar terminis per a les diverses fases de l’itinerari formatiu i professional de la carrera professional.

Dinàmic

adaptable i continu

El projecte ha de ser susceptible de ser modificat per adaptar-se al llarg de la vida als canvis en les situacions i expectatives de l’alumne.

El projecte professional és una construcció activa que genera un pla d’acció de la persona

interessada, que alhora s’ha de responsabilitzar dels compromisos que es deriven de les

seves decisions.

Araceli Sebastian Ramos (2003:200) assigna al projecte professional les notes definitòries

següents:

- És un instrument per el desenvolupament professional

- És intencional

- És anticipatiu i previsiu (reflexiona sobre el que es pot fer)

- Cerca l’autorrealització

- Suposa acció i interacció

32 Altres característiques i comentaris sobre el projecte professional o “pla de carrera” es poden consultar en: Sebastian Ramos,A. (2003.198 a 206); i Rodriguez Moreno, M.C. (2003: 411).


- Reforça la presa de decisions

- Pressuposa canvi i evolució

- És procliu a la crítica, autocrítica i redefinició

- Produeix interacció social.

En la concepció de l’orientació professional, que hem exposat, com un procés, el projecte

professional es fonamenta en els principis de prevenció (anticipació cap al futur)

desenvolupament (és evolutiu i continu) i intervenció social (és produeix en un context

relacionat amb els agents socials, l’escola, la família i la societat)

b).-Fases del projecte professional.

L’elaboració del projecte professional requereix un procediment ordenat que consta de

diverses fases, que concreten en el quadre següent.

Quadre 28: Fases del projecte professional

1ª.-Autoconeixement

Autoavaluació Autoestima

Anàlisi de capacitats, competències, interessos, expectatives i situació personal. Respondre a les preguntes: - Com soc? - Què sé fer? - Què coneixo? - Què m’agrada? - Què vull fer? - Què estic disposat a fer? - Quina és la valoració de mi mateix? (punts forts i punts

febles). - Quina valoració tinc del treball professional?

2ª. Exploració del camp professional

Coneixement de les tasques, funcions, capacitats, exigències personals i formatives i competències professionals dels perfils que componen el camp laboral triat.

3ª. Anàlisi del mercat

laboral.

Coneixement de les possibilitats que ofereix l’entorn laboral referit al camp professional triat.

4ª. Definició de

l’objectiu professional

Concretar les aspiracions professionals a curt, llarg i mig termini dins del camp professional triat i les competències professionals i habilitats socials a adquirir.


5ª. Itinerari formatiu i professional.

Tria de l’itinerari, concreció temporal i preses de decisions a efectuar i valoració de les exigències i possibilitats personals d’assolir l’objectiu professional.

Font: Elaboració pròpia.

La planificació del projecte professional és responsabilitat del propi alumne i les funcions

del tutor o professor-orientador s’ha de concretar en actuar com agent motivador que ajuda

a l’autorreflexio de l’alumne, a desenvolupar les habilitats que suposen l’elaboració i

consecució del projecte en els seus àmbits o dimensions personal, acadèmica i

professional.

La determinació i concreció de les fases del projecte professional és convenient que estigui

emmarcada en un ambient de reflexió personal de l’alumne, per la qual cosa han de

combinar-se diferents estratègies que proporcionin fonamentalment elements de reflexió

sobre un mateix i l’entorn socio-laboral.

Es suggereix la utilització de tècniques d’anàlisi, d’autoexploració i observació combinades

amb activitats d’ensenyament-aprenentatge adients a l’edat i característiques de l’alumne.

És útil facilitar per part de l’orientador eines de recerca d’informació professional, que es

disposa de forma abundant i accessible en la xarxa d’internet, facilitar la seva comprensió, i

plantejar entrevistes o sessions d’informació personal de professionals de diferents

tipologies, així com realitzar visites individuals o en grup a determinats centres de treball de

l’entorn vinculats al camp professional triat per part de l’alumne.

És evident, com ja s’ha indicat anteriorment, que el moment de la realització del crèdit de

Formació en el Centre de Treball (FCT) per part de l’alumne és una oportunitat important

per conformar algunes de les fases del seu propi projecte professional.


CAPÍTOL 10.- LA INSERCIÓ PROFESSIONAL DELS ALUMNES DE CICLES FORMATIUS. L’orientació professional de l’alumne de cicles formatius no finalitza en el moment que

aquest deixa el centre educatiu, si no que es perllonga al llarg de la seva vida, on

probablement haurà d’afrontar, a part de la primera inserció laboral, diferents transicions a

la vida adulta i al món del treball.

És freqüent a l’actualitat que existeixen transicions d’una a una altra ocupació, del treball a

la desocupació i d’aquesta a una altra activitat, amb períodes necessaris de formació

continuada i reorientacions i reinsercions professionals.

Algunes d’aquestes transicions poden ser buscades i desitjades dins del marc del projecte

professional establert, però altres són obligades i no desitjades com a conseqüència de

diferents situacions d’atur i recol.locacions imprevisibles i que afecten a la societat actual o

a grups d’individus concrets.

El concepte d’orientació professional, ha d’integrar, per tant, uns components de

competències i procediments que preparin (funció preventiva) a l’alumne per afrontar la

primera inserció laboral i les futures transicions personals i professionals que es pugui

trobar al llarg de la seva vida.

10.1.- Més enllà de la formació en el Centre de Treball (FCT)

Venint repetim que la inserció professional i social dels joves es configura com un itinerari

formatiu i professional que, evidentment, no finalitza en cap cas amb l’obtenció del títol

professionalitzador, ans al contrari aquest pot ser un dels inicis d’aquesta transició més

llarga a la vida activa laboral.

Caldria tenir present, en primer lloc, els elements que intervenen en la configuració inicial

d’aquest itinerari o carrera professional.

Recollim de Jordi Planas (1995:72-75) algunes de les idees al respecte, que considero

encara continuen vigents en el moment actual.

S’ha de partir del principi que el que “és fonamental en l’anàlisi de la inserció dels joves són

els processos i no les situacions fixes”. La relació entre formació i treball, com a


components dels itineraris d’inserció professional dels joves, interactuen entre ells amb

altres components com els familiars i socials d’una manera dialèctica i no estàtica.

Quadre 29: Elements que intervenen en la configuració

dels itineraris d’inserció professional

El context social - Context sòcioeconòmic. - Context sòcio-familiar. - Referències culturals.

Components estructurals

- Sistema educatiu, xarxa escolar i sistema d’acreditacions. - La formació no reglada. - Els models familiars (família d’origen i pròpia). - La xarxa associativa de la societat. - Les polítiques d’educació. - Xarxa d’equipaments i serveis destinats a intervenir en els

processos d’inserció professional i social.

Combinació dels

components vitals en la

relació entre formació I ocupació

- Formació del jove. - Experiències vitals significatives. - Experiències de treball. - Vida familiar. - Vida social.

Actituds, aptituds i

estratègies d’inserció

- Procés d’inserció laboral iniciat. - Canvis de professió i/o ocupació i reinserció laboral. - Formació permanent en competències personals i professionals. - Vivències socials i opcions personals, familiars i professionals a

decidir. - Construcció de l’autoimatge personal del jove. - Capacitat d’utilitzar l’oferta social present en el seu entorn. - Capacitat de prendre decisions i afirmar o reorientar les opcions

preses.

Tots aquests elements en cada situació individual no tenen el mateix valor ni la mateixa

significació. El que adquireix valor en la inserció laboral, professional i social del jove

individualment és el conjunt de les experiències vitals i formatives i no cadascuna

d’aquestes parts per separat, malgrat que en determinats casos alguna d’aquestes poden

ser traumàtiques o exitoses de forma temporal o definitiva.


En opinió de Planas, J (1995:74) “el valor rau en la coherència o el desgavell entre els

distints components, construïts a base d’anar perfilant un projecte professional i social propi

del jove i assumit per ell mateix. Apareix, doncs, una nova " qualificacions” que adquireix

valor estratègic, tant en la formació inicial com en la permanent:" la capacitat de gestió del

mateix procés formatiu " a partir de les ofertes creixents i disperses que ens envolten”

El mateix autor planteja i es pregunta qui ha de fer “d’ordinador” d’aquest consum dispers i

creixent, i manifesta que “no hi ha una resposta única, però fins avui, la família ha jugat un

paper clau i discriminatòri... i si volem democratitzar aquesta capacitat, el paper central

l’hauria de jugar l’escola, particularment en els cicles obligatoris...”

Per la nostra part, reiterem, que l’escola ha de ser l’ajuda fonamental per contribuir a que

l’alumne, com a jove, i futur adult, sigui el protagonista principal i autogestioni el seu propi

projecte vital i professional de forma permanent al llarg del seu periple vital.

En aquest sentit les competències bàsiques, abans exposades, per desenvolupar

l’autoorientació professional en l’educació primària, secundària i post-obligatòria són la

millor contribució que pot fer l’escola a la inserció i transició professional de l’alumne.

És evident que la pròpia societat, cada vegada més, ha de generalitzar l’oferta de serveis

d’orientació professional destinats a tota la població i de forma permanent a les persones o

col.lectius que ho necessiten al llarg de la seva vida, complementat amb les mesures

adients de formació permanent o assistència i protecció social en alguns casos.

10.2.- Ajuda en la recerca de feina, l’autoocupació i la formació al llarg de tota la vida.

Un component important de la preparació de l’alumne de cicles formatius d’FP per

l’autoorientació professional, present i futura, és que l’etapa escolar adquireixi unes

competències bàsiques relacionades amb la recerca de feina, la prospecció de llocs de

treball i la motivació de la necessitat de formació al llarg de tota la vida.

Considerem que el programa per desenvolupar aquestes competències bàsiques de

recerca i obtenció de feina, com ja hem indicat, s’ha de concretar en l’el.laboració del Pla

d’Acció Tutorial (PAT) de cicles formatius i coordinar les estratègies de treball compartides

entre tot l’equip docent de cada grup-classe.


Respecte a l’ensenyament-aprenentatge de les tècniques concretes de recerca de feina

són objecte dels continguts del crèdit transversal de Formació i Orientació Laboral (FOL)

present en tots els cicles formatius, tant de grau mitjà com superior.

Dels continguts curriculars de FOL en aquests aspectes, destinats a tractar-se en el grup-

classe, ressaltaríem a títol enunciatiu els següents objectius i/o nuclis d’activitats

fonamentals:

L’exploració i coneixement del mercat laboral més proper i en especial en la professió

escollida.

Els requisits i les exigències personals i professionals que demanden les empreses més

properes del sector triat.

Adquisició progressiva d’actituds i hàbits personals i professionals adients relacionats

amb les exigències socials i professionals del món laboral.

Ensinistrament en la preparació d’instruments de presentació utilitzats en la recerca de

feina: currículum vitae, carta de presentació, complexió de formularis i dades de

sol·licituds de feina.

La preparació de l’entrevista de selecció de personal com a instrument fonamental de

presentació i selecció laboral.

La planificació de la recerca activa de treball, amb la utilització dels instruments

habituals i en especial la xarxa de contactes.

Habituar-se a cercar informació adient per la recerca de feina amb la utilització de les

TIC, xarxa d’internet, portals d’ocupació i borses de treball més habituals.

Adquirir una motivació activa de l’exploració de necessitats de formació permanent al

llarg de tota la vida i prendre decisions en el context de la seva pròpia carrera o projecte

formatiu i professional.

Tots aquests instruments i tècniques de recerca de feina s’ha de completar amb una

atenció individualitzada a l’alumne per part del Tutor de grup i/o d’FCT per oferir una ajuda


personalitzada i, en alguns casos, copsar situacions individuals o entorns familiars i socials

complexos i/o difícils que requereixen una concreció especial dels recursos d’orientació i de

recerca de feina a emprar per part de l’alumne en les seves primeres insercions laborals.

També s’ha de considerar la motivació i formació de l’alumne en l’autoocupació i creació de

microempreses com una possibilitat d’inserció professional futura a mig o llarg termini.

A tal efecte en els crèdits de Formació i Orientació Laboral (FOL) i de Relacions de l’Entorn

de Treball (RET), com en el crèdit de síntesis, si escau, es pot aprofitar per fomentar

l’esperit emprenedor en els alumnes i mostrar exemples pràctics de formes d’autoocupació

i elaborat un projecte o pla d’empresa del sector professional que es cursa.

Qüestió una mica més difícil per l’entorn escolar actual és elaborar uns objectius i plans

d’actuació de seguiment de la inserció i/o reinserció laboral de l’alumne o ex–alumne,

donada la manca de tradició al respecte i de disponibilitat de temps i recursos personals.

Considerem que aquesta funció s’hauria de contemplar com un aspecte de gestió de la

borsa de treball del centre, que es pot oferir també als ex–alumnes en els camps

professionals que s’imparteixen en el centre escolar d’FP, tant en ensenyament reglat, com

ocupacionals o formació professional contínua.

No caldrien grans recursos per oferir informació en xarxa i donar, en alguns casos, algunes

pautes i ajuts d’autoorientació del projecte formatiu i professional d’aquest alumne o ex-

alumne que es trobi en una situació de recerca de feina o reinserció laboral forçada o

voluntària per aspirar a una millora d’ocupació.


CAPÍTOL 11.- PAUTES PER LA GESTIÓ DE LA BORSA DE TREBALL EN UN INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI. En els Instituts que tenen una certa tradició en ensenyaments de formació professional un

dels elements de relació amb l’entorn empresarial es concreta en la intermediació que

habitualment fa el centre entre ofertes i demandes d’ocupació relacionades amb les

especialitats que s’imparteixen al centre educatiu.

D’una manera formal o informal sempre ha funcionat la gestió de la borsa de treball, moltes

vegades com una inèrcia i no com un objectiu estratègic de l’Institut.

Considerem que una bona gestió de la borsa de treball pot servir, almenys, per oferir uns

serveis d’inserció socio-laboral que actualment demanen tant els alumnes i ex-alumnes i

que en la majoria de situacions són demanats per les empreses, entitats i institucions que

es relacionen amb els centres educatius d’ensenyaments professionals.

Les nostres reflexions van encaminades a oferir unes pautes de gestió de la borsa de

treball com a eina també d’orientació professional, aprofitant el valor afegit que suposa

l’existència d’un professorat que coneix les capacitats i interessos dels alumnes i l’entorn

socio-laboral més proper al centre educatiu.

11.-1.- Diferents models de gestió de la borsa de treball.

De les experiències més significatives dels Instituts de les comarques gironines que hem

pogut tenir informació es dibuixen tres models de gestió, que tenen molts punts de

coincidència entre ells, i que comentem a continuació.

a) Gestió descentralitzada i individualitzada per famílies professionals.

És el model més habitual, les ofertes de treball es canalitzen al Departament docent

corresponent o directament al professorat d’aquest que s’encarrega de la gestió de la borsa

de treball.

Normalment és un model que es fonamenta en un o alguns professors que tenen una certa

antiguitat en el centre i que per tradició són els que han mantingut un coneixement i

contacte més directe amb les empreses relacionades amb la seva especialitat.


Aquesta forma d’actuar, que valorem positivament, es basa en el voluntarisme habitual del

professorat que pretén satisfer, dins de les seves possibilitats, unes ofertes de treball de les

empreses que normalment en nombre reduït adrecen la seva oferta al Centre educatiu si

necessiten cobrir un determinat lloc de treball.

Enumerem alguns dels aspectes més febles d’aquest sistema, amb la voluntat de millorar

el seu funcionament en una gestió més planificada i integrada dins de l’estructura habitual

d’un centre de formació professional reglada.

L’objectiu és l’oferta de treball. El model es basa exclusivament en les peticions de les

empreses d’alumnes o ex-alumnes preparats per poder ocupar els llocs de treball

ofertats.

No existeix una actuació proactiva per cercar noves empreses que generin més ofertes

o per ampliar el camp de relació habitual del professorat encarregat amb determinades

empreses.

No s’atenen específicament les necessitats dels alumnes que voldrien cercar altres

tipus d’empreses o de feina diferent a les ofertades.

Actuació individualitzada del professorat: El model es fonamenta en l’actuació directa

del professor amb l’empresa ofertant i amb els possibles alumnes interessats en cercar

feina.

Manca de publicitat de les ofertes i de coordinació interna de la borsa de treball. És

probablement el punt més feble i una de les queixes més habituals dels alumnes al

respecte de la gestió de la borsa de treball. Hi ha la sensació de poca claredat i

transparència en com es dóna la informació i com es cobreixen determinades ofertes de

treball. Es demana, sovint, més publicitat de les possibles ofertes de treball que arriben

al centre escolar i igualtat d’oportunitats per part dels alumnes interessats.

No existeix, habitualment, una coordinació d’aquestes actuacions per part dels òrgans

de govern de l’Institut i normalment es troben a faltar directrius i objectius generals per

potenciar la relació entre les empreses i el centre educatiu.


En resum, caldria una gestió de la borsa de treball que utilitzi la valuosa experiència i

contactes amb les empreses de cada professor, en un marc ampli d’orientació professional

als alumnes i de suport a la seva inserció laboral, que a la vegada fa un servei important a

les empreses i institucions col·laboradores del centre educatiu. S’hauria de passar d’un

sistema exclusivament centrat en l’oferta de treball de l’empresa a un model proactiu al

servei dels usuaris de la borsa de treball: alumnes, ex-alumnes i empreses.

b) Gestió unificada en el servei Escola-Empresa.

Alguns centres de formació professional de les comarques gironines porten una gestió més

o menys coordinada de les ofertes i demandes de feina com un servei a alumnes, ex-

alumnes i empreses col·laboradores del centre educatiu.

Aquest servei es coordina com a borsa de treball, en alguns centres dins del Departament

Escola-Empresa, i en dos experiències significatives, en les comarques de la Garrotxa i Pla

de l’Estany, com a un servei més lligat a les Fundacions Escola-Empresa vinculades als

centres educatius públics de Formació Professional reglada d’aquestes comarques.

Com a aspectes més significatius i valuosos d’aquesta experiència ressaltem els següents:

És un servei obert a alumnes i ex alumnes. Existeix un coneixement per part dels

usuaris d’aquest mecanisme de suport a la seva recerca de feina.

Les empreses de l’entorn tenen normalment un coneixement de l’existència del servei

de borsa de treball i habitualment adrecen les seves peticions de treballadors per

telèfon a aquest servei o al professorat amb el que manté una relació habitual.

Els tutors d’FCT o professors encarregats contacten amb alumnes i ex-alumnes

interessats i faciliten la intermediació amb les empreses demandants de treballadors.

En molts casos actualment la relació amb les empreses col·laboradores es consolida a

través de la gestió de la formació en el centres de treball (FCT), que porten a terme els

tutors respectius dels diferents cicles formatius.

És un sistema més obert, coordinat i participatiu que el que es basa exclusivament en la

gestió dels departaments de famílies professionals, que abans hem descrit. La

coordinació normalment recau sobre el coordinador d’F.P. o el Subdirector d’F.P.


No obstant els avantatges esmentats el pes del sistema de gestió de la borsa de treball

continua estant en la demanda de les empreses i depèn de cada tutor de grup o d’FCT el

que s’introdueixin elements personals d’orientació professional a l’alumne demandant

d’ocupació.

c)- La gestió de la borsa de treball integrada en l’Acció Tutorial i en el Departament d’Orientació de l’Institut.

El model d’orientació professional exposat al capítol nou es fonamenta organitzativament

en el Departament d’Orientació del centre i en les actuacions educatives integrades en el

Pla d’Acció Tutorial destinat als alumnes que cursen ensenyament professional.

Entenem que la gestió de la borsa de treball en un centre educatiu no pot ser

exclusivament una eina d’intermediació entre els alumnes i les empreses, s’ha d’anar més

enllà i considerar aquesta finalitat d’inserció laboral dins del context ampli de l’orientació

professional de l’alumne i de relació de l’Institut amb l’entorn socio-econòmic.

Es fa necessari, per tant, vincular la gestió de la borsa de treball a l’Acció Tutorial que porta

a terme l’Institut, com un instrument més de l’orientació professional de l’alumne i

organitzativament dins de l’estructura del Servei Escola-Empresa o del Departament

d’Orientació del Centre, segons l’organització adoptada per part del centre educatiu.

Aquesta concepció educativa de la gestió de la borsa de treball compartida permet

coordinar els objectius i les diferents actuacions d’orientació professional de l’alumne que

es poden desenvolupar al centre educatiu, tant dins dels continguts curriculars (crèdits de

FOL i FCT) com en el Pla d’Acció Tutorial i en les activitats grupals i individuals

complementaries d’orientació professional.

Enumerem, a continuació, les possibilitats d’actuacions d’orientació i inserció professional

que es faciliten per la gestió integrada de la borsa de treball en un centre o Institut

d’ensenyaments professionals.

Ofereix la informació sobre la demanda de treball per part de les empreses i institucions

usuàries de la borsa de treball.


Orienta directament als alumnes sobre els perfils professionals demandats per les

empreses del sector econòmic relacionat amb els estudis professionals cursats.

Es dóna suport individual a l’alumne o ex-alumne que efectua la seva inserció

professional utilitzant el servei de la borsa de treball del centre educatiu.

Dóna a conèixer a les empreses de l’entorn la disponibilitat per treballar d’alumnes i ex-

alumnes preparats professionalment d’acord amb els estudis cursats.

Facilita el coneixement de l’entorn empresarial per part del professorat del centre

educatiu en els camps professionals que s’imparteixen en aquest

Facilita la col.laboració entre escola i empresa per a la realització de la formació en el

centre de treball (FCT) dels alumnes de cicles formatius.

Totes aquestes actuacions relacionades amb la borsa de treball i els alumnes i empreses

usuàries d’aquest servei suposa una implicació en la seva gestió de tot el professorat del

cicle formatiu, i més especialment dels tutors de grup, tutors d’FCT i professors de

Formació i Orientació Laboral, sota la coordinació del Departament d’Orientació del centre,

del seu cap de departament, si es el cas, i del Coordinador de Formació Professional en els

IES o el Subdirector d’F.P. en els IES-SEPS.

A tall d’exemple d’aquest model de gestió integrada apuntem com a experiència important i

significativa, l’organització de l’orientació professional que porta a terme l’IES-SEPS Escola

del Treball de Barcelona (accessible en hltp://www.Escoladeltreball.org/ca/53/tg.htm). Dins

del departament Escola-Empresa es coordina la Formació en el centres de treball (FCT), la

borsa de treball i l'assessorament i orientació laboral individualitzat adreçat a tot l’alumnat

de l’escola.

11.2.- Proposta de gestió d’una borsa de treball “on-line” en centres de Formació Professional reglada.

La gestió de la borsa de treball en un centre de formació professional reglada pretén

coordinar tots els temes relacionats amb la inserció laboral dels alumnes i ex-alumnes que

ho sol.licitin.


Mitjançant la borsa de treball es pretén organitzar i gestionar la informació sobre les

demandes de personal per part de les empreses, institucions o altres agents socials

(ofertes de treball) i de les sol·licituds dels estudiants actuals o titulats relacionades amb

l’activitat laboral (demandes de treball).

Al mateix temps es pot utilitzar per part de les institucions o empreses per sol.licitar

alumnes que podrien realitzar els períodes de FORMACIÓ EN EL CENTRE DE

TREBALL (FCT) o altres tipus de pràctiques en empreses i establir els corresponents

convenis de col·laboració educativa.

El servei als alumnes i ex-alumnes de l’Institut es pot complementar amb una orientació als

aspirants als llocs de treball ofertats, donant-los el suport que sol.licitin respecte al seu

projecte professional, perfils ocupacionals, preparació de CV, d’entrevistes de treball,

tècniques de recerca de treball, etc.

a.- Objectius: 1) Oferir als alumnes i titulats de l’Institut les possibilitats òptimes d’incorporació al mercat

laboral, o recol.locació, fent d’intermediari entre les ofertes que es poden rebre de les

empreses o institucions i les demandes que s'hi associen.

2) Completar l’orientació professional inicial de l’alumne i ajudar-li en les seves primeres

insercions laborals, les posteriors recol.locacions i millora de treball a llarg de la seva

vida.

3) Orientar a les empreses i institucions sobre qualsevol aspecte relacionat amb la

selecció de personal (perfil professional i personal desitjat) vinculada als estudis i

formació que imparteix l’Institut.

4) Facilitar la col·laboració de les empreses en la realització de la FCT per part dels

alumnes.

5) Disposar d’un observatori permanent del mercat de treball de l’entorn relacionat amb

els estudis que imparteix l’Institut.

b- Avantatges de disposar d’un servei de Borsa de Treball on-line. Facilitar la comunicació de l’Institut amb el món professional i empresarial respecte a

ofertes i demandes d’ocupació.


Donar a conèixer a les empreses de forma directa la possibilitat de disposar com a

treballadors de persones formades professionalment a l’Institut.

Gestionar de forma ràpida les ofertes de treball, sense dependre de la presència o no

del professor/a responsable d’aquest servei.

Tenir un coneixement directe per part dels usuaris de les ofertes i demandes de treball

sense necessitar de contactar presencialment amb les persones responsables.

Actualitzar els currículums vitae o les dades acadèmiques i laborals dels usuaris de

forma àgil i eficient.

c.- Forma de funcionament. 1) Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, de forma gratuïta, en la

forma que es determini, per poder utilitzar els serveis i eines de gestió de les ofertes i

demandes de treball.

2) Un cop enregistrats com usuaris poden introduir les ofertes i demandes de forma directa

omplint les dades que interessin.

3) Les ofertes i demandes són validades per part dels responsables de la gestió de la borsa

de l’Institut. No obstant, es farà constar que els responsables d'aquest web no assumeixen

cap compromís envers el contingut, que correspon plenament a qui ha inserit l'oferta o

demanda de treball.

4) Els usuaris de la Borsa de Treball de l’Institut, ja donats d'alta, per veure les seves dades

penjades a la web cal que hi accedeixin posant el DNI o CIF. i un Password personal.

5) Els responsables de l’Institut de la Borsa de Treball per poder veure i accedir a les

dades que gestiona penjades a la web cal que hi accedeixin posant el DNI i un Password

personal.

6) La primera resposta dels responsables de l’Institut, via e-mail o per qualsevol altre mitjà

ràpit de comunicació, a les demandes de les empreses s’hauria de produir en un termini no

superior a tres dies.


7) Existirà una pàgina oberta amb les últimes ofertes i demandes de treball, com a

cartellera, amb la indicació de la data de l’oferta, treball i localitat, i igualment de la

demanda, que hauran de determinar i actualitzar els diferents responsables de la Borsa de

treball.

8) El sistema ha de permetre fer llistats en pantalles de les ofertes i demandes agrupades

per les famílies professionals que s’imparteixen a l’Institut.

d.- Dades de les ofertes de treball: Les institucions o empreses usuaris de la borsa de treball omplirà per internet les dades de

la seva Oferta de Treball, que a tall d’exemple poden ser les que recollim al quadre

següent.

Quadre 30: MODEL DE FORMULARI D’OFERTA DE TREBALL Empresa: Carrer: Localitat: E-mail: Telèfon: Persona de contacte: Localitat de treball: Nombre de llocs ofertats: CARACTERÍSTIQUES I DESCRIPCIÓ DEL LLOC DE TREBALL: Especialitat, Perfil ocupacional Coneixements o titulació Idioma/es Informàtica. Horari Retribució aproximada. Observacions:


e.- Dades de les demandes de treball:

Els alumnes i ex-alumnes usuaris de la borsa de treball hauran d’omplir via internet les

seves dades personals i professionals a l’apartat de demanda de treball.

Quadre 31: MODEL DE FORMULARI DE DEMANDA DE TREBALL DADES PERSONALS Nom Cognoms Data de naixement DNI/NIE Nacionalitat: Espanyola Unió Europea Fora Unió Europea Sexe: Home Dona Carrer, número i pis Població CP Telèfons i Correu electrònic DISPONIBILITAT HORÀRIA DISPONIBILITAT GEOGRÀFICA

Total Indiferent 1/2 Jornada Matins Gironès Tardes Girona i província Només estiu Altres , quina CARNET DE CONDUIR i DISPONIBILITAT DE COTXE

Sí No Sí No DADES ACADÈMIQUES Títols: Centre Docent Any d'inici Any de finalització * * Omplir només si has acabat la titulació Títol Centre Docent Any d'inici Any de finalització Títol Centre Docent Any d'inici Any de finalització Altres Estudis (títol, hores, lloc, mes i any) EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL Omplir del més recent al més antic. Empresa


Lloc ocupat Tasca desenvolupada Població Període de a Empresa Lloc ocupat Tasca desenvolupada Població Període de a Empresa Lloc ocupat Tasca desenvolupada Població Període de a Altres IDIOMES Llegit Escrit Parlat Català: Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Castellà Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Anglès Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Francès Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Alemany Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Altres INFORMÀTICA (TIC) Nivell d'informàtica: Usuari Alt OBSERVACIONS

f.- Avís Legal, privacitat i actualització de les dades.

S’ha de fer constar en la pàgina d’internet de la borsa de treball de l’Institut que totes les

dades aquí recollides són estrictament confidencials, susceptibles de tractament

automatitzat i d'ús exclusiu per a la base de dades de la Borsa de Treball.

Al mateix temps s’ha de garantir i fer constar que existeix una privacitat en les dades de

l’empresa i els Curriculums Vitae enviats i l’autorització expressa de l'usuari de que tindran

accés al CV aquelles empreses associades a la Borsa de Treball que cerquin personal amb

el perfil professional adient a l’oferta de feina.


S’ha d’informar que cada usuari podrà exercitar el seus drets d'accés, rectificació, oposició i

cancel·lació de les seves dades personals, conforme amb la normativa vigent sobre la

protecció de dades personals, dirigint-se a la Borsa de Treball de l’Institut (fer constar

adreça postal, telèfon e-mail).

És evident que aquest exemple és adaptable a les característiques i necessitats de cada

Institut i es poden afegir o treure els apartats que es considerin per cada centre.

Com Annex IV s’adjunta la informació corresponent a l’apartat ESCOLA-EMPRESA de la

web de l’IES Narcís Xifra i Masmitjà de Girona elaborat com una aplicació d’aquest treball i

que es pot consultar i és accessible a http://www.xtc.es/iesnx.

La seva implantació en un Institut de formació Professional és fácil si es pot incloure

aquests continguts i formularis, adaptats segons els criteris que es vulgui, en la pàgina web

del centre educatiu.

11.3.- La coordinació amb els organismes públics d’ocupació, institucions i els sectors socials i empresarials.

La pròpia LOGSE en la part final de l’article 60.2 determina clarament que “les

Administracions Educatives garantiran la relació entre les activitats d’orientació acadèmica,

psicopedagògica i professional dels alumnes i les que, en aquest camp, desenvolupin les

Administracions locals”.

Per altra banda, a part dels Serveis Públics d’Ocupació, existeixen iniciatives de la societat

civil que incideixen en oferir a determinats col·lectius mecanismes d’orientació professional

i d’intermediació entre les empreses i les persones que busquen feina i una inserció o

reinserció laboral.

Aquesta dispersió de recursos desaprofita les sinèrgies que es podrien generar si existeix

una coordinació entre aquests serveis i un treball en xarxa, que avui és possible aconseguir

fàcilment si existeix la voluntat de coordinació entre les parts.

Considerem que en aquest aspecte els centres educatius de la xarxa pública s’han d’obrir a

l’entorn socio-econòmic, oferir i cercar col·laboració amb els altres organismes públics,

institucions i els sectors socials i empresarials.


http://www.xtc.es/iesnx

Entenem que la borsa de treball que pugui crear un Institut d’FP ha de connectar-se i estar

oberta en xarxa a les demandes de col·laboració d’altres agents i institucions socials.

A tall d’exemple, i en referència a les comarques gironines a continuació es proposen

algunes actuacions concretes de connexions en la xarxa d’Internet.

a) Connexió en xarxa amb altres borses de treball de l’entorn.

S’ha d’oferir en la pàgina d’Internet de la borsa de treball de l’Institut enllaços amb les

pàgines web i/o borses de treball d’altres organismes i agents socials que faciliten la

intermediació entre empreses i demandant d’ocupació.

Enumerem, a títol d’exemple entre les existents actualment en la xarxa, referides a les

comarques gironines, la borsa de treball de la UNIVERSITAT DE GIRONA, accessible a:

http://web.udg.es/ciae/borsa.

b) Connexió en xarxa amb les webs i/o borses de treball d’altres Instituts o Centres educatius d’FP de l’entorn.

De forma gradual s’està generalitzant la presència dels centres educatius en la xarxa per

donar informació de les seves activitats, alguns d’ells, disposen d’un servei Escola-

Empresa o borsa de treball que poden ser d’utilitat per l’alumne que fa una recerca de feina

en l’entorn, donat que ofeixen informació de demandes i en alguns casos la possibilitat de

donar-se d’alta com usuari.

Actualment a les comarques gironines coneixem que en xarxa disposen de borses de

treball els centres següents:

- IES-SEP MONTILIVI- Girona, accessible a: http://www.iesmontilivi.net

- IES-SEP LA GARROTXA – Olot, accessible a: http://www.ieslagarrotxa.net

- IES NARCIS XIFRA- Girona, accessible a: http://www.xtec.es/iesnx

- IES DE SANT FELIU DE GUIXOLS, accessible a:

http://www.xtec.es/centres/b7003318/escoempre/.

- IES LA BISBAL D’EMPORDÀ, accessible a: http://www.xtec.es/ieslabisbal

- EMPURIES, accessible a: http://www.emporda.org/formulario/borsa


http://www.iesmontilivi.net/







Creiem que les Fundacions Escola-Empresa, creades en algunes comarques han de ser un

lloc on s’han de referenciar les borses de treball de tots els centres integrants d’aquestes

Fundacions i facilitar l’enllaç amb altres.

Una iniciativa de coordinació fàcil de portar a terme seria que el Departament d’Educació

en la seva pàgina d’estudis de Formació Professional promocionés i facilités l’enllaç amb

les borses de treball dels Instituts públics de Catalunya, que comptessin amb borsa de

treball gestionada per internet.

Aquesta informació facilitaria el coneixement d’ofertes i demandes de treball, per exemple

per famílies professionals, per circumscripció de cada Servei Territorial del Departament

d’Educació i per municipis. Així, si una empresa o un alumne utilitza aquest servei podria

contactar fàcilment amb les borses de treball del centre d’FP més proper que imparteix una

determinada família professional.

Aquesta informació en xarxa estaria en la línia, que marca el Pla General de Formació

Professional de Catalunya, de facilitar a l’usuari l’accés a la informació sobre possibilitats

d’inserció professional i donaria suport a la recerca d’ocupació per part dels demandants i a

la cobertura de les ofertes que es facin per part d’institucions. organismes i empreses.

c) Demanda de col·laboració a altres agents socials.

Seria interessant i convenient que els responsables de la Borsa de Treball de cada Institut

cerquessin la col·laboració d’altres institucions i agents socials que ofereixen serveis de

borsa de treball per tal de que en la seva pàgina web puguin incloure un enllaç (link) amb la

borsa de treball de l’Institut, que facilitaria la seva utilització per part d’un possible usuari.

A tall d’exemple, es suggereix oferir i demanar la recíproca col·laboració de connexió amb

les pàgines web indicades a l’apartat a) d’aquest capítol.

Per facilitar la recerca de la borsa de treball en la xarxa, a part dels buscadors habituals,

s’ha d’intentar estar present allà on el possible usuari, sigui empresa o alumne/treballador,

és habitual que cerqui informació.

En aquest sentit s’hauria d’intentar la connexió a << altres webs d’interès >> o com <<

altres borses de treball >> estar present en les webs de les Cambres de Comerç,


Associacions Empresarials, Gremis i Sindicats relacionats, en tots els casos, amb les

especialitats o famílies professionals que imparteixen els Instituts de Formació

Professional.


CAPÍTOL 12.- PAUTES DEL PLA DE FORMACIÓ ESPECÍFICA EN ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DEL PROFESSORAT I DE TUTORS D’FCT.

Recordem que l’article 60 de la LOGSE estableix la tutoria i l’orientació dels alumnes com

una part de la funció docent i que les Administracions educatives tenen l’obligació de

garantir, dins dels àmbits de l’orientació dels alumnes, la seva orientació professional i

“especialment en allò que fa referència a les diverses opcions educatives i a la transició del

sistema educatiu al món laboral”.

Al mateix temps, s’estableix que “la coordinació de les activitats d’orientació serà duta a

terme per professionals que comptaran amb la preparació adequada”.

Partint d’aquestes premisses és evident que ha d’existir una formació bàsica de tot el

professorat en temes d’orientació professional, com una part de la tutoria dels alumnes.

No obstant, considerem que manca una formació específica, que reforci aquesta formació

bàsica, en els aspectes de coneixement de les tècniques i recursos específics de

l’orientació professional en les etapes post-obligatòries de l’ensenyament, tenint present les

característiques dels alumnes i la predisposició que el professor d’FP i en especial el tutor

d’FCT ha de tenir de relació amb el món socio-empresarial de l’entorn del centre educatiu.

A continuació s’apunten algunes de les idees que com a pautes podrien guiar un possible

Pla de Formació, fent referència als objectius, continguts i metodologia d’aquesta formació.

15.1.- Objectius.

Recordem que una deles mesures del Pla General de Formació Professional a Catalunya

(2002:75-76) té previst a l’àmbit de la informació i l’orientació professional el

“Desenvolupament d’un programa d’accions formatives per als orientadors en l’àmbit de la formació professional” en el que estableix el objectius generals següents: 1. Millorar el sistema d’orientació professional.

2. Actualitzar els coneixements i mètodes relacionats amb l’orientació i la inserció

professional.

3. Interrelacionar el sistema d’informació amb el sistema d’orientació professional.

4. Potenciar l’intercanvi d’experiències i d’informació.


La concreció d’aquests objectius en el cas del professorat de F.P. reglada es podria

realitzar, a tall d’exemple, en la forma següent:

a) Determinar el concepte i funció de l’orientació professional i la inserció laboral en la


b) Facilitar eines de coneixement dels interesos professionals dels alumnes i tècniques

d’autoorientaci professional.

c) Facilitar la utilització i selecció dels recursos d’informació i orientació professionals

existents.

d) Preparar la implantació d’un pla d’orientació professional al centre educatiu.

e) Determinar pautes per realitzar l’avaluació i el seguiment de l'orientació professional

dels alumnes de cicles formatius.

f) Establir un model tipus de Pla de millora de l’orientació professional.

12.2.- Contingut, durada i metodologia.

En consonància amb els anteriors objectius, el contingut bàsic del programa de formació

específica es podria desenvolupar en diferents nivells, no obstant considerem com a

suficient una formació que durés entre 20 i 30 hores aproximadament

Esquematitzem en el quadre següent els blocs de continguts i seqüenciació del programa

sobre 30 hores de durada.

Quadre 32: PROGRAMA DEL PLA DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT DE

CICLES FORMATIUS SOBRE ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Continguts

Durada aproximada

1. L’orientació professional en la formació professional reglada.

1.1. L’orientació professional com ajuda a l’autoorientació. 1.2. Orientació professional pel desenvolupament de la “carrera”. 1.3. El marc legal actual de l’orientació professional a Catalunya.

2 hores

2. El pla d’orientació professional al centre educatiu en la


2.1. Elements i requisits bàsics del programa orientació professional.

4 hores


2.2. El Pla d’Acció tutorial de cicles formatius i la informació i orientación professional.

2.3. La coordinació dels recursos d’orientació del centre educatiu. 2.4. La funció d’orientació professional per part de l’equip docent i el

curriculum professionalitzador. 3. Les competències bàsiques per desenvolupar l’autoorientació

de l’alumne de cicles formatius.

3.1. Determinar les competències bàsiques per l’autoorientació. 3.2. Com s’articula el desenvolupament d’aquestes competències

bàsiques el els processos d’ensenyament-aprenentatge de l’F.P reglada.

3.3. L’avaluació de les competències bàsiques de l’autoorientació professional.

6 hores

4. El projecte formatiu i professional de l’alumne de formació

professional reglada.

4.1. Elements i requisits bàsics del projecte professional. 4.2. La preparació de l’alumne per la presa de decisions formatives i

professionals. 4.3. Eines de coneixement dels interesos i capacitats professionals

dels alumnes i tècniques d’autoorientaci professional . 4.4. Eines i recursos per conèixer per part de l’alumne el mercat

laboral proper.

6 hores

5. Els recursos d’informació professional en la xarxa d’internet.

5.1. Coneixement dels recursos bàsics existents. 5.2. La formació de l’alumne per la utilització i selecció dels

recursos adients a les seves necessitats i capacitats. 5.3. La selecció de la informació professional destinada als

alumnes.

4 hores

6. La inserció professional de l’alumne de cicles formatius.

6.1. La formació en el centre de treball (FCT) en el seu objectiu d’orientació i inserció laboral.

6.2. Les ajudes en la recerca de feina per part de l’alumne. 6.3. El possible seguiment i la preparació i/o acompanyament de

l’alumne en la transició al treball.

3 hores

7. Un Pla de millora de l’orientació professional en els centres de


7.1. Possible fases de treball del pla de millora. 7.2. Elaboració de les pautes de seguiment, avaluacio i millora

contínua de l’orientació professional.

5 hores


La metodologia s’ha de fonamentar en la discusió i elaboració d’un pla d’orientació per part

dels assistents que sigui aplicable i viable.

S’ha de facilitar per escrit la informació bàsica que ha de ser objecte de comentari i

discussió en el grup de professors assistents al curs de formació, instruments, casos i

models dels recursos d’informació i orientació professionals existents.


CAPÍTOL 13.- A TALL DE CONCLUSIONS.

Es fa difícil extreure unes conclusions generals, que no siguin una simplificació de totes les

anàlisis i les propostes que s'han anat exposant en tots els apartats anteriors. No obstant

intentarem fer una petita síntesi de valoracions, conclusions, suggeriment i propostes que

permetin tenir una visió contrastada de la realitat de l’orientació professional en la Formació

Professional reglada a les comarques gironines, que en molts casos són coincidents amb

les intuïcions que poden tenir les persones que coneixen prou bé aquesta realitat i que hem

pogut constatar en el nostre estudi.

Per més claredat i facilitat de consulta, malgrat que es numeren les conclusions de forma

correlativa, aquestes s’ordenen en els tres àmbits estudiats: orientació professional,

inserció laboral i gestió de la borsa de treball.

13.1.- Sobre l’orientació professional dels alumnes de Cicles Formatius a les comarques gironines,

1) El dret a l’orientació escolar i professional de l’alumne es considera que forma part del

dret a l’educació. La tutoria i orientació dels alumnes formaran part de la funció docent,

segons la LOGSE.

2) L’orientació professional l’entenem com un procés continu al llarg de tota la vida de la

persona, que autogestiona la presa de decisions personals, educatives i professionals

respecte al seu futur i que les porta a terme en una interrelació persona-entorn.

3) L’educació per la carrera (“Career education”), com a teoria i pràctica més acceptada

actualment respecte a l’orientació professional, ha d’impregnar de forma específica el

procés global d’ensenyament-aprenentatge en la formació professional inicial reglada.

4) La informació, adaptada a les característiques del destinatari o receptor, és la base

principal del procés d’orientació professional. Habitualment en l'àmbit escolar es redueix

l’orientació professional a la informació sobre estudis i, de forma inadequada, es

confonen sovint aquests dos conceptes..

5) En els cicles formatius de Formació Professional la intervenció dels possibles

orientadors (tutor de grup, tutor d’FCT, equip docent) han de fomentar l’adquisició per


part de l’alumne de les competències bàsiques de l’autoorientació, com són les

capacitats d’autoconeixement, anàlisi del mercat laboral proper i presa de decisions

formatives i professionals adients a les seves motivacions, expectatives i realitat social i

laboral de l’entorn.

6) La funció dels orientadors en l’etapa escolar d’F.P. ha de ser de capacitació i ajuda

individualitzada a cada alumne en el seu procés d’autoorientació actual i preparar-li per

l’autoorientació al llarg de tota la vida (educació per l’orientació).

7) La realitat de l’orientació professional als centres educatius de les comarques gironines

dista molt del paradigma de l’educació per l’orientació al llarg de tota la vida. Excepte en

algunes notables excepcions, l’orientació es configura com una eina per informar i

prendre decisions sobre els estudis a efectuar per part dels alumnes al finalitzar l’ESO

(Batxillerat-Cicles Formatius) o tria de carrera universitària o cicles formatius al finalitzar

el Batxillerat.

8) Normalment, en el nostre entorn, en els moments puntuals i crítics de canvi d’etapa

educativa és fa orientació acadèmica i de tria d’itineraris formatius per part dels

alumnes més que orientació professional pensant en el món socio-laboral on pot

treballar l’alumne en el futur.

9) A Catalunya la legislació actual no preveu que els Instituts d’Ensenyament Secundari

tinguin Departament d’Orientació com es determina en la LOGSE. L’orientació personal

escolar i professional forma part del Pla d’Acció Tutorial (PAT) amb el recolzament dels

especialistes externs dels “Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica”

(EAP).

10) En els Instituts que imparteixen Cicles formatius de Formació Professional es dóna

menys importància a la concreció del Pla d’Acció Tutorial (PAT) i l’orientació escolar i

professional és una tasca transversal, a vegades amb un “curriculum ocult”, de l’equip

docent i en especial de la tutoria de grup-classe, tutor escolar de Formació en el centre

de Treball (FCT) i els crèdits de Formació i Orientació Laboral (FOL).

11) La Unió Europea preveu la informació i l’orientació professional com un dels dos

aspectes fonamentals en el marc dels sistemes nacionals de qualificacions i formació

professional per facilitar la inserció i la reinserció laboral de les persones actives.


12) A Catalunya el Pla General de Formació Professional (període 2003-2006), respecte a

l’orientació professional, pretén esdevenir un instrument “garantidor de la creació d’un

sistema integrat (informació, orientació, formació i qualificacions) de qualitat,

permanentment adaptat als canvis socioeconòmics i a les necessitats del món laboral,

per tal de contribuir a la cohesió social, incidint en la millora de la promoció professional

i personal, i com a element de suport a l’estabilitat de l’ocupació i a la competitivitat de

les empreses”33

13) El Programa d’orientació professional (Àmbit C) del Pla General de Formació

Professional de Catalunya ha de desenvolupar les mesures34 següents:

• “Definició d’un model d’informació i orientació professional. • Organització d’un sistema que integri les dades sobre formació i qualificació

professional. • Desenvolupament d’un pla d’informació i orientació professional.

• Difusió del Sistema de formació i qualificacions professionals.

• Desenvolupament d’accions per millorar la percepció social de la formació professional.

• Desenvolupament d’un programa d’accions formatives per als orientadors en l’àmbit de la formació professional.”

14) Cal inserir, com apunten i suggereixen les decisions de la Cimera de Barcelona (març

2002), “sistemes de formació continuada (“long life learning”) i sistemes integrats

d’orientació personal, educativa i professional en el marc de la formació professional a

tots els nivells”.

15) Cal construir a Catalunya un sistema integrat i en xarxa d’informació i d’orientació

professional que aprofiti les sinèrgies dels serveis públics d’orientació i dels conjunts

d’agents socio-económics que intervenen. S’ha d’establir l’oportuna col.laboració i

coordinació dels recursos humans i materials existents i els que es puguin crear, i

avaluar de forma continua la seva eficàcia i eficiència.

16) Es constata, en tots els estudis empírics i enquestes a empreses, un dèficit formatiu

actual de la població ocupada a les comarques gironines. Al mateix temps existeix un

desajust entre l’oferta i demanda de persones amb estudis professionalitzadors, amb

una estimació mínima respecte la necessitat de persones amb qualificacions de 33 Pla General de Formació Professional a Catalunya (2002:21). 34 Pla General de Formació Professional a Catalunya (2002:72).


formació professional específica de nivell superior (FP2 i CFG Mitjà) de més d’un 10 %

de la població en edat de treballar i un 2,3 % del nivell de Cicles Formatius de Grau

Superior, que suposa en un futur proper (any 2015) un dèficit de més de 50.000

persones amb aquestes formacions professionalitzadores, si no es produeix un canvi de

la tendència actual.

17) Existeix una necessitat a les comarques gironines d’intensificar els processos

d’orientació professional dels joves, de tal manera que es faci compatible els seus

desitjos personals i formatius amb les necessitats social i del món laboral més proper.

18) És urgent a les comarques gironines potenciar la formació professional inicial reglada

(cicles formatius), destinada majoritàriament als joves, i establir la complementarietat i

coordinació d’aquesta amb els altres dos subsistemes de la formació professional

(l’ocupacional i la contínua), que han de contribuir, de forma important, a millorar el

nivell de competències professionals de la població jove i adulta al llarg de tota la vida

activa.

19) Respecte la percepció sobre l’orientació professional dels alumnes enquestats

ressaltem que es pot concloure el següent:

a) Més de la meitat (59%) dels alumnes enquestats responen que és suficient

l’orientació professional que estan rebent dins del cicle formatiu que cursen i una

quarta part (25%) la considera molt bona.

b) La funció del Tutor d’FCT es veu per part dels alumnes enquestats com l’agent

orientador personal o individual més important dins dels centres educatius que

imparteixen cicles formatius d’F.P.

c) A les preguntes d’on procedeix l’orientació professional més útil que està rebent

actualment l’alumne i quina ajuda o suport li agradaria rebre per millorar el seu

projecte professional, les respostes, en la primera opció triada, es concentren

pràcticament en els mateixos percentatges entre família (23 %), tutor de FCT i altres

professors (16 %+11 %) i l’experiència pròpia o autorientació (20 %) i es repeteixen

en diferent ordre en les segones i terceres opcions que efectuen els enquestats.


20) Respecte la percepció dels professors entrevistats sobre l’orientació professional als

centres públics d’FP reglada, els suggeriments de millora són abundants, per tant s’han

expressat al ser visions particulars, en la major part generalitzables, com a propostes

per a la reflexió, no obstant ressaltem que es pot concloure com a opinió dels

enquestats el següent:

a) Tots els professors enquestats consideren que hauria d’existir una planificació

específica del PLA D’ACTUACIÓ TUTORIAL (PAT) destinada als alumnes de cicles

formatius, on s’hauria de recollir de forma específica els objectius i programa

d’activitats de l’orientació escolar i professional.

b) Es constata l’absència, en la major part dels centres consultats, d’una coordinació

dels recursos i activitats d’orientació destinats als alumnes de cicles formatius que es

disposen, en formes diferents, en cada Institut.

c) Majoritàriament es centren les actuacions d’orientació professional dels alumnes dels

cicles formatius en les accions educatives que es porten en els crèdits de Formació i

Orientació Laboral (FOL) i de Formació en el Centre de treball (FCT).

d) No existeix, normalment coordinació entre les accions d’orientació professional que

es poden impulsar per part dels diferents Departaments Didàctics i el crèdit de

Formació i Orientació Professional (FOL).

e) Es constata la necessitat, al menys, d’una hora setmanal de tutoria per cada grup-

classe d’alumnes de cicles formatius per tal de cobrir, de forma específica, els

objectius relacionats amb l’orientació escolar i professional dels alumnes i la

preparació i seguiment de la Formació en Centres de Treball (FCT), d’acord amb la

definició d’aquests a establir en el Pla d’Acció Tutorial (PAT) de cicles formatius.

f) L’orientació personal i professional de l’alumne no s’ha de centrar només en l’oferta

genèrica d’informació, aquesta ha de ser adaptada a les seves capacitats i s’ha

d’integrar amb l’adquisició de competències d’autoorientació i alhora amb l’ajuda a

l’autoreflexió, a la motivació per la presa de decisions i la posada en pràctica

d’aquestes en els àmbits educatius, professionals i personals.


g) S’hauria de capacitar als alumnes de cicles formatius per definir i autogestionar el seu

propi projecte professional. Cal reflexionar i definir les competències bàsiques que cal

prioritzar en els programes i activitats d’orientació professional de l’alumne de cicles

formatius i establir formes d’avaluació d’aquestes.

h) El coneixement dels perfils professionals, necessitats i requisits del món laboral es

complementa, en la major part de centres, amb activitats complementàries lligades al

currículum escolar, com visites a empreses, xerrades tècniques i d’orientació i en

alguns casos amb l’organització de jornades d’orientació Escola-Empresa. Cal

aprofundir i aprofitar aquestes actuacions de forma coordinada.

i) Es considera, inicialment, que la major part del professorat tutors, que no són

especialistes en psicologia ni tècnics d’orientació professional, disposa d’una

formació suficient de caràcter general per fer les tasques de tutoria i dins d’aquestes

les que es refereixen a l’orientació escolar i professional de l’alumne.

No obstant, el professorat entrevistat apunta algunes línies de formació necessària

per completar aquesta preparació inicial del tutor, com són:

• La necessitat de rebre pautes d’actuació que concretin quina és l’actuació adient

del tutor i del professor en les tasques d’orientació professional de l’alumne dins

dels ensenyaments postobligatoris.

• Rebre una mínima formació referent als paràmetres bàsics de l’orientació personal

i vocacional.

• Tenir un coneixement per part dels tutors de les eines fonamentals a utilitzar en

l’ajuda a l’alumne en la seva orientació professional i com utilitzar els recursos

d’informació i orientació professional existents en la zona, i en la xarxa d’internet.

21) La proposta organitzativa concreta, que en desenvolupat, sobre l’orientació

professional als Instituts de Formació Professional reglada, s’emmarca en les

orientacions efectuades al respecte per part de la Conferència Nacional d’Educació de

Catalunya35 i el Consell Escolar de Catalunya , recau organitzativament en el

DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ DEL CENTRE, com a element dinamitzador

específic de la informació, orientació i inserció laboral dels alumnes, dins del marc del

Pla d’Acció Tutorial (PAT) i amb la participació dels equips docents, tutors de FCT i

professors de l’àrea de formació i Orientació Laboral (FOL).

36

35 Conferència Nacional d’Educació de Catalunya. Accessible a http://www.gencat.net/cne/p6.html


22) En cada centre educatiu la concreció i coordinació d’aquestes accions d’orientació

professional s’aconsegueixen elaborant un Pla d’Acció Tutorial (PAT), dins del marc del

Projecte Curricular del Centre (P.C.C.), que assumeixi el caràcter curricular de moltes

de les activitats orientadores. Es a dir, que parteixi del principi que aquestes activitats

orientadores només tenen sentit en realitzar-se dins de la programació pròpia de les

diferents àrees curriculars o crèdits, de manera totalment integrada a la resta

d’activitats. (Es proposa en el capítol 9.5 un pla tipus d’informació i orientació

professional en els cicles formatius d’FP.)

13.2.- Sobre la inserció professional dels alumnes de cicles formatius. 23) L’orientació professional de l’alumne de cicles formatius no finalitza en el moment que

aquest deixa el centre educatiu, si no que es perllonga al llarg de la seva vida, on

probablement haurà d’afrontar, a part de la primera inserció laboral, diferents

transicions a la vida adulta i al món del treball.

25) L’aprenentatge dels instruments i tècniques de recerca de feina s’ha de completar en

els Instituts d’FP amb una atenció individualitzada a l’alumne per part del Tutor de grup

i/o d’FCT per oferir una ajuda personalitzada i, en alguns casos, copsar situacions

individuals o entorns familiars i socials complexos i/o difícils, que requereixen una

concreció especial dels recursos d’orientació i de recerca de feina a emprar per part de

l’alumne en les seves primeres insercions laborals.

26) També s’ha de considerar la motivació i formació de l’alumne en l’autoocupació i

creació de microempreses com una possibilitat d’inserció professional futura a mig o

llarg termini.

24) L’etapa escolar ha de ser l’ajut fonamental per contribuir a que l’alumne, com a jove, i

futur adult, sigui el protagonista principal i autogestioni el seu propi projecte vital i

professional de forma permanent al llarg del seu periple vital. En aquest sentit les

competències bàsiques, abans exposades, per desenvolupar l’autoorientació

professional en l’educació primària, secundària i post-obligatòria són la millor

contribució que pot fer l’escola a la inserció i transició professional de l’alumne.

36 Consell Escolar de Catalunya. Doc. 1/2002. Accessible a http://www.gencat.net/cec /01-2002.htm).


27) Pràcticament la totalitat (94%) dels alumnes enquestats manifesta que el Centre

Escolar hauria de facilitar-li ajuda i orientació per la recerca de la primera feina i fer un

seguiment del primer treball i, en la primera opció, consideren que aquesta ha de

provenir del tutor de FCT (31%) o del Departament d’Orientació del Centre (17%) o

d’altres professors (6%).

28) A les entrevistes efectuades amb professors es manifesta inicialment una unanimitat

positiva, prou coneguda, respecte a que la formació en centres de treball (FCT) ha estat

una de les millores més acceptades de la reforma de l’F.P., tant per part dels alumnes

com el professorat i les famílies dels alumnes.

29) Es considera, per alguns professors, que s’ha de superar aquesta primera fase

d’implantació generalitzada de la Formació en el centres de treball (FCT), on el primer

objectiu era trobar les suficients empreses o institucions per desenvolupar aquest crèdit

obligatori de formació de l’alumne.

30) Existeix, en algun centre, la inquietud de que s’ha de millorar la qualitat de l’FCT i s’ha

d’aprofundir més en els objectius formatius i d’orientació de l’alumne i treure més profit

formatiu de les oportunitats que ofereix la formació en centres de treball.

32) Els actuals reptes de millora de la qualitat de l’FCT estan en la seva organització i en fer

una acurada selecció d’empreses o institucions col·laboradores i s’ha d’aprofundir en

l’FCT tant en els aspectes de qualificació professional com en els objectius formatius i

d’orientació personal i professional de l’alumne.

31) Un grup important dels centres consultats considera que la major part de les empreses

o institucions col·laboradores en l’FCT no tenen la mentalitat ni els recursos adients per

fer efectius els objectius formatius que proposen les corresponents programacions dels

currículums del crèdit d’FCT. En la major part dels centres entrevistats consideren que

han millorat en l’organització de l’FCT en aspectes com la informació als alumnes i

visites a les empreses per part del tutor d’FCT, i manifesten que caldria formalitzar i

impulsar la figura del tutor d’empresa i fer un seguiment més acurat del compliment de

la programació d’aquest crèdit, de les activitats realitzades i l’avaluació de la seva

qualitat i resultats.


33) La inserció professional de l’alumne al finalitzar l’FCT s’ha de contemplar com una eina

més en la construcció de la seva carrera formativa professional i no com una etapa

final, per la qual cosa s’ha de donar una importància relativa als percentatges

d’alumnes que aconsegueixen la primera inserció laboral al finalitzar els cicles

formatius.

34) Del coneixement directe de la realitat que té el professorat entrevistat es pot confirmar

una opinió força generalitzada, de que els alumnes que finalitzen l’FP reglada a les

comarques gironines, si volen treballar poden trobar feina fàcilment. Altra qüestió seria

valorar el tipus de feina i les condicions laborals inicials i si compleixen les expectatives

generades en l’imaginari de l’alumne recent titulat.

35) No existeixen en els centres consultats series estadístiques de percentatges d’inserció

laboral dels alumnes al finalitzar els seus estudis i l’evolució professional posterior. No

obstant, amb diferències notables per famílies professionals, els professors entrevistats

consideren acceptables i orientatius els resultats d’algunes enquestes efectuades per

part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (la més recent

publicada és la de l’any 2002 sobre una mostra de 4000 estudiants de tot Catalunya),

que respecte a la inserció laboral dels alumnes enquestats més de la meitat, en

promig, dels que han finalitzat els estudis professionals dels cicles formatius

s’incorporen al món del treball, amb una inserció laboral del 66’7 % dels alumnes que

han cursat C.F. de Grau Superior i un 25,1 % continua estudis, en la seva major part

universitaris (un 75 % dels que estudien).

13.3.- Sobre la gestió de la borsa de treball en un Institut d’Ensenyament Secundari.

36) En els Instituts que tenen una certa tradició en ensenyaments de formació professional

un dels elements de relació amb l’entorn empresarial es concreta en la intermediació

que habitualment fa el centre entre ofertes i demandes d’ocupació relacionades amb les

especialitats que s’imparteixen al centre educatiu.

37) D’una manera formal o informal sempre ha funcionat la gestió de la borsa de treball,

moltes vegades com una inèrcia i no com un objectiu estratègic de l’Institut.

38) Considerem que una bona gestió de la borsa de treball pot servir, almenys, per oferir

uns serveis d’inserció socio-laboral que actualment demanen tant els alumnes i ex-


alumnes i que en la majoria de situacions són demanats per les empreses, entitats i

institucions que es relacionen amb els centres educatius d’ensenyaments professionals.

39) Entenem que la gestió de la borsa de treball en un centre educatiu no pot ser

exclusivament una eina d’intermediació entre els alumnes i les empreses, s’ha d’anar

més enllà i considerar aquesta finalitat d’inserció laboral dins del context ampli de

l’orientació professional de l’alumne i de relació de l’Institut amb l’entorn socio-

econòmic.

40) Es fa necessari vincular la gestió de la borsa de treball a l’Acció Tutorial que porta a

terme l’Institut, com un instrument més de l’orientació professional de l’alumne i

organitzativament dins de l’estructura del Servei Escola-Empresa o del Departament

d’Orientació del Centre, segons l’organització adoptada per part del centre educatiu.

41) Les possibilitats d’actuacions d’orientació i inserció professional que es faciliten per la

gestió integrada de la borsa de treball en un centre o Institut d’ensenyaments

professionals es poden concretar en els aspectes següents:

a) Ofereix la informació sobre la demanda de treball per part de les empreses i institucions

usuàries de la borsa de treball.

b) Orienta directament als alumnes sobre els perfils professionals demandats per les

empreses del sector econòmic relacionat amb els estudis professionals cursats.

c) Es dóna suport individual a l’alumne o ex-alumne que efectua la seva inserció

professional utilitzant el servei de la borsa de treball del centre educatiu.

d) Dóna a conèixer a les empreses de l’entorn la disponibilitat per treballar d’alumnes i ex-

alumnes preparats professionalment d’acord amb els estudis cursats.

e) Facilita el coneixement de l’entorn empresarial per part del professorat del centre

educatiu en els camps professionals que s’imparteixen en aquest (observatori

professional directe)

f) Facilita la col.laboració entre escola i empresa per a la realització de la formació en el

centre de treball (FCT) dels alumnes de cicles formatius.


42) La gestió integrada de la borsa de treball suposa una implicació de tot el professorat del

cicle formatiu, i més especialment dels tutors de grup, tutors d’FCT i professors de

Formació i Orientació Laboral, sota la coordinació del Departament d’Orientació del

centre, del seu cap de departament, si és el cas, i del Coordinador de Formació

Professional en els IES o el Subdirector d’F.P. en els IES-SEPS.

43) Considerem que en aquest aspecte els centres educatius de la xarxa pública s’han

d’obrir a l’entorn socio-econòmic, oferir i cercar col·laboració amb els altres organismes

públics, institucions i els sectors socials i empresarials.

44) Entenem que la borsa de treball que pugui crear un Institut d’FP ha de connectar-se i

estar oberta en xarxa a les demandes de col·laboració d’altres agents i institucions

socials i empresarials.

45) El mecanisme més habitual de recollida d’ofertes de treball als Instituts consultats és el

que s’efectua per part dels Departaments docents de cada família professional i la

gestió per part del Cap de Departament o dels tutors d’FCT corresponents. Només en

dos dels centres consultats la recollida de les demandes de treball s’efectua de forma

centralitzada com un servei més de les Fundacions Escola-Empresa vinculades als

centres educatius.

46) El resultat estadístic de les enquestes efectuades als alumnes es reparteix, meitat per

meitat, en les valoracions respecte a la suficiència i insuficiència de la informació sobre

les ofertes de feina que arriben al centre educatiu. Més aviat sembla que en general

existeix un desconeixement d’aquestes ofertes i es fa una valoració negativa de

l’actuació del centre escolar en aquest aspecte.

47) Al concretar, els alumnes enquestats, la forma en què s’hauria de facilitar en el centre

educatiu la informació sobre ofertes i demandes de feina les respostes és concreten en

tres opcions fonamentalment: en el Tutor d’FCT (55% en la primera opció), el

Departament d’Orientació del centre escolar i el tauló d’anuncis del centre educatiu.

48) A la pregunta de si els alumnes consultats utilitzaria per cercar feina com exalumne la

Borsa de treball del centre educatiu si fos accessible en internet, la resposta és


majoritària (90% de les respostes) en el sentit de que sí la utilitzaria, de forma ocasional

el 57% i molt freqüentment el 33% de les respostes obtingudes.

49) Respecte als mitjans utilitzats en la recerca de feina per part dels alumnes dels cicles

formatius, la percepció del professorat entrevistat no es fonamenta en dades

estadístiques, inexistents en tots els centres consultats, no obstant, els professors

consultats afirmen que durant el temps que l’alumne de cicles formatius està

escolaritzat els instruments fonamentals de recerca de feina són els que ofereix el

centre educatiu, principalment l’ajut dels tutors d'FCT, la borsa de treball i els professors

vinculats al món de l’empresa.

50) La percepció del professorat coincideix amb l’opinió resultant de les enquestes

efectuades als alumnes, que en un 94 % dels entrevistats considera que el centre

educatiu ha de donar una ajuda important per la recerca de la primera feina al finalitzar

els estudis professionals.

51) En la percepció del professorat entrevistat s’afirma que els alumnes, principalment,

utilitzen la xarxa de contactes i la família en alguns casos per cercar un treball.

Contrasta aquesta resposta amb l’opinió dels alumnes enquestats que en primera opció

concedeixen a la xarxa de contactes o coneguts només un 9 % i un 14 % a les famílies,

enfront d’un 54 % que atorguen als instruments d’orientació de l’Escola.

52) Caldria millorar la motivació dels alumnes i la seva preparació per tal que utilitzin tots

els mitjans de recerca activa de feina en l’època escolar, en la d’inserció i transició al

treball i en les possibles situacions de reinserció futura.

53) La preparació dels alumnes en les tècniques de recerca de feina, com a part de les

competències bàsiques d’autoorientació, s’ha de convertir en un dels pilars importants

de l’orientació professional dels alumnes en els Cicles Formatius.

54) Respecte a les demandes de treball per part dels alumnes i ex–alumnes no existeix en

el centres d’FP de les comarques gironines una actuació proactiva i planificada per

descobrir les necessitats de treball dels alumnes, majorment s’actua només en els

casos que aquests, com usuaris de la borsa de treball, ho demanen.


55) La gestió en el centres d’FP de les comarques gironines d’una borsa de treball “on line”

i facilitar informació professional en xarxa estaria en la línia, que marca el Pla General

de Formació Professional de Catalunya, de facilitar a l’usuari l’accés a la informació

sobre possibilitats d’inserció professional i donaria suport a la recerca d’ocupació per

part dels demandants i a la cobertura de les ofertes que es facin per part d’institucions,

organismes i empreses.

56) Creiem que les Fundacions Escola-Empresa, creades en algunes comarques gironines,

han de ser un lloc on s’han de referenciar les borses de treball de tots els centres

integrants d’aquestes Fundacions i facilitar l’enllaç amb altres similars. Una iniciativa de

coordinació fàcil de portar a terme seria que el Departament d’Educació en la seva

pàgina d’estudis de Formació Professional promocionés i facilités l’enllaç amb les

borses de treball dels Instituts públics de Catalunya, que comptessin amb borsa de

treball gestionada per internet.

57) El model d’organització i gestió de borsa de treball “on line”, que s’explica en el capítol

11.2.2, és de fàcil aplicació i adaptable a les característiques i necessitats de cada

Institut.


14.- ANNEXOS. 14.1.- ANNEX I: Enquestes als alumnes.

Enquesta als alumnes de Cicles Formatius sobre Orientació Professional, Inserció Laboral i recerca de feina.

OBSERVACIONS: Aquesta enquesta forma part d’un estudi d’investigació docent autoritzat per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És anònima i les seves respostes s’utilitzaran de forma global. Gràcies per la teva col.laboració. Nom del Centre : ____________________________ Cicle Formatiu: Grau Mitjà Família Professional: _____________________________________ Grau Superior Home Dona Edat: anys. 1.- El coneixement professional (1) que tenies en el moment d’escollir el Cicle Formatiu que estàs cursant consideres que era:

a) Molt bo b) Suficient c) Insuficient d) Molt deficient

2.- Fonamentalment l’orientació professional (2) que estàs rebent en l’actualitat en el Cicle Formatiu consideres que és.

a) Molt bona b) Suficient c) Insuficient d) Molt deficient

3.- L’orientació professional més útil que estàs rebent consideres que procedeix de: (Assenyala exclusivament i per ordre tres respostes:1ª, 2ª, 3ª). a) La família d) El Tutor de FCT g) Organismes Públics b) Coneguts e) Altres professors h) Internet c) Experiència pròpia f) El Departament

Orientació del centre i) Mitjans de

comunicació

j) Altres mitjans (especificar) : 4.- La professió que has elegit estudiar la vas triar: (Assenyala exclusivament i per ordre tres respostes:1ª, 2ª, 3ª). a) Per vocació (m’agrada) d) Per prestigi social b) Per guanyar-me la vida e) No tenia altra possibilitat c) Per raons familiars f) Altres: (especificar) 5.- Consideres que per definir o millorar el teu projecte professional (3) t’agradaria disposar del suport i necessites ajuda de: (Assenyala exclusivament i per ordre tres respostes:1ª, 2ª, 3ª). a) La família d) El Tutor de FCT g) Organismes Públics b) Coneguts e) Altres professors h) Internet c) Experiència pròpia f) El Departament


comunicació

j) Altres mitjans (especificar) :


6.-Si actualment haguessis de cercar feina de la professió que estàs estudiant t’agradaria rebre informació de: (Assenyala exclusivament i per ordre tres respostes:1ª, 2ª, 3ª). a) La família d) El Tutor de FCT g) Organismes Públics b) Coneguts e) Altres professors h) Internet c) Experiència pròpia f) El Departament


comunicació

j) Altres mitjans (especificar) : 7.- Per cercar la primera feina de la professió que estudies i fer un seguiment del teu primer treball l’ajuda i orientació per part del Centre Escolar hauria de ser:

a) Molta b) Suficient c) Poca d) Cap 8.- El coneixement que actualment tens de les ofertes de feina (4) que arriben al Centre referides a la teva professió consideres que és:

a) Molt bona b) Suficient c) Insuficient d) Molt deficient 9.- La informació de les ofertes i demandes de feina t’agradaria que es facilitessin en la forma següent: (Assenyala exclusivament i per ordre tres respostes:1ª, 2ª, 3ª).

a) Per part del Tutor F.C.T. e) Per mitjà d’un tauló d’anuncis b) Per part del coordinador F.P. f) Per internet c) Per part d’altres professors d) Per part del Departament d’orientació del Centre

g) Altres: (especificar):

10.- Una vegada finalitzats els estudis si com ex-alumne tinguessis accés via Internet a la Borsa de treball del Centre, en cas de necessitar cercar feina, t’interessaria utilitzar-la:

a) Molt b) A vegades c) Poc d) Gens 11.- Observacions particulars: (Pots afegir els comentaris o aspectes que consideris interessant respecte a l’orientació Professional, la inserció professional i la gestió de la borsa de treball en un Centre de formació professional): _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Gràcies per les teves respostes i anotacions. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------- NOTES: (1) Coneixements sobre la professió elegida (perfil professional, necessitats i requisits del món laboral, condicions de treball, salaris i altres). (2) Definició d’orientació professional: “És l’ajut prestat a una persona per resoldre problemes referents a l’elecció de la professió i el progrés professional, tenint present les característiques de la persona i la relació entre aquestes i les possibilitats d’ocupació” (Organització Internacional del Treball - OIT). (3) Projecte professional: Concreció dels teus objectius i itinerari formatiu i professional a curt, mig i llarg termini. (4) Oferta de feines: petició de treballadors per part d’Empreses al Centre escolar.


14.2.- ANNEX II : Guió de les entrevistes realitzades al professorat i altres responsables d’orientació professional.

GUIÓ Entrevista Professors: Data: __________________ Individual Especialitat/s _________________ Càrrec/s ________________ Grup _________________________ _______________________ _________________________ _______________________

A.- DADES DEL CENTRE

1. Situació: Comarca___________________ 2. Nombre d’alumnes: Total_______ Cicles Formatius: _________ 3. Nombre de Cicles Formatius: Grau Mitjà:_____ Grau Superior_____ 4. Famílies Professionals: __________________________________________ _______________________________________________________________ 5. Altres observacions significatives : B.- ORIENTACIÓ PROFESSIONAL (1) EN ELS CICLES FORMATIUS 6. Cóm es recull aquest aspecte en la documentació de planificació del Centre (Projecte Educatiu de Centre, Reglament de Règim Interior, Pla d’Acció Tutorial, Pla Anual, Plans Estratègics o altres). Aspectes més significatius a ressaltar. 7. Cóm està organitzat el Departament d’Orientació del Centre a)Integrants b) Objectius c) Mitjans d)Actuaccions en els Cicles Formatius. 8. Organització i accessibilitats per part dels alumnes a la informació professional (perfils professionals, necessitats i requisits del món laboral, carrera professional, sortides professionals, canals i agents d’orientació formal i informals). 9. Cóm s’ajuda a l’alumne a construir el seu propi projecte professional (reflexió sobre les seves capacitats, interessos i objectius formatius i professionals a curt, mig i llarg termini, formació permanent, imaginari professional i laboral) 10. Ressaltar els aspectes més rellevants de les actuacions del Centre en l’orientació professional dels alumnes. 11. Consideracions sobre les necessitats de formació del professorat de Cicles Formatius respecte a la tasca d’orientació professional. 12. Aspectes que considereu caldria millorar o implantar en el Centre respecte a l’orientació professional de l’alumne i forma de portar-ho a terme.


13. Especificar, si existeixen, les formes d’orientació professional als ex-alumnes del Centre que ho sol.licitin. 14. Altres aspectes, propostes i observacions del/s entrevistat/s C.- INSERCIÓ PROFESSIONAL I TRANSICIÓ AL TREBALL (2) 15. Aspectes més rellevants i de millora de l’organització de la Formació en el Centre de treball (FCT) com a inserció professional. 16. Quantificar globalment el promig d’inserció professional definitiva d’alumnes que continuen en l’empresa on han fet la FCT. 17. Valorar la importància dels diferents mitjans de recerca de feina formals i informals que utilitzen els alumnes del Centre que cursen Cicles Formatius (família, xarxa de contactes, escola, mitjans de comunicació, internet, organismes públics, ETTS, iniciatives pròpies i altres). 18. Concretar les formes i recursos d’acompanyament a l’alumne en la inserció laboral que efectua el Centre, el/s tutor/s o professorat. 19. Especificar, si existeixen, les formes d’ajuda u orientació als ex-alumnes respecte a recerca de feina, reinserció laboral i acompanyament en la transició al treball. 20. Altres aspectes. D.- GESTIÓ DE LA BORSA DE TREBALL (3) 21. Concretar els mitjans de recollida i gestió de les ofertes de treball que arriben al Centre, valoració, propostes de millora. 22. Canalització en el Centre de les demandes d’ocupació per part d’alumnes i ex-alumnes, valoració i propostes de millora. 23. Explicar i valorar l’organització, formal o informal, i eficàcia de la Borsa de Treball del Centre i propostes de millora. 24. Opinió sobre la conveniència i possibilitats de gestionar una borsa de treball on-line destinada a alumnes del Centre. 25. Aspectes a millorar. 26. Altres aspectes


NOTES. Fonamentalment les informacions s’han de referir als Cicles Formatius de Formació Professional i/o altres ensenyaments professionals (PTT, formació ocupacional o continua) desenvolupats en el Centre. Si la informació o valoració no és homogènia es recomana mostrar les diferències existents. (1) Entenem per orientació professional: “És l’ajut prestat a una persona per resoldre problemes referents a l’elecció de la professió i el progrés professional, tenint present les característiques de la persona i la relació entre aquestes i les possibilitats d’ocupació” (Organització Internacional del Treball - OIT). (2) Entenem per: ♦Inserció professional: El moment puntual de l’ingrés a la vida laboral en una ocupació concreta. ♦Transició al Treball: Fenómen més complex relacionat amb la identitat personal i professional del jove que implica l’entrada a la vida activa i el desenvolupament professional. ♦Acompanyament: conjunt d’activitats dirigides a donar suport a les persones per facilitar el seu pas a la vida activa en les fases de inserció i transició al treball. (3) Ens referim a cóm gestiona el Centre les ofertes de feina (petició de treballadors per part de les empreses o institucions) i les demandes (voluntat de recerca d’un lloc de treball per part d’un alumne o ex-alumne).


14.3.- ANNEX III: Programa del Pla d’acció tutorial (PAT) de l’IES-SEP LA GARROTXA d’Olot.

PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

CF ------------------------

ANNEX IX

1r. Trimestre

ORIENTACIONS DE L’APRENENTATGE

DINAMITZACIÓ DE LA VIDA SOCIOAFECTIVA

ORIENTACIÓ VOCACIONAL

sete

mbr

e

• Elaboració de la programació de la tutoria.

• Analisi de la provinença de cada alumne i dels diferents nivells que aquesta condició determina.

• Repàs i correcció, si s’escau, de les dades de les fitxes dels alumnes.

• Convalidacions: com i quan demanar-les, etc.

• Donar a coneixer els hitbits de treba]] imprescindibles: assistencia,, (RRI, fulls de classe per controlar faltes, etc), puntualitat, interès.

• Com s’avalua: normes aplicades a cada crèdit.

• Informació horaris cursos, professors i aules.

• Elaboració de la programació de la tutoria a partir dels interessos que mostri el grup quan a temes, activitats (tria de xerrades que interessen,etc).

• Funcions del tutor. • Confecció dels horaris especials. • La Reunió de Pares d’alumnes de

primers cursos:preparació i guió. • Els serveis que s’imparteixen al

centre: transport, menjador, biblioteca.

• Valoració del cost del lJoc escolar: professorat, material, !libres, apunts,..

• Elecció de delegats de grup i discussió sobre les seves tasques.

• Escola verda: que és, quina participació hi tenen els alumnes, etc.

• Recerca d'alumnes per formar part del comited'Escola Verda.

• Elaboració de la programació de tutories.

• FCT: que és, en que consisteix, qui l'ha de fer, etc.

• . Exempcions de la FCT: qui té dret,etc.

• .Els perfils professionals a partir de la definició del C.F. Les particularitats de cada un d'e]]s.

• Sortides laborals. Les categories professionals i la U.E.

• .La continuitat en els estudis. Els Cicles de Grau Superior, famíJies,,les enginyeries tecniques

octu

bre

• Convalídacions: recollida de

les demandes i repas i solució de problemes si s'escau.

• Capacitats c1au: com potenciar-les a l' aula.

• L'avaluació inicial, la seva utilització.

• La preavaluació. Objectiu: descobrir possibles deficits academics.

• El seguiment dels alumnes. Fitxes i altres metodes.

• Portar a terme l'elecció de delegats i fer l' acta corresponent.

• Deteccíó d'alumnes amb problemes familiars i/o socials i assessorament per part dels especialistes adients (assistent social, psicóleg,...). Funcionament de l'EAP en el centre.

• Detecció de possibles necessitats d'ajut econórnic (beques de l'APA,...).

• El grup c1asse. La seva cohesió a partir deIs interessos del col.lectiu.

• Especificar la dinamica de sortides academiques amb continguts pedagógics lligats a l' especialitat.

• Nova normativa

d'exempcions de les FCT: repàs.

• Adaptació al nostre pla de Centre.

nove

mbr

e

• La setmana de les JOT. Objectius. Treballar les propostes.

• L'avaluació: normativa, adaptació a la normativa. Maneres d'avaluar.

• Sistemes d'avaluació dels alumnes de Cicles: fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds. Metodología practica.

• Sondeig per a descobrir motivacions i propostes sobre les jornades de les JOT.

• Preparació de la diada de final de trimestre.

• La participació en les activitats del Centre. Sensibilització al respecte.

• Relacions entre grups. Una aproxi-mació a l'entorn del Centre

• On es pot trobar

informació sobre els llocs de treball: Borses de treball del centre i altres.



CF ------------------------

ANNEX IX

dese

mbr

e

• Valoració del treball

personal i del grup • Coordinació de les sessions

d’avaluació • Valoració i seguiment dels

alumnes amb dificultatsd’aprenentatge tantacadèmiques comd’habilitats.

• Comentaris dels resultats de l’avaluació.

• Confecció de l’acta i estadístiques de l’avaluació.

• Diada final del trimestre. • Presentació definitiva del programa

de les JOT: recollida de propostes i la seva discussió.

• El curriculum personal.

Coordina el departament de FOL.

• La presentació, proves, convocatòries davant deles demandes laborals de les empreses.

• Els anuncis en els mitjans:premsa, internet.

2n. Trimestre.




gene

r

• El programa del segon trimestre.Valorar, on estem.

• Atenció individualitzada de I'alumne.

• Trobada amb els pares: Caracteristiques del curs, Problemes i situacions concretes, Notes, valoracions, marxa del curs, Qüestions personal s d'alumnes concrets.

• Revisió i adequació si s'escau deIs perfils professionals que hi ha darrera de cada figura descrita al Cicle Formatiu.

• Festa de Sant Tomàs. • Propagande de les jornades de les

JOT’s. Motivació. • Revisió de lamarxa de la tutoria.

Noves propostes. • El treball en equip. Extrapolació a

nivells socials diferents als estrictament acadèmics o laborals.

• Atenció especial als alumnes amb dificultats.

• Revisió deIs alumnes que estan fent la formació d’F.C.T. Proposta de nous alumnes que s'hi incorporen. Canvis.

• Treball de les excempcions.

• Les condicions laborals de l’FCT.Què s’espera d’aquesa relació alumne/empresa.

febr

er

• Seguiment de les jomades de la JOT.

• Ha passat mig curso Revisió general:

Funcionament de cada credit, NiveIl de treball i aprofitament del grup, Progrés personal de cada alumne.

• Campanya de promoció dels Cicles Formatius.

• Les proves d'accés i el seu desenvolupament.

• Seguiment deIs alumnes. • Les proves extraordinàries,

què representen. Vegades que es pot repetir un credit.

• Realització de les activitats corresponents a la setmana de la JOT.

• Els ensenyaments tecnics i I'UE. Una aproximació a l'ampliació del camp de treball.

• Les condicions laborals.

• Preparació i participació a les jornades que organitza el Consell Comarcal i I'Oficina de Joventut.

• Canvis de futur, després de l'orientació, a niveIl personal. Alumnes mal orientat. Resolució.

• La vocació, canvis, adaptacions,...



CF ------------------------

ANNEX IX

mar

ç

• Promoció en els Cic1es. • Comprovar i adequar nivells. • La segona avaluació. • Mantenir les pautes

establertes a la primera avaluació.

• Atenció als alumnes especials.

• Seguiment de la problemática de deficits academics i d'habilitats descoberts fins el present.

• Recerca d'informació técnica i de formació, respecte de cada família de Cic1es Formatius.

• Revisió de les jomades de la JOT. .

Continuació de les tecniques de treball en equip.

• El mapa professional. Les branques de la nostra especialitat.

• El futur. Fem una mica de ciencia ficció.

• L'avaluació dels llocs

de treball. • L'autoocupació. • Les noves tecnologies i

la seva aplicació en el món actual. Treballat a nivell personal.

• Coneixements i explicació de les capacitats que hi ha darrera de cada perfil professional. Debat al respecte

3r. Trimestre.




abri

l

• Atenció deIs acords presos a la segona avaluació i seguiment individualitzat del procés d'aprenentatge de cada alumne.

• Atenció al final de curs. Estrategies per a superar les materies problemàtiques i per a obtenir les millors notes possibles.

• Tècniques de treball en equip. La seva aplicació. Valoració d'un procediment. Com s'estableix.

•

• Festa de Sant Jordi. • Establir el quadre de sortides

Professionals. Realització conjunta del tutors amb tots els alumnes del grup.

• Crítica constructiva del repartiment horari deIs diferents credits des del punt de vista de l' alumne.

• El treball individual en front del treball en equip

• Valoració individualitzada del grau de motivació personal.

• Reorientació cap altres especialitats per par! d'aquells alumnes que no es senten realitzats envers la formació professional especifica escollida

mai

g

• Planificació del final de curs; calendari de proves, treballs, recuperacions,..

• Portar a terme les últimes sortides programades. Preparació i treballs.

• Estrategies de recuperació deIs crèdits on s'han prodult deficits academics recuperables.

• La millora en la presentació de treballs

• Valoració de les sortides professionals un cop acabat el Cicle Formatiu.

• Als alumnes de cicles Formatius de Grau Mitja (segons curs) promoció a cicles de Grau Superior.

• Als alumnes de Cicles Formatius de Grau Superior (segon curs) promoció cap els. estudis universitaris, enginyeries tecniques, diplomatures,..

• La Formació Continua un cop acabats els estudis de Formació Professional especifica.

• Transmetre informació d'altres sortides professionals als alumnes del grup a nivell individual.

• Entrevistes amb professionals de la nostra especialitat en actiu a fi de motivar als nostres alumnes.

• Informació sobre altres coneixements estrategics que es complementen amb el curriculum deIs nostres Cicles Formatius.

• Com cal presentar-se i realitzar una entrevista.



CF ------------------------

ANNEX IX

juny

• Tercera avaluació: actuacions similars a les realitzades a final dels altres trimestres.

• Comentari personalitzat amb cada alumne sobre com li cal enfocar els resultats obtinguts a final de curs.

• Com es promociona de primer a segon curs.

• Programació i realització de la convocatoria extraordinaria.

• Preparació del segon curs. La continultat del procés d'ensenyament-aprenentatge

• Festa de comiat. • Proposta de que cal fer a l' estiu. • FCT pendents a realitzar l'estiu i/o

durant el primer trimestre escolar del següent curs.

• Valoració de la tasca desenvolupada dins de tutories del curs.

• Entrevistes amb els

alumnes que no han pogut superar determinats crèdits i promoure sortides practiques per a la seva solució.

• Orientació sobre les activitats personals d'estiu d'aquells alumnes que no realitzen FCT.



IES ‘Narcís Xifra i Masmitjà’ GIRONA iesnx@centres xtec es

14.4.- ANNEX IV: Contingut de l’apartat Escola-Empresa de la web de l’IES NARCÍS XIFRA IMASMITJÀ de Girona.

SERVEI ESCOLA – EMPRESA ♦SERVEIS QUE S’OFEREIXEN: ⇒ FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT). Trobareu la finalitat, normativa, documentació oficial, tutors d’FCT per cicles formatius i les institucions, entitats i empreses col.laboradores de l’últim curs acadèmic.

⇒ BORSA DE TREBALL.

• Eina de suport a la inserció i reinserció laboral dels alumnes i exalumnes en els camps professionals que s’imparteixen a l’IES Narcís Xifra.

• Servei a les empreses, institucions i entitats col.laboradores.

• Gestiona les ofertes i demandes de treball dels usuaris inscrits.

⇒ ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. Facilita contactar amb els serveis d’assessorament i orientació laboral de l’Institut als alumnes i exalumnes dels Cicles Formatius i Batxillerat de l’IES Narcís Xifra.

♦DESTINATARIS DELS SERVEIS QUE S’OFEREIXEN: • ALUMNES I EXALUMNES.

• EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL.LABORADORES.

♦COORDINADOR/A DE FORMACIÓ PROFESSIONAL:

Curs 2004-05:

Horari d’atenció (personal i/o telefònica):

E-mail:

APOSTEM PER LA COL.LABORACIÓ ENTRE EL MÓN EMPRESARIAL

I EL MÓN ACADÈMIC.



SERVEI ESCOLA – EMPRESA

⇒ FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT).

L’FCT PRETÉN:

NORMATIVA DE L'FCT.

OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DE L’EMPRESA.

TUTORS DE FCT PER CICLES FORMATIUS.

EMPRESES COL.LABORADORES.

LA FUNDACIÓ ESCOLA-EMPRESA DEL GIRONÈS

EL CRÈDIT DE FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT) L’FCT PRETÉN:

- Apropament entre el món educatiu i el món laboral

- Facilitar la inserció i qualificació professional dins el món del treball.

- Orientar a lálumne en el coneixement de les seves capacitats e interessos

- Fer aprendre els coneixements i tecnologies actuals en un ambient real de treball

- Adquisició de nous coneixements i desenvolupament dels ja apresos

- Adquisició d´hàbits de relacions en el món de l'empresa

- Facilitar la comprensió i participació en el procés productiu

NORMATIVA DE L'FCT.

- Les pràctiques són obligatòries per lóbtenció del títol

- Es poden realitzar fins a 4 hores diàries de forma simultània amb les hores lectives

del cicle o 7 hores diàries si no concorren en el mateix dia amb les hores lectives

del cicle.

- L’equip docent, conjuntament amb el coordinador d’FP, pot establir que per iniciar

les FCT cal lávaluació positiva de tots els crèdits lectius.

- Léquip docent, pot proposar léxtinció del conveni a proposta de la tutora del cicle.

- Si el cicle té una durada dún curs, les pràctiques es poden iniciar a partir del segon

trimestre

- Si és de dos cursos, séfectuaran preferentment al segon curs. En cas díniciar-se

en el primer, no podran començar abans del tercer trimestre.

- L´horari marc és de 8 a 22h.

- Els alumnes que només fan FCT han de formalitzar també la seva matrícula.

- El calendari es l´escolar: s´exclouen dissabtes, diumenges, vacances i els dies de

festa entre setmana. En cas de necessitats especials, cal fer una petició escrita i

raonada per cada cas.

Exempcions de l'FCT

En el cas que l’alumnat acrediti haver assolit els objectius bàsics de l’FCT de manera

parcial o

total, mitjançant l’experiència laboral i/o formativa, podrà demanar l’exempció total o parcial.

Normativa actual del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: ORDRE ENS/193/2002 de 5 de juny (DOGC núm. 3657 de 14/6/2002) Podeu consultar més informació en http://www.gencat.net/ense/estudis/practiques.htm

OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DE L’EMPRESA. Les empreses o institucions que desitgin tenir un alumne/a en formació en el centre

de treball (FCT): ♦ si són empreses col.laboradores cal que omplin l’oferta de lloc d’FCT, utilitzant el

formulari model d’oferta de treball.

♦ si són empreses que no s’ha donat d’alta en el servei Escola-Empresa cal primer donar-

se d’alta, pot fer-ho utilitzant el següent formulari d’alta i posteriorment omplir l’oferta de

lloc d’FCT, utilitzant el formulari model d’oferta de treball.

Organització de l'FCT

- La realització de la Formació en el Centre de Treball (FCT) no impliquen relació

laboral i el conveni Escola-empresa no és un contracte laboral ni implica cotització a

la Seguretat Social.

- L’alumne/a disposa d’assegurança escolar i d’accident durant l’horari especificat en

el conveni Esclola-empresa.

- L’empresa ha d’assignar un responsable o tutor d’empresa que supervisi i orienti la

formació en el centre de treball de l’alumne en FCT.

- No es pot iniciar la formació en el centre de treball (FCT) si no s’ha formalitzat i

signat el conveni escola-empresa per totes les parts implicades.


http://www.gencat.net/ense/estudis/practiques.htm

- La selecció de l'empresa la fa el tutor d’FCT o el propi alumne, en funció de les

casuístiques de cada cicle. En tot cas previ a línici dels convenis es fa una visita

explicativa a lémpresa per part del tutor d’FCT.

- En aquesta primera entrevista és lliura tota la informació del centre, de la Fundació

Escola-Empresa del Gironès, del cicle formatiu concret i de la programació de la

formació en el centre de treball.

- Seguiment de l’FCT: periòdicament els tutors d’FCT es posen en contacte amb

lémpresa telefònicament o presencialment, depenen de la disponibilitat de

lémpresa i del grau de relació adquirit amb el temps.

- Avaluació de l’FCT: es fa conjuntament entre el tutor d’FCT i lémpresa,

presencialment o ocasionalment telefònicament.

TUTORS D’FCT PER CICLES FORMATIUS.

El Tutor de Pràctiques Professionals de cada cicle formatiu d’F.P:

- Efectua la programació, el seguiment i lávaluació de la formació en el centre de

treball (FCT).

Qualsevol consulta o incidència en la realització de l’FCT per part de l’alumne s’ha

d’adreçar al tutor d’FCT del cicle corresponent o Coordinador d’FP

CURS 2004-05

Cicle formatiu

Tutor/a d’FCT

Horari d’atenció E-mail de contacte

EMPRESES COL.LABORADORES. Els organismes, entitats o empreses que es relacionen a continuació han acollit alumnes en

F.C.T durant el CURS 2003-04 i amb col.laborat en la formació d’aquests.

FAMÍLIA PROFESSIONAL: SANITAT.

FAMÍLIA PROFESSIONAL: IMATGE PERSONAL.

FAMÍLIES PROFESSIONALS: ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA / MANTENIMENT I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ


LA FUNDACIÓ ESCOLA-EMPRESA DEL GIRONÈS ♦ La Fundació Privada Escola Empresa del Gironès sotmesa a la Llei 1/1982 de 3 de març

del Parlament de Catalunya i disposicions complementàries, es va crear l’any 1997, està

exempta de tota finalitat lucrativa,

♦Entre les seves finalitats i actuacions està el fomentar la relació entre el món de

l'educació i l'empresa, per tal que la formació professional s'adapti a les seves necessitats. ♦ Relació amb la Fundació Escola- Empresa del Gironès

L’Institut és membre fundador i patró de la Fundació, col.labora i tramita els ajuts de les

empreses als alumnes com a beques i que és gestionen a través de la Fundació.

Més informació sobre la Fundació: http://www.girones.org/ccg/default.asp?Menu=05


http://www.girones.org/ccg/default.asp?Menu=05


SERVEI ESCOLA – EMPRESA _________________________________________________________________________________________

⇒ BORSA DE TREBALL. DESTINATARIS.

FUNCIONAMENT.

PER MÉS INFORMACIÓ

DESTINATARIS.

♦ Poden utilitzar el servei de la borsa de treball:

- ALUMNES I EX-ALUMNES de l’Institut Narcís Xifra.

- EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL.LABORADORES que necessitin alumnes o ex-alumnes de les famílies professionals de l’Institut (Sanitat, Imatge Personal, Electricitat i Electrònica i Manteniment i Serveis a la Producció).

FUNCIONAMENT

♦ Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, de forma gratuïta, per poder utilitzar el servei

♦ Per donar-se d’ALTA:

- ALUMNES I EX-ALUMNES de l’Institut Narcís Xifra: Formulari d’alta.

- EMPRESES: Formulari d’alta.

♦ Per introduir OFERTES I DEMANDES i actualitzar i/o modificar dades.

- ALUMNES I EX-ALUMNES de l’Institut Narcís Xifra: Formulari de demanda.

- EMPRESES : Formulari d’oferta de treball.

Nota: Les altes d’usuaris i les ofertes i demandes tenen una durada màxima del present curs escolar. Al finalit-zar aquest es cancel.laran les dades existents a la borsa de treball.

Agrairíem que es comuniqui a l’Institut la cobertura dels llocs de treball per part de l’empresa collaboradora o de l’alumne o ex-alumnes usuaris de la borsa de treball, per tal de fer-ne un seguiment i retirar l’oferta o demanda de la base de dades del servei Escola-Empresa.

PER MÉS INFORMACIÓ:

♦ Per comunicar-se amb l’Institut. E-mail : [email protected] o Adreça web: www.xtec.es/iesnx

correu postal: IES NARCÍS XIFRA I MASMITJÀ c/. Àngel Marsà i Beca núm. 4 17007

GIRONA. comunicant les dades per Telèfon: 972 21 26 12 o FAX: 972 20 08 31 directament: al teu tutor/a o al servei Escola – Empresa de l’IES


mailto:[email protected]



SERVEI ESCOLA – EMPRESA _________________________________________________________________________________________

⇒ ORIENTACIÓ PROFESSIONAL.

DESTINATARIS.

SERVEI D’ORIENTACIÓ

PER MÉS INFORMACIÓ.

DESTINATARIS.

ALUMNES I EX-ALUMNES de l’Institut Narcís Xifra:

SERVEI D’ORIENTACIÓ: Durant el curs 2004-05 funciona un servei d’assessorament i orientació

professional individualitzat per part del professorat de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ

LABORAL (FOL), de l’Institut, prèvia sol.licitud per part de l’alumne al tutor de grup o

per comunicació i confirmació amb l’Institut en cas d’ex-alumnes.

HORARIS D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

DEL SERVEI D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Professor:

Dijous:

11,25-12,25

Professor:

Dilluns: 13,20-14,15.

Dimarts: 17,15-18

Dimecres: 17,15-18

PER MÉS INFORMACIÓ:

♦ Per comunicar-se amb l’Institut. E-mail : [email protected] o Adreça web: www.xtec.es/iesnx

correu postal: IES NARCÍS XIFRA I MASMITJÀ

c/. Àngel Marsà i Beca núm. 4 17007 GIRONA. comunicant les dades per Telèfon: 972 21 26 12 o FAX: 972 20 08 31

directament: al teu tutor/a o al servei Escola – Empresa de l’IES




SERVEI ESCOLA – EMPRESA Borsa de Treball FORMULARI DE DEMANDA DE TREBALL: ALUMNE/A ESPECIALITAT: EX-ALUMNE/A

DADES PERSONALS DEL/ LA SOL.LICITANT

NOM i COGNOMS: DNI : NIE:

DATA NAIXEMENT

NACIONALITAT:

ADREÇA:Carrer

TELÈFON: TELÈFON MÒBIL: E-MAIL:

SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA ACTUAL:

NO TREBALLO

SÍ TREBALLO

NOM DE L’EMPRESA :

Estudis: Localitat:

Català

dia mes any

núm: i pis:

CODI POSTAL LOCALITAT:

POBLACIÓ:

ESTUDIO: SÍ

DADES ACADÈMIQUES

ESTUDIS Centre docent Fins a l’any Any inici Títol obtingut

IDIOMA LLEGIT ESCRIT PARLAT Nul Baix Alt Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Nul Baix Mitjà Alt

Castellà Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Nul Baix Mitjà Alt Anglès Nul Baix Mitjà Alt Alt Nul Baix Mitjà Nul Baix Mitjà Alt Francés Nul Baix Mitjà Alt Nul Mitjà Baix Alt Baix Alt Nul Mitjà

Nul Baix Mitjà Alt Nul Nul Alt Baix Mitjà Alt Baix Mitjà Nul Baix Mitjà Nul Nul Alt Alt Baix Mitjà Alt Baix Mitjà

Nivell de coneixements Usuari baix Usuari alt Molt alt

CONEIXEMENTS INFORMÀTICS

Programa informàtic Usuari regular

FOTOGRAFIA (OPCIONAL)


EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL (omplir del més recent al més antic)

inici Data final Localitat Lloc de treball o

PREFERÈNCIES LABORALS, DISPONIBILITAT HORARIA I DE DESPALAÇAMENT

que es busca Dedicació: H/S

Mitjà de transports propi: SI NO Disponibilitat de cotxe: SI NO

ALTRES DADES D’INTERÈS

Data Nom empresa tasca desenvolupada

Tipus de feina Jornada: Matí Tarda

Data última actualització:_____________ Poden enviar aquest formulari una vegada omplert per: ENVIAR

E-mail : [email protected] o Adreça web: www.xtec.es/iesnx

correu postal: IES NARCÍS XIFRA I MASMITJÀ c/. Àngel Marsà i Beca núm. 4 17007 GIRONA.

comunicant les dades per Telèfon: 972 21 26 12 o FAX: 972 20 08 31

directament: al teu tutor/a o al servei Escola – Empresa de l’IES




SERVEI ESCOLA – EMPRESA Borsa de Treball

Persona de contacte:

FORMULARI D’OFERTA DE TREBALL

DADES DE L’EMPRESA O ENTITAT

Empresa: Carrer: Localitat: E-mail: Telèfon:

DEL LLOC DE TREBALL

NOMBRE DE LLOCS DE TREBALLS QUE S’OFEREIXEN

DURADA DEL CONTRACTE INDEFINIT TEMPORAL .............. MESOS

JORNADA DE TREBALL i RETRIBUCIÓ

Hores setmanals: Dies de treball: Horari diari: Retribució aproximada:

INCORPORACIÓ IMMEDIATA DATA APROX.:

PERFIL DEL CANDIDAT

FORMACIÓ Especialitat: Coneixements: Titulació Sí No és imprescincible

CONEIXEMENTS

ALTRES

REQUERIMENTS

NOM I DESCRIPCIÓ

PREFERENT

IDIOMA/ES

INFORMÀTICS

Data de l’oferta: ____________ Poden enviar aquest formulari una vegada omplert per: ENVIAR E-mail : [email protected] o Adreça web: www.xtec.es/iesnx

correu postal: IES NARCÍS XIFRA I MASMITJÀ c/. Àngel Marsà i Beca núm. 4 17007 GIRONA. comunicant les dades per Telèfon: 972 21 26 12 o FAX: 972 20 08 31




15.- BIBLIOGRAFIA.

ALBIZU, E. (1997): “Flexibilidad laboral y gestión de los recursos humanos” . Ariel. Barcelona.

CONGRÉS NACIONAL D’EDUCACIÓ (2002): “Conclusions i Propostes de la Secció IV: La formació i la inserció laboral”. Generalitat de Catalunya.

ARBOLEAS JARA, I i altres (1999): “Orientación en los estudios profesionales” a Cuadernos de Pedagogia núm. 280/Mayo. Barcelona. ASS0CIACIÓ PER L’ORIENTACIÓ LABORAL I EMPRESARIAL DE LES COMARQUES GIRONINES (2003): “Propostes per a la inserció laboral de les dones a les comarques gironines”. Girona. Autor. BARBERÀ,E, SARRIÒ, M i RAMOS,A (2000): “Mujeres Directivas: Promoción profesional en España y el Reino Unido”. Valencia:Institut Universitari d’Estudis de la Dona. BÉDUWÉ, C. i GIRET, J.F (1999): “Desarrollo de la formación y mercados de trabajo en Europa”. Reista de Educación núm. 318 (pàgs. 35-56) Madrid.

BISQUERRA ALZINA, R (1977): “Ante la elección profesional”. EDB: Barcelona CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA ( 2003): Girona 2010. Les comarques gironines davant del repte de la nova economia global. Girona. Autor. BRUNET,I i BELZUNEGUI, A. (2003): “Flexibilidad y formación. Una crítica sociológica al discurso de las competencias” Barcelona: Icaria. CAMUS FUEYO, Inmaculada ( 2002): Què he de fer per arribar on vull... Departament d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona (material fotocopiat). COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS (1993): “Crecimiento, competitivitat,empleo. Retos y pistas para entrar en el siglo XXI. Libro Blanco. Luxemburgo: Oficina de publicaciones oficiales de las Comunidades Europeas. COMISIÓN EUROPEA (1996) Vivir y trabajar en la sociedad de la información. Prioridad para las personas. Libro Verde. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas. COMUNITAT DE TREBALL DELS PIRINEUS (2002): Guia sobre la mobilitat del joves. Jaca. Autor.

CONGRÉS NACIONAL D’EDUCACIÓ (2002): “Conclusions i Propostes de la Secció V: Avaluació d’aprenentatges i orientació”. Generalitat de Catalunya. CONSELL CATALÀ DE FORMACIÓ PROFESSIONAL (2002): “Pla General de Formació Professional a Catalunya”. Generalitat de Catalunya. CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA (1995): “L’Educació per a l’activitat Professional” Ponència de la Taula 4 a la Jornada sobre l’Educació dels ciutadans en la construcció d’Europa. Consell Escolar de Catalunya. Girona 27 de febrer de 1993.


CONSELL SUPERIOR D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (2002). Conferència Nacional d'Educació 2000-2002. Debat sobre el sistema educatiu català. Conclusions i propostes Barcelona: Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.[http://www.gencat.es/cne/index.html] [Hi ha també un CD-ROM: Conferència Nacional d'Educació 2000-2002.Memòria i documentació. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya]

JIMÉNEZ, E i altres (1998): “Los nuevos yacimientos de empleo. Los retos de la creación de empleo desde el territorio”. Barcelona: Fundació CIREM.

MASIP I UTSET, M. (2002): “L’Orientació a l’entrada i a la sortida de l’ESO: Dues transicions complexes. Memòria del treball de Llicències retribuïdes. Curs 2001-2002. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en http://www.xtec.es/sgfp/llicencies.

CONSELL SUPERIOR D'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU (2003). Estudi. Competències bàsiques en les tecnologies de la informació i la comunicació (febrer 2003).http://www.gencat.net/ense/csda/tic.ht) DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1988). “La inserció laboral dels titulats d’FP2 a Catalunya (1982-1986)”. Barcelona: Generalitat de Catalunya.. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1999). “Eines per a l’Orientació de l’Estudiantil”. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (material fotocopiat).

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (2000). “Identificació de les competències en l’ensenyament obligatori”. Barcelona: Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (2003). “Percepcions i expectatives professionals dels joves” Projecte INTERREC IIIA. Barcelona: Generalitat de Catalunya

EAP’S GIRONÉS (1998): Orientació a L’ESO. Girona (material fotocopiat) FORTUNY, Mª. R. (2003): Estratègies per a la implantació dels sistema integrat de Qualificacions Professionals i Formació Professional. Ponència a les Jornades sobre Qualificació, Formació i Experiència Professional en el marc de la Unió Europea. 2-3 Octubre. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. GENERALITAT DE CATALUNYA (1995) El Pla de Transició al Treball. Una modalitat de programa de garantia social, Barcelona Autor. IBARRA, H. (2004): “Estrategias poco convencionales para reinventar su carrera profesional” Barcelona: Desusto.

LUCAS MANGAS, S.i CARBONERO MARTÍN, M.A. (2002): Construyendo la decisión vocacional. Universitat de Valladolid. Valladolid. MARCELO GARCÍA, C i altres. (1997): “Asesoramiento curricular y organización en educación”. Ariel. Barcelona

MINISTERIO DEL TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES (1999) Nuevo Programa de Formación Profesional 1998-2002. Madrid: MTAS.


MURILLO BASSEDAS, A i altres (1998): “El Departamento de Orientación y asesoramiento del centro.” a Cuadernos de Pedagogia núm. 267/Marzo. Barcelona. OLIVER, J. I RAYMOND, J.L. (DRS.) (2002) Educación formal y demanda de cualificación de la mano de obra en España. Una visión a largo plazo. Barcelona: Centre d’Economia Industrial. Documents d’Economia Industrial, nº 14. (www.blues.uab.es/fec) PASCUAL I FERRIS, V. LL (2002): “Programa de desenvolupament personal i professional per alumnes de segon cicle de l’ESO amb dificultats. Memòria del treball de Llicències retribuïdes. Curs 2000-2001. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en http://www.xtec.es/sgfp/llicencies.

PÉREZ BOULLOSA, A i BLASO CALVO, P. (2001): “Orientación e Inserción profesional: Fundamentos y tendencias” Valencia: Nau Llibres.

RODRÍGUEZ MORENO, M.L. (1997) Currículum y mundo del trabajo en la educación postsecundaria: hacia un modelo realista. Ponencia a las VIII Jornadas Nacionales de la Asociación Española de Orientación y Psicopedagogía. “La orientación educativa y la intervención psicopedagógica integradas en el currículum”. Actas. Valencia. 1997. Delegación de la AEOP.

RODRÍGUEZ MORENO, M.L. (1998): “La Orientación Profesional. I.Teroria”. Ariel. Barcelona.

PLANAS, J. (1993): “L’Educació per a l’activitat Professional” Ponència a la Jornada sobre l’Educació dels ciutadans en la construcció d’Europa. Consell Escolar de Catalunya. Girona 27 de febrer de 1993. RODRÍGUEZ MORENO, M.L. (1987): Fonaments i prospectives de l’orientació professional a Catalunya. Barcelona: Laertes.

RODRÍGUEZ MORENO, M.L. (2003-a): La orientación profesional en la Formación Profesional y en las Organizaciones. Capítol10 de l’obra compartida amb A. Sebastián y M.F. Sánchez, Orientación profesional. Un proceso a lo largo de la vida. Madrid: Dykinson. 439-477. RODRÍGUEZ MORENO, M.L. (2003-b) i GALLEGO MATAS, S.: “Estudi descriptiu dels dispositius d’informació i d’orientació professional més significatius a Espanya, Catalunya i a la Unió Europea”. Subdirecció General de Planificació i Organització de la Formació Professional. Generalitat de Catalunya (inèdit). ROMERO RODRIGUEZ, S. (1999): “Orientación para la transición de la Escuela a la vida activa”. Barcelona: Laertes. SALVÁ MUT, F. i NICOLAU COLOM,I (2000): “Formación e inserción laboral” Madrid: Psicologia Piràmide. SANZ ORO, R. (2001): “Orientación psicopedagògica y calidad educativa” Madrid: Psicologia Piràmide.

SANTIAGO, M. (2001): Las bolsas de trabajo en internet. (Monogràfico Boldas de trabajo on-line) Accessible a: http://www.educaweb.com/esp/servicios/monogafico/bolsasonline/ SEBASTIAN RAMOS, A. (2003) (Coordinadora): “Orientación profesional. Un proceso a lo largo de la vida”.Madrid: Dykinson.


http://www.educaweb.com/esp/secciones/seccion.asp?sec=14&op=5

SOLÉ i ALEU, J. (2004): “Participació juvenil. Capital social de futur: Associacionisme, formació i treball”. Barcelona.

VICO CARVAJAL, C. (2002): “Sistemes d’orientació per al segle XXI” Comunicació en II Jornada de Formació de Formadors en Orientació Professional Inicial a Sant Cugat del Vallès. Direcció General de Formació Professional. Generalitat de Catalunya

WEBS D’INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES D’INTERÈS CONSULTADES.

ZABALA I VIDIELLA, A. (1999): “ Enfocament globalitzador i pensament complex. Una resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat”. Graó. Barcelona

http://www.xtec.es/orienta/

http://www.cat365.net/Inici/Ciutadans/AccesTreball/

http://gencat.net/ense/estudis/frame5.htm

http://www.euskadi.net/lanbidez/indice c.htm

http://www.educa.rcanaria.es/webpf/index.asp

http://www.ceyjcantabria.com/indexfp

http://www.eduaragon.org/guiaeducativa/guia_educativa_general.asp

http://www.juntadeandalucia.es/educacionyciencia/dgforpro.

http www.xunta.es/conselle/ceoug/dxoefp/index.htm

http://www.madrid.org/educa_dgoa/fp/ciclos_formativos/ciclos.hlm

http://www.edurioja.com/formacion_profesional

http://www.pnte.cfnavarra.es/estudiante/mapa/erg_fp_estru.php

http://www.guidanceforum.net/

http://www.euroguidance.org.uk

http://www.orientamento.it

http://www.cambrabcn:es

http://www.educaweb.com/esp/servicios/monografico/

http://www.telepolis.com

http://www.sabadelltreball.net/

http://www.212.89.1.1/trabajastur/

http://www.forempv.ccoo.es/Proyectos/1999/1225/1225_home.htm


http://www.eduaragon.org/guiaeducativa/guia_educativa_general.asp

http://www.orientamento.it/

