2 PAÏSOS CATALANS EL PUNT | Dilluns, 30 de març del 2009

NAUFRAGIS A L’EMPORDÀ

L’Empordà va ser durantmolts anys un indret delmapa on es van lliurarnombroses batalles. Du-rant anys, va ser una portaimportant en el trànsit ma-rítim i en la cultura medi-terrània, des del fenicis,ibers, grecs i romans, quehan navegat per aquestesaigües. Les provesd’aquestes sanguinàriesbatalles i l’intens merca-deig s’han conservat du-rant milers d’anys al fonsdel mar. Ara, uns treballsper detectar i localitzar elsantics ports de Roses, Em-púries i l’Escala han per-mès detectar més de 200restes de naufragis enaquesta zona. Aquests tre-balls han quedat afectats, amés, pel fort temporal del’hivern passat, que ha ar-rossegat moltes capes desorra, cosa que ha fet que elgruix de sediments dismi-nueixi i ha posat al desco-bert, i alhora en perill, res-tes de galeres enfonsades.Aquestes troballes s’hanlocalitzat ben bé davant dela Ciutadella de Roses, en-tre Sant Martí d’Empúriesi l’Escala, a les illes Me-des, i fins i tot dins del riuMuga. En aquest últim cas,la descoberta de galeresdins del riu demostrariaque al seu temps el riu Mu-ga era navegable. Segonsexplica el responsable deMovin Marine, empresadedicada a l’estudi i la in-terpretació del medi sub-aquàtic, Joaquim Casellas,aquestes troballes podenser malmeses o arrossega-des pels vaixells de pesca,«els grans depredadors del’arqueologia». Tot i això,la major part de les restesestan enterrades al sedi-ment marí.

Perill de ser malmesesA part de les galeres, tambés’han localitzat compo-nents de metall, fusta igrans fragments que durantsegles han estat protegitsgràcies als corrents marinsque els van cobrir. De fet,l’estudi de corrents marinsque va dur a terme Casellas

durant anys va ser clau perdeterminar les zones on espodien localitzar les nom-broses restes. Per trobaraquests corrents marins, esva optar per navegar a tra-vés d’ells i en temporalsinstal·lant dispositius GPS,fins a localitzar les vies oncirculaven les galeres que,durant anys, van navegarper aquestes aigües.

Els treballs de recerca

submarina que ha portat aterme Joaquim Casellas jafa temps que duren. Però elfort temporal de Sant Este-ve fa que aquest estiu siguiòptim per estudiar aquestesdescobertes d’importantsgaleres i situar els anticsports d’Empúries. Aixímateix, Casellas diu queposa en coneixement pú-blic aquesta descoberta pelperill que siguin malmeses

per l’acció humana. La zo-na de naufragis pràctica-ment és tota la badia i és di-fícil dir quina és la més im-portant, tot i que potser ésel port d’Empúries el quereuneix més quantitat derestes.

Aquest minuciós projec-te que ha finançat i dirigitCasellas ha estat «dur», se-gons comenta, ja que la fal-ta de finançament va fer

vendre aparells clau per po-der avançar en la recerca.En aquest sentit, actual-ment la falta de finança-ment fa perdre les possibi-litats de descobrir altresàrees d’interès. És per aixòque l’investigador de Mo-vin Marine demana ques’acceleri la cartografia denaufragis per conservar lahistòria submarina del’Empordà.

Uns estudis per localitzar els antics ports detecten més de 200 restes de naufragis de l’època dels fenicis fins als romans

El temporal de mar posa al descobert galeresde fa més de dos mil anys a Roses i l’Estartit

Mercaderia

Esquelet de galera

FustesCanons

Restes d’unvaixell enfonsat

Grup de galeresenfonsades

LLEGENDA

Balesde canó

Gràf

ic: R

aül L

ópez

ÒSCAR PINILLA / Roses

● Els fons submarins deles comarques gironines éson es concentren més restesde naufragis del país, prin-cipalment entre l’Alt i elBaix Empordà. Naufragisde totes les èpoques, co-mençant per embarcacionsromanes que expliquenhistòries sorprenents, tràgi-ques, sigui com a conse-qüència de temporals, perproblemes mecànics o denavegació o per la guerra, oembarrancaments especta-culars, relats misteriosos–alguns s’acosten a la lle-genda– que fan dels naufra-gis un univers que excita laimaginació i els convertei-xen en testimonis que aju-den a explicar la gran acti-vitat humana a les costes.Una possible explicació ésque el fet que al fons gironíhi hagi menys densitat desorra que a altres llocs faque molts jaciments aflorinamb més facilitat que alMaresme o a la Costa Dau-rada, per exemple. La his-tòria marca tres períodeslligats als avenços: la nave-gació amb embarcacionsde fusta i vela, en què no estenia el control absolut iprecís en la navegació i quearribaria fins al principi delsegle XX; la introducciódel casc metàl·lic, la pro-pulsió mecànica a partir del1850, amb més controld’una nau més robusta, i,finalment, l’aparició del ra-dar i sistemes de navegacióelectrònics, en la dècada de1950, que permeten situarels vaixells i reduir el nom-bre de naufragis. Última-ment s’han situat en el ma-pa uns 800 jaciments de di-verses èpoques. Després deles comarques gironines(358), la concentració mésgran de naufragis és al Tar-ragonès (99), al Maresme(81), al Baix Ebre (77) i alMontsià (58).

● El fort temporal de llevant que per Na-dal va afectar el litoral gironí ha permèsposar al descobert una part de les galeresque des de fa dos mil anys estaven prote-

gides sota el sediment marí davant la costagironina. Aquestes troballes, fins ara des-conegudes, se situarien ben bé a davant dela Ciutadella de Roses, entre Sant Martíd’Empúries i l’Escala, a les illes Medes, i

fins i tot dins del riu Muga. Aquestes res-tes, documentades per l’investigador i di-vulgador científic Joaquim Casellas, de-mostrarien que la badia de Roses hauriaestat un dels punts clau al voltant d’Em-

púries pel que fa al comerç de mercaderiesdurant la colonització marítima de la Me-diterrània occidental que van dur a termeels grecs, i la posterior expansió de l’im-peri Romà.

L’Empordà éson concentrenmés restes denaufragis delpaís