traducció i divulgació científica. el cas de mètode · 2017. 4. 28. · s’utilitzarà com a...
TRANSCRIPT
TRABAJO FINAL DE GRADO EN TRADUCCIÓN E
INTERPRETACIÓN
TREBALL FINAL DE GRAU EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ
Departament de Traducció i Comunicació
TÍTULO / TÍTOL
Autor/a: Delia Rebollar Juan
Tutor/a: Vicent Montalt i Resurrecció
Fecha de lectura/ Data de lectura: juny 2015
Traducció i divulgació científica.
El cas de Mètode
Resum:
Paraules clau:
Diàriament estem envoltats de productes que són traduccions: quan llegim un llibre, fullegem una
revista, llegim un diari o mirem la televisió, entre altres. No obstant això, les traduccions passen
desapercebudes als ulls del públic que les rep. Aquesta situació s’accentua en els àmbits on
l’anglès ha esdevingut la llengua franca, com ara en la ciència, ja que el volum de traduccions en
aquests àmbits és major. Hem de tenir en compte que, encara que en la comunitat científica
predomina l’anglès, la divulgació es consumeix en la llengua materna; és per això que, tot i
l’hegemonia de l’anglès en el món científic, gran part de la divulgació que consumim és traducció.
En aquest Treball de Final de Grau, per tant, es pretén establir el grau de presència que té la
traducció en la divulgació científica en català. El treball s’estructura al voltant de la hipòtesi que
la traducció al món de la divulgació de la ciència passa desapercebuda, tot i que té una presència
significativa. Aquest fet, al mateix temps, també provoca que hi haja una invisibilització dels
traductors. Per tal de dur a terme aquesta investigació, s’ha realitzat un estudi de cas de la revista
d’alta divulgació de la Universitat de València Mètode, ja que es considera una publicació
científica de referència i té un públic ampli. Durant la realització del present treball s’ha
comprovat que el traductor té un paper clau en la difusió del coneixement científic i, que a la
publicació que hem analitzat, els traductors tenen molt bona consideració i formen part de la
redacció. Amb tot, els prejudicis cap als textos traduïts segueixen existint i, efectivament, el
traductor sofreix una invisibilització.
català
divulgació científica
Mètode
traducció
visibilitat
Índex
1. Introducció .............................................................................................. 6
2. Objectius i motivació .............................................................................. 7
3. Marc teòric .............................................................................................. 8
4. Contextualització de l’objecte d’estudi ................................................. 11
4.1. Què és Mètode? ................................................................................................... 11
4.2. Premis i reconeixements ..................................................................................... 12
4.3. Estructura de Mètode .......................................................................................... 13
5. Metodologia .......................................................................................... 14
5.1. Fases .................................................................................................................... 15
5.2. Procediment ........................................................................................................ 17
6. Resultats ................................................................................................ 18
7. Interpretació dels resultats i conclusions .............................................. 22
8. Bibliografia ........................................................................................... 25
9. Annexos ................................................................................................ 27
9.1. Annex 1: Entrevista a Martí Domínguez, director de Mètode ............................ 27
9.2. Annex 2: Intercanvi de correus amb Josep Agustí, traductor ............................. 36
9.3. Annex 3: Intercanvi de correus amb Anna Mateu, cap de redacció ................... 38
9.4. Annex 4: Idioma de recepció dels articles .......................................................... 39
6
1. Introducció
Tot i la gran varietat de cultures i llengües que trobem al món, coneixem i estem
assabentats d’allò que ocorre al nostre voltant i ens podem comunicar i fer entendre. Quan
llegim les notícies cada dia, ens enfrontem a textos que probablement no hagen estat
escrits en la nostra llengua. Amb aquest panorama d’un món globalitzat però amb
diferents llengües i cultures, sembla evident que hi haja una gran presència de la traducció
en els mitjans de comunicació. Tot i així, el públic sembla no ser conscient de la traducció
que s’amaga darrere dels articles que llegeix. Aquesta situació s’accentua encara més en
els àmbits on l’anglès ha esdevingut la llengua franca, com ara en la ciència.
La ciència arriba al públic general mitjançant la divulgació científica, que ha
esdevingut molt més popular en els darrers anys a l’àmbit català. Així doncs, no és difícil
trobar en diaris o en revistes setmanals notícies o, fins i tot, seccions dedicades a la
divulgació científica. Sense anar més lluny, en fer una cerca ràpida en els principals diaris
de l’àmbit català trobem una gran varietat i exemples de notícies que divulguen ciència:
- «Divulgació científica». El Punt Avuí (15/05/2015)
- «Rosetta segueix sense contacte amb Philae hores després d’engegar el receptor». El
Periódico (12/03/2015)
- «Desxifren com s’activen els gens als teixits». El Punt Avuí (08/05/2015)
- «La NASA investiga un curtcircuit al rover Curiosity». El Periódico (04/03/2015)
- «Gent que fa ciència». El Temps (10/05/2015)
Aquestes notícies (i moltes més) si bé no són una traducció total, sí que són una
traducció parcial d’altres articles o notes de premsa; tanmateix el lector no n’és conscient.
Encara que al món científic l’anglès és la llengua franca, la divulgació científica
es consumeix en la llengua pròpia. D’aquesta manera, darrere dels diferents gèneres
(articles, reportatges, documentals, entre altres) de la divulgació científica hi haurà una
tasca de traducció. Tanmateix, la traducció passa desapercebuda als ulls del lector.
Aquesta invisibilitat de la traducció i del traductor també sembla ocórrer en l’alta
divulgació científica.
En aquest Treball de Final de Grau, per tant, s’intentarà establir quina és el grau
de presència de la traducció en l’alta divulgació científica en català i per a fer-ho
s’utilitzarà com a estudi de cas la revista Mètode.
7
2. Objectius i motivació
L’objectiu principal d’aquest Treball Final de Grau és valorar la presència i el pes que
té la traducció en els mitjans de comunicació que divulguen ciència en català. Més
concretament, es pretén fer una anàlisi dels cinc últims números de la revista de
divulgació Mètode per a determinar el nombre d’articles que són traduccions, identificar
els idiomes majoritaris dels quals es tradueix i definir el perfil del traductor de la revista.
Per tal d’articular la part empírica d’aquest treball, formularem una hipòtesi: la
traducció passa desapercebuda al món de la divulgació científica, fet que provoca que hi
haja una invisibilització del traductor.
La motivació principal per a la realització del present treball naix de plantejar aquest
com una oportunitat d’aplicar allò que hem aprés durant el Grau per a valorar i fer notar
la presència del català en la ciència.
Sabent que el català és una llengua minoritzada, ens sembla important profunditzar i
analitzar una de les publicacions més importants de la divulgació científica en aquest
idioma. Amb el català com la nostra llengua materna, creiem que és molt important que
es publique ciència en català ja que això ajuda a la normalització, normativització i difusió
de la llengua. Amb tot, considerem que les publicacions científiques en català són poc
conegudes i tenen relativament poca difusió. Per això, en conèixer la revista Mètode de
seguida vam comprendre que era una publicació molt important en l’àmbit científic del
nostre idioma però que, al menys, al nostre entorn no es coneixia.
La decisió de fer el Treball Final de Grau sobre aquesta publicació va sorgir en veure
que podia ser una molt bona font de documentació, de textos paral·lels i d’extracció de
dades i d’informació de qualitat. A més a més, és una publicació de referència en l’àmbit
acadèmic i té un públic bastant ampli. És per això que en aquest treball intentarem fer una
anàlisi dels articles de Mètode basant-nos en si són o no traduccions per a comprovar la
validesa de la nostra hipòtesi. I, al mateix temps, intentarem establir el perfil dels qui
tradueixen els articles.
8
3. Marc teòric
La divulgació científica representa la màxima difusió del coneixement expert en la
nostra societat, i ajuda a transmetre el coneixement científic a un públic sense base o amb
unes nocions bàsiques d’aquest. D’aquesta manera, entenem la divulgació com la
transmissió dels nous descobriments del món científic a un públic no expert. La
divulgació, per tant, juga un paper clau en el desenvolupament no sols científic i tècnic
sinó també cultural de qualsevol societat.
En els últims anys la divulgació científica ha anat adquirint importància gràcies al
naixement de revistes que es dediquen a la difusió de la ciència. L’augment de la
presència en els mitjans de comunicació de textos científics com ara reportatges, articles
o documentals també ha tingut un paper clau en aquest procés. Tot i que açò no haguera
sigut possible sense l’interès del públic general per conèixer els nous avanços científics.
Com afirma Fernández Polo, la divulgació científica per tant:
Se trata, en esencia, de la transmisión de un mensaje preexistente, a saber los
conocimientos científicos generados por las diversas ramas de la ciencia, a un
público distinto del originalmente previsto, los científicos o expertos en la
materia objeto de comunicación. (1999:79).
Com veiem, la divulgació científica consta de dos texos: el text original dirigit als
experts i el text que naix de l’adaptació i reformulació del primer per al públic no expert.
Aquest fenomen fa que la divulgació tinga unes característiques significatives; com
afirma Fernández Polo (1999:80): «Aparte de la intervención al nivel del código, y los
consiguientes cambios en el léxico y la sintaxis, divulgar supone todo un esfuerzo de
adaptación, de aproximación de la ciencia al marco conceptual del nuevo lector».
Açò explica perquè en la divulgació científica sempre trobarem marques que ens
porten al text especialitzat com ara reformulacions, metàfores de conceptes científics amb
objectes quotidians o comparacions. Les referències constants als organismes, experts o
institucions que han portat a terme la investigació primària també son molt freqüents i
doten al text de fiabilitat i credibilitat. Un text divulgatiu ha de promoure la motivació en
el lector; per tant, trobarem canvis lèxics i sintàctics amb el fi de captar al públic no expert
i fer que aquest no deixe de llegir perquè trobe el text massa difícil o avorrit.
Els textos han de ser de l’interès del públic general i aquest fet explica la preferència
que es té per divulgar aspectes científics que puguen afectar més directament al lector
com ara la medicina, les ciències ambientals, la tecnologia o la psicologia.
En general, «las razones que pueden mover a la ciencia a abrir sus puertas al gran
público son múltiples, como múltiples son también los intereses de la sociedad en los
9
descubrimientos científicos.» (Fernández Polo, 1992:82). Així doncs, els objectius de la
divulgació científica poden variar segons l’època o la situació. Tanmateix, fer la ciència
propera al públic general i donar a conèixer el nou coneixement científic sempre ha sigut
un dels objectius principals de la divulgació. Hem de tenir en compte que ambdues parts
(investigadors i públic general) es veuen recompensades mitjançant la divulgació: d’una
banda, el públic general està assabentat de l’actualitat científica i sent la seua curiositat
satisfeta amb la lectura de textos divulgatius; d’altra banda, els investigadors es donen a
conèixer i poden aconseguir, fins i tot, noves formes de finançament.
Trobem que hi ha dos grans tipus de divulgació científica: la divulgació general i l’alta
divulgació. Com reflexa Fernández Polo (1999:88), el primer tipus de divulgació la
realitzen persones externes a la ciència, com ara periodistes i és una divulgació amb un
caràcter més general que es sol publicar a diaris o setmanaris i està destinada a un públic
pràcticament sense nocions de ciència. D’altra banda, l’alta divulgació la porten a terme
els propis especialistes en la matèria, és a dir, els investigadors o experts, són textos amb
un caràcter més especialitzat, es publiquen en revistes especialitzades en divulgació i es
dirigeix a un públic que ja té uns coneixements previs en la matèria.
Com hem vist, la divulgació científica és una forma de comunicació entre dues
comunitats; no podem oblidar, però, que l’anglès ha esdevingut la llengua franca de la
comunitat científica i és poc freqüent trobar textos o documents científics que no estiguen
en anglès o que no provinguen d’un original anglès. Tanmateix, com afirma Montgomery
(2010:303), que l’anglès s’haja instaurat com la llengua predominant en la comunitat
científica comporta un increment de noves formes i necessitats de traducció.
Per tant, de la mateixa manera que la divulgació científica ajuda al desenvolupament
cultural d’una societat, la traducció esdevé una eina de comunicació científica fonamental
per espargir aquest coneixement científic. Si no fos gràcies a la traducció, aquest
coneixement no arribaria als lectors interessats, ja que la divulgació científica es
consumeix principalment en la llengua materna. A més, la traducció ha tingut un paper
clau en el desenvolupament del coneixement científic. Com afirma Montalt (2005:23):
«Al llarg de la història, els traductors no sols han constituït l’esglaó imprescindible que
ha fet possible la transmissió interlingüística dels coneixements científics i tècnics [...],
sinó que sovint han esdevingut agents actius dels procés de comunicació social». El paper
de la traducció i dels traductors en la història del coneixement científic, per tant, sempre
ha estat present i actualment segueix sent clau per a la divulgació dels nous
descobriments, coneixements i avanços científics. D’aquesta manera, la traducció de la
10
ciència (Montgomery, 2010: 301) està estretament lligada a l’avanç d’aquesta i es pot
afirmar que la traducció científica és tan antiga com la pròpia ciència. La traducció, a
causa del seu paper de recol·lectora i difusora del coneixement, ha estat un element més
integrat a la ciència, com ara l’ensenyament o la investigació.
Tot i aquest paper clau que té el traductor i la traducció en la divulgació del
coneixement, el públic no sempre té consciència que gran part d’allò que llegeix és fruit
d’una traducció. La presència d’aquesta està difuminada i es produeix una invisibilitat del
traductor. Hernández Guerrero opina respecte aquesta situació:
Gran parte del conocimiento científico se genera fuera de nuestras fronteras y,
sin embargo, apenas hay conciencia de que una cantidad nada despreciable de la
información científica que recibimos llega, de manera directa o indirecta, a través
de la traducción. (2003:64)
Aquesta poca consciència pot vindre donada per diversos factors, però sens dubte un
dels principals és la invisibilització que sofreix el traductor. La invisibilitat del traductor
(Venuti, 1995:1) correspon a dos fenòmens determinants: la il·lusió de transparència del
discurs i la pràctica de la lectura de les traduccions. Per una banda, la il·lusió de
transparència del discurs fa referència a la metodologia per a traduir que predomina
actualment. El traductor intenta produir traduccions fluides que passen per originals i no
per traduccions. En altres paraules, la il·lusió de transparència provoca que el text traduït
siga fluid i involucra els esforços i les intervencions del traductor per a aconseguir que el
text s’adapte a la llegibilitat de la cultura meta. D’altra banda, quan es parla de la pràctica
de la lectura de les traduccions es fa referència a que les bones traduccions es consideren
com a tals quan hi ha una absència de particularitats lingüístiques o estilístiques que
provoquen que la traducció semble transparent, és a dir, que li donen l’aparença d’original
i no de traducció.
Així doncs, segons afirma Venuti (1995:2): «The more fluent the translation, the more
invisible the translator, and, presumably, the more visible the writer or meaning of the
foreign text».
Altre aspecte que afecta a la invisibilitat és la idea d’autoria. Segons aquesta idea,
l’autor expressa lliurement en les seues obres els seus pensaments o idees en el què es
considera una representació transparent i original. Aquesta concepció comporta dos
aspectes negatius per a la traducció: d’una banda, la traducció es considera com una
representació d’un estatus inferior i d’altra, els traductors es veuen obligats a reforçar
aquest estatus mitjançant la il·lusió de la presència de l’autor, és a dir, redactant un text
11
transparent que puga passar per l’original. Amb aquestes pràctiques, el traductor es
difumina i perd el seu reconeixement com a autor de la traducció.
Així doncs, moltes vegades les traduccions s’enfronten a prejudicis i està molt estesa
la concepció que un text, pel fet de ser una traducció, perd el seu estatus d’original.
Aquesta idea, com hem vist, la reflexa Venuti (1995: 6,7): «Translation is defined as a
second-order representation: only the foreign text can be original, an authentic copy, true
to the author’s personality or intention, whereas the translation is derivative, fake,
potentially a false copy».
La invisibilitat del traductor s’accentua en la divulgació de la ciència o en el
periodisme científic. En aquest àmbit són, majoritàriament, els periodistes qui realitzen
traduccions a partir de diferents articles en una llengua estrangera i per tant, l’article que
se’n deriva no es considera una traducció, sinó una tasca més del paper del periodista.
Seguint les consideracions de Van Doorslaer (2010: 181) respecte a aquesta situació: «In
many newsrooms all over the world, translation is not done by translators. But translation
forms an integral part of journalistic work: a complex, integrated combination of
information gathering, translating, selecting, reinterpreting, contextualizing and editing».
Van Doorslaer (2010: 182, 183) també afirma que en l’àmbit periodístic és difícil
establir l’estatus entre el text original i el text traduït, ja que moltes vegades les
traduccions provenen de diversos textos originals. Aquesta situació no és única del món
periodístic, però sí prou típica. Així, i com a resultat de la combinació de diferents textos
originals per a produir un text meta, establir el paper i la posició de la traducció o del
traductor resulta una tasca complicada.
Com veiem, diàriament estem en contacte amb gran quantitat de textos que són
traduccions, però la seua presència ens passa desapercebuda. D’aquesta manera i seguint
les consideracions teòriques que ja hem comentat sobre la divulgació, la seua traducció i
la presència i visibilitat de la traducció, començarem amb la nostra anàlisi.
4. Contextualització de l’objecte d’estudi
4.1. Què és Mètode?
Mètode va nàixer el 1992 com un butlletí intern de difusió de la investigació que es
realitzava a la Universitat de València. La directora era una periodista, Olga Dènia, i la
revista no tenia un caire científic sinó més bé era un intent per difondre allò que es feia a
la Universitat i de donar a conèixer els diferents grups de recerca universitaris entre ells.
12
Era una publicació que es distribuïa per correu intern als distints grups de recerca i
investigadors de la Universitat de València. Tanmateix, el 1998 es va fer càrrec de la
direcció Martí Domínguez, el qual va canviar la temàtica de la revista i la va centrar en
les ciències experimentals. A més del canvi conceptual, també va afegir color i preu a la
publicació, i va començar a distribuir-la per les llibreries. Aquests canvis, junt amb les
noves col·laboracions amb grups de recerca, tant nacionals com internacionals, van anar
fent de Mètode la revista de referència que és actualment. En paraules de Martí
Domínguez:
La revista Mètode, editada por el Vicerrectorado de Investigación de la
Universidad de Valencia, nace con este objetivo de servir de nexo de unión entre
la comunidad científica y los medios de comunicación. Constituye una iniciativa
sin precedentes en España, al realizar una difusión activa de las líneas de
investigación de la Universidad, pero al mismo tiempo al recibir numerosas
colaboraciones de otros centros tanto españoles como extranjeros. (2002:51)
Així doncs, Mètode està considerada com un referent pel que fa a la divulgació
científica en català i realitza una doble labor: no sols dóna a conèixer la tasca
investigadora que realitzen els grups de recerca de la UV a altres grups, sinó que també
intenta que la ciència arribe al públic menys expert. Tot i que podríem considerar Mètode
com una revista d’alta divulgació, els seus continguts també són accessibles a un públic
llec ja que combina articles científics que contenen dades i terminologia específica (per
als experts) amb il·lustracions, columnes i articles que no tenen un nivell d’especialització
tan alt i que estan escrits amb un estil periodístic planer que resulta atractiu per al públic
general.
Aquestes característiques fan que la publicació tinga un tiratge d’uns 4.000 exemplars
i al voltant de 3.000 subscriptors, dels quals només uns 500 són subscriptors de la versió
en castellà.
4.2. Premis i reconeixements
Els indicadors que mostren que Mètode és una publicació de referència són diversos.
La Xarxa Vives, amb 21 universitats de l’àmbit catalanoparlant, la considera des del 2008
com la publicació científica de referència en català. D’altra banda, trobem Mètode en
diversos índex, catàlegs i bases de dades del món acadèmic: Latindex, ISOC, e-revistas,
Dialnet, Biblioteca Nacional de España, CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de
Catalunya), Library of Congress, REBUIN (catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques
Universitàries de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), SUDOC
(catàleg de recursos de les universitats de França), World Cat-OAlster (xarxa mundials
13
de continguts i recursos universitaris i ZDB (catàleg de recursos de les universitats
d’Alemanya).
Finalment, la tasca de Mètode també s’ha vist recompensada últimament amb diversos
premis:
- Premi Ciencia en Acción (2006) dins de la modalitat Treballs de Divulgació
Científica.
- Premi EDC Natura a la Divulgació de la Natura (2007).
- Premi Nacional de Periodisme (2007) de la Generalitat de Catalunya a Martí
Domínguez per la seua labor com a director i per haver aconseguit consolidar
Mètode com l’única revista de divulgació científica en català.
- Premi APPEC 2007 (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) a la
millor publicació.
- Premi Serra d’or (2009) al monogràfic «Els nostres naturalistes» dins de
l’apartat de Recerca.
- Premi Prisma Especial del Jurat (2009) per la tasca de divulgació científica de
la revista.
- Premi Manuel Castillo (2009) al monogràfic «Ciència i exili. La diàspora dels
científics republicans». Aquest premi distingeix els treballs periodístics que
tracten sobre els estudis de l’exili científic a la Guerra Civil.
- Premi Sacyr a la innovació (2014).
4.3 . Estructura de Mètode
En general, podríem dividir Mètode en dues grans seccions: els articles d’especialitat
(on s’inclou el monogràfic) i les columnes o seccions fixes. Pel que fa al nivell
d’especialització, podríem dir que el monogràfic i els articles són d’alta divulgació mentre
que les seccions fixes parlen de temes científics amb una perspectiva més divulgativa.
Les seccions de Mètode són:
- Editorial: escrita sempre per Martí Domínguez. Es tracta d’un editorial que
analitza en un espai curt les idees principals de les quals es parlaran al número.
- Articles d’investigació: «comprenen textos que presenten nous resultats d’una
recerca o bé d’una revisió o d’un anàlisi sobre resultats en una àrea científica
determinada o sobre aspectes concrets d’una disciplina. Són els textos que
conformen el corpus científic de Mètode». (Mètode, 2015)
14
- Articles de divulgació: «comprenen reportatges sobre temes científics,
entrevistes a figures reconegudes dins del camp científic, articles d'opinió i
ressenyes». (Mètode, 2015)
- Documents: «els documents són articles més extensos que inclouen la revisió
exhaustiva de l'estat de la qüestió d'un tema científic i la seua anàlisi des d'una
perspectiva multidisciplinària». (Mètode, 2015)
- Monogràfic: és un recull d’articles i entrevistes sobre un mateix tema que dóna
nom al número de la revista; n’és el cos principal.
- Llibres: en aquesta secció es descriuen les sinopsis de llibres relacionats amb
aspectes científics per a difondre’ls i donar-los a conèixer al lector de la
revista.
Seccions de col·laboradors fixes:
- Els gèneres de la literatura científica (Jesús Purroy)
- Jo i altres animals (Albert Masó)
- Sociofolcologia (Ramón Folch)
- Històries de científics (Josep Lluís Barona)
- La ciència a taula (Fernando Sapiña)
- Jardí Animat (Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de
València)
- L’hort de Roselló (Josep Roselló Oltra)
- Desvelant l’univers (Vicent J. Martínez)
- Nau especial «Mètode» (Fernando Ballesteros)
- Can microbi (Ricard Guerrero, Mercè Berlanga, Carles Puche)
- El lladre de cervells (Pere Estupinyà)
- Natural-ment (Pau Carazo, Ester Desfilis)
- Mètode Wagensberg (Jorge Wagensberg)
5. Metodologia
Com afirma A. Hurtado (2011:169), un element de gran importància per al
desenvolupament de qualsevol investigació són els mètodes que s’utilitzen per a dur-la a
terme. En línies generals, els mètodes són els procediments que es segueixen per a
obtindre informació sobre una realitat.
Per a la realització del present Treball de Final de Grau hem optat per utilitzar un
mètode d’investigació qualitatiu. Les investigacions amb aproximacions qualitatives són
15
les que han predominat en la història de la Traductologia (Hurtado, 2011:180). Hem de
tenir en compte que cada aproximació d’investigació (qualitativa o quantitativa) utilitza
una sèrie de metodologies associades. En el nostre cas, «a qualitative approach in
translation research can include critical discourse analysis, interviews, focus groups,
questionnaires [...]» (Saldanha & O’Brien, 2013:23).
Nosaltres hem realitzat un estudi de cas que es centra en el context i per obtindre les
dades necessàries hem realitzat una sèrie d’entrevistes, tant orals com escrites (Annexos
1, 2 i 3).
Un estudi de cas és una estratègia d’investigació que analitza un fenomen
contemporani junt al seu context. Cal diferenciar entre una mostra i un estudi de cas:
A sample is a small part of a group that is taken to be representative of the whole
group, and therefore studying the sample allows the researcher to make inferences
about the whole group. [...] Cases, on the other hand, are complete and interesting
on their own merit. They are [...] a unit that is part of a larger population and we
investigate them because we are interested in that population. However, the case
study is not carried out with the assumption that it will enable us to generalize.
(Saldanha & O’Brien, 2013:208).
Un dels objectius d’un estudi de cas és considerar els elements que són específics a un
cas particular (Saldanha & O’Brien, 2013:209). Un estudi de cas, per tant, ens permet
formular una hipòtesi per a, després d’haver analitzat les dades recollides en haver
observat i analitzat el cas, establir si aquesta es valida o no.
En aquest treball, el cas que s’analitza és el de la revista d’alta divulgació Mètode i
s’ha realitzat una entrevista oral al director de la revista i dues entrevistes escrites: una a
un traductor de Mètode i l’altra a la cap de redacció.
5.1. Fases
Per a la elaboració del present treball s’han seguit els passos que proposen Booth,
Colomb i Williams per a elaborar un treball d’investigació al seu llibre The Craft of
Research.
Per a establir el tema del treball, el primer pas important, es van seguir els següents
punts:
1. Find a topic specific enough to let you master a reasonable amount of
information on it in the time you have.
2. Question that topic until you find questions that catch your interest.
3. Determine the kind of evidence your readers will expect you to offer in support
of your answer.
4. Determine where you can find those data. (Booth et al. 2008: 31, 32)
Amb el tema del treball determinat, el següent pas va ser començar a llegir bibliografia
relacionada amb la traducció de la divulgació científica per fer-nos una idea i ampliar els
16
nostres coneixements sobre la matèria. Amb una aproximació més acadèmica del que és
la divulgació científica es va establir la hipòtesi del treball.
«If you have a question and at least one promising answer [...] you can start looking
for data to test it.» (Booth et al 2008: 68). Així doncs, amb la hipòtesi establerta, es va
començar a profunditzar en la lectura d’articles relacionats amb la matèria i a fer la
recopilació de la bibliografia per al treball.
A part de la lectura de treballs sobre estudis de la traducció, ens vam haver de
familiaritzar amb Mètode. Amb aquest fi, vam començar a llegir la revista, a buscar
informació i a documentar-nos sobre l’equip editorial i lingüístic, el director i el prestigi
de la revista. Bàsicament, va ser una tasca de lectura dels articles que es publicaven a
Mètode, de fullejar la revista i de buscar qui eren els traductors, ja que en començar el
treball la nostra idea sobre aquesta publicació era bastant limitada.
«Only after you sort your data into the elements of an argument that answers your
readers’ predictable questions can you see what research you still have to do» (Booth et
al. 2008:108). Així doncs, amb la informació que necessitaríem recopilada i classificada
per a començar amb la redacció de la part teòrica del treball, el següent pas va ser fer una
aproximació personal per a establir la política de traducció de Mètode. Per a fer aquesta
aproximació, es van desglossar els cinc números de la revista i es va fer un llistat de tots
els articles que hi apareixien. A partir d’aquesta llista, es va intentar establir que era
traducció i que no ho era; tanmateix va ser una tasca complicada ja que en cap article
s’indica el nom del traductor (si n’hi ha). Per a determinar si el text es tractava d’una
traducció o no, aleshores, ens fixàvem en l’autor: si formava part d’alguna universitat,
grup de recerca o havia nascut en l’àmbit catalanoparlant consideràvem que l’article havia
estat redactat originàriament en català. D’altra banda, si observàvem que l’autor era
estranger o no pertanyia a cap grup de recerca o universitat de l’àmbit catalanoparlant
consideràvem que l’article no s’havia enviat en català a la redacció.
Això no obstant, érem conscients que aquesta classificació no era del tot precisa, però
es va optar per fer-ho d’aquesta manera ja que no vam trobar cap altre mètode per a poder
classificar els articles. Així doncs, el següent pas natural va ser intentar contactar amb la
revista per a poder confirmar les primeres hipòtesi. Gràcies al nostre tutor, ens vam poder
posar en contacte amb Martí Domínguez, director de Mètode, per a concretar una
entrevista en la que, a més d’intentar aconseguir la informació sobre els articles traduïts
també intentaríem establir la política de traducció de la revista i conèixer-la amb més
profunditat.
17
La següent tasca per a seguir amb el treball va ser l’elaboració de l’entrevista; per fer-
ho és van seguir els passos que indica S. Kavale (200:19,20) per a dur a terme una
entrevista: «thematizing an interview project, designing, interviewing, transcribing,
analyzing, verifying, reporting».
Amb l’entrevista feta, el següent estadi del treball va ser transcriure-la; aquesta va ser
una fase delicada ja que no mai havíem transcrit una entrevista. «Transcribing interviews
from an oral to a written mode structures the interview conversation is a form amenable
to closes analysis, and is itself an initial analytic process.» (Kvale, 2009:180)
Un altre aspecte que va dificultar la tasca va ser que no hi ha cap norma establerta per
a la transcripció d’aquestes: «Transcribing from audio recording to text involves a series
of technical and interpretation issues […] from which there are not many standard rules,
but rather a series of choices to be made.» (Kvale, 2009:180). Finalment, es va optar per
fer una transcripció molt fidel a la gravació i transparent. La transcripció d’aquesta
entrevista es troba a l’Annex 1.
Arran d’aquesta entrevista també vam realitzar dues entrevistes escrites, aquestes es
poden veure a l’Annex 2 i 3. A partir dels correus electrònics intercanviats amb la cap de
redacció, vam poder establir els idiomes de recepció dels articles dels cinc últims números
de la publicació (Annex 4).
Per últim, es va fer una lectura profunda de les entrevistes i posteriorment una anàlisi
d’aquestes per a detectar els punts que serien claus per a desenvolupar els resultats i les
conclusions del treball.
5.2. Procediment
En aquest treball es realitza un estudi de cas descriptiu per a establir la visibilitat del
traductor i la presència que té la traducció en la divulgació de la ciència en català. Per a
dur a terme aquest estudi s’ha realitzat una entrevista oral (Annex 1) i diverses entrevistes
escrites (Annex 2 i 3) ja que era el procediment qualitatiu més adequat per a obtenir la
informació que es precisava.
The use of the interview as a research method is nothing mysterious: an interview
is a conversation that has a structure and a purpose. [...] The research interview
is not a conversation between equal partners, because the researcher defines and
controls the situation. The interview researcher introduces the topic of the
interview and also critically follows up on the subject’s answers to his or her
questions (Kvale, 2009:3)
L’entrevista es considera un mètode molt complet per a l’obtenció de dades
qualitatives ja que es basa en formular preguntes objectives i permet, al mateix temps que
18
s’obtenen respostes de qualitat, captar altres aspectes com ara ironia, les opinions, etc. de
l’entrevistat.
6. Resultats
A partir de l’anàlisi de les entrevistes realitzades s’han obtingut uns resultats que
s’expressen a continuació. Aquests resultats es classifiquen segons les llengües amb les
què treballa la revista, amb el públic, amb els traductors de Mètode, amb la política de
traducció o amb el procediment de traducció.
Pel que fa a les llengües amb les que treballa la revista, actualment Mètode és trilingüe
i utilitza el català, l’espanyol i l’anglès. Tanmateix, no sempre ha sigut així. La revista va
nàixer en català i posteriorment es va decidir traure simultàniament la versió catalana i
l’espanyola. Concretament és a partir del número 65 que es segueix aquest procediment.
A més, la revista busca estar en els índex d’impacte de les publicacions científiques i és
per aquesta intenció que es va començar a publicar un anuari amb els articles més
destacats de l’any en anglès. Aquesta decisió va ser posterior a la de publicar-la en
espanyol i, concretament, el primer anuari en anglès que va eixir al mercat va ser el que
recollia els articles de l’any 2011. D’aquesta manera, en Mètode els tres idiomes no
s’exclouen sinó que es complementen: la versió catalana no es podria suprimir, ja que
suposa els orígens i la raó de ser de la revista; d’altra banda, tot i que la versió en espanyol
es va començar a publicar per exigència de la Universitat de València, ha esdevingut
essencial per a guanyar públic i fer que Mètode es conega a Llatinoamèrica. I finalment,
la versió en anglès, com ja hem dit abans, respon a la intenció de la revista de figurar en
els índexos d’impacte de les publicacions científiques. De la mateixa manera, la pàgina
web de Mètode es troba traduïda als tres idiomes: tant els articles que s’hi publiquen com
els continguts web.
Un aspecte important que s’ha observat és que Mètode intenta mantenir la variant
geogràfica del català en la qual arriben els articles. És a dir, si un text arriba en català
oriental no es canvia cap aspecte, de la mateixa manera que els articles redactats per
escriptors que utilitzen el català occidental tampoc no es modifiquen. Fins i tot, es poden
trobar articles escrits en la variant de les Illes Balears.
Cal assenyalar el fet que la revista tinga una versió en anglès per a entrar als grans
índex de publicacions científiques fa que els articles que es publiquen en aquesta versió
hagen de complir una sèrie de requisits, com ara tindre un resum en anglès i paraules clau,
que s’exigeixen a les publicacions d’àmbit acadèmic. A més, tenen data d’arribada i
19
d’acceptació ja que passen per avaluadors i s’envien a revisió; a banda passen també per
doble revisió cega. És tot açò el que fa que la versió en anglès es puga arribar a consolidar
com una publicació de referència en els índexos de publicacions científiques.
Arribats a aquest punt s’ha de parlar del públic de Mètode, que el director de la
publicació defineix com un públic molt fidel i grat. Mètode va trobar a Catalunya un
nínxol comunicatiu important que va fer que tinguera a l’àmbit catalanoparlant, però
sobretot a Catalunya, un gran impacte, ja que és l’única publicació d’aquestes
característiques en l’àmbit de la divulgació científica en català. Així, la publicació té al
voltant de 3.000 subscriptors, dels quals 2.500 corresponen a la versió catalana i 500 a
l’espanyola. El nombre reduït de subscriptors a la versió espanyola és perquè els lectors
en espanyol tenen moltes més opcions per a la lectura de divulgació científica. Tanmateix,
encara que no es compten entre els subscriptors, la web en versió en espanyol rep una
gran quantitat de visites des de Llatinoamèrica, on també ha aconseguit instaurar-se com
una publicació de prestigi. Per últim, l’anuari (és a dir, la versió en anglès de la revista)
no compta amb un nombre significatiu de subscriptors ja que els lectors d’aquesta versió
prefereixen el format web.
Amb l’ús de les tres llengües, és més que evident que la publicació ha de realitzar
traduccions, així doncs, ha de tindre una política de traducció ben definida. La traducció
està sempre present i es realitza en totes les combinacions possibles entre català, espanyol
i anglès.
A continuació, abans d’exposar els resultats sobre la política de traducció de Mètode,
es mostra una taula amb els números de la revista que s’han analitzat, el nombre d’articles
que tenia cada revista, el nombre total d’articles que s’han analitzat i les llengües originals
en les què van arribar a la redacció de Mètode.
CAT ES EN FR ES i
EN
CAT i
EN
DESC. TOTAL
ARTICLES
MÈTODE 84 14 8 5 0 1 0 3 31
MÈTODE 83 12 11 3 0 0 2 4 32
MÈTODE 82 16 5 3 0 0 0 5 29
MÈTODE 81 15 9 0 1 1 0 4 30
MÈTODE 80 16 7 4 1 0 1 3 31
TOTAL 73 40 15 2 2 3 19 154
Taula 1. Idioma de recepció dels articles Llegenda: CAT: català; ES: ESPANYOL; EN: anglès; FR: francès;
. DESC.: desconegut
20
En el número 84 de Mètode, dels 31 articles que el composen, 14 es van enviar en
català, 8 en espanyol, 5 en anglès, 1 es va rebre ja en dos idiomes (espanyol i anglès), i hi
ha 3 que no sabem en quin idioma van arribar. Pel que fa al número 83, el composen 32
articles dels quals 12 van arribar en català, 11 en espanyol, 3 en anglès, 2 es van enviar ja
en dos idiomes (català i anglès) i hi ha 4 dels quals desconeixem l’idioma d’arribada. El
número 82 conté 29 articles: 16 es van enviar en català, 5 en espanyol, 3 en anglès i 5 no
sabem en quin idioma. Pel que fa al número 81, de 30 articles que el composen, 15 es van
enviar en català, 9 en espanyol, 1 en francès, 1 es va enviar ja en dos idiomes (espanyol i
anglès) i, una vegada més, desconeixem l’idioma de recepció de 4 articles. Finalment, el
número 80 té 31 articles, dels quals 16 van arribar en català, 7 en espanyol, 4 en anglès,
1 en francès, 1 es va enviar ja en dos idiomes (català i anglès) i trobem 3 articles dels
quals no sabem l’idioma d’arribada.
Com veiem, les llengües de recepció dels articles són diverses i, tot i que observem
que el català és l’idioma majoritari de recepció d’articles (aproximadament el 48% dels
articles arriben en català), les xifres de recepció d’articles en espanyol i anglès
(aproximadament un 26% i un 10%, respectivament) també són significatives. També cal
assenyalar que no hem pogut determinar l’idioma de recepció de 19 dels 154 articles
analitzats, cosa que podria canviar lleugerament les estadístiques.
Mètode principalment compta amb un parell de traductors en la redacció que realitzen
les traduccions a l’anglès i amb un traductor extern que fa les traduccions al espanyol i al
català. Els propis traductors són els correctors dels textos i, a més, tenen lectors natius
que realitzen lectures dels articles finals per a detectar errors tant conceptuals com
lingüístics. De vegades, també compten amb estudiants de pràctiques del màster de
traducció de la Universitat de València. Un aspecte interessant és que el traductor que
actualment realitza les traduccions inverses es va quedar a l’equip lingüístic de Mètode
en acabar el màster i fer pràctiques a la revista. Com veiem, tot i que la revista conta amb
un equip lingüístic qualificat, de vegades els autors insisteixen en fer ells la traducció dels
articles que envien (podem comprovar que en els números de la revista que hem analitzat
5 articles es van enviar en dos idiomes a la vegada; taula 1). Aquest fet pot suposar un
problema perquè les traduccions, de vegades, no tenen l’estàndard de qualitat que busca
Mètode, cosa que provoca que s’haja de fer un treball doble de correcció que lleva molt
de temps. És per això que la revista intenta sempre que els seus traductors realitzen la
traducció, però no sempre pot ser així.
21
A continuació es mostra una taula amb els percentatges de traducció que hi ha en cada
número de Mètode dels què hem analitzat, tant en la versió en català com en la versió en
espanyol. També es mostra la mitjana total dels percentatges en la versió en català i en
espanyol. Cal assenyalar que aquests percentatges es mostren arrodonits i que són
aproximats, ja que, com hem dit abans, hi ha un nombre significatiu d’articles dels quals
no hem pogut obtindre la llengua d’arribada.
VERSIÓ EN CATALÀ VERSIÓ EN ESPANYOL
MÈTODE 84 55% 74%
MÈTODE 83 62% 65%
MÈTODE 82 44% 82%
MÈTODE 81 46% 70%
MÈTODE 80 48% 77%
MITJANA 52% 74%
Taula 2. Percentatge de traducció
En Mètode 84 en la versió en català un 55% de la revista és traducció, mentre que en
la versió espanyola augmenta a un 74%. En el número 83 la versió catalana té un 62% de
traducció i l’espanyola un 65%. En Mètode 82, la versió en català conté un 44% de
traducció i la versió en espanyol un 82%. En el número 81 de la revista veiem que hi ha
un 46% de traducció en la versió en català i un 70% en la versió en espanyol. Finalment,
en l’últim número que hem analitzat (Mètode 80), en la versió en català trobem un 48%
de traducció i en la versió en espanyol un 77%. Podem observar que el percentatge de
traducció que es realitza és molt significatiu: la mitjana de traducció que es realitza en la
versió en català és d’un 52% i la de la versió en espanyol d’un 74%.
Pel que fa als procediments de traducció, generalment, si arriba un article en anglès es
fa la traducció a l’espanyol i d’aquesta, la traducció al català. Tots els autors veuen les
traduccions que es realitzen dels seus articles abans que es publiquen a la revista. Un
aspecte que cal destacar és que Mètode no mostra als articles si són traduccions o no, ja
que el que els interessa és la lectura final, i opinen que si s’indica que són traduccions
podria donar la sensació que no són originals.
El procés que es segueix per a realitzar les traduccions és, primer, una correcció del
text original. Aquesta correcció permet al traductor millorar el text i començar a
comprendre i analitzar els futurs problemes que tindrà. Una vegada està corregit i s’han
detectat els problemes terminològics, conceptuals i lingüístics, el següent pas ja és traduir.
22
Més endavant es fa la revisió en paper mitjançant la confrontació del text original i de la
traducció; de vegades el traductor (si té temps) en les traduccions del castellà al català, fa
una traducció paral·lela amb el Salt, que compara amb la seua. Finalment, amb l’article
maquetat realitza la revisió final, també en paper.
Els recursos més freqüents que s’utilitzen per a fer les traduccions són la Neoloteca
del Termcat, diccionaris i enciclopèdies en línia, l’ISBN per a la bibliografia i els
correctors de Word i Indesign. A més, també s’utilitzen ferramentes de traducció
automàtica com Salt, MemeSource i Google Toolkit.
Finalment, hem obtingut que les majors dificultats que es troben a l’hora de traduir
tenen a veure amb la terminologia científica i, concretament, amb els neologismes. Per a
solucionar aquests dubtes, a sovint és suficient en consultar el Termcat però de vegades
hi ha discrepàncies entre l’autor i aquest recurs, aleshores es realitza una cerca qualitativa
en Internet per buscar textos solvents o es pregunta al mateix autor, al coordinador o a
altre especialista. D’altra banda, el lèxic popular i tradicional sol ser també un punt
conflictiu. En Mètode es publiquen articles que barregen aspectes científics amb la cultura
popular valenciana, cosa que provoca que hi haja molts termes específicament valencians
que tinguen una difícil traducció a l’espanyol. Un bon exemple d’aquesta situació és
trobar el nom en castellà d’alguna planta estranya valenciana. En aquests casos, el
traductor opta per deixar el terme en la llengua original i oferir una traducció en la llengua
meta entre cometes i cursiva. Per a aquesta part, les fonts de documentació locals, així
com el Diccionari català-valencià-balear són molt útils.
7. Interpretació dels resultats i conclusions
En haver realitzat l’anàlisi dels resultats que hem obtingut en fer aquest estudi de cas
ens sorprèn comprovar diversos aspectes. Primerament, hem pogut observar que hi ha un
percentatge de traducció més elevat en les versions de Mètode en castellà que en les
versions en català. Açò es deu al fet que, tot i que el nombre d’articles que rep la redacció
en espanyol o anglès és significatiu, el català és l’idioma majoritari en el qual arriben els
articles. Aquest fet ve donat per la pròpia revista, ja que intenta que siguen els
investigadors que simpatitzen amb aquesta qui publiquen. A més a més, Mètode té unes
seccions fixes que les escriuen investigadors, professors o gabinets didàctics de la
Universitat de València, entre altres la llengua materna dels quals és el català i, per tant
envien els articles directament en català.
23
Molt relacionat amb aquest aspecte és el fet que en analitzar els números de la revista
esperàvem trobar essencialment traducció de l’anglès al català. Com hem pogut observar,
aquesta combinació de llengües és una de les menys freqüents ja que l’anglès és el tercer
idioma en recepció d’articles i, bàsicament, la revista treballa amb traduccions del català
a l’espanyol i a l’inrevés. D’aquestes observacions podem concloure que el català
funciona com a idioma no tan sols per a la divulgació científica sinó també per a la
investigació.
Així doncs, en haver realitzat aquesta anàlisi, comprovem que la hipòtesi de la qual
partia el present Treball de Final de Grau es valida. Al món de la divulgació científica hi
ha un volum significatiu de traducció que passa desapercebuda. El públic de les revistes
de divulgació científica no és conscient que moltes vegades allò que llegeix és una
traducció, bé perquè no hi pensa o, sobretot, perquè no es reflecteix ni el nom del traductor
ni que és una traducció en cap punt de l’article.
Si ens centrem en el nostre estudi de cas sobre la revista Mètode, comprovem que tot
i que hi ha una gran quantitat de traducció, aquesta passa inadvertida; i fins i tot hi ha una
mena de prejudici cap al fet que un article estiga traduït. Davant els resultats que hem
exposat anteriorment, podem afirmar que a Mètode hi ha un volum considerable de
traduccions (aproximadament un 52% dels articles de la revista en la versió en català són
traduccions i aquest percentatge és un 74% en la versió en espanyol). Podríem, fins i tot
afirmar, que la traducció és una característica inherent de la publicació ja que aquesta
s’edita en tres llengües. Malgrat tot, no s’indica si un article és una traducció ja que això
podria donar-li al lector la sensació què no és original. A més a més, trobem que, de
vegades, els propis autors prefereixen fer ells mateixos la traducció dels seus articles, ja
que podrien no fiar-se dels traductors i creure, una vegada més, que els seus textos perden
originalitat en ser traduïts (en els articles que hem analitzat, en trobem 4 que s’han enviat
a la redacció de Mètode en dos llengües, possiblement per aquest motiu). Com veiem, els
prejudicis i la invisibilitat del traductor de la qual hem parlat al llarg del treball encara
estan presents en la traducció de la divulgació científica; si bé no en tots els mitjans de
comunicació que espargeixen el coneixement científic, sí en la revista que hem analitzat.
Altre aspecte interesant que ens agradaria destacar és que el perfil de qui realitza les
traduccions a aquesta publicació és el de professionals formats en traducció amb
coneixements científics. Que les persones que realitzen les traduccions siguen traductors
professionals garanteix la qualitat lingüística del text meta, i el fet que tinguen
coneixements en aspectes científics assegura que el contingut de l’article traduït no
24
contradirà aspectes conceptuals del text origen. Creiem que aquest és el perfil professional
ideal per a la traducció de la divulgació científica.
Una vegada més, si es té en compte la tasca i la importància que es dóna als traductors
en aquesta revista, sorprèn el fet que s’invisibilitzen i que les traduccions siguen
considerades com a textos de segona categoria, tal i com apunta Venuti.
Tanmateix, encara que Mètode és una publicació de referència i hem comprovat que
té un públic considerable, som conscients que aquesta investigació (per motius de temps
i espai) és limitada i que és insuficient per a extraure unes conclusions generals sobre el
paper que té el traductor i la visibilitat de la traducció en la divulgació científica. Així,
seria interessant comprovar si aquesta tendència a invisibilitzar el traductor i els prejudicis
cap al seu treball també estan presents en altres publicacions de caire científic, així com
analitzar el volum de traduccions i el perfil del traductor en aquestes publicacions. Aquest
treball, per tant, podria ser el prefaci d’una investigació més exhaustiva i extensa per a
determinar aquests aspectes claus en la traducció científica.
Durant la recerca per a realitzar el present Treball de Final de Grau hem tingut
l’oportunitat de visitar una redacció i d’estar en contacte amb traductors professionals.
Aquesta interacció amb els professionals ens ha permès recordar i consolidar els
coneixements teòrics que hem après al Grau així com valorar la utilitat dels recursos i
ferramentes que se’ns han mostrat al llarg dels anys d’estudi a la universitat. Hem
comprovat que els traductors professionals empren els mateixos recursos que ens han
ensenyat a utilitzar i hem vist que hem començat a adquirir les destreses i competències
que ens faran falta per a desenvolupar la nostra futura vida professional traductora.
L’elaboració d’aquest treball no hauria estat possible sense les destreses que hem après
en assignatures com ara Documentació o Informàtica, sense les competències que se’ns
han ensenyat i explicat en Lingüística, i per descomptat sense els coneixements que hem
adquirit en l’itinerari de Traducció Científica i Tècnica. En definitiva, aquest treball ha
servit per a aplicar tots aquests coneixements i per a comprovar de primera mà que aquests
tenen una aplicació pràctica al món laboral.
25
8. Bibliografia
Recursos en paper:
Booth, C., Colomb, G., & Williams, M. (2008). The craft of research. Chicago:
University of Chicago Press.
Domínguez, M. (2002). «Divulgar la investigación con revistas científicas: el caso de
Mètode». Comunicar. Revista de Comunicación y Educación, 19, pp. 49-53.
Hernández, M. J. (2013). «Traducción y divulgación científica. Las revistes semanales de
la prensa española». Skopos: revista internacional de traducción e interpretación,
3, pp. 63-73
Hurado, A. (2011). Traducción y Traductologia. Introducción a la Traductología. (5º ed.)
Madrid: Cátedra.
Kvale, S., & Brinkmann, S. (2009). Interviews: Learning the craft of qualitative research
interviewing. California: Sage.
Montalt, V. (2005). Manual de traducció cientificotècnica. Barcelona: Eumo Editorial
Montgomery, S. (2010). «Scientific translation». Gambier, Y., & Van Doorslaer, L. (Ed.),
Handbook of translation studies (Vol. 1), pp. 301-305. John Benjamins
Publishing.
Polo, F. J. F. (1999). Traducción y retórica contrastiva a propósito de la traducción de
textos de divulgación científica del inglés al español (Vol. 6). Santiago de
Compostela: Publicaciones Univ. Santiago de Compostela.
Saldanha, G. & O’Brien, S. (2013). Research Methodologies in Translation Studies. Nova
York: Routledge.
Van Doorslaer, L. (2010). «Journalism and translation». Gambier, Y., & Van Doorslaer,
L. (Ed.), Handbook of translation studies (Vol. 1), pp. 180-184. John Benjamins
Publishing.
26
Venuti, L. (1995). The translator's invisibility: A history of translation. Bristol:
Routledge.
Recursos web:
Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València (2015). Web.
5 de maig de 2015. [Disponible en: http://metode.cat/]
27
9. Annexos
9.1 . Annex 1: Entrevista a Martí Domínguez, director de Mètode
En veure la importància i el pes que té Mètode com a revista de difusió en català
vaig decidir fer el meu Treball de Final de Grau sobre aquesta i la seua política de
traducció. L’objectiu principal d’aquest treball és establir la política de traducció
de Mètode mitjançant una anàlisi dels cinc últims números de la revista per
determinar la quantitat de traducció que hi ha a la publicació i arran d’això establir
el perfil del traductor que treballa per a Mètode.
Primerament vaig fer una llista de tots els articles que es van publicar als cinc
últims números de la revista i vaig intentar organitzar-los segons si eren o no
traduccions. Tanmateix la meua classificació no és del tot fiable ja que hem vaig
basar en el nom o en la universitat o en el centre de recerca d’on provenien els autors
dels articles. Vostè em podria proporcionar aquesta informació exacta? Quins
articles són traduccions i quins no?
Això és una feinassa. Jo no ho sé; hauria d’anar mirant-los un a un... Depèn, si em fas
un llistat tu, sí que et puc anar dient. Nosaltres, la política és publicar en les tres llengües,
aleshores sempre hi ha traducció. Perquè, clar, de vegades els rebem en anglès, de vegades
en castellà i altres en català. I en funció d’això es tradueix a l’altra llengua.
Aleshores sempre són els tres idiomes?
Sí, sempre els tres idiomes. Si te fixes en la xarxa estan en els tres idiomes; i per això,
bé, és una revistà que originalment és en valencià, vam començar així però després ja fa...
des del número de Nanotecnologia, que ara no tinc ací. És el numero 65, crec, ja vam
començar a fer-ho en castellà. Nosaltres fem les dues versions, a partir d’aquest número
vam començar a fer-la també en castellà. Les distingim pel llom, en negre és en castellà i
el blanc en valencià. Però si agarrem qualsevol dels articles d’ací, per exemple este de
David Comas va arribar en català i es va traduir al castellà. Però este de Pablo Polo va
arribar en castellà. Segons la filiació acadèmia, arriben en un idioma o en un altre; també
ens arriben en anglès i els traduïm nosaltres.
En anglès s’edita la revista?
Sí, en anglès s’edita. Fem un anuari una vegada a l’any, recollim els monogràfics. O
siga, nosaltres el que tenim en estos moments és una intenció d’entrar en els índex
28
d’impacte; ja estem dins dels principals índex de socials: Latindex i companyia i ara el
que estem intentant és Scopus i el pas següent és el Science Citation Index. I aleshores,
des del numero 65 o no et sabria dir... fa dos anys vam començar a passar per referees.
Aleshores tots els articles del cos central de la revista ja tenen data de rebuda i
d’acceptació i també hi ha una sèrie de criteris que exigeixen les publicacions d’àmbit
acadèmic: amb paraules clau i resum en anglès. Això fa que tots els articles passen per
doble revisió cega i sobre això el que hi ha és una publicació en anglès de tots els articles
que han tingut este tipus de tractament. Fem una publicació que és una espècie d’annual
review de la revista que enviem a Scopus i amb intenció d’entrar en els índex d’impacte.
Actualment la revista està consolidada com una de les millors publicacions, si no
la millor, de divulgació científica en català. Tanmateix, al començament va ser difícil
entrar en un àmbit on el català no estava del tot present? Va suposar un gran repte
establir-se com la publicació de referència de divulgació científica en català?
A veure, la revista va nàixer en 1992. La directora era una periodista, es diu Olga
Dènia. Esta periodista el que va fer va ser una revista de divulgació de la investigació de
la Universitat de València, exclusivament. Era una espècie de butlletí on es parlava de les
coses que es feien a la Universitat. Jo vaig agafar la direcció l’any 1998 i, clar, vaig veure
que el problema de parlar exclusivament d’allò teu era que creava poca afiliació, poc
d’interès per part d’altres investigadors de fora i fins i tot els propis de dins, de la casa la
rebíem amb un cert escepticisme, era un poc d’autobombo. Jo el que vaig fer va ser
canviar l’àrea, perquè abans eixa revista era de tot: d’humanitats, de socials, de tot el que
fera falta... i jo la vaig centrar exclusivament en el tema de la ciència. Una revista de
divulgació científica, entenent ciència en un sentit més aviat laxe, és a dir, donem entrada
a alguns continguts de socials, a alguns continguts de relació amb el territori, geografia,
botànica... qüestions que d’alguna manera tenen una cabuda més ampla del contingut
estrictament científic, tot i que intentem que siga científic. Entenem per ciència ciències
experimentals, ciències bàsiques... I bé, doncs, va anar creixent, creixent i realment va ser
difícil, bé tot ho és perquè... si vols t’ensenye perquè és divertit veure l’evolució, la
metamorfosi. Fixa’t el que era la revista, molt justeta, este és el primer número que
diguem-ne jo vaig dirigir, que ja venia d’aquella empremta a passar al següent pas que va
ser este: és a dir, fixa’t que era una revista que no tenia preu, que es distribuïa per correu
intern, endogàmica, de la universitat... Jo la vaig passar, primer punt, a color, cosa que
ací no hi havia; li vaig donar un tractament distint i a partir d’eixe moment li vaig posar
29
preu i la vaig distribuir per les llibreries. Açò és, en fi, un coll de botella que es diu, un
moment de creixement que te llances al buit sense saber si hi ha xarxa, i te pots pegar una
morrà o sobreviure. Però sí que crec que les revistes, i a més t’ho dic perquè me fan
moltes consultes sempre, totes les universitats tenen el mateix vici que és el de voler crear
al seua pròpia revisteta i al final se gasten moltíssims diners i serveix de ben poc perquè
ni els propis interessats s’hi miren. En canvi, esta a poc a poc vam aconseguir trobar un
nínxol comunicatiu molt interessant, a Catalunya principalment, on no hi ha res semblant
i el que hi havia ha anat tancant i podríem dir que gran part dels nostres lectors són
catalans, és a dir, tenim a Catalunya un impacte molt fort. És la revista de referència, al
mateix temps fixa’t que la Xarxa Vives la considera com el model a seguir. Que les
pròpies universitats catalanes i valencianes, que són 18 o 20, de la Xarxa Vives consideren
Mètode com la revista emblemàtica, doncs ja és significatiu d’un poc del territori en el
que ens movem, és un territori acadèmic, certament, perquè som una revista acadèmica
però el que busquem és que siga atractiva. Jo sempre he pensat que allò sesut, allò mental
no té perquè ser lleig i avorrit, de fet es pot combinar d’una forma suggeridora, un text
amb contingut, és a dir, més assagístic potser, eixint-se un poc de la forma típica de la
presentació dels resultats d’un article científic, és a dir, buscant més la forma més
assagística però amb un contingut que siga seriós i que produisca coneixement. I tot això
acompanyar-lo amb il·lustracions d’artistes que convidem i d’escriptors, i de filòsofs i de
sociòlegs.... i tot això és el que és Mètode. Bé, i tornant a eixa pregunta tot això és el que
ha fet que Mètode haja rebut molts premis, jo vaig rebre el Premi Nacional de
Comunicació de la Generalitat de Catalunya gràcies a Mètode i bé, l’últim premi que he
rebut ha estat en Madrid: el premi Sacyr de Comunicación que és un premi també grat i
molt ben dotat; tot això ens va ajudar a aguantar els moments... perquè hem passat
moments difícils amb la crisi i tot això doncs, clar, no és una cosa evident de poder-se
aguantar.
Tot i que la ciència és un fenomen universal i a la seua revista donen difusió a tots
o quasi tots els nous aspectes científics arreu del món, hi ha alguna política de
conscienciació o de visibilitat dels investigadors de l’àmbit catalanoparlant? Quina
és la seua opinió respecte a aquests? Estan presents al panorama científic nacional
o internacional?
Bé, nosaltres sempre intentem que en el número hi haja algun investigador de la
Universitat de València, és a dir, quasi sempre busquen un coordinador que siga de la
30
Universitat de València que tinga interès, i moltes vegades són ells mateixos qui es
proposen. Diu: escolta, hi ha un tema molt interessant... per exemple, l’estadística! Que
penses: ui sí, l’estadística interessant... Però bé, férem un número sobre estadística. I bé,
l’estadística és una eina fonamentalíssima, no sols en les ciències si no també en les
socials. I sobre això nosaltres diem: busqueu qui són els millors. Sempre intentem que hi
haja gent de Catalunya, també ens interessa però tampoc no és un requeriment perquè per
a nosaltres la qüestió idiomàtica és natural en la pròpia revista perquè realment la major
part dels col·laboradors fixes, de les columnes... ho fan en català i després.... diguem-ne
que rebem un 50-60% dels articles ja en català, fins i tot els del propi monogràfic. Els
propis coordinadors busquen gent que siga pròxima a la revista, ja que una de les coses
que fa que la revista funcione bé és que la gent vol publicar, li tenen simpatia. O siga, si
tu vas a un investigador, per exemple David Comas que és el que t’he mostrat abans, per
posar un exemple. Este senyor, quan tu mires el seu currículum, les seues publicacions,
veus que té unes publicacions de Nature, de revistes d’alt nivell científic. Però, clar,
nosaltres que som una revista que no té impacte dins de la seua disciplina li demanem un
esforç d’un article d’eixes característiques, has de donar-li alguna cosa a canvi. I el que li
donem a canvi és un article distint del que està acostumat, que després ell pot emprar en
les seues classes i que fa goig de tindre. Aleshores trobem molta més simpatia en els
investigadors catalans que en els castellans; perquè per als castellans Mètode, tot i que la
fem en castellà els resulta encara més allunyada. I això fa que tinguem sempre bons
articles, és a dir, nosaltres allò que rebem és generalment bo inclús quan fem un call of
papers, realment d’ací sis mesos farem un número sobre açò, qui vulga enviar un article
que l’envie i allò que rebem també és molt bo. La gent ja no envia coses per a veure que
passa, a veure si sona la flauta, perquè nosaltres tot el que fem ho passem per referee. Jo
alguna vegada, com a editor, si veig un article molt fluix dic que no però en general, si és
del món acadèmic, allò que rebem és bo. La gent ja considera la revista com una
possibilitat factible no per a fer un currículum per a traure fonts d’investigació però sí per
a un currículum que col·labora a visualitzar la seua visió de la matèria.
31
En les investigacions sobre traducció, recentment, s’estudia i s’observa molt la
traducció periodística com una forma de traducció; és a dir, un tipus de traducció
que naix de la recopilació de diversos articles, notes de premsa, etc. i que acaba sent
una síntesi d’allò que diuen aquests documents previs originals. Respecte a aquest
aspecte, les traduccions que es realitzen són traduccions convencionals (és a dir,
parteixen d’un sols text original i són el reflex fidel d’aquest) o son traduccions
periodístiques?
Sí, nosaltres no toquem els textos. El que sí que fem és donar unes indicacions perquè
s’adapten més estilísticament al que és la idea de Mètode, és a dir, ens arriba el text i en
el cas que ens interesse els diem: aquest article ens podria interessar però necessitem que
l’adaptes un poc al que és la filosofia de la revista. Una vegada adaptat l’enviem a referee.
Jo com a editor, done unes indicacions per a que puga tindre alguna possibilitat de passar.
No és que refutem molts articles però sí que diem que no a un percentatge significatiu, i
al final de tot el que ens arriba un 30-40% diem que no; i anem in crescendo en eixe sentit
perquè cada vegada en rebem més.
En els estudis de traducció es dóna molta importància als gèneres textuals ja que
són una font i una ajuda per a realitzar traduccions; conèixer els tipus de text d’un
àmbit temàtic en les llengües de les quals i a les quals traduïm ens ajuda a reflectir
millor les idees dels textos originals i a fer que les traduccions es consideren com a
originals. En aquest aspecte, per tant, quins són els gèneres que més es tradueixen?
Hi ha algun gènere que el reben en català majoritàriament?
Sí, mira. Nosaltres rebem en català per exemple Pere Estupinyà, Josep Roselló, Pau
Cadazo, Ramon Folch, i en castellà rebem Wagensberg. I tu pots fer eixa comparativa,
després ja en funció dels articles pots mirar un article o un altre. Si vols tu vas mirant i
fas una llista i jo passaré la llista baix i que ells em diguen en quin idioma original s’han
enviat eixos articles, i així tu fas el seguiment. Per exemple, Joan Mayol ens va enviar
l’article en català, bé de fet, en mallorquí perquè en Mètode intentem mantenir les
distintes variants idiomàtiques. És a dir, Mètode utilitza el català oriental i occidental en
funció de l’àrea del autor; nosaltres no canviem al català oriental un text nostre però
tampoc un text de Barcelona el canviem a l’occidental. El que busquem és que les dues
versions idiomàtiques, i inclús en el cas del mallorquí hem intentat mantindre els
elements.
32
En el cas del català, els document que es tradueixen són traduccions directes dels
articles originals (ja siga en anglès o espanyol) o per altra banda són traduccions que
provenen d’altres traduccions del text original? Per exemple, un original anglès que es
tradueix a l’espanyol i d’aquesta traducció al espanyol se’n realitza una altra al català.
Nosaltres diem que escriguen en l’idioma que més còmodes estan. Perquè hi ha gent
que de vegades fa l’esforç però t’envia un text en valencià molt deficitari i això és molt
incòmode, aleshores preferim que ens l’envie en castellà i ja nosaltres fem la traducció al
valencià. Però si és catalanoparlant i en té bon domini, doncs clar, preferim que ens el
envie en català.
Pel que fa a l’ordre de les traduccions va en funció de qui ho traduisca. Si rebem per
exemple l’article en anglès i el tradueix Manuel sí que tradueix directament a l’espanyol
i després d’aquesta versió, al català. Però de vegades també tradueix Josep Agustí,
aleshores ho fa directament al català. Però en general sí que passa primer pel castellà. Sí,
de la traducció al espanyol es fa la traducció al català, normalment. Potser fora millor fer-
ho del anglès al català directament però en eixe cas necessitaríem dos traductors; però ja
et dic que hi ha casos que són així. També rebem articles en italià i fa poc, un en francès,
o siga que també traduïm de l’italià i del francès i en estos casos la traducció la ha feta
Josep Agustí.
Tenen una plantilla fixa de traductors a la revista? Treballen amb autònoms o
col·laboradors externs?
Hi ha un traductor que es diu Josep Agustí que és el que fa les traduccions tant al
valencià com al castellà i després hi ha una persona que es diu Manuel Gil que és qui fa
les versions a l’anglès i abans hi havia una persona que era Fabiola Barraclough que ella
és indígena i totes les traduccions passen per lectors. Hi ha una persona que es diu Tatiana
Pina que és la que fa la lectura en català i castellà i després hi ha un lector angles natiu,
abans era Fabiola però ara està ell. Fixa’t que tot allò de la web també està en els tres
idiomes, és a dir, no sols els articles sinó tots els continguts. En eixe sentit també hi ha
gent del màster de traducció que està participant en les traduccions, gent que ve a fer
pràctiques.
Quins requisits es demanen als traductors? Es fan proves de traducció?
Nosaltres treballem un poc de gent que coneixem, poc a poc. Perquè abans de fer el
pas de fer-ho en anglès jo vaig estudiar la proposta d’una persona molt brillant que és
33
Fabiola, que ara està de baixa i hem hagut de buscar-nos la vida. Per això vaig donar este
pas perquè ella té un gran coneixement de l’anglès, ella és nativa, i de l’anglès científic.
Perquè no és el mateix saber anglès que saber anglès científic. Aleshores sap traduir textos
científics i per tant les seues versions a l’anglès són esplèndides. Fixa’t que ja duem no
se si son quatre números en anglès, alerta que açò és una feinassa. I a més amb molt
poques errades, aleshores una persona del màster que va vindre a fer pràctiques amb
nosaltres, que és Manuel Gil, vaig veure que tenia un nivell excepcional i li vaig proposar
entrar per a fer la feina de la web. I ara, com que Fabiola està de baixa, doncs ha agafat
ell tot el volum de traduccions. Però nosaltres no volem indicar en els textos què està
traduït i què no està traduït perquè aleshores això donaria una sensació que no són
originals. A mi el que m’interessa és la lectura i en definitiva per allò que nosaltres lluitem
en el món acadèmic és en açò de l’anglès. I evidentment totes les traduccions les han
vistes els autors i fins i tot en alguns casos són ells els que fan la traducció a l’anglès.
Bé, de fet eixa era la següent pregunta. Els propis autors dels textos actuen de
vegades com a autotraductors dels seus articles?
Hi ha algun pesat que sí. Perquè hi ha gent que... a mi m’és igual però aleshores es
produeix un problema que és que hi ha gent que creu que té molt de nivell d’anglès però
després m’envia una traducció patatera, sobre la que després hem de treballar i de vegades
després es produeixen els egos infinits que diuen: doncs no m’agrada les correccions que
m’has fet i hem tingut alguna història d’estes absurdes en els que perds moltíssim temps.
Quin és el paper dels correctors en la revista? Revisen les traduccions? De
vegades, un traductor també realitza la tasca de corrector, és aquest el cas de
Mètode?
A veure, el corrector és el traductor. La persona que fa la traducció és el corrector. I
després tenim lectors tant en anglès com en castellà i en català que el que fan és una
lectura tant per a agarrar gazapos i errades com conceptual. Perquè fixa’t que moltes
vegades passes errades de l’estil de Moby Dick a Move Dick. O siga, els correctors
automàtics tenen molt de perill i te poden canviar noms i en eixe sentit hem agarrat milers
de coses que són hilarants, errades que te trobes i agarres en l’últim segon i... mare meua!
Quan ja ho tens tot en marxa i te trobes que has salvat, però alguna se te passa. Per això,
ningú s’imagina la feinassa que hi ha de neteja i de tot el que costa de fer aquest procés.
Jo crec que la revista és prou honesta, és a dir, les traduccions són bones, els textos estan
34
ben escrits, i la lectura tant en un idioma com en un altre no és estrident. No penses açò
és una traducció literal, sinó que hi ha un bon treball estilístic per part dels correctors i
dels traductors. Però és un treball molt ingrat, nosaltres podríem haver intentat fer-ho
només en anglès i en català, eixa era la història possible el que passa que la universitat va
voler que també estiguera en castellà. Això ens dona moltíssimes entrades per Internet,
d’alguna forma el castellà és molt útil perquè des de Llatinoamèrica , per la nit, no te pots
imaginar el moviment que hi ha al servidor, son eixes coses que dius... en anglès no
haguera estat possible. I d’alguna manera el català és la nostra raó de ser. Diguem-ne que
els tres idiomes... jo no veig que s’escloisquen, és un esforç important però
s’autocomplementen els tres idiomes. Fixa’t, podríem dir, es podria prescindir de la versió
catalana, també seria cert. Però els nostres lectors més fidels i els que ens donen raó de
ser són els de la versió catalana. El lector espanyol té moltes més ofertes i és molt més
difícil de fidelitzar. Traure una revista en castellà des de València i intentar vendre-la per
tota Espanya i Llatinoamèrica és un treball molt complicat, per no dir quasi impossible.
Jo no conec casos que hagen triomfat, és molt difícil. Però nosaltres, en canvi tenim un
públic molt fidel, molt entusiasta, molt grat... tenim 2.500 subscriptors, per a una revista
com aquesta és molt important; i en castellà en tenim 500 només. Ens pensem que
Espanya és immensa però no, i en anglès tenim molts lectors però per la web. I en aquesta
opció (l’anuari) es poden subscriure però no és el que busquen.
Les següents preguntes tenen més relació amb els processos de traducció que es
realitzen a Mètode, i no se fins a quin punt vostè em podria proporcionar la
informació necessària. Tanmateix, si em pogués posar en contacte amb una persona
de l’equip de traductors o col·laboradors de Mètode, em seria de molta ajuda.
Segueixen algun tipus concret de procés de traducció? Utilitzen ferramentes de
traducció automàtica? Es tradueix amb un equip de traductors o les traduccions són
individuals?
Sí, si vols et presente a la plantilla de traductors que ells et podran informar millor del
que fan. Jo sé que el traductor al català, Josep Agustí, que si vols et pots posar en contacte
amb ell, sí que utilitza algun tipus de traductor automàtic. Però no t’ho puc assegurar, són
temes que no treballe jo. I ara vindrà el traductor d’anglès que és Manuel que te dirà
alguna coseta i la cap de redacció que també ens pot ajudar.
35
Mira, aquests són Manu i Ana, la cap de redacció. Jo ja he parlat un poc de la tasca
que feu però té preguntes relacionades amb la traducció que crec que li les podreu
contestar millor vosaltres.
Manuel: Jo utilitze MemeSource per a traduir, i després ja diccionaris i glossaris.
Depèn de cada u, clar, Tamara utilitza Google Toolkit però més que res perquè són els
dos gratuïts.
Ana: Eixos són per a l’anglès. Pep sabem que utilitza alguna cosa, per les marques
amb les que ens arriba el text però no sabem el que. Et puc passar el correu de Josep
Agustí i li preguntes a ell, no crec que tingue cap problema.
Treballeu amb un equip de traducció o sou vosaltres?
Manuel: Per al anglès en som dos en plantilla. I després tenim un revisor extern que
ho llig tot però una vegada ja està traduït, ell no fa traducció.
Ana: Per al català tenim a Pep, que és el que és extern.
36
9.2 . Annex 2: Intercanvi de correus amb Josep Agustí, traductor
Bona vesprada,
Sóc Delia Rebollar, una estudiant de Traducció de la Universitat Jaume I. Estic
realitzant el meu treball de final de grau sobre la política de traducció a Mètode. La
setmana passada vaig fer una entrevista a Martí Domínguez i vaig parlar amb els seus
companys de la redacció i em van donar el seu correu per a posar-me en contacte amb
vostè per si em podia solucionar uns dubtes sobre els processos de traducció que es duen
a terme a la revista.
Estaria interessada en saber quins pasos segueix en rebre un article per a traduir, si
utilitza algun programa de traducció automàtica, si treballa amb bases de dades o
glossaris, en quin idioma rep majoritàriament els articles per a traduir.... en definitiva
qualsevol aspecte que vostè considere interessant sobre la traducció que és realitza a
Mètode.
Espere no causar-li cap molèstia.
Moltes gràcies per endavant i disculpe les molèsties.
Ben cordialment,
Delia Rebollar
____________________________________________________________________
Hola, Délia,
Et conteste per parts.
Procediment. El procediment no és molt sofisticat. Quan m'arriba un original el primer
pas és corregir-lo. Traduir un text amb errors ortogràfics, tipogràfics o mal redactat
sempre és més complicat i font d'errors. Això em permet detectar els problemes
terminològics o d'un altre tipus que tindré i anticipar-m'hi.
El segon pas, ja és anar traduint, directament.
El tercer és la revisió. Si hi ha temps, en el cas de traduccions castellà-català, faig una
traducció paral·lela amb el salt i la compare amb la meua. En tot cas faig una lectura
confrontant el text en la llengua d'eixida amb la traducció. Aquesta la faig en paper.
Després, quan em tornen l'article maquetat, faig una última revisió, també en paper.
Recursos. Els usuals: diccionaris i enciclopèdies en línia, Neoloteca del Termcat, ISBN
per a la bibliografia, correctors dinàmics de Word i d'Indesign, Salt.
37
Llengües originals: Aproximadament la meitat dels articles són en castellà i l'altra
meitat en català, encara que en la secció principal, el monogràfic, sol predominar el
castellà. Sovint hi ha almeys un article original en anglés i esporàdicament també en
francés. En una ocasió, també en italià.
Llengües d'arribada: N'hi ha tres: anglès, castellà i català. Jo m'ocuper d'aquestes dues
últimes. Pel que fa al català, en algun cas l'adapte al "paraestàndard" oriental. En realitat,
la flexio verbal i poc més.
Ara no tinc temps per a més, quan puga et comentaré algunes dificultats de la traducció.
Espere que aquestes notes et resulten d'utilitat.
___________________________________________________________________
Hola, Delia,
Em faltava explicar-te algunes dificultats que sovint em trobe amb les traduccions.
Terminologia científica i neologismes. Quasi tots els problemes i dubtes els resol el
Termcat, encara que de vegades trobe discrepàncies entre autor i Termcat. Si no hi trobe
solució, faig un cerca en Internet per vore de trobar documents solvents i/o pregunte
directament l'autor, el coordinador o un altre especialista. No sol ser una qüestió massa
problemàtica.
Lèxic popular i tradicional. En Mètode es publiquen prou sovint articles que barregen
aspectes merament "científics" amb d'altres de literaris o de cultura popular valenciana.
Són els més bonics de traduir però també els més costosos. Trobar el nom popular d'una
planta valenciana rara en castellà no sempre és fàcil i de vegades ni tan sols hi ajuda
disposar del nom científic perquè el mateix nom científic s'aplica diferents noms populars
i al contrari. Ja et pots imaginar.
El criteri que solc aplicar en aquests casos és oferir el nom en la llengua original en
cursiva i entre parèntesis i amb cometes la traducció a la llengua d'origen. I és que en
aquesta mena d'articles també importa la informació filològica.
Per a aquesta mena de qüestions no serveixen de molt els repertoris lexicogràfics
habituals, llevat de l'Alcover-Moll, és clar. A vegades he de consultar glossaris d'obres de
caràcter local
Com és lògic en aquesta mena d'articles, com també en alguns de més literaris, els
dialectalismes aporten una informació valuosa que s'ha d'oferir en la traducció.
I ja està. Si vols alguna altra informació, no te'n prives.
Molta sort.
38
9.3 . Annex 3: Intercanvi de correus amb Anna Mateu, cap de
redacció
Bon dia Ana,
Sóc Delia Rebollar, la estudiant de la UJI que està fent el TFG sobre la política de
traducció a Mètode. He elaborat el llistat dels articles que apareixen als cinc últims
números de Mètode; t'adjunte el document per si em pots indicar en quin idioma els vau
rebre. Imagine que les seccions dels col·laboradors fixes sempre les rebeu en el mateix
idioma, així que si ho indiques sols una vegada és més que suficient.
Sóc conscient que és molt de treball, espere que no supose molta molèstia.
Moltíssimes gràcies per la inestimable ajuda i disculpa les molèsties.
Cordialment,
Delia Rebollar
_________________________________________________________________
Hola Dèlia,
Doncs a final de setmana t'enviem si podem els 5 últims números si podem, i si no els
que ens done temps.
Salutacions!
_________________________________________________________________
Hola Dèlia,
T'envie el document amb els idiomes que hem pogut recopilar. Els idiomes de les
ressenyes no te les he pogut mirar perquè les gestiona un coordinador de ressenyes a part
(hi ha algunes que sí que estan assenyalades perquè han arribat directament a la redacció
o perquè conec l'autor i sé en quina llengua acostuma a escriure), però si tens alguns dies
més t'ho podria enviar potser per a dimarts o dimecres.
Espere que et siga d'ajuda,
Salutacions,
Anna
39
9.4. Annex 4: Idioma de recepció dels articles
MÈTODE 84: Què és la ciència?
Una aproximació multidisciplinar al pensament científic
EDITORIAL
Editorial núm. 84 català
per Martí Domínguez
OPINIÓ
La universitat, on viu la ciència català
per Esteban Morcillo
ARTICLE
Els colors de l'univers castellà
per Fernando Ballesteros, Alberto Fernández Soto
L'últim pou de neu de la serra d'Aitana català
per Pablo Giménez-Font
La unificació electromagnètica castellà
per Augusto Beléndez
ENTREVISTA
Yuval Noah Harari català
per Roger Corcho
DOCUMENT
Justícia distribuitiva i evolució anglès
per Paula Casal
QUÈ ÉS LA CIÈNCIA?
Què és la ciència? català
per Martí Domínguez, Lucía Sapiña
Per què no hi ha un mètode científic anglès
per Jean Bricmont
Què és la ciència? anglès
per Patricia Fara
És el mètode científic un mite? desconegut
per Elliott Sober
Què tenen de científic les ciències socials? anglès
per Susanna Priest
La ciència: percepció i inestabilitat castellà
per Pedro Ruiz-Castell
Ciència, art i revelació castellà
40
per Jorge Wagensberg
ENTREVISTA MONOGRÀFIC
Mario Bunge castellà
per Roger Corcho
Robin Dunbar anglès
per Manuel Boix i Chornet
LLIBRES
«Humboldt and Jefferson», de Sandra Rebock castellà
per Xosé A. Fraga
«L'explorador Andrés (1807-1837)», de Rafael Monferrer català
per Antoni Aguilella
«Periodismo, medios de comunicación y cambio climático», de Bienvenido León
desconegut
per Maria Josep Picó i Garcés
«Don't Even Think About It», de George Marshall català
per Anna Mateu
«El arte de vender mierda», de Fernando Cervera desconegut
per Pedro Dorado Morales
ELS GÈNERES DE LA LITERATURA CIENTÍFICA
Retòrica català
per Jesús Purroy
JO I ALTRES ANIMALS
La crida del continent negre català
per Albert Masó
SOCIOFOLCOLOGIA
Vida català
per Ramon Folch
HISTÒRIES DE CIENTÍFICS
Pere d'Éboli i els banys de Pozzuoli i Baia català
per Josep Lluís Barona
LA CIÈNCIA A TAULA
El bosc invisible català
per Fernando Sapiña
JARDÍ ANIMAT
Descobrim tots els colors del verd català
per Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic
41
L'HORT DE ROSELLÓ
El garrofó de la paella, en perill català
per Josep Roselló Oltra
NATURAL-MENT
És inevitable l'envelliment? castellà i anglès
per Pau Carazo
EL LLADRE DE CERVELLS
Por als herbolaris castellà
per Pere Estupinyà
MÈTODE WAGENSBERG
Nombres de bona família castellà
per Jorge Wagensberg
MÈTODE 83: Les xifres de la ciència
L'estadística com a eina científica
EDITORIAL
Editorial núm. 83 català
per Martí Domínguez
OPINIÓ
Malson a Euler Street castellà
per Raúl Ibáñez
ARTICLE
La febre Q català
per Joan Tutusaus Batlle
La cuina més gran del món castellà
per David Sucunza Sáenz
Ecologia, exègesi i literatura sagrada català
per Daniel Climent, Carles Martín
ENTREVISTA
Leonard Parker català i anglès
per José Navarro Salas
Mariano Barbacid castellà
per Cristina Sáez
42
DOCUMENT
Ments alterades en el segle XIX castellà
per Martín Urdiales Shaw
Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània català
per Agustí Camós
LES XIFRES DE LA CIÈNCIA
Les xifres de la ciència castellà
per David Conesa, Francisco Montes
Dades massives i estadística anglès
per David Rossell
Símptomes, signes i estadística castellà
per Miguel A. Martínez-Beneito, José D. Bermúdez, Carmen Armero
La teoria que no va morir mai anglès
per Sharon McGrayne
Estadística en física de partícules castellà
per Fernando Martínez Vidal
La falta de reproductibilitat de la investigació anglès
per Scott D. Goddard, Valen E. Johnson
ENTREVISTA MONOGRÀFIC
Alan E. Gelfand anglès i català
per David Conesa, Felip Pineda
LLIBRES
«Peste & Cólera», de Patrick Deville desconegut
per Manel Porcar
«La cuenta atrás», d'Alan Weisman desconegut
per Víctor Benlloch Tamborero
«One Plus One Equals One», de John Archibald català
per Juli Peretó
«Odón de Buen: Toda una vida», d'Antonio Calvo Roy desconegut
per Joan Josep Soto Àngel
«Gens i genealogies», de Susanna Manrubia i Damián H. Zanette desconegut
per Raquel Ortells
ELS GÈNERES DE LA LITERATURA CIENTÍFICA
Què és la literatura científica? I els seus gèneres? català
per Jesús Purroy
JO I ALTRES ANIMALS
Apropar la natura als alumnes català
per Albert Masó
43
SOCIOFOLCOLOGIA
Mandra català
per Ramon Folch
HISTÒRIES DE CIENTÍFICS
Ludwik Rajchman (1881-1965), l'activisme sanitari internacional català
per Josep Lluís Barona
CAN MICROBI
El primer plor català
per Ricard Guerrero, Mercè Berlanga
DESVELANT L'UNIVERS
'The Dark Side of the Moon' castellà
per Vicent J. Martínez
JARDÍ ANIMAT
Una compostadora casolana per a contribuir a reduir el plàstic català
per Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic
NAU ESPACIAL 'MÈTODE'
Una America's Cup espacial castellà
per Fernando Ballesteros
NATURAL-MENT
Del camp a la clínica: ratolins monògams i hormones de l'amor català
per Ester Desfilis
EL LLADRE DE CERVELLS
La ciència bàsica no existeix castellà
per Pere Estupinyà
MÈTODE WAGENSBERG
La transcendència del xafardeig intranscendent castellà
per Jorge Wagensberg
MÈTODE 82: Encontres
Les cruïlles entre ciència i literatura
EDITORIAL
Editorial núm. 82 català
per Martí Domínguez
44
OPINIÓ
Transmetre l'esperit de la ciència català
per Pilar Campins Falcó
ARTICLE
Quan els europeus érem caçadors-recol·lectors català
per Íñigo Olalde, Carles Lalueza-Fox
El cercador de patrons nàutics castellà
per Sergio Parra Castillo
ENTREVISTA
Randy Schekman anglès
per Lucía Sapiña, Manuel Gil
DOCUMENT
El perfil del maltractador masclista català
per Ángel Romero Martínez, Marisol Lila, Luis Moya Albiol
ENCONTRES
Encontres català
per Pasqual Bernat
Novel·les de ciència català
per Miquel Barceló
Ciència, científics i literatura català
per Jordi Solbes, Manel Traver
Poe: cor científic castellà
per Fernando J. Ballesteros Roselló, Eusebio V. Llácer Llorca
La ciència com a cerca anglès
per Romén Reyes-Peschl
Robots socials català
per Carme Torras
La vida imaginària del científic castellà
per Francisco Sáez de Adana
Ciència i literatura anglès
per Roslynn Haynes
LLIBRES
«¿Qué ven los astronautas cuando cierran los ojos?», d'Antonio Martínez Ron català
per Andreu Escrivà i Garcia
«El "sistema Ciprés" de barreras cortafuegos» i «Monumental Trees and Mature Forests
Threatened in The Mediterranean Landscapes» desconegut
per Nel·lo Pellisser
45
«La empatía», de Luis Moya Albiol desconegut
per Sara Garcia
«Charlatanes», d'Irina Podgorny desconegut
per Enric H. March
«Synthetic Aesthetics», de diversos autors desconegut
per Manel Porcar
«¿Por qué a los niños no les gusta ir a la escuela?», de Daniel T. Willingham desconegut
per Jordi Solbes
ELS GÈNERES DE LA LITERATURA CIENTÍFICA
Blocs català
per Jesús Purroy
JO I ALTRES ANIMALS
Una vida per les papallones català
per Albert Masó
SOCIOFOLCOLOGIA
Polímata català
per Ramon Folch
HISTÒRIES DE CIENTÍFICS
L'activisme polític de Walter Cannon català
per Josep Lluís Barona
CAN MICROBI
Microbis en la boira català
per Ricard Guerrero, Mercè Berlanga, Carles Puche
LA CIÈNCIA A TAULA
El gelat etern català
per Fernando Sapiña
NATURAL-MENT
Sexe, drogues i xantatge: el conflicte sexual i la batalla (evolutiva) entre els sexes català
per Pau Carazo
EL LLADRE DE CERVELLS
Si tens un professor dolent, no vagis a classe castellà
per Pere Estupinyà
MÈTODE WAGENSBERG
Qualitat 'vs' quantitat castellà
per Jorge Wagensberg
46
MÈTODE 81: Itineràncies
Dispersió, migració, diàspora
EDITORIAL
Editorial núm. 81 català
per Martí Domínguez
OPINIÓ
Científics lletraferits? És clar! català
per Joandomènec Ros
ARTICLE
Sant Jordi i el drac català
per Pere Renom
L'eix de la Terra i el falquinyol català
per Joan Mayol
ENTREVISTA
Jared Diamond castellà
per Roger Corcho
ITINERÀNCIES
Itineràncies desconegut
per Ester Desfilis, Domingo Pujante
Me'n vaig o em quede? castellà
per Josabel Belliure Ferrer
Moviments de dispersió en els primats castellà
per Pablo Polo Rodrigo
La genètica de les migracions humanes català
per David Comas
L'impacte social de la mobilitat humana castellà
per Edelia Villarroya
Refugiats i apàtrides català
per Jaume Durà
La costa dels jubilats català
per Joan Carles Membrado
Literatures migrants castellà
per Marta Segarra
Visions del jo itinerant castellà
per Adela Cortijo, Domingo Pujante, Inmaculada Tamarit
47
ENTREVISTA MONOGRÀFIC
Marc Augé francès
per Domingo Pujante, Anna Mateu
LLIBRES
«El somni de Lucreci», de Martí Domínguez castellà
per José Pío Beltrán
«Palabras en el tiempo», de Carles Lalueza-Fox català
per Juli Peretó
«Cartes a un jove científic», d'Edward O. Wilson desconegut
per Alícia Duró i Sans
«Neanderthal Man», d'Svante Pääbo desconegut
per Manel Porcar
«Comer sin miedo», de J. M. Mulet desconegut
per Carmen López Valiente
ELS GÈNERES DE LA LITERATURA CIENTÍFICA
Divertiments matemàtics català
per Jesús Purroy
JO I ALTRES ANIMALS
La volta al món... El somni! català
per Albert Masó
SOCIOFOLCOLOGIA
Revolució català
per Ramon Folch
CAN MICROBI
Miracles i miratges català
per Ricard Guerrero, Mercè Berlanga, Carles Puche
LA CIÈNCIA A TAULA
La tòfona, obscur objecte de desig català
per Fernando Sapiña
JARDÍ ANIMAT
Reforestació amb boles d'argila i llavors català
per Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic
L'HORT DE ROSELLÓ
Albergines dissenyades per a l'estiu català
per Josep Roselló Oltra
48
NATURAL-MENT
La ciència de l'anell del rei Salomó castellà i anglès
per Pau Carazo, Ester Desfilis
EL LLADRE DE CERVELLS
Pensar com a científics, no com a advocats castellà
per Pere Estupinyà
MÈTODE WAGENSBERG
Les set edats de la cultura castellà
per Jorge Wagensberg
MÈTODE 80: La ciència de la premsa
Reptes i tendències de la divulgació de la ciència
EDITORIAL
Editorial núm. 80 català
per Martí Domínguez
OPINIÓ
Creació i divulgació del coneixement català
per Ramon Lapiedra
ENTREVISTA
Esteban Morcillo català
per Martí Domínguez
Carles Puche català
per Carme Puche
D'UN PASSAT TAN PRESENT
D'un passat tan present català
per Alexandre Bataller Català
Pervivències del paisatge de la seda català
per Adrià Besó Ros
La reina de les fibres castellà
per Daniel Palet
La investigació amb cucs de seda castellà
per José Luis Cenis Anadón
ETNOBOTÀNICA INFANTIL MENGÍVOLA
Etnobotànica infantil mengívola català
per Daniel Climent Giner, Carles Martín Cantarino, Emili Laguna Lumbreras
49
LA CIÈNCIA DE LA PREMSA
La ciència de la premsa català
per Anna Mateu, Martí Domínguez
Les dues cultures anglès
per Hans Peter Peters
La conquesta del lector castellà
per María Pilar Perla Mateo
Llengües minoritàries i divulgació científica castellà
per Ana Galarraga
Internet matarà o salvarà la premsa científica? francès
per Luc Allemand
Ciència, públic i nous mitjans anglès
per Dominique Brossard
Un panorama canviant per als mitjans de comunicació anglès
per Susanna Priest
ENTREVISTA MONOGRÀFIC
Maxwell Boykoff anglès i català
per Anna Mateu
Superant l'escletxa entre les dues cultures anglès
per Martí Domínguez
LLIBRES
«Vilafranca (Els Ports)», de Paco Tortosa desconegut
per Joan Garí
«Subliminal», de Leonard Mlodinow desconegut
per Manel Porcar
«Flora amenazada y de interés del Parque Natural de la Serranía de Cuenca», de Miguel
Ángel Gómez Serrano i Olga Mayoral García-Berlanga desconegut
per Simón Fos Martín
«El error del pavo inglés», d'Antonio José Osuna Mascaró català
per Andreu Escrivà i Garcia
«Para la tercera cultura», de Francisco Fernández Buey català
per Lucía Sapiña
ELS GÈNERES DE LA LITERATURA CIENTÍFICA
Viatges català
per Jesús Purroy
JO I ALTRES ANIMALS
50
Tots els amfibis i rèptils dels Països Catalans català
per Albert Masó
SOCIOFOLCOLOGIA
Gratitud català
per Ramon Folch
CAN MICROBI
Vaques, vacunes i vacunacions català
per Ricard Guerrero, Mercè Berlanga, Carles Puche
DESVELANT L'UNIVERS
Fòssils cosmològics a Terol castellà
per Vicent J. Martínez
JARDÍ ANIMAT
Crema hidratant català
per Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic
NAU ESPACIAL 'MÈTODE'
Principi antro...què? castellà
per Fernando Ballesteros
L'HORT DE ROSELLÓ
Les carabasses diverses català
per Josep Roselló Oltra
MÈTODE WAGENSBERG
Antropocentrisme i teleologia castellà
per Jorge Wagensberg
51