Xavier Gabasa Ruiz5è A

• Els Ibers son les mateixes persones que hi havien enla Edat del Bronce i del Ferro antic, peró amb un altrequadrat de relacions externes i un altre cultura.

• La arqueologia data de la cultura ibérica a la segonaEdat de Ferro, entre el 600 i el 50 a . C., que és unaetapa de renovació tecnológica , económica i socialen el que apareixen les societats complexes en totaEuropa.

• Els ibers per exemple, van perfeccionar el treballdel ferro i es van convertir en uns orfebresexcel·lents; és a dir, en autèntics experts en eltreball de l'or i la plata. A més, instruïts pelsgrecs, van encunyar moneda pròpia i vanaprendre a planificar les ciutats.

• Es van crear elits als pobles costaners, cosa queva provocar enfrontaments amb els menysafavorits, els pobles de l'interior. La societatibèrica era decididament guerrera.

• Els íbers a diferència d'altres civilitzacions, no vanarribar a la península ibérica en un procéscolonitzador buscant noves vies comercials i dedesenvolupament. Els ibers ja eren a la penínsulaibérica.

• Entre els aspectes propis dels cults ibers sempre s'hadestacat que aquesta gent incineraven als seusmorts.

• La forma de viure dels ibers, com també la sevacultura i les eines que feien sevir, es van transformarmolt sovint a conseqüència de les relacions que vanmantenir amb els pobles colonitzadors.

• Els romans van obligar els ibers a adoptar, de mica enmica, la cultura romana, els seus costums i la sevallengua. Van aconseguir que els íbers abandonessinprogressivament els seus poblats i s'instal·lesin a lesviles romanes.

• La cultura ibèrica no és una còpia de la fenícia o lagrega sinó que presenta un caràcter propi, ambinfluècies orientals, però diferent de la cultura delsaltres pobles mediterranis. En art, n'es destacadal'escultura, de gran perfecció, com ho demostral'estàtua ibèrica més coneguda, la Dama d'Elx. Ésgràcies a l'escultura i la ceràmica pintada que sabemque als ibers li agradaven la música i la dansa, i queconsideraven sagrats animals com el llop, el toro,l'àguila i el senglar.

• Al llarg del primer mil·lenni a.C. al nord i al centre dela Península Ibèrica hi vivien uns pobles d’origencelta procedents del centre d’Europa.

• Aquest pobles vivien en poblats emmurallats,anomenats castres, que construïen en zoneselevades i fàcils de defensar.

• Els celtes es dedicaven preferentment a laramaderia, peró també practicaven una agriculturabasada en els cereals.

• Així mateix, elaboraven peces de ceràmica i teixits dellana. A més, dominaven la metal·lúrgia i fabricavenestris i armes de bronze i de ferro.

• No coneixien ni l’escriptura ni la moneda. Elsintercambis de productes eren poc freqüents.

• Els celtes eren un poble rural i guerrer, peròtambé varen ser un poble que va destacar enl'art de l'orfebreria (bracelets i collarets) i dela forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Erenfamosos en la construcción de carros

• Els romans dominaven la Península Itàlica i aspiravena poder controlar el comerç mediterrani i a construiraixí un gran imperi.

• El seu rival principal eren els cartaginesos ques’havien instal·lat a la Península Ibèrica. Elscartaginesos eren un poble originari de la ciutat deCartago, al nord d’Àfrica, important centre polític icomercial al Mediterrani entre els segles VII i III a.C.

• Van conquerir una bona part del litoral mediterranipeninsular amb la intenció d’obtenir-hi or, plata isoldats. Per poder comerciar, els cartaginesosfundaren colònies, com Cartago Nova (Cartagena) iIbusim (Eivissa).

Amb l’objectiu de dominar la Península i apoderar-sede les seves riqueses, els romans desembarcaren aEmpòrion (Empúries) l’any 218 a.C. La conquestaromana de la Península Ibèrica durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases:

• El litoral mediterrani. (derrotaren els carteginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers).

• La Meseta. (va ser una conquesta llarga).

• La cornisa cantàbrica. (el seu domini es va completar l'any 19 a. C.

• Per organitzar i governar el territori d'Hispània, elsromans hi varen edificar moltes ciutats.

• Els pobles ibers i celtes varen anar adoptant lallengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes degovern, la religió i els costums. Aquest procésd'adaptació a la vida dels romans rep el nom deromanització.

• Per conquerir un gran imperi, Roma se serví de leslegions. Cada legió estava formada per un 5.000soldats d'infanteria i centenars de genets.

• Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenienun traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses(domus). Els més humils habitaven en cases de pisos(insulae).

• Al centre urbà hi havia el forum, que era una granplaça envoltada (d'edificis públics, temples icomerços). La ciutat disposava de termes,amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monumentscommemoratius de batalles (arcs de triumf), i obresd'enginyeria com els aqüeductes.

• Els romans varen millorar les tècniques agrícoles dels celtes i dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.

• Els conreus més importants a Hispània eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres.

• Hispània tenia una agricultura molt rica i exportava blat, llana, espart, oli d'oliva, vi i garum (salsa de peix)

• Una bona part de la península Ibèrica va ser un centre miner important, gràcies a l'enorme quantitat de recursos que tenia. Hispània exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.

• Els romans també fomentaren el comerç de productes agrícoles i artesans

• Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats).

• Els romans eren politeistes (creien en l'existència demolts déus).

Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno.

• També veneraven déus protectors de la família (lars) iels dedicaven un altar a cada casa.

L'emperador romà era adorat com si fos un déu.

• El cristianisme va néixer a Palestina, habitada pelpoble jueu.

• Els jueus conservaven una religió pròpia, eljudaisme que afirmava l'existència d'un únic déu(Jahvè) i esperaven l'arribada d'un salvador (elMessies). Era una religió monoteista.

• En temps de l'emperador August (segle I a.C.), alpoble de Betlem, hi va néixer Jesús, fill de Josep iMaria.

• Als 30 anys, Jesus de Natzaret començà a predicar unnou missatge religiós i alguns jueus el varenreconèixer com el Messies, el Fill de Déu.

• La seva doctrina, el cristianisme, prometia la salvacióeterna a tots els homes i dones de bona voluntat quepracticassin l'amor a Déu i al proïsme.

• També recomanava perdonar les ofenses i viurehumilment, renunciants als béns materials.