Són animals que viuen a l'aigua . Entre ells es troben les meduses els coralls i les anèmones . El cos d'aquests animals té al centre una obertura , per mitjà de la qual s'alimenten . Al voltant d'aquesta obertura , hi ha diversos tentacles , que els serveixen per atrapar les seves preses . Són animals carnívors .

Defensa Pròpia: Tant els pòlips com les meduses posseeixen , especialment en els tentacles , cèl·lules especialitzades anomenades cnidoblasts que contenen una vesícula plena de líquid tòxic i que injecten a les seves preses per mitjà d'un filament , o cnidocilio , que es projecta a l'exterior quan és estimulat ; segons es tracti d'un cnidoblasts penetrant , envoltant o aglutinant , el filament inocula líquid urticant en l'animal que ha fregat el cnidocilio o s'enrotlla al voltant d'ell .

ELS CELENTERATS

Página 1

Portada Celenterats Pàg -1

La respiració Pàg -3

El procés digestiu Pàg -4

El procés circulatori Pàg -5

L’excreció Pàg -6

Potada Ocells Pàg -7

La respiració Pàg -8 9 10

El procés digestiu Pàg -11 12

El procés circulatori Pàg -13

L’excreció Pàg -14 15

Dades personals Pàg -16

Índex

Página 2

Posseeixen respiració cutània i directa al endoderm ha un tipus de cèl·lula anomenada cèl·lula excretora , proveïda de flagels que s'encarreguen d'eliminar les substàncies dins del celenterats i de produir la circulació de l'aigua dins d'aquesta cavitat mitjançant l'activitat dels flagels . el celenterats està sempre ple d'aigua i a través de l'orifici bucoanal s'estableix la comunicació entre el celenterats i l'exterior i permet l'entrada d'aliments i d'oxigen i la sortida de deixalles i co2 .

Els celenterats no necessiten sistema respiratori, ja que aquesta funció es duu a terme per simple difusió entre la cèl·lula. No tenen òrgans especialitzats per l’ intercanvi de gasos i poden prendre directament els gasos de l’aigua que els envolta.

La

Página 3

La digestió intracel·lular, és un tipus de nutrició heteròtrofa en el qual l'aliment és descompost (generalment per enzims) i processat per la seva utilització a l'interior de la cèl·lula. És propi generalment d'organismes molt simples i unicel·lulars com ho és l'ameba.

La cèl·lula ingereix l'aliment i l'engloben per mitjà dels seudópodos. Els lisosomes aboquen enzims digestius a la vacuola. La digestió acaba quan la matèria orgànica passa al citoplasma.

En els celenterats no hi ha un aparell digestiu diferenciat, sinó una cavitat gastrovascular que ocupa la major part de l'interior de l'animal i en la qual es digereixen les partícules alimentàries capturades de l'exterior.

Tenen una cavitat digestiva en forma de sac proveïda d'una sola obertura, que fa les funcions de boca i anus. Aquestes característiques són plesiomòrfiques i no serveixen com a criteri de parentiu filogenètic.

No existeix un veritable sistema circulatori en ells. En la paret interna es troben Cèl·lules flagel·lades amb una prolongació que en moure

El procés digestiu

El procés circulatori

Página 4

provoca la circulació de l'Aigua a la cavitat gastrovascular. La circulació es dóna entre cèl·lules o Intercel.

Els celenterats no tenen òrgans excretors i les seves cèl·lules eliminen els residus llençant-los directament a l'exterior. En alguns

L’excreció

Página 5

invertebrats hi ha òrgans excretors que recullen substàncies de rebuig i les transporten a l'exterior de l'animal.

Platihelmints : Els platihelmints fan l'excreció a través de cèl·lules especials, les cèl·lules flamígeres. La cèl·lula flamígera absorbeix líquid i els envia, per mitjà de canal, als porus excretors.

Anèl·lids : Els anèl·lids i els mol·luscs tenen nefridis o tubs amb un extrem en forma d'embut, dins d'un anell que s'obre en l'anell següent.

Insectes : Els òrgans excretors dels insectes i dels miriàpodes són els tubs de Malpighi, que recullen els residus de la sang i els aboquen cap al tub digestiu.

Página 6

ELS OCELLS

La respiraci

ó dels

Página 7

Similar al dels mamífers , el sistema respiratori de les aus circula l' oxigen al cos i Treu el diòxid de Carboni . Això és porta a Terme directament Pels Seus Pulmons , que són relativament Més petits que en la majoria d' Altres Vertebrats . A diferència dels mamífers , el sistema respiratori d' un augment està seva majoria regulada per sacs d' aire . Les aus tinença 01:00 sèrie de bosses d' aire , paper general nou , que regulen la Circulació d' aire . AQUESTA Regulació és realitza per Canvis en la pressió , que és l' ús Torn causada per contraccions musculars Específiques . Gràcies a la Regulació dels sacs d' aire , el sistema respiratori de les aus .Permet 01:00 flux d' aire unidireccional , és a dir , l'aire es mou en una Direcció a Tot el sistema respiratori . A Els mamífers , l'aire flueix a Dues Direccions ( Dins i fora dels Pulmons ) . Aquest flux unidireccional vol dir que l' aire que es mou a través del sistema respiratori d' un augment és Molt Més rica en oxigen que l' aire que es mou a Dues Direccions . Com a Resultat , el sistema respiratori de les aus es Més eficaç que l' d' 1 mamífer - més oxigen és Transfereix AMB cada Respiració .

A l' intestí els substàncies nutritives són absorbides i la resta són expulsades per la claveguera . Els ocells tinença Respiració pulmonar . L' aire que agafen Pels orificis nasals pararà ALS Pulmons , a els quals permeten que passi a la sang . Les aus, igual que els éssers humans , necessiten respirar per introduir oxigen en els seus cossos i rebutjar el diòxid de carboni . El seu sistema respiratori està ben adaptat per al vol , que demana una gran ventilació de l'organisme . La freqüència de respiracions varia segons la mida de l'au . Així, un colibrí en repòs pot respirar fins a més de 200 vegades per minut , mentre que un gall dindi respira al voltant d'unes 10 vegades per minut . A volar , la taxa de respiració de l'au augmenta entre 12 i 20 vegades més .Una de les característiques més notòries del sistema respiratori de les aus és la presència de sacs aeris . Aquestes estructures són una mena de prolongacions dels pulmons que penetren en alguns ossos i òrgans . Segons l'espècie , el nombre de sacs aeris oscil entre sis i dotze. Els sacs també ajuden a reduir la calor produïda en volar .

La respiraci

ó dels

Página 8

L'au requereix dues respiracions completes perquè l'aire entre al seu cos i surti fora d'ell . L'aire amb oxigen ingressa al cos de l'au a través de les obertures nasals o nostrilos , situats a la base del bec.

Segueix el seu camí a través de la tràquea fins arribar a la siringe , estructura que permet a l'au emetre sons . En aquest punt , la tràquea es ramifica en dos bronquis . L'aire amb oxigen passa llavors a uns sacs aeris abdominals . Quan l'au exhala , aquest aire passa d'aquests sacs als pulmons . Al inhalar novament, l'aire es mou dels pulmons als sacs aeris anteriors i als sacs situats al tòrax i entre les clavícules . Quan l'au exhala novament , l'aire passa als bronquis i d'aquí surt a l'exterior de l'organisme .La respiració en les aus està controlada per contraccions dels músculs adjacents a la caixa toràcica . Aquests moviments musculars s'eixamplen redueixen la mida de la cavitat del pit i forcen l'aire a circular pels sacs aeris . Totes les adaptacions anteriors contribueixen a una alta taxa d'intercanvi gasós .La siringe és l'òrgan vocal de les aus. Se situa a la base de la tràquea , i produeix sons complexos sense les cordes vocals que tenen els mamífers . Els sons es produeixen per vibracions a les parets de la siringe o per la vibració de l'aire que passa per la siringe . Només les aus i els cocodrils tenen aquest òrgan especialitzat i els permet a moltes espècies ( com els lloros , els estornells , els corbs , els gaigs , les garses , etc . ) Imitar la veu humana . Ja que la siringe s'ubica on la tràquea es bifurca per formar els bronquis molts ocells cantaires poden produir dos sons o més simultàniament .

Página 9

Dibuix esquemàtic de la siringe d'una au:

1.- Darrer anell cartilaginós tràquea lliure

2.- Timpà. 3.- Primer grup d'anells siringales. 4.- Pessulus. 5.- Membrana timpaniforme lateral. 6.- Membrana timpaniforme medial. 7.- Segon grup d'anells siringales. 8.- Bronqui principal. 9.- Cartílag bronquial.

El procés digestiu dels ocells L'aparell digestiu de les aus és molt similar al dels mamífers, encara que posseeixen peculiaritats morfològiques i estructurals diferents .

El bec , que comprèn les mandíbules que formen un pic ossi . La forma del bec està estretament lligada al règim alimentari . En l'actualitat totes les aus estan desproveïdes de dents encara que en edats geològiques anteriors hi va haver aus proveïdes d'aquests.

Página 10

A la cavitat bucal de les aus desemboquen les glàndules salivals i on es troba la llengua , que generalment és punxeguda i moltes vegades posseeix revestiment corni .

El tub digestiu comença amb la faringe , seguida de l'esòfag , que en les aus es modifica en produir un eixamplament a la part anterior anomenat pap , que no intervé en la digestió , i la finalitat és emmagatzemar elements nutritius que romanen aquí algun temps reblanint . En algunes espècies produeix un líquid per a la criança dels joves .

D'aquí els aliments passen a la regió posterior , el pedrer , que és musculosa amb parets de gran fortalesa , i que està més desenvolupada en les aus que s'alimenten de gra . La seva funció és la total trituració dels aliments , ja que a l'estar aquests animals privats de dents no poden mastegar . Per a això actuen conjuntament la seva resistent musculatura , el suc gàstric i pedres que l'animal ha ingerit prèviament . Després d'aquest procés l'aliment es troba en condicions de passar a l'intestí . L'intestí és molt flexuós , pràcticament igual que en els mamífers , només es diferencia perquè en les aus , la part posterior del mateix és més curta i recta i presenta menor diàmetre que la zona immediatament anterior , l'intestí mitjà. En la unió de l'intestí i el recte hi ha per regla general dues cecs allargats . El recte desemboca a la claveguera que dóna sortida a la femta . La claveguera és el lloc on s'emmagatzema l'orina i la matèria fecal , i també és la desembocadura del sistema reproductor .

Página 11

El sistema circulatori de les aus es compon d'un cor i vasos sanguinis , que funcionen d'una manera altament eficient. El sistema circulatori s'encarrega de transportar l' oxigen a través de la sang , neteja els materials de rebuig i ajuda a regular la temperatura corporal . Les aus tenen cors relativament grans , molt probablement a causa del acte físicament exigent del vol . En general , com més

El procé

s

Página 12

petit sigui l'au , més gran és el cor . Els colibrís tenen el cor més gran en relació a la mida del cos de totes les aus. Igual que els mamífers , les aus tenen quatre càmeres al cor, que són més eficaces que les tres càmeres al cor dels rèptils i llangardaixos . No obstant això , el cor dels ocells és més eficient que el dels mamífers . En general , bomba més sang per batec i batega més ràpid que els cors dels mamífers . Això permet que més sang passi a través dels vasos sanguinis de les aus. Els gots funcionen de manera similar als gots dels mamífers , les artèries transportant sang oxigenada des del cor i les venes tornant la sang desoxigenada de tornada al cor . La circulació és doble, tancada i completa. La temperatura corporal és constant i varia segons les especies entre 37º i 43ºC.

La separació perfecta dels dos costats del cor obliga que la sang hagi de passar dues vegades per aquest òrgan en cada circuit, el resultat és que la sang aòrtica d'aus i mamífers conté més oxigen que els vertebrats inferiors, per tant tenen sang calenta.

L'orina s'elabora en els dos ronyons i és conduïda pels conductes anomenats urèters a la bufeta on s'emmagatzema i d'allí sortirà a l'exterior per un altre conducte: la uretra.

L'orina conté aigua, clorur sòdic, urea i àcid úric, aquest dos últims compostos són tòxics per l'organisme.

La urea procedeix de les proteïnes dels aliments ingerits i es forma al fetge.

La micció es produeix quan s'expulsa l'orina a través de la uretra, la qual té un esfínter que permet que estigui tancada voluntàriament. La contracció de la bufeta empeny l'orina i aquesta surt a l'exterior pel meat urinari.

La suor amb la mateixa composició que l'orina però menys concentrada, és excretada per les glàndules sudorípares.

L’excreci

Página 13

Topografia d' 1 ocell típica

• 1 Bec • 2 Cap

• 3 Iris • 4 Pupil • la • 5 Esquena

• 6 Cobertors Menors • 7 Escapulars • 8 Cobertors • 9 terciàries

• 10 carp • 11 primàries

• 12 Cobertors caudals inferiors • 13 Cuixa

• 14 articulacions tebi - tarsal • 15 Tars • 16 Peu• 17 Tíbia

• 18 Abdomen• 19 Flancs

• 20 Pit• 21 Gorja

• 22 Barbeta

Página 14

Ha sigut molt difícil, però al final l’hem sapigud fer. Hem après moltes coses, i m’ha agradat molt m’ho he passat molt bé.

Ens a costat molt el treball, ja que no hem trobat gaire informació dels celenterats, però hem après coses que no sabíem. M’ha agradat treballar amb la meva companya, hem fet molta feina juntes i ens hem quedat fins a tard fent el treball.

Dades Personals

CINTHYA

ANDREA

Página 15