evolució del ordinador
TRANSCRIPT
Ariadna Ruiz López
Andrea Mellado
4t C
Informàtica
Els elements de l’ordinador han disparat l'ús mundial de la tecnologia i el preu ha baixat.
Actualment troben diferents aplicacions com l'automatització, la comunicació, el control, l'entreteniment, i l'educació. Cadascun a evolucionat amb els seus requeriments.
Els primers indicis de càlcul vanser introduïts el 3000 aC pelsbabilonis.
Posteriorment, a l'any 1800
a C, un matemàtic babilònic vainventar els algorismes (conjuntordenat de les operacions pròpiesd'un càlcul) que van permetreresoldre problemes de càlculnumèric.
·Més tard, els xinesos van
desenvolupar l'àbac, amb el
qual realitzaven càlculs ràpids
i complexos
·John Napier, va inventar un
que li permetia realitzar
operacions de multiplicació i
divisió.
·Wilhelm Schickardva
dissenyar una primera
calculadora capaç de sumar,
restar, multiplicar i dividir.
·Blaise Pascal va inventar el
primer calculador mecànic, la
pascalina. Va fabricar un
dispositiu de 8 rodes dentades
que feienb avançar un pas la
següent quan completava una
volta.
·30 anys després, Gottfried
Wilhelm va inventar una
màquina de càlcul que podia
multiplicar, dividir i obtenir arrels
quadrades en sistema binari.
·En Charles Babbage va
crear un motor analític
(basant-se en la tècnica
de targetes perforades
de Joseph Marie) que
permetia sumar,
sostreure, multiplicar i
dividir una velocitat de 60
sumes per minut.
·Hollerith va fundar la seva pròpia Companyia: la
Tabulating Machine Company.
·Al 1924 Hollerith va fusionar la seva companyia
amb dues més per formar la International
Business Machines avui mundialment coneguda
com IBM.
Abans de la Segona Guerra Mundial, els
ordinadors analògics elèctrics i mecànics
eren considerats l'"estat de l'art". Aquests
sistemes modelen i simulen fenòmens
observant només els seus anàlegs
elèctrics.
·L'era de la computació moderna va començar amb l'ús d'elements electrònics com a substituts dels seus equivalents i amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics. Les màquines foren construïdes a mà i sovint usaven targetes perforades o paper perforat com a entrada i com la principal memòria d'emmagatzament.
·
·Els primers ordinadors s’anomenaren Z1 i Z3.
·Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics van crear el primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS.
L'ordinador Z3, va ser la primera màquina programable i completament automàtica de característiques usades per definir un ordinador. Estava construït amb 2200 relés, tenia una freqüència de refresc d'aproximàdament 5 Hz.
·A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
·El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
·Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes d'informació, i es va iniciar la indústria del programari.
·Durant aquest període, IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790, on apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits.
·Finalment IBM treu al mercat els primers discs extraïbles que es van convertir en un estàndard de la indústria de la computació.
·La base de la quarta generació fou l'invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
·Durant aquesta generació l'evolució dels microprocessadors duplicant-se cada 18 mesos.
·Al 1976 Steve Wozniak
i Steve Jobs van
fundar Apple
Computer.
·Finalment 2003
apareixen els primers
xips de 64 bits
l'Opteron de AMD i
l'Itanium d'Intel
adreçats a usuaris
domèstics
A partir del 2005 es començaren a
comercialitzar els processadors amb
diversos nuclis o multi Core per a PCs
domèstics.
·Una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de circuits en un espai de xip cada vegada més petit.
·Actualment existeixen ordinadors de butxaca, que es poden agafar amb una sola mà, amb gairebé les mateixes prestacions d'un ordinador personal.
·Els investigadors intenten agilitzar el funcionament dels circuits mitjançant l'ús de la superconductivitat, un fenomen de disminució de la resistència elèctrica que s'observa quan es refreden els objectes a temperatures molt baixes.