tresanysde periodisme - ara · 2021. 1. 10. · 28 de novembre del 2013 dossier especial...

NÚMERO 1088

1,30 EUROS

DIJOUS28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Dossierespecial

El periodismeafronta un

moment clau detransformació

.

P 04-14

L’ARA celebra el tercer aniversari compromès amb l’ofici i mirant al futur

TRES ANYS DEPERIODISME

AVUI,portes

obertesa la web

Accés lliure a totsels continguts

Premium i al’interactiu especial

Mireu l’interactiu dels3 anys de l’ARA a:

http://3anys.ara.cat

LA GRACIELA ES FA GRANCom l’ARA, la Graciela es fa gran. El dia que vam néixer es mirava amb curiositat el centenari Moisès Broggi, que ens va deixar ara

farà un any. Ella era i és el futur. I el seu afany de conèixer segueix sent un estímul per a la nostra vocació d’informar. XAVIER BERTRAL

.

02les claus del dia

DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ara

ANYESPRIU “2013 331

Els homes d’ara ens creiem doctes en llegirde biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits

i no sabem en general res de resLA FRASE DEL DIA

“ARA FA TRES ANYS sortíem de l’ouamb una il·lusió boja i una responsa-bilitat total. I amb una missió clarai explícita confessada al nostre ma-nifest fundacional. Explicar el mónque ve, el país que ve. Crear una co-munitat compromesa a fer queaquest país i aquest món siguin mi-llors, en un moment històric. Des del’exigència i amb autoexigència. Persimbolitzar-ho vam trobar unaimatge que no em canso d’observar,i la tinc amb mida gegant just al da-vant de la meva taula. No hi ha diaque no em descobreixi uns segons ami mateix contemplant els ulls delsprotagonistes. Hi ha la mirada sàvia,reposada i pacient de Moisès Brog-gi (“102 anys: ho ha viscut tot”, dè-iem), que contrasta amb la miradapreciosa i encuriosida de la Gracie-la Noguera (“La primera catalanadel 2010: ho té tot per viure”, afegí-em). La Graciela torna avui a la por-tada, i abans va venir a la redacció. Ésmolt tímida. Molt. D’una timidesatan transparent i tan tendra quequan li preguntes una cosa es tapaels ulls amb la mà i s’imagina que jano la veus. Però quan es treu la màmanté la mateixa mirada que ena-mora per la profunditat. Fixeu-vosen la primera portada: mira a dinsdels ulls del doctor Broggi. Fixeu-vos en la portada d’avui: mira a dinsdels seus propis ulls. Aquest és el se-cret del periodisme: la curiositat. Ai-xò és el que uneix una comunitatcom la de l’ARA, un punt de vista.Una mirada nítida, transparent, pro-funda, curiosa, ambiciosa, alegre, éstot el que necessitem. Bé, això i ta-lent, molt d’esforç i un xic de sort.

La miradaencuriosida

de la Graciela

IAQUÍ

Ester Pinter (@EsterPinter)Periodista i professora

“Dia de dol per al periodisme, la democràciai la valenciania de la qual precisament els liqui-

dadors tant presumien”

Cristina Martínez (@crisquis79)Tuitaire

“Escoltar «Jo vinc d’un silenci» a Canal 9emociona ara, però el silenci venia de llarg.

#RTVVexecutada. #perdemtotsmolt”

Carles Mundó (@CarlesMundo)Advocat

“Una pregunta que agradi a tots els partits noexisteix. Però seria d’agrair que cada partit diguiobertament quina voldria. Així sabrem on som”

Oriol López (@oriolmollet)Regidor a l’Ajuntament de Mollet (ERC)

“Més valen unes noves eleccions definitives iaclaridores que no pas una consulta amb pre-

gunta poc clara per estressar encara més el país”

Elisenda Paluzie (@epaluzie)Professora d’economia a la UB

“No fatiga la consulta, cansen els que fan creureque volen ser com Dinamarca i cerquen excuses

(consens) per no preguntar sobre laindependència”

Ramon Tremosa (@ramontremosa)Eurodiputat (CiU)

“Alemanya: Gran Coalició feta. Espanya:a mesura que avanci la causa catalana i esfragmenti el mapa polític espanyol, també

arribarà a Madrid”

Rafael Simancas (@SimancasRafael)Diputat al Congrés (PSOE)

“«CDU-SPD acorden un govern de coalició».Si jo fos militant del PSD, votaria NO a

blanquejar l’austericidi de Merkel”

Alberto Nardelli (@AlbertoNardelli)Analista polític

“CDU/CSU i SPD havien establert una data perarribar a un acord de coalició. I l’acord s’ha pro-duït aquest dia. Encara us pregunteu per què els

cotxes alemanys són els millors?”

David Fernàndez (@HiginiaRoig)Diputat al Parlament (CUP)

“La sentència del jutge Porres reconeix agressi-ons i cops, però aplica eximent de «compliment

d’ordres». De traca. 23 cops impunes”

Mateo Balín (@mateobalin)Periodista

“Dos anys de presó per llançar pastissos aBarcina i un a Carlos Fabra per cada delicte fis-

cal. Així és la llei. #estápasando”

vistaltwitter

CARLES CAPDEVILADIRECTOR

AVUI PASSARAN moltes coses.Berlusconi ja no serà al Senat italià,es posen a la venda els primers bit-llets del primer TGV directe Barce-lona-París, a l’ARA celebrem els tresanys, el ministre Wert consumarà laseva llei i el govern valencià si vol japot tancar la televisió. Són totes no-tícies rellevants, algunes esperança-dores, altres francament empipado-res. Però la notícia diària i perma-nent és la pobresa. Com també ho és,

La pobresa,tan a propi tan lluny

PARLEM-NE

IGNASI ARAGAYDIRECTOR ADJUNT

cada cop més, la rèplica que alguns lidonen, sigui ideològica –els que pro-posen un canvi radical del sistema–,sigui solidària –els que la combatenamb gestos quotidians–. No és es-trany el protagonisme del tàndemForcades-Oliveres, de David Fer-nàndez, del Gran Recapte que torna-rà a batre rècords el cap de setmanai del Papa, amb un discurs com mésva més anticapitalista. Cadascú a laseva manera, tots busquen mobilit-zar la gent, les consciències.

Quan era petit, a l’escola recollí-em aliments enllaunats per enviarals països pobres. Ara l’AMPAd’aquella escola participa entusias-tament en el Recapte. Perquè avui lapobresa viu entre nosaltres, tant,que fins i tot les ONG de cooperacióinternacional es plantegen si han decanviar les prioritats i dedicar mésesforços als problemes de proximi-tat. No és una decisió fàcil: malgratel nostre malestar creixent, arreudel planeta persisteixen realitatsdramàtiques de fam i malaltia. Iaquell inicial objectiu del 0,7% de so-lidaritat pressupostària pública, enlloc d’acostar-se, s’ha allunyat. Lapobresa, tan a prop i tan lluny.

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

El CAC ha renyat Jiménez Losantos –entre d’altres– per fomentar el dis-curs de l’odi i banalitzar amb els règims totalitaris en comparar el movi-ment sobiranista amb el feixisme i el nazisme. La resposta losantiana haestat titular el seu article a El Mundo “Feixisme.cat”. O sigui: dues tasses.El periodista diu que la Generalitat s’acarnissa amb ell. El moment més al-çacelles arribava quan es reivindicava com a defensor dels catalanopar-

lants, recordant la seva participacióen el primer Congrés de Cultura Ca-talana de Montserrat. Recordaval’agressió que va patir, l’any 1981,quan uns independentistes li vandisparar a la cama, i concloïa: “Comvolen que prediqui l’odi als que(il·legalment) defensen la indepen-dència de Catalunya, quan jo mateixla defenso, en defensa pròpia, perperdre de vista el feixisme.cat?”

Fer passar alt funcionari per bèstia grossaLa Vanguardia publicava el següent titular sobre Escòcia, en forma dedeclaració: “Escòcia és Escòcia, Catalunya és Catalunya”. L’avantítol era“El món i la independència en paraules d’Alex Salmond”, així que el lec-tor tenia tots els números per acabar creient que la frase de marres l’hadita el primer ministre escocès. Però no: a dins, el text l’atribueix a un anò-nim “alt funcionari de l’SNP”. La temptació de marcar distàncies entreel cas català i l’escocès va pesar més que el respecte a l’escalafó.

Al racó de pensarJOSÉ UTRERA

ARTICLE A ALERTA DIGITAL

“[Primo de Rivera] és la més fecunda de les fórmules polítiques quemolt aviat s’hauran d’escollir per fer valedor un futur millor”

Les dues tasses deFederico Jiménez Losantos

3r aniversari“El projecte em va

semblar molt engrescadori innovador. Calia un

mitjà modern i en català.Ho heu aconseguit”

VIANO (OLOT)

03les claus del dia

ara DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

Desenes de milers d’ucraïnesos han sortit alscarrers de les principals ciutats del país perproclamar-se europeus en les manifestaci-ons més nombroses des de l’any de la Re-volució Taronja, el 2004. Ucraïna és un ter-

ritori clau en el trànsit del gas i del petroli rus cap a l’oesti l’escenari on la Unió Europea i Rússia juguen l’últim xocde poder amb regust a Guerra Freda. Però també és unpaís llastat per la corrupció endèmica, per unes institu-cions estatals dèbils,una identitat complexai una elit política mogu-da per ambicions i inte-ressos personals.

Fa una setmana queel govern de Kíev es vadoblegar a les pressionsde Moscou i va aturar les negociacions de l’acord d’asso-ciació amb la UE que, després de quatre anys, s’havia designar a la cimera d’aquest dijous i divendres a Vílnius.A la petita capital bàltica –en el passat ocupada per l’URSSi avui presidenta de torn de la UE– s’oficialitzarà el noupartenariat amb l’est del continent. El primer ministreucraïnès, Víktor Ianukóvitx, hi serà, però amb una agen-da pròpia. L’antic militant comunista russòfon no té pres-

sa per comprometre’s amb unes reformes que només afe-bliran el seu poder, i que amenacen de treure de la pre-só la seva gran rival política, Iúlia Timoixenko, i de com-plicar-li la reelecció el 2015. El país està en una greu si-tuació financera i necessita nous préstecs per pagar elsantics, entre els quals un pesat deute amb Gazprom.

El president rus, Vladímir Putin, s’ha apuntat una vic-tòria important en aquest pols per enfortir la seva àread’influència, de reminiscències imperials. Brussel·les,

per la seva banda, s’hade plantejar com és quela campanya intimida-tòria del líder rus ésmés poderosa que la ca-pacitat transformado-ra de l’espai europeu.El poder de seducció de

la Unió Europea s’apaga si no és capaç de rebatre amb di-ners, compromís i obertura la llarga ombra d’un vell im-peri despòtic amb el gas com a arma de pressió per ob-tenir la submissió dels seus veïns. La UE hauria de mi-rar-se avui amb els ulls dels milers de ucraïnesos ques’agafen a les banderes blaves amb estels grocs com asímbol d’una vida millor i donar una resposta clara aaquesta Europa que vol lligar el seu futur a la Unió.

La Unió Europea fracassadavant de Putin a Ucraïna

L’EDITORIAL

El poder de seducció de la UEs’apaga si no és capaç de rebatre

els arguments d’un vell imperi

DE FIT A FITarasí / arano

La presidenta del comitè d’empresade RTVV simbolitza la lluita delstreballadors de la televisió i la ràdiopública valencianes per evitar eltancament aprovat ahir pel PP.

SíSalut Alcover

L’ex primer ministre italià va ser ex-pulsat ahir del Senat, després de 20anys, a causa de la seva condemnaper frau fiscal. Es posa fi així a unallarga i polèmica carrera política.

NoSilvio Berlusconi

Rajoy, al costat d’Hollande, es vaomplir ahir la boca d’europeismesense fronteres perquè el 15-D s’in-augurarà la línia de l’AVE a París. Abona hora. També va reblar que Ca-talunya quedava “reafirmada” coma eix d’interconnexions franco-his-pà. En realitat, el Barcelona-Vic-Puigcerdà ja havia arribat a la Tor deQuerol el 1929, amb la idea de fer-lo pujar fins a la capital francesa, pe-rò prou que sabem que, per raonsd’estat, les xarxes a Espanya són ra-dials, i les connexions amb Europa,un interès recent. Però no ens la-mentem més i actuem. I la divisiódels partits catalans partidaris de laconsulta no és, precisament, la mi-llor resposta. I si s’allarga gaire mésserà un cop immerescut a les aspira-cions dels que esperen un nou i pro-pi sentit d’estat.

Tot esperantuna resposta

d’estat

BONDIA

ANTONI BASSASEDITOR

04 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 aratemadeldia

49.000 nous subscriptors digitalsen el primer any després d’adoptarun sistema de pagament, que es vansumar als 91.000 subscriptors delpaper. El gran dubte que hi havia ésla implicació que podia tenir aques-ta maniobra sobre el trànsit de vi-sites registrat a la web (i, per tant, enla facturació d’anuncis online). Pe-rò els models mixtos permeten enbona mesura mantenir el trànsitamb els continguts gratuïts i, alho-ra, guanyar subscriptors i millorarels ingressos.

Hi ha dues idees força al darrered’aquesta tendència. D’una banda,torna a posar l’usuari al centre deldiscurs; això redunda en un perio-disme més independent, perquè re-colza més en els lectors als qualss’adreça i menys en els anunciants.I, de l’altra, reivindica el valor in-trínsec de la (bona) informació: ellector de diari en paper no paga pelformat, sinó pel treball periodísticque hi ha al darrere. És coherent quea la xarxa passi el mateix.e

Les 4 garanties de fAniversari Tres anys de periodisme

ÀLEX GUTIÉRREZBARCELONA

Una de les tendències mésacusades arreu del món ésla fi del model gratis totalper als continguts digi-

tals. Els mateixos diaris que van re-galar els seus articles a la xarxa pertal de posicionar-se en el naixementd’internet estan adoptant de mane-ra massiva el model mixt: l’actuali-tat i la immediatesa sí que es trobende franc, però els articles més elabo-rats (l’opinió, els reportatges, l’anà-lisi) passen a ser de pagament. Enmolts casos hi ha fórmules mixtesque permeten al lector tastar gratu-ïtament un nombre determinatd’articles al dia o al més.

D’aquesta manera s’està rever-tint la tendència de l’última dècada,en què les edicions web dels diariscanibalitzaven els ingressos gene-rats per les versions en paper. Unexemple internacional: el DallasMorning News va aconseguir

Els continguts de valora la xarxa, de pagament

El ‘New York Times’: l’impul-sor mundial del model mixtTot i que els diaris financersvan ser els primers a apostarper tancar els continguts, lamoda de les àrees Premium haagafat volada sobretot des quel’ha adoptat el New York Times,amb el seu model de permetreun nombre de lectures de francal mes. En dos anys ha aconse-guit 700.000 subscriptors i pre-veu seguir sumant 100.000nous clients de pagament al’any. Segons dades de la com-panyia, aquesta línia de negocija els reporta 150 milions de dò-lars anuals (incloent-hi els in-

gressos del Boston Globe, de lamateixa empresa fins a l’octu-bre). L’èxit de l’aposta es de-mostra amb el fet que aquestssubscriptors ja aporten 37,7 mi-lions de dòlars al trimestre ihan superat els 32,9 milionsdels anuncis online.

1

Els mòbils han facilitat els models de pagament. X.B.

lector. Un exemple: el Las Vegas Sunva analitzar més de 2,9 milions d’ex-pedients hospitalaris. Un cop tracta-des aquestes dades, en va fer un grà-fic interactiu en què mostrava quinscentres acumulaven més negligèn-cies. A les redaccions –l’ARA n’és unexemple– cada cop són més fre-qüents els equips d’informàtics quetreballen en la producció i la presen-tació de continguts.e

À.G.BARCELONA

El debat sobre el futur delpaper és pràcticament ir-rellevant. Ningú no dubtaque el futur passa pel digi-

tal –la qual cosa no vol dir que el pa-per desaparegui: senzillament seràmés minoritari o exclusiu– i quel’important d’una marca informati-va són els continguts. I, per tant, lesplataformes que fa servir –com mésmillor, tenint en compte on són elsseus usuaris– són només un vehicle.En tot cas, el periodisme és digitalen la mesura que la vida quotidianadels usuaris dels mitjans també s’haconvertit en digital.

I digital, avui, ja vol dir mòbil. Elsmitjans de comunicació han vistcom els smartphones augmentavenexponencialment la seva audiènciai, a més, són dispositius íntimamentlligats al pagament per serveis i con-tinguts. De fet, ja hi ha algunes ini-ciatives que treballen directamentper publicar només als dispositiusmòbils. A Catalunya, per exemple,hi ha el cas de la revista Esguard,que es publica directament per aiPad i tauletes i ja compta amb mésde 10.000 subscriptors. L’èxit de lainiciativa ha animat els editors atreure una altra publicació nomésper a tauletes: Sentits, dedicada almón de la gastronomia i els vins.

Un món de dades per explorarL’explosió digital també té un im-pacte en la manera de fer periodis-me. L’activitat pública i política ge-nera una munió de dades. Una novadisciplina del periodisme –datajournalism, o periodisme de dades–es dedica justament a analitzar comes pot operar amb aquestes dadesper treure’n informació útil per al

El consum de mitjans online creix. XAVIER BERTRAL

Entortolligatsa l’era digital

2

‘The Guardian’, un veterà queprioritza els canals digitalsEl juny de l’any 2011 el diariThe Guardian –fundat en pa-per 190 anys abans– va anun-ciar solemnement que, a par-tir d’aleshores, prioritzariael digital per sobre del negocitradicional. Sota el nom dedigital first (el digital, pri-mer) volia apostar per aug-mentar els ingressos onlineper tal de cobrir els 38 mili-ons d’euros de pèrdues del’any anterior. El director,Alan Rusbridger, va estimarque el 80% de l’atenció s’hau-ria de posar en els canals di-gitals. La decisió va ser polè-mica perquè es va acompa-nyar d’acomiadaments. El Fi-nancial Times es va sumaraquest gener al digital first.

05ara DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

temadeldia

futur per al periodisme

tinguts, sinó també en la gestió delpropi mitjà.

Mésenllàdelesredaccionspetitesdels mitjans de nova creació, els mit-jans tradicionals han viscut aquestsúltims cinc anys una retallada dràs-tica de les redaccions. Cap dels gransdiaris existents el 2008 ha arribat al2013 sense empetitir sensiblementla plantilla. Els mitjans públics tam-bé han patit reestructuracions depersonal. I es dóna per fet que no ésun moviment pendular: difí-cilment hi haurà recon-tractacions massivesque rescabalin delsa c o m i a d a m e n t sconstantsaEuropai als Estats Units(aquesta mateixasetmana s’haanunciat que elgrup Tribune pres-cindirà de 700 tre-balladors, una xifraque representa el 6% dela seva plantilla).e

À. G.BARCELONA

El panorama mediàtic segui-rà comptant amb empre-ses globals que sumen mi-lers de treballadors. Però

un tret característic dels mitjansfundats els últims anys és que són,majoritàriament, empreses petites,pensades per tenir un creixementorgànic. En el cas de la premsa, amesura que els mitjans s’emancipindel paper, veuran també reduïts elsseus costos estructurals.

A Espanya el tancament de l’edi-ció en paper del diari Público i el se-ver ERO que va viure un mitjà hege-mònic –però altament endeutat–com El País han derivat en una plè-iade de mitjans impulsats per peri-odistes, sovint en forma de coopera-tives: Eldiario.es, La Marea, Alter-nativas Económicas, infoLibre, Ma-teria, Revista Mongolia... Sónpublicacions comandades per peri-odistes no només pel que fa a con-

Empreses petites i méspoder per als periodistes

3

Eldiario.es: una aposta perl’autogestió periodísticaEl diari va arrencar amb 12 per-sones i, al gener, ja donarà feinaa 25 treballadors. Un pressu-post controlat –aproximada-ment un milió d’euros– és unade les claus que expliquen Eldi-ario.es, que ja suma 1,6 milionsde lectors únics associats. Elsperiodistes i la resta de la redac-ció tenen la majoria accionarial.El director del mitjà és NachoEscolar, exdirector de Público:“Quan va tancar Público teniadiverses ofertes per anar a dia-ris tradicionals, però vaig optarper aquest projecte perquè em

semblava que el futur no podiaestar al costat dels que estavenretallant en producte i en plan-tilla”, explica a l’ARA. El mitjàtambé aposta pel pagament: jaté 5.500 subscriptors i un terçdels seus ingressos provenend’aquí.

però marca tendència del valor delscontinguts exclusius.

L’especialització també pot sergeogràfica. Un estudi de l’Associa-ció Catalana de la Premsa Comarcalpublicat a l’octubre assegurava quela premsa de proximitat resisteixmillor la crisi que la generalista. Laprimera va baixar un 10,8% de difu-sió del 2011 al 2012, mentre que lasegona va caure en un 13,6%.e

À.G.BARCELONA

Amesura que l’oferta es mul-tiplica, també creix la ne-cessitat de diferenciar-se itenir elements distintius i

únics, fàcilment identificables perl’audiència. L’especialització és laclau: servir continguts de moltaqualitat a una audiència limitada,que els valorarà. Un cas paradigmà-tic és el de la web musical Pitchfork.Va començar com un blog però araja té canal de televisió propi a inter-net, aquest novembre ha estrenatuna aplicació de mòbil que funcionacom a revista-resum dels seus con-tinguts i també prepara el llança-ment d’una publicació trimestral enpaper. El més important és que s’haconvertit en prescriptora i ha relle-vat en aquest rol publicacions en pa-per tradicionals que havien estat re-ferent les dècades anteriors.

Interpel·lar el lector i fer-lo sen-tir especial és una estratègia de lesrevistes delicatessen. La revista Mo-nocle, per exemple, es dedica alsafers internacionals, però no des dela fredor internacional, sinó barre-jant-ho amb cultura, estils i moda.La revista –paper luxós, 12 euros pernúmero– no només ha crescut cre-ant un programa de ràdio i un de te-levisió. La seva expansió ha implicattambé obrir un cafè a ChilternStreet, de Londres, que és una de-claració d’intencions, ja que estàdissenyat pel mateix director d’artde la revista. També tenen un altrebar a Tòquio.

I després hi ha els que aposten di-rectament pel públic amant del granluxe. Wilmott, de temàtica econò-mica, demana 650 dòlars per lasubscripció (sis números a l’any).Evidentment, és un nínxol reduït,

Les revistes en paper de luxe tenen bones perspectives. X.B.

L’hora del ‘delicatessen’i l’especialització

4

Vice: el mitjà del periodismemés alternatiuVice va néixer com a mitjà al-ternatiu i ha anat creixentfins a atraure la inversió deRupert Murdoch, que hacomprat un 5% de l’empresaper 70 milions de dòlars. Estàestructurat en canals, perquèentenen que no cal fer-ho tot.I tenen un estol de webs comNoisey (música), i-D (moda),The Creators Project (art itecnologia), Motherboard (ci-ència) i Thump (música).“Reflectim les passions delnostre públic amb un llen-guatge que reconeixen a laprimera i es fan seu. Parlem ajoves de ment oberta que laresta del món ignora”, explicaa l’ARA Paul Geddis, editor deVice a Espanya.

Formats‘Esguard’és una revistacatalanaque s’editadirectamentper a tauletes

TendènciaAls mitjanscada cop esveuen mésinformàticsimplicats enels continguts

Els periodistes controlen més el relat als mitjans. PAUL CONROY / REUTERS

3r aniversari“És l’exemple clar

d’innovació: demostraque el periodisme està

més viu que mai”ALEIX COSTA MAÑÉ

(LA BISBAL DEL PENEDÈS)

06temadeldia


“El vell periodismeés ara tan rellevanto més que abans”

Canvis Després d’uns anys com a director comercialdel ‘Financial Times’, va fer el salt a l’‘InternationalHerald Tribune’, del qual ha sigut editor fins a laseva mutació en l’‘International New York Times’

ÀLEX GUTIÉRREZ

Tot i que treballa des de fa anys a lesàrees de gestió dels diaris, el fona-ment del seu discurs és sempre elmateix: al centre hi ha contingutsque interessen a una audiència. Enaquesta conversa telefònica com-parteix la seva perspectiva sobre elfutur dels mitjans de comunicació.

La publicitat dels diaris en paperha caigut dràsticament i la digitalno creix en la mateixa mesura.Com es reequilibra l’equació?Aquesta és la pregunta: depèn de ca-da mitjà, no hi ha una resposta genè-rica. Però al New York Times partimde la convicció que hi haurà prem-sa de paper durant força temps.

Sap precisar quant de temps?No, això no ho sabem. Qualsevol es-timació seria aventurada i proba-blement errònia. Però, en el nostrecas, segur que en tenim per bastant.Sí que vam anticipar que venia undeclivi fort de la publicitat al paper,però, en canvi, no estem tan segursque s’hagi de produir una forta eclo-sió de la publicitat online. Al contra-ri: hem vist, en els últims divuit me-sos, tendències deflacionistes.

I doncs?Cal trobar la manera que els nostresclients paguin pels continguts onli-ne. El nostre sistema de pagamentestà demostrant ser raonablementexitós: ja tenim més 700.000 subs-criptors que desemborsen bastantsdiners per tenir accés a la web. Crei-xerem per aquí: serà això el que ga-rantirà el nostre periodisme.

Però com s’hi poden sumar els mésjoves, que estan acostumats a obte-nir de la xarxa tants continguts defranc?Serà un dels reptes cabdals. Si em-paquetem bé el contingut i adaptemel preu, arribarem millor als que araen tenen 20. I no hem de menyspre-ar el fet que, en un mercat massifi-cat i ple de soroll, també els joves va-loren la nostra veu autoritzada. In-tentar fer pagar per les notíciesd’actualitat és impossible. Però lagent sí que paga pel comentari, pelcontext, per l’anàlisi.

I com es manté aquesta autoritat?Amb el vell periodisme de tota la vi-da. Tothom pot bloguejar des deldormitori o enviar un Instagramdes de qualsevol racó de món. Peròdisposar d’una marca potent és elque t’identifica amb el contingut dequalitat en un món eixordador. I etdóna garantia que el periodisme quehi ha al darrere té un estàndard dequalitat. El vell periodisme aguantamolt bé, de debò. És un procés queha funcionat tots aquests anys a lapremsa de paper i que seguirà fun-cionant bé en qualsevol plataformadigital del futur. El vell periodismeés ara tan rellevant o més que abans.

Google: aliat o enemic dels mèdia?No el veig com un enemic. I, de to-ta manera, no tinc clar que la pre-gunta importi ja. Google és una re-alitat. No marxarà. És enorme, sí.Em podria passar el que em quedade vida queixant-me de com són dedolents, i no canviaria res. Preferei-xo entomar aquesta realitat i miraramb quines cartes juguem.

Apple va canviar el conjunt del ne-goci de la música. Ara l’amo d’Ama-zon ha comprat el Washington Post.¿Creu que transformarà també lesnormes de joc dels mitjans?¿Jeff Bezos canviarà el WashingtonPost? Segur: no et gastes 250 mili-ons de dòlars per continuar fent elmateix. Ell vol invertir en periodis-me de qualitat. I això és bàsic, per-què el diari s’havia desviat d’aquestcamí en els últims temps. També volaplicar-hi el seu coneixement sobrecom es poden servir bé els clients,perquè Amazon ha fet una feina in-creïble en aquest capítol. A més, téun bon historial en tecnologia: en-tén per què la gent fa clic i decideixpagar. Té molts números de fer co-ses interessants. Li desitjo el millor.

Però, més enllà dels canvis al diari,afectarà el conjunt dels mèdia?No crec que ens sorprengui ambuna fórmula màgica. L’èxit o el fra-càs es deurà a la qualitat del seu con-tingut. És així de simple. ¿Fas bonscontinguts que la gent estigui dispo-sada a pagar? Si ho fas, els anunci-ants voldran deixar-se veure al cos-tat d’aquests continguts. És el mo-

del del passat el queja no funciona, en què

el primordial era factu-rar anuncis a partir de vo-

lum d’exemplars impresos ipàgines vistes. El nostre negoci no

és tan complicat: l’essencial és quela gent valori el teu contingut, siguiquin sigui.

Pierre Omidyar, d’eBay, també en-tra en el negoci i ha promès un pe-riodisme combatiu i d’estrelles in-dividuals, més que de marca global.Facin el que facin, haurà de tenirqualitat. Haurà de ser diferent i va-luós. Al marge de si és polèmic o no,o al marge de si intenten cobrar pelscontinguts o bé aposten per generarmolt de trànsit a internet: hauran defer bon periodisme, per sortir-se’n.

Però com es pot mantenir el peri-odisme de qualitat quan les redac-cions perden efectius, a copd’ERO?Puc parlar del nostre cas. Hi ha mol-ta pressió financera per eliminarcostos, sí. Però el NYT ha fet moltesforç per resistir-la. Ha fet retalla-des, però no ha trencat la promesaque ens lliga amb el lector d’oferir-li periodisme de qualitat.

¿El futur és d’algunes poques mar-ques globals i una plèiade de peti-tes empreses adaptables?Sí, viuran les unes al costat de les al-tres. És un bon moment per ser o bé

molt específic i treballar per a unaaudiència limitada, o bé per adreçar-te a un públic global oferint moltaqualitat. És a la zona intermèdia onhi ha els problemes. M’agradaria ferun comentari sobre l’ARA, en aquestsentit. Sempre he sigut un entusias-ta del projecte, perquè es fonamen-ta a proporcionar continguts de qua-litat a una comunitat local, en aquestcas la catalana. I celebrar el terceraniversari és tota una fita, ja que vaaparèixer en un moment complicat.El fet que estigueu sortint-vos-endemostra el meu argument: hi ha unlloc per al contingut de qualitatadreçat a una comunitat.

Té àmplia experiència en els de-partaments comercials. Com veu elfutur de la publicitat?Ha! Tant de bo la meva bola de vidrefos precisa. Hi ha dues coses de lesquals parla molta gent. D’una banda,anuncis personalitzats, que arriben aun usuari a partir dels seus interes-sos.Itambéanuncisquetenenformadecontingut.Aquestaúltimatendèn-cia em preocupa, perquè cal diferen-ciar sempre què és periodisme i quèsón anuncis pagats. L’èxit, en tot cas,és demostrar que tens molta gent pa-gantpelsteuscontinguts.Sipotspro-var que la gent paga i s’implica en elsteus continguts, els anunciants i lesmarques valoraran aquesta relació iinvertiranenelteumitjà,encomptesde dispersar els diners en centenarsi centenars de webs.e

Dunbar-Johnson, al costat de Ferran Rodés, president del’ARA, en el Clean Energy Forum del 2012. CRISTINA CALDERER

Valoració“L’ARAproporcionacontinguts dequalitat a lacomunitatcatalana”

Fonaments“El nostrenegoci no éscomplicat:l’essencial ésque valorin elteu contingut”

Stephen Dunbar-JohnsonPRESIDENT INTERNACIONAL DEL DIARI ‘THE NEW YORK TIMES’

Aniversari Tres anys de periodisme

3r aniversari“Encapçala la mutació

de la premsa que suposaadaptar-se a les noves

tecnologies i gaudir-ne”IGNASI MORA

(LA VALL DE GALLINERA)


PUBLICITAT

08temadeldia



ARABARCELONA

L’ARA celebra avui elseu tercer aniversari,una fita a la qual s’ar-riba després d’un ca-mí d’èxits d’audièn-

cia, reconeixements professionalsi creixement editorial i territorial.

28/11/2010Neix l’ARAL’ARA es va publicar per primer copcoincidint amb les eleccions al Par-lament de Catalunya que permetri-en a Artur Mas accedir a la presi-dència de la Generalitat. A la mitja-nit es va activar l’Ara.cat, i unes ho-res més tard arribava als quioscos elprimer número de l’edició en paper.

Desembre del 2010Líder digital en catalàEn el seu primer mes de vida, la webde l’ARA ja es va situar com la mésvisitada entre els portals d’informa-ció en català, una posició que hamantingut mes a mes des de llavors.L’OJD del desembre del 2010 li vaatorgar 527.269 usuaris únics.

18/09/2011‘Col·lecció Bernat Metge’El curs 2011-2012 l’ARA va posar enmarxa la seva primera iniciativa perfer arribar col·leccions de llibres ales escoles catalanes. Després delsclàssics de la Bernat Metge, que vanarribar a més de 1.500 centres edu-catius, es va impulsar la col·leccióEls millors poetes catalans del segleXX i, actualment, la de Clàssics de laLiteratura Juvenil, que gràcies al’ARA ja és a prop de 800 escoles.

Novembre del 2011Un milió d’usuaris únicsCoincidint amb el seu primer ani-versari, l’Ara.cat va convertir-se en

Reportatge

Els tres anysd’història de l’ARA

en 15 dates clau

el primer diari digital en català quesuperava el milió d’usuaris únicsmensuals. En va tenir 1.025.370.

26/02/2012L’ARA, al País ValenciàDes del novembre del 2011 l’ARA ar-ribava a les Illes encartat dins deldBalears. Amb l’arribada també alsquioscos del País Valencià, el diaricompletava el seu procés d’instau-ració als territoris de parla catalana.

22/04/2012Arriba l’‘Ara Tu’El diari va reforçar l’oferta de cap desetmana amb el llançament del do-minical Ara Tu. El suplement, basaten entrevistes i reportatges en pro-funditat sobre temes d’actualitat itendències, naixia amb la voluntatde donar protagonisme a la gent.

06/05/2012L’ARA de Miquel BarcelóL’artista mallorquí Miquel Barcelóva passar un dia sencer a la redaccióde l’ARA per il·lustrar el diari de l’en-demà. No és l’únic cop que l’ARA s’hatransformat: en altres ocasions estatil·lustrat amb obres de Miró i amb di-buixos de nens, ha inclòs titulars enanglès i en francès i es va passar alblanc i negre contra la llei Wert.

09/10/2012Premi de dissenyLa divisió espanyola de la Society forNews Design (SND) va atorgar al’ARA el premi ÑH de disseny peri-odístic –en què competeixen capça-leres de tota la península Ibèrica–en la categoria de diaris d’entre15.000 i 50.000 exemplars. Tambéva ser premiat el suplement especi-al sobre Josep Ferrater Mora, publi-cat aquell Sant Jordi.

04/01/2013Suplement ‘Play’Des de principis d’any, l’ARA té unnou suplement, el Play, que recullles millors propostes de cultura i oci

de cada setmana. La SND li va ator-gar fa un mes una medalla de plataal disseny d’un número complet idues de bronze a dues portades.

23/05/2013Neix l’ARA BalearsLa presència de l’ARA a les Balearses va reforçar al maig amb el llança-ment d’una edició específica per ales Illes, l’ARA Balears, que afegeixcontinguts propis als del Principat.

31/07/2013Antoni Bassas, nou editorL’equip directiu de l’ARA s’ha reno-vat aquest estiu amb la incorporaciód’Antoni Bassas com a editor i deSalvador Garcia Ruiz com a conse-ller delegat. Han substituït MònicaTerribas, que ocupava els càrrecsdes de feia un any, quan havia agafatel relleu d’Oriol Soler.

03/09/201320.000 subscriptorsDos dies després de publicar el seunúmero 1000, l’ARA va assolir la fi-

ta dels 20.000 subscriptors. Aques-ta setmana s’han superat els 22.000.

Setembre del 2013Rècord d’audiènciaLes xifres d’audiència de l’ARA vanassolir el seu màxim històric fa dosmesos, amb 1.761.529 usuaris únics.A l’octubre es van tornar a superarels 1,7 milions.

25/10/2013ARA Comarques GironinesL’ARA vol acostar-se al territori dela mà de diversos suplements men-suals d’informació comarcal peròque es publicaran a tot el país. Lescomarques gironines van ser les pri-meres a estrenar aquest quadern.

21/11/2013Premi NacionalUna setmana abans de fer tres anys,l’Ara.cat va recollir el Premi Naci-onal de comunicació en la categoriade mitjans d’arrel digital. Dillunsl’ARA va guanyar el Premi Nacionalde comunicació científica.e

PREMI NACIONALEl director de l’ARA, Carles Capdevila, va recollir dijous passat, de mans del president

de la Generalitat, Artur Mas, el Premi Nacional de comunicació que va ser atorgata l’Ara.cat en la categoria de mitjà d’arrel digital. RUTH MARIGOT

El diari celebra l’aniversari com a líderdigital en català i amb dos Premis Nacionals

han explorat diaris com The NewYork Times i The Guardian, encarano havia estat adaptat per cap mit-jà català ni espanyol. El portal seràd’accés lliure per a tothom.

De fet, durant tot el dia d’avui, laweb de l’ARA celebra una jornadade portes obertes, de manera quequalsevol usuari, encara que no hiestigui registrat ni en sigui subs-criptor, podrà accedir gratuïtamenta tots els continguts.e

gramadora, que explota al màximtotes les potencialitats d’internetper integrar el text, el vídeo, les fo-tografies, els àudios i els gràfics in-teractius en un únic relat. Amb unsimple desplaçament vertical per lapàgina es van activant els diversoselements que conformen la narra-ció, que es pot completar amb enlla-ços cap a articles publicats anterior-ment a l’ARA i que permeten ampli-ar la informació. Aquest format, que

ARA

BARCELONA. Aquesta matinadas’ha posat en marxa una web espe-cial que, amb un format innovador,interactiu i que potencia els ele-ments visuals, resumeix els deu te-mes més destacats que ha explicatl’ARA des del seu naixement. Estracta d’un portal creat per un equipmultidisciplinari, format per un pe-riodista, un dissenyador i una pro-

ObertDurant totel dia, l’accésa l’Ara.catserà il·limitatper a tothom

LíderLa web del’ARA ha estatel diari digitalen català mésllegit des delprimer mes

DistincionsEl diari tédos PremisNacionalsi diversosguardonsde disseny

3r aniversari“La seva web és

la més àgil i pràcticade la premsa

intercontinental”J. AULET (TERRASSA)

Una web interactiva per resumir el més destacat que ha explicat el diari


PUBLICITAT


Un moment decanvi que també és

d’oportunitatPeriodistes i experts debaten sobre com entomar elscanvis que l’era digital ha comportat en el periodisme


01ANA PASTOR

PERIODISTA, PRESENTADORAD’‘EL OBJETIVO’, A LA SEXTA

“Hem de demostrar queestem més a prop dels

ciutadans que dels polítics”

1.La irrupció de les xarxes socials.La televisió va trigar 50 anys a

poder arribar a tot arreu, mentreque un tuit amb informació potcreuar el món sencer en mig segon.D’aquesta manera, el poder té méscomplicat exercir el control i els in-tents de censura.

2.El repte a Espanya seria estara l’altura del que la societat

ens demana. Hem de demostrarque estem més a prop dels ciuta-dans que dels polítics. I alguna co-sa hem fet malament si la percep-ció social no és aquesta. El repte ésdifícil, però no és impossible.Hem de fer periodisme per als ciu-tadans.

02PAUL GEDDIS

EDITOR DE ‘VICE’ A ESPANYA

“Cal tenir molt clara ladiferència entre ser breu

i ser superficial”

1.Internet ha canviat la ma-nera de consumir infor-

mació. I des dels mitjans, lamanera de comunicar in-formació a través d’inter-net també cal reformular-la. Sobretot hem de canvi-ar la idea que només per-què un text tingui 5.000paraules no significa quesigui millor o més seriósque un de 500. La feina delperiodista digital consisteix apoder comunicar efectivamenta través d’aquest mitjà, i això ainternet suposa certa economia.Dit això, els atributs importantsdel periodista segueixen sent els

Les preguntes

1. Quin és el canvimés substancial queha viscut el periodismeen l’última dècada?

2. Quin és el repteprincipal al quals’enfronta en el futurimmediat?

mateixos: ser rigorós, estar infor-mat i arribar a una conclusió prò-pia a través d’una investigació. Caltenir molt clara la diferència entreser breu i ser superficial.

2.Vivim un cicle de notí-cies accelerat, amb

molta pressa per res-pondre-hi i poc pressu-post per fer-ho. El repteper al periodista ésadaptar-se a aquest rit-me sense comprometrela integritat periodística.I per als editors, no fer lescoses només pensant en eltrànsit fàcil cap a la web, otractar temes per sobre com de-ia abans, sinó apostar per bones

històries, ben fetes. Si no esfa així, tots els mitjans

acabaran sent com elMailOnline. Que no

seria només el finaldel periodisme, si-nó també de la ci-vilització.

03BERTRAND

PECQUERIEDIRECTOR GENERAL

DE LA GLOBALEDITORS NETWORK

(ASSOCIACIÓ GLOBAL DEDIRECTORS DE DIARI)

“El ‘big data’ i l’‘opendata’ són continents que

cal descobrir”

1.En deu anys hem passat de la“web primer” al “mòbil pri-

mer” i s’han inventat un grannombre de noves plataformes dedistribució d’informació, especi-alment les tauletes i els smartpho-nes. El periodista ja no sap per aquina plataforma ha d’escriure,està dividit entre el tuit de 140 ca-ràcters i l’slow journalism [perio-disme de cocció lenta], que pot ar-ribar a fer uns quants milers deparaules...

2.Només un exemple: avui al mónhi ha 2.000 periodistes de dades

i sens dubte seran 50.000 l’any2020. El big data i l’open data sónnous continents que cal descobrir,com l’Antàrtida! Els periodistes dedades revolucionaran la investiga-ció i la visualització, dos dominisclau del periodisme tradicional.

04ÀNGELS BARCELÓ

DIRECTORA D’‘HORA 25’ A LA SER

“No pot ser que el perio-disme sigui una de les pro-fessions menys valorades”

1.El canvi més substancial és elprovocat per la crisi: precaritza-

ció, desaparició de mitjans, acomi-adaments... Els polítics i la societathan acabat pensant que els perio-distes no són necessaris. Pels pri-mers, perquè son incòmodes si noels poden influir; pels segons, per-què mai han acabat d’assumir el pa-per de la premsa en democràcia. Iperquè alguns mitjans, com la tele-visió, han banalitzat la nostra pro-fessió fins a límits preocupants. Aaixò s’hi afegeixen una bona part de

les empreses editores,que davant la

crisi hananat reta-

llant end e t r i -

03

ment del producte, com si no aca-bessin d’entendre que l’única ma-nera de ser rendible és oferint bonperiodisme.

2.El principal repte es l’anàlisiprofunda del moment que viu

la professió. No pot ser que siguiuna de les menys valorades. I per-què els ciutadans pensin que lapremsa és imprescindible primerho hem de creure nosaltres. Deli-mitar clarament què és periodismei què no ho és, tant pel que fa a l’in-trusisme en la professió com a laconfusió que hi ha sobre les xarxessocials. Hem de recuperar les es-sències de la professió: anar-hi,

07

06

02


temadeldia

veure-ho i explicar-ho. Convertir-nos en imprescindibles per a la genti incòmodes amb el poder.

05JOSHUA BENTON

DIRECTOR DEL NIEMEN JOURNALISTLAB, DE LA UNIVERSITAT DE HARVARD

“El principal canviha sigut la pèrdua de lasituació de monopoli”

1.Abans, portar les notícies a lagent implicava tenir un equipa-

ment car, com una rotativa o unaantena de ràdio. Això feia que elnombre de competidors que lluita-ven per l’atenció de l’audiència fosraonablement limitat, la qual cosaimplicava de retruc que podien car-regar preus alts als anunciants i espodien permetre no estar del tot ar-renglerats amb els interessos de lesseves audiències. Això ha canviatamb l’eclosió de la web. El principalcanvi ha sigut la pèrdua de la situa-ció de monopoli.

2.Ara el repte principal és trobarcom fer sostenible el periodis-

me d’alta qualitat en un univers enquè els marges de benefici són mésbaixos, o en alguns casos inexis-tents. Hi ha molta oferta de mitjansa totes les àrees, però el model denegoci que solia donar suport a unacobertura completa i agressiva delgovern més local s’està evaporant.Quines seran les marques digitalsque en recolliran el relleu?

06ANDRÉS RODRÍGUEZEDITOR D’‘ESQUIRE’, ‘FORBES’,

‘HARPERS BAZAAR’ I ‘ROBB REPORT’

“Sense independènciaeconòmica no hi ha

periodisme”

1.Estem confonent l’ofici amb elformat. La qüestió digital ha re-

volucionat el format i ha obligat auna reconversió industrial que al-gunes empreses encara no digerei-xen. El periodisme està més viu quemai en la seva funció de mediadorentre la notícia i l’audiència, i, perdescomptat, en la seva funció decontrapoder. La crisi del paper no téres a veure amb el periodisme. Elpaper és només un suport; el peri-odisme i el seu ofici sobreviuran in-dependentment de la plataformaamb la qual es comuniquin. Un pa-per en blanc no té valor. Un paperimprès pel banc central sí, i se’n diudiners. I un paper amb una exclusi-va podria ser un bon diari. La propa-ganda també s’imprimeix en paper.Tampoc hem de deixar-nos embor-ratxar per les immenses i generosespossibilitats d’internet. La possibi-litat que els ciutadans emetin mis-satges no significa que qualsevolpugui fer periodisme.

2.El repte és la reconversió indus-trial de les editores. Cal recupe-

rar de manera immediata els bene-ficis. Sense independència econòmi-ca no hi ha periodisme. Amb la ren-dibilitat recuperarem llocs de treball.Estem garratibats davant la tecnolo-

gia, quan tots sabem que la tecnolo-gia sense continguts no serveix degran cosa. El periodisme és aplicarun criteri, i un punt de vista. I queaquest punt de vista interessi l’audi-ència. Però hem de tornar a insistiren la nostra capacitat d’influència ideixar de preocupar-nos per deixard’engolir audiència a qualsevol preu.El futur és molt prometedor.

07JUAN ANTONIO GINER

PRESIDENT DE L’INNOVATIONINTERNATIONAL MEDIA

CONSULTING GROUP, LONDRES, UK

“Avui el periodismeté més i millors eines

que mai”

1.La millora, expansió i diversifi-cació del periodisme en fons i

forma, més enllà dels lectors delsmitjans tradicionals, per arribar aaudiències més grans i noves co-munitats i xarxes socials. Les no-ves tecnologies són tecnologiesde llibertat i avui el periodismeté més i millors eines que mai,

amb nous mitjans per als mateixosobjectius de sempre: informar demanera veraç i imparcial, explicantquè passa i per què passa, i denunci-ant injustícies per fer possible unasocietat més lliure i justa.

2.No confondre la qualitat amb laquantitat. O la precisió amb la

velocitat. O les coses amb les idees,l’estètica amb l’ètica. O la forma ambel fons; la veritat amb les aparences;els fets amb les opinions. Tampoc laintel·ligència amb l’estultícia, la ve-ritat amb la propaganda, la informa-ció amb el coneixement i el coneixe-ment amb la saviesa. O els mitjans iles finalitats. Tenim més i millorstecnologies que mai, però també ne-cessitem més sentit crític, més capa-citat d’indignació i molta més valen-tia per fer un periodisme que inqui-eti, emocioni i faci pensar.

08LORENZO MILÁ

CORRESPONSAL DE TVE AWASHINGTON (ESTATS UNITS)

“Cada any surten novespromocions deperiodisme amb

poc futur”

1.El canvi més impor-tant és internet,

més revolucionari finsi tot que la televisiódels anys 50. La xarxa

ha multiplicat el sorolli la saturació informati-va, està transformant el

periodisme i la comu-nicació i, per tant,

també les empre-ses periodísti-ques. Tot elprocés encaras’ha d’acabar,però cada anysurten novespromocions de

periodisme i co-municació amb

poc futur.

2.El repte més im-portant és digerir

aquesta revolució: trobar commés aviat millor formes

d’empresa periodística,econòmicament rendi-bles i útils a la societat.L’equilibri és quasi im-possible. Els mitjans pú-blics segueixen sent fo-namentals, però han de

retallar els seus vinclespolítics, competir en qua-

litat i no en programació co-mercial i assumir que seran

minoritaris. I queda poc temps.

09JOSEP MARIA MARTÍ

DEGÀ DEL COL·LEGI DE PERIODISTESDE CATALUNYA

“El missatgeunidireccional s’haconvertit en diàleg”

1.Probablement la consolidaciód’internet i la incursió de les xar-

xes socials com a canals, no com a04

10

mitjans de comunicació, que han glo-balitzat d’una manera espectacularels circuits de la informació. El mis-satge unidireccional s’ha convertiten diàleg i conversa amb l’audiència,que ara és més activa i exigent. Lesrutines productives de les redaccionstambé han sofert canvis substancialsper adaptar-se a les noves realitats.

2.Defensar la seva funció i el seucompromís social i trobar nous

models de negoci viables, que vin-dran de bracet de les noves tecnolo-gies, sense perdre l’objectiu de fa-cilitar i garantir l’accés democràtici universal a la informació. Haurà defer esforços per garantir la indepen-dència crítica i consolidar la seva re-putació, i necessitarà adaptar-se ales noves narratives que es faranservir en els formats multicanals.

10MARIO TASCÓN

DIRECTOR DE LA CONSULTORAPRODIGIOSO VOLCÁN

“Hem de recuperar el pa-per perdut per la falta de

confiança dels ciutadans”

1.La irrupció d’internet i totes lestecnologies i usos derivats que ha

generat. La velocitat de transmissióde la informació s’ha accelerat; lacompetència per l’atenció dels lec-tors s’ha multiplicat n vegades; laquantitatd’aparellsambaccésalain-formació i de llocs al món en què unestàconnectatésimmensa.Tambéhiha més facilitat de connexió, i ha cai-gutelpreu(totiquehemdetenirpre-sent sempre l’escletxa digital). Elsciutadans/lectors tenen un poder decomunicació i influència molt supe-rior. Si a això hi afegeixes la possibi-litat de compartir amb altres idees oproductes,tensaldavantunaltredelseixos del canvi. Els usuaris són araemissors d’informació (tothom potconsignar un fet amb el mòbil). Hanaparegut, a més, noves maneres denarrar,mésfinestresperfer-ho,noussistemes de jerarquització de l’agen-dainformativa...Itotaixòenconstantevolució, com deia aquella frase tanusadaalesconferències,perverdade-ra: quan vam aprendre les respostes,ens van canviar les preguntes.

2.Tot el que he explicat en el puntanterior és repte. Hem de trobar

el paper del periodisme en aquestanova societat. I renovar el paper quehem perdut per la falta de confiançadels ciutadans en la nostra feina. I ai-xò últim no té res a veure amb la tec-nologia, però segurament és el mésimportant de cara al futur.e

3r aniversari“Després de 27 anys

saltant de diari, en trobar-vos em vaig adonar que us

estava buscant”J. CASALS

(S. FRUITÓS DE BAGES)

Servei“Els mitjanspúblicsencara sónfonamentals”,diu LorenzoMilá

01

09

0508


B. KELLER / G. GREENWALDTHE NEW YORK TIMES

Gran part de les especula-cions que s’han fet sobreel futur del periodismese centren en el model denegoci a seguir: com es

poden generar beneficis que servei-xin per pagar la gent que recopila idifon la informació? Aquesta doblepàgina és una conversa, una discus-sió (en gran part) civilitzada entredos punts de vista molt diferents so-bre com ha de dur a terme la sevamissió el periodisme.

Estimat GlennTu i jo hem arribat al periodis-

me des de tradicions ben di-ferents. M’he passat la vidatreballantendiarisquepro-mouen un periodismeagressiu però imparcial,que s’esforcen perquèeditors i periodistes dei-xindebandalasevaprò-pia opinió. La teva tra-jectòria té uns orígensmenys imparcials i se-gueix una tradició mi-litant: primer, com aadvocat;després,coma bloguer i columnis-ta. La teva manerad’escriure deixa benclar quin és el teupunt de vista.

En la històriadels periodistesconscienciats icompromesos alsEstats Units, crecquehihaelementsdignes d’admira-ció. Ara bé, el pe-riodismequeprac-

tiquen diaris com elNew York Times i al-

tres gegants de la comuni-cació també ha aconseguit grans

fites informatives incloent-hi algu-nes revelacions sobre l’abús de po-der perpetrat per la NSA abans queel cas Snowden fos revelat. La prem-sa generalista ha comès errors i peraquest motiu se’ns ha censurat jus-tament. Suposo que em diràs que nose’ns ha censurat prou, així que etpasso la paraula.

Estimat BillSens dubte, els periodistes que treba-llen en mitjans de l’establishment (iTheNewYorkTimeshoés)hanprodu-ït reportatges i notícies de gran relle-vància en els últims vint anys. Alho-


ra, aquest model informatiu ha deri-vat en un periodisme atroç i ha propi-ciat determinats mals costums quedebiliten la professió. Sovint passaque,perquènosel’acusid’haverinclòslasevaopinióenunarticle,elperiodis-taevitaqualsevolfrasesentenciosaso-bre el que realment ha passat i optaper una opció més covarda i supèrfluadel tipus: “Això és el que diuen totesdues bandes i jo no resoldré aquestadivergència ni aprofundiré en el cas”.Això produeix un tipus de periodismeautoanihiladorqueresultataninefec-tiu com avorrit. I el pitjor de tot és queaquest model es basa en un conceptefals:elséssershumansnosommàqui-nes guiades per l’objectivitat. Totspercebemiprocessemelmónatravésde prismes subjectius.

La clau és saber diferenciar aquellsperiodistesquehonestamentapartenla seva subjectivitat i ideologiad’aquells que, de manera deshonesta,fanveurequenoentenenol’amaguenals seus lectors.

Estimat GlennNo és que cregui que els periodisteshagin de fer veure que no tenen opi-nió. El que crec és que, com a discipli-na professional, han de deixar les se-ves opinions a part i deixar que els fetsparlin per ells mateixos. Una vegadaque has fet públiques les teves opini-ons més subjectives i la teva ideologiapolítica, resulta temptador ometre ominimitzar certs fets de manera queacabin justificant el seu punt de vista.

Quan les autoritats ens demanenque no publiquem una informació,analitzem la situació i després deci-dim. Si no ens convencen els seus ar-guments, ho publiquem, sovint encontradelavoluntatdelgovern.Siensconvencen,ensesperemapublicar-hoo eliminem algunes parts de la infor-mació. Quina política seguiries a l’ho-ra de publicar informació que, segonsaltres parts, podria posar en perill laseguretatnacional?(Entencque,enelteu cas, aquesta pregunta no es trac-ta només d’una hipòtesi.)

Estimat BillQuan es tracta de manipular una in-formació, no crec que els periodistesque intenten amagar les seves opini-onsestiguinmenystemptatsdefer-hoque aquells que, des del principi, hanfetpúblicalasevaideologia.Entotcas,aquellsquehanintentatamagar-late-nenmésmargedemanipulació,jaqueel lector desconeix la veritable opinióde l’autor i, per tant, no pot tenir-la encompte quan llegeix l’article.

Per exemple, no vaig saber finsmoltdesprésdelainvasiódel’Iraqqueel corresponsal del New York TimesJohn Burns estava a favor d’aquestaintervenció militar. Posteriorment,

Són Snowden o Manning el futurdel periodisme d’investigació?

Un diàleg entre Bill Keller del ‘New York Times’ i el bloguer Glenn Greenwald

Nascut a Nova York el 1967, vaestudiar per a advocat, tot i quela fama li ha arribat com a co-lumnista del diari The Guardiani com a bloguer. Al juny va parti-cipar en la publicació de l’escàn-dol d’escoltes telefòniques prac-ticades per la National SecurityAgency (NSA), una de les notíci-es de l’any. El seu pròxim pro-jecte és participar en el nou mit-jà que fundarà el milionari Pier-re Omidyar, creador d’eBay.

Glenn GreenwaldUn periodista ambl’opinió de cara

Perfil


temadeldia

mat sense topar mai amb informacióque qüestioni els nostres prejudicis.

Glenn, molta sort en aquesta novaaventura.Totiquenom’hohasdema-nat,etdonaréunconsell.Enaquestin-tercanvi, no has dit gairebé res sobreel New York Times que no haguessisdit abans a les pàgines del diari (enca-ra que amb un llenguatge menys con-tundent). Ser crític amb un mateix isaberrectificarnoésdivertit,peròsónactituds tan importants per al perio-disme com ho és la imparcialitat, iconstitueixen una reverència a la ve-ritat. La humilitat és tan preuada comla passió. Així doncs, el consell és:aprèn a dir “Ens vam equivocar”.

Estimat BillCrec que has jugat amb el significat delesparaulesal’horaderesumirelnos-tre debat. La meva visió del periodis-me inclou necessàriament tant la im-parcialitat com un seguiment rigorósdels fets. Però considero que aquestsvalors s’aconsegueixen sent honestamb un mateix i reconeixent que ca-dascú té les seves pròpies idees, no caladoptaruntofalsicondescendentiferveure que no es té una posició ideolò-

gica concreta.Existeixentottipusdeprejudicis

polítics i culturals que impregnenla visió institucional i la metodo-logia informativa del New YorkTimes i que, a més, són total-ment subjectius i qüestiona-bles. I, exceptuant-ne algunes

honroses excepcions, el NYT haservitdurantmoltdetempsalsin-

teressosdeleselitsidelsméspode-rosos. La informació que produeix

no és menys partidista, subjectiva oopinant que la de tots els nous perio-

distesimitjansque,sovint,menyspreade manera tan condescendent.

Gràcies per les teves paraules iper aquest intercanvi tan es-

timulant. Te l’agraeixomolt.e

ta una vida a l’exili. La immensa càr-rega de responsabilitat que suposa elperiodisme d’investigació només ésassolible per alguns periodistes, quecultiven les seves fonts de confiançadurant mesos o fins i tot anys, i no peralgú que està dins del sistema i que, decop i volta, decideix confiar un llapisUSB ple de secrets nacionals a algúque ni tan sols coneix. Realment creusque persones com Snowden o Man-ning representen el futur del perio-disme d’investigació?

Estimat BillPer entendre el que vull dir amb naci-onalista, analitzem la decisió del NewYorkTimes(NYT)denoutilitzarlapa-raula tortura per descriure les tècni-ques d’interrogatori utilitzades du-rant el mandat de Bush. Tu defensesque l’ús d’aquesta paraula resulta in-necessari perquè ja descrius les tècni-ques utilitzades amb detall. D’acord:però el NYT no s’ho va pensar gens al’hora de fer servir la paraula torturaquan descrivien les tècniques que fe-ien servir altres països contra els Es-tats Units.

Però anem al gra: si és veritat (queno ho crec) que la política de transpa-rència a ultrança de Wikileaks pot de-

rivarenfiltracionsexcessivamentperilloses, la posició exces-

sivament còmplice delNYTialtresmitjansde

comunicació amb elgovern dels EstatsUnits també gene-ra un tipus de peri-odismeperjudicial.No va ser Wikile-

aks, per exemple,qui va omplir la seva

portada de notíciesque proclamaven els ar-

guments oficialistes sobrel’existènciad’armesdedestruc-

ció massiva i els vincles de Sad-dam Hussein amb Al-Qaida,tot plegat per justificar unaguerra atroç a l’Iraq.

Snowden va recórrer a di-versosperiodistesquetreba-llen en alguns dels diaris mésrespectats del món. No ensvam trobar un “llapis USB”a sobre de l’escriptori i prou:vam treballar durant forçatemps per construir una re-lació de confiança i per des-envolupar un marc de tre-

entre el 2010 i el 2011, Burns conside-rava que els soldats nord-americansque van envair el país eren “àngels ce-lestials” i “alliberadors”. Per mi, aixòel converteix en un militant més queno pas en un periodista, no creus?

Pel que fa a la qüestió de tenir encompteelperillquepublicardetermi-nada informació podria suposar per agent innocent: és evident que els peri-odistes ho han de sospesar. Però, permi, la vida de nord-americans inno-cents no té més valor que la de perso-nes innocents d’altres països quan hede decidir què s’ha de publicar.

Algú podria dir que així és com hade ser; en tot cas, sigui quina sigui laideologia del periodista, segur que noés objectiva. És nacionalista, subjec-tiva i partidista, cosa que reforça elmeu raonament: qualsevol forma deperiodisme és subjectiu i constitueixactivisme, fins i tot quan intenta queno ho sigui.

Estimat GlennNacionalista, la teva paraula per des-criurelaideologiadelapremsaameri-cana, és una etiqueta que arrossegauna càrrega pesant i desagradable. Ésla part fosca de patriòtic i insinua unafidelitat cega i xovinista. No puc dei-xar-ho passar com si res.

El New York Times és in-ternacional però, des dela seva fundació, ésuna empresa nord-americana, i aques-ta identitat com-portaunsbeneficisi unes obligacions.Els beneficis inclo-uen una Constitu-ció i una cultura que,comparades amb lesde la majoria de païsosdel món, afavoreixen la lli-bertat de premsa. Hem invertitunagranquantitatd’energiaperiodís-tica a revelar casos de corrupció iopressió en altres països, però la nos-tra responsabilitat comença a casa.

Com en qualsevol tasca duta a ter-me per éssers humans, no sempreaconseguim fer-ho bé del tot. Els crí-tics d’esquerres, tu inclòs, es van in-dignarquanvandescobrirquehavíemamagat la història de les escoltes se-cretes de la NSA durant un any finsque jo, com a director, vaig estar segurque l’interès públic superava qualse-volriscpotencialperalaseguretatna-cional. La decisió final va ser fruitd’una llarga consideració, un procésindependentenquèesvanvalorarris-cos i responsabilitats, no per “un sen-timent de lleialtat amb el govern delsEstats Units”.

Canviem de tema?En una entrevista amb el meu

col·lega David Cay Johnston, vas dirque la cobertura informativa que es fadels governs i altres institucions can-viarà radicalment a causa de la per-meabilitat dels continguts digitals.Els governs i les empreses depenen degrans quantitats d’informació queguarden com a tresors. Segons les te-ves paraules, només cal tenir-hi accési una consciència trasbalsada per cre-ar un Edward Snowden o un BradleyManning. Però crec que encara caluna cosa més: la voluntat d’arriscar-ho tot. Manning ha estat sentenciata 35 anys de presó per les filtracionsde Wikileaks, i Snowden afronta to-

Compromís“Els humansno sommàquinesguiades perl’objectivitat”(Greenwald)

Asèpsia“Elsperiodisteshan de deixarles opinionsa banda”(Keller)

ball que ens permetés informar sobreaquest material. Quina diferència hi haentreaixòielquevaferDanielEllsberga la dècada dels 70, quan va proporcio-nar els papers del Pentàgon al NYT?

Estimat GlennEvidentment, estem d’acord quel’afecte del govern nord-americà perla llei d’espionatge i la seva prompti-tud a l’hora d’enviar a la presó els pe-riodistes que protegeixen les sevesfonts d’informació han creat un climad’allò més advers per al periodismed’investigació.Totsdosestemd’acordque aquesta situació és deplorable iperjudicial per a la democràcia.

Abans d’acabar, però, m’agradariatornar a parlar una vegada més del te-ma que més ens fa discrepar.

Necessitem un periodisme que si-guiimparcial,aramésquemai,perquèvivim en un món on els mitjans de co-municació depenen de les seves afini-tats, on els ciutadans poden constru-ir (i ho fan) caixes de ressonància perdifondre les seves idees. En aquestcontext, és massa fàcil sentir-se infor-

Llegiu l’intercanvicomplet

Bill KellerL’objectivitat coma premissa essencial

Perfil

Nascut a Nova York el 1949, vaser director del New York Timesentre el juliol del 2003 i el se-tembre del 2011. Des d’alesho-res hi escriu columnes d’opinió.Anteriorment havia sigut cor-responsal del diari a Moscou,entre els significatius anys 1986i 1991. Les seves cròniques so-bre la dissolució de l’URSS li vanvaler un premi Pulitzer. Es vaposicionar públicament a favorde la invasió de l’Iraq per partdels EUA el 2003.

3r aniversari“Mai un diari català

havia estat tan globalperò alhora tan pròxim.Realment m’interessa.

Imprescindible”MUTSET (ARENYS DE MUNT)

14temadeldia


LARA BONILLABARCELONA

Encara no havia après acaminar però ja es mira-va el món amb ulls encu-riosits. De bracet de laGraciela Noguera, l’ARA

va fer els seus primers passos. Teniadeu mesos quan va protagonitzar laprimera portada del diari, el 28 denovembre del 2010, juntament ambel desaparegut Moisès Broggi, quellavors tenia 102 anys. Ell personifi-cava l’experiència, la saviesa i unavida en defensa del país. Ella, el fu-tur i la Catalunya multicultural.Tots dos desprenien il·lusió. El doc-tor Broggi no va deixar mai de viu-re apassionadament i la Graciela en-cara ha de viure una vida plena deprimeres vegades. Filla de pare ca-talà i mare guineana, ella va ser laprimera catalana nascuda el 2010,i per això l’ARA la va escollir per ala portada. Han passat tres anys desd’aquella tarda al passeig de Gràciaen què la Graciela va seure a la fal-

Reportatgeda del doctor Broggi. Ella el miravaa ell embadalida i ell mirava a cà-mera amb determinació. LaGraciela farà quatre anys l’1de gener i està descobrint elmón. Fa P-3 a l’escola deCollbató, es deleix pel colorrosa i pels dibuixos de laPeppa Pig, balla, canta i faservir el mòbil i la tablet ambla mateixa familiaritat que elsllapis de colors. És la ninetadels ulls de l’àvia, la xerraire de lacasa i la petita que fa riure i empre-nyar a parts iguals els seus germans,l’Andrés i el Jones. “Ells diuen queés la mimada de la casa”, explica laLucrecia Akeng, la seva mare. Ésuna nena feliç, i es nota.

Viu aliena als problemes delsadults i a la crisi econòmica que, coma moltes altres famílies, també haafectat casa seva. La seva mare, al’atur, busca feina, i el seu pare llui-ta per tirar endavant un negoci pro-pi. Però la Graciela no en sap res, d’ai-xò. Tampoc sap que era una nenamolt esperada. Menys d’un anyabans del seu naixement, la seva ma-re havia perdut a Guinea Equatorialuna altra filla, amb només 5 anys, víc-

tima de la malària. També es deiaGraciela i la Lucrecia volia que la se-va següent filla portés el mateix nom.Diu que li vol donar un vida millor. Ia Catalunya. “Vull que creixi aquí idonar-li el que els meus pares no vanpoder donar-me: estudis i una carre-ra. Per això no la vull portar a l’Àfri-

ca, perquè a Europa tindrà un futurmillor”, diu la Lucrecia, de 40 anys,mentre recorda amb nostàlgia queella volia ser hostessa de vol. Per a laGraciela només té un desig: “M’agra-daria que fos el que ella vulgui i quepugui complir els seus somnis”. I quel’ARA els pugui explicar.e

La Graciela ha visitat l’ARA amb motiu del tercer aniversari. XAVIER BERTRAL

Graciela, la història de laprotagonista d’una portada

Va ser la primera catalana nascuda el 2010

FuturLa mare de laGraciela volque tingui lesoportunitatsque ellano va tenir


3r aniversari“És el diari amb l’aposta

de futur guanyadora.Ha arrelat a la xarxa i hasabut integrar els lectors

als continguts”J. BARRERA (CARDEDEU)


PUBLICITAT

16política


ERC veu risc que ICV i Unió facinpinça per aigualir la pregunta de laconsulta i dilatar el procés. Repu-blicans i ecosocialistes van inter-canviar retrets ahir al voltant de lapregunta i la via per anar a Madrid.

de ple ERC i CUP, que no volen ris-cos de dilació i es decanten per laproposició no de llei, de menys rang.

A ningú se li escapa la posició defragilitat de CDC en aquest debat.Situada entre dues aigües, té en lapregunta escocesa el seu punt departida. Però ha cedit al presidentMas el marge negociador per acon-seguir, això sí, una pregunta clara,però inclusiva, i de resposta binària.Les fonts consultades admeten quehi ha risc que ICV i Josep AntoniDuran i Lleida vulguin rebaixar lapregunta, però també retreuen queERC no mostri “flexibilitat”.

En privat, tots els partits del blocsobiranista reconeixen que hi hau-rà tensions i retrets, però l’acord ar-ribarà a temps. Entre altres cosesperquè les conseqüències del desa-cord serien funestes per a tots ells.Ningú vol passar com el responsa-ble d’un descarrilament del procés.Malgrat els elements que evoquenla negociació estatutària, tothomdiu tenir apresa la lliçó.

En paral·lel, ahir dues entitatscontraposades anunciaven mobi-

litzacions. La Comissió Interna-cional de Ciutadans Europeus,

amb presència de catalans,flamencs i escocesos, convo-cava una manifestació auto-determinista a Brussel·lesel 30 de març del 2014. Al’altra banda, el moviment

Som Catalunya. Somos Espa-ña convidava a participar en

una manifestació espanyolistael 6 de desembre, Dia de la Cons-

titució, a Barcelona.e

MARC COLOMER

BARCELONA. “El procés pot estar enperill. I la gent n’ha de ser consci-ent”. Qui parla és un alt dirigentd’Esquerra, que emmarca en aquestescenari l’ordre del líder republicà,Oriol Junqueras, als seus negocia-dors perquè no acceptin cap “tros-sejament” de la negociació de la pre-gunta, la data i la fórmula per vehi-cular a Madrid la petició del refe-rèndum. Els republicans han encèstotes les alarmes en detectar el“risc” que Iniciativa i Unió estiguintemptats de fer pinça per aigualir lapregunta de la consulta i dilatar elcamí cap a la consulta el 2014.

“Hi ha risc de pinça entre Unió ila direcció d’ICV, parlant clar”. Ai-xí ho va verbalitzar a TV3 la dipu-tada i negociadora d’ERC GemmaCalvet, que feia aflorar l’alarma ins-tal·lada a les files republicanes, queperceben en la indefinició de demo-cristians i ecosocialistes un perill dedilació. Calvet identificava aquestfactor com un dels “principals es-culls” per a l’acord global. Responiaaixí a la vicepresidenta del Govern,Joana Ortega, que havia retret aERC que s’hagi avançat proposantuna pregunta sobre la independèn-cia, quan “per damunt de tot” had’haver-hi “consens”. Però als repu-blicans, segons Calvet, els falla unelement: “Hi ha massa nebulosa desectors d’ICV i Unió sobre què voldir el concepte inclusiu”. ERC re-corda que la pregunta que ha posatdamunt la taula no és seva, sinó laque recomanen el Consell Assessorper a la Transició Nacional i l’ANC.

La resolució del ParlamentMentre ERC mantenia ahir la pres-sió perquè tothom aclareixi quinapregunta proposa, els ecosocialis-tes, que amb el desmarcatge del PSChan guanyat pes en la negociació,s’atrinxeraven darrere la resolucióaprovada al debat de política gene-ral. El text instava el president de laGeneralitat a anunciar “la via o vies,la data de la consulta i la pregunta”abans d’acabar l’any. Per tant, qui hade fer primer la proposta, a criteriseu, és Mas. La coordinadora nacio-nal d’ICV-EUiA, Dolors Camats,insinuava que ERC vol tapar elseu suport als pressupostosamb aquest debat i assegura-va que no tenen cap intencióde dilatar el procés. Soste-nia que és possible recla-mar a Madrid el referèn-dum amb la màxima solem-nitat, via proposició de lleidel Parlament, acceptant enparal·lel la possibilitat de tirarpel dret. Aquesta via no la veumalament ara CiU, però la rebutgen

POLS PER LA PREGUNTA I EL RITMELa concreció de la pregunta i la fórmula per vehicular la petició de referèndum al Congrés enfronten els líders d’ERC,

Oriol Junqueras, i d’ICV-EUiA, Joan Herrera. Mentre ERC detecta en la indefinició dels ecosocialistes un intent de dilatarel procés, ICV-EUiA sospita que els republicans volen tapar el seu suport als pressupostos del 2014. XAVIER BERTRAL

DRET A DECIDIR

ERC veu risc de pinça ICV-UnióAcusacions creuades entre republicans i ecosocialistes al voltant de la negociació de la pregunta i la via

Els crítics imploren a Navarroun paper “proactiu” en el procés

SARA GONZÁLEZ

BARCELONA. “No volem un PSC es-pectador, sinó un PSC proactiu en elprocés pel dret a decidir”. Aquesta éslaproclamaquevaferahirl’alcaldedeLleida,ÀngelRos,alatrobadadelcor-rent crític Agrupament Socialista. Elsdíscols es resisteixen a acceptar la de-cisió del consell nacional del partit devotar en contra de tota qüestió sobrela consulta que no hagi estat acorda-da prèviament amb el govern espa-nyol. Aleshores no van aconseguirque l’aparell es fes enrere, però aratornen a insistir que el PSC ha de por-tar al Parlament la seva pròpia pro-posta, que, segons el seu parer, passaper negociar la data, la pregunta i elprocediment de la consulta a la Co-missió Bilateral Estat-Generalitat.

¿Amb aquest gest n’hi hauria prouper evitar que els crítics trenquessinla disciplina de vot quan el bloc deldret a decidir posi sobre la seva taula

la seva proposta al Parlament? Lagentqueformapartdelcorrentqueli-deren Ros i Marina Geli, entre d’al-tres,vadeixarclarqueno.“ElPSCquevam fundar ja no hi és”, va alertar undelsassistents.“UnamociópròpiadelPSCnotindràsortida”,afegiaunaltre.

Tot i això, Ros i la dirigent gironi-na Pia Bosch van insistir que no s’hademarxardelpartit.“NosobraningúalPSCienspreocupaquedesdeladi-recciódeixinforaunapartdelpartit”,va afirmar Bosch. Agrupament Soci-alista creu que la situació encara ésreversible, tot i que la seva gent con-sidera que Pere Navarro ha deciditdefinitivament donar l’esquena alprocés sobiranista.

I tot per evitar un nou xoc amb elPSOE, que no en perdona ni una.Ahir finalment va obrir expedientdisciplinari als diputats del PSC quefa gairebé un mes es van negar a vo-tar una proposta d’UPyD contra eldret a decidir.e

Àngel Ros, Pia Bosch i Daniel Font a la trobada d’ahir. PERE VIRGILI

3r aniversari“El dia que el vaig

descobrir em va enganxarràpidament i continuosent totalment infidel

al diari de tota la vida”TURANDOT (CERDANYOLA)

PacteEls partitssobiranistessaben queel desacordtindria greusefectes


PUBLICITAT

18política


PROCÉS SOBIRANISTA

Rajoy apunta que vetaria els estats català i escocès

Uns hipotètics estats català i esco-cès quedarien fora de la UE i no hotindrien “senzill” per reingressar-hi. L’advertiment el va llançar ahirMariano Rajoy després d’una tro-bada amb el president francès.

abans un portaveu europeu haviaadvertit que, si una part d’un estatmembre s’escindia, esdevindria untercer país i “no se li aplicarien” elstractats comunitaris.

Tornar a la UE “no és senzill”L’advertiment –amb regust d’ame-naça– no només es limitava a donarper feta l’exclusió inicial del club co-munitari, sinó també les greus difi-cultats per reingressar-hi. “Entrar ala Unió Europea com a nou estat noés senzill. S’ha de ser un estat, s’hade sol·licitar l’ingrés i després s’had’aprovar per unanimitat dels paï-sos membres”, va enumerar. Aquestúltim punt de la reflexió –l’avís quecaldria el vistiplau dels Vint-i-Vuitper acceptar un nou soci– era unavís gens subtil als independentis-

tes catalans i escocesos:l’entrada dels seus hi-potètics estats a laUnió Europea po-dria ser vetada perMadrid. La insi-nuació va incen-diar de seguida lesxarxes socials aEscòcia. I la viceprimera ministraescocesa, NicolaSturgeon, va sortir a ne-gar l’expulsió d’una Escò-cia independent d’Europa.

Més prudent es va mostrar Ho-llande en la roda de premsa conjun-ta. El president francès va escapolir-se de la pregunta. “És un tema in-tern d’Espanya”, va dir. Una evasivaque potser Rajoy no s’esperava.e

MARIA EUGÈNIA QUETGLAS

MADRID. L’escenari semblava pro-pici per a una doble rebregada a laidea d’una Catalunya independent.Mariano Rajoy i François Hollandecompareixien en roda de premsa enacabar la cimera hispano-francesacelebrada ahir al Palau de la Mon-cloa. El president espanyol fa mesosque alerta de les funestes conse-qüències que, a parer seu, desenca-denaria la secessió de Catalunya. I aParís la hipòtesi també genera unesreticències gairebé unànimes. Pe-rò ahir tots dos presidents vanadoptar estratègies diferents en serpreguntats pel procés sobiranista.

De fet, l’excusa per parlar-ne vaser Escòcia. El govern d’Alex Sal-mond va presentar dimarts el llibreblanc de la independència, i Rajoyho va aprofitar per llançar-hi una fla-marada ben poc diplomàtica. Tot i“desconèixer” el contingut del volu-minós argumentari, va recomanar ales autoritats escoceses que exposin“amb realisme” quines conseqüènci-es tindria per als ciutadans separar-se del Regne Unit. En una respostaque duia anotada, va rebutjar que enl’actual context es plantegin “divisi-ons i aventures en solitari de futurmolt incert” i amb un final “descone-gut”. “Els temps actuals demanenpaïsos forts”, va remarcar.

El cap de l’executiu espanyol vaanar més enllà i va concretar algu-nes d’aquestes conseqüències nega-tives per als territoris secessionis-tes. Referint-se implícitament tanta Catalunya com a Escòcia, va aler-tar que una regió independitzadaquedaria “fora de la Unió Europea”.Rajoy va recordar que només un dia

Hollande, de visita a Madrid, evita mullar-se sobre el futur europeu d’una Catalunya independent

CRISI DELS SOCIALISTES MADRILENYS

Tomás Gómez s’enfronta aRubalcaba i renuncia a l’escó

Gómez, que va comunicar per es-crit al partit la seva renúncia, va ar-gumentar que prenia la decisió per“coherència”. De fet, ja havia adver-tit prèviament a Rubalcaba que fa-ria aquest pas si aquest jutge era no-menat membre del CGPJ perquè, alseu parer, no és un jutge neutral irespon “als interessos del PP”.

Diputats i senadors del PSOE vanmanifestar ahir el seu malestar perla renúncia i el desafiament de Gó-mez, malgrat que de portes enforaasseguraven que respectaven la de-cisió. Ho consideren una deslleial-tat i hi veuen una nova maniobra deGómez per desestabilitzar Rubalca-ba, si bé reconeixen que la sanitat

M.E.Q.

MADRID. Fi de la treva entre el líderdels socialistes madrilenys, TomásGómez, i el secretari general delPSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.Amb la batalla aplacada en el flanccatalà, Gómez va anunciar ahir quedeixava el seu escó al Senat per noveure’s obligat a votar la nova com-posició del Consell General del Po-der Judicial (CGPJ) pactada pel PPi el PSOE. Entre els nous integrantshi figuren el magistrat GerardoMartínez Tristán, pròxim al PP, queha de decidir sobre la privatitzaciódels hospitals madrilenys i a qui elssocialistes havien recusat.

s’ha convertit en el centre de la ba-talla política a Madrid, on la força dela marea blanca és inqüestionable.

La portaveu del PSOE al Congrés,Soraya Rodríguez, va ser l’encarre-gada de donar la resposta oficial dela direcció socialista al desafiamentde Gómez. No va fer cap lectura a ni-vell intern. Es va limitar a recordaral dirigent madrileny que l’acordper a la renovació dels membres delCGPJ “no té res a veure” amb la de-fensa de la sanitat pública.

Gómez va intentar una sèrie demaniobres a la conferència políticadel PSOE per forçar l’avançamentde primàries que van ser avortades.Ara, abandonat el seu escó al Senat,Gómez pot perdre també una plata-forma mediàtica per promocionar-se si vol optar a ser el líder delPSOE, tot i que ningú li atorga ja gai-res opcions. Ha creat massa descon-fiança entre els seus companys.e

El líder del PSOE madrileny, Tomás Gómez, ahir alSenat quan anunciava la seva renúncia a l’escó. EFE

Els bitllets del primerTGV BCN-París, avuiEl 15 de desembre serà el dia enquè els trens d’alta velocitat (TGV)entre Barcelona i París podran ferel trajecte de manera directa, sen-se haver de fer transbordament al’estació de Figueres-Vilafant. Elsbitllets es podran comprar a partird’avui, després de setmanes en quèla compra estava bloquejada, a l’es-pera de l’anunci oficial. Rajoy i Ho-llande van fer pública la data. I Ra-joy va avançar que la interconne-xió elèctrica amb França –a travésde Girona– entrarà en funciona-ment el primer semestre del 2015.Inicialment s’apuntava al 2014.

CIMERA A LA MONCLOAMariano Rajoy i François

Hollande van reunir-se ahiral Palau de la Moncloa. AFP

3r aniversari“M’informa, m’ensenya,em descobreix coses. Emfa pensar, riure, plorar.

I el puc tenir en qualsevolmoment”

A. TORRELL (BARCELONA)

19política


VIATGE OFICIAL A L’ÍNDIA

Mas situa l’acció exterior comuna obligació i no un caprici car

parer seu, quan visita altres països,cosa que seguirà fent, ho fa amb“austeritat” i lluny dels luxes d’altresmandataris internacionals, que,com en el cas dels espanyols, tenenfins i tot flotes d’avions.

A Mas a l’Índia l’acompanyen,entre alts càrrecs del govern i perso-nal de confiança, una vintena depersones. El president va recordarque tots ells, igual que els empresa-ris de la missió comercial i els peri-odistes –que es costegen en la sevatotalitat les despeses–, viatgen enclasse turista, i que ell també ho faaixí “sempre que es pot”.

La seva dona, Helena Rakosnik,l’acompanya i s’ho paga ella, segons

va aclarir Mas. L’esposa del presi-dent ha tingut certa agenda paral·le-la, al marge de fer d’acompanyantdel president amb notable visibili-tat. Va visitar el Taj Mahal a Agra apetició del govern indi i demà seràa la Fundación Vicente Ferrer.

De fet, la necessitat d’internaci-onalitzar encara més l’economia ca-talana i el procés cap a l’estat propihan incrementat l’aposta políticaper l’acció exterior, una àrea que téal capdavant el convergent Roger Al-binyana. El 2014 el pressupost de lasecretaria és de 10,5 milions. Res aveure amb els més de 800 milions dequè disposa l’Estat i que es deixennotar en l’omnipresent presència dela seva diplomàcia als viatges deMas. Ahir el president no va voler re-batre les crítiques de l’ambaixador al’Índia, Gustavo de Arístegui.

Vols al Prat i nit de modaAl matí Mas es va reunir amb Air In-dia després de fer-ho dilluns ambJet Airways. Amb l’argument que90.000 dels 200.000 passatgers quevan i vénen d’Espanya a l’Índia pas-sen per Barcelona, intenta establir-hi un vol directe. Va assegurar queel terreny “està adobat”.

L’acte més potent va ser ja de nit.Organitzats per Turisme de Catalu-nya i pel 080 Fashion Week, en unhotel de luxe hi va tenir lloc una pre-sentació de Catalunya i una desfi-lada amb un sopar a peu dret al qualvan assistir celebritats locals. Elscostos els van pagar patrocinadorsde Turisme de Catalunya. Hi haviaespecial interès a aclarir-ho.e

Assegura que Catalunya no es pot permetre no sortir al món

Artur Mas amb la seva dona i l’actriu catalana Ariadna Carol (de blanc), que triomfa a Bollywood i que vapresentar la concorreguda desfilada de moda catalana d’ahir al vespre a Bombai. ACN

Crònica

FERRAN CASASENVIAT ESPECIAL A BOMBAI (ÍNDIA)

Acada viatge que fa, ArturMas ha de sentir que elcritiquen. Des de partitscatalansiespanyolsitam-bé des de la premsa de

Madrid. Li passa a ell, però també sa-ben el que és Jordi Pujol, PasqualMaragall o José Montilla. “El que novolen és que viatgem, que sortim almón i que jo hi ajudi”, es lamentavaahir Mas. Les crítiques arriben per“incidents” durant els viatges o pelseu cost. En l’últim desplaçament aIsrael, el diari Abc, que no hi era, vaparlar en portada d’un seguici de sei-xanta persones, d’hotels de luxe i del’esposa de Mas i les d’altres mem-bres de la delegació amb les despe-ses pagades. Era fals, però la vicepre-sidenta espanyola, Soraya Sáenz deSantamaría,se’nvaferressòdiesdes-prés. En el cas de Mas i el consellerd’Economia, Andreu Mas-Colell, vaser el govern israelià qui els va pagarl’hotel a Jerusalem. Ahir va tornar asortir al pas de les crítiques. Ho va ferper defensar que ell seguirà viatjantperquè, segons va dir, “s’ha de sortiri no ens podem quedar a casa quiets”.

Aquesta és, segons ell, la seva“obligació”, malgrat que va dir: “Enscritiquen i ens criticaran”. I és que, a

El port de Barcelonafa forat a BombaiEl port de Barcelona i el de Bombaitenen molt avançat un conveni decol·laboració, en el qual ahir es vanratificar en una reunió, que potservir de via d’entrada a la zonaper a diverses empreses catalanes.La principal ciutat de l’Índia dis-posa d’un port una mica més petitque el barceloní, però envellit i ca-òtic, com moltes infraestructuresdel país. Volen reformar-lo i reubi-car les instal·lacions militars quehi ha. El port de Barcelona inten-ta vendre’ls el seu know-how de ca-ra a la reforma i confia que siguiuna via perquè empreses catalanesd’obra pública i infraestructures lapuguin executar.

■ Dos anys de presó per llançar trespastissos a la presidenta navarresa

L’Audiència Nacional va condemnar ahir a dos anysde presó tres dels quatre acusats d’haver llançattres pastissos a la presidenta de Navarra, YolandaBarcina, durant una reunió el 2011 del ple de laComunitat de Treball dels Pirineus. Al quart acusatse’l condemna a un any perquè no va llançar cappastís. A tots els imposa, a més, una multa de 900euros. La sentència considera que “va existir unaacció violenta corporal en què la víctima va sercolpejada fins a tres vegades amb pastissos”.

enbreu

El subinspector dels Mossos d’Esquadra JordiArasa, subcap de l’Àrea Regional de RecursosOperatius de Barcelona, va quedar ahir absolt enel judici de faltes per haver colpejat el diputat dela CUP David Fernàndez durant el desallotjamentdel moviment 15-M de la plaça de Catalunya el 27de maig del 2011. El jutge considera provat quel’agent va colpejar Fernàndez però no que utilitzésuna força “desproporcionada” ni que les ferides deFernàndez fossin conseqüència dels cops rebuts.

■ Absolt el mosso que va colpejar eldirigent de la CUP David Fernàndez

La Fiscalia Anticorrupció va anunciar ahir quepresentarà un recurs contra la sentència del’Audiència Provincial de Castelló contral’expresident de la Diputació Carlos Fabra (PP). Elministeri fiscal exigeix que passi 13 anys a lapresó, però la condemna només n’hi imposa 4, jaque l’absol dels delictes de tràfic d’influències i desuborn. A Mariano Rajoy li van preguntar per lasentència, però va respondre amb una evasiva:“Respecto i acato el que diguin els tribunals”.

■ El fiscal recorre la sentència contraCarlos Fabra perquè és massa tova

ARA

ACN

AFP

20 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 arainternacional

Anàlisi

NICOLA PADOVANEMPRESARI ITALIÀ

Una paraula molt bonicatreta del dret italià haprotagonitzat els titu-lars dels últims mesos:decadenza (pèrdua

d’un dret). Una paraula que ens haperseguit a tots nosaltres quan, ado-lescents enamorats, llegíem els po-etes decadents, Verlaine, Rimbaud,Baudelaire. O quan escoltàvem TheVelvet Underground. Res no hauriapogut descriure millor aquest acte

REVÉS AL CAVALIERE

Berlusconies queda sense

immunitatparlamentària

Però lluny d’acceptar el seu final,tal com ahir certificaven la majoriade mitjans italians, Berlusconi vaprometre als seus seguidors conti-nuar lluitant. “Nosaltres no ens re-tirarem a cap convent”, va puntua-litzar fent una clara al·lusió al papaemèrit Benet XVI. “[Al Senat] brin-den perquè han portat el seu enemicfins a l’escamot d’execució, el queesperaven des de fa 20 anys –va dirdavant dels seguidors aplegats da-vant de la seva residència a Roma–.Però no crec que amb això haginguanyat definitivament el partit dela democràcia i la llibertat”.

Apartat en política, fort al carrerLa decisió del Senat arriba en unmoment de debilitat extrema per alCavaliere, no només perquè la salutli comença a fallar –fa poc el seumetge personal el va haver de socór-rer durant un míting–, sinó perquèper primera vegada ha vist com esfragmentava el centredreta que haabanderat des del 1994. L’únic po-der polític que li quedava al seu par-tit, el Poble de la Llibertat, recon-vertit fa dues setmanes en ForçaItàlia, era fer caure la dèbil coalicióde govern d’Enrico Letta. Però ara a

Berlusconi, que dilluns va anunci-ar la retirada de la coalició, no li que-da ni això. La traïció del seu delfí po-lític, Angelino Alfano, que ha fundatel Nou Centredreta amb tots els mi-nistres conservadors i un bon nom-bre de diputats, deixa la formaciódel magnat desplaçada.

Arraconats, les amenaces i lesdots dramàtiques s’han convertit enl’única arma dels seus coreligiona-ris. “L’únic que voleu és eliminarSilvio Berlusconi!”, cridava ahir lasenadora de Força Itàlia ManuelaRepetti, que s’havia vestit de “dol”

El Senat italià expulsal’ex primer ministre condemnat

per a l’acalorat debat al Senat. No vaservir de res. En nou votacions, unamitjana de 194 del total de 321 sena-dors van decidir que s’apliqués lallei Severino al Cavaliere, que vapreferir deixar buit el seu escó i en-voltar-se del clam dels seus segui-dors a les portes de casa seva a Ro-ma. Són el seu últim suport.

Amb cartells en què es llegia“Som l’exèrcit de Silvio” i “Som da-vant d’un cop d’estat”, una multitudde persones –20.000 segons l’orga-nització– van seguir el discurs del’ex primer ministre. “Em preocupa

InhabilitacióEl Cavaliereno potpresentar-sea les eleccionsels pròxims6 anys

Una oportunitat per a la transiciódel personatge Berlusconi. Un acteque s’ha anat consumint anys i anyscom en una pel·li en blanc i negre deFellini, inexorablement, fins a lacúspide d’ahir, quan, a les 17.43 h, elSenat expulsava el Cavaliere.

Ens trobem ara amb un Parla-ment ferit, i els dos principals pro-tagonistes de la política, MatteoRenzi, alcalde de Florència, del Par-tit Demòcrata, i Beppe Grillo, líderdel Moviment 5 Estrelles, fora de lainstitució. Amb Berlusconi expul-sat, seran tres. No és estrany que el73,2% dels italians considerin quehan perdut la confiança en les insti-tucions públiques. Es tracta ara detornar a construir una opinió públi-ca desconcertada i avorrida i d’aju-dar-la amb opcions de vot concre-tes, d’esquerra o de dreta, perquè notots el que votaven Berlusconi ana-

ven amb prostitutes menors, no totseren evasors fiscals. I no tots elsd’esquerra eren comunistes obses-sionats per matar-lo políticamenti nacionalitzar les seves empreses.Els que han votat Berlusconi se-gueixen existint (podrien guanyarunes eleccions ara mateix), de lamateixa manera que els que l’hanodiat durant anys, i tots ells esperenlíders capaços que els ajudin a supe-rar una situació difícil.

Pot ser, doncs, que la seva trau-màtica sortida de la política acti-va sigui un bé per a tota la societat,que es pot alliberar, en una espèciede catarsi, d’aquest pes. No, ambBerlusconi no hi hauria possibili-tat d’una mena de transició. Elsitalians, repassem la història, sem-pre han necessitat destruir els seuslíders per girar full.e

L’ex primer ministre italià Silvio Berlusconiocupant el seu escó al Senat el març passat. A.LINGRIA/ AFP

El Senat italià ha segellat l’enèsimepitafi polític de Silvio Berlusconi.La cambra va decidir ahir expulsar-lo per frau fiscal. El magnat perd ai-xí la immunitat, però als seus 77anys promet seguir lluitant.

MARIONA FERRER I FORNELLS

BARCELONA. Itàlia va escenificarahir una altra mort política de SilvioBerlusconi. Després de vint anysmovent els fils del país des de la pri-mera línia de la política, el Senat vadecidir, amb una majoria clara, ex-pulsar el Cavaliere per la seva con-demna en ferm a quatre anys de pre-só per frau fiscal. El que va ser pri-mer ministre d’Itàlia fins a tres ve-gades es veu relegat així de totaparticipació política. L’aplicació dela llei Severino –paradoxalmentaprovada amb els vots a favor de laseva formació durant el govern deMario Monti– l’inhabilita durantels pròxims sis anys, li retira la im-munitat parlamentària i l’obliga ai-xí a complir almenys un any de ser-veis socials per la condemna pel casMediaset, a més d’haver de fer fronta la resta de processos pendents da-vant de la justícia.

ESCAC A FORÇA ITÀLIAEls senadors del centredreta

italià discutint ahir després dela votació. ANDREAS SOLARO / AFP


internacional

i el vull com a líder persempre, fins que el Se-

nyor se l’emporti. Ésl’únic capaç de li-derar el partit”,explicava Anto-netta Spadara,una cardiòloga.

Malgrat ser “undia amarg, un dia

de dol” per a la de-mocràcia –així ho va

definir l’ex primer mi-nistre–, els seus seguidors

compartien ahir que Berlusconino és davant del seu final, sinó queencara hi ha la possibilitat que el fè-nix reneixi de les cendres. “Esperoque segueixi sent el líder del partit”,deia Salvatore Astuccio, un napoli-tà de 43 anys.

Un enèsim adéu?Molts van apostar el novembre del2011 que al cap de poc Berlusconi noseria res més que un cadàver polític.Era la primera estocada. La pressiódels mercats sobre la prima de riscitaliana va forçar-ne la dimissió coma primer ministre, però tot i haverpromès retirar-se, aquest febrer estornava a convertir en una figura in-dispensable en la formació del go-vern Letta.

Ara l’últim comodí del Cavaliereés que revisin o revoquin la seva pe-na, o bé un indult presidencial pocprobable. Amb tot, ahir el Movi-ment 5 Estrelles celebrava la deci-sió: “El Senat ha expulsat Berlusco-ni. Un menys. Ara hem de desallot-jar la resta de la cambra”, tuitejavaBeppe Grillo.e

La Gran Coalició de Merkel iels socialdemòcrates surt cara

Després de cinc setmanes de nego-ciacions i una reunió de 17 hores lacancellera Angela Merkel i els soci-aldemòcrates signen la Gran Coa-lició alemanya. Totes les parts hanhagut de fer concessions.

per a grans tasques”, va destacar lacancellera. La CDU, la CSU i l’SPDhan arribat a un acord per reeditarla Gran Coalició que ja hi va haveren el primer mandat de Merkel(2005-2009) no sense haverd’afrontar dificilíssimes negociaci-ons. La cancellera alemanya va ad-metre ahir que en molts àmbitss’han hagut de superar postures di-vergents entre la unió de conserva-dors i els socialdemòcrates.

Si bé alguns mitjans alemanysvan raonar que Merkel podia sentir-se guanyadora en la llarga negocia-ció, d’altres valoraven el significatde la firma socialdemòcrata del pac-te. Al capdavall un empat entre du-es fraccions tan diferents fa la vidamés fàcil al govern, però la conces-sió de desitjos a una banda i a l’al-tra resulta més cara del que en prin-cipi preveien les arques alemanyesi això ho hauran de pagar les pròxi-mes generacions.

Èxits de l’SPD: salarimínim i doble nacionalitatL’SPD pot presumir que ha aconse-guit sortir-se’n amb les seves exi-gències d’implementar un salari mí-nim interprofessional a partir del2015 que serà de 8,50 euros per ho-ra, així com de limitar a 18 mesos laprecarietat dels treballs temporals.També s’ha vist complagut en la pe-tició de jubilació a partir dels 63anys després de 45 anys cotitzats.Sobre l’equiparació dels matrimo-nis homosexuals el nou text de laCoalició va més enllà del que moltsa la CDU/CSU voldrien.

I encara han esgarrapat a últimahora una altra reivindicació com lade la doble nacionalitat: a partird’ara els nens nascuts a Alemanyade pares estrangers ja no hauran dedecidir-se per un passaport sinó quepodran obtenir-ne dos. “Hem tren-cat aquí un tabú. Els col·legues de laCDU/CSU han tingut molt valor”,va elogiar ahir Gabriel.

La línia de Merkeli EuropaA canvi els socialdemòcrates hanhagut d’empassar-se un gripauen no haver aconseguit apujarimpostos. Durant les negociaci-ons, Merkel sabia què podia con-cedir i què no volia: taxes imposi-tives més altes i nous endeuta-ments estatals. A més de mante-nir a ratlla el dèficit, el pacteconserva la promesa electoral dela CDU de millorar les pensionsde les mares.

En el nou contracte de govern,amb tot, es deixen de respondreqüestions polítiques centrals comla forma en què el nou executiupensa liderar Europa. L’SPD, quehavia defensat els eurobons encampanya electoral, va cedir a lalínia de la CDU el primer dia denegociacions. La recepta de Mer-kel serà la mateixa: a Europas’hauran de combinar les refor-mes estructurals per augmentarla competitivitat amb una rigoro-sa i sostinguda consolidació pres-supostària que eviti que la UE si-gui una “unió del deute”.

Els màxims de la CSU:peatges i ajuda familiarLa CSU, al seu torn, va destacar laimportància que el seu projectede peatge per a conductors es-trangers s’implementi ja el 2014.També es manté en el contractede govern una subvenció familiarque l’SPD volia treure perquè in-terpretava que frenava el retornde les mares al mercat laboral.

L’acord governamental pre-sentat ahir a Berlín apunta la re-forma de les lleis de promoció deles energies renovables i fa apor-tacions sobre totes les àrees mi-nisterials. Tot i que no s’oficialit-zen els noms dels ministres sesap que sis seran de l’SPD, cincmés el de cancelleria per a la CDUi tres per a la CSU.e

ISAAC LLUCHMUNIC

Mai abans havia durat tant el procésde negociació per construir un go-vern a la República Alemanya, pe-rò per fi la Unió Democratacristia-na (CDU) d’Angela Merkel, els seussocis socialcristians bavaresos(CSU) i els socialdemòcrates del’SPD van arribar a un acord, gaire-bé a les cinc de la matinada, perconstituir una Gran Coalició per alspròxims quatre anys. Les bases delnou govern es recullen en un docu-ment de 185 pàgines que presentacom a principals acords un salarimínim interprofessional per a tot elpaís, un paquet de jubilació, l’accésa la doble nacionalitat o la imple-mentació d’un controvertit peatgeper a conductors estrangers.

Sobre política europea en el“contracte de govern” no es remar-ca res de nou –Berlín continuaràamb la mateixa línia– i tampoc hi hanotícia encara sobre els noms delsnous ministres, perquè no es vol in-crementar el recel de les bases so-cialdemòcrates (475.000 militants)que han de votar a començamentsde desembre si accepten, de facto, elpacte governamental assolit ahir.

Els líders socialdemòcrates esmostraven convençuts d’obtenir elsuport dels seus. “Segur que aconse-guirem la majoria de vots entre elsnostres membres, perquè aquestpacte fa millor la vida de les perso-nes”, va afanyar-se a avaluar el pre-sident de l’SPD, Sigmar Gabriel,mentre Merkel ocultava qualsevolmostra d’inquietud: “Jo estic bentranquil·la i m’ocupo de la meva fei-na. Aquesta és una Gran Coalició

L’acord preveu un salari mínim i millores en les pensions

La cancellera alemanya, Angela Merkel, signa el contracte de la Gran Coalició amb el líder delssocialdemòcrates, Sigmar Gabriel (esquerra) i el president de la CSU, Horst Seehofer. SEAN GALLUP / GETTY IMAGES

Els casos pendentsdavant la justícia

Cites als tribunals

Cas UnipolTambé va ser condemnat a un anyde presó per la publicació il·lícitad’escoltes telefòniques al diari IlGiornale, propietat del seu germàPaolo, el 2005. La condemna tam-bé està en procés d’apel·lació.

Cas RubyAl juny Berlusconi va ser condem-nat a 7 anys de presó per havermantingut relacions sexuals ambuna menor i per abús de poder. Lasentència està pendent del recurspresentat per la defensa.

Cas De GregorioBerlusconi està imputat per pre-sumptament haver subornat el2006 el senador Sergio de Grego-rio amb 3 milions amb l’objectiu defer caure el govern de Prodi. Lapròxima audiència serà al febrer.

Cas Di PietroVa ser imputat per difamar l’exfis-cal Antonio di Pietro, líder d’Itàliadels Valors, en campanya. El Cons-titucional va dictaminar que no te-nia immunitat durant aquest perí-ode i el cas s’ha de tornar a jutjar.

ALEMANYA

3r aniversari“L’ARA em connecta, des

de la distància de lacapital britànica, amb la

llengua, el país i lacultura que enyoro”

ESTER POU (LONDRES)

22internacional


La premsa unionistaes burla de SalmondA Escòcia la notícia era una i ahirtots els diaris coincidien a posar elprimer ministre escocès, Alex Sal-mond, i el seu llibre blanc en por-tada. Els diaris que simpatit-zen amb els unionistesapel·laven al discurs de la pori es burlaven del líder escocès.Dialy Record, que dóna suporta la campanya Better To-gether, ressaltava a la portadaque Salmond s’oblidava de par-lar d’“A quin preu” podria im-plementar el “llibre blanc”.Scottish Daily Mail recorria aldiscurs de la por i qualificava de“desastre segur” el model d’es-tat presentat per Salmond. Amés, dibuixava el líder escocèsvestit de Braveheart i el titllava de“Gran simulador”.

The Sun, amb el seu singularestil, es distanciava de tots i fe-ia una portada de cine en quèparodiava la pel·lícula Retornal futur i Salmond apareixia re-tratat com a Michael Fox. Al’interior carregava les tintescontra l’independentisme. Alcostat independentista Scots-man titulava: “El futur d’Escò-cia? El govern presenta el seu plaper mostrar com funcionariauna Escòcia independent”.

Però aliens a les crítiques, els in-dependentistes van viure ahir unajornada de ressaca després de la pre-sentació del seu argumentari di-marts a Glasgow, i el primer minis-tre escocès, Alex Salmond, el va de-fensar en una agitada sessió al Parla-ment d’Edimburg. Salmond vareptar els unionistes a presentar laseva alternativa a la independència iva assegurar que si en el referèndumdel 2014 guanyava l’opció de que-dar-se com ara, Escòcia afrontarà les“retallades més severes de la histò-ria”. “La política consisteix a triar i latria de l’any que ve serà entre unanova societat o el futur de Better To-gether que molts escocesos veuenque no existeix”, va sentenciar Sal-mond al Parlament escocès.

L’oposició va criticar que el plaindependentista de convertir l’edu-cació infantil en universal a la novaEscòcia es podria fer efectiu ara ma-

teix, sense esperar a constituirun estat, ja que Edimburg té

competències plenes enaquesta qüestió. I van quali-ficar d’irreal el calendari pernegociar amb Brussel·lesl’accés a la UE del nou estat,ja que primer s’haurà de tan-

car la negociació amb Lon-dres i després obrir les conver-

ses amb els socis europeus que,segons l’exemple dels últims paï-

sos que han firmat el tractat d’adhe-sió europeu, han durat, de mitjana,vuit anys.e

ART D’AVANTGUARDA PER A UN MACROPROJECTE INDUSTRIALEls Kelpies (cavalls nascuts de l’aigua, provinents de la mitologia celta) que l’artista Andy Scott va construir a Falkirk,

al nord d’Escòcia, són les estàtues equines més grans del món. Amb trenta metres d’alçada i 300 tones cadascun,l’obra s’alça sobre una zona industrial que ocuparà 350 hectàrees. JEFF J. MITCHELL / GETTY IMAGES

REFERÈNDUM 2014

La guerra de xifres esclata a EscòciaEls unionistes qüestionen la viabilitat econòmica i la pertinença a la UE d’un estat independent

Reportatge

MARC VIDALENVIAT ESPECIAL A EDIMBURG

Els unionistes van decla-rar ahir oficialment laguerra dels números enla campanya pel referèn-dum sobre la indepen-

dència d’Escòcia. L’endemà de lapresentació de l’argumentari ofici-al del govern escocès per constitu-ir un nou estat, la plataforma BetterTogheter –que aplega els partidarisde mantenir l’actual statu quo– vacriticar amb duresa el document,que van qualificar d’incomplet i in-exacte. I va atacar dos dels flancsmés dèbils d’una futura Escòcia in-dependent: la viabilitat econòmicai la pertinença a la UE.

Alistair Darling, exministre deFinances del Regne Unit i cara visi-ble d’aquesta plataforma unionista,va convocar la premsa a Edimburgper lamentar que els números inclo-sos en el llibre blanc del govern es-cocès “no s’aguantin ni deu minutsdesprés de llegir-los”. “De les 670pàgines del document, els naciona-listes només han dedicat una pàgi-na a la viabilitat econòmica del nouestat i amb les xifres més optimistesque tenien”, va reclamar.

Segons la campanya del no, la fu-tura Escòcia independent no seràviable, ja que la seva principal fontde riquesa –el petroli i el gas del mardel Nord– s’acabarà esgotant. “L’úl-tima setmana el preu del petroli hafluctuat 10 dòlars i la perspectiva delque pot passar en el futur, només calmirar els reptes que planteja elfracking, ningú la sap. No es pot tre-ballar només amb l’escenari més fa-vorable”, va lamentar Darling.

L’altre front de batalla dels unio-nistes és la pertinença a la UE. El lli-bre blanc proposa una ràpida nego-ciació amb Brussel·les –d’un màximde 18 mesos– i que, de facto, Escòciano surti de la Unió Europea sinó quepassi d’estar-hi en el marc del RegneUnit a estar-hi com a estat indepen-dent després d’un procediment sim-plificat de revisió dels tractats.

El veto europeuAlistair Darling va recórrer a laseva experiència per recor-dar: “Qualsevol dels païsoseuropeus pot vetar l’entra-da d’Escòcia a la UE, i ales-hores què? Jo mateix m’heassegut molts anys amb elsmeus col·legues europeus i,creguin-me, mai se sap coms’acaba una negociació”.“Qualsevol podria posar pro-blemes a l’entrada d’Escòcia, en-cara que només sigui per les quotespesqueres!”, va advertir aquestexministre del govern britànic.

RecursosEls unionistesneguen queel nou estatsigui viableperquè elpetroli s’acaba

UELa campanyadel no diu quequalsevol paíspot vetarl’entradad’Escòcia

3r aniversari“Volia un diari obert

al món, independent, dequalitat, interactiu, quese superi cada dia: ja el

tinc. I cada dia és millor”FRV (CADAQUÉS)

23internacional


CIMERA DE L’ASSOCIACIÓ ORIENTAL

Transnístria renega del’aposta moldava per la UE

la Unió Duanera russa i es fa el des-pistat quan es tracta d’imaginar-secom exportarien en una àrea de lliu-re comerç amb la UE. En aquestcontext, els productes de Transnís-tria serien menys competitius, si nos’avenen a les condicions: “No en-tenc què aportaria; no veig la visiófilantròpica de Brussel·les. Rússiaés el nostre principal soci. Preferiml’statu quo”.

Mentre condueix el seu cotxeamb matrícula transnistriana, An-drei Smollenski s’enorgulleixd’unes carreteres que estan més benasfaltades que a Moldàvia. “¿Les pa-gueu vosaltres?”, li pregunto. “Sí.Bé, de fet, les paga Rússia”, responsomrient. “La majoria som d’origenrus –diu convençut–; és normal queens subvencionin”. Arribem al nos-tre destí: una típica casa amb orna-ments de fusta, on recollim un aus-tríac estudiant de rus que ha triatTransnístria per aprendre la llen-gua, tant per viure l’autèntic esperitsoviètic com per estalviar-se el visatrus. Aquest és l’únic tipus de turis-me que arriba en aquesta regió de2,3 milions d’habitants, on sembla

que el temps de la Guerra Fredacontinuï congelat.

“Cada cop que he de travessar lafrontera per visitar la meva germa-na és un maldecap, una limitació deldret de moure’m lliurement pel meupaís”, sospira Olga Sivac, bibliotecà-ria a Chisinau. Ella i la seva germanavan néixer a la República SocialistaSoviètica de Moldàvia. L’una es vamudar a Chisinau; l’altra al territo-ri que, a partir de la declaració unila-teral d’independència el 1990 i des-prés de l’entrada dels tancs russosper resoldre la Guerra de Transnís-

tria el 1992, es va convertir en la Re-pública Moldava de Transnístria.L’Olga té passaport moldau, la sevagermana transnistrià. Militars rus-sos flanquegen la frontera internadel que oficialment segueix sent unmateix país, Moldàvia.

Els salaris amb prou feines vari-en a Tiraspol, la capital de Transnís-tria, i a Chisinau, la capital de Mol-dàvia, però l’Olga, a l’hivern, paga eldoble que la seva germana per un pissimilar. La diferència: el gas per acalefacció i aigua calenta. “A l’hi-vern he de pagar 142 euros, però elmeu sou es manté en 113. El governde Transnístria rep directament elgas de Rússia. Les canonades tra-vessen el territori, però són els mol-daus els que paguen la factura. Ésuna de les moltes trampes diàriesdel conflicte: Chisinau no pot dema-nar comptes a Tiraspol perquèn’implicaria el reconeixement.

El mateix passa amb les reformesque Moldàvia està fent per liberalit-zar el règim de visats amb la UE: estroba amb el dilema de com regis-trar els ciutadans de Transnístria icom reforçar les fronteres entreTransnístria i Ucraïna. “Rússiamanté un estat militar policial, comaquell que paga propina; a més, éson es registren els beneficis més ele-vats en tràfic de drogues i armes”,denuncia Alexander Seidl, que tre-balla a Chisinau com a intermedia-ri per atreure emigrants que vul-guin muntar empreses a Moldàviai Transnístria, on el preu del gasatreu la majoria de companyies.e

Una dona passaen bicicletadavant una deles estàtues deLenin queadornenTransnístria.G. TERÉS

L’últim soviet d’Europa vol continuarsota la protecció de Moscou

GEMMA TERÉS ARILLATIRASPOL

Un Lenin de més de dosmetres s’alça a la plaçadel Soviet Central de lacapital de Transístria.El temps sembla con-

gelat a l’autoproclamat estat –no re-conegut per cap altre país–, que fun-ciona com un protectorat de Mos-cou des de la declaració unilaterald’independència el 1990.

El responsable d’Economia iPressupost del govern, Oleg Valer-vic, es lamenta de la falta d’un sis-tema bancari, de la impossibilitatd’anar a l’estranger amb un vehiclematriculat a Transnístria sense per-mís previ i de la complexitat demantenir una xarxa telefònica. “Nopodem tenir caixers per treure ru-bles transnistrianes”, diu. Davant lacimera que comença avui a Lituà-nia, on es preveu que Moldàvia sig-ni un principi d’acord d’associacióamb Brussel·les, el polític prefereix

Reportatge

24economia


ENERGIA

Repsol acceptala compensació

pactada per YPFEl consell d’administració de la petroliera veu de bon ulll’acord però vol que es negociïn garanties de pagament

El consell d’administració de Rep-sol va donar llum verda a l’acordamb el govern argentí per YPF, pe-rò va demanar a l’empresa quecontinuï negociant-ne “la lletrapetita” per millorar les condicions.

XAVIER ALEGRET

BARCELONA. El consell d’adminis-tració de Repsol va decidir ahir a latarda donar un vot de confiança al’acord d’indemnització amb el go-vern argentí per l’expropiaciód’YPF, però vol que es continuï ne-gociant. Així, veu de bon ull els ter-mes generals de l’acord però creuque s’ha de treballar en la “lletra pe-tita” per aconseguir les millors con-dicions possibles, amb garanties decobrament. En concret, el consell vaacceptar la indemnització pactadapel 51% d’YPF –5.000 milions de dò-lars, uns 3.700 milions d’euros–,malgrat que després de l’expropia-ció, l’abril del 2012, va valorar els ac-tius en més del doble, 10.500 milionsde dòlars. Ahir, no obstant, va accep-tar els 5.000 milions, que es pagari-en en deute argentí, però el que esvol assegurar la petroliera és que co-brarà aquests bons i que després elspodrà convertir en líquid, és a dirque els podrà vendre als mercats.

“El consell d’administració haanalitzat el principi d’acord i el va-lora positivament”, va comunicarahir al vespre Repsol a la Comissió

Nacional del Mercat de Valors(CNMV). A continuació, però, posa-va en relleu la seva voluntat de “des-envolupar el principi d’acord”, per ala qual cosa “ha decidit iniciar avi-at converses entre els seus equips iels del govern argentí amb la finali-tat de buscar una solució justa, efi-caç i ràpida”. Tanmateix, Repsol ad-met que el procés és “complex” i perassegurar-se que es porta a termeamb les “garanties adients”, el con-sell va acordar contractar un bancd’inversió “de prestigi internacio-nal per donar suport a l’equip deRepsol i facilitar una conducció pro-fessional del procés”.

La companyia espanyola és cons-cient que ha d’anar amb peus deplom a l’hora de negociar la lletrapetita de l’acord. “Hi ha molta fei-na de negociació a partir d’ara”, vanadmetre fonts pròximes a la petro-liera, que van explicar que “l’acordes tancarà en les properes setmaneso mesos”. El que s’ha de negociar noés simple: des dels tipus de bons finsals interessos i les condicions devenda. Però la clau de les negocia-cions seran les garanties de paga-ment que ofereixi el govern de Cris-tina Fernández de Kirchner. Comque es tracta de deute públic, quecotitza als mercats, l’executiu ar-gentí considera que això ja és prougarantia. Però el que vol Repsol sóngaranties que podrà convertir eldeute en diners sense perdre valor.

El ministre espanyol d’Indús-tria, José Manuel Soria, que ha par-ticipat activament en les negocia-

cions per evitar un conflicte diplo-màtic amb l’Argentina, va coincidiramb Repsol que encara s’ha de con-tinuar treballant. “Tot el que siguitreure obstacles perquè hi hagi unacord és bo”, va dir, i va afegir que“a partir d’aquí, l’Argentina i Rep-sol han d’arribar a un acord perquèes materialitzi”.

Una delegació de directius deRepsol sense el president, AntoniBrufau, però amb Isidre Fainé, pre-sident de CaixaBank i vicepresi-dent de Repsol; Emilio Lozoya, di-rector general de Pemex –accionis-ta de la petroliera–, i el ministre So-ria va tancar dilluns a Buenos Airesl’acord amb el govern argentí, re-presentat pel ministre d’Economia,Axel Kicillof. Repsol va aconseguirel seu objectiu de no cobrar amb ac-tius a l’Argentina, que podrien es-tar sobrevalorats i obligarien a ferreinversions.

Fractura en el consellEl fet que Brufau, que des de l’ex-propiació d’YPF havia protagonit-zat un dur enfrontament amb DeKirchner, no viatgés havia causatdubtes sobre el seu paper en la ne-gociació. Aquests dubtes, però, esvan esvair amb el seu vot favorableal principi d’acord, així com amb elvot de Fainé: el president de Caixa-Bank no va assistir al consell d’ahir

perquè està de viatge però elseu vot, que ja es pensa-

va que seria favorable–ja que va partici-

par directamenten la negociació al’Argentina–, elva delegar enBrufau.

El que sí que vaevidenciar el con-

sell d’administra-ció és la ruptura en-

tre Brufau i el terceraccionista de la compa-

nyia, Pemex. A més de l’acord, elconsell de la petroliera espanyola vaaprovar donar “ple suport a l’estra-tègia i a la gestió de tot l’equip de di-recció”, però el conseller de Pemexva votar-hi en contra. La companyiamexicana va justificar el seu vot ne-gatiu en el fet que la gestió de Rep-sol “no ha ofert els resultats desitja-bles per a la companyia i els seus ac-cionistes”. Fa una setmana, el direc-tor general de Pemex va insinuarque Brufau hauria de dimitir.e

BRUFAU ABRAÇA L’ACORDHi havia dubtes sobre el paper en l’acord d’Antoni Brufau, president de Repsol, ja queno va participar en la reunió de dilluns a l’Argentina. Ahir, però, no només hi va votara favor, sinó que Isidre Fainé, artífex de l’acord, li va delegar el seu vot. ELVIRA URQUIJO / EFE

Malvendre els mobles

És un acord bo per a l’Argentina, boper a Espanya i acceptable per a LaCaixa i Pemex, accionistes de refe-

rència de Repsol. El primer feia temps quemanifestava urgència per cobrar –tot iuna rebaixa– i el segon tenia molta pressaper ampliar els seus negocis tant a l’Ar-gentina com a Espanya. Però el pacteaprovat ahir és força injust per als interes-sos de la petroliera espanyola, accionistesal marge. L’Argentina tenia molta pressaper l’acord perquè Cristina Fernández deKirchner perd suport electoral a gran ve-

locitat i perquè necessita imperiosamenttrobar inversors internacionals per explo-tar Vaca Muerta, el gran jaciment de cruque va descobrir Repsol el 2011 i que aras’esvaeix definitivament.

Antoni Brufau, president executiu deRepsol i enemic de De Kirchner, ha quedatfrancament tocat després de l’acord, ja queell preferia esgotar la via legal.Ahir tots els consellers menysPemex van donar suport a laseva gestió, però el seu futurara està en l’aire.

IGNASI PUJOLCAP D’ECONOMIA

EL BITLLET

EnfrontamentPemex, tercer accionista dela companyia, vota en contrade la gestió d’Antoni Brufau

L’acord atraurà inversióestrangera a l’ArgentinaSi Repsol busca l’acord per tancarun procés de litigis que s’albiravallarg, l’Argentina el necessita pergenerar confiança a l’exterior, decara a trobar inversors que s’atre-veixin a entrar-hi. El president dela Comissió Nacional de Valors(CNV) argentina, Alejandro Vano-li, va admetre que l’acord “facilita-rà que l’Argentina pugui arribar aacords de caràcter internacionalque permetin accedir a condicionsde finançament que reforçaran lacapacitat del seu sector extern imillorar la inversió”. “Concilial’interès sobirà amb el tancamentd’un litigi”, va concloure.

3r aniversari“No només és un mitjà

de comunicació. L’ARA ésun mitjà de demà. Sapavançar-se a la resta.

Enhorabona”IMAGINE1978 (SARAGOSSA)

25economia


FINANÇAMENT

Rajoy compensarà per la taxa bancària

El president espanyol es va com-prometre ahir a cedir l’impost de di-pòsits a les comunitats el 2014 i ru-miar una compensació per a Cata-lunya per no haver pogut recaptarla taxa que va implantar a la banca.

la polèmica ja està resolta, però noacaba d’especificar com, tot i quedes d’ahir ja hi ha el compromís po-lític d’arreglar-ho. Rajoy va donar laseva paraula quan l’interpel·lava elportaveu de CiU al Congrés, JosepAntoni Duran i Lleida. El cap del’executiu del PP es va limitar a as-segurar que estudiaria la possibili-tat de compensar Catalunya per lafalta d’ingressos arran de la decisiódel ministeri d’Hisenda, com li re-clamava Duran. El que sí que vaconfirmar és que cediria l’impost ales comunitats el 2014.

El titular d’Hisenda, CristóbalMontoro, havia explicat dilluns ma-teix que encara dubtava si traspas-sar o no el tribut de dipòsits banca-ris a les comunitats. L’única cosaque tenia clara és que la taxa ha deser baixa i s’ha d’aplicar de manerasimilar a totes les comunitats.

Rajoy, després de mesos sensefer cap gest cap a Catalunya, va te-nir petits detalls amb el líder deCiU a Madrid. En la seva inter-pel·lació, Duran li va demanar quecondonés el deute dels hospitals

sense ànim de lucre concertatsde Catalunya. A Rajoy se li vaacabar el temps reglamentariquan estava a punt d’anunciarque el PP del Senat defensaràuna esmena als pressupostos pera l’any que ve per resoldre eldeute acumulat d’aquests cen-tres hospitalaris.

OcupacióEl punt polèmic de la sessió decontrol d’ahir va tenir lloc quanRajoy va assegurar que aquestany “no s’ha destruït ocupació,malgrat estar en una situació derecessió”. El líder del PSOE, Al-fredo Pérez Rubalcaba, li va en-fosquir l’evolució dels sous a Es-panya citant l’aplicació d’una “lleide l’embut” en la qual els pobresguanyen menys i els rics més. Ra-joy li va deixar anar que, des delseu punt de vista, val més tenir unincrement menor dels sous ambuna inflació més baixa que el quepassava amb les “polítiques fra-cassades” del PSOE, que van por-tar Espanya a la crisi.e

M. EUGÈNIA QUETGLAS

MADRID. Catalunya podria rebreaquest any una injecció de liquiditatsi l’Estat l’acaba compensant per nohaver pogut aplicar la taxa sobre elsdipòsits bancaris. De moment, ahirva aconseguir el compromís políticde Mariano Rajoy d’estudiar-ho. Elpresident espanyol va confirmar, enseu parlamentària, que el 2014 cedi-rà l’impost a les comunitats i queaquest any podria compensar elsgoverns de Catalunya i Astúries perno haver pogut recaptar cap cèntimper aquesta via després de l’opera-ció ministerial que deixava l’impostsense validesa.

L’origen de la disputa per aquestimpost entre la Moncloa i la Gene-ralitat es remunta al 18 de desembredel 2012, quan el conseller d’Econo-mia, Andreu Mas-Colell, va crearuna taxa sobre els dipòsits bancarisal 0,5%. Anteriorment ja havien op-tat per aquesta via recaptadora trescomunitats, però fins que no ho vafer la Generalitat l’Estat no va posarfil a l’agulla. Ho va fer amb determi-nació: només nou dies després vaaprovar un impost a escala estatalgravat al 0% que bloquejava les ta-xes autonòmiques, tot i que ja va es-tablir una compensació per a tres deles cinc comunitats que havienaprovat l’impost abans de l’1 de de-sembre. Concretament, Andalusia,Extremadura i les Canàries.

Catalunya i Astúries van haver decedir davant el nou impost estatal,però no volien renunciar a la com-pensació, que la Generalitat situavaen els 500 milions d’euros, el que te-nia calculat recaptar amb la taxa del0,5% sobre els dipòsits bancaris. Ladisputa va acabar davant el Tribu-nal Constitucional (TC), que primerva decretar la suspensió cautelar deltribut català i després, al maig, va ai-xecar la suspensió i va autoritzar elGovern a recaptar el tribut fins queno hi hagi una sentència definitiva.

Des d’aquest dilluns l’executiudel PP juga a deixar entreveure que

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va crear una taxa sobre els dipòsitsbancaris del 0,5% a finals de l’any passat, però l’Estat la va neutralitzar. BALLESTEROS / EFE

El president espanyol es compromet a cedir l’impost l’any que ve

ALIMENTACIÓ

La plantilla dePanrico decideixavui si continua

amb la vaga

ELENA FREIXA

BARCELONA. Els treballadors dePanrico a Santa Perpètua de Mogo-da faran aquesta tarda una nova as-semblea en què podrien decidir sidesconvoquen la vaga indefinidaque fa més d’un mes que dura. Fontsde CCOO van explicar a l’ARA que elconflicte no acabarà sinó que, com amolt, es buscaran altres vies de pro-testa pels acomiadaments (745 a totl’Estat i 200 a Catalunya) i la rebai-xa salarial que Panrico va pactar di-marts amb la majoria dels represen-tants sindicals.

CCOO no reconeix el pacte i ja haadvertit que l’impugnarà, però elsseus serveis jurídics estudien la le-galitat o no de mantenir la plantaaturada quan hi ha un document aMadrid signat per 9 dels 13 repre-sentants de la mesa negociadora anivell estatal. Amb la reforma labo-ral –i el nou reglament de negocia-ció d’aquest tipus de conflictescol·lectius– no hi ha sentències quepuguin crear jurisprudència o do-nar pistes dels escenaris que podenproduir-se en el futur.

Els treballadors de Santa Perpè-tua, amb la informació que els faci-litin els serveis jurídics dels sindi-cats, tindran l’última paraula decom continuen les mobilitzacions.Consideren que Panrico els castigaconcentrant les retallades a la fàbri-ca, on s’esperen més de 150 acomia-daments d’una plantilla que formen350 persones.e

Treballadors de Panrico davantde la fàbrica. FRANCESC MELCION

La xifraCatalunyareclama al’Estat els 500milions queha deixatde recaptar

CondonacióEls PGE 2014solucionaranel deute delshospitalsconcertatsde Catalunya

26economia


enbreuLA BORSA

Íbex-35Sessió de dimecres, 27 de novembre del 2013

9.808,40 f+0,97%

Els que pugen mésCAIXABANK 2,53 3,731ENAGÁS 1,96 19,265ARCELORMITTAL 1,95 12,540

EUROS% VAR.

Els que baixen més

% VAR.

ENDESA 0,70 21,895INDRA 0,40 11,205

EUROS% VAR.

PUNTS

■ La ‘troica’ farà l’última avaluació aEspanya a partir del 2 de desembre

Els inspectors de la troica, que formen la ComissióEuropea, el Banc Central Europeu (BCE) i el FonsMonetari Internacional (FMI), faran l’última visita aMadrid el dia 2 de desembre per avaluar la situaciódel sistema financer. Serà abans de tancardefinitivament el programa de rescat bancari, i lesprimeres conclusions es publicaran el dia 16.

■ La justícia de Nova York aprovacrear l’aerolínia més gran del món

El jutjat de Nova York, que supervisa el procés desuspensió de pagaments d’American Airlines, vaaprovar ahir la fusió del grup amb US Airways,cosa que suposarà la creació de l’aerolínia mésgran del món. La justícia va ratificar la decisió delgovern dels EUA d’aixecar fa dues setmanes el seuveto a la integració a canvi de concessions.

■ Pastor es mofa de les demandesde gestió individual del Prat

La ministra de Foment,Ana Pastor, va rebutjarahir la gestió individualde l’aeroport del Prat quedefensava el Govern. “Lacosa era simpàtica: etquedes amb el deute iexternalitzes la gestió”,va dir Pastor a ladiputada d’ERC alCongrés Teresa Jordà.

■ La consultora PwC crearà 700 llocsde treball a Espanya l’any que ve

La consultora Pricewaterhouse Coopers (PwC) vaanunciar ahir que entre aquest últim trimestre il’any que ve ampliarà la plantilla a Espanya en 700persones. D’aquestes noves incorporacions, uns425 empleats seran persones acabades dellicenciar i 275 professionals amb experiència.

EFE

CONSUM

Les vendes del comerç recauendesprés d’una mínima remuntada

Els comerços catalans van tornar avendre menys a l’octubre, desprésque al setembre es trenqués la ten-dència negativa. El Banc d’Espa-nya creu que hi ha una “tendènciaa la millora de l’activitat”.

matriculacions de cotxes particu-lars. El Banc d’Espanya va conclou-re en l’informe que al quart trimes-tre continua “la tendència a la mi-llora de l’activitat econòmica”, des-prés del creixement del 0,1% deltercer trimestre, que va suposar lasortida de la recessió de l’economiaespanyola.

Millor comportament a les BalearsEn canvi, tant el País Valencià comles Balears sí que van ser capaces demantenir dades positives de l’evolu-ció de les vendes minoristes. Enconcret, al País Valencià van créixerun 0,7% i a les Balears un 8,1%, co-sa que consolida l’important creixe-ment assolit al setembre a les Illes:van pujar un 10%.e

DANI SÁNCHEZ UGARTBARCELONA. La pujada de les ven-des del comerç minorista del setem-bre va quedar en un miratge. Tot ique va ser molt celebrada aleshorespel govern espanyol com un nousímptoma de la recuperació, la fac-turació dels botiguers va tornar acaure a l’octubre, segons les dadespublicades ahir per l’Institut Naci-onal d’Estadística (INE). En con-cret, les vendes del sector van cau-re un 1,6% a Catalunya a l’octubre,després de la remuntada de l’1,9%experimentada al setembre, unapujada que va trencar un any de cai-gudes de les vendes.

Les dades de l’octubre reforcen latesi que la pujada del setembre vaser deguda a l’efecte de l’IVA, comvan assegurar aleshores els boti-guers, tot i que el secretari de Co-merç del govern espanyol, JaimeGarcía-Legaz, va qualificar les xifresdel “primer senyal que la recupera-ció arriba a l’economia real”. En elcas espanyol, la pujada del setembreva trencar una tendència negativade tres anys, que a l’octubre ha tor-nat també al terreny negatiu, ambuna davallada de les vendes del0,6%, si es descompta la inflació.

Tot i així, el Banc d’Espanya vaindicar ahir en el seu butlletí econò-mic del novembre que els indica-dors de consum privat van “prolon-gar” a l’octubre el dinamisme deltercer trimestre. El supervisor ban-cari no es referia directament a lesvendes minoristes, sinó a altres in-dicadors de consum intern, com les

Els botiguers ja van atribuir la pujada de les vendes del setembre al’efecte estadístic de la pujada de l’IVA de l’any passat. MANOLO GARCÍA

Els botiguers catalans facturen a l’octubre un 1,6% menys

Les pensions mínimes pujarandos euros el 2014 i les màximes sis

ARA

BARCELONA. El govern espanyolmanté intacta la proposta d’apujarles pensions un 0,25% l’any que ve,segons consta al reial decret que es-tà en fase de consultes i s’aprovaràels pròxims dies. El text, publicatahir per l’agència Europa Press,preveu increments que van des delsdos euros en els casos de les míni-mes de jubilació, que se situaran enels 780,9 euros, fins als més de siseuros que s’incrementarà la pensiómàxima de jubilació, que quedaràen els 2.554,49 euros.

Les pensions mínimes d’invali-desa s’incrementaran entre dos itres euros segons si el beneficiari té

cònjuge a càrrec o no, igual que lespensions de viudetat.

La pujada que es farà serà, doncs,mínima, i no progressiva segons laquantitat que perceben els pensio-nistes. El 2013 el govern espanyolha aplicat una pujada de l’1% en lespensions –la mateixa que el 2012–,però l’increment va ser superior, del2%, en les pensions més baixes.

Les bases màximes de cotitzaciópujaran més que la pensió màxima,un 5%, fins als 3.597 euros, segonsrecullen els pressupostos generalsde l’Estat. Aquest any l’executiu java augmentar un 5% aquestes bases,cosa que permetrà a la Seguretat So-cial uns ingressos addicionals d’uns600 milions d’euro.e

SEGURETAT SOCIAL

Les pensions pujaran poc el 2014,segons la proposta d’apujar-lesun 0,25%. RUTH MARIGOT

Eroski estudia reduirel nombre d’empresesEl grup de distribució Eroski, im-mers en un procés de renegociaciódel deute de 2.500 milions, estudiafer una reordenació societària perreduir el nombre d’empreses queintegren el grup, que actualmentsón 36, segons va informar ahir lacompanyia a la CNMV. L’empresabusca “una estructura societàriamés àgil i competitiva”, segons vanexplicar fonts de la companyia aEuropa Press. Les mateixes fontsvan tornar a negar que Eroski vul-gui vendre Caprabo o els súpers aMadrid o altres mercats.

27societat


Les preguntes

1. ¿El Papa téun discursanticapitalista?2. Com aconseguiràconstruir unaEsglésia per

als pobres?

J. SERRA / L. BONILLAM. ORTEGA / D. SÁNCHEZ UGART

BARCELONA

El document de la prime-ra exhortació apostòlicadel Papa no ha generatindiferència. És relle-vant la seva crida per re-

formar el papat i tornar a l’essènciade l’Església, però també la reflexiósobre la tirania del sistema econò-mic. “Hem de dir no a una economiad’exclusió i de desigualtat. Aquestaeconomia mata”, va afirmar Fran-cesc. El pontífex, que va subratllarque als mercats hi impera “l’especu-lació financera, una corrupció rami-ficada i una evasió fiscal egoista”, vaqualificar el sistema econòmicd’“injust en la seva arrel” perquè hipredomina “la llei del més fort”. Lesseves reflexions han provocat reac-cions en el món eclesiàstic, polític,social i financer.

Arcadi OliveresECONOMISTA I PRESIDENT DE JUSTÍCIA I PAU“Els poders que envolten el Papasón perillosos i nefastos”1. “Si ens fixem en la doctrina so-cial de l’Església, que es remunta amolts anys enrere, des de sempres’ha produït una crítica severa al ca-pitalisme ferotge. Només cal recu-perar les encícliques de caràcter so-cial. Amb les ressenyes que he llegitsobre el document fet públic di-marts pel papa Francesc, aquestacrítica encara és més severa”.2. “Al marge de la cúpula de l’Es-glésia catòlica hi ha els fidels. Lacúria ha estat un obstacle fins araper aconseguir aquesta Esglésiaper als pobres que demana Fran-cesc. Tinc la sensació que els po-ders fàctics pressionen per fer casomís al Papa. I a la cúria, tan con-servadora, també li posen traves.La feina que planteja Francesc ésmolt complicada. Per aconseguir-

Reportatgeho, hauria d’intentar fugir d’aquestspoders que l’envolten, que són peri-llosos i nefastos”.

Antoni AbadPRESIDENT DE LA PATRONAL CECOT“Per al teixit empresarial,Francesc podria ser un aliat”1. “Quan el papa Francesc diu «noa l’economia de l’exclusió i a l’es-peculació financera» em sugge-reix que intentarà trencar ambles oligarquies, les elits extracti-ves, els cercles de confiança, es-pecialment en països poc demo-cràtics. Vivim en una societat de-sitjosa d’equitat, eficiència i me-ritocràcia, que es defensa d’aquestesoligarquies per immobilistes i per-què miren per elles i no per l’in-terès general. Per al gruix delteixit empresarial, que sommitjana i petita empresa, iper a tot el sector empre-sarial amb responsabilitatsocial, el papa Francescpodria ser un aliat”.2. “M’agradaria inter-pretar el full de ruta delseu pontificat com unsímptoma global dela cultura del canvi.Això és una bona no-tícia perquè la culturadel canvi, com la del’esforç, és necessària iinherent a qualsevol em-presa, tot i que aixequi reticèn-cies en molts àmbits. Ja ho he ditmés d’una vegada, però ho torno adir: res no és més permanent que elcanvi”.

David FernàndezDIPUTAT DE LA CUP“El Papa ha de començar per casaseva, per la riquesa de l’Església”1. “És evident que el Papa té undiscurs diferent i, en el poc tempsque fa que el sentim parlar, s’haposicionat molt sovint a favor deles majories empobrides, i això,per si sol, ja és una novetat. No sé,per això, si el discurs es pot titllard’anticapitalista, no ho és nítida-ment, però sí que és cert que con-necta amb una tradició de base del’Església molt perseguida, ambsímbols com Casaldàliga i Leonar-do Boff. El seu discurs és innova-dor, contrari a moltes coses, peròl’Església encara té molta feinaportes endins”.2. “L’Església catòlica té molt po-der econòmic i hauria d’aplicar lesSagrades Escriptures. Té elementscom el Banc del Vaticà i, nomésmirant a l’Estat, és propietàriade nombrosos edificis que po-dria socialitzar. El que ha de ferel Papa és començar per casaseva, que miri la riquesa del’Església i la posi al servei deles majories socials. Podriacomençar, per exemple, perdemanar a la ConferènciaEpiscopal Espanyola quepagui l’IBI i deixi de ser unaprivilegiada fiscal”.

Josep TorrensPORTAVEU D’ESGLÉSIA PLURAL“Bona part del seu discursva dirigit a la mateixa Església”1. “El discurs expressat per Fran-cesc és el discurs de l’Evangeli i enbona part de la doctrina social del’Església, però expressat amb pa-raules contundents i entenedores.El Papa posa de manifest que elsdiners, les estructures, el temple,la religió, només prenen sentitquan estan al servei de les perso-nes i de manera especial al serveidels més necessitats i febles. El Pa-pa fa una denúncia clara de qualse-vol sistema polític i econòmic queno compleixi aquesta missió, siguiquin sigui. El bé comú no pot que-dar segrestat per l’interès particu-lar i la sobirania dels pobles no potestar segrestada pel poder econò-mic i financer, ni per qualsevol al-tra. L’exhortació del Papa és unacrida a desvetllar les consciènciesi assenyala que la direcció que estàprenent la nostra societat ens por-ta cap al desastre”.2. “Fent que l’Església sigui pobra,que posi tot el que té, material i es-piritual, al servei dels que ho ne-cessiten. Canviar els costumsmundans que arrossega. Deixantd’anunciar-se ella mateixa peranunciar Jesús, retornant la digni-tat i l’autoestima als que l’han per-dut o els hi han pres, convertint-seen la veu dels que no compten.Francesc té molta feina i segura-ment la lluita principal l’hauràd’afrontar en el si mateix de l’Es-glésia. Per aquest motiu, bona partde la seva exhortació va dirigida ala mateixa Església, a denunciarels hàbits de poder que arrossegade segles i que l’han allunyat de Je-sús i de les persones”.

Xavier MorlansCAPELLÀ I PROFESSOR DE LA FACULTAT DETEOLOGIA DE CATALUNYA“Cada catòlic ha de fer una opciópreferencial pels pobres”1. “Francesc és fidel a la doctrinasocial de l’Església, que han sostin-gut totes els papes del segle XX i

XXI: el capitalismellibertari que no

accepta ni capcontrol de

l’estat ni capresponsabi-litat socialés antihu-mà i anti-cristià”.2. “Cada ca-

tòlic ha de feruna opció pre-

ferencial pels po-bres en la seva men-

talitat, com a actituds i acci-ons. I les estructures institu-cionals de la cúria de Roma ide totes les Esglésies dioce-sanes han de proposar-secom a objectiu principall’anunci de l’Evangeli i el

servei als pobres”.e

RELIGIÓ

El Papa i els pecats del capitalismeLes paraules de Francesc sobre la “tirania” de l’economia sacsegen el món eclesiàstic i financer

Gest de transparènciaal Banc del VaticàAquest any, per primer cop, l’Ins-titut per a les Obres de Religió(IOR), conegut com a Banc del Va-ticà, ha presentat el seu balançanual. Un pas que s’inclou en lacomplicada operació de transpa-rència –a l’estiu, sense anar méslluny, es va detenir un prelat delVaticà per haver intentat fer en-trar 20 milions d’euros de Suïssaa Itàlia– que impulsa Francesc.Per tancar el 2012, va declararuns beneficis nets de 86,6 mili-ons, dels quals 54,7 s’han destinatal pressupost de la Santa Seu.Fins ara la banca vaticana no pu-blicava els comptes i s’havia in-clòs a la llista negra de les institu-cions financeres.

3r aniversari“Aposto per un canvi

radical: tenir un estatcatalà, refer el model

social, disposar d’un diarique sigui útil”

NAR6 (SANT QUIRZE)

28 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ara

Mirades1.088 diaris després

Fotografia: Ferran Forné

Avui celebrem que fa 3 anys que el primer diari ARA va arribar als qui-oscos. Un dia abans, el 27 de novembre del 2010, la redacció va donarel tret de sortida d’una carrera de fons que no ha baixat el ritme i d’uncompromís ferm amb els lectors que es renova cada dia.

ara.cat28-11-2013

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

30societat


EDUCACIÓ

Després de tres cursos sense incre-mentar la plantilla de docents, En-senyament va anunciar ahir unaugment de 1.000 professors per alsetembre del 2014. L’oposició hoconsidera insuficient.

A més de l’augment de la plantilla,el pressupost també preveu un incre-ment del 7% de les beques de men-jador escolar i de transport. En totals’hi destinaran 108 milions d’euros,tot i que la disponibilitat final arriba-rà als 126,1 euros. Les últimes dadesque va donar Ensenyament és que fi-nançaria en 34 milions d’euros lesbeques menjador per al curs 2013-2014 i que si amb aquesta partida noes cobria tota la demanda se’n desti-naria una d’extraordinària, de la qualno s’ha fet pública la quantitat. Laconsellera també va anunciar un nou

sistema de finançament perconstruir escoles que per-

metrà estalviar recur-sos i que consistirà a

pagar les obres amesura que es fani no avançar els di-ners com es feiafins ara. L’oposi-ció va titllar “d’in-

suficient” l’incre-ment de professors,

tenint en compte quel’augment de l’alumnat

cada curs és molt més ele-vat i va demanar més diners i una

“partida oberta” per poder fer fronta les beques menjador. Alhora va re-treure a Rigau que es deixi de bandal’educació de 0 a 3 anys i el tanca-ment d’escoles.

Tal com va avançar l’ARA, la di-putada d’ERC Anna Simó –partitque donarà suport als pressupostosde CiU– va reconèixer que en elscomptes del 2014 no s’ha destinatcap partida econòmica a les escolesde música municipals. “La partidaper al 2014 és zero”, va dir.e

ELISABET ESCRICHE

BARCELONA. La consellera d’Ense-nyament, Irene Rigau, va anunciarahir que s’incrementarà en 1.000professors la plantilla de docentsdel sistema educatiu català per alcurs 2014-2015. La plantilla passa-rà dels 64.073 professors ac-tuals als 65.073. Tot il’increment, la xifraqueda lluny dels67.054 mestres delcurs 2010-2011.“Hem arribat al lí-mit de la redistri-bució de les horeslectives”, va reco-nèixer ahir la con-sellera durant lapresentació delspressupostos d’ense-nyament per al 2014. Lapartida que tindrà el departa-ment és de 4.147,4 milions d’euros,un 0,2% més que la pròrroga delscomptes del 2013 però un 22%menys respecte al 2010. La majoriadel pressupost, un 83%, anirà a pa-rar a la despesa de personal. Rigauva insistir diverses vegades que elpressupost “no és el que es mereixCatalunya” per culpa del contexteconòmic i va deixar clar que el queha prioritzat el seu departament és“garantir el dret a l’educació” i“l’èxit escolar”.

La plantilla per a aquest curs està formada per 64.073 docents entre infantil, primària,secundària i altres ensenyaments, com la formació per a adults. CÈLIA ATSET

Rigau anuncia 1.000professors més peral curs 2014-2015

Ensenyament fa créixer la plantilla desprésde tres anys i l’oposició ho titlla d’insuficient

HABITATGE

La PAH de Girona resistirà a Salt tot i les crítiques d’altres plataformesParra creu que és una opció

“plausible i necessària perquè el su-port mutu ha estat una eina que elsha facilitat la vida diària”. De les 15famílies que han passat pel bloc deSalt, 14 ja han presentat a la Genera-litat un recurs per poder accedir aun habitatge de lloguer social.D’aquestes sol·licituds, cinc ja hanestat aprovades i els pisos estan adisposició de les famílies.

La imatge del bloc ahir tenia poca veure amb la de fa un mes i mig,quan unes 800 persones van con-centrar-s’hi per plantar cara davantun eventual desnonament. Ahir no-més eren unes 80 les persones ques’hi van aplegar i era evident que laPAH Girona ha perdut suport. Di-marts, la resta de PAH de Catalunya

JORDI CARRERAS

SALT. Després que el Tribunal Eu-ropeu dels Drets Humans (TEDH)aixequés la mesura cautelar que im-pedia el desallotjament del bloc deSalt i que el jutjat número 3 de Giro-na decidís que des d’ahir aquestamesura es pot executar en qualsevolmoment, l’ombra del desallotja-ment torna a planar sobre l’edifici.Per això la PAH va demanar ahirmés temps per continuar negociantperquè tots els veïns puguin tenirun “reallotjament col·lectiu”. “Noactuem per caprici, sinó seguint elsdesitjos dels habitants de l’edifici”,va apuntar Sebas Parra, portaveuahir de la PAH Girona, en lloc de laportaveu habitual, Marta Afuera.

van fer públic un comunicat en elqual mostraven el seu “profund des-acord” amb la PAH Girona, que els“impedeix treballar de manera co-ordinada”. En el comunicat apunta-ven que, “després del precedent fi-xat pel TEDH, les plataformes nopoden exigir reallotjaments per ales més de 700 persones que habi-ten en blocs de la campanya i des-prés rebutjar-los” quan les adminis-tracions els ofereixen. I acusaven laPAH de Girona “d’optar per una es-tratègia de resistència al bloc deSalt, rebutjant de facto la possibili-tat d’un reallotjament per part delGovern”. També criticaven el fet de“rebutjar unilateralment qualsevoldecisió col·lectiva, com ha fet siste-màticament la PAH Girona”.e

La roda de premsa de la PAH de Girona ahir a lesportes del bloc ocupat de Salt. DAVID BORRAT

ReclamacióL’oposicióreivindicamés dinersper a lesbequesmenjador

DefensaRigau diu ques’incrementenun 7% elsajuts per atransporti dinars

El Congrés aprova avui definitivament la Lomce

La reforma educativa del governRajoy ja no té marxa enrere. Avuiel Congrés aprovarà definitiva-ment la coneguda com a llei Wert.La cambra baixa ratificarà les mo-dificacions fetes pel PP al Senat i lallei de la millora de la qualitat edu-cativa (Lomce) quedarà enllestidaper entrar en vigor el curs 2014-2015, amb l’amenaça de ser dero-gada el dia que el PP deixi de gover-nar. “És una llei que neix morta”,repetiran avui els diferents porta-veus en matèria educativa.

La Lomce serà la primera refor-ma educativa de la democràcia ques’aprova únicament amb els votsdel partit que sustenta el govern.Amb ironia, des de l’oposició, esdiu sovint que el ministre d’Educa-ció, José Ignacio Wert, ha aconse-guit posar a tothom d’acord, ja que

la llei no agrada a cap dels actorsimplicats en el món educatiu.

L’origen dels problemes el situ-en en la falta de diàleg. Bona partdel sector educatiu i dels partits del’oposició consideren que la lleiWert aposta per un sistema retrò-grad, amb una estructura avalua-dora massa selectiva, amb un pesexcessiu de la religió i que afavo-reix el sector privat. A més, des deCatalunya es veu la Lomce com uninstrument per acabar amb el sis-tema d’immersió lingüística i unatac directe a la llengua pròpia.

Wert aconseguirà avui aprovarla seva llei, però haurà de veurecom es vota la seva reprovació. Elsvots del PP el salvaran, però hau-rà de veure com la resta de forma-cions suspenen la seva tasca com aministre d’Educació.

3r aniversari“El dia que l’ARA siguiel més venut voldrà dirque aquest país és més

avançat, més culte, méscivilitzat i més lliure”JOAN BENET (BARCELONA)

31societat


Benestar detalla la retalladaencoberta de l’any 2013

sarà de 54 a 15 milions. El tercerprograma més perjudicat, el de lalluita contra la pobresa, perdrà 13milions: passarà de 190 a 177.

Malgrat que no s’havien donat aconèixer fins ahir, Munté no va de-dicar ni un minut a comentaraquests ajustos. Va recordar quel’objectiu de dèficit fixat per l’Estati les retallades estatals en progra-mes socials limiten el marge de laGeneralitat, i va passar a exposar elpressupost del 2014 comparant-lonomés amb el del 2013. La conselle-ra va destacar que la despesa totaldel departament només baixa un0,2% respecte del 2013, i que pro-grames com el de suport a la famí-lia fins i tot creixen respecte al 2013.

Els diputats de l’oposició, però,van insistir a comparar el pressu-post del 2014 amb l’anterior ques’havia presentat, del 2012. Eva Gra-nados, del PSC, va subratllar que ladependència pateix un gran retro-cés en pressupost i, com va publicarl’ARA, en beneficiaris de diversesprestacions. PP, ICV-EUiA, Ciuta-dans i la CUP també van ser moltdurs amb el Govern, i especialmentamb l’opacitat del pressupost pror-rogat del 2013. En canvi, PereBosch, d’ERC, va destacar l’esforçque es farà el 2014 en renda mínimad’inserció i beques menjador.e

POLÍTIQUES SOCIALS

La consellerade Benestar,Neus Munté,només vacomparar lesxifres del 2014amb el 2013. ACN

Documents del departament deBenestar revelen una retallada de152 milions en dependència aquestany 2013. Neus Munté subratllaque el pressupost del departamentes manté el 2014 com el del 2013.

AURI GARCIA MORERA

BARCELONA. La consellera de Ben-estar, Neus Munté, va presentarahir al Parlament el pressupost deldepartament per al 2014, que asse-gura que manté el nivell de despe-sa del pressupost prorrogat del 2013i, per tant, no pateix retallades addi-cionals. En la documentació per alsdiputats, però, el departament vadetallar per primer cop la retalladaque patirà en aquest pressupostprorrogat del 2013, que tota l’oposi-ció excepte ERC van denunciar comuna retallada encoberta, ja que nos’ha presentat mai.

Segons la documentació, la des-pesa total del departament passaràde 2.233 milions el 2012 a 1.982 mi-lions el 2013, una reducció de mésde l’11%. Per programes, el de de-pendència patirà l’ajustament méssever en termes absoluts, de 152 mi-lions: gairebé un 10% del total, quepassarà de 1.553 a 1.400 milions. Elprograma de suport a la família cau-rà 38 milions, més d’un 70%, i pas-

La tisorada en salutés l’equivalenta 4.000 sous

ARA

BARCELONA. El conseller de Salut,Boi Ruiz, va reconèixer ahir que lesretallades han afectat el poder ad-quisitiu dels professionals de la sa-nitat. En concret, s’ha estalviatl’equivalent a 4.000 sous menys entermes de despesa en l’àmbit sani-tari. No obstant, Ruiz va assegurarque encara que es “retalli” en sous,en costos farmacèutics i en inversió,això no significa que es “retalli” enatenció sanitària.“Hem afectat elpoder adquisitiu dels professionalsi és lògica la seva queixa”, però lesretallades no han “afectat les pres-tacions dels ciutadans”, va dir elconseller, que va assegurar que “capciutadà ha perdut cap prestació sa-nitària”. El conseller va fer aquestesdeclaracions ahir després de pre-sentar l’informe de resultats del’atenció primària –han baixat lesvisites al metge– i de l’àmbit de lasalut mental, en què s’ha registratun augment del 45% en l’atenció in-fantil i juvenil.

Boi Ruiz també va presentar ahirels pressupostos de salut, amb unaretallada del 5,3% i amb una despe-sa per habitant que ha caigut a ni-vells del 2005 i ha patit una reduc-ció del 15,5% des del 2010.e

SANITAT

Compromís d’Homssobre el percentatgeEl conseller de Presidència,Francesc Homs, va prometreahir que el Govern mantindràen els pròxims anys, quan tor-nin a augmentar els ingressos, elpercentatge del pressupost pera polítiques socials, que el 2014arribarà fins al 71%, en paral·lela la caiguda en termes absoluts.Ho va dir durant el IV Congrésdel Tercer Sector Social, com aresposta al clam de les entitats.

32societat


Barcelona vol fer dela festa de Cap d’Any

una icona mundial

celebracióturística

Pirotècnia i l’Ésser del Mil·leniAmb la projecció turística com a gran al·licient i la vo-luntat de donar-li caràcter familiar, Barcelona pre-para per rebre el 2014 una gran festa de Cap d’Any atocar de les Fonts de Montjuïc i amb el segell propide La Fura dels Baus, que per a aquesta ocasió re-cuperarà el seu Ésser del Mil·lenni, la gran estruc-tura metàl·lica que ja es va omplir de gent per rebrel’any 2000. L’objectiu que persegueix la ciutat ésque la festa s’erigeixi com una icona internacionali que es coli en els reculls d’imatges que fan les te-levisions d’arreu del món per veure com acomiadenl’any ciutats com Nova York, Londres o París. A par-tir d’ara, Barcelona també entrarà en aquestes llis-tes i l’objectiu és que ho faci amb un format de fes-ta que vol ser innovador, amb elements com l’Ésserdel Mil·lenni, que prendrà vida gràcies als Castellersde Sants.

La festa l’organitza Turisme de Barcelona amb elsuport de l’Ajuntament, Fira de Barcelona, la Cam-bra de Comerç, el Gremi d’Hotels, Focus i Movistar.Les campanades, per exemple, com va avançar el di-rector artístic de La Fura dels Baus, Carles Padris-sa, s’emmarcaran en un espectacle pirotècnic i esprojectaran cap al públic des de molt lluny. Merca-barna repartirà les bosses de raïm. I, finalment, l’És-ser del Mil·lenni –que fa 15 metres d’alt i actualmentes troba fix a Gavà– aixecarà els seus immensos bra-ços per donar la benvinguda al 2014.

Espectacle de menys d’una horaL’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va voler reite-rar ahir durant la presentació de la festa que no estracta de cap “revetlla”, sinó d’una celebració pun-tual que durarà menys d’una hora –de les 23.30 finsa les 00.15– i durant la qual no es vendrà alcohol.De fet, Trias va insistir en la voluntat de donar unto “ciutadà i familiar a la celebració”. L’accés a la zo-na estarà controlat perquè ningú no hi entri ambgots o ampolles de vidre. El pressupost de la festa ésde 400.000 euros i els seus organitzadors confienque bona part els assumeixin patrocinadors privats.L’Ajuntament s’ocuparà de seguretat i neteja. Els or-ganitzadors van declinar ahir fer una previsió dequanta gent s’espera que s’aplegui al voltant de lesFonts de Montjuïc per rebre el 2014.

MARIA ORTEGA ❊BARCELONA

Simulació de com serà la festa de Cap d’Any a Bar-celona, amb l’Ésser del Mil·lenni. AJUNTAMENT DE BARCELONA

POLICIAL

Barça i Espanyol hauran de pagarals Mossos en els partits d’alt risc

En un partit de futbol consideratd’alt risc els Mossos d’Esquadrahan d’enviar a vegades el dobled’agents que en un de normal. In-terior ha creat una taxa per cobrarals clubs aquesta despesa extra.

hauria de pagar uns35.000 euros pel dis-

positiu extra d’un clàs-sic i que al cap de l’any In-

terior es podria estalviar uns200.000 euros. El Barça i l’Espanyoles van sorprendre ahir amb l’anuncide la taxa, ja que el Govern no els ha-via avisat. Els blaugranes no es vanvoler pronunciar, mentre que elsblanc-i-blaus van dir que acataran lamesura amb resignació.

Sense nova promoció de mossosEl pressupost d’Interior per al 2014(de 1.110 milions d’euros) augmen-ta un 0,6% en relació als prorrogatsdel 2013, però baixa un 4,6% en re-lació al 2012. La conselleria preveuafrontar el copagament de les armi-

lles antibales lleugeres i l’adquisicióde nous instruments per retirar lespilotes de goma, tot i que Espadalerno va aclarir ahir quina inversió s’hareservat per a aquesta partida niquines seran les armes escollides.Tampoc hi haurà noves promocionsde mossos ni de bombers aquestany. De fet, el 87,3% de la tresore-ria d’Interior va destinat a pagar lesnòmines dels funcionaris –el 80%a mossos i el 14% a bombers de laGeneralitat–. Sí que es canviaran untotal de 863 vehicles policials i 95camions per lluitar contra el foc.

Segons Espadaler, el pressupostpermet mantenir el nivell de despe-sa per al 2014 i “no posar en perillel nucli essencial de serveis que ga-ranteix el departament”.e

A. SOLÉ / L. DÍAZ-ROIGBARCELONA. La conselleria d’Inte-rior ha creat una taxa nova per co-brar el sobrecost que suposa el dis-positiu especial dels Mossos d’Es-quadra cada cop que hi ha un esde-veniment esportiu considerat d’altrisc. Aquesta taxa en general nomésafectarà el futbol, i en concret elBarça. L’any passat hi va haver noupartits d’alt risc, tots de futbol i totsal Camp Nou. En els últims anysl’Espanyol només ha tingutun partit d’aquesta tipo-logia al seu estadi, elderbi amb el Barça,però l’any passat nitan sols aquestpartit ho va ser.Les últimes tem-porades l’Espa-nyol no ven entra-des als aficionatsdel Barça en els der-bis, i la conflictivitatpotencial ha baixat.

En els partits normals,un dispositiu habitual dels Mos-sos al Camp Nou consta d’uns 95agents, però en un clàssic contra elMadrid, per exemple, poden arribara ser 250. Interior vol cobrar alsclubs –sempre al que juga a casa– elcost dels policies de més per aquesttipus de partits. La conselleria ha fi-xat que el preu de cada hora extra decada agent addicional és de 33,66 eu-ros. “Entenem que hem d’atendreels esdeveniments esportius, peròaquest sobreesforç dels partits d’altrisc no, i és això el que taxem”, expli-cava ahir el conseller Ramon Espa-daler. Interior calcula que el Barça

Al Camp Nou és on es disputen la gran majoria delspartits d’alt risc que hi ha Catalunya. ACN

Interior cobrarà una taxa per cada agent extra que hi destini

Un mosso va netejar la taca de sangquan ja intentaven reanimar Benítez

LAURA DÍAZ-ROIG

BARCELONA. El novè agent delsMossos d’Esquadra imputat per lamort de l’empresari del GaixampleJuan Andrés Benítez va reconèixerahir davant la jutge que quan va ne-tejar el bassal de sang el servei mè-dic estava intentant reanimar l’em-presari, que ja havia entrat en para-da cardiorespiratòria. En aquellmoment, però, semblava que s’esta-va començant a recuperar. Segons elmosso, va tirar la botella d’aigua so-bre la taca per motius “d’higiene”–seguint el protocol policial– i no vaconsiderar necessari fer-hi cap fo-tografia o agafar cap mostra per siacabava sent una prova judicial.

El mosso, que va declarar durantgairebé dues hores davant la titulardel jutjat d’instrucció 20 de Barce-lona, va ser el segon agent que va ne-tejar el bassal de sang que havia que-dat al carrer Aurora després de ladetenció de Benítez –l’altre mossotambé està imputat–. Tot i que no vapresenciar gaire estona la detenció,sí que va ser un dels agents que vantraslladar Benítez fins al cotxe poli-cial. Ahir va explicar que durant eltrasllat els policies van pensar queBenítez estava fingint un desmai–estava lligat de peus i mans– i vanaplicar “un punt de dolor” per fer-loreaccionar. En veure que no funcio-nava, van alertar el personal del Sis-tema d’Emergències Mèdiques

3r aniversari“Fins i tot quan no hi estic

d’acord em representa.Més que cap altre diari enels meus 51 anys de vida”

NEUS NOGUÉ SERRANO(BARCELONA)

(SEM), que ja eren allà. També vaconfirmar que una mossa va pujara un pis a parlar amb una veïna.

Finalment, la jutge no va dema-nar cap mesura cautelar per aaquest novè agent, però sí que vasol·licitar que s’identifiqui la mos-sa que va pujar al bloc per aclarir siva obligar la veïna a esborrar lesgravacions.

Denúncia a un sindicat policialCoincidint amb la declaració delmosso, deu entitats de gais, lesbia-nes i de lluita contra la sida van pre-sentar ahir una denúncia a la fisca-lia contra el Sindicat de Policies deCatalunya (SPC), que va insinuarque Juan Andrés Benítez era sero-positiu i que dos agents estaven re-bent un tractament amb antiretro-virals. La denúncia acusa el sindicatd’un delicte de revelació de secretsoficials.e

33societat


■ Detinguda la parella de l’home morta trets en un descampat del Perelló

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimarts la parellade l’home mort a trets el mateix dia en una finca delPerelló. Tot i la detenció, fonts del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya (TSJC) van aclarir ahir que eljutge que investiga el cas –que està sota secret desumari– espera els resultats de l’informe forensesobre l’autòpsia i, de moment, no es descarta caphipòtesi, com ara que es tracti d’un accident fortuït.

■ Neix el lobi de municipis de la C-17per defensar els seus interessos

Els alcaldes de 15 municipis per on passa la carreteraC-17 es van reunir ahir a Granollers per fer néixer unnou lobi. Per primer cop aquestes localitats s’hanposat d’acord per signar una declaració en quècritiquen la falta d’inversió en infraestructures, comen el cas de la línia R3 de Renfe.

enbreu

■ La despesa dels turistes a l’octubrea Catalunya augmenta un 20%

Catalunya va ingressar a l’octubre 1.248 milionsd’euros pel turisme, un 20% més que el mateix mesde l’any passat, segons l’Enquesta de DespesaTurística feta pública ahir. Els turistes es van deixarde mitjana 936 euros en les seves estades, un 8%més que fa un any. En el total de l’any, els ingressosturístics a Catalunya ja ascendeixen a 12.673 milionsd’euros, i destaca especialment el mercat francès.

ACN

CRISTINA CALDERER

METEOROLOGIA

De la calor d’estiu a la neu anivell de mar en només 20 dies

temperatures encara superaven els25 graus en molts indrets, amb mà-ximes de 28 a Reus i a Tortosa, i de27 a Girona. Semblava que anàvemencaminats cap a una tardor moltsuau, però un canvi en la circulacióatmosfèrica a partir del dia 14 no no-més ha fet arribar l’ambient de tar-dor, sinó que ens ha conduït fins aun hivern prematur. L’exercici decomparar les temperatures màxi-mes de fa 21 dies amb les d’ahir ensporta a diferències de més de 15graus en gairebé tots els casos ana-litzats. A Girona s’ha passat dels26,7 del dia 6 als 8,2 d’ahir, a Falsetde 22,5 a 8,7, a Lleida de 25,5 a 7,4,a Tarragona de 28,4 a 13, a Barcelo-na de 25,4 a 11,6 i a Olot de 24,5 a 9,3.

L’anàlisi no seria completa si ensquedéssim només amb les dades dedos dies concrets, i el cert és que lesmitjanes no deceben. L’observatoriFabra del Tibidabo va registrar la

primera quinzena de novembre unamitjana de 15,9 graus, la més alta detota la sèrie de 100 anys. Des del dia16 fins ahir la mitjana es queda encanvi en 8,6 graus, que curiosamenttampoc era tan baixa des del 1999.És a dir, veníem de molta calor, pe-rò tampoc és gaire normal el fredtan intens d’aquests últims dies. Elsalt entre una mitjana i l’altra és, per

tant, de més de 7 graus, una dife-rència elevada si tenim en comp-te que normalment entre lestemperatures de la primera i lasegona part de novembre hi hauna diferència de menys de 2graus. A l’observatori de l’Ebreels precedents i rècords es repe-teixen, tot i que en aquest cas elsalt entre la primera i la segonaquinzena de novembre arriba als8 graus, quatre vegades superioral que seria normal. Si les mitja-nes us maregen hi ha una altradada més clara, en aquest cas del’observatori de Falset de Meteo-cat: durant la primera quinzenade novembre l’estació del Prioratva registrar 9 dies amb més de 20graus, a partir de llavors en 7 di-es no s’ha passat ni dels 10, i encap s’han superat els 15 graus.

Més fred el cap de setmanaLes pròximes nits continuaransent molt fredes i només diven-dres al migdia l’ambient serà unamica més suau i agradable. Dis-sabte entrarà una nova massad’aire fred que reactivarà l’ambi-ent d’hivern i tornarà a fer nevaren cotes baixes.

En aquest cas, el front arriba-rà pel nord, i això farà que les ne-vades afectin sobretot el Pirineu,tot i que probablement tambécaldrà parlar de volves de neu fo-ra d’aquest àmbit. La tramunta-na tornarà a bufar amb ganes i totplegat farà que tanquem el mesde novembre plenament capbus-sats en l’hivern.e

La primera nevada testimonial a cotes baixes arriba abans d’hora

Les comarques de Girona, especialment municipis del Baix Empordà, van quedar ahir enfarinats. La neuva caure ahir a cotes molt baixes tot i que no va arribar a agafar. ACN

Anàlisi

MIQUEL BERNISMETEORÒLEG

La primera nevada a cotesbaixes ha arribat aquestany sense tancar encarael mes de novembre. Ahira la tarda un front que va

entrar quan teníem més aire fredinstal·lat va deixar algunes volves deneu en força comarques de Gironai en algunes de Barcelona. Enfarina-des testimonials en la majoria delscasos, però que van arribar gairebéfins a cota zero, especialment en di-ferents municipis del Baix Empor-dà. La neu va arribar a caure fins i tota l’habitual referència del Tibidabo,i molt probablement durant la nittambé se n’han vist alguns flocs encomarques prelitorals de Tarrago-na i a les Terres de l’Ebre. Protec-ció Civil ha activat en prealerta elpla Neucat tot i que durant la tardai vespre d’ahir la neu no va arribara agafar i per tant no es van registrarincidències.

La neu va ser ahir anècdota, pe-rò el fred va de debò. Quan arribal’hivern de cop solem dir que aquestany no hi ha hagut tardor, però elcert és que pocs precedents hi had’un salt tan mortal entre l’estiu il’estació freda com el d’aquest 2013.Entre els dies 6 i 7 de novembre les

DiferènciaA Girona s’ha passat de 26,7graus el 6 de novembre als 8,2graus que es van registrar ahir

34 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 ara

DIRECTORCARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNTIGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORSDAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ARTCRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPERROSA RODON

EDICIÓ DIGITALSÍLVIA BARROSO

POLÍTICA FERRAN CASASINTERNACIONAL MARC VIDAL,

CARME COLOMINAECONOMIA IGNASI PUJOL

SOCIETAT JOAN SERRACULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZESPORTS TONI PADILLAEMPRENEM ÀLEX FONT

DELEGACIÓ A MADRIDMARIA EUGÈNIA QUETGLAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LESLAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLAFOTOGRAFIA FRANCESC MELCION,

XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSAPERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENTFERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGATSALVADOR GARCIA RUIZ

EDITORANTONI BASSAS

DIRECTORA GENERALMARTA MARRON

DIRECTORS DE NEGOCIORIOL CANALS

(SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓI PROMOCIONS)

MARC ERRA(MÀRQUETING I E-COMMERCE)

DIRECTORA FINANCERAFOIX VALDÉ

DIRECTOR COMERCIALSERGI GERMÁN

DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓSERGI RUIZ

DIRECTOR DE TECNOLOGIAMARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 11908015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

TEXT LEGALEdicions de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diariARA, els suplements i qualsevol producte devenda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectorsque ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Uncop confirmat l’error, l’ARA publica la fed’errades en aquesta mateixa columna.Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a [email protected].

És impossiblefer periodisme senserelacionar-se amb altrespersones. La relació ambels éssers humans ésl’element imprescindiblede la nostra feina

Ryszard Kapuscinski

LA CITA

Formació i model de país

Catalunya viu un momenthistòric, tant per la cru-esa de la crisi econòmicai social com pel debatpolític sobre el seu futur

com a nació. En aquest context, calque reflexionem sobre quin modelde país volem construir, i cal alho-ra posar fil a l’agulla sense més di-lacions. En aquest article em vull re-ferir concretament al complex en-trellat entre model productiu, for-mació i sistema educatiu, mercat detreball, competitivitat i progrés so-cial. Proposo algunes reflexions ba-sades en evidències i en estudis in-ternacionals.

El Programa Internacional per al’Avaluació de les Competènciesdels Adults (PIAAC) de l’OCDE, pre-sentat fa pocs dies a casa nostra periniciativa de la Fundació Jaume Bo-fill, ha avaluat el rendiment en com-petències bàsiques (comprensió lec-tora i matemàtiques) de la poblaciód’entre 16 i 65 anys de 23 països. ElPIAAC assenyala que els països ambels millors resultats (Dinamarca,Finlàndia, Japó) combinen sistemeseducatius de qualitat amb formacióper als adults també extensa i dequalitat (tant per als ocupats comper als aturats); emfatitza també quehi ha països que combinen adequa-dament graus d’excel·lència educa-tiva i alhora d’equitat (Països Baixos,Austràlia). Finalment, constata unfet que ja coneixíem però que és crí-tic: la formació és clau per a l’ocupa-ció, i alhora els individus amb mi-llors competències gaudeixen demés bona salut i són ciutadans mésactius i compromesos. En el casd’Espanya (no tenim dades desagre-gades per a Catalunya), les dades sóndesencisadores: ocupem el darrerlloc del conjunt de països europeus ide la OCDE en competència mate-màtica, i som en la penúltima posi-ció en comprensió lectora. L’aspec-te positiu és que, juntament amb Co-rea del Sud, Espanya és qui ha expe-

rimentat un progrés educatiu mésgran en els darrers anys, fruit, comsabem, del marc històric del qual ve-níem i de l’extensió de l’educació enles últimes dècades. L’aspecte clara-ment negatiu que ens ha de fer refle-xionar és el desaprofitament, en elmercat de treball i a les empreses, deles capacitats i el talent. És a dir, dis-posem d’una alta proporció de tre-balladors sobrequalificats, delsquals no aprofitem el seu potencial;fins i tot els forcem a emigrar.

Tot plegat ens porta a una evidèn-cia que ha remarcat Miquel Puig enaquestes mateixes pàgines: la inca-pacitat persistent de l’economia es-panyola (i catalana) per crear llocs detreball de qualitat. El consens és am-pli: hem de sortir de la crisi i hem deconstruir un país millor transfor-mant el model productiu, fent-locompetitiu internacionalment i ambmés valor afegit. I, per fer-ho, és im-prescindible dissenyar i executar po-lítiques estretament interrelaciona-des entre formació, mercat de tre-ball, sistema productiu i polítiquesd’ocupació. Per la banda de la forma-

ció, tenim un problema en la quali-ficació intermèdia de la població:hem de reduir la població activa ambbaixos nivells de formació i duplicar,com a mínim, la de nivell intermedi(batxillerat o cicle de formació degrau mitjà) actuant decididamentcontra el fracàs i l’abandonament es-colar. Això passa clarament per unaaposta per la formació professional ila seva proximitat a les empresesmitjançant programes en alternan-ça o duals. Al mateix temps, hemd’incentivar una estructura produc-tiva que basi la seva competitivitaten el valor afegit i la innovació, i que,per tant, creï llocs de treball de qua-litat i no expulsi els treballadors mésqualificats i preparats, construint fi-nalment un cercle virtuós com fanles societats i economies més desen-volupades. Alhora, hem d’apostardecididament per polítiques d’ocu-pació modernes i ambicioses: no cre-arem més llocs de treball (ni de mésqualitat) reformant la legislació labo-ral, sinó apostant per la formació alllarg de la vida, el reciclatge professi-onal, l’orientació laboral i els serveisd’intermediació. Cal preparar els tre-balladors per actuar en una econo-mia de més valor afegit. Ho deia ambmolt d’encert Òscar Valiente a la pre-sentació dels resultats PIAAC a Bar-celona: cal replantejar de soca-rel lesinterrelacions entre formació i ocu-pació,apostant,compromoul’OCDE,per polítiques més coordinades en-tre formació, treball i promoció eco-nòmica. I aquest fet implica que lesdiferents àrees de govern (departa-ments de la Generalitat, municipis)i els agents empresarials i de forma-ció treballin estretament, amb pro-grames rigorosos i permanentmentavaluables.

Una darrera dada per a la refle-xió: la inversió en educació a Espa-nya se situa en el 4,7% del PIB (i bai-xant!), mentre que a Dinamarca jarepresenta el 7,8%. Quin model depaís volem?

JOSEP MARIA VILALTA

SECRETARI EXECUTIU DE L’ASSOCIACIÓCATALANA D’UNIVERSITATS PÚBLIQUES

Cal executar polítiquesmolt interrelacionades

entre formació, mercat detreball, sistema productiu

i polítiques d’ocupació

”“El futur de la UE

és a l’Est(LE MONDE)

Demà [avui per al lector] els dirigentsde la Unió Europea es reuniran ambels seus homòlegs de l’Europa orien-tal a la bella capital lituana de Vílnius,on se celebrarà la 3a cimera del par-tenariat oriental. Aquesta cimera deVílnius confirmarà la nostra volun-tat comuna de reunir el continenteuropeu en sentit ampli al voltant devalors i objectius comuns.

Elpartenariatorientaléselprinci-pal instrument de la UE per promou-re la cooperació política i la integra-ció econòmica amb els nostres veïnsde l’Europa oriental, els països par-ticipantssónArmènia,l’Azerbaidjan,Bielorússia, Geòrgia, Moldàvia iUcraïna. [...] La cimera de Vílnius se

Els grans debats de l’actualitaten mitjans d’aquí i del món

celebra en el desè aniversari de la po-lítica de veïnatge de la Unió i quatreanys després del llançament del par-tenariat oriental a Praga el 2009. [...]

La trobada hauria de portar unprogrés important per a Geòrgia iMoldàvia, països amb els quals fapoc que hem tancat les negociacionsi que haurien de poder rubricar elsacords. No hi ha cap dubte que esdedicarà molta atenció a Ucraïna,amb la qual hem tancat les negoci-acions i hem signat l’acord d’associ-ació, que preveu sobretot una zonade lliure canvi profund i complet.

La nostra oferta de signar aquestacord a Vílnius es manté. Això de-manarà de la banda del govern ucra-ïnès una voluntat política, una accióresoluta i progressos més tangiblesen les condicions fixades el desem-bre del 2012. Estem convençuts quela firma de l’acord aportaria a Ucra-ïna el millor suport possible en elcontext de la seva situació econòmi-ca i dels esforços reformistes i de

modernització que ha emprès perconstruir un futur pròsper i estableper a tots els ucraïnesos. [...]

Ningú demana que els nostressocis renunciïn a les seves relacionso acords de lliure comerç amb Rús-sia. El partenariat oriental està con-cebut com un projecte en què tot-hom hi guanya, sense exclusió. Alsnostres veïns de l’Europa oriental ia la regió en el seu conjunt els pro-posem una perspectiva estratègicatemptadora, així com els mitjansper arribar a concretar-la.

Però són els nostres socis els quehan de prendre una decisió sobira-na –sense pressions externes i no-més en l’interès dels seus ciutadans–i acceptar l’oferta de la UE, que supo-sa sobretot la indispensable adhesióa certs valors i normes. [...]

[27 de novembre]HERMAN VAN ROMPUY

PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEUJOSÉ MANUEL DURÃO BARROSO

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

DIÀLEG


debat

L’apoteosi del periodisme

Societat del coneixement?No encara. Accedim gratu-ïtament–ogairebé–aladei-xalleria indiscriminada demissatges i rumors, al ma-

gatzem de totes les cridòries i exa-bruptes. Només paguem les pròtesisilestarifesdeconnexió.Acanvid’unsreclamscomercialshiha,finsitot,quiensfadeguiaperentrelaferrallaiensassenyala tresors amagats fins fa benpoc inabastables. És una conquesta?Sí, i tant. Venim del desert informa-tiu i de l’esforç per assabentar-nosd’alguna cosa exterior a la nostra ex-periència directa –per contrastar-la iqualificar-la–. I hem arribat al labe-rintdelainformacióamuntegadaperpales mecàniques, a l’abundància designes i missatges efímers que enscolga. És una conquesta. Però resultaexigua i, en bona mesura, frustrant;perquè no ens garanteix aquella savi-esaintuïdaqueensrevelariamillorlarealitat que vivim. La informació éscondició necessària per al coneixe-ment, perònoés suficient. Elrepte ésestar ben informats i estar en condi-cions de fer un ús competent (culte)delainformaciódisponible.Elperio-disme és la feina especialitzada queens ho ha de permetre.

En l’arrencada de la modernitat, alperiodisme se li demanava cada vega-da més informació, més comprovada,més diversa, més ben presentada i enel mínim temps possible. Al periodis-me massiu –textual i audiovisual– lihem demanat actualitat, excepciona-litat, conflicte i espectacle. Ara, en lacomplexitat postmoderna global,l’exigència s’ha sofisticat. Necessitemi volem orientar-nos, comprendre,

destriar, tenir criteri pro-pi,disposard’instrumentsper transformar la infor-mació en coneixement.Per això la funció socialdel periodisme no nomésno ha perdut rellevància,sinó que n’ha guanyat. Ac-tuem pensant i pensemactuant perquè no paremde processar informació.Qui hi renuncia, perd; esdeshumanitza. Però, perno quedar enterrats en la banalitat il’aleatori, ens cal suport especialitzat.Ens cal assegurar la bona selecció iqualitat dels materials informatiusque processem. Una tasca que noméspodem encarregar a qui ens ofereixisolvència i confiança perquè, inevita-blement, acabarà condicionant laconstrucció de la nostra subjectivitat.

No assistim, doncs, a la mort delperiodisme sinó a la seva apoteosi, al’evidència de la seva centralitat soci-al, al seu desencarcarament. Però enun cicle de mutació tecnològica pro-

fluència del grup que dels interessosdel seu públic.

Però la mutació del periodisme,malgrat la duresa de la transició, ja hacomençat. La clau legitimadora és lamilloradelaqualitatielrigordelscon-tinguts. El periodisme proporcionacontinguts. Indaga, relata, relaciona,explica, prescriu, proporciona marcsinterpretatius.Aquestscontingutsre-quereixen una qualificació i especia-lització que exigeixen una remunera-ció proporcional. Qui vulgui disposard’informació de qualitat l’ha de pagar.Hi haurà inversió pública i patrociniscomercials, esclar. Però quina inver-sió podria ser més rendible que la quefonamenta la pròpia llibertat? Elsnous gèneres informatius ja combi-nen de manera flexible text, imatge iso; evolucionant, sobretot, des de lagasetilla (breu, sintètica, precisa) i elreportatge (profund, prolix, indaga-dor). Les novetats provenen tant d’unreduït estol de mitjans poderosos queactuencom a referènciesglobals, comde nous projectes locals, flexibles illeugers, que es basen en el treball co-operatiu i s’organitzen en xarxa ambaltres projectes similars. És al voltantd’aquestperiodismeincipientquehanemergit comunitats de subscriptorsquehiinteractuen,assagennovesfor-mes d’intervenció social i se sabenprotagonistes decisius del gir demo-cràtic. La nova etapa del periodismetot just acaba de començar.

funda, l’abundància d’ac-tors interessats a servir-se’n ha propiciat la crisidels mitjans de comuni-cació convencionals, ques’hanvistinfluïtsidespla-çats per noves xarxes dedistribució d’entreteni-ment succedani gratuït.Som en plena etapa detransformació dels mit-jans tradicionals i del seumodel productiu: canvi

de les formes corporatives d’obten-ció, processament i difusió d’una in-formacióqueconsideràvemunasim-ple mercaderia més. No ho és. Perce-bem un periodisme en crisi per la de-gradaciódelescondicionslaboralsalsmitjans;peltrencamentdelsparàme-tres de remuneració de treball peri-odístic i intel·lectual; per l’al·lucina-ció d’unes audiències enganxades almiratge de la gratuïtat; per unes lò-giques empresarials més atentes a lareducció de costos que a la qualitatdel producte, més pendents de la in-

LAMARTARILE

COMUNICÒLEG, UAB

JOAN M. TRESSERRAS

Aquí despatxem salsitxes (i n’estem orgullosos)✒ “L’ofici d’escriure versos té queno és un ofici”, escriu el poeta En-ric Sòria en una de les múltiplespeces memorables del seu últimllibre de versos, Arqueologia. Crecque té raó, i em dono el gust de ci-tar-lo per afegir-hi que l’ofici d’es-criure columnes d’opinió tampocno n’és cap, d’ofici. És moltes co-ses: una obligació, una feina remu-nerada i una responsabilitat; peròtambé una alegria i, per a un es-criptor, un exercici del qual pot ar-ribar a aprendre alguna cosa a pro-pòsit de qüestions tan essencialscom la concisió, la veracitat, la fia-bilitat, l’humor o la necessitat deser capaç de transmetre una certavisió del món. És un ofici però noés exactament un ofici, perquèl’escriptura d’una columna va in-destriablement lligada a la vida dequi l’escriu i a la de la comunitat ala qual l’autor pertany. I la vida,com sabem de Montaigne ençà, és

ondulant i, per tant, re-ticent a les pautes i a lesnormes.

✒ He repetit en algunaocasió que la millor defi-nició que he trobat so-bre el que és columnad’opinió és la que va do-nar l’escriptor madri-leny César GonzálezRuano, que al llarg de laseva vida va escriuremés de deu mil articles i que, enconseqüència, havia d’arribar a al-guna mena de conclusió sobre el gè-nere. Ruano va dir: “Una columnad’opinió és com una salsitxa: had’estar ben lligada per dalt i perbaix, i pel mig s’hi posa el que es tin-gui a mà, a condició que hi donigust”. Hi podríem afegir el que haafirmat el mestre Espinàs, degà in-discutible dels columnistes d’opi-nió catalans, en el sentit que, tant

explicar la realitat des d’un puntde vista concret –una línia edito-rial– sense faltar mai a la veritat nia la intel·ligència del lector. Inten-ció, per descomptat; rigor, sem-pre; tendenciositat, mai. Que s’hoapliqui qui vulgui; l’ARA (tant aCatalunya com a les Balears) potpresumir d’estar complintaquests principis des del dia queva néixer, avui que a Catalunyacompleix tres anys i que a les Ba-lears ja en du mig. Els columnis-tes, mentrestant, som aquests fa-bricants d’embotits que cada diaels intentem servir, a vostès, pro-ductes frescos i, si pot ser, gusto-sos. El xarcuter que aquí els par-la se sent honorat de despatxar laseva mercaderia en aquest taulellque li ofereix l’ARA cada dia des defa tres anys, i feliç que vostès l’ac-ceptin. Que sigui, si els caps i vos-tès ho volen, per tres anys més, oels que calguin.

per tant, és més fàcil es-criure un article d’opi-nió cada dia que fer-locada setmana o cada du-es, perquè fent-lo cadadia la ment de l’autor jaadopta un estat d’alertaque li fa veure constant-ment la realitat en ter-mes de possibles colum-nes. L’articulisme diari,o freqüent, no deixa deser una mena de dietari

en marxa, constantment exposat ala supervisió dels lectors, que sónels que fan (feu) que tot plegat tin-gui algun sentit.

✒ No, això del columnisme no ésben bé un ofici. Ofici és el que te-nen els periodistes de la redacció,que, quan són d’excel·lent qualitat(com els de l’ARA i els de l’ARABalears), tenen una feinada a tro-bar les paraules més idònies per

L’escripturad’una

columnava lligada a

la vida de quil’escriu i a

la de la sevacomunitat

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

La mutació del periodismeja ha començat. La clau

legitimadora és la millorade la qualitat i el rigor

dels continguts

CONSULTEUMÉS ARTICLES A

www.ara.cat

3r aniversari“Heu donat l’alternativa

al periodisme català i heusabut llegir el pols del

carrer amb molta qualitati tenint cura dels detalls”

XAVI MARESME (CALELLA)

36debat


CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenirun màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de ferconstar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitati un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Catalunya accelera, Madrid frena

Aun dels consellers de l’ac-tual govern de la Genera-litat amb més autoritat liagrada recalcar que Ma-drid no “ens roba” sinó

que ens frena. Aquest mes de novem-bre celebrem l’equador (2 anys) de la10a legislatura al Congrés dels Dipu-tats. Transcorregut aquest temps,m’agradaria exposar les diferentsproposicions i mocions que s’hanpresentat en aquesta cambra sobre elprocés sobiranista perquè el ciutadàsigui conscient de la realitat políticai, sobretot, de la posició i de la respos-ta i –per ser més concrets– del fre queel govern de Rajoy ha anat imposant.

El 21 de setembre del 2012 es vadebatre la proposició no de llei sobrelatransferènciaalaGeneralitatdelesfacultats per a l’autorització d’un re-ferèndum. El que es demanava eraautorització per poder sotmetre de-cisions polítiques al referèndum ciu-tadà. La resposta del PP va ser que endemocràcia representativa l’instru-ment del referèndum és un comple-ment excepcional (!), i alhora al·lega-va que en ser competència exclusivade l’Estat (149.1.32a), per la seva prò-pianaturalesanopermetsernitrans-ferida ni delegable. Així mateix vanindicar que dels tres tipus de referèn-dums que permet la Constitució, elcorresponent a l’article 92 (decisionspolítiques) té àmbit nacional, ja queafecta tota la sobirania nacional, demanera que hauria de ser sotmès alvot de tota la ciutadania; ergo, sí quees pot consultar, però ha de ser a totel poble espanyol (recuperaremaquest argument més endavant).

El 26 de setembre del 2012 es vadebatre la proposició no de llei sobrela restitució de la sobirania i delsdrets històrics de Catalunya. Mit-jançant aquesta proposició es voli-

en reconèixer els fetshistòrics del 1714 en quèCatalunya va caure der-rotada i va perdre la sevaindependència, les sevesconstitucions, la seva so-birania, etc., i perquè esfes un gest legal i políticque fos la primera portaal que vol el poble de Ca-talunya (situem-nos enels dies posteriors a lamanifestació de l’11 desetembre del 2012). La resposta delPP la va exposar el diputat Gómez dela Serna, i potser molts lectors la co-neixen perquè ha corregut per laxarxa com a “exemple” de crítica a lahistòria de Catalunya. Aquí deixo al-gunes perles literals del diputat: “Supropuesta llega con 300 años de re-traso”, “Cataluña nunca fue sobera-na, han construido ustedes un relatofalso”, “En Cataluña no había un sen-timiento antiespañol sino antifran-

Àngels Esteller. Va dir coses tan mo-derades com que el model de demo-cràcia exemplar és el constitucionaldel PP enfront del model de demo-cràcia “radical” (dels catalanistes),que pretenen que les urnes legitiminqualsevol decisió; va dir que el poblecatalà, en genèric, no és cap subjec-te jurídic, i que totes les actuacionsdel CNI envers el procés electoral ca-talà no eren més que dins l’“imagina-ri” català. Altra vegada cop de porta.

Per acabar, en data 29 d’octubredel 2013 va ser tractada en ple la mo-ció d’UPyD titulada Sobre propósitosdel gobierno en relación a la falaciadel denominado ‘derecho a decidir’.En la seva exposició de motius, lamoció proclamava que la suposadavulneració del dret a decidir no ésmés que una fal·làcia, i afirmava, en-tre altres coses, que una part de laciutadania no pot decidir sobre l’or-ganització territorial de l’Estat. LaSra. Esteller, novament, va fixar laposició del govern central. Ara, ele-vant el to, va canviar els argumentsi va dir (contradient-se a ella matei-xa) que la consulta no es pot fer si noés per una modificació constitucio-nal; concretament, va dir que “noexiste el derecho a decidir sobre la se-cesión de un parte de España aunquela vote toda España”, “el derecho in-ternacional tampoco reconoce el de-recho a decidir”, i “el derecho de au-todeterminación queda limitado a ca-sos extremos”. Aquesta moció va seraprovada amb 265 vots a favor, 39 encontra i 13 abstencions.

Aquest article només preténil·lustrar de forma clara i objectiva,amb els diaris de sessions del Con-grés, quin és el posicionament, ob-tús i gens estadista, del govern en-vers el procés cívic, social i pacíficdel poble de Catalunya.

cés”, “El derecho de auto-determinación es unamentira”. Els comentarissobren.

El 29 d’abril del 2013es va debatre la moció so-bre el respecte del governcentral als valors demo-cràtics en el procés sobi-ranista de Catalunya. Elque es demanava era ob-tenir una resposta demo-cràtica del govern i el Par-

lament espanyols per reconèixer lavoluntat del poble de Catalunyad’exercir el dret a decidir desprésd’haver-se celebrat les eleccions alParlament de Catalunya. Sobretotdesprés dels atacs de molts mitjanscontra els empresaris i polítics cata-lans (informe UDEF, falsedats pre-fabricades, etc.). En aquest cas el po-sicionament del govern espanyol elva exposar la diputada catalana i re-gidora de l’Ajuntament de Barcelona

JOAN CONTIJOCH

ADVOCAT I POLITÒLEG

Exposoles diferentsproposicions

i mocionspresentades

sobreel procés

sobiranista

PERE VIRGILI

Manifestem-nosTanta queixa posa nerviosos els que estanacostumats a manar amb total impunitat.Aquells que un cop al govern s’obliden dela majoria, a la qual, per cert, apel·len uncop cada quatre anys amb eslògans publi-citaris. I ara, què és això de protestar! Anara la vaga? “Cal garantir la llibertat i la segu-retat de tots els ciutadans”, segons el pre-sident Mariano Rajoy, que així vol justifi-car una injustificable llei de seguretat ciu-tadana. La nostra llibertat i la nostra segu-retat és la de ser ciutadans lliures delladres, corruptes i banquers. La llei enshauriadeprotegirdepolíticsqueensincre-pen i criminalitzen, jutges que ens impu-ten i condemnen i forces policials que enscolpegen, lesionen i detenen.

Aquesta és la llibertat i la seguretat a laqualalgunsapel·lem!Calsortiralcarrerendefensa de la ciència, la cultura, la sanitat,lespensions,l’educació,l’ocupació,l’habi-tatge, la igualtat. En definitiva, en defen-sadelqueéspúblic,delespersonesi,nohooblidem, també, del planeta.

MONTSERRAT TORRES NADALSABADELL

Urbanitat al carrerEstimades o estimats vianants –sobretotaquelles o aquells que passegen als mig-dies pel carrer–, m’agradaria fer constarun detall una mica molest amb què m’heanat trobant ara fa un any i mig, aproxi-madament: quan es disposin a parlar, xa-tejar o jugar a les sopes de lletres amb elmòbil... facin el favor de mirar si trepit-gen un carril bici!

Fa mesos que pateixo per la seva segu-retat. Perquè, encara que faci sonar eltimbre o els avisi a cops de veu, semblaque aquest trosset de metall els absor-beixi del tot.

I, ja posats a demanar: cotxes i motosque hagin de creuar algun semàfor en ta-ronja i s’aturin al mig del pas de vianants(que ja d’entrada és greu), no ho facin demanera intercalada, que els ciclistes jano sabem per on passar.

Així que, ciutadans de les nostres ciu-tats, els animo a fer la vida d’aquest pe-tit col·lectiu preocupat pel medi ambientuna mica més fàcil.

ROSER SALARICH I GARCÍABARCELONA

Judici a una pianistaEm fa vergonya íntima reconèixer quevaig ser un dels impulsors de l’Associa-ció Catalana Contra la ContaminacióAcústica. Encara ho recordo, cap a l’any1994 més o menys, quan ens vam reunirsis persones en un domicili privat a propde la plaça de la Vila de Madrid per tirarendavant l’associació, almenys per do-nar-li vitalitat. Hi vaig col·laborar econò-micament durant molts anys, vaig assis-tir a diverses reunions, vaig escriure untext dirigit al mal ús de la música als co-merços, i ara em trobo amb aquest esper-pent que s’ha muntat, perquè no té un al-tre nom, d’acusar d’aquesta manera unaestudiant de música clàssica i donar su-port a una persona amb tendència a l’ob-sessió en nom de la descontaminació.

Havent-hi casos tan greus en el campde la contaminació acústica, sobretot ales ciutats, com s’ha pogut embolicarl’ACCCA en aquest cas que afortunada-ment ha perdut i el ressò mediàtic delqual ha arribat fins al Japó? Ridícul!

AGUSTÍ DELGADOBLANES

El circ de sempreEl Raluy al Moll de la Fusta de Barcelonaés ja un clàssic a la nostra ciutat. Avan-çant-se a les festivitats nadalenques esrenova cada any per retornar-nos l’ale-gria del circ de sempre, la pista tradici-onal amb el bellíssim paisatge de nostàl-giques evocacions que l’envolten. Espec-tacle que recomano per alleujar les an-goixes de la crisi i, de passada, comprovarque, encara que tal vegada avui ja no si-gui el principal espectacle del món, sí queés el més autèntic.

Sota la carpa d’un circ s’hi sublimal’essència d’un art antic i modern alhora,però sempre viu. Vagin al circ. Regalin-se aquest temps emocional… i deixin elfutur per més tard.

CRISTINA DE MONTEMARBARCELONA

37l’entrevista


“A Catalunyatenim el 80%de les empresesrelacionadesamb l’esportde tot l’Estat”

DANICOLMENA

El negoci de l’esport no s’acaba a lestaquilles dels estadis de futbol, sinóque arrossega una indústria amb unvolum de negoci molt més impor-tant. Per això l’any 2010 la Generali-tat va impulsar la creació d’una asso-ciació, Indescat, que aglutinés em-preses vinculades a l’activitat espor-tiva i les animés a col·laborar.Gimnasos, gestores d’instal·lacionsesportives, asseguradores, empresestèxtils, nutricionals, tecnològiques...comparteixen idees i projectes.

Què diferencia un clúster d’una as-sociació d’empreses clàssica?Les associacions d’empreses tradici-onals tenien una actitud defensiva:bàsicament es dedicaven a reduir im-postos, a evitar l’entrada de compe-tidors estrangers i a captar subvenci-ons; un clúster és diferent perquè laseva vocació és constructiva, és cre-ar projectes i idees noves; en aquestcas dins del món de l’esport.

Explica’m un cas pràctic.Per exemple, des d’Indescat hem po-sat en comú els interessos de set em-preses catalanes que volien exportara Llatinoamèrica. N’hi ha una d’ins-tal·lacions esportives, una d’engi-nyeria, una d’arquitectura, una demaquinària de fitness... i totes treba-llen juntes i comparteixen coneixe-ments i projectes. També vam en-carregar un estudi sobre eficiènciaenergètica del qual s’han beneficiatmoltes empreses que treballen enl’àmbit de les instal·lacions esporti-ves. I en vam fer un altre sobre hàbitsesportius. Per saber quins esportspractica la gent, per què, quins pro-ductes consumeix, etc.

Dins d’Indescat hi ha diferents em-preses de gimnasos, per exemple.Com es porta això d’haver de col·la-borar sent competidors directes?Aquestes empreses són conscientsque en alguns aspectes competei-xen, i ho han de fer amb totes les se-ves armes. En el cas dels gimnasos,és clar que tots volen aconseguir elmàxim d’abonats. Però en altres as-pectes poden col·laborar. Es podenaliar, per exemple, per comprarenergia a preus més beneficiosos.

¿Les empreses són receptives aaquesta manera de treballar?Hi ha de tot. No totes les empresesvolen créixer. Algunes ja estan enuna zona de confort i no volen ni in-novar ni internacionalitzar-se. Esconcentren a defensar el que ja te-nen. Nosaltres ens orientem a lesempreses que volen avançar.

L’esport català se sap vendre bé?Sí, jo crec que ens venem molt bé. Lamarca Barcelona –i no parlo de lamarca Espanya ni de la marca Cata-lunya, sinó de la marca Barcelona–és potentíssima i la llista d’esdeve-niments esportius que es fan aquí ésimpressionant. Es calcula que de ca-da 100 recerques que es fan a inter-

net amb la paraula Barcelona, 60 te-nen a veure amb l’esport.

Quin volum té la indústria esporti-va catalana?Lesempresesd’Indescatfacturenuns1.000 milions d’euros anuals i calcu-lem que, en total, la indústria esporti-va catalana estaria al voltant dels4.000. Hem de tenir en compte queel 80% de les empreses dedicades al’esport es concentren a Catalunya, iquealarestadel’Estatnohihacapas-sociaciósemblantaIndescat.Cap.Tumiraonestanubicadeslesgransmul-tinacionals de roba esportiva: Nike ésaquí;Puma,aquí;AdidasésaSaragos-sa però també té seu a Barcelona...

I Indescat és prou potent per exer-cir de lobi?Ja hi ha altres tipus d’associacionsque es dediquen a fer de lobi. De mo-ment, la nostra funció és més la decrear i innovar que la d’influir.

¿El projecte dels Jocs Hivern del2022 Barcelona-Pirineus es va ex-plicar prou bé?Nohosé...Podiaserunacosabonapera les nostres empreses, però no vamarribar a plantejar-nos-en els bene-ficis concrets. Sí que és veritat queabans de Barcelona 92 gairebé noexistienaCatalunyaempresesrelaci-onadesambelmóndel’esportiquevaser arran dels Jocs que van començara aparèixer. La gent també va comen-çar a fer més esport, i si aquest clús-ter existeix és gràcies a Barcelona 92.

L’empresa esportiva més potent deCatalunya deu ser el Barça i no estracta d’una empresa clàssica, sinód’un club de socis.Sí, de moment nosaltres ens hemcentrat en empreses, però no tan-quem la porta a integrar els clubs enun futur. Al Barça encara no ens hihem aproximat gaire, però seria im-portant tenir la seva complicitat.

¿L’austeritat del sector públic cominflueix en la indústria de l’esport?L’afecta negativament, sobretot pelque fa a les instal·lacions esportives;cada vegada se’n fan menys des del’àmbit públic. I la pujada de l’IVAen productes com ara les entradesdels gimnasos o les inscripcions encompeticions també ha fet moltmal. Ara el que ens toca és interna-cionalitzar-nos. Tenim empreses aIndescat que ja estan venent un70% o un 80% a l’estranger.

De 500 empreses esportives que hiha a tot Catalunya, només 40 sóna Indescat. Teniu camp per córrer,doncs.En el món de l’esport hi ha moltíssi-ma emprenedoria. Moltes empresesacaben de néixer, encara són petitesi n’hi ha que potser no poden pagaruna quota, però intentem ajudar-les;organitzar jornades i cursos oberts...És un mercat que creix perquè cadacop hi ha més gent que fa esport.e

Negoci Xavi Esteve és el gerent d’Indescat, un clústerque aglutina empreses catalanes relacionades amb elmón de l’esport. Aquest sector es va fer fort amb els JocsOlímpics del 1992 i ara continua creixent malgrat lacrisi gràcies a la fortalesa de la marca BarcelonaGerent d’Indescat, el clúster català de la indústria de l’esport

Xavi Esteve es dedicava a assessorar clústers dediferents àmbits fins que l’any 2010 va començar agestionar l’activitat d’Indescat. RUTH MARIGOT

XAVI

ESTEVE

EL PÀDEL

un polític

un esport

CROÀCIA

un destí

WINSTONCHURCHILL

3r aniversari“M’ensenya, m’informa,em diverteix, m’excita,

em fa emprenyar, emprovoca. I són dels meus,

de casa. Jo sóc seva”MONTSE CANES

38 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 araPUBLICITAT

PUBLICITAT39ara DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013

40 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 aracultura

Barcelona serà la capitalmundial del cant coral el 2017La Federació Internacional per a la Músi-ca Coral organitzarà el 2017 a Barcelonal’onzè Simposi Mundial, una trobadad’una setmana que se celebra cada tresanys. L’esdeveniment aplegarà prop de3.000 persones i comptarà amb 24 de lesmillors corals del món. “És la culminació

d’una llarga voluntat d’internacionalitza-ció del cant coral català”, va destacar ahirel conseller de Cultura, Ferran Mascarell.La presidenta de la Federació d’EntitatsCorals, Montserrat Cadevall, vol que elsimposi sigui “un revulsiu per millorar laqualitat del cant coral a Catalunya”.CULTURA

La Lolle és una vaca que decideixperegrinar fins a l’Índia amb tresamigues, un gat i el toro dels seussomnis. David Safier s’ha empes-cat un nou argument extravagant aMu!, la seva cinquena novel·la.

sola. L’escriptor és el mitjà, el vehi-cle de transmissió. A la primera no-vel·la volia explicar el procés de pu-rificació d’un personatge que vamillorant després de reencarnar-se en formiga. Aquí volia parlard’un grup de vaques ingènues quevan creixent i madurant mentrebusquen la felicitat”.

L’expedició agafa un vaixell finsa Nova York. En un dels passatgesdel llibre, les vaques observen, hor-roritzades, que els homes mengenhamburgueses en un McDonald’s.Els vomiten a sobre. El gat Giacomo,que sempre acaba els verbs en -e,diu: “A mi semblare que per a ells noessere un Happy Meal”. Les bromesescatològiques són molt presents ala novel·la. “A Alemanya hi ha moltsacudits sobre animals i també sobreexcrements”, adverteix Safier. A Ca-talunya passa una mica el mateix.“Llavors som iguals!”, exclama.

Llegim els mateixos llibresSafier es va dedicar durant mésd’una dècada a fer guions de sèri-es de televisió. “M’ha estat moltútil per aprendre l’ofici: gràcies aaquests anys vaig guanyar destresaa l’hora de crear escenes, estructu-res i diàlegs –reconeix–. En els gui-ons has d’aprendre a dir el que és

essencial. Si hi ha sis persones queparlen al voltant d’una taula, no calque la descriguis meticulosament,sempre que no hi hagi algun ele-ment d’aquesta taula que puguiformar part de l’acció. Si s’ha detrencar, hauries d’especificar quela superfície era de vidre”.

Safier està convençut que “l’hu-mor s’universalitza”. I per universa-lització entén americanització:“Llegim els mateixos llibres, veiemles mateixes sèries nord-america-nes... Hollywood té una gran influ-ència. De petit ja m’agradava l’hu-mor britànic i nord-americà: potseraixò fa una mica més universals elsmeus llibres”. Quan se li demanapels seus referents, en el camp de laliteratura cita la delirant Guía delautoestopista galáctico, de DouglasAdams. La llista d’ídols cinemato-gràfics és més llarga: “M’encantenChaplin, Billy Wilder, Woody Alleni Ernst Lubitsch”. Safier, que ha tro-bat una fórmula que fins ara li ha do-nat grans rèdits comercials, no ama-ga la finalitat última de la seva nar-rativa. “El més important dels lli-bres és entretenir. Si no he fet bé lameva feina, el lector s’avorrirà. Elmón és horrible. A mi m’agradamostrar, amb els meus llibres, quepodem viure millor”, diu.e

JORDI NOPCA

BARCELONA. David Safier (Bremen,1966) no és, ni de bon tros, tan di-vertit com les seves novel·les. Afablei educat, l’escriptor alemany defen-sa Mu! (Empúries / Seix Barral) sen-se gaire esforç. Des que l’any 2007va debutar a Alemanya amb Maleïtkarma, el fins llavors guionista vatrobar un forat de mercat que es vaanar eixamplant ràpidament. Men-tre la novel·la es venia a bon ritme alseu país, les traduccions van acabarde confirmar-lo com a fenomen eu-ropeu, si bé les principals influènci-es de l’autor són nord-americanes.

Set anys després de debutar, Sa-fier ha publicat quatre novel·lesmés, totes molt venudes: l’última ésMu!, la història de la Lolle, una va-ca del nord d’Alemanya que rep eldoble desengany d’assabentar-seque el toro dels seus somnis li és in-fidel i que la granja on viuen serà ve-nuda. Un gat italià, el Giacomo, laconvenç de ferles maletes iemigrar fins allloc on les va-ques són sagra-des, l’Índia. LaLolle emprèn elviatge acompa-nyada del toroadúlter i la sevaamant, el gat i lesseves dues mi-llors amigues, laHilde i la Ravetó.

“El sentit del’humor canvia ambcada llibre –diu Sa-fier–. Un cop tinc laidea per explicaruna història, la his-tòria s’explica per si

David Safier: “El mésimportant dels llibres

és entretenir”L’autor de ‘Maleït karma’ explica a la novel·la ‘Mu!’

les peripècies d’una vaca que viatja fins a l’Índia

L’escriptor que no volia ser realista

Els llibres de David Safier són unatac frontal a la literatura realista,tot i que ell no s’ho planteja en

aquests termes. Per l’escriptoralemany, cadascuna de les se-ves novel·les respon a una ideaconcreta, en general força deli-rant. En el cas de Maleït karma–que en castellà ja ha esgotat47 edicions–, la història és lad’una presentadora de televi-sió d’èxit que mor de sobte ique es reencarna en formiga. Apartir d’aquí, haurà d’anar mi-llorant el seu karma, i a cada

nova vida pujarà un esglaó evolu-tiu: serà animals tan diversos comun conill porquí, un cuc de terra,un gos beagle, un esquirol, una va-ca i, finalment, una dona amb pro-blemes d’obesitat.

A Jesús m’estima la protagonis-ta s’enamora de la reencarnaciódel messies, que ha tornat a la Ter-ra poc abans del judici final. A Jo,jo, jo... i Shakespeare una dona vi-atja fins al passat a través de la hip-nosi i li toca viure uns dies en lapell de l’autor de Romeu i Julieta,fins que descobreixi què és l’amor.


cultura

Les entrades de cinemadel dimecres, a 3,90 eurosL’èxit de la Festa del Cinema, que va omplirles sales rebaixant el preu de l’entrada a 2,90euros, ha obert la veda de les ofertes del cine.A partir del 4 de desembre i fins al 26 de febrerdel 2014, els dimecres el preu de l’entrada alscinemes associats a FECE –el 80% de les pan-talles de l’Estat– serà de 3,90 euros.

Tarantino torna a cavalcari repeteix en el ‘western’Quentin Tarantino va passar dimarts pel pro-grama de Jay Leno i va revelar que el seu noufilm després de Django desencadenat seràtambé un western, tot i que no una seqüela.“Em vaig divertir tant dirigint Django i ado-ro tant els westerns que, ara que he après comes fan, és moment de fer-ne un altre”, va dir.

Un trampolí de batutes

Una setantena de directors optenal primer premi del Concurs Inter-nacional de Direcció organitzat perl’Orquestra de Cadaqués. L’Audito-ri de Barcelona acollirà les fases fi-nals de l’11 al 19 de desembre.

llero va tenir clar que havien de do-nar oportunitats als joves, però quealhora calia garantir que “el premi-at estava preparat, que no era massad’hora perquè dirigís”. És aquí on in-tervé el jurat, que combina “direc-tors, programadors i músics”, laqual cosa “garanteix arribar a unbon resultat”, diu Caballero. El

d’aquesta edició el componen elsdirectors Gennady Rozhdest-

vensky, Joji Hattori, LutzKöhler i Jaime Martín, titu-lar de l’Orquestra de Cada-qués; la directora artísticade l’Orchestre National deFrance, Cristina Rocca; eldirector executiu i artístic

de la Filharmònica de Colò-nia, Louwrens Langevoort, i

el gerent de l’OBC, FrançoisBou. “A més de la tècnica, valoro

el potencial de comunicació del di-rector amb els músics i amb el pú-blic. El carisma és molt importantperquè necessitem directors ambpersonalitat que inspirin el públic.Ens fa molta il·lusió intentar desco-brir el talen del futur”, assegura Bou.

Els 72 candidats hauran de pas-sar diverses proves eliminatòries,amb repertori clàssic i contempora-ni, primer a Cadaqués. A partir del17 de desembre els vint millors par-ticiparan en la fase final a L’Audi-

tori. A la semifinal hi arribaran tresbatutes, que hauran de dirigir L’ab-sència del compositor barceloníHèctor Parra, una obra encarregadaexpressament per al concurs. “Vo-lem veure com assimilen el llen-guatge d’una obra contemporània”,diu Caballero. Bou explica que valo-raran especialment com dirigeixenla peça de Parra, perquè “els direc-tors han de fer arribar amb passió lamúsica d’avui”. “Les orquestressimfòniques no són museus, sinóestructures de creació comprome-ses amb la música actual”, afegeix elgerent de l’OBC.

En directe i per internetTot el concurs està obert al públic ies podrà seguir en directe per inter-net, a la web del concurs. Les provesfinals a L’Auditori també es podranveure a la web de l’ARA del 17 al 19de desembre. “És increïble compro-var que diferent que pot sonar unaorquestra segons qui la dirigeixi, toti interpretar la mateixa obra”, expli-ca Jaime Martín. Aquest és un delsal·licients per seguir com a especta-dor un concurs finançat principal-ment per l’Orquestra de Cadaqués.Aquest any té un pressupost d’uns300.000 euros, dels quals el 15% sónaportació de la Generalitat i el 5%del ministeri de Cultura.e

XAVIER CERVANTESBARCELONA. L’asturià Pablo Gon-zález, l’actual director de l’Orques-tra Simfònica de Barcelona i Naci-onal de Catalunya (OBC), va gua-nyar el primer premi del ConcursInternacional de Direcció de l’Or-questra de Cadaqués, l’any 2006.L’italià Gianandrea Noseda, direc-tor de la BBC Philharmonic del2002 al 2011, va enlluernar el juratdel concurs el 1994. Són només dosexemples de directors que van supe-rar les exigents proves d’un certa-men que els va ajudar a consolidarla seva projecció internacional.

A partir de l’11 de desembre, 72joves batutes d’arreu del món com-petiran pel primer premi d’un con-curs que en vint anys ha aconseguitsituar-se com un dels més prestigi-osos d’Europa. “Aquest any hem ba-tut el rècord de sol·licituds: 292 di-rectors, dels quals 254 són homes i38 dones, de 48 nacionalitats”, vaexplicar ahir el director artístic del’Orquestra de Cadaqués, LlorençCaballero. A l’edició anterior, cele-brada el 2010, s’hi van inscriure 220directors. “El 1992, quan vam orga-nitzar la primera edició, els joves di-rectors tenien poques oportunitats.Un pianista es pot comprar un pia-no, però un director no es pot com-prar una orquestra”, diu Caba-llero, que recorda que un con-curs com el de Cadaqués notindria gaire sentit si nomésconcedís un diploma. “Elcompromís que adquirimés el d’obrir portes als di-rectors”, afegeix. Per aixòvan pensar des del principique calia implicar diversesorquestres disposades a ser di-rigides pels premiats.

Dirigir 23 orquestresAquest any el certamen ha aconse-guit que s’hi vinculin 23 orquestres,entre les quals hi ha la BBC Philhar-monic de Manchester, la WienerKammerOrchester, la Real Filhar-monía de Galícia, la Gävle Symfoni-orkester sueca i l’OBC, que col·labo-ra regularment amb el concurs. Ésa dir, el guanyador té la possibilitatde dirigir durant una temporada 23orquestres. Des del principi Caba-

El director veneçolà Domingo García Hindoyan, finalista del Concurs Internacional deDirecció en l’edició del 2010, amb l’Orquestra de Cadaqués. ODC

72 joves directors d’orquestra participen en l’onzè concurs de Cadaqués

ÈXIT EN CATALÀDe les quatre novel·les

anteriors, Empúries n’havenut 25.000 exemplars.De Mu!, 7.000 en només

un mes. MANOLO GARCÍA

3r aniversari“És un diari que vetlla per

la llengua i la culturacatalanes, amb un

periodisme innovador ide primera qualitat ”

JOJOLA (FONDARELLA)

42cultura


MÚSICA

El compositor Josep Soler rebutja indignat la Medalla de Wertautors vius més importants de lamúsica contemporània” .

Soler és autor de més de cent cin-quanta obres i ha realitzat una im-portant tasca pedagògica al Conser-vatori Municipal de Música de Bar-celona i al Conservatori Professio-nal de Música de Badalona. “Com aprofessor he patit molt per culpad’aquests senyors que governen Es-panya i que ens han enganyat a tots.No estan fent res del que van pro-metre i estan acabant amb la cultu-ra i l’educació”, lamenta Soler.

“Com a català tampoc puc accep-tar aquest reconeixement”, afegeixel compositor. L’autor d’òperes comOedipus et Iocasta, Murillo i El jar-dí de les delícies, a més de simfoni-es i cantates, també ha expressat el

SÍLVIA MARIMON

BARCELONA. “Acceptar el reconei-xement seria acceptar l’autoritatdel govern espanyol, i jo no vull sa-ber res del ministre Wert ni del go-vern de Rajoy, perquè a ells no elsinteressen en absolut ni la cultura nil’educació”. Clar i contundent. Ai-xí s’expressa el compositor catalàJosep Soler (Vilafranca del Pene-dès, 1935). El prolífic compositor vaenviar un burofax a José IgnacioWert. Li comunicava que rebutjavala Medalla d’Or al mèrit en les bellesarts, que atorga el ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esports. El premi seli havia d’entregar aquest mes de de-sembre. Amb aquesta medalla, elgovern espanyol reconeixia “un dels

seu desacord per com s’està portantel procés sobiranista: “Tots ho estanfent molt malament”.

El ministeri de Cultura entrega-rà la Medalla d’Or al mèrit en les be-lles arts a l’actriu Amparo Baró, alcineasta Manuel Gutiérrez Aragóni al bailaor Israel Galván. Soler no ésel primer artista que planta Wert.L’escriptor Javier Marías va rebut-jar el Premio Nacional de narrativaperquè acceptar-lo, segons ell, hau-ria estat de pocavergonya. L’artistaSantiago Serra tampoc va voler elPremio Nacional d’arts plàstiques el2010. Ho va fer amb aquest argu-ment: “L’Estat no som tots. L’Estatsón vostès i els seus amics. Per tant,no em compti entre ells, jo sóc unartista seriós. Salut i llibertat!”.e

El compositor català Josep Soler havia de rebreel premi del ministeri aquest mes de desembre. ACN

DANSA

Carta blancaa tres ballarines d’elit

El Mercat de les Flors convida tresballarines a crear un espectacle.Esculpiendo el vacío dóna a conèi-xer Sandra Marín, Iratxe Ansa iJone San Martín de la mà de granscoreògrafs contemporanis.

lliam Forsythe, primer al FrankfurtBallett i ara a la seva companyia.

La trobada a l’escenari va trobarressò en l’escultura de Jorge Ortei-za i, abans de començar a treballar,ja van titular l’obra Esculpiendo elvacío, com una premissa oberta perjugar amb els seus cossos a escena.“Compartim el nostre bagatge. Estracta d’una creació a partir de lanostra experiència com a ballari-nes. Amb el temps t’adones que coma intèrpret tens molta responsabi-litat, i adquireixes un coneixement.Aquí es tracta d’unir la nostra expe-riència i veure fins on ens porta”,reflexiona San Martín.

Des del Mercat de les Flors, onl’experiment es podrà veure des

d’avui fins diumenge, con-sideren que el procés de

treball i l’oportunitatcedida a aquests ta-

lents expatriats éstan importantcom el resultat fi-nal presentat aescena.

Esculpiendo elvacío consta de du-

es parts. La prime-ra, formada per tres

solos de tres grans core-ògrafs internacionals, ser-

veix de presentació de les ballari-nes. La segona havia de ser la peçade creació pròpia que les ajuntés.Una lesió d’última hora de SandraMarín, ahir mateix, mentre assaja-va el solo A picture of you falling, dela coreògrafa Crystal Pite, obligaràa canviar els plans. Olga Cobos, unaaltra ballarina que va treballar aFrankfurt (Rui Horta), Lisboa (Ba-llet Gulbenkian) i Londres (RussellMaliphant Company) fins a crear laseva pròpia companyia, Cobosmi-ka, resident a Palamós, serà qui lasubstituirà amb un solo de la peça

Choice de Russell Maliphant, undels grans de la dansa a Anglaterra.

En aquesta primera part, SanMartín ballarà Legítimo/Rezo, unsolo que li ha esbossat WilliamForsythe perquè ella el completi.“Per mi és un vot de confiança deForsythe, després de vint anys defeina en comú. El material que des-encadena la peça és l’àudio”, expli-ca San Martín.

Un solo amb música de BachIratxe Ansa, en canvi, no remunta-rà cap peça anterior sinó que el co-reògraf barceloní de la SidneyDance Company, Rafael Bonache-

la, li ha creat un nou solo per ella. Laforça i fisicalitat són la base de Guts(coratge), una peça que va acompa-nyada de música de Bach interpre-tada en directe pel violinista SergiAlpiste.

La segona part la ballaran nomésAnsa i San Martín. Aquesta últimadiu que la peça està “marcada per lamirada” de dos artistes que hi hanintervingut, un com a director i l’al-tre com a inspirador: el coreògrafJacopo Godani i l’artista visual i fo-tògraf Rahi Rezvani, de qui es pro-jecta una animació de 5.000 fotosque marca l’inici d’Esculpiendo elvacío.e

LAURA SERRA

BARCELONA. Viuen cadascuna enuna ciutat: Barcelona, Frankfurt iLucerna. Tenen llargues trajectòri-es com a ballarines de dansa con-temporània. Han passat per compa-nyies de tot el món. Han treballatamb els millors. I tot i que han co-reografiat algunes peces per a galesi altres artistes, poques vegades hantingut l’oportunitat i el temps decrear un espectacle des dezero a partir del diàlegamb altres ballarines.El Mercat de lesFlors els ha ofertcarta blanca.

Iratxe Ansa,formada a SantSebastià, amb unrecorregut quepassa per la Com-pañía Nacional deDanza, l’Òpera de Liói la Netherlands DanceTheater i finalment free-lance amb casa quarter a Barcelona,va ser qui va rebre la proposta delteatre català i va reclutar dues ba-llarines amb una trajectòria pa-ral·lela a la seva però amb una per-sonalitat amb “més diferències quesimilituds”.

Van ser escollides la barceloninaSandra Marín i la basca Jone SanMartín, totes dues formades a l’Ins-titut del Teatre i membres en actiude ballets internacionals; la prime-ra va deixar la Netherlands per en-trar a la companyia Kidd Pivot i lasegona forma part de l’equip de Wi-

Les ballarines Iratxe Ansa, Sandra Marín i Jone San Martín han creatl’espectacle Esculpiendo el vacío. RAHI REZVANI

El Mercat de les Flors estrena ‘Esculpiendo el vacío’

3r aniversari“És el diari del futur

tecnològic, polític i socialque tenim a tocar; digital

i en xarxa, en un paíscapdavanter”

J. ROLDÓS(S. FELIU DE GUÍXOLS)

CoreografiaBallarandiferentspeces deForsythe,Bonachela iMaliphant

CanviOlga CobossubtitueixSandra Marín,que ahirva patiruna lesió

43cultura


René JacobsDIRECTOR D’ORQUESTRA

“Mozart té un to revolucionari”Textual “El fet que ‘Les noces de Fígaro’ que interpretarem al Palau de la Música sigui en versió concert, sense escenogra-fia, fa que el públic es concentri més en el text i els diàlegs” Genuí “Aquesta adaptació és més fidel al llibre de Beaumarchais”

MÒNICA PAGÈS

El director d’orquestra belga RenéJacobs torna per segon any conse-cutiu a l’escenari del Palau de la Mú-sica per oferir, el 3 de desembre, unanova versió magistral de l’òpera deWolfgang Amadeus Mozart Les no-ces de Fígaro. Serà un esdevenimentmusical en què es podrà gaudird’una interpretació que ens retornael Mozart més genuí i que es com-pletarà en les dues temporades se-güents de Palau 100 amb Don Gio-vanni i Così fan tutte.

Fa poc va presentar a París i a LióLes noces de Fígaro que veurem alPalau de la Música. Com sentaquesta òpera en aquest momentde la seva vida?Vam quedar molt entusiasmats, i elpúblic també. És una versió en quèels cantants fan el seu paper davanti darrere l’orquestra, que està situa-da al centre. En Mozart, l’orquestraesdevé un altre personatge i fa queel resultat sigui més viu. En compa-ració amb la versió que vaig enregis-trar fa anys, aquesta és més fidel alllibre de Beaumarchais. Lorenzo daPonte va fer una adaptació de Beau-marchais, però la música de Mozartens indica que ell es va basar més enel llibre original francès que en el lli-bret. Cal tenir en compte que el Fí-garo de Beaumarchais estava prohi-bit a la Viena d’aquella època, per-què el consideraven massa perillós,massa revolucionari. Aquest to re-volucionari no és tan explícit en eltext de Da Ponte i, en canvi, la músi-ca de Mozart sí que té aquest to re-volucionari.

Per què ha preferit fer una versiód’aquesta òpera en concert, senseescenificar?El que he volgut destacar més és eljoc dramatúrgic dels cantants. És

evident que els decorats, el vestua-ri i la llum són elements que formenpart de l’obra, però l’estètica de l’es-cenari i de la sala del Palau de la Mú-sica inspira molt, és extremadamentteatral i ho hem volgut aprofitar. Elfet que sigui en versió concert, sen-se escenografia, fa que el públic esconcentri més en el text i en els di-àlegs d’aquesta òpera, que és on esconserva l’essència del llibre origi-nal. Hem de tenir molt present queés una obra que uneix tres genis:Mozart, Da Ponte i Beaumarchais.Els directors d’escena actuals tenenmolta dificultat a fer aquesta òperaamb una concepció moderna, per-què tot està molt clar en el llibret,

fins a l’últim detall. No es pot fer elsegon acte sense tenir una habitacióamb tres portes, amb tres sortides.Si no se segueixen al peu de la lletrales indicacions de Da Ponte, es perdla claredat del text, el sentit.

A què es refereix quan diu que volfer una versió neoclàssica de Lesnoces de Fígaro?Vull dir que els músics de l’orques-tra toquen amb instruments origi-nals de l’època de Mozart o amb cò-pies d’aquells instruments perquèbusquem el so de la música clàssicavienesa d’aquell moment. El prefixneo l’afegeixo pel fet que ho esti-guem interpretant en l’actualitat. El

MÚSICA

El director belga René Jacobs fa una versió neoclàssica de l’obra de Mozart. MARCO BORGGREVE

pianoforte és un altre instrument del’època que acompanya amb unagran fantasia. És una mena de segondirector. Una altra de les particula-ritats d’aquesta concepció neoclàs-sica és el retorn a les variacions quepoden afegir els cantants en les se-ves àries, que en època de Mozarteren habituals i voluntàries. El Che-rubino, en l’ària Voi che sapete, voldemostrar tot el seu art de cantar iper això afegeix molts ornaments,molts abellimenti, com diu el termeoriginal.

Quins aspectes ha volgut treballaramb el Cor de Cambra del Palau?Em fa molta il·lusió treballar ambaquest cor, tot i que es tracta d’unaformació petita. Vull que quedimolt integrat en el so de l’orquestra.Primer treballaré amb el cor i des-prés conjuntament amb la Freibur-ger Barockorchester per aconseguiraquest efecte.

¿I pel que fa al repartiment, a latria dels cantants?Evidentment, cal implicar bonscantants i en aquesta producció es-tan molt ben escollits. Amb algunsja hi he treballat anteriorment i esconeixen bé aquesta obra, i d’altres,com la cantant anglesa RosemaryJoshua, és la primera vegada que in-terpreta el paper de Comtessa d’Al-maviva, però coneix molt bé el meuestil. En general, el més difícil per aells és el recitatiu, perquè està ple demotius que es repeteixen i l’han dedir com més de pressa millor, per-què puguem avançar en l’acció sen-se aturar-nos. A les seves memòri-es, Lorenzo da Ponte no parla de lamúsica de Mozart i, en canvi, expli-ca que se sentia orgullós que el pú-blic aplaudís els recitatius –és a dir,que aplaudís també el seu text– per-què estaven molt ben interpretatsi eren molt teatrals.e

Talent“És una obraque uneixtres genis:Mozart,Da Ponte iBeaumarchais”

44 DIJOUS, 28 DE NOVEMBRE DEL 2013 araesports

L’equip s’entrena i Xavifa treball específicEl Barça va tornar a la feina després de laprimera derrota de la temporada a l’Ams-terdam Arena. En la sessió d’entrena-ment hi van participar tots els jugadorsque van viatjar a Amsterdam a més deCarles Planas, del Barça B. Els titulars vanfer exercicis de recuperació. Xavi, però, va

fer treball específic. Jordi Alba, AdrianoCorreia i Dani Alves, tres dels lesionats,també van treballar sobre la gespa. Demàl’equip descansarà i tornarà a l’activitatdivendres al matí per preparar el partit deLliga de diumenge a Bilbao, contral’Athletic Club.ESPORTS

Anàlisi

NATALIA ARROYOBARCELONA

S’estava jugant amb foc.Amagat entre golejadesestranyes i entre mi-nuts d’esclafar el rivalgairebé sense voler

amb una nova verticalitat vestidad’alternativa, el Barça de GerardoMartino feia 20 partits que celebra-va bons resultats. Resultats que hananat aparcant i silenciant un debatfutbolístic que el cop a Amsterdamha rescatat.

No és que sigui oportunista recu-perar la discussió sobre l’estil ara quel’equip ha patit la seva primera der-rota. És cert que hi havia baixes im-portants –fins a sis teòrics titulars(Valdés, Messi, Alves, Adriano o Jor-di Alba, Alexis i Busquets) no van ju-gar contra l’Ajax– i que la classifica-ció per a vuitens ja estava tancada,

però les sensacions que deixa l’en-surt d’Holanda fan pinta de ser mésgreus que tres punts que s’escapen.L’equip va donar mostres de sentir-se impotent. I, en acabar, va adme-tre haver jugat sense intensitat. ¿S’hade quedar tot plegat en un simple ac-cident? Per què fa la sensació quel’actuació davant l’Ajax s’havia anatinsinuant molts partits abans?

Preparar el rivalL’equip s’ajusta a l’adversarien funció dels seus punts fortsCentrar l’autocrítica de la derrotacontra l’Ajax en un aspecte motivaci-onalod’energiadelsjugadorsseriare-duccionista.L’equipvajugarunparelldemarxespersotadelseunivellhabi-tual, però no tant per una qüestió deritme com d’intenció. El Barça actu-al prepara els partits des de certa mi-rada d’inferioritat, pendent de con-trarestarelspuntsfortsdelrivalensi-tuacions defensives. Potser li faltaconfiançaperintuiraquellaspectedeljoc que, des del soterrani, visualitza-va una victòria. Els jugadors han can-viat la recerca de les superioritatsamb pilota per l’esforç per ajustar lesinferioritats sense. El migcentre se

sent sol, i sovint està sol. Protegir elscostats de Busquets (o Song) per noser vulnerable s’ha convertit en unaprioritat quan abans era una virtut.

Dubtes existencialsMés enllà del debat de l’estil, lamutació de joc confon l’equipPer observació del rival, capacitat iedat, el Barça actual no pot limitar-se a repetir els patrons de joc que livan funcionar en una altra etapa que,intacta, ja no tornarà. Les variantseren i són necessàries. Les reclamael joc, les reclamen les competicions.I les han d’assumir certs jugadors.Però en l’intent per buscar una alter-nativa a la sortida en curt, s’abusa deljoc llarg; en la voluntat d’accelerarcertes possessions estèrils, s’ha per-dut criteri i control; en el desig d’ex-plotar les noves virtuts col·lectives,fa temps que s’han triat els caminsmés fàcils. Messi. Neymar?

On és la verticalitat?El Barça torna a encallar-secontra una defensa sense espaisEl procés de mutació de l’equip s’haanat veient partit a partit, renovantla vella idea per fer-la a priori mésefectiva. Per justificar partits tren-cats i anades i vingudes s’ha apostatper arguments que passaven de lesdimensions del terreny de joc a lescaracterístiques de l’adversari o a lapròpia alineació. La verticalitat s’haaplaudit. Calia. Però, a l’hora de la ve-ritat, l’equip segueix sense trobar-laen els partits realment clau (com li vapassar a San Siro o dimarts contradeu a Amsterdam) i sembla quehi recorri en dies en què, abans,es guanyava sense haver decórrer tant d’àrea a àrea.

Columna vertebralL’estructura trontolla enposicions abans fiablesCarles Puyol va reconèixer alfinal del partit que va passar-ho malament: “No sabia si avan-çar, si tancar, si obrir...” Xavi va sersubstituït poc després de l’hora de

partit. Busquets va descansar. Val-dés i Messi estaven trencats a Barce-lona. L’onze de gala que marca el llis-tó de valoració d’aquest Barça estàlluny del seu 100%. Per unes raonso unes altres, l’equip no pot evitarbuscar nous pilars. I sobre aquestsnous pilars no pot construir una ma-teixa estructura.

Neymar, solitariEl brasiler se sent el més fresc iexagera les accions individualsNeymar és l’únic reforç d’aquest es-tiu i en el primer trimestre de la tem-poradahademostratqueés,ambper-mís del renascut Alexis, un dels ele-ments més frescos de la plantilla en

laparcel·laofensiva.Ésquitéleside-es més clares, qui s’atreveix, qui

proposa algunes coses noves.Qui vola. El context actual,senseMessiiambl’equiptre-pitjant terreny perillós, l’hacatapultat al lideratge, quedes del club es volia més pro-gressiu. Neymar va intentar

tirar del carro contra l’Ajax,però no sempre va escollir bé

les accions en què destapar-se.Pràcticamenttoteslesaccionsvan

ser individuals. Començant parat o

Conclusions fredesd’una primera

derrota anunciadaEl Barça medita si el partit amb l’Ajax és un accidento una conseqüència d’una dinàmica de joc perillosa

Deixar de ser especials

Hi ha diferents maneres d’estimar un club. Per fidelitat, per es-perit de resistència o per sentir-se especial. També pots esti-mar un club per sentir-te guanyador, com fan els que canvien

de samarreta cada tres per quatre. La gràcia del barcelonisme ha sigutsentir-se part d’un col·lectiu especial. Tenir uns valors en les derrotesi gaudir d’un estil propi en el triomf. La derrota d’Amsterdam impor-ta poc si parlem de futbol, però és un senyal d’alarma si ens parem apensar què està fent el Barça. El club, en diferents estaments, corre elrisc de deixar de ser especial per ser un club triomfador més.Amsterdam demostra que no es treballa per ser especial,per ser el millor o per ser fidel a una idea, sinó que només estreballa per garantir lluitar pels títols. Com fan tants clubsa Europa gràcies a tenir les butxaques plenes.

TONI PADILLACAP D’ESPORTS

EL BITLLET

FrankDe BoerENTRENADOR DEL’AJAX

“Hemderrotat elBarça amb lesseves armes,el seu estil”

3r aniversari“Objectivitat, qualitat,

feina ben feta, signatures,amor, carinyo a l’hora defer, d’informar... Es pot

no ser de l’ARA?”VISCALLORET

(LLORET DE MAR)


esports

Ronald de Boer diu quel’Ajax el fa sentir orgullósL’exblaugrana Ronald de Boer, germà de l’en-trenador de l’Ajax, va assegurar ahir a La Xar-xa que està “molt orgullós” del conjunt holan-dès. “L’Ajax va guanyar el Barça amb l’estil delBarça”, va dir De Boer, que va afegir que quanels blaugranes recuperin Messi, Alves i Albaseran “capaços de guanyar a qualsevol equip”.

Presentada la propostad’un carrer per al BarçaL’Associació Una Avinguda a Barcelona pelBarça va presentar ahir una iniciativa quepretén posar el nom del club a un carrer de laciutat per elogiar la seva trajectòria. A aquestpasseig, que seria a l’espai central de l’avingu-da Joan XXIII, s’hi podria contemplar l’em-premta de les grans llegendes de l’entitat.

TANDA DE PENALS

XAVIER BOSCHPERIODISTA

3.Martino

Contra deu, perdent unpartit en què ens la podí-em jugar, no va saber fercap canvi tàctic. Les subs-titucions les portava pen-sades de casa i, al final, vaprovar de posar Neymar almig. Esperàvem que in-tervingués més, que sabésdonar instruccions. SiRoura fos al seu lloc, l’hau-ríem matat.

5.Planificació

Després de la desfeta delBayern, el presidenciablePiqué va reconèixer quecalia canviar moltes cosesi fer cinc o sis fitxatges.Només s’ha dut Neymar–gran fitxatge– i no s’hareforçat el mig del camp nila davantera com fa dosanys que calia. No fitxar ino traspassar ho podempagar car.

2.Treball

Les tretze relliscades quevaig comptar als jugadorsdel Barça són el símptomaque no van encertar ni elstacs, o que l’escalfament elvan fer d’esma. És un indi-ci que les coses no s’estu-dien prou. ¿Els jugadorsdel Barça sabien els nomsi les característiques delsrivals com sí que sabienabans?

4.Neymar

Per què rep tantes trom-pades, el brasiler, siguiquin sigui el rival? Algú liha de dir que la paradinhaque fa un cop ha regatejatno cal. Sempre hi ha unadècima de segon ques’atura, absurdament, ipermet que el cacin. Tiraavall, home… És jove i hopot aprendre. Però cal quealgú l’hi digui.

1.Jugadors

En un partit de Champi-ons, en què t’està mirantmig món... En un partitque et cal sumar un puntper viure tranquil fins alfebrer… En un partit enquè el rival s’hi juga la vi-da… ¿els jugadors del Bar-ça poden sortir tan badocsi desconcentrats? A cór-rer, com a mínim, s’had’empatar amb el rival.

Cinc preocu-pacionsraonadesdesprés dela derrotad’Amsterdam

en carrera. Amb qui més va combinar(gairebé l’únic) va ser amb Iniesta, aqui va fer 16 passades i de qui en va re-bre 12.

Esforç sostingutEl Barça fa mesos que pateix permantenir 90 minuts d’alt nivellEl Celtic de Glasgow és l’últim classi-ficat del grup del Barça. I és, també,l’últim rival contra qui el Barça hacompletatunavictòriasòbriaaEuro-pa. Bloquejat a Milà fa un any i fa unmes. Apàtic a París. Desbordat a Mu-nic. Atropellat a Amsterdam. Semblaque l’equip ha perdut aquella força,física o mental, per arraconar els ri-vals com ho feia abans. El boca a bo-ca s’estira i l’adversari, ara, s’atreveixa buscar les pessigolles a un Barçaque veu més humà que mai. Guanya-ble. Va semblar que l’Ajax sentia certgrau d’intimidació amb l’expulsió,però la realitat avisa: fa més d’un anyque el Barça no completa una actu-ació contundent a la Champions.

Autocrítica o accióEl discurs dels futbolistes buscaunes solucions que no es plasmenEn teoria el vestidor és conscient quealguna cosa no rutlla. Que l’equip ha

de millorar si vol aspirar als títolsque s’exigeix com a Barça. Les de-claracions després del 2-1 ambl’Ajax eren contundents. Com hovan ser després del duríssim 7-0contra el Bayern l’any passat. A lapràctica, però, són poques les res-postesques’hanvisualitzatsobrelagespa. El segon temps, amb un ho-me més, no va executar el que lesparaules de perdó prometien.

Laterals omnipresentsLes baixes d’Alves i Jordi Albacanvien la cara a l’equipEs parla de l’adéu de Valdés a l’es-tiu. De l’estat de forma de Messi,Iniesta i Xavi. De quan juga Bus-quets o ho fa Song. Però les absèn-cies d’Alves, Adriano i Jordi Albavan demostrar que eren tan desta-cades com la dels anteriors noms.Elstreslaterals,sobretotAlves,sónbàsics en l’engranatge ofensiu delBarça. Montoya encara no estàprou fet per assumir un rol similari Puyol va ser un acte de supervi-vència. El Barça més autèntic s’hade trobar en l’esperit i la valentiadelsseuslaterals.Isiesmiraelrivalamb por, ells són els que primer hotransmeten.e

Les estadístiques aldescans, preocupants

9Xuts de l’Ajax en 45 minuts

Al final del partit els dos equipsvan xutar 10 cops a porteria, peròal descans l’Ajax ho havia fet noucops, i el Barça només tres.

50%Possessió de pilota del Barça

Al descans els dos equips tenienexactament la mateixa possessióde pilota, però als 30 minuts de jocla xifra era d’un 60% per als locals.

UNA PATACADA QUE FA MALNeymar defensat amb

contundència pel lateralVan Rhijn. JOHN THYS / AFP

0Aturades de Cillessen

Pinto va fer tres aturades durant elprimer temps. El porter local Ci-llessen, en canvi, no va haver d’atu-rar cap xut fins a la segona part.

46esports


■ Tres morts després que s’ensorriel sostre d’un estadi al Brasil

Tres persones van morir ahir després ques’ensorrés part del sostre de l’estadi de São Paulo,conegut com a Itaquerão, que serà l’escenari delpartit inaugural del Mundial del Brasil de l’estiuvinent. Segons va informar el cos de bombers de laciutat brasilera, una grua va colpejar part delsostre de l’estadi. Una peça de gairebé 15 metresva impactar contra un cotxe on hi havia tresoperaris que treballaven en la construcció del’estadi i que a causa del cop van morir.

■ La selecció catalana jugarà unsegon partit durant el mes de maig

La selecció catalana està buscant rival perdisputar un segon partit internacional aquestatemporada. Segons va avançar ahir La Xarxa, laFederació Catalana de Futbol estaria plantejantjugar un segon partit durant el mes de maig. Demoment, el possible rival seria la RepúblicaDominicana i el partit es jugaria a Montilivi.

■ El CSD incrementa en un 20% lessubvencions per a les federacions

El president del Consell Superior d’Esports (CSD),Miguel Cardenal, va dir que les federacions podranseguir mantenint resultats amb les subvencionsdel 2014. Cardenal va anunciar ahir que la partidadel pressupost del CSD per a les federacionss’incrementa en un 20% respecte a la del 2013.

■ Cadiach vol ser el primer catalàa fer tots els cims de 8.000 metres

L’alpinista Òscar Cadiachva presentar el seuprojecte de cara al 2014,quan somia convertir-seen el primer català a fer elcim dels 14 pics de més de8.000 metres del món. Eltarragoní ja ha ascendit a13 vuit mils i l’any vinentany atacarà el Broad Peak(8.047 metres).

✔ ESPANYOL Víctor Álvarez, que diumenge vatornar a jugar després de ser operat del corfa set mesos, va assegurar que contra elRayo es va sentir “còmode”, però va afegirque ha de lluitar per seguir jugant.

✔ BÀSQUET El tècnic del Barça, Xavi Pascual, iVíctor Sada analitzaran el partit de demàcontra el Fenerbahçe Ülker (18.45 h).

✔ FUTBOL SALA El Barça Alusport s’enfrontaaquest vespre (21 hores, Barça TV i Esport3)al Ríos Renovables, en el partit corresponenta la 13a jornada de Lliga.

i més a l’

enbreu

NACHO DOCE / REUTERS

Pau Gasol durant el partit que els Lakers van perdre ala pista dels Wizards. ROB CARR / GETTY IMAGES

Pau Gasol assegura que no ha re-but cap oferta dels Lakers per re-novar el seu contracte i que a finalde temporada decidirà si canviad’equip. El pivot descarta un re-torn a curt termini al Barça.

reconèixer que aramateixhiha“moltes

incògnites” però al-hora va subratllar que

no és “gaire exigent” en lessevesdemandes.Enaquestsen-

titva dirquecalveurecomesrecupe-ra Bryant de la seva lesió al tendód’Aquil·lesiafegir-hialgunes“peces”,però va negar que tot depengui del’arribada d’alguna estrella: “Ja vamveure com va funcionar l’any passat[enreferènciaalfracàsdeDwightHo-ward], no és una fórmula d’èxit asse-gurada”.Lapremsaesportivaespecu-la molt amb Carmelo Anthony.

En el partit contra els Wizards, elsLakers van tornar a evidenciar els

seus problemes defensius davantd’un equip teòricament inferior, queva encistellar amb facilitat. “Haurí-em d’haver defensat millor, cosa quehem estat fent bé en els últims par-tits, però fora de casa costa més.Hem estat a punt, però se’ns ha esca-pat el partit. Mala sort”, va dir.

En qualsevol cas, va optar perdestacar la progressió dels Lakers,que venien de guanyar tres partitsseguits abans de la derrota a Wa-shington. “Estem fent una tempo-rada bastant positiva per l’equip quetenim”, va dir. De moment, acumu-len set victòries i vuit derrotes, i sesituen en la quarta posició de cincen la seva divisió.e

JOAN FAUS

WASHINGTON. La renovació de Ko-be Bryant per dos anys més ha des-plaçat totes les mirades cap a PauGasol, que a l’estiu acaba contracteamb Los Angeles Lakers. De mo-ment, el pivot català es mostra tran-quil però admet que el seu futur és“incert”. “No he parlat amb l’equip,em centro a continuar el bon nivellde joc, en el dia a dia, partit a partit,per estar en la millor posició possi-ble de cara a l’any que ve i al següentcontracte”, va dir Gasol dimarts a lanit després de la derrota dels Lakersa la pista dels Wizards de Washing-ton (111-116).

El jugador de Sant Boi de Llo-bregat –que va sumar 17punts, 6 rebots i 8 assis-tències i va perdrecincpilotes–assegu-ra que no sap si elsLakers es posaranen contacte ambell però que si hofan valorarà l’ofer-ta i decidirà si pre-fereixesperarafinaldetemporadaper“te-nirmésopcionsd’altresequips”. Gasol, però, des-carta tornar al Barça en “un fu-tur pròxim” tot i que manté aquestaopcióallargtermini.“Lamevainten-ció si estic bé, i ara em trobo molt bé,és seguir a la millor lliga del món ambuna posició important”.

Un possible factor clau per a la se-va continuïtat a la franquícia de Ca-lifòrnia, on juga des de fa 5 anys, se-ria que l’equip de Los Angeles cons-trueixi un bon equip que sigui capaçde tornar a guanyar l’anell de campi-ons de la NBA. Gasol, de 33 anys, va

Gasol admet que el seu futur és incertEl pivot català descarta un retorn imminent al Barça

BÀSQUET - NBA

Golejada del Reial Madrid i rècord del BayernTONI PADILLA

BARCELONA. El Reial Madrid vagolejar per 4-1 el Galatasaray en unpartit marcat per la vermella queva veure Sergio Ramos als 27 mi-nuts de joc. El fet de jugar amb deuhomes, però, no va impedir que elsd’Ancelotti, que ja s’havien classi-ficat per als vuitens de final, ju-guessin a plaer contra un Galatasa-ray massa nerviós. Bale, de falta, vafer el primer gol, i Ümut Bulut vaempatar abans del descans. A la se-gona part, Arbeloa, Di María i Iscovan certificar la golejada contra unrival que ara haurà de derrotar elJuventus en l’última jornada si esvol classificar. Els italians van go-lejar el Copenhaguen per 3-1 ambtres gols de Vidal.

El partit del Bernabéu es va jugarel dia que l’afició local havia prepa-rat una festa per reclamar que Cris-tiano Ronaldo guanyi la Pilota d’Or.Es van repartir 40.000 caretes ambel rostre del portuguès, que no vapoder jugar pel cop rebut a Almeriai s’ho va mirar tot des de la graderia.

En els altres partits de la jorna-da, el Bayern de Guardiola va gua-nyar al camp del CSKA de Moscouper 1-3 i va establir un nou rècord:deu triomfs consecutius a laChampions. Els homes de Guardi-ola en tenen prou amb un empaten l’última jornada per ser pri-mers de grup davant del Manches-ter City. El PSG i el ManchesterUnited, que va golejar 0-5 a Le-verkusen, també es van classificarper als vuitens.e

LLIGA DE CAMPIONS

Els jugadors del Madrid celebrantel gol d’Isco. J. SORIANO / AFP

3r aniversari“És un valor segur del

periodisme independent ité una línia clara, directa,

pròxima. Guanyaràmolts més lectors”

PRSECOM (CASTELLDEFELS)


PUBLICITAT

48mèdia


06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins (Magazín).

L’equip viatja demà a

Brussel·les, des d’on emet una edició espe-cial amb el títol Europa mira cap a Catalunya. Ariadna Oltra entre-vista Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió Europea i comissari europeu de Competència. A més, dues tertúlies formen l’especial d’avui. A la primera participen eurodiputats que comenten la feina feta mig any abans de la renovació de l’Euro-cambra i analitzen què es diu a Brussel·les del procés que s’ha posat en marxa a Catalunya. La segona, formada per catalans que ocupen càrrecs destacats al Parlament i a la Comissió europeus, aborda qüestions polí-tiques, socials i econò-miques diverses.

14.00 Telenotícies comar-ques.

14.20 El medi ambient. Sally Chisholm i la microbio-logia dels oceans.

14.30 Telenotícies migdia.

TV3

22.30 La força de la vida (Documental).

El making of del disc i

del llibre de La Marató Mostra com es van gestar les dues inicia-tives proposades a La Marató. El programa recull assajos, grava-cions dels artistes que han participat en el disc i declaracions dels autors que col·laboren en el llibre.

23.27 Lost Girl (Sèrie). Faes contra la màquina: La Bo i la Tamsin han d’ajudar l’Spriggan a trobar un Fae desapa-regut.

00.14 Farscape (Sèrie). El retorn de Durka (T1): Moya entra accidental-ment en contacte amb la poderosa i misteriosa ètnia dels nebari.

01.02 Els informàtics (Sèrie). Sortida col·lectiva: La Jen accepta la invi-tació del Phil d’anar al cinema.

01.27 Divendres (Magazín). 03.15 Fusió i swing a l’es-

tudi (Musical). Andreu Zaragoza Quartet.

04.00 Blues a l’estudi (Musical). August Tharrats.

15.40 Cuines. Fals cuscús de coliflor amb anguila.

15.50 La Riera. La Judit explica a la seva filla que té una relació poc convencional amb el Martí.

16.35 Divendres (Magazín). Es parla de la moda del swing i del que representa. A més, es comenten els diversos estils musicals que engloba amb Dani Pérez, àlies Big Dani, un dels saxofonistes més reconeguts d’Espanya. També es parla dels llocs amb més encant de Masquefa i Antoni Bassas repassa l’actua-litat des del seu pecu-liar punt de vista.

18.42 Murdoch mysteries (Sèrie). En Murdoch al país de les joguines: Després que una noia sigui segrestada mentre dormia, el Murdoch descobreix que algú ha deixat al lloc dels fets una nina que té gravat un missatge per a ell.

19.47 Espai Terra. Enric Oller mostra un centre de Gavà on s’ocupen de tractar i reciclar tot el material que es dipo-sita als contenidors grocs, els de recollida d’envasos.

20.20 El gran dictat. 21.00 Telenotícies vespre. 21.45 Polònia (Humor).

06.00 Mic.06.24 L’abella Maia.07.14 Sweesters, virtual

room.07.20 Els Dalton.07.46 Doraemon.09.00 Mic.10.42 EspieZ! Nova gene-

ració.11.05 Futbol galàctic.11.55 La Supermots.12.25 Bugs Bunny i els seus

amics.13.45 Shin Chan.14.35 Un drama total d’illa.15.22 Bola de drac Z.16.10 One piece.17.00 Ja arriba en Noddy!17.54 Una mà de contes.18.04 Minty, la fada.18.14 Geronimo Stilton.18.41 Rekkit, el conill màgic.19.45 Espies de veritat.

20.14 Tom i Jerry.21.20 La Riera.22.05 Cinema 3. Jaume

Figueras entrevista José Luis Cuerda, que aquest any celebra el 25è aniversari de la seva pel·lícula Amanece que no es poco.

22.35 Sala 33: Concepción Arenal, la visitadora de presons. Espanya, 2012. Dir.: Laura Mañà. Int.: Blanca Portillo, Mabel Rivera. Concepción Arenal va canviar la imatge que la gent tenia sobre els delinqüents i el que havien de ser les presons modernes.

00.19 Extres.

00.26 Pel·lícula: L’illa inte-rior. Espanya, 2009. Dir.: Félix Sabroso, Dunia Ayaso. Int.: Geraldine Chaplin, Antonio de la Torre. La Gràcia, el Martin i la Coral són tres germans amb vides diferents que lluiten per tirar endavant.

01.58 Tresors del món, patrimoni de la huma-nitat. Macau, l’illa de la fortuna. La Xina.

02.12 Waterloo Road. (T2). 03.03 Fusió i swing a l’es-

tudi. Barcelona Swing Serenaders.

03.47 Blues a l’estudi. Augie Burr.

04.46 Ritmes a l’estudi. Pepita Garcia Miró.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatTV3 21.45

‘Polònia’

Pere Navarro es posa avui en la pellde Quim Masferrer i es converteix enEl foraster: el líder del PSC visitaràdiversos pobles de Catalunya perexplicar als veïns què és el federalis-me. Mentrestant, Andreu Mas-Colellexplica a Artur Mas què té previst pri-vatitzar per fer quadrar els pressu-postos, i Alícia Sánchez-Camachoplanta cara a Albert Rivera per mirard’aturar l’ascens de Ciutadans a lesenquestes. Per la seva banda, RamonGener recupera l’Òpera en texans perparlar d’una melodia repetitiva quesorgeix del govern espanyol.

Més d’un milió i mig de persones van veureaquest dimarts el partit de Lliga de Campionsentre l’Ajax d’Amsterdam i el Futbol Club Bar-celona. La gran majoria van escollir la trans-missió de TV3, que va tenir 1.108.000 espec-tadors i un 33,5% de quota de pantalla, men-tre que la de La 1 va quedar-se amb 451.000seguidors i un share del 13,6%. Al conjuntd’Espanya, la narració de TVE va arribar als5.270.000 espectadors i va assolir una quo-ta del 26,8%. Un cop acabat el partit, el lide-ratge a Catalunya va ser per a la sèrie d’Ante-na 3 Vive cantando, que va entrar al top 5 deldia amb el seu millor resultat: 352.000 espec-tadors i un 12,5% de share. La ficció va supe-rar la pel·lícula Resident evil. Ultratumba, queva aportar a La Sexta 327.000 persones i un11,6% de share, mentre que el Zona Cham-pions amb què TV3 va resumir l’Ajax-Barça vacaure fins al tercer lloc de la franja, amb321.000 seguidors i un 11% de quota. En elconjunt del dia, el domini de TV3 va ser con-tundent, amb un 18,1% de share i vuit puntsd’avantatge sobre Telecinco i Antena 3.

L’Ajax-Barça supera el milió i mig d’espectadors

lesaudiències

ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Lliga de Campions: Ajax-Barça

TV3 20.45 1.108.000 33,5%

02 Telenotícies migdia

TV3 14.29 611.000 29,5%

03 Lliga de Campions: Ajax-Barça

LA 1 20.45 451.000 13,6%

04 La Riera

TV3 15.56 437.000 22,7%

05 Vive cantando

ANTENA 3 22.37 352.000 12,5%

Programes més vistos dimarts a Catalunya

Terribas i Basté tornen a mostrar‘fair play’ just abans de l’EGM

ALBERT CASTELLVÍ ROCA

Mònica Terribas i Jordi Basté coneixeran a pri-mera hora d’aquest matí, quan es faci públicl’EGM, les dades d’audiència dels seus respec-tius programes, El matí de Catalunya Ràdio iEl món a RAC1. Però ahir a la tarda –tal com javan fer el primer dia de la temporada, quanes van saludar en directe a través de lesones– tots dos van demostrar que, més enllàde la rivalitat professional, mantenen una ex-cel·lent relació, i van ser entrevistats conjun-tament al programa de TV3 Divendres. “Hemsopat algun dia aquesta temporada, parlemsovint i ens enviem whatsapps. Hi ha moltbon rotllo”, va assegurar Basté per deixar clarque la seva relació és més que cordial.

Tot i conduir els que, amb tota probabili-tat, avui es confirmaran com els programesmés escoltats de la ràdio a Catalunya, totsdos periodistes van rebutjar l’etiqueta de lí-

Jordi Basté i Mònica Terribas ahir al programa de TV3 Divendres. TVC

ders d’opinió. “Seria perillós i pretensiós. Te-nim una audiència molt informada, que ins-pecciona tots els proveïdors d’informació.Pretendre descobrir-los la sopa d’all seria unerror”, va reflexionar Terribas. Basté hi va co-incidir: “Tens una responsabilitat, però lagent sap perfectament el que pensa i no hade venir ni la Mònica, ni la Pepa Bueno ni el Ji-ménez Losantos a dir-li el que ha de pensar”.

També van estar d’acord que és “preocu-pant” la dificultat que tenen, tant l’un coml’altre, perquè els polítics espanyols acceptinser entrevistats pels mitjans catalans. “Tantel Jordi com jo –va explicar Terribas– volemapropar el discurs d’una banda i de l’altra, ensestem esforçant a portar el màxim de veusperquè la gent d’aquí els pugui escoltar, i ensestà costant moltíssim”, tot i que, en opinióde Basté, “per ells seria bo fer-se sentir aquí”.

A tall d’anècdota, Terribas va revelar quees lleva a les 3.15, i Basté una hora més tard.

elradar

3r aniversari“Senzillament,

l’ARA és un diari diferentde tots els altres.

En Salvador Dalí diria:«ARA sóc jo»”

ALMUNSE (FIGUERES)

49mèdia


lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.08.30 Los desayunos de

TVE. Convidada: Elena Valenciano, vicesecre-tària general del PSOE.

10.05 La mañana.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.05 Entre todos.18.45 España directo.20.30 Corazón.21.00 Telediario 2.22.15 El tiempo.22.30 Clásicos de La 1: El

golpe. EUA, 1973. Dir.: George Roy Hill. Int.: Robert Redford, Paul Newman, Robert Shaw, Charles Durning. Dos estafadors decideixen venjar la mort d’un vell i estimat col·lega assas-sinat per ordre d’un gàngster poderós.

00.35 24 horas en la calle. Avui es mostren els mètodes més inaudits que utilitzen els immi-grants per intentar arribar a Espanya.

01.30 El debate de la 1. Avui visita el programa Alícia Sánchez Camacho, presidenta del PP de Catalunya, que analitza el debat sobiranista a Catalunya i comenta els principals temes de l’actualitat política, econòmica i social.

03.00 La noche en 24 horas.04.50 TVE es música.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 BARÇA TV8 TV

06.00 Vídeos musicales.06.15 Las noticias de la

mañana. 08.55 Espejo público.

Convidat: Francisco Javier León de la Riva, alcalde de Valladolid.

12.15 Karlos Arguiñano en tu cocina.

12.50 La ruleta de la suerte. 14.00 Los Simpson. Emissió

de dos episodis: Días de vino y suspiros (T11) i Aquellos patosos años (T13).

15.00 Antena 3 Noticias 1.15.45 Deportes.16.00 El tiempo.16.30 Amar es para siempre.

L’Augusto sospita que la Valeria li és infidel amb el Diego.

17.30 El secreto de Puente Viejo. El Fernando segueix copejant l’Olmo amb ferotgia, però el seu pare no es defensa.

18.45 Ahora caigo.20.00 Atrapa un millón.21.00 Antena 3 Noticias 2.21.30 Deportes.21.40 La previsión de las 9. 21.45 El hormiguero 3.0.

Convidat: Enrique San Francisco, actor i còmic.

22.40 Tu cara me suena. En aquesta sisena gala Los Chunguitos s’han de ficar a la pell de Los Golfos, Santi Rodríguez es transforma en La terremoto de Alcorcón i Xuso Jones és Robin Thicke.

01.30 Los más...

07.00 El zapping de surferos.

08.30 Encuentros peli-grosos. Monstruos resbaladizos.

09.30 Alerta Cobra. Cargamento mortal.

10.30 El último poli duro. La guardería de los horrores.

11.30 Alerta Cobra. La mala madre.

12.20 Las mañanas de Cuatro.

14.00 Noticias Cuatro. Inclou El tiempo.

14.50 Deportes Cuatro.15.55 Castle. Emissió de tres

episodis: La vida de los otros (T5), Si me engañas una vez... (T2) i Encuentros en la fase criminal (T3).

18.45 Europa League. Sevilla FC-GD Estoril. Fase de grups. En directe des de l’Estadio Ramón Sánchez Pizjuán.

21.00 Deportes Cuatro noche.

21.30 Lo sabe, no lo sabe.22.30 Castle. Emissió de

tres episodis: La fan número uno (T6), Se ha escrito un crimen (T5), Causa probable (T5) i La niñera muerta (T1).

01.45 House. Apuesto el resto (T2).

02.30 La línea de la vida.04.00 Shopping.05.15 Puro Cuatro. * (Aquesta progra-

mació pot variar en funció del futbol.)

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo. 09.30 Crímenes imper-

fectos.10.30 Informe criminal. 11.30 Historias criminales. 12.25 Al rojo vivo. 14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.14.55 Jugones.15.35 La Sexta meteo.15.45 Zapeando.17.15 Más vale tarde.20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.50 La Sexta meteo. 21.00 La Sexta deportes.21.30 El intermedio.22.30 Pel·lícula: Collateral.

EUA, 2004. Dir.: MichaelMann. Int.: Tom Cruise, Jamie Foxx, Jada Pinkett Smith. El Max fa 12 anys que condueix un taxi en una gran ciutat, de manera que res el sorprèn. No obstant això, mai hagués imaginat que un dia portaria al seu cotxe el Vincent, un assassí a sou disposat a tot per no anar a la presó.

00.40 En el aire. Andreu Buenafuente rep Arturo Valls, que presenta Ahora Caigo i Me resbala a Antena 3. A més, el programa ofereix l’actuació del cantant malagueny Pablo López.

01.30 Impacto total.02.00 Ganing TV.02.30 Astro TV.

06.30 Informativos Telecinco. Inclou El tiempo.

08.55 El programa de Ana Rosa.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.30 De buena ley15.00 Informativos

Telecinco. Col·laboradora: Sara Carbonero. Inclou El tiempo. Presentadora: Rosalía Fernández.

16.00 Sálvame. Espai de debat i de discussió entorn de temes de l’actualitat del cor. A més, el programa inclou entrevistes a perso-natges coneguts.

20.15 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco. Col·laborador: J.J. Santos. Inclou El tiempo. Presentador: Mario Picazo.

22.00 Hay una cosa que te quiero decir. La Chenoa sorprèn el Víctor, un jove admi-rador que pateix unes seqüeles físiques irreversibles arran d’un accident del qual la mare se sent culpable. La cantant aprofita la seva visita per inter-pretar al plató un tema del seu nou treball discogràfic.

02.30 Premier casino.05.00 Fusión sonora.06.25 Zumba GH Edition.

07.30 8 de 8. 08.35 Vaughan en vivo. 09.00 Televenda. 11.00 Vaughan en vivo. 11.25

Jet lag. 12.00 Migdia. 14.00

Arucitys. 17.00 Pel·lícula: Declaración de fallecimien-to. EUA, 2001. Dir.: Michael L. Miller. Int.: Veronica Hamel, Michele Green, Mark Singer. Per intentar liquidar els seus deutes, un matrimoni plane-ja fingir la mort d’ell per cobrar els diners de l’asseguradora. 18.55 8 al dia. 22.30 Gran cine-ma: Matador. EUA-Alemanya-Irlanda, 2005. Dir.: Richard Shepard. Int.: Pierce Brosnan, Greg Kinnear. Julian Noble és un assassí a sou que és a Mèxic atenent un altre dels seus en-càrrecs, un treball corporatiu. 00.30 Misteris... amb Sebastià d’Arbó. 01.30 Clips.

07.00 ADN Barça. (R.) 08.00

Temps de joc. 09.35 Estació Camp Nou. 10.15 ADN Barça. (R.) 11.15 Som-hi palau!. 11.45

600’’. 12.00 Temps de joc. 13.45

Més club. 14.00 Barça NotíciesMigdia. 14.30 Promeses. 15.15

Estació Camp Nou. 15.45 600’’.16.00 Barça Notícies Migdia.(R.) 16.30 600’’. 16.45 Més club. 17.00 Som-hi palau! 17.30 Roda de premsa. 18.15

Estació Camp Nou. 18.45

600’’. 19.00 Roda de premsa. (R.) 19.30 ADN Barça. 20.30 El9. 21.00 El partit de futbol sa-la. 22.45 600’’: Athletic Club-FC Barcelona (94-95). 23.00

El 9: Krankl, un Johann vingutd’Austria. 23.30 Porta 104: Lasala de Babel. 00.00 Temps dejoc. 00.00 ADN Barça. (R.)

07.00 IB3 Ràdio. 08.00 Maria Bimbolles. 08.05 L’hora del conte! 08.10 Little Bear. 08.35

L’hora del conte! 08.50 Herbes màgiques. 09.15 Balears sal-vatge. 09.40 La mirada. 11.15

Baleartnostrum. 11.50 La mi-rada. 12.15 Mossèn Capellà. 13.25 La mirada. 14.00 IB3 Notícies migdia. 15.25 El temps migdia. 15.30 Mira per on! 16.05 Cinema de l’Oest: Gloriosos camaradas. EUA, 1965. Dir.: Arnold Laven. Int.: Tom Tryon, Harve Presnell, Senta Berger. 17.30 Hamburgo 112. 18.10 La mirada. 20.00

Una micona més. 20.30 IB3 Notícies vespre. 21.40 El temps vespre. 21.45 Uep! Com anam? 00.45 Com a ca nostra. 02.00 Baleartnostrum. 03.00

Musical. 04.55 Jazz

06.00 Km 0.06.25 Tot l’esport.06.55 Efectivament.08.00 Crackòvia.08.34 L’illa dels licaons.09.21 Batecs de natura.09.36 Astúries: la mirada del

vent. 10.05 Les costes franceses

des de l’aire. 10.21 Cuiner sota presió. 10.45 Forquilla i motxilla.11.11 Discovery atlas:

descobrint la Xina. 12.01 L’autòpsia d’Ötzi,

l’home del gel.12.52 Viatges al límit amb

Art Wolfe. 13.38 Cuiner sota pressió. 14.03 Forquilla i motxilla. 14.30 Ciutats portuàries del

món. Marsella.15.15 Astúries: la mirada del

vent. 15.39 El Mediterrani des de

l’aire. Cap a l’Oceà Índic.15.52 Al país de l’ant

americà.16.43 Batecs de natura.16.57 Les ombres del Taj

Mahal.17.48 Invents que van

sacsejar el món.18.35 Boscos.19.30 Zona Champions Club.20.00 Esport club.20.57 Lliga nacional de

futbol sala. FC Barcelona Alusport-Rios Renovables. En directe.

22.30 Zona Champions Club.23.00 Efectivament.00.05 Tot l’esport.00.30 Efectivament.

06.00 TVE es música. 06.35

That’s english. 07.05 El gran Rift. (R.) 08.00 TVE English. 08.25 Zoom net. (R.) 08.40

C á m a ra a b i e r t a . 0 8 . 5 5

Biodiario. 09.00 Pueblo de Dios. (R.) 09.30 Aquí hay tra-bajo. 10.00 La aventura del sa-ber. 11.00 El vuelo del rinoce-ronte. (R.) 11.50 Para todos La 2. 13.35 Don Matteo. (R.) 14.35

Docufilia. 15.30 Saber y ganar. 16.05 Grandes documentales. 18.00 Docufilia. 18.50 Con-ciencia. 18.55 Para todos La 2. 19.00 Vespre a La 2. 20.00 Tinc una idea clip. 20.15 Tinc una idea clip. 20.40 Docufilia. (R.) 21.25 Fiesta suprema. 22.00

La historia del mundo. 22.50

Torres y Reyes. 00.05 En por-tada. 00.50 La 2 noticias. 01.20

Días de cine.

CANAL+

07.40 El otro. 08.00 Pel·lícula: El beneficio de la duda. 09.30

Efímera. 09.50 Dok. 11.10 FIFA fútbol mundial. 11.40 Misterio. 11.55 Pel·lícula: El amigo de mi hermana. 13.30 Political Animals. 14.45 NBA Live. 15.00 Pel·lícula: El Hobbit: Un viaje inesperado. EUA, 2012. Dir.: Peter Jackson. Int.: Martin Freeman, Ian McKellen, Richard Armitage, Ken Stott, Aidan Turner. 17.50 Dok. 19.15

Saturday Night Live. 20.05

Tentaciones. 21.00 Óxido Nitroso. 21.30 Boardwalk Empire. 22.30 Estrella invi-tada. 22.45 Destino Lisboa. 23.45 Pel·lícula: La vida de Flynn. 01.25 Generación NBA+. 02.25 Estrella invitada. 02.50 Pel·lícula: Tengo ganas de ti.

ESPORT3

07.00 Trànsit en directe. 08.00 BTV Notícies matí. 09.05 L’entrevista. 10.00 La Rambla. (R.) 11.00 La porteria. (R.) 12.00 Avanç BTV Notícies. 12.05 Info barris. 12.15 El pla B. 12.35 Àrtic. 13.15 Connexió Barcelona (Edició matí). 14.00

BTV Notícies migdia. 14.50 Info barris. (R.) 15.00 Terrícoles. (R.) 15.30 Primera sessió: Corazón loco. 17.30 Connexió Barcelona. 19.25 Info barris. (R.) 19.40 El pla B. (R.) 20.00

BTV Notícies vespre. 20.30

Àrtic. 21.30 Terrícoles. 22.00

Les notícies de les 10. 22.40

El temps. 22.50 La Rambla. 23.55 Música moderna. 00.55

Terrícoles. (R.) 01.25 Les no-tícies de les 10. (R.) 02.05 La Rambla. (R.) 03.05 Primera sessió: Corazón loco.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

LA 1 22.30

‘El golpe’

✰✰✰✰✰

Director: George Roy Hill

Actors: Robert Redford,

Paul Newman, Robert

Shaw, Charles Durning

EUA, 1973. Dos petits esta-fadors escullen com a vícti-ma, sense saber-ho, unmembre de la Màfia delChicago dels anys 30. Und’ells acaba mort i l’altreprepara un complicat plaper venjar-lo amb l’ajudad’un antic soci.

33 22.35

‘Concepción Arenal, lavisitadora de presons’✰✰✰

Director: Laura Mañá

Actors: Blanca Portillo,

Diana Gómez, Mabel

Rivera, Pere Arquillué

Espanya, 2012. Al segleXIX Concepción Arenal esconverteix en visitadorade presons de dones, ambl’objectiu de conèixer lasituació de les preses iproposar solucions permillorar les seves condici-ons de vida.

LA SEXTA 22.30

‘Collateral’✰✰✰

Director: Michael Mann

Actors: Tom Cruise, Jamie

Foxx, Jada Pinkett Smith,

Mark Ruffalo, Peter Berg

EUA, 2004. Un assassí a souque ha d’eliminar en una nitels testimonis que han dedeclarar contra una bandade narcotraficants segrestael taxi del Max per fer lafeina. Perseguits per la poli-cia, el xofer i l’assassí aca-baran depenent l’un del’altre per salvar-se.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

50mèdia


TV3 emet el ‘making-of’ del disci el llibre de La MaratóTV3 emet aquesta nit (22.30) La força dela vida, el making-of del disc i el llibre deLa Marató, que tindrà lloc el 15 de desem-bre i se centrarà en les malalties neuro-degeneratives. El programa, de 50 minuts,inclou imatges dels assajos i les gravacionsdels artistes que han participat en el disc

–que es posa a la venda únicament aquestdiumenge amb els diaris catalans, entreels quals l’ARA– i declaracions dels autorsque han col·laborat en el llibre. L’emissiód’aquest espai ha obligat a modificar lagraella d’avui de TV3: La meva no s’emeti Polònia s’avança fins a les 21.45.MÈDIA

Torna la televisió de qualitat del MiniputEl Miniput repeteix lloc però no es-pai aquest 2013 per explicar ambl’exemple que la televisió pot ser dequalitat. El nou teatre del CCCBacollirà la mostra, que concentra endotze hores formats de tot arreu.

breus segments que estan fets perajudar els infants a apreciar els ob-jectes i les idees des de diferentsperspectives. Per exemple, un frag-ment anomenat Mirant el dissenymostra una varietat de dissenys delmateix objecte. Un altre, Equivo-ca’t!, ensenya el procés de descons-trucció del disseny per ajudar els es-pectadors a veure com el disseny iels objectes poden ser separats enmoltes formes, figures i colors.

Les misèries de la políticamés bruta a ‘Chalán’Aquesta ficció mexicana de seixan-ta minuts presenta la complicadahistòria d’un xòfer que va més en-llà de les seves obligacions i fa favorspersonals al seu cap, un líder polític.La claveguera política en què es veuimmers és tan gran que ha de crearuna polèmica mediàtica per inten-tar escapar-se’n.

L’escepticisme fet ficció(alemanya)La cadena ZDF es burla de l’existèn-cia d’un únic Déu omnipotent. Através d’una ficció transformaaquest hipotètic Déu en dues dones:l’Inge i la Renata. Elles, “encantado-res i despistades”, regeixen el destíde la humanitat. Per això unes vega-

des desglacen els pols i d’altres fora-den la capa d’ozó. Tal com expli-quen al Miniput, “al cap i a la fi, ellesnomés són Déu”. El nom ja ho diutot. La ficció es titula Gods’r’us.

Els joves seminaristesde ‘Church men’Aquesta ficció francesa produïdapel canal ARTE mostra com és la vi-da dins d’un seminari fixant-se en lahistòria de quatre homes joves:l’Emmanuel, el Yann, el Raphaël i elGuillaume. A part d’ells, també s’himostra la història de José del Sartre,que ha trobat Déu després de sortirde la presó. El seu passat criminal,però, li impedeix entrar al semina-ri. A mesura que avança la ficció, elcurs, i el seminari, “esdevé un caos”.

Dos moments especialsEn aquesta edició, el Miniput dedi-carà especial atenció al que ha pas-sat a Canal 9. A les 18.30 horess’emetrà una peça sobre el conflictei hi haurà debat amb un membre delcomitè d’empresa. Finalment, elMiniput se centrarà en formats detelevisions locals. Aquestes produc-cions tindran dues parts. La prime-ra, centrada en els webdocs. La sego-na, en els crowdfundings per a histò-ries ultralocals.e

JOAN CALLARISSA

BARCELONA. La mostra sobre televi-sió de qualitat Miniput s’inauguradissabte al nou teatre del CCCB, unespai més ampli que ha de donar ca-buda a l’èxit creixent d’aquesta tro-bada audiovisual i gratuïta que, desde fa dinou anys, organitzen la UPFi la UAB. Com en les últimes edici-ons, el Miniput estarà concentrat enuna jornada d’un únic dia que, de lesdeu del matí a les deu de la nit, volmostrar al públic assistent que hi haesperança en la televisió. I és que sónmolts els exemples d’espais televi-sius que poden anar més enllà del’entreteniment basat en la polèmi-ca, el model predominant en les prin-cipals cadenes generalistes espanyo-les. Com sempre, posarà tot un seguitde produccions audiovisuals d’arreudel món de l’any anterior –majorità-riament– com a mostra que la televi-sió de qualitat és possible.

Una noia que ha superattots els pronòsticsPigen der ikke ville do és un docu-mental danès que explica la històriade superació de Carina Melchior,una noia que es desperta en un llitd’hospital després que la seva famí-lia hagi decidit donar els seus òrgans.L’organització explica: “És un grandocumental sobre les complicadesdecisions que es prenen en una cri-si familiar. Però és, sobretot, unahistòria increïble d’una noia que vadesafiar totes les prediccions possi-bles”. Hi serà present el director.

Revisant els arquetípicscompanys de classeSota el descriptiu nom de Bully,brain, bimbo i loser, Camille Lange vaa buscar els seus antics companys del’escola per veure en què s’han con-vertit. En cinc episodis, visita quatreexcompanys –el perdedor, la nena,l’intimidat i la noia salvatge–. Li ser-veix per descobrir-se a ella mateixacom una nena menys agradable i to-lerant del que creia haver estat.

L’estimulació infantilnipona, en 15 minutsEl programa Design ah!, d’una cade-na japonesa, mostra als infants l’ale-gria del disseny. Per fer-ho, mostra

La mostra s’inaugura dissabte al CCCB després de dinou edicions i amb més aforament

1. La història d’uns joves que entren en un seminaricentra una ficció del canal ARTE 2. Carina Melchiorprotagonitza un documental sobre la superació encasos de malalties molt greus 3. Dues donesexerceixen de Déu a Gods’r’us. MINIPUT

01

02

03

51mèdia


‘Els matins’ s’emet avuides de Brussel·lesEl programa de TV3 Els matins ofereix avuiuna edició especial des de Brussel·les, titula-da Europa mira cap a Catalunya i que inclou-rà una entrevista al vicepresident de la Co-missió, Joaquín Almunia, una tertúlia amb siseurodiputats catalans i una altra amb alts càr-recs catalans a les institucions europees.

Loppacher vol multes pera Intereconomía i 13TVEl president del CAC, Roger Loppacher, espe-ra que la Comissió Nacional dels Mercats i laCompetència sancioni Intereconomía i 13TVper haver incitat a l’odi i equiparat el sobira-nisme amb els règims feixistes. “Hi confiem,hi insistirem i ho demanarem”, va dir ahir enuna entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.

La llei ja permet alPP valencià tancarRTVV quan vulgui

La majoria parlamentària del PPva aprovar ahir la llei que perme-trà que la Generalitat Valencianatanqui la radiotelevisió pública. Apartir d’avui les emissions podenanar a negre en qualsevol moment.

la Comunitat Valenciana va publi-car una edició especial que recull lallei de supressió del servei públic deradiotelevisió. El govern va accele-rar ahir els terminis perquè desd’avui la llei de creació de RTVV jasigui història. Si s’hagués publicatavui, la norma de liquidació no en-traria en vigor fins demà.

Durant el debat sobre el tanca-ment de RTVV, que va durar unestres hores i mitja, la tensió entre labancada del PP i els grups de l’oposi-cióvaserconstant.Elportaveupopu-lar va aprofitar les seves intervenci-ons per tornar a responsabilitzarl’oposició i els sindicats d’haver obli-gat el govern “a prendre una decisióque mai haurien volgut adoptar”. Elsvaculpar,amés,d’haver“bloquejatlanegociació de l’ERO” en no acceptar

les condicions que va plante-jar l’empresa per garan-

tir-se la viabilitat.Per la seva ban-

da, l’oposició vacriticar reiterada-ment la “falta devoluntat negoci-adora” dels po-pulars –una acti-

tud que també re-cull la sentència

que anul·la els aco-miadaments– i el seu

escàs interès a salvarRTVV, com demostra haver re-

butjat les propostes del comitèd’empresa que asseguraven la viabi-litat econòmica els pròxims dosanys. També van denunciar que elsdiferents dirigents de l’empresa no-menats pel PP han estat els quel’han “saquejada” i han provocatque el deute de RTVV “sigui de1.300 milions”.

Tota aquesta tensió acumuladava esclatar just quan es va conèixerel resultat de la votació. La banca-da de l’oposició es va posar dreta peraplaudir els representants del comi-tè d’empresa que seguien el ple desde la tribuna de convidats. Els re-presentants dels treballadors vantornar l’aplaudiment i tot seguit vanescridassar els diputats del PP ambcrits de “No teniu vergonya”.

El resultat de la votació va donarpas a la ràbia i la impotència a les

portes del Parlament, on una tren-tena de treballadors es consolavenels uns als altres. Entre llàgrimes iamb el suport dels diputats de l’opo-sició, que van baixar de l’hemiciclea mostrar-los el seu afecte, els tre-balladors van demanar la dimissiódel president Fabra i van cridar“RTVV no es tanca” vigilats per unampli dispositiu policial.

El següent pas, i definitiu, del tan-cament de RTVV serà el cessamentde les emissions, un fet que ningúsap amb certesa quan es produirà.Els treballadors no tenen cap comu-nicació del govern i des de la Gene-ralitat Valenciana es limiten a dirque serà quan els serveis jurídics hodeterminin. Aquest moment podriaser avui mateix o quan els tres mem-bres que formen la comissió encar-regada de les accions legals per liqui-dar RTVV ho decideixin. També po-dria ser quan s’extingeixin els 1.600contractes, de manera que s’evitariadonar arguments als treballadors.Al tancament d’aquesta edició lesemissions continuaven.e

SALVADOR ALMENAR

VALÈNCIA. La Generalitat Valenci-ana ja té suport legal per tancar Ra-diotelevisió Valenciana (RTVV).Ahir les Corts Valencianes vanaprovar, amb els únics vots a favordel Partit Popular, la proposició dellei que permetrà el tancament dela radiotelevisió pública, tal com vaanunciar el dia 5 el president Al-berto Fabra. Una decisió que cal re-cordar que va prendre tan sols sethores després de conèixer la sen-tència que anul·lava l’expedi-ent de regulació d’ocupa-ció (ERO) de l’empre-sa, que afectava miltreballadors.

El cost salarialque suposava la re-admissió dels em-pleats acomiadatsimprocedentmentha estat durant totel procés l’única raóesgrimida pel governde Fabra per justificar eltancament de RTVV. Un ar-gument que ha anat perdent pes amesura que el govern rebutjava elsplans de viabilitat i les propostespresentades pel comitè d’empresaper limitar el cost de la plantilla alpressupostat per la Generalitat Va-lenciana per a RTVV el 2014. El go-vern també ha fet cas omís de totesles peticions que des de nombrososorganismes s’han fet per evitar eltancament, cosa que ha demostrat laseva nul·la voluntat negociadora ique el president Fabra ja havia dis-senyat un full de ruta que conduïa altancament inevitable de l’ens.

El pla de tancament va ser accep-tar ahir per 49 dels 50 diputats delPP presents en la votació –el votd’una parlamentària va ser nul– i varebre el rebuig dels 42 membres del’oposició que van acudir al ple. Lallei entra en vigor avui mateix per-què ahir a la tarda el Diari Oficial de

TENSIÓMembres del comitè d’empresa de RTVV increpant els diputats del grup popular

després de l’aprovació, amb els únics vots a favor del PP, de la proposició de llei perextingir, dissoldre i liquidar Radiotelevisió Valenciana. MANUEL BRUQUE / EFE

Els treballadors temen que Alberto Fabraposi fi a les emissions de manera immediata

Els treballadorss’oposen al tancamentTot i saber que pròximament elsseus llocs de treball estaranamortitzats, els professionals deRTVV van decidir ahir en una as-semblea celebrada al centre deproduccions de Burjassot seguirfent la seva feina fins que algú or-deni el cessament de les emissi-ons. D’aquesta manera els treba-lladors de l’ens públic van refer-mar el seu compromís amb la Ra-diotelevisió Valenciana i vanassegurar que no seran ells elsque la tancaran. Els represen-tants del comitè d’empresa vandemanar als treballadors que con-tinuïn fent la seva feina “sense co-metre cap error”. “Que els come-tin ells”, va dir un representantdels treballadors, que va animar atothom a continuar la lluita i pre-parar-se per tornar a “guanyar lapartida als tribunals”.

FiLes emissionsde Canal 9es podrienacabaravuimateix

3r aniversari“Va ser una alenada

d’aire fresc. Tenia 20anys i era orfe de diari.

Ara és el meu company deviatge inseparable”

RAMON (ALBESA)

52mèdia


Sara Carbonero presumeixde ‘baby shower’ al seu blogLes amigues de Sara Carbonero, la sevamare i la seva germana van llogar una em-presa perquè organitzés una festa babyshower a la periodista. Ho ha explicat ellaal seu blog de la revista Elle, en un post queinaugura amb un fragment d’una cançód’Amaia Montero.

Carbonero es mostra una mica acom-plexada per haver celebrat aquest tipus defesta, “tan americana” i alguns cops “hor-tera”. Tot i això, diu que la seva no ho vaser. Ha ensenyat fotos de tot el que es vanmenjar i dels regals que li van fer i confes-sa que “es va escapar alguna llagrimeta”.GENT

Eva González,triomfadora

i altre cop solteraJ.C.

La model Eva González torna a estarsoltera, segons publicava ahir ¡Ho-la! Després de gairebé cinc anys alcostat de Cayetano Rivera –extore-ro, empresari i fins i tot model d’Ar-

mani–, la model, de 33 anys, sembla que no hapogut seguir en una relació estancada. La se-va intenció de formar una família s’havia que-dat en punt mort perquè Rivera no volia tenirfills ni casar-se, una situació que ha acabat perseparar-los definitivament. Arran d’aquestadivergència de plans, ella ja hauria abandonatel pis del seu ex a Madrid per tornar a casa dela seva mare, a Sevilla. De fet, des que va mo-rir el seu pare, a l’octubre, sembla que ha es-tat anant a la ciutat molt sovint, uns viatges enquè ell no l’hauria acompanyat, ja que està im-mers en els seus plans empresarials a Madrid,on estudia al Iese. Eva González, model deprofessió, es va emportar un Ondas pel pro-grama que presenta a TVE, MasterChef.e

XAVI BERTRAL

Jolie regala una illaamb forma de cor a Pitt

JOAN CALLARISSABARCELONA

Angelina Jolie és una de lesdones més influents delplaneta, i és perquè nos’està de res, ni davant dela càmera ni darrere. Ho

sap molt bé el seu marit, Brad Pitt,que en cinc anys de matrimoni ambJennifer Aniston no va tenir fills iara amb Jolie ja en porta sis.

Jolie és una dona de caràcter, pe-rò és agraïda i molt generosa.Per això, ara que l’actor fa50 anys, l’actriu ha de-cidit regalar-li ni mésni menys que una illa.Un fet poc habitualfins i tot entre les ce-lebrities, ja que aques-tes propietats estanfora de l’abast de lamajoria. I sobretot sies tracta d’una illacom la que ha triat lafilla de John Voight.

Aquesta petitaporció de terra estàsituada molt prop deNovaYork,a80quilò-metres, cosa que la faideal per poder-ne ferun ús habitual. I per siaixò no fos prou, no ésnomés una porció deterreny aïllada, ja quetambé hi ha diversesconstruccions,iforçaimponents.

Amb els quinzemilions d’eurosque hauria pagat

La família Mittal casarà un dels seus membres a Barcelonatà enamorada de Barcelona” i “té unafecte immens a la ciutat”. “Femmolts casaments de gent estrange-ra, tant de bo tinguem molts casa-ments com aquest”, deia Gaspart,que creu que això promocionaràBarcelona entre el target indi.

L’enllaç, que tindrà lloc el cap desetmana del 6 al 8 de desembre, ofe-rirà el convit a la sala oval delMNAC, tot i que la celebració co-mençarà a les drassanes. Turismede Barcelona ha reservat les placesd’hotel, a l’Arts i el Vela, principal-ment. En una boda a París el 2004 lafamília es va gastar 55 milions dedòlars.e

J.C.

La família índia Mittal,propietària de l’empresaArcelor-Mittal, la side-rúrgica més gran del món,ha elegit Barcelona per

celebrar el casament d’un dels seusmembres. La mida de l’esdeveni-ment és tal que Turisme de Barcelo-na col·laborarà en l’organització del’enllaç, al qual s’esperen més d’unmiler d’invitats.

El president de Turisme de Bar-celona, Joan Gaspart, va explicarahir a Efe que la núvia és la filla d’undels membres de la família, que “es-

EFE

Jolie per aquesta illa, que porta pernom Petra, ha comprat també duescases de l’arquitecte Frank LloydWright que estan edificades a l’illa,en un extrem i al costat de l’aigua.Segons explica el diari Daily Mirror,Lloyd és l’arquitecte preferit de Pitt,cosa que va motivar moltíssim l’ac-triu quan va saber que aquesta pro-pietat estava a la venda.

“Així que Angelina va saber quel’illa estava en venda, va organitzar-hi una visita. Estava impressionada,

perquè és una illamolt íntima, per-fecta per a una es-

capada romànticao com a refugi fami-liar. I a més sabia

que aBrad li en-cantaria quetingués formade cor”, haurienassegurat fonts pròxi-mes a la parella a aquest mitjà.

La primera casa de l’illa és del1950, però no per ser més antiga ésla millor. La veritable perla del ter-reny és una mansió construïda el2008 i que parteix d’uns plànolsdel mateix arquitecte nord-ameri-cà, un dels principals exponents del’organicisme arquitectònic, queva morir als 54 anys. La casa, quecompta amb uns murs de vidremolt elevats, permet observar desde dalt de tot una panoràmica pri-vilegiada que arriba fins a les cos-tes de Nova York.

No és el primer cop que Angeli-na Jolie converteix Brad Pitt en unprivilegiat gràcies als seus regals. Faun parell d’anys, quan l’actor en vafer quaranta-vuit, la mare dels seusfills li va regalar un extens terreny alcostat d’unes cascades, cosa que enun futur permetria a l’actor fer-s’hiuna casa amb vistes privilegiades.

Amb tot l’enrenou que s’ha orga-nitzat, és possible que Jolie no esti-gui gaire contenta. Pitt fa els anys el18 de desembre. Des d’aquest punt devista, és possible que el fet que la no-tícia hagi saltat als mitjans li hagi es-guerrat un regal sorpresa. En tot cas,però, també hi ha una altra disjunti-va a analitzar. Potser aquesta illa aca-ba sent el lloc seleccionat per la pare-lla per casar-se: fa molt que vananunciar que ho farien però encarano han trobat data.e

EFE

3r aniversari“És una aposta seriosa,

valenta i rigorosa. Gransprofessionals expliquen

la realitat, compromesosamb la cultura i el país”

R.M. SANROMÀ (ALCOVER)


PUBLICITAT

54passi-hobé


ABANSD’ARA

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Fa caure de la llista. Torna la noia que

l’embruixa, però ell continua solter. 2. Molts catalans

el trobem mirant el mar. Navalla. Ordeixi una trama.

3. Un que no fa peu. Mesuro la quantitat de fècula.

Esgotat. 4. Conegui a fons. T’ajuden a aguantar el ciri.

5. Permet que més d’un es quedi enganxat a la xarxa.

Procura no perdre’s cap dels actes de l’ajuntament.

Cap d’Any. 6. Escoltava. Diuen que no a tot i no pro-

posen cap via alternativa. La contracció de l’alumini.

7. Quan arriben les vacances, s’omple de gom a gom.

Gegants. 8. O posem bé el flap, o ens fotrem una nata.

Desequilibren la balança. 9. Cua de palla. Notificar. Ens

porta per llocs per on no hem passat mai. 10. Aquestes

ens ajuden a anar contents. 11. Feliciteu-nos, avui

estem d’aniversari! Amb la teva antiga parella tens

sexe sense límits. Faci servir. En té prou amb un ral per

portar-te a les estrelles. 12. Aplica un càstig amb tot

el dolor del món. Mig refiar. El seu joc es basa en la si-

mulació. Vocal d’honor. 13. El cretí, si el descol·loques,

quedarà garratibat. Tallar amb unes tisores grans.

14. Mig curs. Una plantilla que es fa servir a la feina. Es

faci una idea a primer cop d’ull.

Verticals 1. Adorada per molts homes (però per motius

espirituals, no carnals). Ostentació. Conjunt d’eines per

llaurar. 2. Galàctic. Garbells per porgar el gra a l’era. 3. Pro-

voca retencions a moltes carreteres. Ens posa a tots ens

guàrdia. 4. És una habitual de la Casa Blanca. Dóna cate-

goria als lluitadors de judo. A la Grècia de fa uns quants

anys, encara tenia un futur ple de possibilitats. Daina

sense cap ni peus. 5. Afortunat. Es trepitja per impedir

l’avanç. Prendràs només mitja copa. 6. Solen aparèixer

a mitja actuació. Posi obstacles. Entrada de metro. 7. No

fa la cosa. Aquesta deixa els llums de casa encesos tota

la nit. No cal anar gaire lluny per trobar-s’hi. 8. Un gènere

en què es necessiten molts punts per aconseguir un bon

resultat. Tinguin una aparença. 9. Posa fi a tota una èpo-

ca. Marxaràs de la feina abans d’hora. Les costes de Sicília.

10. El tenim al pit. Deixarà caure. 11. El cor de l’isard. Incito.

Crit que esperona els flamencs. 12. La reial ens aporta

beneficis. Serveixen per aturar. 13. Fer camí. Desitjos irre-

frenables. Han endrapat mig flam. 14. Es necessita cert

cerimonial per obrir aquests llibres. Brandi la tisora i causi

un espant general.

8 1 3 4 5 2 9 6 7

9 2 7 8 1 6 5 4 3

5 4 6 9 7 3 2 1 8

4 8 2 7 3 5 6 9 1

3 9 1 6 2 4 8 7 5

7 6 5 1 9 8 4 3 2

1 7 8 5 6 9 3 2 4

6 3 4 2 8 7 1 5 9

2 5 9 3 4 1 7 8 6

E X P E R T E S M O R O SN O I A I D E M M O N OF C A M P I E D E M E SO S O R A T O N I T E SC E R C A O R S A R A AA Q A P A R A U L A A V

U T I L S C A I N I T AT O R C E C O L L S S A LO I U T E L E I C O N AM A L G A N O S A O L SB L O R D S E S P I A TO E G A I T E R E S R IL L U I N T S I N O N I MA M E N S U C A T T A O

fàcil9 8 7 6 5 4 2 1 3

3 1 2 9 8 7 6 5 4

5 4 6 3 2 1 9 8 7

1 7 4 8 6 5 3 2 9

2 5 3 4 1 9 8 7 6

8 6 9 2 7 3 5 4 1

6 3 5 1 4 2 7 9 8

7 9 1 5 3 8 4 6 2

4 2 8 7 9 6 1 3 5

difícil

8 6 5 4

3 8 7 5

5 4 9

6 7 1 3

8 4 9 2

8 6 2

1 3 4 7

7 2 5 4

fàcil

5 8

1 5 4

9 8 2 6

5 1 6

6 5 2 9 8

8 7 5

8 9 6 2

4 1 3

6 4

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

Un diari entusiastai compromès

L’any 1931 va aparèixer el diari L’Opinió. Des del1928 havia estat un setmanari. Amb motiu del seu

primer aniversari va engegar una promoció basadaen aquest cartell d’autor desconegut. És una obra

mestra del fotomuntatge innovador d’entreguerres.Expressa l’esperit dinàmic que animava aquell

periòdic influent, molt compromès en l’enfortimentde la Generalitat republicana. La composició gràfica

del cartell, imprès en rotogravat, evoca aquell tretgenuí de la cultura plàstica del Noucentisme català

que el dissenyador i professor Enric Satué ha definitcom a “ingravidesa èpica”. És un efecte que l’autor

anònim d’aquesta peça i altres del seu temps (Obiols,Nogués) van treballar mitjançant la representació de

figures en marxa, sobretot nois en movimentsdecidits i encoratjats. Simbolitzaven la confiança en

uns projectes nacionals que avançaven ambentrebancs, i que va estroncar la guerra civil.

L’Opinió no es va aixecar després de la primeraensopegada, la dels Fets del Sis d’Octubre (1934). Eldiari va ser suspès el 10 d’octubre arran d’aquell cop

de força frustrat del catalanisme combatiu. No vatornar a sortir. S’havia distingit per liderar posicions

ideològiques d’una esquerra liberal socialitzant.Alhora prestava molta atenció als esports,

al teatre i a la cultura.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSPERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA ahttp://passatemps.ara.cat

Finals de l’any 2005. El Con-sell Audiovisual de Catalunya(CAC)aprovaunapropostaderesolució sobre les denúnciesrebudes contra alguns contin-guts “anticatalans” de la cade-na Cope i anuncia que l’eleva-rà “al govern català i al minis-teri d’Indústria després quel’emissorarealitzilesal·legaci-ons pertinents”. I les “al·lega-cions”arribenaviatatravésdeLibertaddigital.com, una peçacabdaldel’entramatempresa-rialdellocutorFedericoJimé-nez Losantos (per cert, sí,aquesta web és la que apareixals papers de Bárcenas com areceptora de pagaments ennegre; i sí, aquesta empresa varebre diverses i variades con-cessions de freqüències de rà-dio i TV digital al Madrid i alPaís Valencià governats pelPP).LibertadDigital,doncs,esbusca una coartada mediàticaper 1) justificar-se i 2) desviar

l’atenció. Com? Manipulantarticles o declaracions per po-der fer allò dels nens petits de“Senyoreta, senyoreta, el CACens renya a nosaltres, pobrets,però mirin els catalans quinescoses diuen i ningú els amo-nesta”. El problema és que alprimer intent cometen l’errord’intentar involucrar-hi elCAC amb un article de prem-sa. Segurament desconeixienque la A de CAC vol dir audio-visual(queved’àudio idevisu-al) i la premsa no entra enaquest negociat. El fracàs (anivellmediàtic,políticijudici-al) els fa buscar una altra pre-sa. I llavors creen el cas Rubia-nes. Prostitueixen el sentit i elcontext d’una entrevista i,aquest cop sí, objectiu assolit:que es miri el dit i no el sol. Setanys després friso per saberamb qui o amb què intentaranara desviar l’atenció. S’accep-ten apostes.

lallambregada

A veure a qui li tocael rebre aquest cop

IU FORN - PERIODISTA

L’Opinió 1932

55passi-hobé


EL REFRANY DEL TEMPS

“El 28 una Moritz,tant de dia com de nit”

El consell

Que no us sorprengui

Avui i demà farà sol a l’espera d’un nou front que dissabte tornarà a deixar xàfecsfebles amb una cota de neu baixa. Demà l’ambient serà més suau al migdia però

les temperatures tornaran a ser de ple hivern el cap de setmana.

diumenge dilluns

MIQUEL BERNIS

La setmana

dissabte dimarts

Dijous, 28

Estigueu atents a les previsions siheu de fer un desplaçament dissab-te, la cota de neu tornarà a baixarper sota dels 1.000 metres.

Fa només 22 dies de l’últim dia ambcalor d’estiu, el dia 6 de novembreencara es va arribar fins als 28 grausa Tortosa i a Reus.

PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol

ELTEMPS

Divendres, 29

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 11º 7º 5º 11ºLleida 7º 3º -3º 6ºGirona 9º 3º -1º 9ºTarragona 11º 7º 6º 11ºValència 11º 8º 6º 14ºPalma 13º 11º 10º 13ºAndorra la Vella 5º -1º -5º 4ºValls 10º 4º 1º 7ºBerga 7º 0º -3º 6ºPerpinyà 8º 4º 3º 8º

EuropaMAX. MIN.

Madrid insegurLondres tapatParís tapatBerlín tapatRoma mig tapatBrussel·les plugimsEstocolm fortes ventadesAmsterdam tapatPraga aiguaneuLisboa sol

9º -1º8º 6º7º 5º7º 5º

10º 3º7º 4º7º 4º

10º 6º3º 1º

13º 7º

DesmotibarçaPerdre la confiança en unequip irreconeixible en el

partit contra l’Ajax.@frandomenech

Pàgines SalmondSecció d’un famós diari on es

parla de manera distesa sobrela independència.

@efrainlarrea

cERClarDemanda de la formulació

d’una pregunta clara enrelació a la consulta

plantejada pels republicans.@Marceli1967

Fuig de rutaSensació que plana sobre

el procés sobiranista.@Satamcar

CelebARAcióFesta del tercer aniversari

del diari ARA. @banditcatbdn

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara(hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a [email protected]

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

La festa dels modernets

Aquesta setmana La 2 ha estrenat unprograma diari titulat Fiesta supre-ma. És un espai que se suposa que ha

de parlar de tendències d’internet, èxits dela xarxa, i debatre l’actualitat social i cultu-ral. Això és, com a mínim, el que anuncia lacadena. Pretén ser una mena de programatransgressor i amb ínfules contraculturals.Per aquelles coses de les retallades i la faltade pressupost el patrocina Media Markt, elsgransmagatzemsdelselectrodomèstics.Iai-xò els serveix de coartada com a relat. Fies-ta suprema se suposa que és una mena de te-leclandestinaquemuntenungrupdetreba-lladorsdelsmagatzemsalarebotiga,quevanvestits amb la clàssica armilla vermella delsdependents. Representa que ho fan d’ama-gat dels responsables de la botiga en el seutemps de descans. No és gaire creïble, peròno es pot negar que hi ha certa voluntat d’in-novar en el format i arriscar-se en la propos-ta. S’ha de reconèixer, a més, l’esforç que es-tà fent La 2 per desmarcar-se de l’estigmaconservador de TVE, assumint programescom Torres y Reyes i Cachitos, que són bonsencerts de la programació. Però amb Fiestasuprema sembla que els hagi pesat mésl’existència d’un patrocinador que uns con-tinguts de qualitat. Ho presenten el Loulo-

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

gio, la Bollo i el Roc, que s’ajusten al perfilde modernets barbuts i amb ulleres de pas-ta. El problema és que tot gira al voltant d’unhumor de l’absurd de baixa qualitat perquèni tan sols és provocador o valent. Els matei-xospresentadorst’avisenquel’acuditquefa-ranésdolentabansd’executar-lo,pretenentque aquesta sigui la gràcia. Un vell truc quedenotalafaltad’habilitatsenelguió.Mésen-llà de fotografies recollides d’internet, unsquants vídeos del YouTube i algunes jogui-nes dels anys 80, el programa no aporta capmena d’informació digna de ser retinguda al’intel·lecte. Més que les tendències d’inter-net, naveguen en el no-res i fan servir un hu-mor tou i infantil. Per variar, també fan gagsamb els vidents televisius i assumeixen unconsultori sentimental anodí. No s’ha fetmai.L’excusadelacontracultura,lapostmo-dernitat i internet està servint per omplir latelededeixallavirtualinútil, is’estàoblidantl’origenautèntici valuós d’anar a contracor-rent. La bola de cristal, el programa infantilestrenat el 1984, era molt més trencador,atrevit i contracultural que aquesta Fiestasupremade30anysdesprés.Ambpermísdelpatrocinador del programa, els direm que ala tele com a espectadors també funciona elseu eslògan: “Yo no soy tonto”.

L’excusaLa contracultura

i internet serveixenper omplir la telede deixalla inútil

28.11.2013

Pel meu mal cap, i per l’absor-bència de l’últim llibre deTom Wolfe (que en catalàpublica Columna), m’equi-voco d’estació de tren. Això

faquem’hagid’esperarenunbardepasdurant una hora llarga. Fa fred, no emmoc de la barra. I allà faig coneixençaamb un home prim, negre, barbat i can-sat. Duu una gorra de llana marró, ulle-resdemunturadaurada,jaquetadecui-ro, absurds mitjons de ratlles. Parla uncastellà dificultós que segurament nimilloraràniempitjoraràmai.ÉsdeGui-nea. Està molt penjat.

M’explicaqueacasasevatenientres-centes vaques, i que, per abeurar-les,havien de pouar l’aigua a galledes. Pe-ròelseugermàesvaferirlamàiunmet-ge blanc (d’una ONG) va advertir-losque aquella mà s’havia de tallar o el noies moriria de gangrena. Però l’avi no lahi va voler tallar. Va dur-lo a un bruixot.Al final es va morir. L’escolto sense sa-ber si em deu estar mentint. No li calfer-me pena, ja li he dit que el convidoa un entrepà. Els clients del bar ja el te-nen clissat. “Keita –li diu el cambrer ento simpàtic–. No siguis paparra”.

El cas és que el pou es va assecar i totva anar malament i un dia aquest homeaquianomenenKeitaenaquestracódemón va veure un reportatge sobre Eu-ropa a la tele. Vés a saber què devia ser.I va veure un gos que duia una menad’armilla, d’aquestes que els posen al’esquena perquè no pateixin fred. Ungos vestit. Duia armilla i dormia en unjaç. L’home va pensar que a Europa elsgossos vivien millor que allà les perso-nes. “Els meus compatriotes es pensenque aquí no hi ha pobres. Nosaltres devegades dormim a terra i despullats i jovaig veure que els gossos anaven vestitsi dormien en coixins. Per això vaig ve-nir. Em pensava que un lloc on vestienels gossos no podia ser que tingués ho-mes pobres”. Em diu que és això el quees pensen tots els africans. Que aquí nohi ha pobres. Encara que els ho diu, nose’l creuen. Com el podrien creure?

TOVALLONS NEGRES

Els gossosamb llonganisses

EMPAR MOLINER

ídols són artistes. Us paren pel carrer? Sí;internet ha donat accés a molta més infor-mació i entrada a tot i tothom. Les confe-rènciessónelsnousconcertsifanpossibletenirelsteusnousídolsatocar.Iaixòalho-ra ha fet que entenguéssim més què és eldisseny. ¿Som més conscients del que re-presenta?Sí.Peròaquíencaraquedafeinaper fer. ¿Treballeu més a fora que aquí? Sí,un 80%, principalment als EUA. Què pas-sa a casa? Treballar aquí ens ha generatproblemes; el tracte és pitjor: falta respec-te per la professió.

165 PARAULES/MINUT. Arribemalprincipi de l’entrevista a tot gas. Accele-rats. Contents. Respiren l’estil del seu art:alegria, optimisme, fantasia i humor. Ungust. Així encareu les coses? Així encaremla vida. Fem coses que ens emocionen i hotenim clar: THIS IS OUR MOMENTO.

‘This is our momento’140 PARAULES/MINUT. No abai-xen la velocitat ni l’estil al llarg de l’entre-vista. Quan un frena, l’altre accelera il’avança. Just després, l’altre contraataca.No hi ha treva. Lluita per la pole sense ba-talla d’egos: tot queda a casa, tot és famí-lia. Això sí: sempre previnguts. Semprealerta. I amb estil únic. A l’hora de treba-llar i de parlar; de pensar i d’imaginar. Per-fectament compenetrats: són el comple-ment perfecte l’un de l’altre. 4 mans, 2caps, 1 pensament. Ah i, sens dubte, les du-es persones capaces de disparar més pa-raules per minut. En 43 minuts d’entre-vistes només es produeix un silenci. I ar-riba al final: Quin seria l’adéu perfecte? Esmiren, callen, pensen i llancen a la vega-da: Estic esperant que respongui el meugermà.

155 PARAULES/MINUT. Acabentanforts com han començat. Però podrien se-guir parlant, pensant, imaginant. Duranthores i hores. Són incombustibles. Tenenmésideesquehoresperfer-lesrealitat.Ju-guen amb els conceptes i s’han convertiten artistes/il·lustradors per evitar fer-segrans. Segueixen buscant la llibertat cre-ativaqueteniendenens,segueixenjugant.Van créixer amb l’Iron Man, l’Spiderman,l’Astèrix i el Tintín i el sentit de merave-lla i fantasia que els envoltava. I ara ho te-nen clar: Volem crear l’empresa dels som-nis: tenir un edifici gegant, amb diferentstaules i disciplines. I tenir gent treballantendiferentsprojectes.Videojocs,radiono-vel·les, escultures, invents: no hi ha límit.Com fer els somnis realitat? Amb la tèc-nica de l’enginy cubà: tens un problema?,necessites una solució? Doncs amb el quetens al teu entorn construeixes alguna co-sa per poder continuar.

128 PARAULES/MINUT. Abaixenuna mica el ritme a l’hora d’encarar qües-tions més personals. Què és el millor deser germans? Que ens coneixem de tota lavida: tenim un procés mental molt simi-lar i és molt fàcil entendre les idees res-pectives. Qui és el més gran dels dos? Esmiren i s’ho pensen. Dubten: 34/35? Mésdubtes. I un càlcul ràpid: Si sóc del 78,doncs 35. Un, enllestit; torn per al se-

OBLADI-OBLADA

BibianaDEMÀXavier Bosch

Juan i Ale. O Ale i Juan. Mingarro, de cognom. Artistes i il·lustradors. Ger-mans. Es tenen i es necessiten. Es busquen i es troben. Sempre. Bon rotllo, gene-rositat, diversió. Inseparables. Un anava per a farmacèutic i l’altre per a dissenya-dor, i s’han trobat a Brosmind Studio, un estudi de disseny gràfic i il·lustració ambclients escampats per tot el món. Treballen a quatre mans, 50%-50%. Equilibritotal. Cap mana més que l’altre i tenen més feina i projectes dels que poden fer.Èxit. Estil únic, optimista, irònic i fantàstic. Comparteixen un imaginari. Infiniti inacabable. I una llista de premis que no se l’acaben. Un honor.

güent: 2 o 3 menys?, es pregunta. I auto-màticament es respon: Sí, faré els 32 elmes vinent. Prova superada, seguim: ¿Quiés el llest dels dos? Ell (Juan) té una car-rera farmacèutica; jo (Ale) vaig fer dissenyi no sé ben bé on cau. Qui és el guapo delsdos? Tots dos, no? Ell (Juan) té el seu sexappeal amb el bigoti i jo (Ale) el meu ambel somriure. ¿El més divertit? Tots dos,però cadascú té el seu humor. Qui té méssentit del ridícul? Tots dos. Massa. I cu-riosament ara anem de gira de conferèn-cies. D’un mal n’hem fet una virtut.

143 PARAULES/MINUT. Els entre-visto després d’una conferència en petitformat que fan a Creative Mornings. Èxittotal.Entradesexhaurides,cuesd’unaho-raperunautògrafd’ells.¿Soulesnoveses-trelles del rock’n roll? Un humil sí, i unaexplicació: És curiós. Sembla que els nous

El Juan i l’Ale poden parlar, pensar, imaginar durant hores i hores. FERRAN FORNÉ

Ballbè