ELS PEIXOS DEL LLOBREGAT

28/4/2014

Tutor: A. Enrique Pérez Carmona

Integrants: Iván Muñoz Larrubia

Carlos Vicaria Blanco

Gerard Hernández Fortún

Miguel Sánchez Cobalea

Wilson Jumbo Ojeda

ÍNDEX

1-Introducció

1.1-Hipòtesi

1.2-Objectius

1.3-Metodologia

1.4-Motivacions

2-El riu Llobregat

2.1-Etimologia

2.2-Curs

2.3-Naixement

2.4-Contaminació

2.5-Peixos que esperem trovar (Ficha de cadascun)

3 –Treball de camp

3.1-Sortides al riu

3.2-Entrevistes a pescadors

3.3-Contaminació

3.4-peixos identificats

3.5-Altres dades d’interès

4-Conclusions

5-Bibliografia

1-Introducció

Durant els darrers anys s’han desenvolupat diverses propostes per recuperar el riu que,

com a conseqüència de la intensa activitat que se n’ha fet de les seves aigües al llarg

dels anys, va arribar a ser un dels més contaminats d’Europa. Totes elles arrenquen amb

la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals del Baix Llobregat, que ha

permès tractar de manera adequada les aigües residuals que antigament s’abocaven al

tram final del riu i, mitjançant un sistema de bombeig, garantir un cabal ambiental

mínim i estable que permet la vida de diverses comunitats de flora i fauna.

En nostre treball té com a àmbit la biología i ecologia. La nostra pregunta inicial és la

seguent: Podem trovar molta varietat de peixos al riu Llobregat?

1.1-Hipòtesi

La hipòtesi del nostre treball és que habiten una diversa varietat d'espècies de peixos al

riu Llobregat, ja que com en qualsevol riu hi ha d’haver-hi vida encara que estigui

contaminat ya que la fauna s’hi adapta.

1.2-OBJECTIUS

Objectius genèrics

• Preparar-nos per a el treball de recerca de batxillerat

• Ampliar els nostres coneixements de biologia

• Treballar en grup

Objectius específics

-Saber quines espècies de peixos habiten aquest riu

- Estudiar un ecosistema

- Veure la diferencia de contaminació a les zones rurals i a les grans ciutats

1.3-METODOLOGIA

Teoria:

-Buscar informació sobre el riu a internet i a llibres ( naixement, recorregut,

afluents…)

També buscar información i fer una fitxa de cadascun dels peixos que esperem trovar

Pràctiques :

-Excursions de pesca per descobrir el màxim de peixos possibles. El tram escollit serà

sant Andreu de la barca.

-Entrevistes a pescadors locals per treure informació i demanar-lis ajuda per fer el

trebal més fàcil

- Visita al naixement del riu a castellar deN’hug

-Juntar la informació i fer la prersentació

1.4-Motivacions

Ens ha interessat saber si hi ha peixos en les aigües d’aquest riu. També ens interessa

pel pel fet d'anar a pescar a les seves aigües i estudiar l'ecosistema. Creiem que és un

tema assequible per que aquest riu és a prop de nosaltres i podrem investigar sense

llargs desplaçaments. Ens semblaria interessant si hi haguès peixos en unes aigues en

mig d’una gran zona industrial com el Baix Llobregat.

2-RIU LLOBREGAT

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts del Llobregat, a una

alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca

al Mar Mediterrani. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques

barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país

per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.

2.1-NAIXEMENT

Situat a 1.300 metres d'altitud trobem el naixement del riu Llobregat. Es tracta d'un

espectacle natural d'aigua i natura, que ofereix un ventall de diferents tonalitats del verd de la

vegetació i una aigua cristal·lina i neta. L'aigua surt de la roca calcària i és el resultat de les

aigües de la pluja i de la neu que durant l'hivern s'acumula als cims més propers.Des de

Castellar de n'Hug, el riu comença el seu recorregut fins arribar a la comarca del Baix

Llobregat, on desemboca formant un delta. Al seu pas visita 28 municipis

2.2-ORIGEN DEL SEU NOM

El nom deriva del llatí rubricatus, que significa vermell i fa referència a les tonalitats

vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de

crescuda l'aigua es torna d'aquest color.

2.3-CURS

El seu traçat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Berguedà,

el Vallès i la Serralada Litoral.

El riu Lobregat passa per els seguents municipis:

La pobla del Lillet, Guardiola de Berguedà, Berguedà, Cercs, la Nou, Olvan, Avià,

Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Manresa, Castellgalí,

Monistrol, La Puda, San Baudili de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat,

Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant boi de Llobregat…

Guía en imatges del seu recorregut

Zona alta curs mitjà

Curs baix

2.4-CONTAMINACIÓ

A la segona meitat del segle XX l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de les

indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de

contaminació estan gairebé solucionats però encara queden alguns punts negres, per exemple

els polígons industrials de Terrassa i Rubí. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una

font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potasses, que fan que la salinitat a

la part baixa del riu sigui força elevada.

La conca del Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet

de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació

planteja problemes per la presència en l'aigua de compostos orgànics de clor i brom que es

formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar càncer

Que causa la contaminació

La contaminació del riu Llobregat la causen les industries que aboquen els seus residus

directament al rius i alguns d’aquests són molt tòxics. Pero el gran problema es que les mines

treuen minerals que porten clorur de sodi (sal) y el deixen a terra sense protección i aquesta

es filtra a les aigues subterrànies i fa augmentar la salinitat del riu i fa que haguem de

construir a par de depuradores plantes desalinitzadores per poder consumir l’aigua.

2.6-PEIXOS QUE ESPEREM TROBAR:

Cacho:

taxonomia:

Regne: Animalia

Classe: Actinopterygii

Ordre: cipriniformes

Família: ciprínids

Gènere: Squalius

Espècie: S.pyrenaicus

Hàbitat: Rius i llacs de la península ibérica en aigues poc produndes. No és exigent amb la

qualitat de l’aigua ni l’oxigen ja que s’adapta .

Morfologia: El cap és ample i gruixut i la boca és gran. Té escames aspres i grans.

El seu color és als costats, i el llom i el ventre són blancs.

Alimentació. Omnívor: Crustacis, algues, llavors, insectes.

Reproducció: fresa d'abril a juny i els seus ous s'enganxen a les pedres o plantes de l'aigua

ALBURN

Taxonomia

Regne: Animalia

Fílum: Chordata

Classe: Actinopterygii

Subclasse: Neopterygii

Infraclasse: Teleostei

Superordre: Ostariophysi

Ordre: Cypriniformes

Família: A. alburnus

´

Hàbitat: Viu en rius, llacs i embassaments. Prefereix zones amb poc corrent però neda

constantment en grups de més de 100 exemplars. És una espècie gregària que viu a prop

de la superfície.

Morfologia: Espècie de mida petita que sol assolir 15 cm de longitud, amb una talla

màxima de 25 cm. Pot arribar a pesar un màxim de 100g. El cos és allargat i comprimit

lateralment. Té una boca súpera.

Alimentació. És omnívor i oportunista. S'alimenta bàsicament de zooplàncton encara que

també es pot alimentar d'invertebrats.

Reproducció: Es dóna des dels mesos de maig fins a juny.

BARB COMÚ

Taxonomia

Regne: Animalia

Fílum: Chordata

Classe: Actinopterygii

Ordre: Cypriniformes

Família: Cyprinidae

Gènere: Barbus

Hàbitat: Ocupa els cursos mitjans dels rius, zona del barb de muntanya, preferint fons

pedregosos o de grava. És gregari i forma bancs prop del fons. Durant l'hivern entra en una

mena de hibernació, formant petits grups sota les pedres o la vegetació en aigües .

Morfologia: És un barb gros, que sovint sobrepassa els 30 cm de longitud, tot i que les mides

màximes descrites arriben als 800 mm. Pot arribar a pesar més de 1,5kg. El cos és allargat i

esvelt, té forma de cilindre. El cap és més allargat i els ulls són més grossos que els del barb de

muntanya. Com tots els barbs, té dos parells de barbes

.

Alimentació: És una espècie omnívora, que s'alimenta tant d'algues i restes vegetals com

d'invertebrats aquàtic

Reproducció: Té lloc a finals de primavera i començaments de l'estiu. La maduració sexual és

tardana, ja que s'assoleix amb uns 3 anys de vida i més de 100 mm de longitud, tot i que alguns

individus, sobretot mascles, poden madurar abans.

CARPA COMÚ

TAXONOMIA

Regne: Animalia

Fílum: Chordata

Classe: Actinopterygii

Ordre: Cypriniformes

Família: Cyprinidae

Espècie: C. carpio

Hàbitat: Rius i llacs de tot el món menys a l’Antàrtida

Morfologia: És un peix robust i mida gran que pot arribar al metre de llargada i sobrepasar

els 30 kg de pes. Te escames gruixudes i de color daurat

Alimentació: Omnívor: Crustacis, algues, llavors, insectes…

Reproducció: Mesos d’Abril i juny a aigues tranquil.les prop de la vora i amb vegetació.

3-TREBALL DE CAMP

Aquesta part consta de dues parts:

3.1-Entrevistes:

Hem preparat unes preguntes per fer a pescador locals ( si en trobem)ja que així, ens faria el

treball més fácil si ens comentes com es pesca i la seva experiencia. Posem la plantilla de

l’entrevista qperò encara falta retocar alguna poregunta, es a dir que no és l’entrevista final

PLANTILLA ENTREVISTA

Nom de la persona:

Cuantes vegades vens a pescar al mes?

Perquè vens aquí a pescar?

Quines classes de peixos agafes normalment ?

Quin és el peix més gran que has tret aquí?

Quines èpoques de l’any són més favorables?

Quina tècnica utilitzes més?

Quin tipus d’esquers utilitzes?

Al final no hem pogut trobar pescadors a aquest riu i no hem fet les

entrevistes. Per aquest motiu hem posat un nou apartat que ha tractat

de analitzar l’aigua del naixement i compararla amb la del curs baix

3.2-Excursions

La segona part pràctica són les excursions de pesca per veure quins peixos som capaços de

pescar. També hem fet una planificació de les excursions que per cert seran a Sant Andreu de

la Barca. Us adjuntem la planificació:

Planificació excursions

-Horari: 10:00 del matí aprox a 13:00

-Esquers: Blat de moro i cucs (esquers naturals)

-Tècniques: A fons i amb surador

-Anotar número de cada espècie

-Fer fotografíes

-Agafar aigua

3.3- Contaminació

També hem anat a Castellar de n’hug on neix aquest riu per agafar una mostra d’aigua en un

pot esterilitzat

Aquests són els resultat. Com podem veure l’aigua es perfecta, 0% de compostos orgànics

dissolts a l’aigua y el ph a uns 6,5-7 i una temperatura de 6 graus.

Aigua del tram baix del riu on vam pescar (Sant Andreu de la Barca)

Aquest són els resultats. En els compostos orgànics a l’aigua sorprenentment es troven a 0

però hi ha una dada que preocupa, el ph és a més de 8 quant hauria d’estar a uns 6-7 ja que

un ph de 8 és proper a l’aigua del mar, la temperatura era de 17 graus. Aixó implica que hi

ha molta diferencia entre l’aigua del naixement i la del tram baix i aixó podría matar tota la

vida del riu.

A la fotografía anterior podem comprobar d’on procedeix cada aigua i ja es veu a simple

vista que la de l’esquerra és la del tram baix contaminat amb l’aigua d’un color verdòs i la de

la dreta del naixement amb aigua completament transparent

3.4-Peixos identificats

Seguint la guía de les excursions de pesca amb el mateix horari i els mateixos

esquers hem identificat cinc classes de peixos diferents i un que creiem que el

trobariem (el cacho) no hi era però hem trobat 2 espècies diferents que no

esperàvem. Aquests són els peixos identificats (fotografíes reals):

1-Barb comú:

Aquesta espècie està en perill d’extinció i encara així ens ha sorprès trovar-nos

amb 4 exemplars, 3 de tamany petit (uns 8 cm) i un altra bastant gran (15 cm).

L’esquer més efectiu ha estat el blat de moro amb un ham petit i amb la técnica

de fons.

2-Carpa comú:

Amb aquest peix no hem trovar sorpresa ja que era molt segur que el trovariem perquè

aguanta totes les condicions de vida i es reprodueix molt ràpidament.

Hem capturat un total de 22 exemplars de totes les mides (desde 5 cm fins peixos de m´ñes

d’un kilogram). L’esquer principal ha estat el blat de moro amb la técnica del surador i un

ham petit.

3-Gobi de riu:

Aquest petit peix va ser una sorpresa ja que pescant amb cucs petits va entrar al flotador i el

vam treure sense adonar-nos compte ja que era tan petit que ni tirava però com és un peix el

posem a la llista

4-Perca-sol:

Aquest peix també va ser una sorpresa ja que normalment nomès habita a pantans amb

aigues clares i no en turbies pero no nomès van pica un sino 2 exemplars de bon tamany amb

cucs petits i amb surador. A part de la raresa es un peix molt bonic

5-Alburn:

Amb aquest no hi ha hagut cap sorpresa ja que es considerat una plaga, per tant hem agafant

moltíssims, tant que ni els hem comptat però els 100 segur, i més, ja que era llançar la canya

amb el flotador i cucs, i no tardaven en picar i amb l’ham petit s’enganxaven molt bé.

*Aquesta fotografía adjuntada no correspon als nostres kja que les fotos dels alburns s’han

esborrat del telefon

Cranc de riu:

Hem pensat que seria interesant posar una fotografía d’un cranc americà que va picar a la

canya, en comptes de picar un peix. Aquest cranc era bastant gran i hen deduit que els peixos

creixen bastant i en abundancia gràcies a que els peixos grans s’alimenten de aquests crancs

que contenen moltes proteines i de granotes que hem vist també. A part es un bon lloc per a

predadors perquè hi havia moltes cries d’alburns que són preses per a tots els peixos i fins i

tot una gran quantitat d’aus com gavines que hi havia constantment a les voreres del riu.

3.5-Altres dades d’interès

A part del treball dels peixos i la contaminació, hem pensat en comentar experiències

diverses que hem tingut. Un d’elles ha estat que hem observat que el riu es un gran lloc d’oci

ja que hi havia moltíssima gent i families senceres practicant esports diversos com ciclisme i

“footing”. A part els camins per on circulaven estaven molt ben adaptats i senyalitzats que

fan que recomanem la visita al riu per el Baix Llobregat algún Diumenge en familia per

veure fauna i flora i practicar esports.

4-Conclusions

Un cop acabada la part experimental i pràctica i amb totes les dades obtenides la nostra

conclusió és la seguent:

Podem afirmar que al tram final del riu Llobregat hi habiten una diversa varientat d’espècies

de peixos, per tant, la nostra hipòtesi era correcta, basant-nos en els resultats obtinguts durant

tot l’any. Però hem fet un descobriment important: hem comprobar que en aquesta zona no

piquen els peixos a partir de Febrer i piquen desde Octubre fins a gener aproximadament. No

sabem a que es deu aixó, però podem afirmar-ho gràcies a que en els últims mesos les 5

sortides de pesca que hem realitzat no hem agafat cappeix i per fer el treball hem hagut

d’agafar les dades que ja teniem dels mesos anteriors (sobretot de octubre i novembre que

foren els mesos més productius. Per aquest motiu creïem que els pescadors ja ho saben ja

que en els últims mesos, que ja teniem les entrevistes preparades no hem vist a cap pescador

i en canvi, mesos avants era ple d’aquests.

5-Bibliografia

-Internet:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llobregat (wikipèdia)

https://www.google.es/search?q=riu+llobregat&es_sm=93&sourc

e=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=1OaEU_n6EdLisATYiYCIDw&ve

d=0CAgQ_AUoAQ&biw=1024&bih=475 (imatges de google)

http://www.lacenet.org/bages/comarca/llobrega.htm (El riu Llobregat

pàgina informació per altres estudiants)

http://accionatura.org/explora/projectes/boscos/llobregat (Acció

natura)

-Excursions de pesca al riu-Atlas peixos de riu (atles

d’aquanovel): http://aquanovel.com/