treball de sÍntesi. · raonada del treball realitzat. 3. la formalització de la presentació...

TREBALL DE SÍNTESI. La Catedral i el seu món. 2n. d’ESO - INS Joan Brudieu 2015-16

3

INFORMACIÓ PRÈVIA - ALUMNES DE 2n d’ESO El que tens a les mans són les instruccions per elaborar un treball en grup. Has de tenir present que és molt important la presentació, l’exposició oral que haureu de fer el dijous 16 i els continguts. Hauràs d’utilitzar llibres, apunts, records, .... i una mica d’imaginació per tal de fer un bon treball! En cap moment et trobaràs sol perquè tens un/una Professor/ra disposat a donar-te un cop de mà quan et trobis perdut. Ell/a et podrà indicar què vol dir aquella pregunta que no entens, o bé per on has de buscar aquella resposta que no trobes. Et donarem una sèrie de fulls amb textos i activitats que has de resoldre en grup o individualment. Has de llegir primer tot el que heu de fer i decidir per on començareu i qui farà cada cosa. Vigila perquè hi ha coses que les heu de fer tots els del grup alhora. Hauràs d’haver portat el material necessari: llibres de text, retoladors, llapis de colors, bolígrafs, paper, regles,... totes aquestes coses!. Pensa, a més a més, que tens deures! el més segur és que hagis de fer alguna part de la feina a casa.


4

Distribució horària: Divendres 10

08:45 Arribada al centre a la teva classe de tutoria per veure un vídeo sobre la catedral

09:45 Sortida cap a la Catedral 10-11

Grups A i C: Visita a la Catedral (claustre i interior de la Catedral; “Una mica de literatura”)

Grups B i D: Treball al voltant de la Catedral (“Quant pesa la Catedral?”i “La Catedral de nit” ). Esmorzar

11-12 Grups A i C: Treball al voltant de la Catedral (“Quant pesa la

Catedral?”i “La Catedral de nit” ). Esmorzar Grups B i D: Visita a la Catedral (claustre i interior de la

Catedral; “Una mica de literatura”)

12:00 Sortida cap a l’Institut 12:15 Arribada al centre i cada grup ha d’anar a la seva aula. Fins les 13:50 es començarà a treballar el crèdit de síntesi. Hauràs d’haver portat el material necessari: llibres de text,

retoladors, llapis de colors, bolígrafs, paper, regles,... totes aquestes coses!

Pensa, a més a més, que tens deures! el més segur és que hagis de fer alguna part de la feina a casa

Durant la visita a la Catedral hauràs d’observar atentament i prendre notes dels següents elements: la planta (el nombre de naus, la forma, etc.), els elements de suport, els suportats, la decoració i els capitells del claustre, on trobaràs informació per realitzar l’activitat “La música a la Catedral”. Un cop a l’exterior de l’edifici heu de fixar-vos en l’enllumenat, (llegiu l’apartat “La Catedral de nit”). Durant la visita a la Catedral hauràs de fer una part important de l’activitat “Quant pesa la Catedral?”, revisa el material que hauràs de portar i llegeix atentament les instruccions!

Dilluns 13 Dimarts 14, dimecres 15 Treball al centre. Dijous 16

08:45 – 11:30 Últims retocs 11:30 – 12:00 Esbarjo 12:00 – 13:50 Tribunals Exposició dels treballs


5

OBJECTIUS DEL CRÈDIT DE SÍNTESI

És important que abans de començar el crèdit de síntesi tingues clar què pretenem que aprenguis a fer i com ho has de fer, perquè, d’això, en dependrà la nota final.

1. Expressar-se correctament, oralment i per escrit, en català i castellà. 2. Observar i escoltar amb atenció i saber expressar el resultat de forma comprensible. 3. Mostrar capacitat d’integrar i transferir els continguts adquirits de les diferents àrees (capacitat de síntesi, resum, descripció). 4. Saber buscar i utilitzar la informació obtinguda per via documental, institucional o personal. 5. Saber analitzar, seleccionar, ordenar, classificar la informació, i exposar-la a través dels llenguatges específics apropiats. 6. Manifestar autonomia i iniciativa personal, capacitat de raonament lògic i de comprensió crítica. 7. Treballar en equip amb la finalitat de planificar, realitzar i concloure, de forma acurada, una activitat. 8. Mostrar actituds de respecte a les persones i a les coses, de responsabilitat i participació en el treball, i d’interès per conèixer l’entorn propi. 9. Valorar l’ordre, la neteja i l’endreça en relació amb el treball. 10. Valorar el respecte en la comunicació de les idees i la tolerància envers les diferències entre les persones. 11. Conèixer l’espai físic de treball 12. Acceptar la pròpia realitat personal i les pròpies possibilitats 13. Analitzar com repercuteixen les activitats humanes en el medi físic i contribuir en la seva defensa, conservació i millora. 14. Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana.


6

NORMES GENERALS PER A LA PRESENTACIÓ DEL TREBALL 1. El treball s’haurà de presentar per equips, és a dir, tots els integrants de cada

equip lliuraran el treball alhora, en una carpeta única. Hi haurà activitats que, seguint les instruccions que se us donen, s’hauran treballat o elaborat en conjunt i d’altres que s’hauran treballat individualment. Tot ordenat en una sola carpeta.

2. En la carpeta de cada grup hi constarà:

2.1. El nom i cognoms de cada membre del grup i curs a què pertany

2.2. L’índex general.

2.3. Al primer full després de l’índex i com a introducció, heu d’explicar com vau fer per repartir-vos el treball, què és el que ha fet cadascun de vosaltres i per què i quines dificultats heu trobat per realitzar aquest treball

2.4. El treball desenvolupat, cada apartat per separat. És a dir, si canvies

d’apartat has de començar en un altre full. 2.5. Al final del dossier, i com a conclusions, cal fer una crítica i autocrítica

raonada del treball realitzat. 3. La formalització de la presentació serà la següent:

3.1. El treball s’ha de presentar escrit a mà/ordinador, amb molt bona lletra .

3.2. Paper DIN A4 i escrit en una sola cara.

3.3. Cal que es respectin els marges laterals del text i els superiors i inferiors. (aproximadament, 30 mm a l’esquerra, 20 mm a la dreta, i 20 mm a dalt i a baix).

3.4. Les pàgines han d’anar numerades i hi ha d’aparèixer a la part superior el

nom dels membres del grup

3.5. L’aspecte dels fulls ha de ser impecable: net, sense gargots, sense arrugues ni doblecs.

3.6. L’ortografia i la puntuació ha de ser correcta, per tant, abans de lliurar el

treball, cal rellegir-lo i corregir-lo tantes vegades com faci falta.

3.7. Al final, cal posar-hi la bibliografia: fer un llistat amb les dades dels llibres i de les publicacions que heu utilitzat. Fins i tot heu d’incloure els llibres de text. S’ordenen per ordre alfabètic dels autors i hi constarà l’autor en majúscula, el títol de l’obra, l’editorial, la col·lecció, el lloc i la data de la publicació.


7

NORMES PER A L’EXPOSICIÓ ORAL

1. Has d’anar al lloc indicat a l’hora adjudicada. Indica al tribunal si necessites utilitzar el treball que has lliurat abans. Es pot

preparar un power point. 2. Podeu parlar bàsicament en dos camps:

a. Com us heu distribuït la feina i la manera de treballar. b. Contingut de cada apartat

Cal que us repartiu el que ha de dir cadascun dels membres del grup pensant

que heu d’intervenir tots. Els membres del tribunal us podran fer preguntes de la feina desenvolupada.

Aquestes preguntes serviran per comprovar si tots els membres del grup coneixen el contingut dels diferents apartats i les seves conclusions.

A més, ens demostraran si heu treballat cohesionadament, o si ben al

contrari, heu repartit les tasques sense una posterior posta en comú. 3. Per a la vostra exposició heu de preparar un “discurs” que resulti convincent

per a defensar el vostre treball davant del tribunal. És a dir, heu de decidir què és el que heu de dir i qui dirà cada cosa i en quin ordre.

Assageu a l’ultima hora del dia anterior i els minuts abans a

l’exposició. 4. Els membres del tribunal tindran en compte aspectes com:

• expressió natural amb una gesticulació apropiada i no estàtica • expressió oral adequada: articulant clarament les paraules, sense

córrer massa ni anar massa lent, entonant, donant significat a les paraules (interrogacions, suspensions ...) i sense entrebancar-se

• quan parlis has de mirar als membres del tribunal • exemples adequats i aclaridors • que l’extensió de l’exposició sigui l’adequada a les possibilitats de cada

apartat • utilització del llenguatge amb precisió (evitant “expressions comodí”

amb poc significant, com “una cosa”), fent ús de termes relacionats amb el tema correctament (tecnicismes)

• selecció i ordenació dels temes i conceptes importants • conclusió de les idees principals • resposta correcta a les preguntes que et facin les/els professores/rs • coneixement del tema del qual parles

Quan assageu la vostra exposició us haureu de fixar en aquest tipus

de detalls. 4. Heu de controlar bé el temps de l’exposició. Disposareu de 15 minuts per

explicar el vostre treball i respondre a les preguntes del tribunal. CRITÈRIS DE QUALIFICACIÓ

• Seguiment diari 30% • Treball escrit 40% (20% grup, 20% individual) • Exposició oral 30%

Dossier

d’activitats


11

HISTÒRIA DE LA CATEDRAL

1.- Comentari de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell (ordinador) Documentació :

• En quin segle es va bastir ? • Coneixes algun mestre d’obres que hi treballés ? • Quin bisbe va promoure la seva construcció ? • Com es va finançar ?

Comentari formal:

• Quin és el material de construcció ? • Quina és la tipologia de planta ? • Quins són els elements de suports principals ? • Quins són els elements de suportats ? • Esmenta algun element de la decoració ? • Podries donar alguna explicació al fet que l’interior sigui tan focs ?

Significat i funció

• De quin tipus d’edifici es tracta ? • Quina era la funció principal ? I la secundaria ? • Podries comentar algun simbolisme ?

2.- Vocabulari (ordinador) • .................................... gràfic que representa, vist des de dalt i a escala,

un aspecte ideal d’una construcció o d’una seva part. • .................................... o creuer, nau transversal d’una església. • .................................... element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i

massís, sobre el qual destaca una volta, una coberta o una altra càrrega. • .................................... construcció adossada a la nau o a les naus d’una

església; la planta sol presentar una forma semicircular. • .................................... estructura arquitectònica corbada que cobreix un

espai, conformada per la projecció d’un arc de mig punt i que exerceix una pressió exterior suportada per parets, contraforts, etc.

• ..................................... pilar sortint que fa cos amb el mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de les voltes.

3.- Identifiqueu els següents elements arquitectònics en la planta de la Catedral, que trobareu a continuació: (a mà)

� Planta, absis, absis menors, transsepte, nau principal i laterals, contraforts i pilars.

Volta de canó, planta, absis, transsepte, pilar, finestra, nau i contrafort


12


13

FINIS MUNDI A. COMPRENSIÓN LECTORA (ORDENADOR) Leed el texto fotocopiado de Laura Gallego García “El eje del presente” que pertenece al libro Finis Mundi. Una vez leído contestad a las siguientes preguntas:

1. Vocabulario

a) Explica el significado, según contexto, de las palabras subrayadas en el texto.

b) Busca una palabra sinónima para cada una de ellas

2. Personajes

a) Explica qué tipo de caracterización predomina en la descripción de los personajes más destacados: Michel y Mattius.

b) Escribe toda la información que hayas recogido de estos personajes siguiendo este orden: nombre, edad, pasado, físico, carácter, modo de expresarse y modo de actuar.

3. El tiempo

a) Basándote en la narración explica en qué época se desarrolla esta historia.

4. El espacio

a) ¿En qué espacios se desarrolla el comienzo de esta historia?

5. La narración

a) Explica a qué género y subgénero literario pertenece el texto b) Explica el punto de vista de la narración y si en esta predomina el

diálogo, la descripción, el relato de unos hechos... B. EXPRESIÓN ESCRITA (ORDENADOR)

• Continuad el relato haciendo que los personajes que aparecen en el texto continúen viajando juntos desde Normandía (Francia) hasta llegar al condado de Urgell. El juglar puede actuar en el barrio que rodea la catedral de nuestra ciudad, Sedis Vico Urgello, tal y como la denominaban en los siglos IX y X. Y el monje puede relacionarse con personajes importantes del condado: el conde Ermengol I, el obispo Sal·la, los monjes del monasterio de San Serni de Tavèrnoles... Ambos pueden relacionarse también con habitantes del condado (personajes imaginarios...)

• En la narración tenéis que mantener el mismo punto de vista, los diálogos entre los personajes y el mismo tiempo verbal.

• El vocabulario y el ambiente tiene que estar en consonancia con el del texto que corresponde a la Edad Media.

• La extensión de la narración ha de tener un mínimo de dos páginas y un máximo de cinco.


14

Material para realizar el trabajo

• Texto fotocopiado • Libro de texto de Lengua castellana, temas 4 y 5, apartados de literatura y

del tema 2 la lectura “Caballeros caballerescos” • La información que se os dará en las dos salidas. • Y esta breve información histórica del condado de Urgell:

En aquella época, año 997 de nuestra era, en el condado de Urgell gobernaba el conde Ermengol I, apodado “El de Córdoba” –992-1010-. Era hijo de Borrell II y de Eimeruda. Mantuvo durante su mandato excelentes relaciones con el obispo Sal·la de la mitra de Urgell que era el tío del futuro obispo San Ermengol. Su apodo “El de Córdoba” se debe a la lucha que mantuvo junto con su hermano el conde Ramón Borrell de Barcelona para expulsar de sus feudos a los musulmanes, murió en Córdoba el año 1010. Durante los siglos IX y X la población urgelitana era conocida por el nombre de Sedis Vico Urgello. Ur proviene del euskera que quiere decir agua, Urgi lugar de fuentes y Sedi significa silla o trono del prelado o capital de una diócesis

El apelativo de “Tavèrnoles” hace referencia a la presencia de varias tabernas y ventas que se alineaban a lo largo del camino de la Seu a Andorra.

En el museo diocesano hay una copia del libro que se menciona en el texto fotocopiado del Beatus de Liébana


15

Finis Mundi

(Laura Gallego)

Francia. Año 997 de nuestra era. Michel, un monje cluniacense, decide embarcarse en una misión imposible. Según las revelaciones del ermitaño Bernardo de Turingia, el fin del mundo se acerca y sólo hay una manera de salvar a la humanidad: invocar el espíritu del Tiempo. Pero antes es preciso recuperar los tres ejes sobre los que se sustenta La Rueda del Tiempo. ¿Dónde se encuentran? Nadie lo sabe.

LIBRO I: EJE DEL PRESENTE

Año 997 D.C.

Mundus Senescit

A coro con los salvajes gritos de los atacantes. las llamas que envolvían la abadía crepitaban ferozmente y se alzaban hacia un cielo sin luna, iluminando el bosque cercano. El techo del establo se derrumbó con estrépito, al igual que la bóveda de la iglesia recién saqueada. Las oscuras sombras que rodeaban el monasterio aullaron de nuevo y, unas a pie y otras a caballo, se alejaron hacia el pueblo que dormía aguardando la llegada del alba.

Oculta por la sombra de los frondosos árboles una figura corría por el bosque. jadeante, tropezando, buscando un refugio. Dio un traspié y cayó sobre la húmeda hierba. Rodó hasta un espeso matorral y se ocultó allí, sollozando. Sólo cuando las voces se apagaron se atrevió, prudentemente escondido y sin asomarse demasiado, a volver la vista atrás para contemplar los restos de lo que había sido su hogar en los últimos años. Temblando, vio cómo el fuego se consumía lentamente.

Sintió que lo atenazaba el desaliento; pero, a pesar de su juventud, a pesar de su fragilidad, a pesar de su miedo, no dejó ni por un momento de estrechar contra su pecho un preciado códice que había logrado rescatar de las llamas. En su mente seguía resonando una terrible frase: mundi termini appropinquante... Sus labios formaron las palabras de una plegaria, pero su garganta no emitió ningún sonido.

Mundi termini appropinquante...

En la plaza se había formado un pequeño grupo de gente que iba aumentando lentamente, atraído por una sólida y potente voz que recitaba un largo cantar. Sentado en los escalones de piedra de la iglesia, perdido en sus pensamientos, un jovencísimo monje parecía ser el único en no sentir interés por la historia que se relataba un poco más allá. Su hábito negro indicaba que pertenecía a uno de los muchos monasterios que la orden de Cluny tenía sembrados por Normandía y Francia.

Una muchacha que pasaba se le quedó mirando y, compadecida se detuvo junto a él.

-¿Qué te sucede, hermano ? -preguntó-. Pareces preocupado.

El chico alzó la mirada y sonrió. Estaba pálido, y sus ropas no lograban disimular su extrema delgadez.

-¿Has oído hablar del monasterio de Saint Paul?

Le preguntó a la aldeana.

Ella ladeó la cabeza, tratando de pensar.


16

-¿El que está junto a las montañas, cerca del bosque? -Estaba. querrás decir. La semana pasada sufrimos un ataque. No dejaron piedra

sobre piedra. En el rostro de la joven se formó un rictus de rabia e indignación. -Húngaros -dijo. Más bien escupió la palabra-. No sabía que habían llegado tan

lejos. Nada detiene a esos salvajes. El monje guardó silencio. La muchacha lo miró fijamente. -¿Te has quedado sin hogar? No te preocupes. El abad de Saint Patrice te

acogerá. ¿Es eso lo que te trae por aquí? El monje negó con la cabeza y sonrió con cierta condescendencia. -No; voy muy lejos. Busco un lugar llamado la Ciudad Dorada. La muchacha se encogió de hombros. -Nunca la he oído nombrar.

El monje no pareció sorprendido. No había esperado ni por un momento que ella lo conociera.

-Tú debes de haber leído muchísimos libros - añadió la aldeana, que seguramente no sabía leer -. ¿No sabes dónde está ?

El muchacho desvió la mirada.

-No creo que sea algo que esté escrito en los libros -dijo.

-Entonces pregúntale a él -replicó la chica, señalando con el mentón al grupo del fondo de la plaza-. Es un juglar muy famoso. Ha viajado por todo el mundo, y conoce muchísimas historias -le brillaban los ojos de admiración-. Si se trata de una leyenda, seguro que lo sabe.

El monje no respondió. Para una muchacha humilde como ella, un juglar debía de ser todo un héroe. Él, por su parte, abrigaba bastantes dudas acerca de los conocimientos de un simple narrador de cuentos ambulante. Pero no dijo nada, ni siquiera cuando la chica se despidió deseándole suerte. Se limitó a dedicarle una sonrisa.

Se quedó inmóvil un rato, mientras la voz del juglar, relatando las hazañas de algún héroe carolingio, seguía resonando por la plaza.

La norma de su orden le advertía de los peligros de relacionarse con gente de aquella clase. Los juglares no solían ser tipos de fiar; contaban historias y recitaban poemas, pero también divulgaban canciones obscenas estafaban y robaban si tenían ocasión. Eran, además, vagabundos, individuos errantes de dudosa moralidad.

Torció el gesto. Podía ser muy famoso, podía actuar en las cortes de los príncipes y tener a las muchachas encandiladas; pero seguía siendo un juglar .

Por otro lado, el secreto que él se había llevado consigo en su huida del monasterio era una carga demasiado pesada como para portarla solo. y cualquier abad le diría lo que le había dicho su superior unas semanas atrás: «Olvídate de esas tonterías, jovencito. Ofenden a Dios».

Lo único que podía hacer era continuar él solo. Sin embargo, el mundo era grande, y no sabía por dónde empezar. Quizá debería encontrar a un caballero que lo escoltara; pero todos los caballeros tenían cosas mejores que hacer .

Oyó vítores y aplausos: el juglar había terminado su actuación, y agradecía los donativos que recogía un enorme perrazo que se paseaba entre el público con un platillo en la boca. El muchacho pudo vislumbrar al recitador entre la gente, porque era muy alto, se trataba de un hombre joven, de rasgos afilados y mirada sagaz. Los cabellos castaños le enmarcaban el rostro; y le caían sobre los hombros formando ondas. No parecía haberse afeitado en varios días.

El monje se sorprendió a sí mismo considerando muy seriamente la sugerencia de la aldeana. Después de meditarlo unos instantes, se encogió de hombros.


17

«Bueno», se dijo. «Este hombre está acostumbrado a contar historias extraordinarias. Una más no le sorprenderá» .

Se levantó, resuelto a acercarse y preguntarle por la Ciudad Dorada. Se aproximó al juglar mientras éste recogía sus cosas, llamaba al perro con un silbido y se cargaba su instrumento a la espalda.

Tres chicas le salieron al paso al narrador de historias, reprimiendo risitas y dándose codazos disimulados, en busca de una mirada, una sonrisa, un gesto amable de aquel hombre que sabía tantas cosas. Pero el juglar las despidió con una frase seca, y ellas se alejaron decepcionadas.

El monje lo observó con curiosidad. El hombre de las historias poseía una extraña calma y dignidad que lo hacían completamente diferente a otros juglares que entretenían a su público haciendo payasadas. Lo vio acariciar a su perro con una expresión seria y pensativa, y, seguidamente, alzar la mirada hacia él. Los ojos del juglar se clavaron en el monje y lo estudiaron de la cabeza a los pies. El muchacho se sintió molesto, y enrojeció intensamente.

-¿Qué miras? -protestó. -A ti -replicó el otro sin alterarse-. Hace rato que me estás observando. ¿Te

parece mal que actúe tan cerca de la iglesia ? Eres demasiado joven para meterte en esas cosas. Además, tengo permiso del párroco.

El monje enrojeció aún más. -No se trata de eso -dijo-. Me gustaría preguntarte algo. Dicen que has visitado

muchos lugares y conoces gran cantidad de historias. El hombre le dirigió una mirada inquisitiva. - Tengo cierta prisa, amigo pretendo llegar a Louviers antes del anochecer, así

que no pienso recitarte un cantar entero. Ya he terminado mi trabajo aquí. -Seré breve. ¿Sabes dónde está la Ciudad Dorada? El juglar lo observó con curiosidad. -Hay muchas ciudades doradas en muchas historias. Conozco varios sitios que

podrían llamarse así. El chico pareció desanimarse. -Entiendo -dijo-. Gracias, de todas formas. Se volvió para marcharse, pero el juglar se sintió intrigado. -¿Para qué quieres saberlo? -le preguntó-. ¿y por qué me preguntas a mí ?

Seguramente el abad de tu monasterio podrá informarte mejor que yo. El monje dio media vuelta y lo miró con fijeza. -Está muerto -dijo-. Todos están

muertos. El narrador de historias comprendió. -Vienes de Saint Paul. He oído hablar de lo que pasó allí. No sabía que hubiera

habido supervivientes. El chico le dirigió una mirada inexpresiva. -Pero debes seguir adelante -prosiguió el juglar-. Todos pasamos por un mal

trago. Todos tenemos que madurar algún día. Tú no eres especial por eso. El monje se quedó boquiabierto. Iba a replicar algo, pero el otro continuó:

- Yo era un chiquillo mucho más joven que tú cuando el señor feudal de mi tierra arrasó mi aldea y mató a mi familia. Debía de tener cinco o seis años, pero aquel día la infancia se acabó para mí -hablaba con voz fría y desapasionada, como si ya nada pudiera herirle, como si hubiera perdido la capacidad de sentirse impresionado-.Tuve que echarme a los caminos y a veces pasé hambre y frío, y corrí peligro; pero no me fue tan mal. En cambio tú, muchacho, encontrarás refugio en cualquier monasterio. Allí te escucharán.

-Nadie me escuchará en ningún monasterio -dijo el monje a media voz-. y ni siquiera voy a intentarlo. Tengo que ir a la Ciudad Dorada y el tiempo se acaba.

El juglar lo miró extrañado y pensativo. Su perro lanzó un corto ladrido. -Dices cosas muy raras, chico. O estás loco o tienes una historia interesante que

contar .Si me lo explicas, tal vez pueda encontrar alguna pista sobre esa Ciudad Dorada.

El muchacho no respondió. Parecía dudar.


18

-Bueno, está bien -concluyó el juglar encogiéndose de hombros-. No tengo todo el día y no puedo esperar a que te decidas. Que tengas suerte, chico.

Dio media vuelta y echó a andar por la plaza. – - Eh, espera! El monje corrió tras él. -Puedo acompañarte un trecho -dijo-. Hasta el próximo pueblo. Te contaré lo

que sé, y quizá puedas ayudarme... si es cierto lo que dicen de ti. -La gente habla mucho. Nunca me paro a escuchar lo que se dice de mí. ¿Cómo

te llamas ? -Michel -contestó el monje, agradecido-. Michel d'Évreux. El juglar asintió. -Yo soy Mattius -dijo solamente.

El joven religioso había olvidado sus prejuicios. Mientras caminaba junto al alto juglar por una vereda flanqueada de abedules, se pregunto por un momento qué le había impresionado tanto de aquel hombre como para pedirle su atención y su compañía. «El mundo está loco», se dijo.

-¿ Y bien ? -preguntó Mattius al cabo de un rato.

-Yo nací en una familia pobre; éramos ocho hermanos, y yo era el más débil. Suponía una carga para mi familia y, además, me sentía atraído por la vida religiosa y la austeridad y espiritualidad de los monjes de Cluny. Por eso mis padres me ingresaron muy joven en un monasterio que dependía de la orden. Eso fue hace ocho años, cuando yo tenía seis. Allí aprendí latín y muchas otras cosas, pero, como lo que realmente me gustaba eran los libros, y tenía buena letra, pronto me pusieron a trabajar como amanuense.

- La verdadera historia comienza hace unas semanas, cuando tuve que copiar en el Scritptorium un libro muy especial. ¿Has oído hablar del Apocalipsis ?

-¿El Apocalipsis? El párroco de mi aldea nos contaba cosas cuando éramos niños, para asustarnos. Sobre terribles catástrofes que sacudirán el mundo cuando esté próximo el día del Juicio.

-Hambres, plagas, guerras y epidemias -asintió Michel; hablaba con cierta dificultad, porque le costaba seguir el ritmo del juglar, y comenzaba a cansarse-. El mundo envejece y, por tanto, ha de morir. El final del reinado de Cristo sobre la Tierra se acerca. El fin del mundo, según el Apocalipsis, ocurrirá un milenio después del año del nacimiento de nuestro Señor. Exactamente dentro de tres años.

Mattius se le quedó mirando.

-¿ Y esto es todo? ¿Vas a decirme que el fin del mundo se acerca y debemos expiar nuestros pecados?

-No, por supuesto que no -jadeó Michel-. A pesar de lo que diga el

Apocalipsis, ningún mortal puede poner fecha al día final. Eso lo sabe cualquier religioso -hizo una pausa, para recuperar el aliento-. Oye, ¿te importaría que paráramos un momento? Vas demasiado deprisa para mí. Además, quiero enseñarte algo.

Se detuvieron junto a una fuente para descansar. Michel metió la cabeza bajo el chorro que brotaba de entre las rocas y la sacó completamente empapada. Mattius esperaba con cierta impaciencia.

El muchacho alcanzó su zurrón y extrajo un enorme libro de su interior. El juglar se acercó y lo observó con un extraño brillo en los ojos.

-Ese códice debe de valer una fortuna -comentó. Michel se sobresaltó y lo miró. En su interior renacía la desconfianza, y Mattius

se dio cuenta. -No te lo voy a robar -dijo-. Me gustan los libros, y ése está miniado además.

Es una joya.


19

El joven monje no respondió. Buscaba algo entre las páginas del códice. Mientras pasaba hojas, Mattius contemplaba las ilustraciones con seriedad.

-Son terribles -comentó. -Son imágenes del fin del mundo -Michel detuvo su búsqueda para enseñárselas con más calma-. Este libro es una copia de una obra que escribió cierto monje español, llamado Beato de Liébana, hace más de doscientos años. Son unos comentarios al Apocalipsis. Me lo dieron para que lo copiara.


20

UNA MICA DE LITERATURA (Ordinador)

1. Esmenta els dos patrons de la Seu d’Urgell i relaciona’ls amb la construcció de la catedral: època, biografia, llegendes, festivitats actuals...

És important seguir l’estructura dels textos expositius : introducció (tema), desenvolupament (explicació amb exemples) i conclusió (valoració o resum dels conceptes exposats). Pots consultar internet o el llibre següent que trobareu a la biblioteca:

BELLMUNT I FIGUERAS, JOAN: “Fets, costums i llegendes”. Dins: L’Alt Urgell, IV. Pagès editors.

2. El centre històric de la Seu d’Urgell correspon al perímetre de l’antiga ciutat emmurallada, és a dir el que s’estén entre el carrer de Sant Ot i el camí de Sota Palau. Hi podem trobar diferents vestigis de la ciutat medieval com són els antics portals, les mesures de la bladeria i diferents cases com ca l’Armenter i cal Roger situats al carrer dels Canonges i cal Serrano i cal Pinellet al carrer Major. Busca’n informació a internet (Centre històric de la Seu d’Urgell), situa’ls en un plànol del casc antic de la Seu d’Urgell i fes-ne una descripció.


21

Homilies d’Organyà.

Com ja coneixeu l’any 2004 es celebrà el VIIIè centenari de les Homilies d'Organyà, el text literari més antic dels conservats en llengua catalana. El punt de partida d' aquesta activitat del Crèdit de síntesi, serà les Homilies i la seva significació per a la història de la llengua i la literatura catalanes.

1. Expliqueu què són les Homilies d'Organyà

2. El fragment següent dóna testimoni de la venda de les Homilies a l' juntament de Barcelona, a través de la Junta Municipal de Museus:

“ Presentado por el Sr. Pijoan un antiguo manuscrito catalán, cuyo documento procede de la iglesia parroquial de Orgañá, se acordó adquirirlo tanto por su mérito é importancia arqueológica, como para evitar su desaparición, satisfaciéndose por dicho ejemplar la cantidad de ochenta y cinco pesetas.”

En resposta al text anterior , el Rector d’Organyà contestà el següent:

"Que aun cuando me parece poca cosa la cantidad de 85 pesetas por aquel manuscrito catalán, no obstante se lo cedo a V. por dicha cantidad, en primer lugar porqué su valor es muy relativo, y luego porqué tengo interés en que el documento de referencia se quede en su poder... “

Escriviu un text breu (unes 6 línies ) amb arguments que demostrin que les Homilies no tenen un valor relatiu, com diu la carta, sinó un gran valor.

3. Redacteu una carta formal, adreçada a l' Ajuntament de Barcelona, demanant el retorn de les Homilies a Organyà. No us oblideu de posar la salutació, el comiat, la data i la signatura, i de redactar-ho amb un llenguatge formal.

4. El poeta valencià Vicent Andrés Estellés publicà, amb el títol de Les Homilies d'Organyà els seus primers poemes. Què pot tenir, doncs, en comú aquesta obra amb les autèntiques Homilies?


22

A continuació tens unes estrofes que pertanyen al poema de V. A. Estellés Petit “concert d’ un abril”, pertanyent a la seva obra Les Homilies d'Organyà:

PETIT CONCERT D’UN ABRIL

Tornen els dies i les coses.

Tornen silencis i paraules,

mentre l’abril, entre les roses,

desperta músiques i faules.

Tot un abril tremoladís

entre el desfici i el candor .

¡ aquest alè del Paradís

que ens embolcalla en el millor!

a) Explica quines idees i sensacions et transmeten

b) Mesura els versos de les estrofes

c) Digues de quin tipus és la rima.


23

UNA RUTA VIRTUAL (a mà) Sant Serni de Tavèrnoles Prepareu-vos per realitzar una marxa virtual a Sant Serni de Tavèrnoles. El motiu d’aquesta es conèixer una de les esglésies romàniques del nostre entorn més proper. Es troba situada a la meitat del camí real de la Seu a Andorra. El monestir és un dels establiments monàstics més antics i influents del Pirineu (construït abans del S. IX).


24

Tasques a realitzar: Tasca 1 Cada grup haurà de realitzar un mapa indicant el nord i tot el recorregut, que hi ha des de la catedral de la Seu fins a l’església de Sant Serni. És imprescindible elaborar el camí que permeti el menys de recorregut possible per carretera ( aprofitar tots els camins alternatius a la carretera nacional). Haureu de fer una llegenda on surti els llocs més destacats del recorregut: pobles ( del recorregut i dels voltants), catedral, torre Solsona, escola de Castellciutat, hotel... El mapa es presentarà en dina 3. Webs que us poden ajudar: http://maps.google.es/ http://mercuri.icc.cat/


25

Tasca 2 Desprès de llegir el tema 16 del llibre d’educació física i consultar altres fonts d’informació, haureu de contestar les següents qüestions:

1- Què és el senderisme? 2- Imagineu-vos que heu d’organitzar una excursió de dos dies de durada.

Expliqueu tot el que creieu necessari per a poder realitzar-la. 3- Digueu quines són les normes de comportament que heu de seguir quan feu

una excursió.


26

EXPLIQUEM-HO A UN ESTRANGER (a mà)

Comment aller à la cathédrale

1. Fais un petit plan de la ville et indique où elle se trouve. 2. Tu rencontres un Français dans le Passeig Joan Brudieu, tu dois lui indiquer

ce qu´il doit faire pour y arriver. 3. Explique les activités de loisir, de sport… qu’on peut faire dans cette ville un

week-end (5 LIGNES) 4. Ce touriste a faim. Indique-lui un bon restaurant et explique –lui deux plats

typiques qu’il peut trouver à la carte. 5. Fais une carte postale avec un petit dessin, à un ami et tu lui expliques

comment est la cathédrale, de quel siècle etc... The way to the Cathedral

1. Draw a little map of the town, and locate the cathedral in it. 2. You meet an English person in Joan Brudieu Avenue, write a short dialogue

and explain him/her how to get to the cathedral. 3. Explain some activities that you can do in town at the weekend.

(5 lines) 4. A tourist is hungry. Tell him/ her about a good restaurant where he/she can

go and explain him/her two typical dishes he/she can eat. 5. Design a postcard of la La Seu d’Urgell with a picture on it for a friend,

where you can explain what the cathedral is like: style, century, atmosphere etc… and what la Seu d’Urgell is like.


27

LA MÚSICA DE LA CATEDRAL (a mà) Treball a classe 1.Situa al dibuix tots els elements citats a continuació a)Tubs b)Pedaler c)Teclat d)Registres e)Vàlvules de pedal


28

2.Aquí tens alguns dels instruments més habituals a l’edat mitjana. Observa’ls amb atenció i classifica’ls. Quina família d’instruments és més habitual? Quina ho és menys?


29

3.Observa amb atenció les següents imatges de l’edat mitjana. Posa nom als instruments que hi apareixen

4.-Ara ens traslladem a l’època actual. Els instruments han evolucionat i han arribat a ser tal com els coneixes actualment. Escriu sota els següents instruments el seu nom i classifica’ls per famílies.

1.- ............................................... 6.- .................................................... 2.- ............................................... 7.- .................................................... 3.- ............................................... 8.- .................................................... 4.- ............................................... 9.- .................................................... 5.- ............................................... 10.- ....................................................


30

5. Un altre instrument molt important tant a l’època que es va construir la catedral com a la resta d’ èpoques i cultures que hi ha, i ha hagut, és la veu. Ordena les següents veus de més aguda a més greu : 1.- Contratenor 1 ........................................... 2.- Baix 2 ........................................... 3.- Soprano 3 ........................................... 4.- Contralt 4 ........................................... 5.- Tenor 5 ........................................... 6.- Mezzosoprano 6 ........................................... 7.- Baríton 7 ........................................... Treball a la Catedral 1.- Busca al claustre el capitell on apareixen quatre músics asseguts. Dibuixa els instruments que porten. A quina família pertanyen els instruments?. Escriu els noms dels instruments que tu coneguis. 2.- Quants tubs té l’orgue de la catedral? 3.- En quin segle es va fer l’orgue? 4.- Busca informació de l’orgue: funcionament, la seva evolució a través del temps, compositors de música per aquest instrument, obres, constructors, orgues importants...


31

LA CATEDRAL DE NIT (a mà)

• Observeu el sistema d’enllumenat de l’exterior de la catedral i feu les següents activitats:

1. Feu un plànol de planta, a mà alçada de la zona de la catedral i

ubiqueu les lluminàries. 2. De quantes lluminàries o focus consta aquesta zona. 3. Si sabem que cada làmpada té una potència de 300W. Quina és la

potència total del sistema d’enllumenat de l’exterior de la catedral.

4. Calcula l’energia consumida en un dia si sabem que les lluminàries han funcionat durant 10 hores.

5. Feu un gràfic temps-consum on es reflecteixi el consum d’energia hora a hora (no us oblideu de la taula de valors). Quina és la variable independent? I la variable dependent?

6. Calcula l’energia consumida durant tot aquest mes si les hores de funcionament són les mateixes que a l’activitat anterior.

7. Calcula l’energia consumida durant tot l’any si el funcionament mig de les lluminàries és de 12 hores.

8. Sí el preu del KWh és de 0’1 Euros i calculeu: � El cost d’un dia del sistema d’enllumenat, considerant que

han funcionat durant 12 hores. � El cost aquest mes del sistema d’enllumenat, considerant

que han funcionat les mateixes hores que a l’exercici anterior.

� El cost anual del sistema d’enllumenat, considerant que han funcionat una mitjana de 12 hores diàries.

• Investiga quin tipus de làmpada s’ha usat en l’enllumenat i explica el seu mecanisme de funcionament.


32

Quant pesen les dues torres de la catedral? (a mà)

A l’època en què es va construir la Catedral, no hi havia camions, grues o màquines com les que ara s’utilitzen a la construcció. Cada pedra va haver de ser tallada, polida, transportada, alçada i col·locada al seu lloc amb l’ajut d’alguns animals, carros, politges senzilles i molts treballadors. Saber la massa total de pedra utilitzada per construir la Catedral ens pot donar una idea de la magnitud de l’obra. Et veus capaç de calcular el pes de les torres de la Catedral? No pots desenganxar-les i posar-les en una balança... Et proposem: - Primer calcular el volum, V, total de pedra. - En segon lloc caldrà esbrinar la densitat, d, del tipus de pedra amb què està construïda les torres de la Catedral. - Per últim la massa M total de les torres de la Catedral es troba com: M = V·d I un cop tinguis la massa, ja pots calcular el pes: P=m·g En acabar haureu d’entregar: -Plànols indicant les mides que heu fet servir. -Explicació clara de les suposicions que heu fet per tal de simplificar els càlculs (gruix de les parets, obertures, densitat del material de construcció,...) -Indicació dels càlculs i operacions realitzats per trobar el volum de pedra de les torres de la Catedral. -Indicació dels càlculs i operacions realitzats per trobar la densitat de la pedra. -Càlculs i operacions realitzats per trobar la massa i el pes de les torres. -Apartat de conclusions on cal que parleu dels possibles errors comesos en els vostres càlculs, les dificultats amb què us heu trobat, propostes per millorar els resultats finals i tot allò, que creieu convenient. Material que has de portar de casa: - calculadora - fulls o llibreta - cinta mètrica - càmera de fotos - bolígraf, llapis,... Material que trobaràs al centre: - proveta - balança - mirall (i nivell)


33

Càlcul del volum

L’estructura de la catedral segueix, aproximadament l’esquema següent: Per mesurar el volum de pedra que es va fer servir per construir les torres situades al costat de l’absis (dibuix 1) caldrà que no us preocupeu massa per petits trossos de paret que puguin faltar o per si en les mesures us equivoqueu d’un metre amunt o un metre avall. Recordeu que l’objectiu és aconseguir una aproximació al pes de les dues torres. Compte amb el gruix de les parets, és el mateix que el de les parets adjacents?. Fixem-nos amb les finestres. Podeu suposar que el gruix i l’altura és sempre el mateix. També podeu menysprear les obertures ( portes i finestres).


34

Tres maneres diferents de calcular l’altura d’un edifici.

Com calcular l’altura d’un edifici amb l’ajut d’un mirall. Si poses un mirall a terra vigilant que estigui ben pla i mires la part més elevada d’un edifici a través del mirall es formen dos triangles semblants... ets capaç de veure aquests triangles en el dibuix? Doncs si mesures les distàncies a, b i c que veus al dibuix podràs calcular l’altura x de l’edifici. Com calcular l’altura d’un edifici amb l’ajut d’una fotografia. Si fas una foto d’un edifici amb un company teu (que sàpiga quant mesura!) situat al peu de l’edifici podràs deduir l’altura de l’edifici a partir de la foto impresa en paper utilitzant una regla de tres (dades reals – dades de la foto). Les dades a, b i h són conegudes o bé les pots mesurar. El valor de x és el que has de calcular. Compte!: quan més lluny de l’edifici et col·loquis per fer la foto més petit serà l’error comès en el resultat final dels vostres càlculs. Foto Realitat Com calcular l’altura d’un edifici comptant pedres. Si ets capaç de comptar el nº de pedres que hi ha de baix a dalt de la paret que vulguis mesurar, també podràs fer una bona estimació de l’altura que et convingui,... però com que les pedres no mesuren totes el mateix hauràs de fer un promig que sigui raonable.

35

Estimació de la densitat de la pedra emprada per fer la catedral:

Hauries d’ esbrinar de quin tipus de roca es tracta : ....................... Busca una mostra semblant i determina’n la densitat mitjançant una proveta i una balança. Dibuixa i explica el procediment que has seguit: Per què cal repetir el procediment uns quants cops? Analitza els errors comesos en totes les mesures que has fet.

massa Volum d’aigua

inicial

Volum

aigua+mostra

Volum de la

mostra

Densitat de la

mostra

Fes la mitjana aritmètica del valor de la densitat

treball de sÍntesi. · raonada del treball realitzat. 3. la formalització de la presentació...

Documents