URV. Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia

TEMA 4FAMILIARITZACIÓ CONCEPTUAL

Per: Jordi García. Albert Ortega. Isabel Puig. Pere Sánchez.3r. Magisteri d’educació física.

HABILITAT MOTRIU, DESTRESSA MOTRIU I

TASCA MOTRIU

1. CONCEPTE D’HABILITAT MOTRIU:

Capacitat adquirida per aprenentatge, capaç de produir resultats previstos amb el màxim de certesa i, freqüentment, amb la mínima despesa de temps, d’energia o d’ambdues.

1.1. CLASSIFICACIÓ DE LES HABILITATS MOTRIUS: Habilitats tancades. Es realitzen en un entorn

estable, conegut i previsible. Habilitats obertes. Es realitzen en un entorn

inestable, desconegut i difícilment previsible Habilitats motrius bàsiques: Els salts, els

desplaçaments, els llançaments, etc., Habilitats motrius especifiques: Accions

pròpies de les tècniques d’expressió corporal, del món de l’esport, la pròpia realitat i especificitat laboral, etc.

2. CONCEPTE DE DESTRESA MOTORA:

Tota activitat motora que inclou la manipulació o maneig d’objectes.

Capacitat de donar respostes motrius de manera eficient per a arribar a un objectiu determinat.

3. CONCEPTE DE TASCA MOTRIU:

Acte específic que es realitza per a desenvolupar i posar de manifest una determinada habilitat, ja sigui perceptiva o motora.

3.1. CLASSIFICACIÓ DE LES TASQUES MOTRIUS. Tasques fines o gruixudes:

Globals: impliquen moviments amplis en els quals intervenen grans grups musculars i gran esforç, amb baix grau de precisió.

Fines: requereixen gran precisió i poca força. Control sobre l’habilitat:

El subjecte decideix quan començar i quan acabar així com la rapidesa del moviment. Depèn dels elements externs a ell.

Grau de participació cognitiva: Nivell i grau de recepció de la informació, per a un tractament d’ela i una

presa de decisions que dependrà de les experiències motrius prèvies. Feedback:

Possible mentre existeixi una tasca. Posició subjecta-les-en:

Depèn de la mobilitat o no dels dos i de la relació d’un amb l’altre.

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES HABILITATS, DESTRESES I TASQUES MOTRIUS BÀSIQUES.

DESPLAÇAMENTS: La marxa i la carrera, quadrúpedes, reptacions, lliscaments, transports, grimpes i propulsions

SALTS: És aquell desplaçament que implica un enlairament del sòl amb el cos de l'individu en quatre fases: accions preliminars, impuls, vol i caiguda.

GIRS: És qualsevol rotació que es produeixi al voltant d’un dels eixos del cos humà, longitudinal, transversal o anteroposterior.

EQUILIBRIS: Gran varietat de moviments i accions diferenciats que tenen com finalitat el manteniment d’una postura o acció determinada, tant del nostre cos, com d’objectes en relació o no al mateix.

LLANÇAMENTS I RECEPCIONS

FORMES JUGADES, INICIACIONS

ESPORTIVES, I ESPORTS

CLASSIFICACIÓ DELS JOCS

Tenint en compte la classificació de jocs establerta pel Dr. Antonio Méndez Giménez ( Dr. en Educació física i esport).

Formes jugades

1. Són transformacions d’exercicis a jocs a través de la dotació de punts o creant una petita estructura competitiva. Responen a la pregunta “ Qui és capaç de...?”

PR TANT, QUÈ ENTENEM PER INICIACIÓ ESPORTIVA? La iniciació esportiva és el procés d’ensenyament - aprenentatge, seguit per

un individu, per a l’adquisició de la capacitat d’execució pràctica i coneixement d’un esport. Aquest coneixement abasta des que l'individu pren contacte amb l’esport fins que és capaç de jugar-lo amb adequació a la seva estructura funcional" (GEIP, 2001).

Un individu està iniciat en un esport quan, "després d’un procés d’aprenentatge, adquireix els patrons bàsics requerits per la situació motriu específica i especialitat d’un esport, de manera tal que a més de conèixer les seves regles i comportaments estratègics motors fonamentals, sap executar les seves tècniques, moure’s en l’espai esportiu amb sentit del temps, de les accions i situacions i sabent llegir i interpretar les comunicacions motrius emeses per la resta dels participants en el desenvolupament de les accions motrius" (Hernández, 1986).

La iniciació esportiva és abans de res un procés d’ensenyament plurifacètic i progressiu dels processos tècnics, tàctics - estratègics bàsics d’un esport. Sánchez Bañuelos (1986), considera a un individu iniciat quan “és capaç de tenir una operativitat bàsica, sobre el conjunt global de l’activitat esportiva, en la situació real de joc o competència”.

I PER ESPORT?

Parlebas (1986) defineix l’esport com aquella "situació motriu de competició institucionalitzada i reglada".

Seguint a P. Parlebas, podem dir que hi ha dos grans grups d’esports. Els psicomotors, en els quals el subjecte participa de forma individual i la presència d’altres subjectes no és essencial, i els sociomotors, en els quals participen diversos subjectes que incideixen de forma directa en les conductes que desenvolupen els seus companys i/o adversaris. Dintre del grup dels esports sociomotors, es distingeixen diversos tipus d’esports entre els quals situem als esports d’oposició - cooperació.

Esports

Sociomotors Psicomotors

Cooperació amb companys

Oposició contra adversaris

Cooperació i oposició

Ex: escalada, vela, patinatge amb parella...

Ex: ciclisme en ruta, vela,

motocròs...

Ex: futbol, bàsquet, rugby,

handbol...

Acció en solitari

Ex: esquí, gimnàsia artística, atletisme

Factors que intervenen en la iniciació esportiva

Individu que aprèn

Principispedagògics

Estructurade l’esport

Objectius de l’esport

Iniciacióesportiva

PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVAEl joc com a mitjà d’aprenentatgeCom indica Blázquez (1986), hauríem de fer una sèrie

de reflexions sobre les tasques que plantegem:1. És motivant?2. Permet una quantitat de treball suficient?3. Permet una millora qualitativa de les accions

motrius?4. Existeix un màxim de participació?5. S’adequa als objectius perseguits?

PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVA

Principis per a la progressió dels jocs modificats

Globalitat del joc modificat, amb baixa exigència tècnica.

Plantejament de situacions concretes de joc en forma de jocs modificats.

Joc esportiu amb la tècnica i situacions específiques.

PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVAEstratègia global modificant la situació

realLa tasca s’executa en la seva totalitat, però es modifiquen

les condicions d’execució, que realitzarem de forma progressiva:

Jocs amb pocs jugadors ( 2x2, 3x 3 … ) sempre amb activitats que culminin en l’obtenció de l’objectiu motor prioritari (convertir el gol, embocar al cercle, arribar amb la pilota a una determinada zona de tant, etc.).

Partits reduïts (1x1 en basquet, 3x3 en futbol …) o fins i tot de determinades habilitats ( tir, passades … ).

Adaptació dels arcs, cercles, gols, espai, regles … etc.

PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE LA INICIACIÓ ESPORTIVAEstratègia global polaritzant l’atencióLa tasca es realitza en la seva totalitat, però induïm

als jugadors a fixar l’atenció en algun aspecte de l’execució bé individual, bé col·lectiu:

Només es pot aconseguir tant amb una part del peu.

Els tirs al cercle en l'interior de la zona de bàsquet valen més que fora.

És necessari fer 5 tocs en voleibol per a passar al camp contrari, etc.

Aprenentatges i activitats que es poden transferir des de l’esport al comportament quotidià

Com s’aconsegueix acuesta transferència?Començant per: una bona organització del centre i de les aules. una participació de l’alumnat en la dinàmica del centre i en el

propi procés d’aprenentatge. la complementació del treball individual i el cooperatiu. l’ús de determinades metodologies i recursos didàctics. l’acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les

famílies. i la planificació de les activitats complementàries i

extraescolars.

Per tant, estem parlant de

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En concret, l’educació física què ha de fer?

Educar en: La reflexió sobre el sentit i els efectes de

l’activitat motriu. El desenvolupament d’hàbits saludables,

regulars i continuats. I sentir-se bé amb el propi cos, contribuint,

així, en la millora de l’autoestima.

Com s’estructura aquesta educació?

1. El cos: imatge i percepció

2. Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques.

3. Activitat física i salut.

4. Expressió corporal.

5. El joc.

“Desenvolupament de les capacitats vinculades a la motricitat”.

“Adquisició de formes culturals de la motricitat”.

“Educació per a la salut i educació en valors”.

De què li serveix això a l’alumne en la seva vida quotidiana?Aquest coneixement li permetrà:

1. Descobrir les possibilitats de practicar activitats físiques en el seu entorn proper.

2. Prevenir situacions de risc associades a la pràctica d’activitats físiques.

3. Tenir una mirada crítica vers les imatges corporals difoses pels mitjans de comunicació.

4. I ser sensible a les diferències culturals i la seva influència sobre els hàbits de vida i sobre la pràctica d’activitats físiques.

CONCLUSIÓ

La competència del desenvolupament personal dóna resposta a les necessitats que porten cap al benestar personal i promouen una vida més saludable i de més qualitat.

I que, a més a més, els aprenentatges i les activitats de l’àrea d’educació física han de potenciar les actituds i valors propis d’una societat solidària, sense discriminació, i respectuosa amb les persones i l’entorn.

ESPORTS D’EQUIP

Què són?

Són aquells que enfronten dos equips de jugadors, utilitzant algun sistema de puntuació per decidir l’equip guanyador. És la coordinació de les accions de tots els companys per assolir la victòria sobre l’equip contrari. La majoria d’esports d’equip es juguen amb pilota.

Hi ha algun tipus de classificació?Més de 10 jugadors

per equipFutbol Futbol americà Hoquei sobre herba Rugbi a 15 Rugbi a 13 Beisbol Criquet

De 3 a 10 jugadors per equip

Bàsquet

Corfbol

Cúrling

Futbol sala

Handbol

Hoquei sobre gel

i patins

Polo

Ultimat e

Voleibol

De parelles

Bàdminton

Pàdel

Tennis de taula (també esport individual)

Tennis (també esport individual)

Voleibol platja

Quines accions desenvolupa un jugador dins l’equip?

→Percepció: L’amplitud i qualitat de la informació rebuda.→Decisió:L’encert en la resposta.→Execució:Autonomia del jugador per a prendre aquesta

decisió.

Què tenen en comú els esports d’equip?

En els diferents esports existeixen uns elements que es repeteixen i que conformen la realitat del joc. Aquests principis comuns i idèntics els denominem “Estructura funcional”.L’estructura funcional es basa en quatre principis:

1. L’espai

Terreny tancat, més o menys gran, on en el seu interior es desenvolupa la competició. Constitueix el límit d’acció dels jugadors.

Tipus d’espais

A.- L’espai com a distància a franquejar o recórrer.B.- L’espai dividit en subespais diferenciats. Zones Fixes- Prohibides - Especials Zones Variables- Prohibides - A Utilitzar- A Vigilar

C.- L’espai com a meta o objectiu a assolir

2.- L’estratègia

Tipus de conducta que pot utilitzar el jugador pel que fa a les diferents formes d’actuar en atac o defensa.

3.- La Comunicació Motriu

Llenguatge que utilitzen els jugadors per a realitzar les accions de comunicació o bé d’oposició.

Ex. Assistència de gol o cistella:

“ té, fes gol !” pensa qui la fa.

Podem distingir la comunicació entre companys del mateix equip , la contra comunicació, la que emeten els adversaris.

4.- La Reglamentació De L’esport

Tots els esports d’equip estan sotmesos a una reglamentació que determina molts aspectes de l’activitat motriu. La majoria de les regles responen als apartats següents:

a)Dimensions del terreny de joc i material. b)Composició de l’equip i possibles substitucions. c)Sobre la utilització dels espais. d)Sobre el temps: de durada, de possessió... e)Relacions entre jugadors: contacte físic permès, penalitzacions ... f)Utilització del material (parts del cos amb les que es pot tocar la

pilota generalment, formes de moure’l, etc ...) g)L’àrbitre. Nombre i funcions específiques.

BIBLIOGRAFIA

Aquest text és un extracte del que va ser publicat per Eds. APEF i Universitat d'Almería. Almería 1999, amb el títol Qüestions metodològiques sobre la iniciació als esports col·lectius en el mitjà escolar, pels autors Antonio Casimiro Andújar i Cornelio Àguila Soto. En Ruiz F., Casimiro A.J. i Àguila C . (coord.): Els Esports Col·lectius Tradicionals en el Mitjà Escolar: noves tendències metodològiques.