Organització tècnica i elaboració dels documents

ACNA ACTIVITATS NATURA, SL

Curs d'iniciació a la Georeferenciació i al GPS

Moià, 10, 12 i 17 de maig de 2010

Diputació de Barcelona Oficina Tècnica de Turisme

Pavelló Mestral (Recinte Maternitat)

Trav. les Corts, 131-159 08028 Barcelona

ot.turisme@diba.cat http://www.diba.cat/

Tel. 934 022 970 Fax. 934 022 968

2

2

Introducció El GPS ha revolucionat l’àmbit de la localització geogràfica; les seves aplicacions influeixen en tots els camps de la tecnologia i de l’economia que hi estan relacionats. Des de la perspectiva de la gestió del territori i de les activitats a l’aire lliure, la georeferenciació ofereix possibilitats úniques per a la localització, informació, gestió dels recursos i seguiment d’itineraris. Entorns com Google earth o Google maps obren enormes possibilitats d’aprofitament d’aquesta tecnologia que canviarà la manera de moure’s en els pròxims anys. Els assistents a aquest curs coneixeran els procediments necessaris per a proporcionar informació georeferenciada als usuaris, en especial itineraris, llocs d’interès i cartografia. Sabran com generar documents cartogràfics fàcilment i en múltiples formats. Aquesta informació es podrà facilitar, proveir, per Internet des de les webs dels centres de gestió, o des de les oficines turístiques, en fitxers informàtics que els usuaris carregaran als seus aparells; també es podrà trobar preparada en els aparells de préstec que facilitin els punts d’informació o, més senzillament, mitjançant la impressió d’un mapa amb la cartografia disponible més escaient. Cal esmentar:

- Que es tracta d’una tecnologia de guiatge i orientació molt precisa i segura - Que l’ús del GPS completa de manera satisfactòria la senyalització i aviat permetrà oferir

continguts temàtics al moment, on line, reduint els costos d’edició de guies i fulletons En resum:

Fitxers GPX, KML, ... etc. Cartografia digital

Aparell GPS (propi o de préstec)

DESTINACIÓ TURÍSTICA • Web (internet) • Punt físic d’informació

SERVEI TURÍSTIC

Ordinador USB, Wi-fi, Bluetooth

La georeferenciació dels recursos turístics (tracks dels itineraris i punts d’interès o way points) genera una informació exacte, precisa, inequívoca i fàcilment recuperable, versàtil i aplicable a múltiples camps. Això minimitza el cost del treball de camp i de la informació amb tecnologia GPS.

3

3

Que es veurà en el transcurs d’aquest curs?

1. Una introducció a l’orientació, a la cartografia i a l’ús dels mapes 2. Els aparells GPS amb mapes incorporats 3. Els programes de comunicació entre l’ordinador i els GPS

• MapSource • OziExplorer

4. Els dos tipus de cartografia digital • Ràster • Vectorial

5. I les aplicacions futures a nivell d’aprofitament de la georeferenciació

Dia/ horari Continguts

Dilluns 10 de maig

• Introducció a l’ús dels mapes i a l’orientació. • Funcionament del GPS. • Instal·lació del programa MapSource. Càrrega de mapes al GPS. • Primeres pràctiques de GPS. Gravació de tracks i way points (WP). • Instal·lació d’OziExplorer. Connexió ordinador - GPS. Càrrega i descàrrega de

tracks i WP. Creació de tracks i WP. Recerca de mapes.

Dimecres 12 de maig

• Càrrega dels tracks de la sortida pràctica. • Sortida pràctica amb els GPS. Situar-se amb l’ajut d’un mapa cartogràfic. Seguir

el track prèviament gravat, marcar punts i exercitar-se amb el GPS. • Recollida del treball de camp: bolcat de dades a l'ordinador. Desar i recuperar la

informació obtinguda. Nocions de tractament i ajustament de la informació.

Dilluns 17 de maig

• Repàs. Aclariment de dubtes sobre l’ús del GPS i dels programes. Carregar mapes, carregar tracks i WP; crear-los, ajustar-los, desar-los.

• Exercici pràctic final. • Repàs: recollida i tractament dels tracks i WP. • Obtenció de materials pràctics per a ús dels usuaris turístics: generació de

documents cartogràfics per imprimir • Aplicacions emergents en el camp de la georeferenciació (Google, telefonia

mòbil, LBS, etc.).

Organització tècnica i elaboració dels documents

ACNA, ACTIVITATS NATURA, SL

Lluís Companys, 31, 5-4 08172 Sant Cugat del Vallès

Tel. 935 898 705 – 93 589 900 687 – 630 064 280

4

4

Els plànols i l’orientació Els mapes cartogràfics són una representació de la superfície terrestre feta mitjançant un conjunt convencional de símbols i signes. El grafisme reprodueix els principals trets del terreny i de les actuacions humanes sobre el territori. La georeferenciació amb sistemes GPS és una extensió de les velles tècniques cartogràfiques. Convé, doncs, conèixer els principis en què es fonamenten les dues tecnologies. Sense aquesta base, l’ús del GPS i la cartografia digital esdevindria un garbuix incomprensible. Principis bàsics de la cartografia

1. Un sistema de coordenades universal que permet la localització i la referenciació dels elements de la superfície.

2. La representació del relleu mitjançant corbes de nivell. 3. L’escala (les distàncies representades guarden la mateixa proporció respecte de la realitat).

Elements d’un mapa:

� Camp: àrea de representació de la realitat (inclou corbes de nivell, coloracions hipsomètriques o de les alçades, nuclis de població, hidrografia, vies de comunicació, topònims, etc.; en definitiva, el conjunt de símbols gràfics convencionals representatius dels elements cartografiats (cases, camins, cims, ... etc.)..

� Marc: vores del mapa amb les coordenades incloses. � Marge: informació per interpretar el mapa: llegenda, vèrtexs geodèsics, escala.

Sistemes de coordenades

Les “graelles” de doble entrada permeten localitzar els elements d’una superfície. Talment com es fa en els jocs d’enfonsar vaixells o en els escacs, les coordenades terrestres serveixen per situar els elements de la superfície.

5

5

El sistema de coordenades geogràfiques divideix l’esfera terrestre en cercles imaginaris anomenats meridians o paral·lels. Els meridians passen pels pols. Arbitràriament, es pren un primer meridià 0 per determinar, sobre l'equador, la longitud geogràfica de cada lloc de la Terra. Els paral·lels són els cercles disposats paral·lelament a l'equador i determinen la latitud. La distància des de qualsevol punt de l'esfera terrestre fins a l'equador es diu latitud i la distància respecte a un meridià 0 o origen (Greenwich), longitud. Els plànols cartogràfics estan sempre orientats al nord. Els marges dret i esquerra i les línies verticals que ratllen els mapes representen meridians; això vol dir que coincideixen amb la línia nord-sud. Els marges superior i inferior i les línies horitzontals són paral·lels. Les coordenades estan impreses a les vores dels plànols. Les unitats de mesura sexagesimal (graus, minuts, segons) s’alternen amb les unitats UTM (projecció transversal de Mercator), adaptades al sistema mètric.

La situació de qualsevol punt es pot determinar per mitjà del meridià i del paral·lel que es creuen en aquell lloc.

Cantonada inferior esquerra d’un mapa de les Guilleries. L’indret marcat amb un punt té com a referència les coordenades 41º 59’ nord (latitud) i 2º 21’ 7” est (longitud).

Els meridians i els paral·lels es creuen perpendicularment, formant una quadrícula que serveix de referència per a la localització dels elements sobre el plànol.

6

6

La representació del relleu

Les corbes de nivell s’utilitzen per representar el relleu de manera inequívoca, amb intervals exactes. Cada corba representa la unió dels punts que estan a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.

Els mapes “de carenes” representen solament les línies divisòries dels vessants de les muntanyes (les carenes). Lògicament, són poc precisos però són una manera senzilla i fàcil –per tant, econòmica– de representar el relleu. Van ser molt utilitzats en els inicis de l’excursionisme.

Per representar l’altitud, els plànols fan servir les corbes “de nivell”. Els colors i els ombrejats ajuden a representar el relleu. Si s’observa amb atenció el mapa es té la sensació de veure realment el relleu a “vol d’ocell”. Si, a més, es llegeixen les altituds o cotes, es veu que entre Núria i el Puigmal hi ha pràcticament 1 000 m de desnivell.

La densitat de les corbes expressa la inclinació del terreny. Els relleus quasi verticals apareixen en el plànol com una confusió de corbes que es toquen. Les corbes espaiades representen relleus suaus o quasi plans.

7

7

La interpretació del relleu és un dels aspectes de la cartografia que requereix més experiència. Cal vigilar, especialment, a no confondre la direcció dels pendents que cal travessar (no és el mateix pujar que baixar). De la mateixa manera, també cal vigilar a no confondre una vall amb una carena. L’escala gràfica de representació Una escala 1:20 000 fa correspondre 1 cm del mapa amb 20 000 cm de la realitat; és a dir, un centímetre representa una distància de 200 m. A escala 1:25 000 –la més apropiada per a l’excursionisme –, un centímetre es correspon amb 250 m, i a escala 1:50 000, un cm equival a 500 m.

Un altre element essencial de la cartografia és l’escala. S’entén per escala el coeficient de relació constant que hi ha entre les distàncies del mapa i les distàncies de la realitat.

8

8

La representació cartogràfica amb exemples

En el plànol anterior, a escala 1:20 000, amb l’ajut del centímetre comprovem que la distància en línia recta entre el refugi de Comapedrosa i l’estany Negre (Andorra) és d’aproximadament 1 km (5 cm X 200 m/cm).

Les agulles anomenades Magdalenes o Gorres de Sant Joan o, senzillament, Gorres, situades sobre Sant Joan de Montserrat. I la seva representació en un plànol de la sèrie 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. El punt blau assenyala el lloc des d’on s’ha pres la fotografia; les línies que s’obren en forma d’angle representen el camp de visió de l’objectiu.

9

9

Orientar els mapes Fins a l’aparició dels GPS, l’aparell que acompanyava els mapes era la brúixola. L’agulla de la brúixola es mou dins d’un cercle graduat en 360º anomenat limbe; n’hi ha de limbe fix. Per identificar els elements de la realitat des d’un plànol i prendre la direcció correcta o, a la inversa, per trobar la seva representació, cal orientar el mapa respecte del terreny i del nord. A la il·lustració es poden veure diversos models de brúixola. Les de la dreta són de limbe flotant (l’agulla es mou solidàriament amb el cercle graduat). El doble visor serveix per prendre l’azimut dels elements de referència. Orientacions principals Nord (0º), est (90º), sud (180º) i oest (270º). Octaus intermitjos: nord-est (45º), sud-est (135º), sud-oest (225º) i nord-oest (315º).

El coll de Sellente, al Pallars Sobirà, vist des de la vora oriental de l’estany de Baborte. I la seva representació cartogràfica, amb el punt de presa de la imatge i l’angle de visió marcats. La cresta cap al cim de Tres Pics, amb el seu vessant pronunciat sobre l’estany, representada per les corbes tancades en angle agut i denses; el coll, amb les línies que se separen i en curvatura oposada, i les petites agulles de la dreta del coll. Tot perfectament representat en el plànol.

10

10

L’azimut

En absència de brúixola, l’orientació es pot fer mitjançant el sol o les estrelles. En el nostre hemisferi els mapes cartogràfics tenen sempre el nord a la capçalera.

Per orientar un mapa amb la brúixola cal fer coincidir qualsevol dels seus meridians amb els punts nord i sud de l’esfera (recordant que els mapes tenen sempre el nord a dalt).

L’azimut és l’angle format per dues rectes imaginàries que parteixen del punt d’observació:

• La primera uneix el punt d’observació amb l’element de referència.

• La segona uneix el punt d’observació amb el nord geogràfic.

L‘angle es mesura en la direcció de les agulles del rellotge i en graus sexagesimals.

11

11

Identificar un punt de la realitat amb l’ajut d’un mapa i d’una brúixola

1. S’alinea el nord del limbe cap al punt observat. 2. L’agulla magnètica s’atura sobre una posició del limbe adequadament numerada. 3. La xifra que marca l’agulla es resta de 360º. S’obté l’azimut o desviació del punt observat

respecte del nord. 4. Es trasllada l’azimut sobre el mapa (en aquest cas amb l’ajut d’un transportador d’angles)

prenent com a vèrtex el punt d’observació. El centre del transportador se sobreposa al punt d’observació i el punt 0º del transportador s’orienta al nord (línia centre – 0º, paral·lela als marges dret o esquerra del plànol).

5. El punt buscat es troba en la prolongació de l’azimut. A la pràctica, aquesta operació es fa de manera un xic més rudimentària i intuïtiva. La persona que maneja el plànol està situada en el punt on es creuen les línies que uneixen els punts amb les seves respectives representacions cartogràfiques. Aquesta operació es coneix com a triangulació; permet identificar qualsevol punt del mapa a partir de la coneixença d’altres dos.

Fins a l’aparició del GPS, la presa d’azimuts era indispensable per a la navegació. La presa d’azimuts permet identificar qualsevol punt visible, sempre que es conegui la localització del punt d’observació. A la inversa, si s’identifiquen un o dos punts del paisatge es pot deduir el punt on es troba l'observador. Des del cim de Sant Jeroni, a Montserrat, identifiquem, en primer terme, la Talaieta i, més enllà, les agulles dels Frares. Azimut: 288º.

Les brúixoles de limbe fix dotades de visor permeten prendre l’azimut amb més exactitud i comoditat.

12

12

I, per acabar, un supòsit pràctic: anar des del refugi de Colomèrs, a l’estany de Colomèrs, vall d’Aran, fins al refugi de la Restanca amb l’ajuda d’un mapa i d’una brúixola. La travessa es prepara obtenint els azimuts dels punts de pas obligat: el fons de la coma del coll o port de Caldes, el coll de Caldes, etc, fins al refugi de la Restanca. Sobre el terreny, caldrà seguir curosament les indicacions de la brúixola tot adaptant la direcció general de la marxa als obstacles de la muntanya i a les giragonses del camí.

13

13

Un complement molt pràctic: obtenir el perfil altimètric del recorregut, ni que sigui de manera aproximada: permet planificar les sortides i dosificar els esforços. (El perfil de dalt s’ha obtingut amb el programa de georeferenciació CompeGPS).

14

14

Què és la georeferenciació? Conjunt de recursos utilitzats per determinar la posició d'un element sobre la superfície terrestre mitjançant un sistema de referència universal. Aquí s’utilitzarà aquest concepte per a referir-se a:

1. sistema de referències per coordenades (ja siguin sexagesimals o UTM). 2. recursos derivats de la utilització dels aparells GPS (receptors portàtils), de la cartografia

digitalitzada i del programari per als ordinadors.

Què és el GPS? Global Positioning System: sistema basat en l’anàlisi dels senyals de ràdio que permet calcular la situació d’un punt. L’abreviatura ha acabat donant nom als aparells receptors dels senyals. El sistema es basa en la captació i anàlisi dels senyals emesos per una xarxa de satèl·lits (la que es fa servir actualment és propietat dels Estats Units; durant els propers anys, la UE posarà en funcionament un dispositiu propi anomenat Galileu). L’aparell receptor, dotat d’un sensor específic, determina les coordenades geogràfiques del lloc on es troba, la seva velocitat de desplaçament i altitud. En usos civils, la precisió de la mesura arriba a 3 m. En boscos espessos o prop de parets verticals (cingles, cases, congostos, etc.), el senyal pot desviar-se notablement; tampoc no es capta des de l’interior dels edificis, ni dels vehicles, excepte si es col·loca al costat de les finestres. Components del sistema GPS

• xarxa o “constel·lació” de 28 satèl·lits • estacions terrestres que reajusten rellotges, almanacs i efemèrides de cada satèl·lit • receptors GPS que processen les dades dels satèl·lits i proporcionen informació de posició i

temps

15

15

Com treballen els GPS? Els receptors determinen la posició analitzant el retard amb què reben els senyals horaris dels satèl·lits. Aquests retards es mesuren en magnituds equivalents a milionèsimes de segon. La precisió del sistema i dels rellotges interns (reajustats constantment per les estacions terrestres) és gairebé inversemblant. Usos bàsics dels aparells portàtils:

• Situar-se amb precisió; calcular la direcció, velocitat i altitud. • Desfer un camí (tornar al punt d’origen). • Seguir el track que ha fet algú altre. • Desar la localització de punts d’interès, entre ells, per exemple, el lloc on s’han pres fotografies.

Els dispositius portàtils es poden dur a les motxilles, als manillars de les bicicletes, sobre l’espatlla o, senzillament, a la mà. Amb l’excepció dels models més senzills o de polsera (tipus rellotge), disposen de la possibilitat de carregar mapes. En aquest treball queden fora de consideració els GPS per a automòbils, amb formats de dades i programes no recuperables.

Què són els tracks? Track (de l’anglès “pista” o “traç”): conjunt de punts registrats per un GPS en moviment segons una freqüència determinada. En els programes d’informació geogràfica aquests punts es representen units per una línia que genera un track (traça, recorregut). Aquesta informació es pot traspassar a altres aparells i ser recuperada amb ordinadors per programes que permeten la seva visualització. A la inversa, aquests programes permeten la preparació d’un recorregut a l’ordinador creant un itinerari sobre un mapa i la seva transferència als GPS.

Què són els way points? Way point o WP, “punt de pas”; punt amb informació de situació i continguts descriptius registrat manualment des de l’aparell GPS. També poden ser generats a l’ordinador des dels programes d’informació geogràfica per a l’efecte invers. S’utilitzen per determinar amb exactitud la localització d’un punt d’interès: monument, jaciment, cim, font, refugi, masia, etc.

Etrex Legend HCx bàsic Etrex Vista HCx polivalent, inclou altímetre baromètric GPS MAP 60CSx professional, possibilitat d’antena exterior Oregon 550T el més alt de gamma. Pantalla tàctil

Alguns GPS Garmin amb mapes i targetes de memòria extraïbles.

16

16

Aparells GPS portàtils Tipologia Cartografia que fan servir Característiques dels

aparells Algunes marques

Sense cartografia

- Comoditat. Robustesa i llarga autonomia de piles Econòmics

Suunto (de polsera) Polar (de polsera) Gammes baixes de Garmin, Magellan i Silva

Amb cartografia vectorial

Cartografia exclusiva, tancada. Mapes de pagament coexisteixen amb excel·lents productes gratuïts (“oberts”) disponibles a diverses escales

Robustesa i notable autonomia de les piles (entre 12 i 16 hores) Relativament cars

Garmin TwoNav Sportiva (CompeGPS) Magellan Silva (els models Oregon de Garmin i MobileMapper de Magellan poden funcionar, també, amb cartografia rasteritzada)

Amb cartografia no vectorial

Sistemes oberts. Cartografia ràster o de mapa de bits. Productes excel·lents, de pagament o gratuïts

Polivalents (programes ofimàtics, GPS, telefonia, Internet, ...) Relativament barats Fràgils, gran consum de bateries

TwoNav Sportiva (CompeGPS), iPAD, iPhones, PDA, Pocket Telèfons mòbils

*Nota: alguns ordinadors “de butxaca” poden funcionar com a GPS si es connecten a sensors externs a través de cable o de tecnologia blue-tooth.

A l’esquerra, Garmins Oregon i 60 CSx. Treballen amb cartografia vectorial, incorporen un altímetre baromètric molt precís. Robustos, segurs, impermeables, amb llarga autonomia de piles, són una garantia per al treball de camp i per al préstec. A la dreta, Pocket PC amb sistema operatiu Windows CE i el programa OziExplorer CE. Treballa amb cartografia rasteritzada. Polivalents, però poc apropiats per al treball de camp o el préstec.

17

17

Com es realitza la georeferenciació d’un itinerari

1. Es fa el recorregut amb GPS registrant el track i els punts d’interès (way points). 2. Es bolca aquesta informació a l’ordinador mitjançant els programes d’intercanvi de dades. 3. S’ajusta, es poleix, la informació sobre una escala adequada a l’ús que es vulgui donar al track

(1:25 000; 1:5 000), de manera que els tracks i els way points coincideixin amb els camins i punts de pas.

4. Es converteix la informació georeferenciada a un format estàndard, actualment el GPX, que inclou track i way points.

5. El fitxer GPX es posa a disposició dels usuaris mitjançant Internet o des del punt d’informació.

Nota: Un pas més en la precisió de la informació fóra incorporar/ corregir les dades d’altitud dels tracks i WP amb un model d’elevació del terreny (DEM). Al DVD del curs s’inclouen els fitxers corresponents a l’excel·lent model de malla 30 x 30 m proporcionat per l’ICC.

Programes a l’abast dels usuaris Per a la recuperació, gestió i transferència de la informació calen programes d’intercanvi de dades. Fora de l’entorn científic i professional, la georeferenciació disposa d’excel·lents aplicacions que permeten la gestió i transferència de les dades. Els més coneguts i polivalents són: Compe GPS Land Producte català. Plenament compatible amb els estàndards de referència.

Especialment útil de cara a l’usuari. Potent amb la gestió de visualitzacions en 3D. Utilitza cartografia rasteritzada i també vectorial. Es pot adquirir per Internet. Aprox. 105.00 €

OziExplorer Producte australià versàtil i polivalent, la referència en aquest segment de programes. Especialment útil de cara a la manipulació de tracks i WP; menys versàtil en imatges 3D* que Compe. Plenament compatible amb els estàndards de referència i disponible en versió espanyola. Utilitza cartografia rasteritzada. Es pot adquirir per internet. Aprox. 70 €

MapSource de Garmin S’obté per internet o ve inclòs en un CD quan es compren aparells GPS d’aquesta marca. Necessari per carregar mapes als aparells. Utilitza cartografia vectorial específica. Molt menys versàtil i potent que els anteriors programes Compe i OziExplorer. Gratuït

* OziExplorer: Per a la gestió de les dades d’altitud i creació de mapes en 3D s’ha de complementar el programa base amb una aplicació anomenada OziExplorer 3D (cost aprox. 22 euros).

GPS Ordinador programa d’intercanvi

18

18

Impressions de pantalla dels tres programes més utilitzats per intercanviar dades entre GPS i ordinadors. Compe GPS Land (a dalt) i OziExplorer (al mig) amb cartografia ràster. Els dos programes tenen versions per a Windows CE (PDA i Pocket). A sota, MapSource de Garmin amb cartografia vectorial.

19

19

Cartografia digital La cartografia digital es proveeix en dos formats:

• Vectorial (les aplicacions informàtiques dibuixen els mapes a partir d’informació numèrica) • Ràster (de l’anglès ràster = trama) o mapa de bits, equivalent a imatges fotogràfiques

A nivell de les aplicacions per a activitats a l’aire lliure la situació es definiria així:

• els GPS necessiten cartografia vectorial específica de cada marca • els programes d’intercanvi poden fer servir

- cartografia vectorial (MapSource de Garmin, per exemple) - cartografia ràster (OziExplorer, Compe GPS Land, per exemple)

Atenent-nos als continguts representats, la cartografia ràster pot ser: • Topogràfica (digitalització dels formats tradicionals basats en la simbolització del territori: camins,

carreteres, corbes de nivell, edificis, rius, estanys, ... etc.) • Ortofotogràfica (fotografia aèria o per satèl·lit)

Aquesta cartografia està disponible als establiments i comerços especialitzats i a Internet, en modalitats tant de pagament com gratuïtes. Resum: Els programes més usuals utilitzats en ordinadors de sobretaula, portàtils o de butxaca (PDA, Pocket) utilitzen la cartografia de la següent manera: Programa Entorn operatiu Ràster

(mapa de bits) Vectorial

Compe Windows SÍ SÍ Map Source de Garmin Windows NO SÍ OziExplorer Windows SÍ NO MacGPSPro Macintosh SÍ SÍ Productes vectorials Els GPS portàtils (no els utilitzats en automòbils ni Pockets, PDAS o similars) utilitzen cartografia vectorial. Cada marca té el seu sistema propi que es pot adquirir als distribuïdors oficials. Els GPS Garmin de la sèrie Oregon més avançats podran utilitzar cartografia ràster en un format propi. De cara a l’ús que ens ocupa considerarem, solament, els productes vectorials per a Garmin (vàlids tant per als seus aparells GPS com per al seu programa propi d’intercanvi MapSource). A Internet es troba cartografia vectorial adaptada per a Garmin, de qualitat i gratuïta a escala 1:5.000, 1:25.000 i 1:50.000. Lògicament, hi ha els productes propis de pagament, com el comercialitzat per Trepat, SA (TopoEspaña 1:25.000). Productes en mapa de bits o ràster Aquesta cartografia és la que s’utilitza en els programes d’intercanvi de dades per a ordinadors, com OziExplorer i Compe, i en els aparells PDA i Pocket que funcionen sota Windows CE o similars. L’ICC facilita cartografia gratuïta, per internet (procediment lent i laboriós) o bé en els punts de distribució de les capitals catalanes. En aquest cas es paga el suport físic (DVD). Per als usos de què parlem, cal cartografia ràster a escala 1:250.000, 1:50.000 i 1:25.000.

20

20

Cartografia impresa Malgrat que es disposi de GPS, en les activitats a l’aire lliure és imprescindible portar mapes impresos; donen una visió general de l’entorn, són la base de l’orientació i del coneixement del territori. Els punts d’informació haurien de disposar d’una cartoteca i de plafons amb els mapes de l’entorn. La cartografia digital i la tecnologia GPS permet la confecció de plànols a mida i la seva impressió amb els sistemes informàtics habituals. L’escala cartogràfica ideal per a l’excursionisme (senderisme i BTT), és la 1:25.000 (1 cm del mapa equival a 250 m de la realitat; cada 4 cm a 1 km). Escales d’utilització dels mapes Escala Equivalència Ús adequat 1:250 000 1 cm = 2,5 km Mapes de carreteres; viatges en moto o automòbil 1:50 000 1 cm = 500 m Mapes turístics. Cicloturisme de carretera 1:25 000 1 cm = 250 m Excursionisme a peu i amb BTT 1:10 000 1 cm = 100 m Gestió de recursos; ajustament de tracks i WP 1:5 000 1 cm = 50 m Gestió de recursos; ajustament de tracks i WP

Àrea coberta per la cartografia topogràfica a escala 1:25 000 de l’ICC (desembre 2009) Es disposa, a més, d’una extensa col·lecció de mapes de les editorials Alpina i Piolet que cobreix bona part dels espais d’interès de Catalunya i que, incorpora els itineraris excursionistes.

21

21

Per a bicicleta de carretera, es disposa de les col·leccions a escala 1:50.000, 1:100.000 i 1:250.000. publicades per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Copyright � Institut Cartogràfic de Catalunya

Reproducció d’un plànol amb el recorregut d’un itinerari. El mapa s’ha obtingut imprimint el segment pertinent d’un plànol comarcal amb un programa d’intercanvi de dades (OziExplorer).

A l’esquerra, plànols dels principals editors de cartografia a Catalunya: Alpina, Piolet, ICC.

22

22

Imatges de cartografia digital Rasteritzada (mapa de bits). Mapa comarcal topogràfic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Escala 1:50.000. Fragment del Gironès). Programa OziExplorer per a PC Rasteritzada (mapa de bits). Mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Escala 1:5.000. Programa OziExplorer per a PC

23

23

Rasteritzada (mapa de bits). Mapa ortofotogràfic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Escala 1:5.000. Programa OziExplorer per a PC Rasteritzada (mapa de bits). Mapa topogràfic de l’Editorial Alpina. Escala 1:25.000. Programa Compe GPS Land per a PC

24

24

Vectorial: mapa topogràfic (base de l’ICC). Escala 1: 50.000. Programa MapSource de Garmin per a PC.

Cartografia vectorial en els aparells GPS (Garmin 60CSX)

Cartografia raster (mapa de bits) sobre Ozi Explorer CE en un aparell Pocket PC amb GPS i WindowsMobile.

25

25

Com funciona un GPS? Track Log; track desat A la pàgina 5 s’ha definit què són els tracks i els way points. Depenent del seu “estat funcional”, els tracks poden ser: Track Log (a cops anomenat track actual) Registre del recorregut en temps real, el que s’està gravant mentre es desplaça l’aparell, el que és actual; per tant, un track encara “viu”, “actiu”, “obert”. Track desat, guardat Track “arxivat” com a fitxer a la memòria del GPS. Per tant és un track “tancat”, “passiu”. Pot provenir d’un Track Log però també de tracks transferits des de l’ordinador. Aclariments L’usuari pot determinar la manera com el GPS enregistrarà el Track Log (seguint la seqüència “Configurar” > “Tracks”). El més convenient per al treball de camp de què parlem és:

• mètode de gravació: “Distància” • interval: entre 0,01 km i 0,02 km (cada 10 o 20 m); una xifra superior podria representar perdre

informació en punts crítics Els Traks Logs dels GPS de què parlem poden acumular fins a 10.000 punts. Amb la primera opció es poden registrar recorreguts de 100 km; i amb la segona, de 200. Per damunt d’aquestes xifres:

a) no s’enregistraran nous punts, o b) els punt antics s’aniran esborrant i seran substituïts pels nous (es pot fer des de l’inici o

des del final del track, depenent de la manera que s’hagi indicat al GPS). Ara bé; en desar els Traks Logs (tracks desats) els GPS de les sèries Legend, Vista i 60 creen un fitxer de 500 punts. Si el Track Log en té més, el GPS fa un “filtrat” prescindint dels punts menys significatius. Per tant, en recorreguts llargs es poden perdre detalls del traçat.

Memòries externes del GPS i accés a les memòries Els GPS Garmin Legend Cx, Vista Cx i 60 Cx (amb la lletra “x” afegida al nom del model) i tots els de les sèries Dakota, Oregon tenen una memòria externa que és accessible des dels ordinadors i que és independent de la memòria interna, fixa, de treball. La memòria interna guarda el firmware, o sistema operatiu de l'aparell, i es pot actualitzar mitjançant el programa de garmin WebUpdater. Aquesta unitat de memòria externa (targeta microSD) guarda els mapes vectorials i la informació dels tracks creats amb l’aparell. El seu accés és fàcil i pot ser esborrada (recordem que es fa des de la pantalla principal “Configurar” >>”Sistema” >> “Interfície”, activant “Emmagatzematge massiu USB”. Els models Oregon permeten l’accés a les dues memòries, la interna i l’externa.

En els aparells amb targeta de memòria extraïble s’hi guarda una còpia del Track Log en format GPX. Es prevé, així, tant la pèrdua d’informació dels tracks desats com l’esborrat accidental del recorregut des de la pàgina de Tracks del GPS.

26

26

L’aparell Garmin GPS Map 60 CSx Els botons In/ Out zoom del mapa; zoom del perfil del recorregut

Find obre la llista de Way points, de ciutats i pobles, de carreteres, de serveis, restaurants,

gasolineres, etc. Es pot saber a quina distància està un punt o demanar al GPS que t’hi porti. La seva funcionalitat i actualització depèn dels programes i de les bases de dades carregades al GPS.

Joystik es pot moure en 4 direccions, permet: - moure’s pel mapa i desplaçar-lo - desplaçar-se entre diverses opcions i prémer per confirmar l’elecció

Canvi de pàgina (pantalles)

Apropar Allunyar

Marcar way points

Recerca de punts

Menú d’opcions

Confirmar sortir/ enrere

Microtargeta SD

Pivot de suport

Connexió antena exterior

Connexió USB

Engegar-apagar (2 segons). Il·luminació, intensitat de llum (1 pulsació)

Pantalla retroil·luminada

Joystick (cursor)

27

27

Pantalles

Menú principal. Altres opcions Compàs (brúixola): desactivar-la si es vol seguir els tracks en la direcció del trajecte Rutes: opció pensada per a la navegació marítima; per terra, poc interès pràctic Autopista: útil solament si es fa servir com a navegador de cotxe Pantalla “ Configurar” . Altres opcions Pantalla: configura colors i aspectes Tons: configura sons per a diverses accions o per a alertes de proximitat Ordre pàgines: configura l’aparició i seqüència de pantalles Mapa: configura l’aspecte i rendiment dels mapes (s’hi pot arribar des de la mateixa pantalla “Mapes”) Crear rutes: solament per a la navegació en el mar

Pantalla inicial. Satèl·lits. Estat de recepció dels senyals.

Menú. per treballar sota sostre, desconnectar la recepció. Track orientat cap amunt.

Menú o pantalla principal: dóna accés a pantalles i opcions secundàries.

Desplegament de l’opció Configurar:

Pantalla “Sistema” GPS: activat/ desactivat WAAS: sempre activat Configurar tipus pila

“Interfície”. Activant “Emmagatzematge massiu USB”, la memòria del GPS es connecta a l’ordinador.

“Unitats”: Format de posició a UTM-UPS; Datum del mapa a WGS 84 i unitats en metres.

28

28

Pantalla “ Mapa”

• El punt on està situat el GPS apareix en el mapa com un triangle negre (�) • El joystick mou un cursor en forma de fletxa blanca (�)per la pantalla. En arribar a qualsevol

dels quatre extrems, desplaça el mapa sencer. Depenent del grau de detall (subpantalla “General”), la pantalla anirà més o menys ràpida a generar-se.

• Atenció: si aquest cursor roman actiu, el mapa quedarà fixat en el darrer enquadrament visualitzat. Per tornar al punt real, prémer “Quit” o “Entr”.

• Per facilitar el seguiment del track, orientar la pantalla en la direcció del trajecte (“Configurar mapa” >> Subpantalla “General” >> “Track cap amunt”). Feu-ho per sota de l’escala 200 m (per damunt, la pantalla s’orientarà al N).

• Vigileu que la brúixola (compàs) estigui desconnectada; en cas contrari, l’orientació pantalla-track no funcionarà.

• Amb el GPS aturat, el mapa es reorienta al N malgrat que s’hagi activat “Track amunt” (això pot confondre momentàniament l’usuari). Per tornar-lo a orientar, cal moure’s uns segons.

Pantalla de mapa (en aquest cas, vectorial ICC 1:5 000). L’escala varia amb IN/ OUT.

Menú de “Mapa”. Anar a “Configurar mapa”.

Configuració dels mapes. Subpantalla “General”. Fer córrer el cursor pel menú superior.

Subpantalla “Tracks

Subpantalla “Punts” Subpantalla “Text” Subpantalla “Informació” sobre els mapes disponibles.

Subpantalla “Nàutica”

29

29

Processador de trajecte Dóna informació de les dades del recorregut. La informació es pot configurar de moltes maneres.

• Per començar un recorregut en “net” cal posar els comptadors a 0 • Cal fer atenció a no esborrar informació no traspassada a l’ordinador!

Track log i track desat

• El Track Log és el registre “en viu” del recorregut. Comprovar que estigui activat (posició On seleccionada); sinó, el GPS no gravaria. Un cop engegat, el GPS enregistra sempre la ruta.

• L’opció “Desar track a la targeta” (pantalla “Tracks”>>”Configurar”>>”Configurar targeta de dades”) guarda automàticament còpies dels tracks a la memòria microSD del GPS.

• En acabar el recorregut, el Track Log es desa. Els Tracks desats no poden tenir més de 500 punts d’informació; per tant, el GPS resumeix o filtra la informació del track log.

• Els tracks desats apareixen automàticament al mapa quan el GPS està situat sobre el traçat.

Pantalla “Processador del trajecte” Es pot configurar de diverses maneres.

Menú del “Processador” Per reiniciar els comptadors i netejar la memòria de treball, anar a “Posar a 0”

Opcions per a la reinicialització. Cal vigilar amb atenció el què s’esborra!

“Altímetre” processador de desnivells. Perfil altimètric i finestres configurables. Fent córrer el cursor pel perfil es pot anar al punt del mapa que s’hi correspon.

Pantalla “Tracks” . Per enregistrar un track (“Track Log”), el botó “ACT” ha d’estar activat!

Opció “Configurar”. Manera de substitució de la memòria de track, d’enregistrament segons distància/ temps i color amb què apareix a la pantalla.

Opció “Configurar targeta de dades” Amb l’opció “Desar” activada, es desa una còpia dels tracks a la targeta de memòria!

Dades i configuració dels “Tracks desats”. Es pot editar el nom, canviar el color amb què apareix al mapa, fer-lo aparèixer a la pantalla (“Mapa”) i seguir-lo (TrackBack).

30

30

Seguretat en la conservació dels tracks La possibilitat de fer còpies dels Traks Logs a la targeta de memòria (opció “Desar track a la targeta”) representa una mesura de seguretat molt important.

• L’opció guarda còpies automàtiques dels Tracks Logs; encara que aquests s’esborrin voluntàriament o involuntàriament de la memòria operativa del GPS sense “desar-los”.

• Es crea un fitxer diari dels tracks en format GPX, sense limitació de punts (al contrari que els tracks desats a la memòria operativa del GPS, que solament en poden tenir 500).

• Les còpies s’identifiquen amb les xifres any-mes-dia. Es poden recuperar des de l’ordinador via USB, fent servir l’opció “Interfície” i activant “Emmagatzematge massiu USB”.

Ordre de les pantalles Pantalla de paginació (Menú principal >> Configurar >> Ordre de pàgines). Es pot decidir quines pantalles apareixen i l’ordre de disposició. Marcar un way point Prémer “Mark” fins que apareix la pantalla de creació de way points; es confirma amb “Entr”. Se’l pot anomenar (teclat de pantalla) o vincular-hi un símbol (pictograma) de poble, cim, font, coll, etc. El punt apareix a la pantalla del mapa. No es pot utilitzar el mateix nom dos cops. Pantalla emergent del botó “ Find” (trobar) i edició d’un WP Pantalla emergent amb les diverses opcions de cerca i edició d’un way point. El cursor permet moure’s per les opcions de la pantalla i la tecla intro (“Entr”) confirma l’opció.

Subpantalla “Ordre de pàgines”

Llistat de Way points desats.

Pàgina d’edició de Way points”.

Pantalla emergent del botó “FIND”

Teclat d’escriptura.