treball física: electroteràpia

3

Bases físiques de l’electroteràpia de

freqüència variable

Nicolás Gil Sepulcre

José María Piles

Noemie Simarro González

2

INDEX

1. Introducció: Concepte i classificació

2. Corrents per la forma:

a. Corrents variables: intensitat variable “versus”

corrent galvànica

b. Concepte impuls i paràmetres

c. Corrents modulades

3. Corrents per la polaritat

a. Constant

b. Alterna

4. Corrents per la freqüència

a. Classificació

b. Baixa i mitja freqüència: característiques i

efectes fisiològics

c. Corrents de alta freqüència: característiques i

efectes fisiològics

5. Aplicació en fisioteràpia

6. Bibliografia

1. INTRODUCCIO Fisioteràpia

3

1. INTRODUCCIÓ

Electroteràpia

És l'aplicació de l'electricitat amb finalitats terapèutiques mitjançant elèctrodes,

solenoides i capçals, directament sobre la pell del pacient, en aplicació subaquàtica o a

certa distància. És tot el aparell utilitzat per transmetre els diferents tipus de corrents al

pacient.

El fisioterapeuta utilitzarà els diferents tipus de corrents depenent de l'efecte que es desitgi

obtenir en cada fase de l'evolució de la patologia a tractar. Per exemple, en una fase

aguda interessa més utilitzar un tipus de corrent analgèsica, o en fase subaguda potser

interessa potenciar la musculatura amb corrents excito-motors.

Els diferents tipus de corrents que utilitzem es divideixen depenent de la forma que es

representen (contínua o variable), depenent de la seva polaritat si és positiva o negativa

(constant o alterna) o depenent de la freqüència. Però ens referirem a ella depenent de

la freqüència en corrents de: baixa, mitjana o alta freqüència segons l'espectre

electromagnètic.

2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia

4

2. CORRENTS PER

LA FORMA

Classificació segons la forma i la polaritat

• Corrent contínua: Es genera a partir d'un flux continu d'electrons (càrregues negatives)

sempre en el mateix sentit, des del pol negatiu de la font al pol positiu. En desplaçar-se en

aquest sentit els electrons, els buits o absències d'electrons (càrregues positives) ho fan en

sentit contrari, és a dir, des del pol positiu al negatiu. Corrent Galvànic, depenent de la

polaritat del corrent continu ascendent o descendent, l'efecte serà d'excitació o de

sedació (fibromialgia) respectivament. Dins del corrent galvànic existeix la *iontoforesis

que consisteix en la introducció d'una substància medicamentosa a l'interior de

l'organisme a través de la pell i fins i tot el bany galvànic en el qual el pacient se

submergeix en una banyera amb aigua. Cal tenir especial compte ja que es poden

produir cremades amb aquest tipus de corrents.

• Corrents variables: En la (CA), els electrons no es desplacen d'un pol a un altre, sinó que

a partir de la seva posició fixa en el cable (centre), oscil·len d'un costat a l'altre del seu

centre, dins d'un mateix entorn o amplitud, a una freqüència determinada (nombre

d'oscil·lacions per segon).

Per tant, el corrent així generat (contraria al flux d'electrons) no és un flux en un sentit

constant, sinó que va canviant de sentit i ,per tant de signe contínuament, amb tanta

rapidesa com la freqüència d'oscil·lació dels electrons.

-Poden ser interrompudes (flueixen cert temps i després tenen un període de pausa),

ininterrompudes ( el corrent flueix constantment) i combinades.


5

Dins de cada tipus existeixen diversos tipus de

corrents: Corrents interromputs

El impuls depèn de la intensitat, durada, pendent d'establiment, cessament, polaritat i

periodicitat. Si un corrent té tots els intervals iguals, el corrent és rítmic o periòdic, sinó és

aperiòdica. Quan el corrent segueix un determinat patró de modificació, tenim un

corrent modulat, encara que a priori pogués semblar aperiòdica.

Tenim diversos tipus de corrents interromputs:

Rectangular: El seu impuls té forma rectangular, de manera que els pendents

d'establiment i cessament siguin verticals, la intensitat màxima per tant

s'aconsegueix en breu temps.

Corrent de Leduc: el interval dura 10 vegades més que l'impuls.

Corrent de Traebert: l’ interval està en relació %2 amb l'impuls, manant 142 impulsos

per segon.

Progressives: es classifiquen pel seu pendent d'establiment, que va a ser una corba,

que pot ser uniforme i rectilínia o exponencial que és una corba logarítmica.

Lineals: El pendent de tancament ascendeix de forma uniforme i rectilínia amb un

pendent propi de cadascuna d'elles. L'exemple més clar és el corrent de Lapicque

l'establiment del qual és molt lent i el cessament és molt brusc.

Exponencials: Pendent d'ascens variable. El cas més clar és el corrent de Llec, en

un temps de 2 msg aconsegueix el 63% de la seva intensitat màxima.

Triangulars: La més important és la homfaràdica o Neofaràdica Caracteritzada per

la seva durada d'1 msg.

Modulades

Són corrents no homogènies, es a dir, els impulsos són diferents uns a uns altres. Hi ha

diferents tipus:

• Corrent diadinàmica, estereodinàmica o de Bernard: a partir d'un corrent

homogeni es pot modular en intensitat, freqüència o ambdues alhora. Trobem al seu

torn diversos tipus:

• Monofàsica fixa (MF): Freqüència 50 Hz, Intensitat de 10 microsegons i pausa igual.

• Difàsica fixa (DF): freqüència 100 Hz i durada/reposo igual que l'anterior.

• Curts períodes (CP=*MF+*DF): És monofàsica fixa durant el primer segon, després

difàsica fixa un altre segon i aixíalternativament.


6

• Llargs períodes (LP): És MF i en les seves pauses s'inclouen impulsos que són

creixents i decreixents. Cada 5 segons inclou un corrent diferent.

• Ritme sincopat(RS): És MF amb ritmes d'interrupció que duren un segon.

• Corrent aperiòdica o d'Adams : Els impulsos són rectangulars i iguals, solament

modulats en la durada dels intervals. Cada impuls dura un milisegon i estan agrupats

en trens d'ona cada 3-4 impulsos.

Corrents ininterrompudes

Poden variar quant a la seva polaritat. Són corrents contínues i variables, i poden ser:

• Ondulatòries: corrent continu però d'intensitat variable.

• Alterna: contínua d'intensitat que canvia contínuament de polaritat.

Depenent de la freqüència:

- Corrents de Baixa Freqüència: Les més conegudes són: Corrent Galvànic, Corrents de

Leduc, Corrents Sotaexcitades de Traebert, Corrents de Lapique, Corrents de li Go,

Corrents Faràdiques, Corrents Exponencials, Corrents Aperiòdiques d'Adams, Corrents de

Watewille, Corrent Bifàsic l’anomena’t TENS, Corrents D’adinàmiques de Bernard,

Magnetoteràpia. A grans trets els efectes d'aquest tipus de corrents de baixa freqüència

és analgèsic, relaxant muscular. El pacient nota una sensació de formigueig a la zona

d'aplicació dels elèctrodes, excepte en la magnetoteràpia que entre el solenoide que és

una espècie de "imant gran" circular i el pacient no se sent gens, es produeix un camp

magnètic dins del solenoide.

- Corrents de Mitja Freqüència: l'efecte del corrent arriba a major profunditat. Existeixen

diferents tipus :

• Corrents de kotz o Estimulació Russa: entre les seves aplicacions es troba

l'elongació muscular, potenciació muscular i en el tractament de la

INCONTINÈNCIA URINÀRIA amb un elèctrode intravaginal o intraanal amb molt

bons resultats.

• Corrents Interferencials: es produeix analgèsia de la zona i la sensació del

pacient és d'una vibració i formiguejo entre els elèctrodes.

• Corrents de D´Journo: aplicació amb finalitat analgèsica.


7

- Corrents d'Alta Freqüència: L'acció comuna a totes elles és la producció de calor a

l'interior de l'organisme. Les més conegudes són la Microona i l'Ona Curta.

Concepte d’impuls

El impuls elèctric té una sèrie de característiques que ho defineixen, de manera que

variant qualsevol dels paràmetres als quals ens anem a referir s'obtindrà un tipus de

corrent o una altra, de tal forma que ens permetrà concretar si volem reclutar de forma

predominant fibres musculars ràpides, lentes, o una barreja d'ambdues, així com obtenir

un efecte relaxant, estimulant, de desenvolupament de la força, de la resistència, de la

velocitat, o millorar la nostra vascularizació.

1.-Freqüència de l'impuls. És un dels paràmetres més importants ja que ens va a permetre

regular què tipus de fibres musculars van a ser activades. La freqüència ens indica el

nombre de vegades per segon que un impuls es va produir, aquesta cadència rítmica

estimularà a freqüències més baixes les fibres lentes en la nostra musculatura i a

freqüències majors les fibres ràpides, per tant si volem millorar la resistència muscular

haurem de treballar amb un rang de freqüència aproximat entre 2 i 30 hertz, entre 30 i 70

Hz s'activaran una barreja de fibres ràpides i lentes,i entre 80 i 120 Hz aconseguirem

estimular intensament les fibres ràpides musculars. Conforme anem elevant la freqüència i

la intensitat ens aproximem a una contracció tetanitzant, es a dir, l'estimulació es

produeix de forma molt veloç i no arriba a produir-se una relaxació, de forma successiva

es recluten més fibres musculars i això dóna lloc a una contracció molt potent.

2.-Temps d'impuls o amplària. Ens indica el temps durant el qual es va a aplicar l'estímul,

es mesura en microsegons, conforme estableix la llei de Weiss que relaciona l'amplitud

d'impuls amb la intensitat aplicada i la durada del mateix, es desenvolupa el concepte

de cronàxia del grec crons: temps i aixa: valor, la cronàxia ens indica la quantitat de

temps que és necessari perquè un corrent actuï sobre el múscul i ho estimuli produint una

contracció amb una amplitud doble de la reobase.

La reobase és l'amplitud mínima de corrent que en ser aplicada durant un temps suficient

dóna lloc a una contracció.

Ni tots els nervis ni tots els músculs tenen la mateixa cronàxia, la qual cosa vol dir que

cada múscul va a necessitar una amplària d'impuls específica per obtenir una contracció

i conforme l'amplària vagi superant més i més el seu cronàxia la contracció serà també

més potent.

3.-Intensitat o amplitud d'impuls. L'amplitud es mesura en amperes que és la unitat bàsica


8

d'intensitat del corrent elèctric, les unitats que s'utilitzen per mesurar els nivells d'amplitud

que provoquen la contracció muscular són de l'ordre de miliamperis.

Quan ens referim a utilitzar un electroestimulador és molt important conèixer les

sensacions que aquests produeixen i ens referirem a una sèrie d'elles com a llindars, el

llindar sensitiu seria aquell en el qual comencem a percebre el corrent, el llindar motor

aquell en el qual comencem a notar les primeres contraccions, i el llindar del dolor que és

el que volem evitar aconseguir. Hem de recordar sempre que és imprescindible evitar

qualsevol sensació dolorosa que acompanyi la utilització d'un electroestimulador.

Podem entendre amb claredat que programarem el nostre treball entre el llindar motor i

el llindar del dolor, evitant sempre aquest últim, no obstant això resulta evident també

que treballant en el llindar motor amb prou feines es reclutessin fibres i que conforme

augmenta l'amplitud d'impuls al costat de la freqüència adequada aconseguirem

reclutar més fibres i provocar fenòmens d'adaptació fisiològics més intensos.

4.-Paràmetres de durada del temps d'estímul i de repòs. La durada de la contracció es

mesura en milisegons i això va a configurar el temps en què un estímul va a mantenir la

contracció muscular. Hi ha factors relacionats dels quals depèn directament com la

freqüència mesurada en hertz, el temps de repòs i el nivell d'amplitud. Temps de repòs

per definició és el temps entre una contracció i la següent, la durada del temps de repòs

usat estarà en relació directa amb l'objectiu que ens hem plantejat inicialment, si

realitzem un entrenament de força resistència els temps de repòs seran majors que si

realitzem un entrenament de caràcter anaeròbic. Com veurem més endavant intensitats

altes, freqüències altes i temps de repòs breus generen un esforç muscular important i

demandaran al nostre cos una càrrega d'adaptació notable, no obstant això

freqüències baixes de l'ordre entre dos i vuit hertz ens produiran un efecte relaxant i fins i

tot afavoriran la recuperació muscular després de l'esforç.

3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia

9

3. CORRENTS PER

LA POLARITAT Anteriorment es descriví la corrent com el moviment de electrons lliures al llarg d’un

conductor connectat a un circuit en el que hi ha una diferència de potencial. La

corrent fluix quan existeix una diferència de potencial. Si la polaritat de la diferència

de potencial no varia, la corrent sempre fluirà en una direcció i s’anomenarà

corrent directa o contínua, o simplement c-c.

Existeix un tipus de corrent elèctrica que no sempre fluix en la mateixa direcció, sinó

que alterna y fluix primer cap a una direcció i després s’inverteix i fluix cap a l’altra.

A aquest tipus de corrent se l’anomena corrent alterna o c-a.

En tot circuit la corrent flueix de la terminal negativa de la font cap a la terminal

positiva, per tant es obvi que per ha haver-hi flux de corrent alterna la polaritat de la

font deu alternar o canviar de direcció. Les fonts que poden fer açò s’anomenen

font de potència de c-a.

La direcció del camp magnètic al voltant d’un conductor que porta corrent, es

coneix mitjançant la regla de la mà esquerra: Si es tanca la mà esquerra al voltant

d’un conductor de manera que el polze senyale a la direcció del flux de la corrent,

el camp magnètic que rodeja al conductor tindrà la direcció dels dits que rodegen

al conductor

3.a. Corrent constant Corrent contínua

La corrent contínua o corrent directa (CC en castellà, en anglès DC, de “Direct

Current”)

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Tensi%C3%B3n_corriente_continua.svg

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Tensi%C3%B3n_filtrada_onda_completa.png


10

Fig1: corrent constant

Fig2: Rectificació de la tensió en corrent contínua.

Es el flux continu d’electrons a través d’un conductor entre dos punts de diferent

potencial. A diferència de la corrent alterna (CA en castellà, AC en anglès), en la

corrent contínua una terminal és sempre negativa i l’altra és sempre positiva. Per tant,

la corrent del circuit sempre te la mateixa direcció; ix de la terminal negativa de la

font i regressa a la positiva de la mateixa, després de haver passat per la càrrega.

Encara que comunament s’identifica la corrent contínua amb la corrent constant

(per exemple la subministrada per una bateria), es contínua tota corrent que

mantinga sempre la mateixa polaritat. La corrent constant pot ser alterna o contínua

1. Història y Usos

El científic italià Alessandro Volta inventà la primera pila però no va ser fins als

treballs de Thomas Alva Edison sobre la electricitat en el segle XIX, quan la corrent

contínua començà a emprar-se per a la transmissió de l’energia elèctrica. Y en el

segle XX aquest ús decaigué en favor de la corrent alterna per les seues perdudes

en la transmissió a distàncies llargues. Però es conserva el seu ús en la connexió de

xarxes elèctriques de diferent freqüència i en la transmissió mitjançant cables

submarins. També es va estendre el ús de generadors de corrent contínua

mitjançant cèl·lules solars front a les solucions convencionals de combustible fòssil i

energia nuclear

2. Conversió de corrent alterna en contínua

Molts aparells necessiten corrent contínua per funcionar, sobretot els que porten

electrònica (equips audiovisuals, ordenadors, etc) per a ells s’utilitzen fonts

d’alimentació que rectifiquen la tensió en l’adequada.

Rectificació de la tensió en corrent contínua. Aquest procés de rectificació es

realitzava mitjançant dispositius anomenats “rectificadors”, que es basaven en l’ús

de canons de buit i actualment, mitjançant díodes semiconductors o tiristors.


11

3.b. Corrent alterna

Figura 1: Onda senoidal.

Es denomina corrent alterna (CA en espanyol y AC en anglès “Alternating Current”)

a la corrent elèctrica en la que la magnitud i el sentit varien cíclicament. Durant un

instant de temps un polo es negatiu i l’altre positiu, mentre que en l’instant següent

les polaritats s’inverteixen tantes voltes com cicles per segon o hertz tinga eixa

corrent. Però encara que es produïsca un canvi constant de polaritat, la corrent

sempre fluirà del polo negatiu al positiu, com la c-c.

La forma de l’ona de la corrent alterna més utilitzada es l’ona senoidal (figura 1), ja

que s’aconsegueix una transmissió més eficient de l’energia. Però en algunes

aplicacions s’utilitzen altres formes d’ona periòdiques, com la triangular o la

quadrada.

Ja que la corrent alterna inverteix la seua direcció, pot parèixer que tot el que fera

en fluir en una direcció, el desfaria al invertir-se i fluir en la direcció oposada, però

açò no succeeix. En un circuit, els electrons no efectuen el treball útil, el que importa

es l’efecte que produeixen les cargues a través de les quals flueixen. Aquest efecte

independentment de la direcció que tinga el corrent. Per exemple, quan fluix la

corrent a través de una resistència, sempre es produeix calor, sense importar que la

corrent fluïa sempre en una direcció o sempre en la direcció contraria, o bé, per

moments en una direcció i per moments en l’altra.

1. Historia

En l’any 1882 el físic, matemàtic, inventor e ingenier Nikola Tesla, dissenyà i construí el

primer motor d’inducció de CA. Posteriorment el físic William Stanley, reutilitzà, en

1885, el principi d’inducció per transferir la CA entre dos circuits elèctricament aïllats.

La idea central va ser la d’enrolar un par de bobines en una base de ferro comú,

denominada bobina d’inducció. D’aquesta manera es va obtindre el precursor de

l’actual transformador. El sistema que s’usa actualment va ser ideat per Nikola Tesla;

la distribució de la corrent alterna va ser comercialitzada per George Westinghouse.

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Sin.svg


12

La corrent alterna va superar les limitacions que tenia la corrent contínua (CC), el

qual es un sistema ineficient per la distribució d’energia de gran manera degut a

problemes en la transmissió de potencia, comercialitzat en aquella època per

Thomas Edison.

La primera transmissió interurbana de la corrent alterna va ocórrer en 1891, prop de

Telluride, Colorado, a la que va seguir alguns mesos més tard en Alemanya. A pesar

dels avantatges de la CA front a la CC, Thomas Edison va seguir apostant per l’ús de

la corrent contínua. Utilitzant corrent alterna Charles Proteus Steinmetz, de General

Electric, va poder solucionar molts problemes de producció i transmissió elèctrica, la

qual cosa provocà la derrota de Edison en la “batalla de las corrientes”.

2. Diferents formes que toma la corrent alterna

D’acord amb la seua forma gràfica, la corrent alterna pot ser:

Rectangular o pulsante

Triangular

Dent de serra

Sinusoidal o senoidal

De totes aquestes formes, l’ona més comú és la sinusoidal o senoidal.


13

On:

A = Amplitud d’ona

P = Pico o cresta

N = Nodo o valor cero

V = Valle o ventre

T = Període

Amplitud de onda: màxim valor que toma una corrent elèctrica. S’anomena també

“valor de pico o valor de cresta.”

Pico o cresta: punt on la sinusoide troba el seu màxim valor.

Nodo o cero: punto on la sinusoide toma valor “0”.

Valle o ventre: punto on la sinusoide troba el seu mínim valor.

Període: temps en segons durant el qual es repeteix el valor de la corrent. Es el

interval que separa dos punts successius d’un mateix valor en la sinusoide. El període

és lo invers de la freqüència:

T = 1 / F

3. Corrent alterna front a contínua

Actualment, de tota l’energia que es consumeix en el mon, prop del 90% és de corrent

altern, per exemple: la electricitat que aplega a les llars i les empreses, ademés de les

senyals de àudio i de ràdio transmeses pels cables elèctrics. Entre alguns dels

avantatges de la corrent alterna comparada amb la corrent directa o contínua

trobem:

Permet augmentar o disminuir el voltatge o tensió mitjançant els

transformadors.

Es transporta a grans distàncies amb poca perduda d’energia.

Es possible convertir-la en corrent directa amb facilitat.

Al augmentar la seua freqüència mitjançant medis es possible transmetre

veu, imatge, so i ordes de control a grans distàncies de forma inalàmbrica.

Els motors i generadors de corrent alterna son estructuralment més senzills i

fàcils de mantindre que els de corrent directa.

La elevació de tensió de la corrent contínua es fa mitjançant la connexió de

dinamos en sèrie, la qual cosa no és molt pràctica, però en corrent alterna hi ha un

dispositiu: el transformador, que permiteix elevar la tensió d’una manera eficient.


14

La perduda de potencia per transmissió de corrent en forma de calor es

directament proporcional a la resistència i al quadrat de la corrent. En un circuit

elèctric ideal, tota la energia produïda es convertiria en forma útil com llum o calor.

Però en la pràctica es impossible construir un circuit ideal, part de la energia es

consumeix en els conductors de interconnexió del circuit i part es consumeix dins de

la mateixa font de potencia. Aquest consum d’energia es energia desprestigiada,

es per això que el seu valor deu ser el mínim possible.

Encara que estes perdudes de potencia siguen molt xicotetes quan la distància

entre la font i la càrrega es molt llarga, com en la transmissió desde les estacions

generadores fins als usuaris, té una resistència total considerable i el seu cost seria

excessiu si ho férem amb CC, però amb CA aquestes perdudes es disminueixen.

D’aquesta manera les perdudes es poden reduir si es baixa la corrent o la resistència

del conductor o les dues, encara que la millor manera de reduir les perdudes és

reduir la corrent, però els usuaris necessiten obtindre grans corrents al final de la

línea, per tant lo millor és un mètode amb el qual es puguen transmetre baixes

corrents, però que es puguen obtindre altes corrents al final de la línea, i açò o fa

possible la CA (mitjançant els transformadors).

Però no deu pensar-se que es deixarà de usar la CC i que tota la electricitat

utilitzada serà de CA. Hi ha moltes aplicacions on soles la CC pot fer la funció

desitjada, com a l’interior dels equips electrònics.

4. CORRENTS PER LA FREQÜÈNCIA Fisioteràpia

15

4. CORRENTS PER

LA FREQÜÈNCIA

5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia

16

5. APLICACIÓ EN

FISIOTERÀPIA

APLICACIÓ DE LES ONES SEGONS LA SEUA FREQÜÈNCIA:

Com ja hem vist, en electroteràpia s'usen diferents tipus d'ona de longitud,

forma i intensitat variant en funció del problema que es vaja a tractar.

La principal diferenciació de les ones es fa per la seua freqüència:

• Baixa Freqüència: 1-2500Hz (galvàniques)

• Mitja Freqüència: 3000-100000Hz (interferencials)

• Alta Freqüència: +100000Hz (ona curta o microones)

CORRENTS VARIABLES

Efectes fisiològics dels corrents variables

El principal efecte és el excitomotor, encara que també té un efecte analgèsic que

pot obtindre’s de manera secundària, per exemple el corrent galvànic pot produir

hiperèmia i millorar el dolor i a voltes es pot fer directament amb els corrents de

Traebert, de Leduc i les dadinàmiques que són les més analgèsiques dels corrents

variables.

La contracció muscular per efecte excitomotor va a seguir la llei del tot o res , és a

dir, una fibril·la muscular o es contrau completament per l'acció del corrent elèctric,

o no es contrau. Açò va a dependre principalment dels següents factors:

-Temperatura: A menor temperatura, major intensitat necessària per obtindre la

resposta muscular.


17

-Llei de les accions polars: L'excitació naix en el càtode en eltancament de

l'aplicació i mor en l'ànode d’obertura.

-Freqüència: Les freqüències inferiors a 10 per segon permetencontraccions

musculars successives amb períodes de descans. Si augmentem la freqüència no

permiteix la relaxació i es produeix una contracció muscular sostinguda o tètanus. Si

mantenim les freqüències elevades constants podem provocar que el pacient

s'acostume (disminució dels efectes excitomotors), per a evitar-ho es realitzen

modulacions en intensitat, freqüència o tots dos alhora.

-Pendent: El corrent excitant disminueix la seua eficàcia a mesura que

disminueix el seu pendent. Davant la repetició dels impulsos amb baixa pendent, la

fibra muscular eleva el seu llindar de contracció i es produeix l’acomodació.

Aquesta capacitat no la conserven les fibres musculars alterades, per la qual cosa

l'aplicació d'aquest tipus d'impulsos permetrà l'estimulació selectiva de les fibres

alterades.

-Intensitat: L'obtenció de contracció muscular necessita aconseguir una

intensitat llindar per sota de la qual no existeix resposta. Aquesta intensitat és

coneguda com a llindar. Després de la primera contracció, les següents són

lleugerament majors per a intensitats constants (sumació latent), però si es

continuen aplicant impulsos elèctrics, acabarà per produir-se el fenomen

d'acomodació o disminució de la contracció muscular per a una mateixa intensitat.

-Temps o durada dels impulsos: Amb temps llargs no s'influeix en la contracció

muscular, però en anar disminuint els temps d'impuls, arriba un moment en què és

necessari augmentar la intensitat per a mantenir el mateix grau de contracció

muscular.


18

Indicacions dels corrents variables

Les indicacions lògicament vénen donades pels seus efectes fisiològics:

-Efecte excitomotor

o Facilitació i reeducació de l'acció muscular en músculs lesionats, accidentats,

atrofiats, etc.

o Aprenentatge d'una acció muscular nova, que no es realitza per trasplantament

muscular, variació de les insercions musculars, etc.

o Com electrogimnasia per a evitar que s'atrofie una musculatura denervada

o Hipertròfia muscular: per a augmentar muscularment un múscul inicialment sà

o Incontinència urinària: reeducació de la musculatura esfinteriana

o Prevenció/eliminació d'adherències

- Analgèsia

o Origen nerviós: Neuràlgies, neuritis, radiculopatías…

o Origen muscular: Miàlgies, seqüeles musculars postraumáticas…

o Origen articular: contusions, esquinços, periartritis…


19

- Efecte vasomotor i tròfic

o Hiperèmia per a augmentar la circulació sanguinia

o Millora de la circulació en qualsevol traumatisme que precise cicatrització

o Hipertèrmia en persones amb sensibilitat a la calor molt disminuïda

o Millora de la circulació venosa i limfàtica: edema, úlceres per decúbit,

cicatritzacions retardades, etc.

ONA CURTA

Concepte i història

La teràpia d'ona curta és una forma d’electroteràpia d'alta freqüència, amb

longituds d'ona que varien entre 10 i 100 metres. Aquestes oscil·lacions no causen

despolarització de les fibres nervioses, però hi ha el risc que l'energia

electromagnètica es convertisca en energia tèrmica dins del teixit corporal humà.

Tot va començar amb les investigacions del físic i químic Faraday i el químic

Maxwell, d'acord amb elles es sap que el camp elèctric causaun camp magnètic i

al revés. Maxwell a més va sospitar que l'energia electromagnètica podria

propagar-se per l'espai en forma d'ones. L'existència d'aquestes ones

electromagnètiques va ser demostrada i les seues propietats estudiades en 1878 pel

físic Hertz. Des de Faraday, Maxwell, Nernst, fins als nostres dies, l'ona curta ha

avançat molt quant als aparells, tècniques, dosatge, elèctrodes, etc, però la base

de tot el tractament es troba en l'estudi d'aquests científics.

Efectes terapèutics de l'ona curta

Efectes de l'ona curta contínua:

-Acció afavoridora de la circulació: dilatació d'artèries i capil·lars

-Sobre la sang: temps de coagulació reduït, major descàrrega deleucòcits, etc.


20

-Activació dels processos metabòlics: la vasodilatació local augmenta el

subministrament de nutrients i 02 i accelera l'eliminació de residus metabòlics en la

zona tractada

-Augment de la temperatura corporal i reducció de la pressió sanguínia

Efectes de l'ona curta pulsátil:

-Cicatrització ràpida de ferides

-Reducció ràpida del dolor

-Reabsorció ràpida d'hematomes i edemes

-Cicatrització ràpida de trencaments

-Estimulació potent de la circulació perifèrica

Indicacions i contraindicacions

-Patologies de l'aparell locomotor: osteomielitis, artritis aguda, periartritis,

traumatismes articulessis, fractures òssies, epicondilitis, PEH, miàlgies, etc.

-Infeccions purulentes: botons de pell i oïda, abscessos, mastitis puerperal…

-Infeccions de l'aparell digestiu: estomatitis, periodontitis, colecistitis, etc.

-Infeccions urogenitals: nefritis, cistitis.

-Infeccions respiratòries: abscés pulmonar, bronquiectasis, laringitis ipneumònia.

-Trastorns del sistema nerviós: neuràlgies, neuritis, paràlisis del nervi facial, mielitis.

A part de la llista típica d'indicacions, aclarirem que els processos

inflamatoris poden ser influenciats favorablement a causa de l'efecte leucocitari de

l'ona curta, afegit a l'acció estimulant sobre els mecanismes defensius.

També els processos metabòlics poden ser estimulats pel

tractament local, fet evidenciat per la cicatrització més ràpida de ferides

traumàtiques.


21

El dolor és una indicació important, l'efecte analgèsic s'aconsegueix

gràcies a la hiperèmia resultant, reducció de la hipertonia existent i disminució del

cúmul de fluids.

Entre les contraindicacions trobem:

-Tumors malignes i neoplàsies

-Marcapassos: pot desenvolupar irregularitats de ritme

-Embaràs

-Tuberculosos

-Febre: podria fer elevar més encara la temperatura

-Trastorns de sensibilitat a la calor

MICROONA

També es denomina radar, terapèutica amb radar, etc. S'empren diverses

freqüències: 915, 434 i 2450 Hz. La microona es produeix amb un magnetró o klistrón

que s'emet al cos de l'individu a través d'una antena (ja no són elèctrodes).

Efectes biològics i tèrmics

La penetració depèn de la longitud d'ona (a menor longitud menor

penetració), encara que també està influenciada per la hidratació (a menor

hidratació del teixit major penetració). Un altre factor és l'aparició d'estrats de

diferent naturalesa (el pas de pell a múscul per exemple).

Els efectes tèrmics de la microona són:

-Produeix escalfament de teixits

-Genera una vasodilatació

-Hi ha leucocitosis transitòris i disminució de la velocitat de sedimentació de lasang

-Efecte antiinflamatori


22

-Efecte analgèsic sobre el sistema nerviós

Indicacions i contraindicacions

-Dermatologia: botó i àntrax

-Otorinolaringologia: artritis témporo-mandibular, sinusitis, sins frontomaxilares,

infeccions i inflamacions de l'oïda mitjana, etc.

-Aparell locomotor: esquinç, dolors musculars, miàlgies, artropaties, PEH,

síndrome ciàtic, etc.

-Afeccions del SN: neuritis, neuràlgies i herpes Zoster.

Està contraindicat en isquèmies, edemes, no en bandatges, ni compresos

humides, gònades masculines, àrees d'hemorràgia, àrees d’hipoestesia i

disminució de sensibilitat, tumors malignes, embaràs, etc

6. BIBLIOGRAFIA Fisioterapia

23

6. BIBLIOGRAFIA

- Arambura. Electroteràpia, termoteràpia e hidroteràpia

- Cromer. Física para las ciencias de la vida

- Martin. Electroteràpia en Fisioteràpia. Ed.

Panamericana, 2005

treball física: electroteràpia

Documents