1

Treball de Fi de Grau

Grau en Educació Social

2

Assignatura

Treball de Fi de Grau

Crèdits

6 ECTS

Professors responsables

- TFG Pedagogia: Segundo Moyano - TFG Infància i Adolescència: Jordi Solé - TFG Exclusions socials: Eva Bretones - TFG Dependència i autonomia: Asun Pié - TFG A. Sociocomunitària: Jordi Planella - TFG Recerca aplicada: Julio Meneses

3

Índex 1. Introducció 5 2. Requisits per cursar el TFG, elecció del tema i adjudicació de tutors. 7 3. Característiques del Treball de Fi de Grau 9 4. Competències que s’han d’assolir a través del TFG 11 5. Resultats d’aprenentatge 12 6. Coordinació de l’assignatura i tutorització del TFG 13 7. Les modalitats del TFG 14 8. L’estructura del TFG 15 9. L’avaluació del TFG 17

9.1. Entrega del TFG 17 9.2. Normativa d’avaluació del TFG 17 9.3. Defensa del TFG 18 9.4. Criteris d’Avaluació del TFG 18

10. Recomanacions generals per arribar a bon port 21 11. Bibliografia 23

11.1. Bibliografia Obligatòria 23 11.2. Bibliografia general 23

12. Annexos 25

12.1. La portada del TFG 25 12.2. Com citar les referències bibliogràfiques 26

4

Cuando estás enfrascado en un trabajo de escribir, para hacerlo bien tienes que vivirlo: las notas que tomas sobre los libros que lees, los significados que percibes en los sucesos, incluso el modo como ves lo que pasa en la calle. C. Wright MILLS, Carta a Dwight MACDONALD, sábado 20 de noviembre de 1948.

5

1. Introducció

Todo artista, mejor diré, todo trabajador tiene una filosofía de su trabajo, reflexiones sobre la totalidad de aquella labor a que –como maestro o prendiz- se consagra. ¿Por qué hurtarla a los ojos del vecino? Esta filosofía, como aquel trabajo, se debe también a los demás. Antonio Machado, Notas sobre poesía, 1 agosto 1924.

Sovint hem sentit a parlar, potser fins a la sacietat, que els educadors socials tenim un ofici àgraf, que se sosté a través d’una certa transmissió oral i que són poques les ocasions en què els professionals d’aquest sector es dediquen a escriure i transmetre part de les seves pràctiques per escrit. Amb l’arribada de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) ha aparegut una nova assignatura (en algunes universitats la diplomatura en Educació Social ja contemplava la realització d’un treball de fi de carrera per obtenir la totalitat dels crèdits necessaris) que, entre altres finalitats, té la d’iniciar, de forma rigorosa, el futur educador social en l’escriptura professional i en les pràctiques de recerca. Al respecte, l’educador suís Michel Hugli afirma el següent:

cal escriure, és bo escriure, és útil escriure. L’escriptura sembla formar part dels actes que cal que fem de forma obligatòria. Si tots creiem en l’eficàcia de l’escriptura, cadascú escriuria en les nostres institucions i CRAE per a infants. Cadascú es prendria el temps per dedicar a l’escriptura (2002: 11).

Així mateix, tal com proposa Segundo Moyano en un dels seus treballs:

las tareas emprendidas por estos colectivos han supuesto, en algunas comunidades autónomas, la puesta al día de la figura profesional; en otras, su emergencia como profesión diferenciada de otras con más tradición en el campo social; y en el conjunto del territorio español, el reconocimiento laboral y la interlocución con los agentes de las políticas sociales y educativas (2012: 50).

Tanmateix, aquest camí vers la professionalització dels educadors i les educadores socials queda tallat en relació a les pràctiques d’escriptura i les pràctiques de recerca. Aquest fet esdevé central, fins al punt que ja en la Memoria para la solicitud de verificación del título de Grado en Educación Social (UOC) presentada al Ministerio per a ser aprovada, afirmàvem que:

El proyecto de Grado en Educación Social de la Universitat Oberta de Catalunya pretende formar educadores competentes para reflexionar sobre su práctica, y que dicha reflexión les posibilite ecribir sobre ella y compartir ese saber con el resto de la comunidad profesional. Socializar el conocimiento es una forma de construcción de la profesión y de mejora de la praxis socioeducativa (UOC, 2008: 22).

6

Aquest aprenentatge de l’escriptura per transmetre el saber adquirit a través de la lectura, la recerca, la reflexió, la formació i la praxi professional passa, entre altres perspectives, per l’assignatura que et presentem, és a dir, per la realització d’un Treball de Fi de Grau que incorpora molts dels elements que acabem de situar. No és redundant insistir en la idea que els professionals de l’educació social escrivim (així ho heu treballat en diverses assignatures al llarg del Grau) i aquesta praxi pren forma d’informes de seguiment, protocols d’observació, actes de reunions, diaris de centres, projectes educatius de centres, projectes educatius individuals, memòries d'activitat, articles en revistes professionals o acadèmiques, etc. El que moltes vegades queda aturada és la circulació d’aquest saber. Perquè és cert, es tracta d’un saber, d’un saber elaborat a foc lent durant molts anys, però que no surt de la cuina, dels fogons de l’educació social. Fet i fet la reconversió dels estudis universitaris ja apunta amb claredat (BOE número 260, capítol III, article 12) que la formació teòrica i pràctica que adquireix l’estudiant conclourà amb l’elaboració i defensa d’un Treball de Fi de Grau que es realitzarà en la fase final del pla d’estudis i estarà orientat a l’avaluació de competències associades al títol. A través del TFG es pretén que es puguin desenvolupar al màxim les competències associades al títol de Graduat en Educació Social, així com mostrar capacitat de reflexió sobre el mateix procés d’aprenentatge i el nostre camp professional i de coneixement.

7

2. Requisits per cursar el TFG, elecció del tema i adjudicació de tutors. És requisit imprescindible haver superat 180 ECTS del Grau en Educació Social, entre els quals necessàriament el Practicum I i Practicum II. Es pot cursar de forma simultània el TGF i el Practicum III, però cal preveure que són dues assignatures que demanen una dedicació intensiva. Per tal que l’estudiant es pugui matricular de l’assignatura, aquest ha de realitzar un Seminari previ obligatori durant el semestre anterior a la matrícula del TFG. Aquest Seminari és coordinat pel professor Jordi Planella. El Seminari es realitza mitjançant un Grup de Treball que s’activa a l’àrea personal del vostre Campus. Aquest Grup de Treball està estructurat en funció de les àrees del TFG, que són coordinades per diferents professors (veure pàgina 2 de la Guia). L’objectiu del Seminari és que l’estudiant pugui presentar una fitxa breu del TFG que inclogui la descripció i justificació del tema que es vol desenvolupar, els objectius que es volen assolir, la bibliografia que es revisarà, etc. La realització d’aquesta fitxa compta amb el suport i assessorament del professor responsable de l’àrea a la qual es vincula el tema que proposa l’estudiant. Cal comptar amb la validació final de la fitxa per part d’aquest professor per poder matricular l’assignatura el semestre següent.

Cal tenir en compte que: a) El Seminari és obligatori pels estudiants que matriculen el TFG per primer cop. b) Els estudiants que repeteixen l’assignatura no tenen l’obligació de realitzar el Seminari de nou, si bé recomanem que es faci per reorientar, si s’escau, la proposta inicial. c) Si un estudiant ha realitzat el Seminari i compta amb la validació de la Fitxa però no ha matriculat l’assignatura en el semestre corresponent, cal que informi al tutor quan té previst matricular l’assignatura. En aquest cas, ha d’enviar de nou la fitxa al coordinador del TFG (en Jordi Planella) o al professor responsable de l’àrea corresponent per tal que se li pugui incloure l’assignatura en el potencial de matrícula. L’enviament de la fitxa és necessari per tal de poder realitzar el tràmit que permet cursar l’assignatura en el semestre previst.

8

Aquest document té la finalitat d’assignar el professor-tutor més adequat a la temàtica i format del TFG. Estigueu pendents dels avisos que els vostres tutors vagin penjant a les aules de tutoria per a l’inici del Seminari, etc. Des de la coordinació del TFG es pot demanar a l’estudiant que modifiqui la seva proposta per tal que s’adeqüi al marc general del TFG o que la temàtica estigui realment vinculada amb l’Educació Social. El TFG està organitzat per àrees temàtiques. Un cop matriculada l’assignatura, cada estudiant serà assignat a l’aula d’alguna de les cinc àrees de l’assignatura amb les quals es vincula la seva proposta de TFG. Aquestes àrees són1:

02.553 TFG Infància i Adolescència 02.554 TFG Dependència i autonomia 02.555 TFG Exclusions socials 02.556 TFG Animació sociocomunitària 02.557 TFG Pedagogia: teoria i història 02.560 TFG Recerca Aplicada

1 El codi de l’àrea té a veure amb l’organització de les aules de l’assignatura.

9

3. Característiques del Treball de Fi de Grau El Treball de Fi de Grau té un valor de 6 ECTS, és individual i el document que es presentarà tindrà un mínim de 80.000 caràcters (equivalent a unes 40 pàgines de text sense imatges i amb un interlineat d’1’5 mida 12). Excepcionalment, i segons el criteri del tutor del mateix, el treball podrà tenir una extensió diferent a l’esmentada. No s’acceptaran treballs que no arribin a aquests mínims d’extensió. El document final que l’estudiant entregarà com a memòria del TFG podrà tenir annexos que no es comptaran com a part dels 80.000 caràcters. L’assignatura Treball de Fi de Grau té una durada d’un semestre. A la part final del semestre s’activa el procés de lliurament, defensa i avaluació del TFG, les indicacions de les quals es mostraran, amb prou antelació, al tauler de l’aula. Com a suport per elaborar el TFG es disposa del llibre següent: Sancho, J. (2013). Com escriure i presentar el millor treball acadèmic. Vic: EUMO i el llibre de Daniel Cassany (2007) Esmolar l’eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries. Aquest llibre ofereix orientacions bàsiques a l'hora de fer un treball acadèmic com el que heu de presentar per superar aquesta assignatura. La proposta d'índex de treball acadèmic que mostra l'autor segueix l'estructura de les publicacions científiques del camp de les ciències socials, sobretot les que es fan en revistes especialitzades. Aquestes publicacions -com ja coneixeu-, segueixen l'estil APA, l'estàndard elaborat per l'American Psycohological Association. És important que conegueu aquest model, però en el TFG no se us exigirà que seguiu fidelment aquest format. Cada TFG determinarà una estructura pròpia que pot coincidir, o no, amb el model exposat per Sancho. Així, doncs, i tal com veureu en un apartat posterior d’aquesta Guia, no és el mateix redactar un treball en el qual es vulguin presentar els resultats d'una recerca bàsica que la realització d'un assaig o un projecte d'intervenció en el camp de l'educació social. Sigui com sigui, recomanem la revisió d’aquest manual de suport perquè ofereix orientacions molt vàlides a l’hora de planificar i redactar un treball acadèmic com el que heu de presentar. Els aspectes que cal tenir en compte en tots els TFG són els següents:

a) Se seguiran els criteris de citació que apareixen en l’annex d’aquesta Guia. És obligatori que tots els treballs presentats ho facin seguint aquests criteris. Serà motiu de retirada del treball quan aquest no s’hagi elaborat seguint aquestes pautes.

b) En cas de realitzar un treball de recerca, els treballs presentats hauran de complir les normes ètiques bàsiques de tota recerca; en relació a aquests

10

temes és convenient que l’estudiant ho reflecteixi a l’apartat de metodologia fent esment de la reflexió realitzada.

c) Així mateix, caldrà tenir especial cura amb el plagi. L’estudiant haurà de declarar l’originalitat del seu treball quan lliuri la versió definitiva. En cas que es detecti plagi de parts del treball o bé de la seva totalitat, se suspendrà el treball i es procedirà a l’obertura d’un expedient disciplinari d’acord a la normativa establerta per la UOC. Considerem aquest fet molt greu en la formació i la futura carrera professional d’un educador social.

11

4. Competències que s’han d’assolir a través del TFG Les competències que es vehiculen a través de l’assignatura de TFG són les següents:

Anàlisi i síntesi. Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en contextos

diversos. Reflexivitat i autocrítica entorn al treball propi i a les seves implicacions. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de

l’aprenentatge permanent. Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses Ús i aplicació de les TIC en l’àmbit acadèmic i professional. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius

per millorar la pràctica professional. Diagnòstic de situacions complexes que fonamenten el

desenvolupament d’accions socioeducatives. L’estudiant podrà assolir altres competències més específiques en funció de la temàtica en què se centri el seu TFG.

12

5. Resultats d’aprenentatge A través de l’assignatura de Treball de Fi de Grau se cerquen els següents resultats d’aprenentatge:

Iniciar als estudiants en la pràctica d’una recerca bàsica. Adquirir les capacitats analítiques i metodològiques que aquesta

pràctica requereix. Dur a terme un treball empíric articulat a través d’un marc teòric. Produir coneixement teòric que clarifiqui certs aspectes de la pràctica

professional dels col·lectius amb els quals treballa l’educador social així com els contextos de l’acció socioeducativa.

Contribució dels estudiants al desenvolupament de la professió d’educador social creant algun tipus de coneixement sobre la mateixa.

Pensem, en definitiva, que l’estudiant serà capaç de fer aportacions significatives i rellevants en el camp de l’educació social.

13

6. Coordinació de l’assignatura i tutorització del TFG La figura del professor responsable del TFG de cada àrea assumeix la coordinació del desenvolupament general de l’assignatura. En ell recau la funció de coordinar els professors-tutors que dirigeixin el TFG, comunicar les informacions generals que afectin al grup d’estudiants de l’aula pel correcte desenvolupament del TFG, organitzar els tribunals de defensa, etc.

El professor responsable té la potestat de retirar un TFG abans de la seva defensa presencial, un cop llegit i haver comprovat que no presenta els elements mínims exigits per tal de ser aprovat.

Cada estudiant disposa d’un professor-tutor que el guiarà al llarg del procés de realització del TFG. Aquest professor serà el director del TFG i realitzarà les funcions següents:

Ajuda l’estudiant a concretar l’estructura del TFG. Ajuda l’estudiant en l’elaboració del TFG partint de l’objecte de treball que

l’estudiant s’ha marcat i ha elaborat. Orienta l’estudiant en la recerca d’informació i elaboració del marc teòric

(bibliografia, models, autors, etc.). Ofereix assessorament en els aspectes metodològics per a la realització

del TFG. Assegura que l’estudiant tingui en compte tots aquells aspectes vinculats a

la perspectiva ètica de la recerca, sobretot pel que fa a la necessitat de mantenir l’anonimat de les persones sobre les quals ha treballat i tenint present la llei de protecció de dades.

Director i estudiants pacten un calendari de treball amb un conjunt de tasques precises que queden perfectament detallades.

Corregeix versions prèvies del TFG vinculades a les entregues parcials en forma de PAC (si s’escau).

14

7. Les modalitats del TFG El Treball de Fi de Grau és un treball acadèmic que pot concretar-se en (i) un assaig, (ii) una recerca o (iii) el disseny d’una proposta i/o projecte d’acció socioeducativa. Aquests formats condueixen el TFG envers una opció de Recerca o una opció Professionalitzadora. En ambdós casos s’ha de partir de la construcció d’una problemàtica precisa i concreta feta des d’una pregunta de recerca inicial que ha de servir de motor del procés a seguir al llarg del TFG. Per bé que les modalitats del producte final presentat poden ser diverses, totes han de tenir un mateix punt de partida: el qüestionament, la pregunta, quelcom que cal respondre mitjançant la revisió bibliogràfica (llegint i estudiant) o partint d’un posicionament empíric que, en definitiva, vol dir fer ús de dades o informacions que es refereixen a una part de la realitat que ha estat “registrada” (textos, imatges, relats, entrevistes, històries de vida, audiovisuals, etc.), o bé a dades que hem obtingut nosaltres mateixos a partir d’enquestes, entrevistes, diaris de camp, etc. El que s’espera de l’estudiant és que aporti coneixement a través del seu treball en el camp de l’Educació Social. Aquest aspecte esdevé fonamental a l’hora de fer-ne la seva avaluació final.

15

8. L’estructura del TFG Cada treball conté la seva estructura particular. Qui opti per la modalitat de l’assaig, dividirà el text en diferents apartats o capítols seguint un fil argumental que ha de contemplar, forçosament, una introducció, un desenvolupament i unes conclusions i/o consideracions finals. Qui opti, en canvi, per fer una recerca o una proposta d’acció socioeducativa articulada a través d’un projecte, pot seguir els guions que s’indiquen a continuació. Es tracta tant sols de dos possibles exemples d’acord a aquestes dues modalitats de TFG. Tal com hem dit abans, cada estudiant haurà d’anar concretant i donant forma a la seva proposta conjuntament amb el seu tutor. Un possible esquema, a mode d’exemple, d’un TFG de Recerca podria ser:

0. Portada 1. Resum 2. Introducció 3. Plantejament (justificació) i objectius (si s’escau hipòtesi de partida) 4. Emmarcament teòric del TFG 5. Metodologia i disseny del procés d’investigació

5.1. Perspectiva metodològica 5.2. Determinació de fonts i instruments 5.3. El disseny i el procés de la recerca 5.4. Aspectes ètics de la recerca

6. Anàlisi de la informació (presentació dels resultats, anàlisi i discussió) 7. Conclusions i consideracions finals 8. Referències documentals: bibliografia, webgrafia i materials de les

assignatures del Grau en Educació Social 9. Annexos

16

Un possible esquema, a mode d’exemple, del TFG d’Innovació d’una proposta i/ projecte d’acció socioeducativa podria ser:

0. Portada 1. Resum 2. Introducció 3. Plantejament i objectius (si s’escau hipòtesi de partida) 4. Emmarcament teòric del TFG 5.Metodologia de recollida de dades 6.Diagnòstic de la situació 6.1. Descripció de l’entorn 6.2. Marc normatiu 6.3. Característiques dels destinataris 6.4. Descripció i ubicació del projecte 7. Disseny i procés de la proposta d’innovació 7.1. Objectius 7.2. Descripció 7.3. Desenvolupament de la innovació 8. Avaluació de la proposta 8.1. Evidències recollides durant el procés 9. Conclusions i consideracions finals 10. Referències documentals: bibliografia, webgrafia i materials de les assignatures del Grau en Educació Social 11. Annexos

17

9. L’avaluació del TFG

El Treball de Fi de Grau serà avaluat per un tribunal format per 2 professors: el tutor del TFG i qualsevol dels altres consultors de l'aula i/o professors responsables del Grau. Caldrà fer una defensa oral d'uns 15 minuts de durada. Durant el semestre s'informarà dels passos a seguir en aquest procés. Aquells estudiants que -per residir a l'estranger o altres motius degudament justificats- no puguin fer la defensa presencial del TFG, faran la seva exposició pública a través del Present@, recurs de l'aula que, com ja sabeu, permet pujar vídeos que poden ser visualitzats per tots els membres de l'aula. Així mateix, i a banda de gravar la presentació del TFG en vídeo per pujar-la al Present@, caldrà fer la defensa davant del tribunal per videoconferència. El professor responsable de l'assignatura informarà en tot moment del procediment i calendari que se seguirà en la defensa i avaluació del TFG.

9.1. Entrega del TFG. A l’inici de cada semestre s’informarà de la data de lliurament del TFG i caldrà fer el següent:

1- Penjar el TFG a l’espai d’entrega d’activitats de la vostra aula (RAC). 2- Enviar una còpia per correu electrònic al professor responsable de la vostra àrea de TFG.

9.2. Normativa d’avaluació del TFG: La nota final del TFG sortirà de l’encreuament de l’avaluació que faci el tutor de TFG i la comissió avaluadora: - Avaluació del tutor: 50% - Avaluació del tribunal: 50% Per tal que el TFG tingui una nota mínima d’aprovat, ha d‘obtenir un mínim de 5 (sobre 10) de les dues parts.

18

9.3. Defensa del TFG

Tal com s'ha dit abans, el Treball de Fi de Grau es defensarà davant d'un tribunal format per dos professors (un dels quals serà el mateix tutor) a partir de la setmana posterior al lliurament del treball. Durant el curs es concretaran dates i horaris. L'acte de defensa tindrà lloc en algun dels 3 edificis de la UOC, si bé es prioritzarà que es pugui realitzar al Rectorat. Aquesta informació es facilitarà amb antelació. Finalment, i tal com s’ha dit abans, els estudiants que no puguin fer la defensa presencial del TFG presentaran els seus treballs per videoconferència en el mateix període. 9.4. Criteris d’Avaluació del TFG El tribunal del TFG avalua la memòria presentada en la seva globalitat i tindrà especialment en compte els elements següents per determinar la nota: - La lògica de la totalitat del TFG. - La coherència entre les diferents parts. - Les aportacions del TFG en el camp de l’educació social.

- La pertinença i la novetat de les propostes concretes fetes per l’estudiant. No obstant, i de forma més específica, es tindran en compte tots els elements que configuren la graella següent: AVALUACIÓ DEL TRIBUNAL

FASES ÍTEMS A AVALUAR NOTA (entre 0 i

10)

Defensa 20%

Expressió oral en la presentació Ús de vocabulari adequat, construcció correcta de les frases, claredat de l’exposició.

Adequació del temps L’explicació segueix un ordre i una estructura evidents (introducció, nus i conclusions) i s’adequa al temps acordat.

Capacitat de respondre a les qüestions plantejades Domini del contingut.

Creativitat en el format de la presentació En cas d’utilitzar-los, els mitjans de suport són útils per millorar la comprensió i l’explicació i no presenten errors de forma ni de contingut.

Nota Defensa

Presentació formal del TFG

19

Aspectes formals 20%

El treball s’ajusta al format que es demana (per ex., portada, índex, introducció, desenvolupament amb jerarquització de títols i subtítols que ajuden a identificar les parts del treball, conclusions, bibliografia i annexos). Estructura del TFG adequada als objectius marcats El treball avança amb ordre i segueix un fil lògic: una part situa clarament el tema; una altra el desenvolupa, i una altra resumeix i planteja les conclusions.

Qualitat de la redacció del treball (estil) i de l’ortografia Les idees estan ben estructurades en paràgrafs i apartats, la terminologia és adequada al llenguatge d’especialitat, el lèxic s’utilitza amb precisió, s’eviten les frases massa llargues i buides de contingut, les seqüències del text són entenedores i adequades, el text segueix les normes gramaticals, no conté errors ni faltes de picatge.

Ús de les fonts d’informació L’autor fa un bon ús de les fonts: demostra capacitat de síntesi; fa un tractament honest de la informació; cita i referencia adequadament.

Bibliografia elaborada seguint els criteris marcats a la Guia del TFG

Nota final aspectes formals

Aspectes qualitatius del TFG 60%

Claredat i rigor en el desenvolupament del TFG L’autor desplega el tema del seu treball amb capacitat crítica i amb arguments consistents. Els continguts són rellevants.

Fonamentació teòrica rigorosa Fonamentació pràctica rigorosa Originalitat de les idees aportades per l’estudiant Rigor metodològic i en el tractament de les dades Les conclusions són clares i responen als resultats assolits en el TFG

Nota final aspectes qualitatius

20

NOTA: -AQUELLS TREBALLS QUE PRESENTIN FALTES D’ORTOGRAFIA, EXPRESSIÓ ESCRITA O GRAMATICAL DEFICIENT, SERAN RETIRATS I NO PODRAN SER PRESENTATS DAVANT DEL TRIBUNAL. -EL FET QUE UN TREBALL SIGUI PRESENTAT DAVANT DEL TRIBUNAL, NO SIGNIFICA QUE JA ESTIGUI APROVAT; ES POT DONAR EL CAS QUE EL TRIBUNAL PRENGUI LA DECISIÓ DE SUSPENDRE’L. -ÉS POTESTAT DEL PROFESSOR-COORDINADOR DE L’ASSIGNATURA NO DEIXAR PRESENTAR UN TFG DAVANT DEL TRIBUNAL PERQUÈ CONSIDERA QUE NO REUNEIX ELS MÍNIMS IMPRESCINDIBLES PER TAL DE SER APROVAT. -ELS MEMBRES DEL TRIBUNAL, UN COP LLEGITS ELS TFG, PODEN SUGGERIR AL COORDINADOR DE L’ASSIGNATURA QUE RETIRI AQUELLS TFGs QUE CONSIDERI NO APTES.

21

10. Recomanacions generals per arribar a bon port.

Encetar la navegació del TFG per territoris desconeguts demanarà de l’estudiant que desplegui múltiples estratègies amb la finalitat d’arribar al destí que s’havia marcat. No es tracta que navegui sol, malgrat que passarà moltes hores en solitari davant dels papers, de les notes, dels llibres, revisant dades, fent entrevistes, recollint informacions variades, etc. El guiatge del tutor és fonamental, però no suficient. El TFG requereix un esforç important per part de l’estudiant, que sovint –si no es fa de forma ordenada i ben mil·limetrada- no obté els resultats esperats. És per això que, en forma de llistat, volem compartir amb vosaltres algunes recomanacions per fer més fructífer el vostre treball. 1- El tema: el tema que hagis triat t’ha d’interessar realment, n’has d’estar plenament “enamorat”, perquè et passaràs hores i més hores donant-li voltes. El TFG arriba a formar part de les vostres vides i val la pena estar-ne convençut. 2- La metodologia del treball personal: en els diferents manuals existeixen mil i un detalls de com fer una recerca, però molt poques vegades hi ha explicacions i recomanacions al voltant del que s’anomena el treball intel·lectual. El TFG és una veritable posada en joc del treball intel·lectual. Una de les recomanacions és tenir molt definit el procés de treball que seguireu (començar a treballar fort des del primer dia, disposar els materials de forma molt ordenada, ser molt precís amb la recollida d’informació, etc.). Una de les qüestions que és fonamental és el consell que dóna Jaime Nubiola: “el mejor consejo que recibí al iniciar mi tesis doctoral fue el de comenzar a escribir desde el primer día, aunque en el primer momento solo tuviera una idea genérica del posible índice de mi tesis. Escribir es la mejor forma de sintetizar” (2006: 41). 3- El plaer de la lectura: quan arribeu al Treball de Fi de Grau ja heu llegit molts textos entre materials didàctics (que tenen la categoria de documents científics), articles o llibres. Sovint l’estudiant de TFG fa taula rasa i oblida tot aquest llegat de lectures. És important incorporar-les a la vostra feina en relació al TFG (tot i que està clar que no poden ser les úniques lectures). Però el plaer de la lectura (que d’entrada és imprescindible) també pot arribar a ser el nostre principal enemic. Quantes referències podem trobar sobre infància en risc? I si les cerquem en anglès? Està clar que el plaer de la lectura ha de poder tenir un límit, hem de poder dir: fins aquí arriben les meves lectures. 4- El Taller de Pedagogia: la producció del TFG pot arribar a tenir la categoria d’una obra que sorgeix d’un taller artesanal. Possiblement no cal crear aquest espai físic del taller (tot i que disposar d’un despatx amb una taula on tenir classificada i organitzada la informació que fem servir ens ajudarà molt), però cal treballar com si fóssim artesans. Artesans de la paraula i per tant escrivint, redactant. Això ens pot exigir disposar d’un quadern de notes (si voleu de

22

Bitàcola) on anar anotant aquells pensaments, idees que estiguin relacionades amb tot allò que té a veure amb el tema que estem treballant. Les idees no esperen a sortir quan estem asseguts davant l’ordinador sinó que tenen vida pròpia i fan acte de presència en el moment menys esperat. Nosaltres hem de ser hàbils per captar-les, hem d’estar preparats per prendre’n nota. 5- Planificar i dimensionar la nostra feina: és fàcil que tot el nostre projecte de TFG quedi en allò que els anglesos diuen “a Castle in Spain” (que seria el mateix que fer castells a l’aire). Marcar les fites del projecte és fonamental, perquè les temptacions de deixar-lo poden ser grans. Caldrà seguir (només serà un semestre) un acurat pla de treball, marcant-se petites fites setmanals a assolir. 6- Proactivitat de l’estudiant: el model d’assignatura que impulsem concep a l’estudiant com un subjecte autònom, amb capacitat plena per prendre decisions al voltant del seu TFG. Això vol dir que ha de ser ell qui tiri endavant el projecte de TFG (amb el suport, orientació i tutorització per part del consultor que té assignat). Seguir aquests petits consells pot ajudar a arribar al port, al final del TFG. Que tingueu bona feina.

23

11. Bibliografia 11.1. Bibliografia Obligatòria Els estudiants tindreu accés al llibre següent que es farà servir com a material didàctic de consulta. - CASSANY, D. (2007) Esmolar l’eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Editorial Empúries. - SANCHO, J. (2013) Com escriure i presentar el millor treballa acadèmic. Vic: EUMO. 11.2. Bibliografia general - ACOSTA, L. (1998) Guía práctica de investigación y redacción de informes. Buenos Aires: Paidós. - ADELSTEIN, A. i al. (1998) Taller de Lecto-Escritura. Vol. 1. Aspectos gramaticales, textuales y discursivos. Buenos Aires: Universidad Nacional General Sarmiento. - ADELSTEIN, A. i. Al. (1998) Taller de Lecto-Escritura. Vol. 2. Aspectos del Discurso Científico-Académico. Buenos Aires: Universidad Nacional General Sarmiento. - AMADEO, I. (2004) Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna. - ÁPRILE, O. C. (2002) El Trabajo Final de Grado. Un compendio en primera aproximación. Buenos Aires: Universidad de Palermo. - BATALLER, A. (2010) La gestió de projectes. Barcelona: Editorial UOC. - CASSANY, D. (2002) La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries. És un llibre molt utilitzat en la formació dels professionals de l’educació, en especial mestres. La seva lectura és interessant per millorar les formes d’escriptura professional. - CASSANY, D. (2007) Esmolar l’eina. Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries. ¿T'havies compromès a lliurar un escrit i encara no l'has acabat? ¿Estàs angoixat perquè has de redactar un article important? ¿La revisió de textos és el teu camp professional? ¿T'interessa la qualitat comunicativa? Si és així, aquest és el teu llibre!

24

Dominar l'escriptura és essencial en la societat lletrada en què vivim. Redactar és molt més que transmetre dades: escrivint s'elabora el coneixement, es construeix la identitat de l'autor, s'escull el lector, s'exerceix el poder, s'organitza el món... Que contundent, delicat o resolutiu pot ser el discurs si s'usa amb perspicàcia! I, en canvi, que barroer, confús i irritant arriba a ser quan un és maldestre! (De la contraportada del llibre) - CONTRERAS, J.; PÉREZ DE LARA, N. (2010) Investigar la experiencia educativa. Barcelona: Morata. Un llibre interessant per enfocar la recerca i l’escriptura des del model de l’experiència. - COROMINA, E.; CASACUBERTA, X.; QUINTANA, D. (2000) El Treball de recerca: procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: EUMO. Tot i que es tracta d’un llibre pensat inicialment pel treball de recerca de batxillerat, és molt recomanable una lectura del mateix perquè a nivell pràctic dóna moltes pistes per la redacció de treballs acadèmics. - DUVERGER, M. (1996) Métodos de las ciencias sociales. Barcelona: Ariel. - GUINEA, D. (2012) Trucos del oficio de investigador. Casos prácticos de investigación social. Barcelona: Gedisa. - GUITTON, J. (1981) El Trabajo intel·lectual. Consejos a los que estudian y a los que escriben. Madrid: Rialp. - NUBIOLA, J. (2006) El taller de filosofia. Una introducción a la escritura filosófica. Pamplona: EUNSA. Agafant el símil del taller de l’artista del Renaixement, proposa elements pràctics d’organització del treball de redacció de textos. - PUJOLS, C. (1988) Cuadernos de escritura. Pamplona: Pamiela. -RUIZ OLABUÉNAGA, J. I. (2003) Metodología de investigación cualitativa. Bilbao: Deusto. -WALKER, M. (2000) Cómo escribir trabajos de investigación. Barcelona: Gedisa.

25

12. Annexos 12.1. La portada del TFG El TFG ha de tenir una portada on hi ha de figurar necessàriament: - Títol del TFG (la mida mínima és 20, majúscula, negreta) - Treball Fi de Grau (lletra mida 18, majúscula, negreta) - Autor (lletra mida 14, majúscula, negreta) - Tutor (lletra mida 12, majúscula, negreta) - Any - De forma opcional hi poden figurar fotografies - Universitat Oberta de Catalunya (UOC) - Grau en Educació Social

26

12.2. Com citar les referències bibliogràfiques

Les cites bibliogràfiques han de seguir la Normativa APA (sisena edició). El Servei de Biblioteca de la Universitat de Girona ha creat un programa de gestió bibliogràfica molt fàcil d’utilitzar per tal que citeu correctament les referències bibliogràfiques. L’adreça web és la següent: http://www.udg.edu/biblioteca/Comcitardocuments/tabid/11962/language/ca-ES/Default.aspx Així mateix, la Generalitat de Catalunya ha publicat un llibret d’accés obert que porta per títol Citació bibliogràfica, que ofereix orientacions precises per abordar els dubtes que es poden plantejar en la redacció de treballs, informes o altres documents. Hi podeu accedir clicant sobre el següent enllaç: http://www.udg.edu/Portals/138/documents/La_Biblioteca_Forma/1_CitacioBibliografica.pdf Finalment, i amb l’objectiu que aprengueu a referenciar les cites en el cos de text, us oferim algunes orientacions bàsiques: Referències en el cos de text - Dins dels text, hi ha dues maneres de referenciar les obres dels autors. Es pot indicar el cognom de l’autor i l’any entre parèntesi com es mostra en el següent exemple: La antropología es la disciplina consagrada al estudio de la condición humana. Ahora bien, como afirma Claude Lévi-Strauss (2000) en su ensayo Raza y Cultura, esta humanidad se presenta a nuestros ojos de forma extremadamente diversa. O posant entre parèntesi el cognom del/s autor/s i l’any, separat d’una coma. Si l’obra té més de tres autors, s’escriu el cognom del primer autor seguit de et. al.. Ambdós casos els podem veure amb el següent exemple: La Educación Social es una profesión que se ha ido construyendo a lo largo del tiempo a partir de oficios que respondían a prácticas y modelos educativos desarrollados en múltiples ámbitos de actuación (Martínez, 1993; Amorós et al., 1994). En realidad, se trata de una profesión en constante crecimiento (...). - Les cites directes breus dins del text (fins a 40 paraules), s’inclouran entre cometes -cometes volades ("...''), o baixes («...»)-en el mateix paràgraf i, entre parèntesi, apareixerà el cognom/s de l’autor/s, coma, any, dos punts i pàgina. Exemple:

27

Molts comentaristes es limiten a desacreditar l’anarquisme tatxant-lo d’utòpic i primitiu, incompatible amb les realitats d’una societat complexa: “no obstante, en momentos concretos hay toda clase de razones para desarrollar, en la medida en que lo permita nuestro entendimiento, una plasmación específica de esa tendencia determinada del desarrollo histórico de la humanidad, adecuada a las tareas del momento” (Chomsky, 2008: 20-21), on sempre planeja el problema d’alliberar a l’ésser humà de l’explotació econòmica i l’opressió política i social (...). - Les cites extenses (més de 40 paraules), es realitzaran en un paràgraf a part sense cometes. Aquest tindrà un marge més gran (a dreta i esquerra) i una mida menor de lletra que el que s’utilitza en el text. En l’exemple següent es pot veure també que, al final de la cita, es posa entre parèntesi l’any d’edició del llibre i la pàgina, sense el nom de l’autor; tot i que també s’admet l’opció de posar-lo: Autors com Žižek (2007) s’han mostrat molt crítics contra la proliferació d’aquestes polítiques identitàries postmodernes amb les que es busca afirmar la identitat particular sense qüestionar el lloc que cadascú ocupa en l’estructura social. Així, aquest autor afirma que:

(...) Este continuo florecer de grupos y subgrupos con sus identidades híbridas, fluidas, mutables, reivindicando cada uno su estilo de vida / su propia cultura, esta incesante diversificación, sólo es posible y pensable en el marco de la globalización capitalista y, precisamente así, es como la globalización capitalista incide sobre nuestro sentimiento de pertenencia étnica o comunitaria: el único vínculo que une a todos esos grupos es el vínculo del capital, siempre dispuesto a satisfacer las demandas específicas de cada grupo o subgrupo (turismo gay, música hispana...) (2007: 47-49).

La lluita per les diferències culturals ve a substituir, doncs, la lluita de classes, al convertir-se en l’única vàlvula d’escapament de l’energia crítica, però es tracta d’una lluita que deix intacta la homogeneïtat de base del sistema capitalista. - Normalment s’ha d’evitar col·locar aquestes referències en notes a peu de pàgina. Les notes a peu de pàgina cal reservar-les per ampliar, exemplificar i comentar aspectes considerats importants en relació amb el cos del text. S’exclouen les marques a referències bibliogràfiques apuntades en el cos del text.