3r ESOCurs 2011/2012

TECNOLOGIA

ÍNDEX• Transmissió per corretja i relació.• Transmissió per cadena.• Elements auxiliars per la transmissió.• Mecanismes de biela-manovella.• Lleves i excèntriques.• Mecanisme de cremallera.• El cargol o vis sense fi.• La creu de Malta.• Embragatges.• Frens• Inversors de gir.

Transmissió per corretjaÉs formada per dues politges unides mitjançant una corretja.La corretja ha de ser de material flexible, com: cuir, cautxú...Sol ser de secció rectangular, rodona trapezial o dentada. El sentit de gir de dues politges és el mateix, i per invertir-lo.

Per transmetre el moviment entre eixos que es troben a una certa distància, generalment s’utilitzen element flexibles com; la corretja o la cadena).

Relació de transmissió per corretja• Qualsevol sistema de transmissió és format com a

mínim per dues politges: Conductora: transmet el moviment. Conduïda: rep el moviment.• Quan les dues politges tenen el mateix diàmetre,

totes dues fan el mateix nombre de voltes per unitat de temps.

Fórmula D1 n2 i= --------- = --------- D2 n1

i: relació de transmissió

Transmissió per cadena• És formada per dues rodes unides mitjançant

una cadena.• Si es volen aconseguir velocitats més altes, cal

fer servir una corretja dentada, com per exemple; la corretja de distribució dels motors de cotxe.

Elements auxiliars per la transmissió

Hi ha tota una sèrie de petits elements sense dels quals no seria possible una correcta transmissió de moviments. Són els següents:

Suports Són peces que sostenen en dos o més punts

els eixos o els arbres de transmissió.

Boixes Van muntades sobre el suport corresponent i

s’encarreguen de facilitar el gir de l’arbre o eix acoblat a l’interior.

Coixinets Són formats per dos anells concèntrics

entre els quals hi ha uns elements rodadors.

Xavetes Són peces que permeten fixar els

elements de transmissió de moviment rotatori en un arbre o eix, alhora que faciliten l’acoblament o la separació.

Llengüetes Són semblants a les xavetes, però

permeten el desplaçament longitudinal entre les peces que uneixen.

Mecanisme de biela-manovella Aquest mecanisme, transforma un moviment circular-

rotatiu en un moviment rectilini alternatiu, i a l’inrevés.• És utlitzat sobretot en els motors d’explosió i és format

bàsicament per tres elements: L’èmbol o pistó: és una peça, cilíndrica que es desplaça

dins d’un cilindre. La biela: és un element rígid allargat que permet la unió

articulada entre la biela i l’èmbol. La manovella o cigonyal: és una peça fixada en els seus

extrems a l’eix de rotació i per la part central a la biela (en el cas d’un cigonyal d’un sol cilindre i dos suports).

Quan el pistó es mou alternativament, amunt i avall, s’aconsegueix fer girar el cigonyal gràcies al moviment de la biela.D’aquesta manera hem aconseguit transformar un moviment alternatiu (pistó), en un moviment rotatiu (cigonyal).

Lleves i excèntriques

Són mecanismes que permeten transformar un moviment rotatiu d’un eix en un moviment alternatiu rectilini, però no a l’inrevés.

Lleva És una peça, generalment en forma de disc,

que té a la perifèria un perfil determinat amb la finalitat que l’element accionat faci un moviment alternatiu periòdic.

La forma més comuna és la de: Disc oval.

Excèntrica És un disc o un cilindre, l’eix de gir del qual no

coincideix amb el centre geomètric de la peça.

Les lleves i les excèntriques s’utilitzen molt en motors d’explosió.L’aplicació més coneguda és: L’arbre de les lleves: permet obrir i tancar les vàlvules d’entrada-sortida de gasos del cilindre.

Mecanisme de cremallera

El mecanisme de cremallera permet transformar un moviment rotatiu en un moviment rectilini. És format per dos elements. Són els següents:

Pinyó És una roda dentada que actua com a element

motriu. En girar sobre el seu eix descriu un moviment rotatiu.

CremalleraEs considera una roda dentada de diàmetre primitiu infinit.

La cremallera per poder engranar amb el pinyó ha de tenir forçosament el mateix mòdul que el pinyó.

Al engranar el pinyó sobre la cremallera, es produeix un moviment rectilini per part del pinyó.

Aquest sistema encara es fa servir en trens que han de superar pendents pronunciades. Sobretot en espai de muntanya.

També es un sistema emprat en altres mecanismes, com ara el trepant de

sobretaula i la direcció d’un automòbil.

El cargol o vis sense fi Aquest mecanisme permet l’acoblament

entre una rosca i una roda dentada.

La creu de Malta És un mecanisme que permet

transformar un moviment circular continu en un moviment circular intermitent.

Embragatges És un mecanisme que permet connectar o

desconnectar un eix o arbre motriu amb un eix o arbre conduït.

Frens Són mecanismes de molts tipus que permeten

reduir la velocitat d’un mecanisme o una màquina, fins aturar-lo si cal.

Poden ser de: Disc Tambor Etc..

Inversors de gir Són mecanismes que permeten invertir el

sentit de gir per fer que una màquina funcioni en dos sentits.

Són formats per uns engranatges especials anomenats:

Engranatge epicicloïdal

Engranatge planetari

Fi