Download - Treball física: electroteràpia
3
Bases físiques de l’electroteràpia de
freqüència variable
Nicolás Gil Sepulcre
José María Piles
Noemie Simarro González
2
INDEX
1. Introducció: Concepte i classificació
2. Corrents per la forma:
a. Corrents variables: intensitat variable “versus”
corrent galvànica
b. Concepte impuls i paràmetres
c. Corrents modulades
3. Corrents per la polaritat
a. Constant
b. Alterna
4. Corrents per la freqüència
a. Classificació
b. Baixa i mitja freqüència: característiques i
efectes fisiològics
c. Corrents de alta freqüència: característiques i
efectes fisiològics
5. Aplicació en fisioteràpia
6. Bibliografia
1. INTRODUCCIO Fisioteràpia
3
1. INTRODUCCIÓ
Electroteràpia
És l'aplicació de l'electricitat amb finalitats terapèutiques mitjançant elèctrodes,
solenoides i capçals, directament sobre la pell del pacient, en aplicació subaquàtica o a
certa distància. És tot el aparell utilitzat per transmetre els diferents tipus de corrents al
pacient.
El fisioterapeuta utilitzarà els diferents tipus de corrents depenent de l'efecte que es desitgi
obtenir en cada fase de l'evolució de la patologia a tractar. Per exemple, en una fase
aguda interessa més utilitzar un tipus de corrent analgèsica, o en fase subaguda potser
interessa potenciar la musculatura amb corrents excito-motors.
Els diferents tipus de corrents que utilitzem es divideixen depenent de la forma que es
representen (contínua o variable), depenent de la seva polaritat si és positiva o negativa
(constant o alterna) o depenent de la freqüència. Però ens referirem a ella depenent de
la freqüència en corrents de: baixa, mitjana o alta freqüència segons l'espectre
electromagnètic.
2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia
4
2. CORRENTS PER
LA FORMA
Classificació segons la forma i la polaritat
• Corrent contínua: Es genera a partir d'un flux continu d'electrons (càrregues negatives)
sempre en el mateix sentit, des del pol negatiu de la font al pol positiu. En desplaçar-se en
aquest sentit els electrons, els buits o absències d'electrons (càrregues positives) ho fan en
sentit contrari, és a dir, des del pol positiu al negatiu. Corrent Galvànic, depenent de la
polaritat del corrent continu ascendent o descendent, l'efecte serà d'excitació o de
sedació (fibromialgia) respectivament. Dins del corrent galvànic existeix la *iontoforesis
que consisteix en la introducció d'una substància medicamentosa a l'interior de
l'organisme a través de la pell i fins i tot el bany galvànic en el qual el pacient se
submergeix en una banyera amb aigua. Cal tenir especial compte ja que es poden
produir cremades amb aquest tipus de corrents.
• Corrents variables: En la (CA), els electrons no es desplacen d'un pol a un altre, sinó que
a partir de la seva posició fixa en el cable (centre), oscil·len d'un costat a l'altre del seu
centre, dins d'un mateix entorn o amplitud, a una freqüència determinada (nombre
d'oscil·lacions per segon).
Per tant, el corrent així generat (contraria al flux d'electrons) no és un flux en un sentit
constant, sinó que va canviant de sentit i ,per tant de signe contínuament, amb tanta
rapidesa com la freqüència d'oscil·lació dels electrons.
-Poden ser interrompudes (flueixen cert temps i després tenen un període de pausa),
ininterrompudes ( el corrent flueix constantment) i combinades.
2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia
5
Dins de cada tipus existeixen diversos tipus de
corrents: Corrents interromputs
El impuls depèn de la intensitat, durada, pendent d'establiment, cessament, polaritat i
periodicitat. Si un corrent té tots els intervals iguals, el corrent és rítmic o periòdic, sinó és
aperiòdica. Quan el corrent segueix un determinat patró de modificació, tenim un
corrent modulat, encara que a priori pogués semblar aperiòdica.
Tenim diversos tipus de corrents interromputs:
Rectangular: El seu impuls té forma rectangular, de manera que els pendents
d'establiment i cessament siguin verticals, la intensitat màxima per tant
s'aconsegueix en breu temps.
Corrent de Leduc: el interval dura 10 vegades més que l'impuls.
Corrent de Traebert: l’ interval està en relació %2 amb l'impuls, manant 142 impulsos
per segon.
Progressives: es classifiquen pel seu pendent d'establiment, que va a ser una corba,
que pot ser uniforme i rectilínia o exponencial que és una corba logarítmica.
Lineals: El pendent de tancament ascendeix de forma uniforme i rectilínia amb un
pendent propi de cadascuna d'elles. L'exemple més clar és el corrent de Lapicque
l'establiment del qual és molt lent i el cessament és molt brusc.
Exponencials: Pendent d'ascens variable. El cas més clar és el corrent de Llec, en
un temps de 2 msg aconsegueix el 63% de la seva intensitat màxima.
Triangulars: La més important és la homfaràdica o Neofaràdica Caracteritzada per
la seva durada d'1 msg.
Modulades
Són corrents no homogènies, es a dir, els impulsos són diferents uns a uns altres. Hi ha
diferents tipus:
• Corrent diadinàmica, estereodinàmica o de Bernard: a partir d'un corrent
homogeni es pot modular en intensitat, freqüència o ambdues alhora. Trobem al seu
torn diversos tipus:
• Monofàsica fixa (MF): Freqüència 50 Hz, Intensitat de 10 microsegons i pausa igual.
• Difàsica fixa (DF): freqüència 100 Hz i durada/reposo igual que l'anterior.
• Curts períodes (CP=*MF+*DF): És monofàsica fixa durant el primer segon, després
difàsica fixa un altre segon i aixíalternativament.
2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia
6
• Llargs períodes (LP): És MF i en les seves pauses s'inclouen impulsos que són
creixents i decreixents. Cada 5 segons inclou un corrent diferent.
• Ritme sincopat(RS): És MF amb ritmes d'interrupció que duren un segon.
• Corrent aperiòdica o d'Adams : Els impulsos són rectangulars i iguals, solament
modulats en la durada dels intervals. Cada impuls dura un milisegon i estan agrupats
en trens d'ona cada 3-4 impulsos.
Corrents ininterrompudes
Poden variar quant a la seva polaritat. Són corrents contínues i variables, i poden ser:
• Ondulatòries: corrent continu però d'intensitat variable.
• Alterna: contínua d'intensitat que canvia contínuament de polaritat.
Depenent de la freqüència:
- Corrents de Baixa Freqüència: Les més conegudes són: Corrent Galvànic, Corrents de
Leduc, Corrents Sotaexcitades de Traebert, Corrents de Lapique, Corrents de li Go,
Corrents Faràdiques, Corrents Exponencials, Corrents Aperiòdiques d'Adams, Corrents de
Watewille, Corrent Bifàsic l’anomena’t TENS, Corrents D’adinàmiques de Bernard,
Magnetoteràpia. A grans trets els efectes d'aquest tipus de corrents de baixa freqüència
és analgèsic, relaxant muscular. El pacient nota una sensació de formigueig a la zona
d'aplicació dels elèctrodes, excepte en la magnetoteràpia que entre el solenoide que és
una espècie de "imant gran" circular i el pacient no se sent gens, es produeix un camp
magnètic dins del solenoide.
- Corrents de Mitja Freqüència: l'efecte del corrent arriba a major profunditat. Existeixen
diferents tipus :
• Corrents de kotz o Estimulació Russa: entre les seves aplicacions es troba
l'elongació muscular, potenciació muscular i en el tractament de la
INCONTINÈNCIA URINÀRIA amb un elèctrode intravaginal o intraanal amb molt
bons resultats.
• Corrents Interferencials: es produeix analgèsia de la zona i la sensació del
pacient és d'una vibració i formiguejo entre els elèctrodes.
• Corrents de D´Journo: aplicació amb finalitat analgèsica.
2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia
7
- Corrents d'Alta Freqüència: L'acció comuna a totes elles és la producció de calor a
l'interior de l'organisme. Les més conegudes són la Microona i l'Ona Curta.
Concepte d’impuls
El impuls elèctric té una sèrie de característiques que ho defineixen, de manera que
variant qualsevol dels paràmetres als quals ens anem a referir s'obtindrà un tipus de
corrent o una altra, de tal forma que ens permetrà concretar si volem reclutar de forma
predominant fibres musculars ràpides, lentes, o una barreja d'ambdues, així com obtenir
un efecte relaxant, estimulant, de desenvolupament de la força, de la resistència, de la
velocitat, o millorar la nostra vascularizació.
1.-Freqüència de l'impuls. És un dels paràmetres més importants ja que ens va a permetre
regular què tipus de fibres musculars van a ser activades. La freqüència ens indica el
nombre de vegades per segon que un impuls es va produir, aquesta cadència rítmica
estimularà a freqüències més baixes les fibres lentes en la nostra musculatura i a
freqüències majors les fibres ràpides, per tant si volem millorar la resistència muscular
haurem de treballar amb un rang de freqüència aproximat entre 2 i 30 hertz, entre 30 i 70
Hz s'activaran una barreja de fibres ràpides i lentes,i entre 80 i 120 Hz aconseguirem
estimular intensament les fibres ràpides musculars. Conforme anem elevant la freqüència i
la intensitat ens aproximem a una contracció tetanitzant, es a dir, l'estimulació es
produeix de forma molt veloç i no arriba a produir-se una relaxació, de forma successiva
es recluten més fibres musculars i això dóna lloc a una contracció molt potent.
2.-Temps d'impuls o amplària. Ens indica el temps durant el qual es va a aplicar l'estímul,
es mesura en microsegons, conforme estableix la llei de Weiss que relaciona l'amplitud
d'impuls amb la intensitat aplicada i la durada del mateix, es desenvolupa el concepte
de cronàxia del grec crons: temps i aixa: valor, la cronàxia ens indica la quantitat de
temps que és necessari perquè un corrent actuï sobre el múscul i ho estimuli produint una
contracció amb una amplitud doble de la reobase.
La reobase és l'amplitud mínima de corrent que en ser aplicada durant un temps suficient
dóna lloc a una contracció.
Ni tots els nervis ni tots els músculs tenen la mateixa cronàxia, la qual cosa vol dir que
cada múscul va a necessitar una amplària d'impuls específica per obtenir una contracció
i conforme l'amplària vagi superant més i més el seu cronàxia la contracció serà també
més potent.
3.-Intensitat o amplitud d'impuls. L'amplitud es mesura en amperes que és la unitat bàsica
2. CORRENTS PER LA FORMA Fisioteràpia
8
d'intensitat del corrent elèctric, les unitats que s'utilitzen per mesurar els nivells d'amplitud
que provoquen la contracció muscular són de l'ordre de miliamperis.
Quan ens referim a utilitzar un electroestimulador és molt important conèixer les
sensacions que aquests produeixen i ens referirem a una sèrie d'elles com a llindars, el
llindar sensitiu seria aquell en el qual comencem a percebre el corrent, el llindar motor
aquell en el qual comencem a notar les primeres contraccions, i el llindar del dolor que és
el que volem evitar aconseguir. Hem de recordar sempre que és imprescindible evitar
qualsevol sensació dolorosa que acompanyi la utilització d'un electroestimulador.
Podem entendre amb claredat que programarem el nostre treball entre el llindar motor i
el llindar del dolor, evitant sempre aquest últim, no obstant això resulta evident també
que treballant en el llindar motor amb prou feines es reclutessin fibres i que conforme
augmenta l'amplitud d'impuls al costat de la freqüència adequada aconseguirem
reclutar més fibres i provocar fenòmens d'adaptació fisiològics més intensos.
4.-Paràmetres de durada del temps d'estímul i de repòs. La durada de la contracció es
mesura en milisegons i això va a configurar el temps en què un estímul va a mantenir la
contracció muscular. Hi ha factors relacionats dels quals depèn directament com la
freqüència mesurada en hertz, el temps de repòs i el nivell d'amplitud. Temps de repòs
per definició és el temps entre una contracció i la següent, la durada del temps de repòs
usat estarà en relació directa amb l'objectiu que ens hem plantejat inicialment, si
realitzem un entrenament de força resistència els temps de repòs seran majors que si
realitzem un entrenament de caràcter anaeròbic. Com veurem més endavant intensitats
altes, freqüències altes i temps de repòs breus generen un esforç muscular important i
demandaran al nostre cos una càrrega d'adaptació notable, no obstant això
freqüències baixes de l'ordre entre dos i vuit hertz ens produiran un efecte relaxant i fins i
tot afavoriran la recuperació muscular després de l'esforç.
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
9
3. CORRENTS PER
LA POLARITAT Anteriorment es descriví la corrent com el moviment de electrons lliures al llarg d’un
conductor connectat a un circuit en el que hi ha una diferència de potencial. La
corrent fluix quan existeix una diferència de potencial. Si la polaritat de la diferència
de potencial no varia, la corrent sempre fluirà en una direcció i s’anomenarà
corrent directa o contínua, o simplement c-c.
Existeix un tipus de corrent elèctrica que no sempre fluix en la mateixa direcció, sinó
que alterna y fluix primer cap a una direcció i després s’inverteix i fluix cap a l’altra.
A aquest tipus de corrent se l’anomena corrent alterna o c-a.
En tot circuit la corrent flueix de la terminal negativa de la font cap a la terminal
positiva, per tant es obvi que per ha haver-hi flux de corrent alterna la polaritat de la
font deu alternar o canviar de direcció. Les fonts que poden fer açò s’anomenen
font de potència de c-a.
La direcció del camp magnètic al voltant d’un conductor que porta corrent, es
coneix mitjançant la regla de la mà esquerra: Si es tanca la mà esquerra al voltant
d’un conductor de manera que el polze senyale a la direcció del flux de la corrent,
el camp magnètic que rodeja al conductor tindrà la direcció dels dits que rodegen
al conductor
3.a. Corrent constant Corrent contínua
La corrent contínua o corrent directa (CC en castellà, en anglès DC, de “Direct
Current”)
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
10
Fig1: corrent constant
Fig2: Rectificació de la tensió en corrent contínua.
Es el flux continu d’electrons a través d’un conductor entre dos punts de diferent
potencial. A diferència de la corrent alterna (CA en castellà, AC en anglès), en la
corrent contínua una terminal és sempre negativa i l’altra és sempre positiva. Per tant,
la corrent del circuit sempre te la mateixa direcció; ix de la terminal negativa de la
font i regressa a la positiva de la mateixa, després de haver passat per la càrrega.
Encara que comunament s’identifica la corrent contínua amb la corrent constant
(per exemple la subministrada per una bateria), es contínua tota corrent que
mantinga sempre la mateixa polaritat. La corrent constant pot ser alterna o contínua
1. Història y Usos
El científic italià Alessandro Volta inventà la primera pila però no va ser fins als
treballs de Thomas Alva Edison sobre la electricitat en el segle XIX, quan la corrent
contínua començà a emprar-se per a la transmissió de l’energia elèctrica. Y en el
segle XX aquest ús decaigué en favor de la corrent alterna per les seues perdudes
en la transmissió a distàncies llargues. Però es conserva el seu ús en la connexió de
xarxes elèctriques de diferent freqüència i en la transmissió mitjançant cables
submarins. També es va estendre el ús de generadors de corrent contínua
mitjançant cèl·lules solars front a les solucions convencionals de combustible fòssil i
energia nuclear
2. Conversió de corrent alterna en contínua
Molts aparells necessiten corrent contínua per funcionar, sobretot els que porten
electrònica (equips audiovisuals, ordenadors, etc) per a ells s’utilitzen fonts
d’alimentació que rectifiquen la tensió en l’adequada.
Rectificació de la tensió en corrent contínua. Aquest procés de rectificació es
realitzava mitjançant dispositius anomenats “rectificadors”, que es basaven en l’ús
de canons de buit i actualment, mitjançant díodes semiconductors o tiristors.
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
11
3.b. Corrent alterna
Figura 1: Onda senoidal.
Es denomina corrent alterna (CA en espanyol y AC en anglès “Alternating Current”)
a la corrent elèctrica en la que la magnitud i el sentit varien cíclicament. Durant un
instant de temps un polo es negatiu i l’altre positiu, mentre que en l’instant següent
les polaritats s’inverteixen tantes voltes com cicles per segon o hertz tinga eixa
corrent. Però encara que es produïsca un canvi constant de polaritat, la corrent
sempre fluirà del polo negatiu al positiu, com la c-c.
La forma de l’ona de la corrent alterna més utilitzada es l’ona senoidal (figura 1), ja
que s’aconsegueix una transmissió més eficient de l’energia. Però en algunes
aplicacions s’utilitzen altres formes d’ona periòdiques, com la triangular o la
quadrada.
Ja que la corrent alterna inverteix la seua direcció, pot parèixer que tot el que fera
en fluir en una direcció, el desfaria al invertir-se i fluir en la direcció oposada, però
açò no succeeix. En un circuit, els electrons no efectuen el treball útil, el que importa
es l’efecte que produeixen les cargues a través de les quals flueixen. Aquest efecte
independentment de la direcció que tinga el corrent. Per exemple, quan fluix la
corrent a través de una resistència, sempre es produeix calor, sense importar que la
corrent fluïa sempre en una direcció o sempre en la direcció contraria, o bé, per
moments en una direcció i per moments en l’altra.
1. Historia
En l’any 1882 el físic, matemàtic, inventor e ingenier Nikola Tesla, dissenyà i construí el
primer motor d’inducció de CA. Posteriorment el físic William Stanley, reutilitzà, en
1885, el principi d’inducció per transferir la CA entre dos circuits elèctricament aïllats.
La idea central va ser la d’enrolar un par de bobines en una base de ferro comú,
denominada bobina d’inducció. D’aquesta manera es va obtindre el precursor de
l’actual transformador. El sistema que s’usa actualment va ser ideat per Nikola Tesla;
la distribució de la corrent alterna va ser comercialitzada per George Westinghouse.
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
12
La corrent alterna va superar les limitacions que tenia la corrent contínua (CC), el
qual es un sistema ineficient per la distribució d’energia de gran manera degut a
problemes en la transmissió de potencia, comercialitzat en aquella època per
Thomas Edison.
La primera transmissió interurbana de la corrent alterna va ocórrer en 1891, prop de
Telluride, Colorado, a la que va seguir alguns mesos més tard en Alemanya. A pesar
dels avantatges de la CA front a la CC, Thomas Edison va seguir apostant per l’ús de
la corrent contínua. Utilitzant corrent alterna Charles Proteus Steinmetz, de General
Electric, va poder solucionar molts problemes de producció i transmissió elèctrica, la
qual cosa provocà la derrota de Edison en la “batalla de las corrientes”.
2. Diferents formes que toma la corrent alterna
D’acord amb la seua forma gràfica, la corrent alterna pot ser:
Rectangular o pulsante
Triangular
Dent de serra
Sinusoidal o senoidal
De totes aquestes formes, l’ona més comú és la sinusoidal o senoidal.
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
13
On:
A = Amplitud d’ona
P = Pico o cresta
N = Nodo o valor cero
V = Valle o ventre
T = Període
Amplitud de onda: màxim valor que toma una corrent elèctrica. S’anomena també
“valor de pico o valor de cresta.”
Pico o cresta: punt on la sinusoide troba el seu màxim valor.
Nodo o cero: punto on la sinusoide toma valor “0”.
Valle o ventre: punto on la sinusoide troba el seu mínim valor.
Període: temps en segons durant el qual es repeteix el valor de la corrent. Es el
interval que separa dos punts successius d’un mateix valor en la sinusoide. El període
és lo invers de la freqüència:
T = 1 / F
3. Corrent alterna front a contínua
Actualment, de tota l’energia que es consumeix en el mon, prop del 90% és de corrent
altern, per exemple: la electricitat que aplega a les llars i les empreses, ademés de les
senyals de àudio i de ràdio transmeses pels cables elèctrics. Entre alguns dels
avantatges de la corrent alterna comparada amb la corrent directa o contínua
trobem:
Permet augmentar o disminuir el voltatge o tensió mitjançant els
transformadors.
Es transporta a grans distàncies amb poca perduda d’energia.
Es possible convertir-la en corrent directa amb facilitat.
Al augmentar la seua freqüència mitjançant medis es possible transmetre
veu, imatge, so i ordes de control a grans distàncies de forma inalàmbrica.
Els motors i generadors de corrent alterna son estructuralment més senzills i
fàcils de mantindre que els de corrent directa.
La elevació de tensió de la corrent contínua es fa mitjançant la connexió de
dinamos en sèrie, la qual cosa no és molt pràctica, però en corrent alterna hi ha un
dispositiu: el transformador, que permiteix elevar la tensió d’una manera eficient.
3. CORRENTS PER LA POLARITAT Fisioteràpia
14
La perduda de potencia per transmissió de corrent en forma de calor es
directament proporcional a la resistència i al quadrat de la corrent. En un circuit
elèctric ideal, tota la energia produïda es convertiria en forma útil com llum o calor.
Però en la pràctica es impossible construir un circuit ideal, part de la energia es
consumeix en els conductors de interconnexió del circuit i part es consumeix dins de
la mateixa font de potencia. Aquest consum d’energia es energia desprestigiada,
es per això que el seu valor deu ser el mínim possible.
Encara que estes perdudes de potencia siguen molt xicotetes quan la distància
entre la font i la càrrega es molt llarga, com en la transmissió desde les estacions
generadores fins als usuaris, té una resistència total considerable i el seu cost seria
excessiu si ho férem amb CC, però amb CA aquestes perdudes es disminueixen.
D’aquesta manera les perdudes es poden reduir si es baixa la corrent o la resistència
del conductor o les dues, encara que la millor manera de reduir les perdudes és
reduir la corrent, però els usuaris necessiten obtindre grans corrents al final de la
línea, per tant lo millor és un mètode amb el qual es puguen transmetre baixes
corrents, però que es puguen obtindre altes corrents al final de la línea, i açò o fa
possible la CA (mitjançant els transformadors).
Però no deu pensar-se que es deixarà de usar la CC i que tota la electricitat
utilitzada serà de CA. Hi ha moltes aplicacions on soles la CC pot fer la funció
desitjada, com a l’interior dels equips electrònics.
4. CORRENTS PER LA FREQÜÈNCIA Fisioteràpia
15
4. CORRENTS PER
LA FREQÜÈNCIA
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
16
5. APLICACIÓ EN
FISIOTERÀPIA
APLICACIÓ DE LES ONES SEGONS LA SEUA FREQÜÈNCIA:
Com ja hem vist, en electroteràpia s'usen diferents tipus d'ona de longitud,
forma i intensitat variant en funció del problema que es vaja a tractar.
La principal diferenciació de les ones es fa per la seua freqüència:
• Baixa Freqüència: 1-2500Hz (galvàniques)
• Mitja Freqüència: 3000-100000Hz (interferencials)
• Alta Freqüència: +100000Hz (ona curta o microones)
CORRENTS VARIABLES
Efectes fisiològics dels corrents variables
El principal efecte és el excitomotor, encara que també té un efecte analgèsic que
pot obtindre’s de manera secundària, per exemple el corrent galvànic pot produir
hiperèmia i millorar el dolor i a voltes es pot fer directament amb els corrents de
Traebert, de Leduc i les dadinàmiques que són les més analgèsiques dels corrents
variables.
La contracció muscular per efecte excitomotor va a seguir la llei del tot o res , és a
dir, una fibril·la muscular o es contrau completament per l'acció del corrent elèctric,
o no es contrau. Açò va a dependre principalment dels següents factors:
-Temperatura: A menor temperatura, major intensitat necessària per obtindre la
resposta muscular.
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
17
-Llei de les accions polars: L'excitació naix en el càtode en eltancament de
l'aplicació i mor en l'ànode d’obertura.
-Freqüència: Les freqüències inferiors a 10 per segon permetencontraccions
musculars successives amb períodes de descans. Si augmentem la freqüència no
permiteix la relaxació i es produeix una contracció muscular sostinguda o tètanus. Si
mantenim les freqüències elevades constants podem provocar que el pacient
s'acostume (disminució dels efectes excitomotors), per a evitar-ho es realitzen
modulacions en intensitat, freqüència o tots dos alhora.
-Pendent: El corrent excitant disminueix la seua eficàcia a mesura que
disminueix el seu pendent. Davant la repetició dels impulsos amb baixa pendent, la
fibra muscular eleva el seu llindar de contracció i es produeix l’acomodació.
Aquesta capacitat no la conserven les fibres musculars alterades, per la qual cosa
l'aplicació d'aquest tipus d'impulsos permetrà l'estimulació selectiva de les fibres
alterades.
-Intensitat: L'obtenció de contracció muscular necessita aconseguir una
intensitat llindar per sota de la qual no existeix resposta. Aquesta intensitat és
coneguda com a llindar. Després de la primera contracció, les següents són
lleugerament majors per a intensitats constants (sumació latent), però si es
continuen aplicant impulsos elèctrics, acabarà per produir-se el fenomen
d'acomodació o disminució de la contracció muscular per a una mateixa intensitat.
-Temps o durada dels impulsos: Amb temps llargs no s'influeix en la contracció
muscular, però en anar disminuint els temps d'impuls, arriba un moment en què és
necessari augmentar la intensitat per a mantenir el mateix grau de contracció
muscular.
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
18
Indicacions dels corrents variables
Les indicacions lògicament vénen donades pels seus efectes fisiològics:
-Efecte excitomotor
o Facilitació i reeducació de l'acció muscular en músculs lesionats, accidentats,
atrofiats, etc.
o Aprenentatge d'una acció muscular nova, que no es realitza per trasplantament
muscular, variació de les insercions musculars, etc.
o Com electrogimnasia per a evitar que s'atrofie una musculatura denervada
o Hipertròfia muscular: per a augmentar muscularment un múscul inicialment sà
o Incontinència urinària: reeducació de la musculatura esfinteriana
o Prevenció/eliminació d'adherències
- Analgèsia
o Origen nerviós: Neuràlgies, neuritis, radiculopatías…
o Origen muscular: Miàlgies, seqüeles musculars postraumáticas…
o Origen articular: contusions, esquinços, periartritis…
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
19
- Efecte vasomotor i tròfic
o Hiperèmia per a augmentar la circulació sanguinia
o Millora de la circulació en qualsevol traumatisme que precise cicatrització
o Hipertèrmia en persones amb sensibilitat a la calor molt disminuïda
o Millora de la circulació venosa i limfàtica: edema, úlceres per decúbit,
cicatritzacions retardades, etc.
ONA CURTA
Concepte i història
La teràpia d'ona curta és una forma d’electroteràpia d'alta freqüència, amb
longituds d'ona que varien entre 10 i 100 metres. Aquestes oscil·lacions no causen
despolarització de les fibres nervioses, però hi ha el risc que l'energia
electromagnètica es convertisca en energia tèrmica dins del teixit corporal humà.
Tot va començar amb les investigacions del físic i químic Faraday i el químic
Maxwell, d'acord amb elles es sap que el camp elèctric causaun camp magnètic i
al revés. Maxwell a més va sospitar que l'energia electromagnètica podria
propagar-se per l'espai en forma d'ones. L'existència d'aquestes ones
electromagnètiques va ser demostrada i les seues propietats estudiades en 1878 pel
físic Hertz. Des de Faraday, Maxwell, Nernst, fins als nostres dies, l'ona curta ha
avançat molt quant als aparells, tècniques, dosatge, elèctrodes, etc, però la base
de tot el tractament es troba en l'estudi d'aquests científics.
Efectes terapèutics de l'ona curta
Efectes de l'ona curta contínua:
-Acció afavoridora de la circulació: dilatació d'artèries i capil·lars
-Sobre la sang: temps de coagulació reduït, major descàrrega deleucòcits, etc.
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
20
-Activació dels processos metabòlics: la vasodilatació local augmenta el
subministrament de nutrients i 02 i accelera l'eliminació de residus metabòlics en la
zona tractada
-Augment de la temperatura corporal i reducció de la pressió sanguínia
Efectes de l'ona curta pulsátil:
-Cicatrització ràpida de ferides
-Reducció ràpida del dolor
-Reabsorció ràpida d'hematomes i edemes
-Cicatrització ràpida de trencaments
-Estimulació potent de la circulació perifèrica
Indicacions i contraindicacions
-Patologies de l'aparell locomotor: osteomielitis, artritis aguda, periartritis,
traumatismes articulessis, fractures òssies, epicondilitis, PEH, miàlgies, etc.
-Infeccions purulentes: botons de pell i oïda, abscessos, mastitis puerperal…
-Infeccions de l'aparell digestiu: estomatitis, periodontitis, colecistitis, etc.
-Infeccions urogenitals: nefritis, cistitis.
-Infeccions respiratòries: abscés pulmonar, bronquiectasis, laringitis ipneumònia.
-Trastorns del sistema nerviós: neuràlgies, neuritis, paràlisis del nervi facial, mielitis.
A part de la llista típica d'indicacions, aclarirem que els processos
inflamatoris poden ser influenciats favorablement a causa de l'efecte leucocitari de
l'ona curta, afegit a l'acció estimulant sobre els mecanismes defensius.
També els processos metabòlics poden ser estimulats pel
tractament local, fet evidenciat per la cicatrització més ràpida de ferides
traumàtiques.
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
21
El dolor és una indicació important, l'efecte analgèsic s'aconsegueix
gràcies a la hiperèmia resultant, reducció de la hipertonia existent i disminució del
cúmul de fluids.
Entre les contraindicacions trobem:
-Tumors malignes i neoplàsies
-Marcapassos: pot desenvolupar irregularitats de ritme
-Embaràs
-Tuberculosos
-Febre: podria fer elevar més encara la temperatura
-Trastorns de sensibilitat a la calor
MICROONA
També es denomina radar, terapèutica amb radar, etc. S'empren diverses
freqüències: 915, 434 i 2450 Hz. La microona es produeix amb un magnetró o klistrón
que s'emet al cos de l'individu a través d'una antena (ja no són elèctrodes).
Efectes biològics i tèrmics
La penetració depèn de la longitud d'ona (a menor longitud menor
penetració), encara que també està influenciada per la hidratació (a menor
hidratació del teixit major penetració). Un altre factor és l'aparició d'estrats de
diferent naturalesa (el pas de pell a múscul per exemple).
Els efectes tèrmics de la microona són:
-Produeix escalfament de teixits
-Genera una vasodilatació
-Hi ha leucocitosis transitòris i disminució de la velocitat de sedimentació de lasang
-Efecte antiinflamatori
5. APLICACIÓ EN FISIOTERÀPIA Fisioteràpia
22
-Efecte analgèsic sobre el sistema nerviós
Indicacions i contraindicacions
-Dermatologia: botó i àntrax
-Otorinolaringologia: artritis témporo-mandibular, sinusitis, sins frontomaxilares,
infeccions i inflamacions de l'oïda mitjana, etc.
-Aparell locomotor: esquinç, dolors musculars, miàlgies, artropaties, PEH,
síndrome ciàtic, etc.
-Afeccions del SN: neuritis, neuràlgies i herpes Zoster.
Està contraindicat en isquèmies, edemes, no en bandatges, ni compresos
humides, gònades masculines, àrees d'hemorràgia, àrees d’hipoestesia i
disminució de sensibilitat, tumors malignes, embaràs, etc
6. BIBLIOGRAFIA Fisioterapia
23
6. BIBLIOGRAFIA
- Arambura. Electroteràpia, termoteràpia e hidroteràpia
- Cromer. Física para las ciencias de la vida
- Martin. Electroteràpia en Fisioteràpia. Ed.
Panamericana, 2005