treball,constitucionalitat de les seleccions esportives autonòmiques
TRANSCRIPT
CONSTITUCIONALITAT DE LES SELECCIONS
ESPORTIVES AUTONÒMIQUES
ALUMNES:AGELL SIMAL, Josep M. i CASTAÑO VALERO, Miriam
ASSIGNATURA: JUSTICIA CONSTITUCIONAL
GRAU EN DRET
CURS ACADÈMIC 2012-2013
ÌNDEX
1.-INTRODUCCIÓ...........................................................................................................3
1.1.-SITUACIÓ DE LES SELECCIONS ESPORTIVES: ABANS I DESPRÉS.........3
1.2.LEGISLACIÓ ESPORTIVA...................................................................................4
1.2.1.LEY 10/1990 DEL DEPORTE.........................................................................4
1.2.2. LLEI DE L’ESPORT DEL PAÍS BASC, 14/1998.........................................5
1.2.3. LLEI DE L’ESPORT CATALÀ, 9/1999.....................................................5-6
1.3. FEDERACIONS ESPORTIVES.........................................................................6-7
2.- PRONUNCIAMENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.................................8
2.1.OFICIALITAT DE LES SELECCIONS ESPORTIVES AUTONÒMIQUES. 8-10
2.2. ASPECTES COMPETENCIALS................................................................10-11
3.DRET COMPARAT....................................................................................................12
3.1.CAS GIBRALTAR..........................................................................................12-14
3.1.1.RIVALITAT POLÍTICA D'ESPANYA I GIBRALTAR..........................14-15
3.2CAS ESCÒCIA.................................................................................................15-17
3.3.CONCLUSIONS DRET COMPARAT...........................................................17-18
4.CONCLUSIONS DEL TREBALL.........................................................................19-22
5.BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................23-25
2
1.-INTRODUCCIÓ
Aquest treball té l’objectiu d’estudiar fins a quin punt poden tenir oficialitat o no les
seleccions esportives autonòmiques d’un Estat (en aquest cas determinades Comunitats
Autònomes) a través de la representació de les federacions esportives autonòmiques. Per
poder arribar a demostrar la viabilitat legal existent farem una introducció basada en el
passat, present i futur de les seleccions esportives autonòmiques, comentarem la
legislació bàsica estatal i autonòmica de la matèria esportiva i posteriorment passarem a
comentar el posicionament del Tribunal Constitucional a través de la jurisprudència
existent.
No obstant cal dir que a l’hora de realitzar el treball no ha estat fàcil ja que és una
matèria on no hi ha molta jurisprudència, i per altra banda perquè no hi ha una
bibliografia molt extensa, per no dir escassa.
1.1.-SITUACIÓ DE LES SELECCIONS ESPORTIVES: ABANS I DESPRÉS
La situació de les seleccions esportives autonòmiques va començar com una qüestió
estrictament esportiva però amb el temps ha anat derivant a una qüestió jurídica que ha
estat polititzada duent-la fins a la vessant mediàtica.
La situació de les seleccions esportives va començar a canviar arrel dels recursos
d’inconstitucionalitat interposats pel President del Govern de la Nació i presentats per
l’advocacia de l’Estat davant del TC a les lleis de l’esport del País Basc 14/1998 i de
Catalunya 9/1999 on hi figurava la participació de les seleccions esportives
autonòmiques en l’àmbit internacional. En aquest sentit les lleis autonòmiques
d’ambdues Comunitats Autonòmiques buscaven una sortida: la participació en
esdeveniments esportius internacionals sense haver de requerir d’autorització prèvia
dels organismes oficials de l’Estat espanyol, una autorització prèvia indispensable tal i
com disposa la legislació esportiva estatal. Amb aquest inici es van començar a
promoure plataformes per incentivar i donar sortida a l’oficialitat de les selecciones
esportives autonòmiques (com és el cas de la Plataforma Pro Seleccions Esportives
Catalanes). A través d’aquestes plataformes i de les iniciatives sorgides des dels
respectius parlaments s’ha recolzat la representació internacional d’aquestes seleccions
esportives. Amb el pas del temps però s’ha aconseguit reconèixer algunes federacions
3
autonòmiques de diverses modalitats esportives corresponents (com és el cas en que el
TAS va reconèixer l’oficialitat de la Federació Catalana de Bitlles), però també hi ha
hagut barreres per seccions de més reconeixement com és en el cas del Futbol i el
Bàsquet. Així doncs tal i com apreciarem amb el treball de camp a continuació podrem
observar les diverses postures jurisdiccionals tant nacionals com internacionals i quines
possibles sortides legals podrien adoptar en cas de ser acceptades. Però en l’actualitat
poques han estat les modalitats de les seleccions esportives autonòmiques les que s’han
reconegut, i l’esperança de que ho puguin ser cada vegada queda més lluny.
1.2.LEGISLACIÓ ESPORTIVA
En aquest apartat fem referència amb una breu introducció de la legislació corresponent
a la matèria esportiva i en concret a la legislació que té en compte el Tribunal
Constitucional a l’hora d’interpretar el seu posicionament en relació amb la
constitucionalitat de les seleccions esportives autonòmiques.
1.2.1.LEY 10/1990 DEL DEPORTE
La Llei 10/1990 coneguda com la “Ley del Deporte” (d’ara en endavant Llei 10/1990)
es va promulgar el 15 d’octubre de l’any 1990 amb una sèrie d’objectius per a tal de
regular en matèria esportiva. Tal i com recull el preàmbul de la “Ley del Deporte”, el
seu objectiu és el de regular un marc jurídic que es desenvolupi en la pràctica esportiva
dins l’àmbit de l’Estat, esmentat a més l’article 43 de la CE.1
A més a més aquesta Llei donat que l’atribució de competències en matèria esportiva i
promoció esportiva es troba en els Estatuts d’Autonomia de cada Comunitat Autònoma,
en cap cas redistribueix en l’àmbit competencial esportiu en la relació Estat-Comunitat
Autònoma. No obstant, com que hi ha certa connexió entre l’Estat i les Comunitats
Autònomes cal contrastar la legislació estatal i autonòmica per no deixar buits legals
que donin lloc a controvèrsies. Per altra banda donat que l’esport és una matèria lligada
a la Constitució, cal tenir en compte els diversos aspectes competencials en relació amb
la matèria.
1 Llei 10/1999, del Deporte, de 15 d’octubre, preàmbul.4
1.2.2. LLEI DE L’ESPORT DEL PAÍS BASC, 14/1998
L’objecte principal d’aquesta llei és el de regular l’esport a la Comunitat Autònoma del
País Basc. El que vol garantir és el compliment de tots els principis competencials
d’acord amb el que s’estableix a la Llei de l’esport del País Basc a través d’uns
preceptes que es podran veure vulnerats pel recurs d’inconstitucionalitat, com és en el
cas de l’article 16.6 de la Llei2. Aquest precepte el que vol és però és poder articular un
principi de representació única de les federacions esportives a nivell estatal i
internacional fomentant i instrumentant la participació de les seves seleccions esportives
en competicions estatals i internacionals
Com podrem analitzar amb més profunditat en l’apartat de la posició del Tribunal
Constitucional, respecte a la STC 80/2012, de 18 d’abril, preceptes com el que van ser
objecte de recurs d’inconstitucionalitat, seran estudiats i podrem veure quina serà la
resolució de la sentència que donarà llum verda a aquest apartat de la Llei sempre i quan
compleixi uns requisits mínims.
1.2.3. LLEI DE L’ESPORT CATALÀ, 9/1999
Tal i com descriu el preàmbul de la Llei de l’esport català el desig de l’esport català és
el de gaudir d’una representació internacional i per motivar aquest intent exposa una
sèrie de fets històrics.
La llei és un text de suport a les seleccions esportives catalanes i a través dels seus
preceptes intenta descriure l’àmbit d’actuació de les seleccions esportives catalanes i de
les federacions esportives catalanes. A més a més aquesta llei modifica preceptes de
l’anterior llei de l’esport, 8/1988, i queden els dos textos legals units en la present Llei
de l’esport vigent a tot el territori català.
Però tal i com diu Lora-Tamayo la Llei Catalana de l’Esport trenca amb el model
territorial piramidal establert en l’àmbit de representació territorial de les federacions i
les seleccions que no representen a Espanya, en l’esport espanyol i al conjunt de l’Estat,
2 Llei 14/1998, de l’Esport del país Basc, d’11 de juny, art. 16.6.5
d’acord amb que les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les
representants del respectiu esport federat català en els àmbits que superen els límits de
la Comunitat Autònoma de Catalunya i que les seleccions esportives podran participar
en competicions de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons el que
estableix el Decret 2075/1985 de 9 de juliol sobre activitats i representacions esportives
internacionals.3
1.3. FEDERACIONS ESPORTIVES
La Llei 10/1990 regula les federacions esportives espanyoles en els articles 30 a 40. En
relació amb les federacions esportives espanyoles tal i com estableix l’article 30.1 de la
mateixa Llei 10/1990.4
En l’article 32.1 de la Llei 10/1990 es fa esment del que més interessa l’apartat de les
federacions esportives, i es que ens ve a dir que per a la participació dels membres de
les Federacions esportives espanyoles en activitats o competicions esportives oficials
d’àmbit estatal o internacional, les federacions esportives d’àmbit autonòmic, hauran
d’integrar-se en les Federacions esportives espanyoles corresponents a cada modalitat.
En els següents apartats del mateix article 32 de la Llei 10/1990 ens segueix fent esment
del concepte d’integració i representació de les Federacions esportives autonòmiques i
podem extreure’n la conclusió de que les Federacions esportives espanyoles seran les
que gaudiran d’un rang jeràrquic superior enfront les Federacions esportives
autonòmiques, però seran aquestes primeres qui en cas de competició oficial estatal o
internacional qui s’encarregarà de representar a les autonòmiques a través dels
esportistes escollits per cada Federació autonòmica de la seva modalitat corresponent.
El règim que expressa aquest article no exclou però la possibilitat de que una federació
autonòmica (o un esportista) participin en una competició internacional, per això haurà
de comptar amb autorització del Consejo Superior de Deportes (d’ara en endavant CSD)
o amb la corresponent llicència de la federació espanyola corresponent.
3 Vegeu Marta LORA-TAMAYO VALLVÉ a La Representación internacional en el deporte, Librería-Editorial Dykinson, Madrid, 2005, p.201
4 Llei 10/1990, del Deporte, art.30.1.6
Així doncs i atenent-nos als preceptes de la Llei 10/1990 en les relacions entre les
Federacions esportives espanyoles i les autonòmiques en cap cas la autonòmica gaudirà
d’independència a l’hora de representar una comunitat autonòmica determinada, ja que
els marcs legals esportius estableixen que serà a través de les Federacions esportives
espanyoles quan es veuran representades les Federacions esportives autonòmiques, però
tot i això hi ha una excepció en que a través de l’autorització del CSD o la llicència
esportiva de la federació espanyola de la modalitat corresponent. O bé també ho podrà
fer en cas de que no existeixi federació esportiva espanyola d’una determinada
modalitat esportiva.
2.- PRONUNCIAMENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
7
Pel que fa al pronunciament del Tribunal Constitucional podem trobar dues postures
similars en referència a les sentències 80/2012, de 18 d’abril de 2012 que resol sobre el
recurs d’inconstitucionalitat núm.4033/1998 interposat pel President del Govern de la
Nació contra la frase primera de l’article 16.6 de la Llei del Parlament Basc 14/1998,
d’11 de juny, del Deporte (d’ara en endavant Llei 14/1998). Per altra banda trobem la
sentència 110/2012, de 23 d’abril de 2012, que resol sobre el recurs
d’inconstitucionalitat núm.4596-1999, interposat pel President del Govern de la Nació
contra l’article 2 de la Llei del Parlament de Catalunya 9/1999, de 30 de juliol, de
recolzament de les seleccions catalanes, (d’ara en endavant Llei 9/1999) en la mesura
que modifica l’incís primer de l’article 19.2 de la Llei del Parlament de Catalunya
8/1988, de 7 d’abril, de l’esport.
Així doncs en els següents apartats realitzarem l’estudi de les sentències esmentades
sobre els casos de País Basc i Catalunya en la mesura de poder demostrar la postura que
el Tribunal Constitucional va donar i fins a quin punt les seleccions esportives
autonòmiques poden gaudir o no d’oficialitat en competicions tant de caire estatal com
de caire internacional.
2.1.OFICIALITAT DE LES SELECCIONS ESPORTIVES AUTONÒMIQUES.
En la introducció d’aquest apartat hem fet referència a dues sentències del Tribunal
Constitucional i podem dir que tant en el cas del País Basc com el de Catalunya hi ha un
reflex en dues postures ben similars.
En el cas del País Basc es va recórrer una frase de l’article 16.6 de la Llei 14/1998 a
través del recurs d’inconstitucionalitat esmentat, un recurs donat per l’intent de que la
federació basca de cada modalitat esportiva fos l’única representant de l’esport federat
basc en l’àmbit estatal i internacional tal i com hem expressat en l’apartat 1.2.2 que fa
referència a aquesta Llei 14/1998. Però després de que el Tribunal Constitucional
analitzés el cas, el recurs presentat per l’Advocat de l’Estat va interpretar que aquest
recurs es plantejava per la invasió competencial en matèria de relacions internacionals i
de cultura aspectes competencials, però la STC 80/2012, FJ 4, de 18 d’Abril, resol que
8
en aquest sentit quedaria exclòs i fora de les competències autonòmiques qualsevol
activitat que s’enquadrés en l’apartat de les relacions internacionals, una competència
exclusiva a l’Estat com es recull en l’article 149.1.3 CE. Però en aquest anàlisi el que
més ens importa és el del FJ 11 d’aquesta STC 80/2012, que ens ve a dir que el precepte
que estava en procés d’impugnació (article 16.6 de la Llei 14/1998) serà declarat
constitucional, sempre que s’interpretin els termes d’acord amb el que estableix aquest
Fonament Jurídic 11.
Respecte al cas de Catalunya es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat en relació
amb l’article 2 de la Llei de l’Esport 9/1999 al·legant com en el cas anterior del País
Basc, invasió competencial de la Comunitat Autònoma enfront les competències de
l’Estat en matèria de representació internacional i cultura. Tot i així i tal i com reconeix
la STC 110/2012 “«las federaciones deportivas catalanas podrán participar en el
ámbito internacional representando al deporte catalán pero siempre cumpliendo los
requisitos y a través de los cauces establecidos por el Estado».”5 Però tal i com
expressa el FJ 6 de la mateixa sentencia del TC 110/2012 l’article 19.2 (i article 2 de la
Llei 9/1999), primer incís de la Llei Catalana de l’Esport no serà en cap cas
inconstitucional.
En conclusió podem dir que les seleccions esportives autonòmiques estan integrades a
les seleccions nacionals de cada modalitat encapçalades i dirigides cada una d’aquestes
per la seva federació corresponent tal i com descriu l’article 32 de la Llei 10/1990 amb
la intenció de que els seus membres participin en activitats o competicions d’àmbit
estatal o internacional.. Tot i això no exclou la possibilitat de que una federació
autonòmica (o un esportista) participi en una competició internacional, però per això
haurà de comptar amb l’autorització del CSD tal i com descriu l’article 8 i) de la Llei
10/1990. En cas d’haver-hi voluntat de participar en una competició internacional de
caràcter no oficial per part d’una federació autonòmica hauran de comptar amb
l’autorització estatal. També existeix l’excepció de que una selecció autonòmica
intervingui en una competició internacional quan no existeixi federació esportiva
espanyola en una determinada modalitat esportiva, ja que en el terme “selecció
espanyola” també inclouen les seleccions autonòmiques.
5 STC 110/2012, de 23 d’Abril, Antecedent 1 apartat a).9
Així doncs les seleccions esportives autonòmiques podran participar en competicions
internacionals en cas de que el CSD ho autoritzi, i també en cas de que no existeixi
federació esportiva espanyola d’una determinada modalitat esportiva.
2.2. ASPECTES COMPETENCIALS
Pel que fa respecte a la matèria esportiva podem dir que en la distribució constitucional
de competències trobem diversos preceptes de la Constitució Espanyola que fan
referència a diversos títols competencials com són l’article 148.1.19 CE referent a la
promoció de l’esport o de l’esport com a matèria competencial específica en els
diferents Estatuts d’Autonomia, també trobem l’article 149.2 CE que tracta sobre la
cultura, però podem dir que la cultura té una connexió amb l’esport. A més a més
trobem l’article més important que té una relació estreta amb la temàtica del treball, és
l’article 149.1.3 CE, que tracta sobre les relacions internacionals.
La Llei 10/1990, atribueix a l’Estat les competències de coordinació amb les
Comunitats Autònomes respecte l’activitat general esportiva, i recolzament en
col·laboració també amb les Comunitats Autònomes de l’esport d’alt nivell. En l’article
8 apartat i) es descriu que correspon al CSD autoritzar o denegar, prèvia conformitat del
Ministeri d’Assumptes Exteriors, la celebració en territori espanyol de competicions
esportives oficials de caràcter internacional, així com la participació de les seleccions
espanyoles en les competicions internacionals, desglossant així la competència estatal
per a la direcció de la política exterior en matèria esportiva. En l’article 8 apartat p) de
la mateixa es desglossa la competència per autoritzar la inscripció de les Federacions
esportives espanyoles en les corresponents Federacions esportives de caràcter
internacional. És aquí a la Llei 10/1990 on es fa el desenvolupament estatal de la
competència que ostenta l’Estat en l’esport, tant en l’àmbit estatal a nivell nacional i
internacional.
Però les Comunitats Autònomes també gaudeixen de competències en matèria esportiva
a través dels seus Estatuts d’Autonomia. En el cas del País Basc podem dir que ostenta
la competència exclusiva en matèria d’esports tal i com disposa l’article 10.36 de
10
l’Estatut d’Autonomia del País Basc, tot i això no vol dir que l’Estat pot exercitar i
desenvolupar plenament competències tal i com ha expressat el Tribunal Constitucional
en sentències anteriors com és el cas de la STC 118/1996, de 27 de juny, i 16/1997, de
20 de març.
En el cas de Catalunya correspon a la Generalitat la competència exclusiva d’esport tal i
com disposa l’article 134 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
No obstant amb les afirmacions de l’exclusivitat competencial de les Comunitats
Autònomes del País Basc i Catalunya en matèria esportiva cal tenir en compte el FJ 7 de
la STC 80/2012, de 18 d’abril, quan ens diu que les competències autonòmiques s’han
d’exercir respectant les competències corresponents a l’Estat en virtut d’altres títols
competencials i per altra banda d’acord amb el principi de territorialitat de les
competències.6
A més a més podem dir que l’aplicació dels límits de les competències autonòmiques en
matèria esportiva es va deixar palès en la STC 1/1986, de 10 de gener dient-nos que: “la
atribución estatutària de la competència exclusiva en materia de deporte debe
necesariamente ponerse en conexión, de un lado, con el caràcter territorialment
limitado de las competencias autonómicas y, de otro, con la possible afectación de
inereses generales – supraautonómicos- del deporte espanyol <<en su conjunto>>
cuya defensa y promoción correspondran, entonces, al Estado.7
Així doncs podem dir que la estructura competencial en matèria esportiva està
desglossada de tal forma que es desenvoluparà a la Constitució Espanyola, la Llei
10/1990 del Deportes i als respectius Estatuts d’Autonomia, i que en cada un dels
preceptes es marcarà quins aspectes competencials corresponen a l’Estat o a les
Comunitats Autònomes.
3.DRET COMPARAT
6 STC 80/2012, de 18 d’Abril, FJ 7.
7 STC 1/1986, de 10 de gener.11
En aquest apartat del treball farem un estudi dins del marc del Dret Comparat amb
diversos exemples que han anat sorgint al llarg de la història en relació a la matèria de
l’oficialitat de les selecciones esportives que poden donar lloc a posar un camí més
planer a l’hora d’un possible reconeixement per part de les seleccions esportives
autonòmiques de Catalunya i el País Basc.
3.1.CAS GIBRALTAR
Gibraltar és l’única colònia europea amb un territori de 6.8 kilòmetres i amb una
tradició futbolística de més de 120 anys vol formar part de la federació de la (UEFA)
representant cada jugador a tres habitants del seu territori.
Aquest debat, suposa una relació en conceptes actuals ja que ser un equip formal és
contemplat avui dia en ser independent i crea tensió degut a l'antiga sol·licitud del País
Basc i Catalunya. El debat de Gibraltar pot suposar un antecedent jurídic per a
Catalunya i País Basc.
Hi ha precedents que poden ser d’ajuda pel territori Gibraltareny com són els de Puerto
Rico, Hong Kong i Illes Guadalupe que són departaments de França o el cas d'Escòcia,
Irlanda i Gales que s'han mantingut al marge de la resta de britànics, com també el cas
de les Illes Fèroe com arxipèlag de Dinamarca amb independència esportiva. Gibraltar
però si que ha estat reconegut oficialment per les lligues de les modalitats esportives
d’atletisme, natació i bàsquet.
Però al 2007 va ser denegada aquesta condició ja que era incompatible per un article de
la UEFA el qual va ser modificat recentment i ens ve a dir que no hi cap dins dels marcs
legals “ representar a un país no reconocido como estado independiente por la ONU ”.
Aquest any 2012, al mes d'Agost, el Tribunal d'Arbitratge per l’esport reconeix els
recursos presentats pel advocat gibraltareny Michael Llamas però la decisió definitiva
sobre l’admissió de la Federació de Fútbol de Gibraltar com a membre de ple dret de la
UEFA s'adoptarà en el XXXVII Congrés Ordinari de la UEFA que es celebrarà el Maig
de 2013 en Londres.
12
Espanya vol comptar amb un Lobby per fer constar la seva opinió contrària a la
proposta d'ingrés de Gibraltar, donat que el reconeixement de la selecció de futbol
gibraltarenya pot servir de precedent per a Catalunya i país Basc i crear jurisprudència
amb el cas i enfortir així les aspiracions d’ambdues Comunitats Autònomes.
Però en mig de l’elaboració del treball en el transcurs del mes de novembre de 2012 va
sortir una notícia sobre l'admissió de la selecció gibraltarenya a la UEFA. La FIFA va
fer oficial en un comunicat que en cap cas no admetrà a Gibraltar encara com a membre
de ple dret encara que la UEFA ho fes el pròxim any en el XXXVI Congrés.
El motiu principal pel qual la FIFA no pot admetre a Gibraltar com a membre de ple
dret és que ho impedeix el seu propi estatut en l'article 10 el qual diu “1. Toda
asociación responsable de organizar y supervisar el fútbol en su país puede convertirse
en miembro de la FIFA. Por “país” se entiende en este contexto un estado
independiente reconocido por la comunidad internacional.
Se reconocerá a una sola asociación por país, bajo reserva de lo estipulado en los
apdos. 5 y 6 del presente artículo.”8.
El problema és que entenen que per país és un estat independent i reconegut per la
comunitat internacional i fan una analogia amb el Comitè Olímpic Internacional
homologant el concepte de país a un estat reconegut per la ONU.
El motiu pel qual es va acceptar d'entrada a Gibraltar, encara que la decisió definitiva
fos l'any vinent és perquè la seva reclamació va ser abans de l'entrada d'una clàusula de
la UEFA la qual deia que les Nacions Unides havien de reconèixer als aspirants com
estats independents.
Pel que fa a Espanya en aquesta problemàtica, la Real Federació Espanyola de Fútbol
(RFEF) i el Ministre d'Educació, Cultura i Esport s'oposen a l'entrada de Gibraltar en les
institucions esportives internacionals i esgotarà la vía jurídica per evitar que aquesta
entrada de Gibraltar no es faci efectiva.
Gibraltar es pronuncia dient que el futbol i cap altra esport haurien d'estar relacionats
amb la política i que únicament existeixen motius polítics cosa que com es veu en
aquest treball i en les conclusions finals, l'esport i la política sempre han anat lligats de
8 Estatuts de la FIFA, art.10.113
la mà i en el cas de la rivalitat entre Espanya i Gibraltar és notable des de fa anys fins
l'actualitat com veurem en el següent punt del treball.
3.1.1.RIVALITAT POLÍTICA D'ESPANYA I GIBRALTAR
És evident, que des de fa anys existeix una rivalitat política entre l'estat espanyol i la
colònia gibraltarenya, cosa que, es remunta pràcticament a l’època de la Dictadura del
General Franco.
Quan a la dècada de finals dels 60 Franco va decidir tancar la barana que unia Gibraltar
amb Espanya i va trencar amb tota relació econòmica i comunicativa amb el territori
que havia estat sota sobirania britànica des de el 1713, es va perdre tota possibilitat de
negociacions que s'iniciaren després de la 2a Guerra Mundial i des de que els
gibraltarenys expressaren en un referèndum la intenció de continuar sota sobirania
britànica.
Com aquesta situació va comportar que molts gaditans perdessin els seus llocs de treball
en el territori gibraltareny, se‘ls hi va compensar amb la creació d'un estadi amb
capacitat per a grans esdeveniments internacionals i pistes d'atletisme, i es va inaugurar
amb un partit oficial de Classificació al Mundial de Mèxic 1970 enfront a Finlàndia. En
aquell partit va perdre la Selecció Espanyola i es va aprofitar per fer al·lusió a través de
pancartes i banderes destinades al conflicte diplomàtic amb el Regne Unit i la
reivindicació de la sobirania de Gibraltar.
En l'actualitat aquesta rivalitat segueix existint i un clar exemple és el que va succeir
aquest mateix any al juliol quan es celebrava el 60è aniversari del Regnat de la Reina.
Una parella va entrar en el territori gibraltareny aquest estiu i el noi portava una
samarreta de la selecció espanyola i es van fotografiar amb un home que portava dues
cacatues i ell va fer-se un petó a l'escut de la samarreta. Seguidament,van ser insultats
per dos parelles de gibraltarenys de 50 i 30 anys. Posteriorment un policia el qual havia
estat trucat per una de les parelles, els va portar a comissaria i li va dir que el gest de
fer-se un petó a l'escut era una provocació i que havien d'entendre la situació política en
14
la que es trobava el territori amb l'Estat espanyol. Els dos joves van ser escoltats fins la
Línia i els amics d'aquests al camp de Gibraltar per veure el partit.
Aquest, es un clar exemple de la rivalitat existent encara avui en dia entre els habitants
de la colònia britànica i de l'Estat espanyol, i un clar exemple de com la política entra en
joc en el món de l’esport.
3.2CAS ESCÒCIA
El futbol escocès, ha estat marcat pels conflictes polítics i religiosos amb Anglaterra des
de fa molts anys. Es pot dir, que aquesta rivalitat sorgeix en els seus orígens des de que
el Cèltic de Glasgow9 es va crear l'any 1887 per un sacerdot catòlic amb l'objectiu
d'establir una institució benèfica per acabar amb la pobresa de la comunitat irlandesa de
Glasgow i pel que fa als Ràngers de Glasgow10, representava la majoria protestant
d'Escòcia. Fins a tal punt, la religió estava present en el futbol escocès que fins l'any
1989 hi havia una negativa a fitxar a jugadors de religió catòlica.
Un dels clàssics futbolístics més famós de tota Europa han sigut entre Escòcia i
Anglaterra, dos països que formen part del mateix regne i que van disputar per primera
vegada a Glasgow l’any 1872 i encara avui dia, 140 anys després no ha aparegut la pau
entre ambdós equips.
El factor que desencadena aquesta rivalitat entre els dos països és el fort nacionalisme
escocès, nacionalisme conegut com el “Old Enemy” (vell enemic) que ha fet constància
en totes les trobades que han disputat els dos equips fins a tal punt de considerar-lo com
un joc de risc.
Pel que fa als seus triomfs en l'àmbit internacional, destaca la selecció anglesa encara
que des del punt de vista intern, Escòcia porta un desavantatge de 4 victòries en 110
partits contra Anglaterra.
9 Equip de futbol històric de la Premier League Escocesa de la ciutat de Glasgow
10 Equip de futbol històric de la Premier League escocesa de la ciutat de Glasgow.15
Si retrocedim en el temps cal destacar una cronologia de fets importants pel que fa a
l'evolució de la selecció escocesa per entendre aquesta rivalitat i per poder arribar a
entendre l'actual situació.
Com hem dit anteriorment, les dos seleccions van disputar per primera vegada a l'any
1872 en el primer partit oficial de futbol internacional en Glasgow i durant els següents
quaranta anys, Escòcia va jugar exclusivament contra seleccions dels altres països del
Regne (Anglaterra, Gales i Irlanda) en el Campionat Britànic de Nacions, cosa que,
l'any 1883 es va atorgar un caràcter oficial a aquestes trobades. Aquí doncs, va ser quan
va començar la rivalitat futbolística posada en escena entre els dos països.
La selecció escocesa va guanyar 24 vegades el Campionat Britànic de Nacions i no va
ser fins al 1929 quan va disputar el seu primer partit fóra de les Illes Britàniques contra
Noruega i amb posterioritat a aquest va seguir disputant partits contra rivals europeus.
Pel que fa als campionats mundials, cap selecció britànica va poder participar en la
dècada dels 30 ja que havien sigut excloses per la FIFA per un desacord de l'afició
futbolística fins després de la 2a Guerra Mundial quan va jugar un equip del Regne amb
un de la resta del món per simbolitzar una reconciliació.
La dècada dels 50 van suposar una dècada important per la selecció ja que es va
readmetre la Associació escocesa per part de la FIFA i això suposava l'entrada d'aquesta
en els campionats mundials però, hi havien unes condicions establertes ja que només els
dos millors equips del Campionat Britànic d'aquell any podrien anar al Mundial. Tot
així hi havia més impediments, la SFA11 va decidir que Escòcia només aniria en el cas
de que obtingués el primer lloc i això suposava una situació de privilegi pels altres
països del Regne.
Aquestes regles classificatòries es van mantenir quatre anys després però la SFA en
aquest cas va permetre al equip escocès participar en el campionat. Els triomfs
d'Escòcia en els campionats no van ser positius ni en els anys 50 ni en els anys 60.
11 Scotland Football Associaciont16
Durant la dècada dels 70 va canviar la sort per als escocesos, ja que van guanyar la seva
primera copa Mundial en 16 anys participant-ne va ser al 1974 en la Alemanya federal i
durant aquesta dècada hi va haver varis triomfs com el del Campionat Britànic de
Nacions de 1977 contra Anglaterra, cosa que va suposar enfrontaments entre les dues
bandes d’aficionats, i la classificació al Mundial amb els triomfs sobre Txecoslovàquia i
Gales encara que no va arribar més enllà ja que van perdre contra Perú i Iran.
3.3.CONCLUSIONS DRET COMPARAT
Hem pogut veure en aquest apartat com la problemàtica de les seleccions de futbol es
projecten en el pla internacional posant com exemples Gibraltar i Escòcia.
Ambdós tenen presents rivalitats polítiques que es projecten en l'esport des de els seus
orígens històrics.
En el cas de Gibraltar el punt de conflicte és el seu reconeixement com a estat en l'àmbit
internacional i en el cas d'Escòcia el conflicte amb altres països del seu Regne.
Una de les qüestions que més sorprèn és la rivalitat existent entre la colònia britànica i
l'Estat espanyol, ja que, la seva història continua amb el pas del temps i l'Estat espanyol
pren molt interès en evitar l'entrada d'aquesta colònia en l’àmbit internacional esportiu.
Ens podríem preguntar perquè a Espanya li dóna tanta importància a l'assumpte, i es
que, només ens queda pensar que els seus motius es basen merament al conflicte que es
manté des de fa anys ja que no es crea cap perjudici per a l'esport espanyol.
Pel que fa al cas escocès, s'entén més aquesta rivalitat, ja que cal recordar que Escòcia
va ser un estat independent fins al 1707, data que es va firmar l'Acta d'Unió amb
Anglaterra per a la creació del regne de Gran Bretanya.
Tot i així, encara que racionalment no s'ha de barrejar política amb esport, sempre es
relacionarà ja que un dels trets més característics del futbol europeu es el dels aficionats
i sectors ultres qüestió que sempre ha estat relacionada estretament amb la política com
és el cas en Espanya dels clubs de futbol del Barcelona i el Reial Madrid (amb el sector
ultra espanyol dels Ultras Sur per part del Reial Madrid Club de Futbol, o per part del 17
Futbol Club Barcelona, els Almogàvers, un sector d’aficionats de caire nacionalista
català). Cal dir que els dos equips més importants de la Lliga de Futbol Professional a
Espanya són del mateix Estat, però cal apuntar que ambdós equips sempre han tingut
darrere de la vessant esportiva una vessant política que més o menys depenent de la
persona defensarà amb més o menys sentiment, i això s’ha vist plasmat en els últims
anys plasmat enter diversos equips de la mateixa Lliga de Futbol Espanyola on s’ha
establert un debat entre els equips catalans i bascos amb els de la resta d’Espanya, fins a
tal punt que les samarretes dels equips han començat a lluir les banderes de les seves
Comunitats Autònomes.
L'essència del futbol pot ser aquesta emoció política patriòtica que es versa sobre
aquest, però està clar que tots els extrems són negatius i que la rivalitat ha de tenir uns
límits, ja que en el llarg del temps aquesta confrontació política en l’esport ens ha dut a
conflictes violents entre les aficions rivals i seguidors dels equips.
4.CONCLUSIONS DEL TREBALL
Aquest treball va sorgir amb l’objectiu de realitzar un estudi per veure fins a quin punt
podien tenir oficialitat o no les seleccions esportives en l'àmbit autonòmic espanyol i
després de fer un anàlisi jurídic competencial, jurisprudencial i una comparativa, en
18
l'àmbit internacional. Després de la valoració feta al llarg del treball podem establir una
sèrie de conclusions que ens han fet saber el límit legal que s’estableix en matèria
esportiva enfront les seleccions esportives autonòmiques.
Amb tot podem dir que la problemàtica de les seleccions esportives autonòmiques
sorgeix arrel dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel president del Govern de
la Nació enfront d’uns preceptes legals pertanyents a la matèria competencial esportiva
de les Comunitats Autònomes del País Basc i Catalunya, portant aquesta problemàtica
fins a una vessant purament política.
Però per a l’anàlisi de l’oficialitat de les seleccions esportives autonòmiques hem hagut
d’analitzar les fonts jurídiques necessàries estatals i autonòmiques a més de la
jurisprudència del Tribunal Constitucional que han estat:
Fonts estatals
Llei 10/1990 del Deporte, 15 d'Octubre, extraient d’aquí els preceptes que han fet
de marc per al conflicte competencial entre les competències estatals i autonòmiques
en els seus articles 30 a 40.
Constitució espanyola, articles 148.1.19, 149.2 i 149.1.3
Fonts autonòmiques
Llei de l'esport basc 14/1998 la qual s'ha estudiat el seu precepte impugnat (art.16.6)
Llei de l'esport català 9/1999 la qual modifica preceptes de la llei anterior 8/1988 i la
qual s'ha estudiat l’ impugnació del seu article 2.
Jurisprudència del Tribunal Constitucional
STC 80/2012, de 18 Abril.
STC 110/2010, de 23 Maig.
Gràcies a aquesta combinació de fonts jurídiques i sobretot a la decisió del Tribunal
Constitucional hem arribat a la conclusió en aquest primer apartat, de que les
federacions esportives autonòmiques basques i catalanes podran competir en els casos
de que el CSD ho autoritzi, quan no existeixin federacions esportives espanyoles i
19
d’altra banda sempre que no impedeixin o pertorbin les competències estatals de
coordinació i representació internacional de l'esport espanyol.
A més a més cal tenir present que hi ha unes Federacions esportives espanyoles que tal i
com reconeix la Llei 10/1990 són unes entitats privades amb personalitat jurídica pròpia
que tenen un àmbit d’actuació estès a tot el territori espanyol. Però alhora s’encarreguen
d’integrar les Federacions esportives autonòmiques i de ser qui representin en
competicions oficials nacionals i internacionals. Per tant podem dir que hi ha una
competència d’integració i representació expressa de les Federacions esportives
espanyoles enfront de les Federacions esportives autonòmiques, quedant així excloses
de representació internacional en competicions les seleccions esportives autonòmiques.
Així doncs, s'ha pogut arribar a una harmonització entre les competències exclusives de
l'Estat i les competències exclusives atorgades a les Comunitats autònomes que es
plasmen en el seus propis Estatuts d’Autonomia ja que el Tribunal Constitucional
considera en ambdós casos que es tracta de modalitats esportives que representen
l'esport de la seva Comunitat Autònoma que respecten els dos requisits que hem
esmentat i seran reconegudes constitucionalment en cas de que el Consell Superior
d'Esports ho autoritzi tal i com hem explicat amb anterioritat.
De totes maneres, cal esmentar que, les dues legislacions esportives que s'han impugnat
per part del President del Govern de la Nació corresponen a dues Comunitats
Autònomes que han estat en conflicte permanentment des de fa anys per motius
històrics i que a dia d'avui s'ha polititzat pràcticament totes les seves actuacions encara
que, no podem parlar de dos casos iguals ja que el País basc es regeix per un règim foral
propi cosa que Catalunya no.
Es podria parlar doncs, d’un triomf d'aquests dos territoris per la decisió del Tribunal
Constitucional? Pràcticament no s’ha aclarit molt la problemàtica que es va plantejar
amb els recursos d’inconstitucionalitat presentats i que va resoldre el Tribunal
Constitucional, ja que per una banda reconeix a les federacions esportives autonòmiques
dins d’uns límits d’actuació i per una altra banda recorda que existeixen competències
20
exclusives de l'Estat espanyol (com la de la representació internacional, cultura
englobada dins de l’esport) que s'han de respectar.
Per tant l'únic triomf que es podria celebrar és que s’ha donat un pas més endavant
respecte un futur reconeixement oficial de les seleccions esportives autonòmiques, ja
que els preceptes que havien estat objectes de recurs d’inconstitucionalitat (l'article 16.6
de la Llei 14/1998 i l'article 2 de la Llei 9/1999) no s'han declarat inconstitucionals
Finalment pel que fa a la comparativa en el marc internacional hem de concloure dient
que també existeix aquesta problemàtica pel que fa l'oficialitat de les seleccions
esportives en el marc d’un mateix territori i sobretot que és present la relació estreta
entre l’esport (en aquest cas hem posat l’exemple esportiu del futbol) i la política, com
és el cas de les seleccions autonòmiques que és el motiu per el qual s'han impugnat els
seus preceptes.
Pel que fa als casos tractats podem dir que Gibraltar té el problema de no estar
reconegut com a estat independent i per tant no es reconeix la seva oficialitat en el marc
internacional, requisit indispensable per a l’entrada com a membre d’associacions
esportives com la FIFA. A més a més té la porta oberta d’un conflicte des de fa anys
amb una rivalitat política i històrica amb el territori espanyol.
Per altra banda cal dir que Escòcia manté una relació molt tensa amb el Regne Unit
degut al fort nacionalisme escocès arrel de la seva entrada al Regne Unit en l’any 1707.
Així doncs, tant Gibraltar en la seva lluita com a colònia al voler tenir representació
internacional en l'esport del futbol (com ho ha aconseguit en altres modalitats esportives
de l'atletisme, natació, etc.) com Escòcia en la seva representació internacional i la seva
lluita contra els altres països del seu Regne, poden suposar un bon precedent per a les
dos comunitats autònomes de Catalunya i el País basc encara que en el nostre cas, tenim
la gran problemàtica del conflicte competencial que és present en quasi tots els àmbits
d'aquestes dues Comunitats Autonòmiques degut a la seva conflictiva història.
21
5.BIBLIOGRAFIA
LLIBRES:
22
LORA-TAMAYO VALLVÉ, Marta; La Representación internacional en el deporte, Librería-Editorial Dykinson, Madrid, 2005.
ARTICLES DE REVISTA:
BURRIOL I PALOMA, Joan Carles; Las leyes del deporte: Exponentes de realidades y políticas sociodeportivas diferentes, Revista Apunta: Educació Física i Esports, núm.27, 1992, p.48 a 56
JURISPRUDÈNCIA
Recurs d’inconstitucionalitat núm.4033/1998
Recurs d’inconstitucionalitat núm.4596/1999
STC 1/1986, de 10 de gener
STC 118/1996, de 27 de juny
STC 16/1997, de 20 de març
STC 80/2012, de 18 d’abril de 2012
STC 110/2012, de 23 d’abril de 2012
REFERÈNCIES PLANES WEB:
ARNALDO ALCUBILLA, Enrique, “El ámbito de participación de las selecciones deportivas autonómicas en competiciones deprtivas Internacionales”, [en línia]. Actualidad Jurídica Aranzadi. 25 març 1999, núm.383, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.iusport.es/opinion/arnaldo99.htm
ESPORT 3, “La UFEC i la PPC demanden el Regne d’Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans”, [en línia], 22 de novembre de 2012, 23 de novembre de 2012, [25 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.esport3.cat/noticia/1984492
GALERA, Marcos, “El TC permite que las selecciones autonómicas participen a nivel internacional”, [en línia]. 4 de juny de 2012, [12 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://empresasynegocios.ideal.es/legal/392-marcos-galera.html
23
IUSPORT, “El Tribunal Constitucional admite que las selecciones autonómicas sean las únicas representantes de su Comunidad Autónoma en el ámbito internacional”, [en línia]. 28 Abril 2012, 30 Abril 2012, [8 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.iusport.es/php2/index.php?option=com_content&task=view&id=2018&Itemid=60
LATI, Alberto, “¿Selección Gibraltar?”, [en línia], 3 d’octubre de 2012, [25 de
novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.24-horas.mx/seleccion-de-
gibraltar/
LOS RASCADORES, “La sentència del TAS”, [en línia], 29 d’abril de 2008, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.losrascadores.com/escuela/articulos/TAS.html
MAZARRASA, Gonzalo, “Fúbol y pasiones políticas”, [en línia], 26 de desembre
de 2011 [5 de desembre de 2012]. Disponible a la web:
http://www.futbolypasionespoliticas.com/2011/12/la-seleccion-frente-al-penon-
de.html
OSONA.COM, “El cas Gibraltar, o com matar dos ocells d’un tret: la UEFA tanca les portes també a catalans i bascos”, [en línia], maig 2002, [21 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.naciodigital.cat/osona/seleccionscatalanes/uefano.htm
PAMPILLÓN DIÉGUEZ, Carlos, “Futbol escocés “La esencia del rey de los
deportes””, [en línia], [10 de desembre de 2012]. Disponible a la web:
http://www.xuido.com/blog_futbolescoces.html
TERCERO, Daniel, “Las selecciones autonómicas podran participar en competiciones oficiales si no existe la federación nacional”, [en línia]. 27 d’Abril de 2012, [12 de novembre de 2012]. Disponible a la web: http://www.vozbcn.com/2012/04/27/111401/selecciones-autonomicas-tribunal-constitucional/
24