topografia agrÀria - cifp joan taix...els integrants per a cada un dels treballs seran determinat...

MD020203 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev.3 Aprovat CCG : 06/09/2013

Programació del mòdul de:

TOPOGRAFIA AGRÀRIA

DEPARTAMENT ACTIVITATS AGRÀRIES

CURS 2013-2014

CICLE TÈCNIC SUPERIOR EN PAISATGISME I MEDI RURAL

CLAU AGA31

PROFESSOR AINA ROIG PERELLÓ


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul

1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA

3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

4. PROGRAMACIÓ D'AULA

5. MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS

6. ACTITUDS COMUNS AL MÒDUL

7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ

9. FORMA D'INCORPORACIO DELS EIXOS TRANSVERSALS.

10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general

La competència general del títol consisteix en desenvolupar projectes de jardineria i

zones verdes i gestionar la producció de plantes i agrícola. Consisteix també en la

supervisió dels treballs i en la programació i organització dels recursos humans i

materials disponibles aplicant criteris de rendibilitat econòmica complint la

normativa ambiental, de producció ecològica, de producció en viver, de control de

qualitat, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del

mòdul

a)Descriure i manejar els instruments i aparells de mesura, usant informació tècnica per tal de

realitzar les operacions topogràfiques.

b)Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats. d'aprenentatge relacionades amb l'evolució

científica, tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de la informació i la comunicació,

per tal de mantenir l'esperit d'actualització i capacitat d'adaptació a les noves situacions laborals i

personals.

c)Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per tal de donar resposta als reptes que es

presenten als processos i a l'organització del treball i de la vida personal.

d)Prendre decisions de forma fonamentada, analitzant les variables implicades, integrants

coneixements de diferents àmbits i acceptant els riscos i la possibilitat d'error, per tal d'afrontar i

resoldre distintes situacions, problemes o contingències.

e)Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contexts de treball

en grup, per tal de facilitar d'organització i coordinació d'equips de treball.

f)Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-les als continguts a transmetre, a la

finalitat i les característiques dels receptors, per tal d'assegurar l'eficàcia en els processos de

comunicació.


g)Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental, proposant i aplicant

mesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativa aplicable en els processos

del treball, per tal de garantir entorns segurs.

h)Utilitzar procediments relacionats amb la cultura emprenedora, empresarial i d'iniciativa

professional, per tal de realitzar la gestió bàsica d'una petita empresa o emprendre un treball.

i)Reconèixer els seus drets i deures com agent actiu de la societat, tenint en compte el marc legal

que regula les condicions socials i laborals, per tal de participar com a ciutadà democràtic.

j)DESENVOLUPAR HABILITATS I TÈCNIQUES PER PODER TREBALLAR EN EQUIP DE

FORMA EFICIENT, RESPONSABLE I CONSTRUCTIVA.

k)DESENVOLUPAR CRITERIS DE RESPECTE I GESTIÓ AMBIENTAL.

1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul

1.Interpretar plànols, fotografies aèries i/o mapes. Analitzar les corbes de nivell, escales i símbols

topogràfics.

2.Organitzar la recollida de dades a camp, descrivint les operacions que s'han de realitzar, el mètode

i els mitjans de treball.

3.Manejar els aparells i mitjans topogràfics, explicant les seves característiques i funcionament i

analitzant el procediment preestablert.

4.Representar mapes i plànols., descrivint les tècniques de representació i les mesures

d'agrimensura.

5.Replantejar punts i figures interpretant la informació del plànol.

1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

Segons s'estableix al Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer mitjançant el qual


s'estableix el títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural la unitat de

competència que s'assoleix mitjançant el mòdul de Topografia Agrària és la següent:

UCO727_3: Realitzar operacions topogràfiques en treballs d'agricultura, jardineria i

monts..


2. METODOLOGIA

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la

temporalització, encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions i el foment

del debat) i una metodologia expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC

sempre que sigui possible.

A la primera sessió es farà una presentació del mòdul on s'explicarà a l'alumnat quins són

els objectius del mòdul i el desplegament dels continguts i procediments segons les UD

establertes. Es farà partícip a l'alumnat dels tipus de pràctiques (de camp i d'informàtica) i

de la tipologia dels treballs així com del material que cal portar i la bibliografia recomanada.

Es descriuran els criteris d'avaluació i qualificació. Es descriurà el funcionament de la

plataforma educativa Moodle (accés, descàrrega de continguts i eines de lliurament de

treball) així com la filosofia del software lliure i els programes recomanats per a la

realització dels treballs encomanats.

El començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial implicant al gran

grup de manera oral i de caire informal que permetrà determinar els coneixements previs

del grup i localitzar aquells alumnes amb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén

establir un punt de partida tant des d’una perspectiva conceptual, procedimental com

actitudinal.

Entre les activitats d'aula es duran a terme les següents:

•Exposició per part del professor dels continguts de la UD usant el recolzament de les TIC sempre

que sigui possible fomentant sempre una actitud col·laborativa i de participació.

•Resolució en petit grup de problemes de topografia que simularan les condicions de treball en


gabinet post aixecament topogràfic.

•Correcció per part dels alumnes dels resultats obtinguts sobre activitats i exercicis proposats.

•Exposicions orals en petits grups dels alumnes mitjançant el suport de les TIC per defensar treballs

i exercicis.

La part pràctica del mòdul es desenvoluparà de de la següent manera:

•Exercicis d'aixecament i replanteig amb procediments i instruments de complexitat creixent que

seran realitzades a les instal·lacions del centre o a la finca agrícola de S'Esplet.

•Plantejament de qüestions que hauran de ser resoltes mitjançant l'ús de programes de Sistemes

d'Informació geogràfica (SIG).

Les classes teòriques seran impartides amb material didàctic elaborat pel professor amb el

suport de les TIC sempre que sigui possible. La major part d'aquest material estarà a

disposició dels alumnes en la plataforma educativa Moodle un cop acabada la UD. La

tasca dels alumnes durant la classe serà la de prendre notes per complementar aquella

informació que no aparegui a les diapositives.

Durant les pràctiques i sortides didàctiques els alumnes seguiran els protocols de realització

lliurats pel professor i s'emplenaran els dossiers elaborats expressament o bé es s'efectuaran

anotacions en els quaderns de camp i es faran fotografies.

L’alumnat haurà de disposar d’un "quadern de camp" en el qual es prendrà nota de la

metodologia, materials i mètodes i resultat de les observacions de les pràctiques realitzades

fora de l'espai aula.

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació de


treballs i informes. El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable

per a poder ser avaluats.

Els alumnes no podran entrar a classe en haver passat 10 minuts des del

començament. En cas de ser una sessió doble s'hauran d'esperar fins a la segona hora.

Organització general de les sortides didàctiques:

Sempre que sigui possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb els

continguts de la UD que s'estigui impartint. En cas que no sigui possible es podrà fer abans

o després, en qualsevol cas el professor del mòdul donarà les pautes als alumnes de quins

són els aspectes essencials així com l'objecte de la sortida.

Totes les activitats complementàries estaran programades i coordinades amb la resta de

mòduls del cicle formatiu.

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran

referència a l'apartat procedimental i que consistiran en:

•Exercicis de reforç: es tracta d'exercicis, resums, recerques bibliogràfiques, resolució de

problemes, etc. que tractaran sobre la temàtica de la sessió. Es pot oferir a l'alumnat la

possibilitat de presentar, de forma voluntària, els resultats del treball efectuat, fet que

pot incrementar en fins 0,25 punts, en funció de la qualitat, la nota de l'apartat de

procediments.

•Exercicis de consolidació: consisteixen en treballs als quals s'ha de donar un enfocament

tècnic i que poden suposar un treball global de més d'una UD.


•Pràctiques:

◦Pràctiques de camp: consistents en el treball d'alguna qüestió real de topografia que

haurà de ser resolta mitjançant els mètodes explicats a la corresponent UD. A

final de curs l'alumne/a disposarà d'un dossier de pràctiques de camp amb

exemples dels mètodes més usuals aplicats a la topografia.

◦Pràctiques d'informàtica: consistents en la resolució de qüestions relacionades amb

a representació gràfica de qüestions relacionades amb la cartografia i la

topografia. A final de curs l'alumne disposarà d'un dossier d'informàtica amb

exemples de la resolució dels problemes de representació gràfica de caire divers.

No s'acceptaran els treballs lliurats en cas de donar-se alguna de les següents

circumstàncies:

•Treballs lliurats més tard de la data acordada sense causa ben justificada.

•Treballs idèntics o massa semblants entre alumnes.

•No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.

•No treballar l'apartat de càlcul amb els editors de fórmules dels programes processadors de

text.

•No treballar l'apartat gràfic mitjançant el software usat a classe (o equivalent).

•No usar els programes informàtics establerts o d'altres d'equivalents o no lliurar el treball

en un format determinat.

•Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres companys o treballs de


la xarxa sense que hi hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot

haver cap terme als treballs el significat del qual sigui desconegut pels alumnes que

l'han presentat.

Consideracions a tenir en compte en la realització dels treballs:

•En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en data

acordada amb el professor i la nota màxima a la qual es podrà optar és de 5.

•Per tal de fomentar el treball cooperatiu, els treballs es faran en petit grup. Els integrants

per a cada un dels treballs seran determinat mitjançant un sorteig.

•En algun cas es podrà realitzar un sorteig per determinar el membre que haurà de defensar

el treball en nom del grup.

•Per cada dia d'endarreriment respecte de la data acordada pel lliurament d'un treball es

descomptarà un punt de la nota.



Blocs de continguts:

1.Interpretar plànols, fotografies aèries i/o mapes. Analitzar les corbes de nivell, escales i símbols

topogràfics.

2.Organitzar la recollida de dades a camp, descrivint les operacions que s'han de realitzar, el mètode

i els mitjans de treball.

3.Manejar els aparells i mitjans topogràfics, explicant les seves característiques i funcionament i

analitzant el procediment preestablert.

4.Representar mapes i plànols, descrivint les tècniques de representació i les mesures d'agrimensura.

5.Replantejar punts i figures interpretant la informació del plànol.

MD020203 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev. 3Aprovat CCG : 06/09/2013

3. DISTRIBUCIÓ TEMPORALBLOCS DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES SEQUÈNCIADES CRONOLOGÍA

HORESB1 B2 B3 B4 B5 SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

X X X 1.Introducció a la topografia 6 6

X X 2.Conceptes bàsics en cartografia. 6 6 12

X 3.Sistemes d'informació geogràfica (SIG) 4 2 6

X X 4.Els mapes topogràfics. 7 8 15

X 5.Teoria d'errors, localització de punts en el plànol i càlcul de superfícies agràries. 2 4 6

X X X X 6.Mesures longitudinals. Planimetria amb cinta. 8 1 9

X X X X 7.Mesures angulars. 9 9

X X X X 8.Planimetria amb teodolit. Poligonals. 2 9 1 12

X X X X 9.Altimetria. Aixecaments taquimètrics. 11 1 12

X X X X 10.Aixecaments topogràfics per a l'estudi de vies terrestres. Moviments de terres. 8 8

HORES TOTALS: 0 12 10 9 10 12 12 9 12 9 95


4. PROGRAMACIÓ D'AULARESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS

•Interpretar plànols, fotografies aèries i/o mapes. Analitzar les corbes de nivell, escales i símbols topogràfics.

UNITATS DIDÀCTIQUES1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15X X X X X X X X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS

•Organitzar la recollida de dades a camp, descrivint les operacions que s'han de realitzar, el mètode i els mitjans de treball.

UNITATS DIDÀCTIQUES1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15X X X X X


•Manejar els aparells i mitjans topogràfics, explicant les seves característiques i funcionament i analitzant el procediment preestablert.

UNITATS DIDÀCTIQUES1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


•Representar mapes i plànols, descrivint les tècniques de representació i les mesures d'agrimensura.

X X X X X


•Replantejar punts i figures interpretant la informació del plànol.

UNITATS DIDÀCTIQUES1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15X X X X X X


Unitat didàctica 1 Generalitats de la topografia Temporalització 6 h

Objectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer els antecedents històrics de la topografia fins a l'actualitat.

•Conèixer les aplicacions de la topografia en diferents àmbits i la seva vinculació amb altres branques del coneixement.

•Conèixer els conceptes i vocabulari tècnic bàsics de la topografia.

•Manejar amb destresa les unitats de mesura usades en topografia.

•Història de la topografia.

•Objectius de la topografia.

•Conceptes bàsics a la topografia.

•L'aixecament topogràfic. Tipus.

•Divisió operacional de la topografia.

•Les unitats de mesura usades en topografia.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge Criteris d'avaluació

•Exposició dels continguts de la UD mitjançant el suport de les TIC.

•Projecció de material audiovisual per aclarir conceptes.

•Emplenament de qüestionaris referents als continguts de la UD.

•Resolució en petit grup de problemes de canvi d'unitats.

a)Conèixer els antecedents històrics de la topografia fins a l'actualitat.b)Conèixer les aplicacions de la topografia en diferents àmbits i la seva vinculació amb altres branques del coneixement.c)Conèixer els conceptes i vocabulari tècnic bàsics de la topografia.d)Manejar amb destresa les unitats de mesura usades en topografia. Realitzar conversió d'unitats.


Unitat didàctica 2: Conceptes bàsics en cartografia. Temporalització 12hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Situar punts sobre la superfície terrestre mitjançant diverses metodologies.

•Calcular distàncies i superfícies sobre un plànol aplicant l'escala.

•Orientar un plànol mitjançant una brúixola.

•Interpretar la simbologia normalitzada de les llegendes dels plànols i mapes.

•Elaborar cartografia normalitzada mitjançant software específic.

•Elaboració de mapes. Projeccions cartogràfiques i tipus.

•Tipus de mapes. Cartografia temàtica.

•Elements geogràfics.

◦Paral·lels i meridians.

◦Orientació de mapes i plànols.

▪Pol nord geogràfic i magnètic. Declinació magnètica..

▪Rumb i azimut.

▪La brúixola. Descripció i funcionament.

•Localització de punts a la superfície terrestre:

◦Coordenades geogràfiques.

◦Coordenades UTM.

◦Conversió de coordenades.

•Interpretació de mapes i plànols


◦Escales (numèrica i gràfica).

◦Interpretació de la llegenda del mapa.

•Els límits de la percepció visual i les escales.




•Resolució en petit grup de problemes relacionats amb els continguts de la UD.

•Descripció i maneig de la brúixola.

•Realització de mesures sobre el plànol mitjançant el curvímetre.

•Ús d'aplicacions cartogràfiques i d'informació geogràfica.

a)Aplicar les escales i unitats de mesura topogràfiques.b)Llegir i ubicar les coordenades geogràfiques i UTM de punts sobre plànol.c)Orientar el plànol. d)Establir el rumb entre dos punts del pla.e)Caracteritzar els símbols, rètols i llegendes dels mapes i plànols.f)Localitzar els camins i les vies.g)Identificar elements singulars a través de fotografies aèries.


Unitat didàctica 3 Els sistemes d'informació geogràfica (SIG) Temporalització 6hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Tractar i representar informació geogràfica mitjançant software SIG. •Concepte de SIG. Elements bàsics.

•El software SIG:

◦L'entorn de treball.

◦Principals eines per al treball amb informació geogràfica.

•Capes ràster i vectorials. Característiques.

•Treball amb capes.

•Informació associada als elements geogràfics. BD i taules.

•Modificació, manipulació i gestió de la informació geogràfica.

•Normativa de representació d'elements geogràfics i cartogràfics.

•Elements de dibuix específics de la cartografia.

◦Llegendes.

◦Símbols de nord.

◦Escales (gràfiques i numèriques).


•Preparació d'impressions normalitzades (vistes)



•Pràctiques de resolució de problemes senzills relacionats amb els continguts de la UD mitjançant l'ús de l'aplicació GVSIG.

•Treball de consolidació: resolució d'un supòsit pràctic.

a)Utilitzar els software SIG a un nivell bàsic.b)Dibuixar un plànol a escala utilitzant la simbologia normalitzada.c)Bolcar les dades obtingudes en camp.d)Resoldre problemes geogràfics mitjançant l'aplicació del SIG.


Unitat didàctica 4 Els mapes topogràfics Temporalització 15hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer els fonaments que regeixen l'elaboració dels plànols topogràfics.

•Interpretar les corbes de nivell i relacionar-les amb els elements del relleu. Identificar les superfícies topogràfiques més característiques.

•Interpretar la simbologia que apareix en els mapes topogràfics.

•Calcular diferents paràmetres a partir de la informació que proporciona un mapa topogràfic.

•Elaborar talls topogràfics i delimitar conques hidrogràfiques.

•Representació del relleu mitjançant corbes de nivell.

◦Traçat i propietats de les corbes de nivell.

◦Interpretació de les corbes de nivell.

◦Superfícies topogràfiques.

•El pendent als mapes topogràfics:

◦Concepte de pendent i representació amb corbes de nivell.

◦Cota d'un punt. Diferència de cota entre dos punts. Interpolació.

◦Distàncies reduïda, topogràfica i natural.

◦Mesura de pendent: angle i percentatge.

•Operacions amb mapes topogràfics:

◦Càlcul de pendents

◦Perfils topogràfics.

◦Delimitació de conques hidrogràfiques.


•Simbologia dels mapes topogràfics (elements naturals i artificials).

•Nomenclatura de muntanya.




•Realització de mesures sobre el plànol mitjançant el curvímetre.


•Realització de talls topogràfics i delimitació de conques hidrogràfiques.

•Treball de consolidació de la UD.

a)Interpretar el plànol topogràficb)Diferenciar les corbes de nivell sobre el plànol.c)Utilitzar el curvímetre.d)Determinar la cota de dos punts, el pendent i la seva distància natural i reduïda.e)Caracteritzar els símbols, rètols i llegendes dels mapes i plànols.f)Localitzar els camins i les vies.g)Realitzar perfils longitudinals aplicant escales H i V.h)Diferenciar tàlvegs i divisòries.i)Dibuixa un perfil longitudinal entre dos punts del mapa topogràfic.j)Traçar els límits d'una conca hidrogràfica en un plànol topogràfic.


Unitat didàctica 5 Teoria d'errors, localització de punts en el

plànol i càlcul de superfícies agràries.Temporalització 6h


•Determinar la qualitat de les mesures realitzades coneixent el tipus d'error comès i les tècniques per a minimitzar-lo.

•Calcular distàncies i superfícies sobre un a partir d'informació de camp o sobre del plànol mitjançant diferents procediments.

•Representar amb programes de disseny assistit per ordinador les dades recollides amb els treballs de camp.

•Principi de la teoria dels errors.

◦Conceptes bàsics i definicions: discrepància, valor més probable, error, tolerància

◦Classificació dels errors.

▪Sistemàtics.

▪Accidentals.

◦Estadístics bàsics.

◦Tolerància.

•Topometria.

◦Coordenades absolutes si relatives.

◦Coordenades polars.

◦Càlcul de distància a partir de les coordenades.

◦Transformació del sistema de coordenades.


•Mètodes de mesura de superfícies.

◦Amb dades de camp:

▪Mètode de les mesures.

▪Mètode de la descomposició en triangles.

▪Mètode d'abcises i ordenades.

▪Mètode de les coordenades polars.

◦Mesures sobre el plànol:

▪Mètodes analítics:

•Terrenys limitats per rectes.

◦Descomposició en figures simples.

◦En funció de les coordenades.

•Terrenys limitats per corbes:

◦Fórmula de Bezout.

▪Mètodes gràfics: quadrícula.






•Pràctiques d'informàtica amb software CAD. Representació de punts i figures geomètriques. Determinació de coordenades, distàncies i superfícies.

a)Treballs de gabinet:

◦Manejar les unitats de longitud, superfície i angulars pròpies de la topografia.

◦Revisar les dades i, si escau, corregir els errors.

◦Calcular coordenades per diferents mètodes..

◦Calcular distàncies i superfícies agràries a partir de dades de camp o a sobre del plànol aplicant diferents mètodes.


Unitat didàctica 6: Mesures longitudinals. Planimetria amb cinta Temporalització 9hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer i aplicar les diferents metodologies usades per a localitzar punts i calcular distàncies en treballs de camp mitjançant una cinta.

•Conèixer li emprar la metodologia usada per traçar alineacions, angles o salvar obstacles mitjançant l'ús de la cinta mètrica i material auxiliar.

•Identificar i usar els material usat per a la determinació de distàncies lineals: cinta mètrica, jalons, estaques.


•Resoldre problemes de càlcul de coordenades, distàncies i superfícies a partir de les dades obtingudes en el treball de camp.


•Concepte de poligonal.

•Planimetria amb cinta.

◦Conceptes generals.

◦Estris usats per realitzar mesures lineals.

◦Ús de la cinta en la mesura de distàncies.

◦Mètodes generals per a la mesura de distàncies.

◦Problemes de camp i la seva resolució mitjançant una cinta.

◦Mètodes d'aixecament amb cinta.

▪Diagonals.

▪Radiacions.

▪Costats de lliga.

▪Coordenades rectangulars.


•Aixecaments de detall:

◦Interseccions.

◦Distàncies normals.

◦Normals a la prolongació d'un costat.

•Treballs de camp i de gabinet.

•Descripció el planímetre.

•Regles pràctiques per a l'ús del planímetre.

•Condició geomètrica de les poligonals.





•Pràctiques de camp referents als continguts de la UD i elaboració d'un informe.

a) de camp (aixecament i replanteig):

◦Reconèixer el terreny sobre el qual es realitzaran els mesuraments.

◦Coordinar i organitzar els recursos humans i materials en els treballs de la recollida de dades en camp.

◦Determinar el mètode de mesurament.

◦Realitzar un croquis per organitzar l'aixecament o replanteig.



◦Classificar els aparells i instruments topogràfics.

◦Seleccionar els aparells i mitjans per a l'aixecament o replanteig.

◦Descriure el funcionament dels aparells i els seus components.

◦Especificar les funcions de cada aparell i equip topogràfic.

◦Utilitzar els mètodes i aparells topogràfics.

◦Localitzar els punts de referència sobre el terreny.

◦Assenyalar i fitar els elements.

◦Aplicar la normativa ambiental de prevenció de riscos laborals.b)Treballs de gabinet:

◦Manejar les unitats de longitud, superfície i angulars pròpies de la topografia.

◦Revisar les dades i, si escau, corregir els errors.

◦Calcular coordenades per diferents mètodes.

◦Descriure les principals raons trigonomètriques per a la triangulació


Unitat didàctica 7 Mesures angulars Temporalització 9Objectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer i aplicar les diferents metodologies usades per a localitzar punts sobre el terreny.

•Identificar i usar els material adient per a la determinació de punts a sobre del terreny: la brúixola.


•Resoldre problemes de càlcul de coordenades, distàncies, angles i superfícies a partir de les dades obtingudes en el treball de camp.


•Mesures angulars i conversió entre elles.

•Classificació dels angles:

◦Horitzontals:

◦Positius/negatius.

◦Interns/externs/de deflexió.

•Verticals.

◦Elevació/depressió.

•Mesures angulars:

◦Azimut d'una alineació. Càlcul.

◦Rumb d'una línia. Càlcul.

◦Conversió de rumb a azimut i a la inversa.

◦Declinació magnètica.

◦Conversió d'azimuts magnètics en azimuts astronòmics.


•La brúixola:

◦Parts de la brúixola.

◦Funcionament.

◦Tipus de brúixoles.

•Mètodes d'aixecament amb brúixola i cinta.

◦Itinerari.

◦Radiacions.

◦Interseccions.

◦Coordenades rectangulars.



• Exposició dels continguts de la UD mitjançant el suport de les TIC.



a)Treballs de camp (aixecament i replanteig):-Reconèixer el terreny sobre el qual es realitzaran els mesuraments.-Coordinar i organitzar els recursos humans i materials en els treballs de la recollida de dades en camp.-Determinar el mètode de mesurament.


•Pràctiques de camp referents als continguts de la UD.

•Elaboració d'un informe sobre el continguts, procediments, instrumental , desenvolupament i resultats de les pràctiques de camp.


-Realitzar un croquis per organitzar l'aixecament o replanteig.-Classificar els aparells i instruments topogràfics.-Seleccionar els aparells i mitjans per a l'aixecament o replanteig.-Descriure el funcionament dels aparells i els seus components.-Especificar les funcions de cada aparell i equip topogràfic.-Utilitzar els mètodes i aparells topogràfics.-Localitzar els punts de referència sobre el terreny.-Assenyalar i fitar els elements.-Aplicar la normativa ambiental de prevenció de riscos laborals.b) Treballs de gabinet:-Manejar les unitats de longitud, superfície i angulars pròpies de la topografia.-Revisar les dades i, si escau, corregir els errors.-Calcular coordenades per diferents mètodes.-Descriure les principals raons trigonomètriques per a la triangulació


Unitat didàctica 8 Planimetria amb teodolit. Poligonals. Temporalització 12 hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer i aplicar les diferents metodologies usades per a localitzar punts sobre el terreny.

•Identificar i usar els material adient per a la determinació de punts a sobre del terreny:el teodolit.

•Identificar les parts del teodolit i els procediments i tècniques d'ús.


•Resoldre problemes de càlcul de coordenades, distàncies, angles i superfícies a partir de les dades obtingudes en el treball de camp.


•El teodolit.

◦Característiques fonamentals.

◦Parts d'un teodolit.

◦Errors en la utilització del teodolit.

◦Procediments d'estacionament del teodolit.

•Mètodes de mesura d'angles amb teodolit.

◦Mesura simple.

◦Repeticions.

◦Reiteracions.

◦Regla de Bessel.

•Mètodes d'aixecament amb teodolit i cinta.

◦Mesura directa d'angles (externs i interns).

◦Deflexions.



•Càlcul invers.

•Mètode estadimètric de mesura de distàncies.

•Aixecament de detall i prolongació de línies amb teodolit.

•Aixecament d'una poligonal de vèrtexs inaccessibles mitjançant radiacions des d'un poligonal de recolzament.

•Concepte de poligonal.

•Mètodes de mesura d'angles i direcció a les poligonals.

•Traçat de poligonals per:

◦Rumbs.

◦Angles interiors.

◦Angles de deflexió.

◦Angles a la dreta.

◦Per azimuts.

•Mètodes d'aixecament de detall de poligonals.

◦Radiació.


◦Intersecció.

◦Intersecció de distàncies des de dos punts.

◦Angle des d'una estació i una distància des d'un altre.

◦Enfilacions.

•Mètodes de compensació de polígons.

◦Mètode arbitrari.

◦Regla o mètode del trànsit.

◦Projecció en latitud.

◦Projecció en longitud.

◦Regla de la brúixola.

◦Mètode de Crandall.

◦Mètode dels mínims quadrats.


• Exposició dels continguts de la UD mitjançant el suport de les TIC.

a)Treballs de camp (aixecament i replanteig):-Reconèixer el terreny sobre el qual es realitzaran els mesuraments.-Coordinar i organitzar els recursos humans i materials en els treballs



•Resolució de problemes relacionats amb els continguts de la UD.


•Elaboració d'un informe sobre el continguts, procediments, instrumental , desenvolupament i resultats de les pràctiques de camp.


de la recollida de dades en camp.-Determinar el mètode de mesurament.-Realitzar un croquis per organitzar l'aixecament o replanteig.-Classificar els aparells i instruments topogràfics.-Seleccionar els aparells i mitjans per a l'aixecament o replanteig.-Descriure el funcionament dels aparells i els seus components.-Especificar les funcions de cada aparell i equip topogràfic.-Utilitzar els mètodes i aparells topogràfics.-Localitzar els punts de referència sobre el terreny.-Assenyalar i fitar els elements.-Aplicar la normativa ambiental de prevenció de riscos laborals.b) Treballs de gabinet:-Manejar les unitats de longitud, superfície i angulars pròpies de la topografia.-Revisar les dades i, si escau, corregir els errors.-Calcular coordenades per diferents mètodes.-Descriure les principals raons trigonomètriques per a la triangulació


Unitat didàctica 9 Altimetria. Aixecaments taquimètrics Temporalització 12 hObjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

•Conèixer i aplicar les diferents metodologies usades per a mesurar cotes i desnivells sobre el terreny.

•Identificar i usar els material adient per a la determinació de punts a sobre del terreny: el teodolit i l'estació total.

•Identificar les parts de l'estació total i els procediments i tècniques d'ús.



•Conceptes d'altimetria o anivellació.

◦Elements a considerar a l'anivellació.

◦Cotes fixes, banc de nivell (BN) o banc mestre.

◦Pendents i diferències de nivell.

•Tipus d'anivellacions:

◦Directa o topogràfica.

▪Diferencial.

▪De perfil.

◦Indirecta.

▪Baromètrica.

▪Trigonomètrica.

•Aplicacions de l'anivellació.

•Errors sistemàtics a l'anivellació.


◦Verticalitat.

◦Curvatura i refracció.

◦Reverberació.

•Conceptes bàsics d'aplicació en altimetria.

•Instruments usats.

•Anivellació diferencial.

◦Simple.

◦Composta.

◦Altres procediments d'anivellació diferencial:

▪Anivellació recíproca.

▪Anivellació per doble punt de lliga.

•Anivellació de perfil.

•Anivellació trigonomètrica.

•Anivellació baromètrica.

•Precisió a les anivellacions.

•Comprovació de les anivellacions.


◦Doble punt de canvi.

◦Posada doble de l'instrument.

◦Mètode d'anivellació d'anada i tornada.

•Ajustament d'anivellacions.

◦Per diferència del nivell observat (anivellació d'enllaç).

◦Ajustament de cotes (anivellació de circuit tancat)

•Seccionament transversal.

•Mètodes d'aixecament per a la configuració topogràfica:

◦Mètodes directes: aixecaments aerofotogramètrics.

◦Mètodes indirectes:

▪Radiacions.

▪Quadrícula anivellada.

▪Seccions transversals.

▪Seccions de cota rodona.

▪De detall amb unitats de GPS.

•Aixecaments taquimètrics:


◦Concepte.

◦L'estadia.

▪Estadia simple.

▪Estadia composta.

•Aixecaments taquimètrics amb estació total.

◦Generalitats.

◦Avantatges de l'estació total.

◦Treballs d'aixecament amb estació total.

•Manual d'especificacions de l'estació total del CIFP Joan Taix.Treball de camp i de gabinet amb estació total.






•Elaboració d'un informe sobre el continguts, procediments, instrumental ,


desenvolupament i resultats de les pràctiques de camp.



Unitat didàctica 10Aixecaments topogràfics per a l'estudi de

vies terrestres. Moviments de terres.Temporalització 8 h


•Traçar vials sobre un mapa topogràfic que no superin un determinat pendent.

•Representar les seccions transversals d'un vial.

•Calcular el moviment de terres derivats de les operacions de desmunt, terraplenat i d'anivellament.

•Conceptes generals.

•Etapes de l'estudi topogràfic d'un camí.

◦Localització de la ruta i traç preliminar d'un camí.

•Perfil longitudinals:

◦Anivellació del perfil.

◦Ús de les escales als perfils.

•Seccions transversals:

◦Classes de seccions.

◦Determinació del pendent.

◦Determinació de la rasant.

•Moviments de terra.

◦Conceptes: desmunt, terraplè, cota roja.


◦Càlculs de les seccions transversals:

▪Mètode geomètric:

•Terreny pla.

•Seccions amb nivells.

▪Mètode de les coordenades.

◦Càlcul dels volums.

▪Mètode de la mitjana de les àrees extremes.

▪Mètode del prismoide.

▪Mètode de les corbes de nivell.

▪Mètode de càlcul del moviment de terra en obra superficial





a)Dibuixar un perfil longitudinal entre dos punts del plànol o mapa topogràfic.b)Traçar vials sobre el pla que no superin un pendent determinat.c)Calcular el moviment de terra derivat de les operacions de desmunt, terraplenat i anivellament.


•Pràctiques d'informàtica amb software CAD. Representació de seccions transversals i perfils longitudinals.

•Treball de consolidació de la UD.¡

d)Supervisar les tasques de desmunt, terraplenament i anivellament.


5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

•Aula amb pissarra.

•Ordinador a la classe.

•Canó projector.

•Aula d'informàtica.

•Material específic del mòdul:

◦Escaire, cartabó i goniòmetre.

◦Cartografia i plànols en diferents escales en suport paper.

◦Cartografia i plànols en format digital.

◦Escalímetre.

◦Brúixola.

◦Curvímetre.

◦Corda

◦Cintes mètriques de niló.

◦Cintes mètriques d'acer.

◦Estaques.

◦Fites FENO.

◦Jalons.

◦Nivell.


◦Distanciòmetre.

◦Estació total.

◦GPS.

◦Software:

▪Google Earth.

▪GvSIG

•Bibliografia utilitzada i bàsica per a l’alumnat:

◦Garcia Martin, A. et al. Topografía bàsica para ingenieros. Ed. Universidad de Murcia, 2010.

◦Garcia Martin, A. et al. Topografía aplicada para ingenieros. Ed. Universidad de Murcia, 2010.

◦Domínguez García-Tejero, F. Topografía abreviada. Ed. Mundi Prensa, 1997.

◦Alcántara García, D. Topografía y sus aplicaciones. Ed. Patria, 2007.

◦García Màrquez, F. Curso básico de Topografía. Ed. Pax, 1994.


6 ACTITUDS COMUNES AL MÒDUL

Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits i comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

•Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup i el professorat. Participació a les activitats proposades a classe.

•Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la documentació amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen.

•Motivació per aprendre. Interès a realitzar una bona feina, portant el treball preparat i ampliant-lo de forma voluntària.

•Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu.

•Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys i companyes i professorat.

•Assistència a classe i puntualitat.

•Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a seguretat, higiene i respecte mediambiental.


7. AVALUACIÓ

7.1.-Criteris d'avaluació

Els criteris d’avaluació giraran entorn a la consecució dels següents objectius:

•Interpretació de plànols, fotografies aèries o mapes, analitzant corbes de nivell, escales i símbols

topogràfics.

•Organització de la recollida de dades de camp, descrivint les operacions a realitzar, el mètode i els

medis de treball.

•Maneig d'aparells i medis topogràfics, explicant-ne les característiques i funcionament i analitzant

el procediment preestablert.

•Representació de mapes i plànols, descrivint les tècniques de representació i les mesures

d'agrimensura.

•Replanteig de punts i figures interpretant la informació del plànol.

7.2.-Continguts bàsics:

1.Interpretació de plànols, fotografies aèries o mapes:

a) Orientació del plànol.

b) Simbologia i llegendes.

c) Camins i vies. Interpretació.

d) Unitats de mesura en topografia.

e) El curvímetre i el planímetre.

f) Corbes de nivell.

g) Cota. Desnivell. Pendent. Distància natural, geomètrica i reduïda.

h) Estereoscopi. Maneig.


i) Elements singulars en fotografia aèria.

j) Sistemes de coordenades geomètriques i UTM. Lectura.

k) Rumb.

l) Tàlvegs i divisòries.

m) Normativa ambiental i de prevenció de riscos laborals.

2. Organització de la recollida de dades en camp:

a) Reconeixement del terreny.

b) Coordinació i organització dels recursos humans i materials en l'organització

de la recollida de dades

c) Croquis, esquemes i dibuixos. Realització, interpretació i detecció d'errades i

equivocacions.

d) Equips topogràfics. Tipus. Parts i components.

e) Instruments topogràfics. Útils de topografia. Elements de senyalització. Parts i

principis de funcionament. Precisió i aplicació.

f) Normativa ambiental i de prevenció de riscos laborals.

3. Representació de mapes i plànols:

a) Bolcat de dades. Revisió de dades i correcció d'errors.

b) Plànol a escala amb simbologia normalitzada. Realització. Útils i tècniques de

dibuix.

c) Sistema de representació assistit per ordinador.

d) Raons trigonomètriques per a la triangulació. Radiació per coordenades polars.

e) Càlcul.

f) Vials. Traçat sense superar una determinada pendent.

g) Perfils longitudinals. Escales horitzontals i verticals.

h) Límits de conca hidrogràfica.

i) Normativa ambiental i de prevenció de riscos laborals.


4. Replanteig de punts i figures:

a) Interpretació del plànol topogràfic.

b) Utilització de mètodes i aparells topogràfics. Tècniques de mesura directa,

posicionament per satèl·lit, fotogrametria.

c) Replanteig sobre el terreny i assenyalat i fitat d'elements.

d) Coordinació i organització dels recursos humans i materials en les operacions

topogràfiques.

e) Tasques de desmunt, terraplenament i anivellament.

f) Normativa ambiental i de prevenció de riscos laborals.

7.3.- Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació quan sumi 15% o més de faltes injustificades

d'assistència de forma discontínua o un 10% de forma contínua, calculat sobre la durada

global del mòdul. en aquest cas serà donat de baixa d'ofici del mòdul i, en cas de voler

cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat lliure.

El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat serà:

•60% conceptes

•3% procediments

•10% actitud


Conceptes:

•Es realitzarà una prova escrita al final de cada trimestre que podrà constar de diverses parts.

•En cap cas hi haurà repetició ni recuperació extra si no s'assisteix a l'examen.

•La nota mínima de l'apartat de conceptes per poder fer mitjana amb la resta d'elements d'avaluació

és de 4,5. En cas de no superar-se aquesta nota es donarà la opció de recuperar les parts suspeses en

una data acordada amb els alumnes.

•La nota màxima de recuperació serà de 5.

Procediments:

•Comprenen els exercicis de reforç, exercicis de consolidació i el lliurament dels informes de les

pràctiques de camp i dels exercicis d'informàtica.

•El lliurament de tots els conceptes anteriors serà obligatori per a poder ser avaluats.

•La nota mínima de cada un dels apartats per poder fer mitjana amb la resta de conceptes haurà de

ser de 4,5.

Actituds:

•L’actitud es valorarà amb la bona disposició de l’alumnat per aprendre, el comportament individual

i en grup, la puntualitat en el lliurament dels treballs i exercicis, claredat i ordre en la presentació de

treballs, rigor i neteja en el treball d’investigació, la participació positiva, les participacions en

debats i en les pràctiques de camp, la capacitat de superació i la capacitat de treball en equip, el

respecte de les normes, l’actitud crítica davant qüestions plantejades, i la puntualitat i assistència a

classe.


•Abans de final de curs es donarà l'opció de recuperar aquelles parts individuals de

conceptes o procediments on no s'hagin assolit una nota de 5.

•S'utilitzarà la mateixa metodologia utilitzada durant el curs.

•La qualificació obtinguda en aquestes proves substituirà a l'anterior per re calcular la nota

final

8. QUALIFICACIÓ

L’avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul.

La qualificació de cada un dels apartats a avaluar es farà de la següent manera:

▪CONCEPTES: 60%. Comprenen les proves escrites.

•Les proves escrites constaran de:

◦Preguntes curtes per desenvolupar o test: el format serà de pregunta breu amb quatre possibili-

tats de resposta. Per cada quatre preguntes malament se n'eliminarà una de bona per compensar el

factor atzar.

◦Resolució de problemes: s'acompanyarà cada una de les preguntes amb la puntuació correspo-

nent.

▪PROCEDIMENTS: 30%

◦Exercicis de reforç: consisteixen en exercicis curts que seran resolts pels alumnes amb las possi-

bilitat de ser exposats a classe de forma voluntària. La presentació voluntària d'un d'aquests exerci-


cis suposarà un increment de fins a 0,25 punts de la nota final de procediments en funció de la qua-

litat.

◦Exercicis de consolidació: exercicis obligatoris i avaluables (0-10) que suposen una feina de re-

cerca, reflexió i aplicació de criteris tècnics per a la seva resolució.

◦Dossiers de les pràctiques de camp: elaboració d'un informe tècnic sobre cadascuna de les pràc-

tiques de camp, avaluable de 0 a 10, on s'especificaran l'objecte de la pràctica, els materials i mèto-

des usats per al seu desenvolupament i una discussió personalitzada dels resultats. Aniran acompa-

nyats, quan s'especifiqui, dels pertinents croquis i cartografia realitzada amb programes adequats.

◦Dossiers de les pràctiques a l'aula d'informàtica: resolució de qüestions relacionades amb la

topografia i els sistemes d'informació geogràfica mitjançant els programes adequats. Avaluables in-

dividualment de 0 a 10.

▪ACTITUDS 10 %: Aquest concepte es puntuarà del a següent manera:

◦Dolenta: 0 punts

◦Regular: 0,5 punts

◦Bona: 1 punt

▪Els ítems actitudinals a qualificar són:

•Interès i respecte a les pràctiques..

•Motivació pel treball cooperatiu.

•Col·laboració amb els companys i companyes del grup de pràctiques, amb la resta del grup i el pro-

fessorat. Participació a les activitats proposades a classe.

•Manteniment de l'ordre i neteja en les activitats pròpies de les activitats: emplena la documentació


amb pulcritud, evita les esmenes i les identifica quan es produeixen.

•Grau d'atenció. Aprofita el temps i no es distreu.

•Comportament. Té cura del material que utilitza. Manté el respecte vers els seus companys i com-

panyes i professorat.

•Assistència a classe i puntualitat.

•Puntualitat a l'entrada de classe i en el lliurament dels informes i treballs sol·licitats.

•Compliment de la normativa de funcionament del Centre i les específiques referides a seguretat, hi-

giene i respecte mediambiental.

Es realitzarà de forma individual, incorporant la relació amb el grup de treball i amb el grup classe.

L'observació es farà a les aules i de forma continuada.

8.2.- Recuperació del mòdul

No es guardaran les notes obtingudes al llarg de la convocatòria ordinària en el cas dels

alumnes que hagin d'acudir a la convocatòria extraordinària.

La recuperació del mòdul a les convocatòries extraordinàries s'efectuarà mitjançant una pro-

va escrita. Sempre i quan el professor ho consideri oportú, s'haurà de lliurar un treball el dia

de l'examen.En aquest cas, el treball representaria el 25% de la nota.

8.3.- Recuperació de pendents

És idèntic al punt anterior.



Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les

diferents unitats didàctiques.

•Autonomia.

•Iniciativa.

•Capacitat de resolució de problemes.

•Treball en equip.

•Responsabilitat.

•Compromís ambiental



Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i,

llavors, assolir el currículum del mòdul es plantejaran en relació al com i quan ensenyar i al

com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual,

en petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial de l'aula),

adequació del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de treball que farà

l'alumne (treball per projectes....

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions dels criteris d'avaluació (adaptació

específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels instruments d'avaluació i del

moment d'avaluació.

L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al MD020209

Atenció a la diversitat cicles.


No se'n contemplen.

MD020203 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev. 3 Aprovat CCG : 06/09/13

TÍTOL

BOTÀNICA AGRONÒMICA

DEPARTAMENT AGRÀRIES

CURS 2013-2014

CICLE CFGS PAISATGISME I MEDI RURAL

CLAU AGA31

PROFESSOR EDELWEISS FARRÚS MIRO


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen ambla formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA



5. MATERIALS I RECURSOS


7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

El cicle formatiu està regulat pel Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer, pel qual s'estableixel títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural i se'n fixen els ensenyaments mínims i perl'Ordre EDU/1545/2011, d'1 de juny, per la qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de GrauSuperior corresponent al títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural.


La competència general d'aquest títol consisteix a desenvolupar projectes de jardins i zonesverdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant els treballs,programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicant criteris de rendibilitateconòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció ecològica, de producció en viver,de control de qualitat, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb laformació del mòdul.

La formació del mòdul contribueix a assolir les següents competències del títol:

a) Dissenyar zones enjardinades, utilitzant les noves tecnologies i identificant les característiques de

l'entorn.

d) Controlar la recepció de material vegetal, comprovant la seva documentació d'origen i estat

sanitari.

g) Inventariar i avaluar arbres i palmeres ornamentals, elaborant documentació de gestió.

l) Gestionar l'aprovisionament de matèries primeres i insums, minimitzant costos i assegurant la

seva disponibilitat.

q) Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements científics,

tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la seva formació i els recursos

existents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les tecnologies de la informació i la

comunicació.

r) Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbit de la seva

competència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treball personal i en el dels

membres de l'equip.



La formació del mòdul contribueix a assolir els següents objectius generals del cicle formatiu:

a) Identificar les característiques de l'entorn, consultant dades i plànols per dissenyar zones

enjardinades mitjançant eines informàtiques.

d) Identificar i comprovar la documentació d'origen i estat sanitari del material vegetal, aplicant

procediments de qualitat per controlar la seva recepció.

g) Seleccionar i emplenar la documentació de gestió, utilitzant els programes informàtics requerits

per inventariar i avaluar arbres i palmeres ornamentals.

l) Analitzar les matèries primeres i insums existents, elaborant els documents d'inventari per

gestionar el seu aprovisionament.

q) Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionades amb l'evolució


per mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals i personals.

r) Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per respondre als reptes que es presenten en els

processos i en l'organització del treball i de la vida personal.

s) Prendre decisions de manera fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant sabers de

diferent àmbit i acceptant els riscos i la possibilitat d'equivocació en les mateixes, per afrontar i

resoldre diferents situacions, problemes o contingències.


Aquest mòdul té consideració de Mòduls professionals suport i Mòdul professional transversal a

altres títols de Formació Professional i de mòdul complementari, de manera que dóna resposta a la

necessitat de proporcionar una adequada base teòrica i pràctica per a la comprensió i aplicació de

tècniques bàsiques de planificació i organització dels treballs de jardineria, agrícoles i forestals. I

per tant, no hi ha unitats de competència acreditables amb la formació d'aquest mòdul


2. METODOLOGIA

Es seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un

procediment constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una

combinació de diferents metodologies de treball que aborden diferents nivells de

comprensió per part de l’alumne.

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir

objectius clars, realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat

(basat en aprenentatges previs adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es

planteja una organització del treball variada: la lliçó magistral, el treball autònom i el

treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball conjunt de tot el grup-classe).

- La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la

comprensió i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de

motivació davant un nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les

activitats d'aprenentatge, debats i per mostrar materials de treball.

- El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del

seu aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de

problemes.

- El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar,

respondre), per a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant

avaluacions, raonaments i treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal

(actituds, disciplina, autoestima, col·laboració i la maduració emocional).

Les classes es desenvoluparan alternant continguts teòrics (lliçó magistral) i activitats,

cultivant un diàleg permanent entre tots els integrants del grup-classe (alumnes i docent).

Cada unitat didàctica comprèn diferents tipus d’activitats: activitats d'introducció, de

desenvolupament i de consolidació.

Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel


professor. Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de

completar els documents donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar

al llarg del curs.

Únicament es permetrà l'ús d'ordenadors portàtils a l'aula quan s'hagi de realitzar una

activitat i prèviament s'hagi indicat la idoneïtat de dur-los per part de la professora.

No es permetrà l'ús del mòbil dins classe, ni com a calculadora. En els exàmens el mòbil

haurà de romandre a la taula de la professora o bé a la motxila.

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de

professionals i experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen

una consideració apart en aquesta programació, si no que formen part del conjunt

d’activitats proposades en les diferents unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin

fora del centre són obligatòries i avaluables.

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una

eina de treball bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es

pot veure en el conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les


En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén:

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de

internet, el que afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en

grup i la cooperació.

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels

documents que es poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint

un criteri crític respecte al que llegeix.

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la


seva intencionalitat.

- Que l’alumne faci ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, com el SIGPAC, el

Google Earth.

Guia per a l’alumne

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un

document amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul,

els continguts i la seva seqüència, la bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes,

la metodologia i organització de treball, el material que s’ha de dur a les classe i els

procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A més, s’indicarà a l'alumne els tipus

d'activiats que es proposen, com són els treballs de curs (treball que els alumnes hauran

d’anar realitzant al llarg de tot el curs i entregats i defensats en acabar el curs). S'indicarà

l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin fora del centre.

Prova inicial

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.



BLOCS DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES SEQUÈNCIADES CRONOLOGÍAHORES

B1 B2 B3 B4 B5 SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

X 1.U.D: Característiques de les espècies vegetals. 89 17

X 2. UD: La classificació de les plantes. 2 37 5 17

X 3. UD: Distribució geogràfica de les plantes. 1 6 9 16

X4. UD: Les plantes d'ús en jardineria, revegetació d'àrees verdes i

restauració del paisatge. Les seves característiques.1 2 13 16

X 5. UD: Les espècies forestals. Caràcters culturals. 1 1 1 1 7 4 15

X 6. UD: Les plantes cultivades. Les seves característiques. 1 6 2 9

HORES TOTALS: 90



RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS 1

Realitza la identificació de les plantes utilitzant tècniques i mètodes taxonòmics. UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS 2

Ubica geogràficament les diferents espècies vegetals, interpretant els documents dedistribució biogeogràfica.

UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Caracteritza les plantes de jardí, analitzant els paràmetres biomètrics i el valorornamental.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Identifica els caràcters culturals de les espècies forestals, analitzant els factorsecològics i morfològics.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X



Caracteritza les plantes cultivades, analitzant la morfologia, aprofitament i varietats. UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


Unitat didàctica 1 Característiques de les espècies vegetals. Temporalització 17


- Identificar les parts i les funcions de la cèl· lula vegetal. - Identificar lels diferents tipus de teixits vegetals.- Identificar l'estructura, la morfologia i anatomia de les plantes.- Descriure les principals funcions i característiques de les parts de laplanta.- Descriure els processos fisiològics dels vegetals.

- La cèl lula vegetal. Paret cel lular. Els orgànuls de la cèl·lula vegetal.Cloroplasts. Vacúols.- Els teixits vegetals.- Morfologia i estructura de les plantes: Tija. Arrels. Fulles. Gemmes.Flors. Fruits. Llavors.

- Principals processos fisiològics:

- Fotosíntesi. Absorció d'aigua i nutrients. Plantes C3, C4 i CAM.

- Altres formes de nutrició: parasitisme, saprofitisme, simbiosi.

- Fenologia. Regulació i respostes del creixement.

- Les hormones vegetals.

- Els factors externs i el creixement vegetal:Tropismes. Ritmescircadians. Fotoperiodicitat. Període de repós. El fred i la respostafloral. Moviments nàstics.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge Criteris d'avaluacio

- Fer un llistat de plantes que els alumnes coneguin: auctòctones,ornamentals i agrícoles (AIgc).- Identificar els principals components de les cèl·lules vegetals(ADgc).- Treballar la diversitat de teixits vegetals i les seves funcions (ADgc).- Fer preparacions i observacions de cèl·lules i teixits al microscopi

- Identifica les parts i les funcions de la cèl·lula vegetal.

- Identifica els diferents tipus de teixits vegetals.

- Identifica l'estructura, la morfologia i anatomia de les plantes.- Descriu les principals funcions i característiques de les parts de laplanta.- Descriu els processos fisiològics dels vegetals.


(AD2).- Treballar la diversitat morfològica dels vegetals (AD2, gc).- Germinar diferents espècies i descriure el tipus de germinació i laseva evolució (AD3).- Treballar el procés de fotosíntesis i els diferents tipus segonsl'adaptació de les plantes al seu medi. Diferenciar les plantes C3 deles C4 i les CAM (ADgc).- Lectura de l'article: Les micorizes cooperació entre plantes i fongs(AD1, gc).- Fer experiències relacionades amb els conceptes treballats (extraccióde pigments, relació de la llum i síntesi de clorofil· la) (AD2).- Treballar mitjançant observacions l'apartat de Factors externs icreixement vegetal (tropismes, ritmes circadians, fotoperiodicitat,moviments nàstics) (ADgc).- Treballar el conjunt de conceptes tractats en les diferents sortides iobservacions de camp que es facin al llarg del curs (ACgc).


Unitat didàctica 2 La classificació de les plantes. Temporalització 17


- Descriure el sistema de classificació taxonòmica.- Indicar la classificació dels vegetals, les principals famílies i espèciesrepresentatives.- Indicar la classificació de les plantes segons les formes vitals i indicar laclassificació de Raunjkaer.- Recol lectar plantes i parts de plantes.- Maneig de claus sistemàtiques per a la identificació de plantes.- Elaborar d'herbaris.- Identificar plantes ornamentals i forestals autòctones.

- Sistemàtica i taxonomia. Nomenclatura binomial.

- La classificació dels vegetals. Principals famílies i espèciesrepresentatives.

- Classificació taxonòmica: Claus sistemàtiques per a la identificació deplantes.- Formes vitals. Classificació de Raunjkaer.- Elaboració d'herbaris. La seva funció.



- Identificació de plantes en el camp (centre, voltants del centre,espais naturals i jardins que es visitin) (AI, ADgc).- Treballar la sistemàtica i taxonomia. Nomenclatura binomial(AD1).

- Treballar la classificació dels vegetals, les principals famílies iespècies representatives (ADgc).- Identificar les diferents formes vitals de les plantes i treballar laclassificació de Raunjkaer en el camps i fent recerca a partir d'unllistat de plantes (AD1, gc).- Maneig de claus dicotòmiques per a la identificació de plantes(AD4, gc).- Consultar l'herbari virtual de la UIB i altres webs relacionades(AD1, gc).- Elaborar dos tipus d'herbaris:

- A partir del llistat de plantes forestals autòctones aconèixer i identificar durant el curs, es marcarà un grup deplantes de les que els alumnes hauran de fer un herbarireal (recollir mostres en el camp, identificar-les i guardar-les a mode d'herbari) (AD1, gc).- A partir del llistat de plantes de jardineria, autòctonesforestals i agrícoles, els alumnes hauran de fer un herbarivirtual , amb 2-4 fotos representant la fenologia del'espècie i amb una fitxa descriptiva de l'espècie (les dadesa posar s'indicaran als alumnes) (AD1, Treball al final decurs).

- Descriu el sistema de classificació taxonòmica.- Indica la classificació dels vegetals, les principals famílies i espèciesrepresentatives.- Indica la classificació de les plantes segons les formes vitals i indicarla classificació de Raunjkaer.- Recol lecta plantes i parts de plantes.- Maneja de claus sistemàtiques per a la identificació de plantes.- Elabora d'herbaris.- Identifica plantes ornamentals i forestals autòctones.

Observacions:Es donarà a l’alumne un llistat de plantes ornamentals, forestals-autòctones i agrícoles que l’alumne haurà d’identificar i treballar,mitjançant l’elaboració d'herbaris (activitat indicada) i mitjançantproves d’identificació. Per facilitar l’aprenentatge, el llistat de planteses dividirà en tres grups, durant la primera avaluació l’alumne hauràde conèixer un grup i fer l'herbari d'aquest mateix grup; en la segonaavaluació l’alumne haurà d'identificar el primer i segon grup deplantes i fer l'herbari amb el segon grup de plantes incorporat i a latercera avaluació l’alumne haurà d'identificar tot el grup de plantesselecionades del llistat, així com a presentar l'herbari complet.Quant a l'elaboració dels herbaris, durant les dues primeresavaluacions es valorarà únicament que l'alumne el vagi elaborant(dins activitats), mentres que a la tercera avaluació ja serà avaluatcom a treball.


- Elaboració de fitxes identificatives de plantes del centre (AC1).

- Visita a un Jardí Botànic (ACgc).- Treballar el conjunt de conceptes tractats en les diferents sortidesi observacions de camp que es facin al llarg del curs (ACgc).


Unitat didàctica 3 Distribució geogràfica de les plantes. Temporalització 16


- Indicar les adaptacions dels vegetals al Bioma mediterrani.- Classificar les plantes atenent a criteris ecològics: plantes autòctones,endèmiques, introduïdes i invasores. Identificar espècies vegetalsinvasores de les Balears segons el R.D. Catàleg d'espècies exòtiquesinvasores.- Classificar les àrees biogeogràfiques i les àrees fitogeogràfiques del'estat espanyol. Maneja tècniques de la informació.- Indicar les comunitats vegetals presents a les Balears.- Indicar el procediment per dur a terme inventaris florístics.

- Els biomes del món. Adaptacions dels vegetals al Biomamediterrani.- Classificació de les plantes atenent a criteris ecològics: plantesautòctones, endèmiques, introduïdes i invasores. R.D. Catàlegd'espècies exòtiques invasores.

- Àrees biogeogràfiques. Tipus: Àrees cosmopolites, continues.Àrees disjuntes, vicariants. Àrees endèmiques, relictes.- Àrees fitogeogràfiques de l'estat espanyol.- Comunitats vegetals de les Balears. La vegetació autòctona de lesBalears. Adaptacions bioclimàtiques.- Riquesa florística. Inventaris. Metodologia.


- Vídeo sobre les espècies endèmiques dels penyasegats de les Balears,Miraprim (AIgc).- Vídeo sobre les comunitats vegetals d'un parc nacional (AIgc).- Treballar el document tècnic: Els vegetals introduïts a les Balears(Moragues, E. Rita, J. 2005. Documents tècnics de conservació.Conselleria de Medi Ambient) (AD1).- Treballar el R.D. Catàleg d'espècies exòtiques invasores (ADgc).- Entar a la plana web del Servei de Protecció d'espècies de la CAIB i ales seves publicacions com a eines d'informació (ADgc).- Maneig de diferents fonts d'informació gràfiques: Bioatles, Xarxa Natura

- Indica les adaptacions dels vegetals al Bioma mediterrani.- Classifica les plantes atenent a criteris ecològics: plantes autòctones,endèmiques, introduïdes i invasores. - Identifica espècies vegetals invasores de les Balears segons el R.D.Catàleg d'espècies exòtiques invasores.- Classifica les àrees biogeogràfiques i les àrees fitogeogràfiques del'estat espanyol. Maneja tècniques de la informació.- Indica les comunitats vegetals presents a les Balears.- Indica el procediment per dur a terme inventaris florístics.


2000 (hàbitats) per veure la distribució de diferents espècies vegetals a lesBalears (ADgc, AD1-herbari).- Treballar: les Àrees biogeogràfiques. Tipus: Àrees cosmopolites,continues. Àrees disjuntes, vicariants. Àrees endèmiques, relictes (ADgc).- Treballar les Àrees fitogeogràfiques de l'estat espanyol (ADgc).- Cercar les àrees de distribució de plantes de l'herbari virtual UIB(holàrtica, cosmopolita,...) i fer una recerca de plantes endèmiques de lesBalears indicant la seva forma vital (AD1, gc).- Treballar les Comunitats vegetals de les Balears, a partir del llistat deplantes donat (ADgc).- Xerrada sobre La biodiversitat a les Illes Balears, xerrada oferida per laConselleria d'Agricultura i Medi Ambient (ADgc).- Realitzar inventaris florístics (ADgc).- Visitar espais naturals per a la identificació de les comunitats vegetalspresents (ex ses Fonts Ufanes, p.n. S'albufera,...) (ACgc).


Unitat didàctica4 Les plantes d'ús en jardineria, revegetació d'àrees

verdes i restauració del paisatge. Les sevescaracterístiques.

Temporalització 16


- Identificar espècies vegetals que s'empren en jardineria, en revegetació delmedi natural i en restauració del paisatge.- Assenyalar els diferents criteris estètics i funcionals d’identificació iselecció de les espècies vegetals d’ús en jardineria, restauració del paisatge irevegetació d’àrees verdes.- Analitzar els criteris de qualitat i sanitat de les plantes pel seu ús enprojectes d’enjardinament.

- Espècies botàniques emprades en jardineria, restauració del paisatge irevegetació d’àrees naturals.- Criteris de selecció de la vegetació: funcionalitat i estètica. Aspectesmorfològics i fisiològics més rellevants. Adequació a lescaracterístiques del projecte.- Paràmetres de qualitat i sanitat en l’adquisició de plantes.


- Posada en comú sobre quins són pels els principals paràmetres iconsideracions d’una planta en el disseny d’un enjardinament (AIgc).- Caracteritzar les principals famílies botàniques d'interès en jardineria iforestals (AD2).- Elaboració de dos tipus d'herbaris de plantes d'interès en jardineria,revegetació d'àrees naturals i en la restauració del paisatge (AD1).- Identificar i descriure les espècies vegetals presents en els jardins delcentre, zones enjardinades dels voltants i altres jardins que es visitin (ADgc).- Consultar l’apartat 2.2.4. Qualitat general del material vegetal delDocument tècnic Plecs de prescripcions tècniques de manteniment delsespais verds (Bosch, J. et al. Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputacióde Barcelona) i ressenyar els trets generals (ADgc).- Consultar la plana web dels Vivers Biorhiza (www.bioriza.com): plantes

- Identificar espècies vegetals que s'empren en jardineria, enrevegetació del medi natural i en restauració del paisatge.- Assenyalar els diferents criteris estètics i funcionals d’identificació iselecció de les espècies vegetals d’ús en jardineria, restauració delpaisatge i revegetació d’àrees naturals.- Analitzar els criteris de qualitat i sanitat de les plantes pel seu ús enprojectes d’enjardinament, restauració del paisatge i revegetaciód’àrees naturals.


que comercialitzen, formats de presentació de les plantes i preus (ADgc).- Visita a vivers (ex: el de Menut, el de Santa Maria per veure i treballar:l'organització d'un viver, espècies que es comercialitzen, formats depresentació de les plantes, preus de venda, criteris de qualitat i sanitat iorganització d'un viver) (ACgc).


Unitat didàctica 5 Les espècies forestals. Caràcters culturals. Temporalització 15


- Descriure els efectes dels factors ecològics sobre les espècies forestals.- Identificar i caracteritzar els conceptes: l'habitació, l'estació,temperament, la reproducció, el port, el sistema radical, el creixement i lalongevitat de les espècies forestals.- Descriure i identificar les espècies forestals de diferents comunitatsvegetals presents a les Balears.

- Factors ecològics (biòtics i abiòtics): clima, sòl, fisiografia icoaccions entre espècies.- Concepte d'habitació. Classificació de les espècies forestals.- Temperament de les espècies forestals i la seva reproducció.Classificacions.- Tipus de port.- El sistema radical de les espècies forestals. Classificació.- Creixement de les espècies forestals. Classificació.- Longevitat de les espècies forestals. Classificació.


- Elaborar un herbari real i virtual (activitat ja descrita a les U.D. 2 i 4)(AD1).- Visitar un Jardí Botànic (ADgc).- Visitar el viver de Menut (ADgc).- Visitar espais naturals per a la identificació de les comunitats vegetalspresents i les seves espècies vegetals (ADgc). - Participar en tasques de revegetació d'àrees naturals i restauració delpaisatge (ex el parc natural de s'albufera de Mallorca, espai cremat,....)(ADgc).- Treballar les espècies vegetals forestals presents a les comunitatsvegetals de les Balears i les característiques d'aquestes espècies (AC2,3).

- Descriu els efectes dels factors ecològics sobre les espècies forestals.- Identifica i caracteritza els conceptes: l'habitació, l'estació,temperament, la reproducció, el port, el sistema radical, el creixementi la longevitat de les espècies forestals.- Descriu i identifica les espècies forestals de diferents comunitatsvegetals presents a les Balears.


Unitat didàctica 6 Les plantes cultivades. Les seves característiques. Temporalització 9


- Descriure el procés de domesticació dels vegetals, l'etnobotànica i laconservació dels recursos fitogenètics.- Classificar les plantes cultivades atenent al seu aprofitament.- Diferenciar les principals espècies vegetals cultivades, indicar la sevabiologia i aspectes morfològics i fisiològics més rellevants.- Relacionar les espècies vegetals cultivades amb les seves varietats ipatrons, i identificar varietats autòctones.- Identificar el procés de formació de la plantes transgèniques.

- Procés de domesticació dels vegetals. Etnobotànica i conservació delsrecursos fitogenètics.- Classificació de les plantes cultivades atenent al seu aprofitament.- Principals espècies vegetals cultivades. Biologia i aspectes morfològicsi fisiològics més rellevants.- Varietats i patrons. Varietats autòctones.- Plantes transgèniques.


- Conèixer el paper del banc de llavors com a mètode de conservació delsrecursos fitogenètics (AIgc).- Visitar el banc de llavors del Jardí Botànic de Sóller (ADgc).- Elaborar un herbari de plantes agrícoles (ja explicat a la U.D.2) (AD1).- Treballar les principals famílies i les principals espècies vegetalscultivades, la seva biologia, aspectes morfològics i fisiològics mésrellevants (ADgc).- Conèixer l'Associació de varietats locals de Mallorca, la seva funció enel paper de la protecció i divulgació de les varietats autòctones (ADgc).- Lectura de l'article sobre la protecció recent de la tomàtiga de ramellet(ADgc).- Treballar el procés de formació de les plantes transgèniques (ADgc,recerca d'informació i debat).- Emissió del documental La guerra de la soia i respondre a qüestions del

- Descriu el procés de domesticació dels vegetals, l'etnobotànica i laconservació dels recursos fitogenètics.- Classifica les plantes cultivades atenent al seu aprofitament.- Diferencia les principals espècies vegetals cultivades, indicar la sevabiologia i aspectes morfològics i fisiològics més rellevants.- Relaciona les espècies vegetals cultivades amb les seves varietats ipatrons, i identificar varietats autòctones.- Identifica el procés de formació de la plantes transgèniques.


mateix (ACgc, i 1).- Visita a una explotació agrícola (ACgc, 1).- Emissió del Documental Home (ACgc).


Unitat didàctica Temporalització





Infrastructures i recursos didàctics- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori, el taller del Departamentd’Agràries i els espais enjardinats del centre.

- Finca agrícola experimental.

- Eines, maquinària i material específic del cicle formatiu, material d’anàlisi i EPIs.

Bibliografia

- Beckett, E. (1993) Flora il·lustrada de Mallorca. Editorial Moll.

- Bosch, J. et al. Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds. Oficina

Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

- Brookes, J. (2008) Jardinería y paisaje. Ed. Blume. Barcelona.

- Chanes, R. (1979) Deodendron. Árboles i arbustos de jardín en clima templado.

- Del Cañizo, J.A. y González Andreu, A. (1988) Jardines, diseño, projecto i plantación. Mundi-

Prensa. Madrid.

- Llorens, Ll. Et al. La Vegetació de l'illa de Mallorca. Bases per a la interpretació i gestió d'hàbitats.

Associació jardí botànic de Palma.

- Moragues, E. Rita, J. (2005) Els vegetals introduïts a les Balears. Documents tècnics de

conservació II època, núm. 11. Direcció General de Caça, Protecció d’Espècies i Educació

Ambiental. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

- R.D. Catàleg d'espècies exòtiques invasores.

Webgrafiawww.herbarivirtual.uib.es; www.arbolesornamentales.es; www.infojardin.com;www.alzinar.com; www.bioriza.com ; sitibsa; www. xarxanatura.es; http://www.slideshare.net/guestacdd83/guia-de-botanica-sistematica ; www.infoagro.com ; www.unavarra.es/herbario ; www.asturnatura.com ; www.varietatslocals.org


6 ACTITUDS COMUNS AL MÒDUL

Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits icomportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

- Puntualitat i assistència regular a classe. Dur el material a classe.

- Complir les normes bàsiques de comportament, respecte als companys i a la professora.

7. AVALUACIÓ

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en tres avaluacions: la primera avaluació agafa el

període del 23 de setembre fins al 18 de desembre de 2013, la segona avaluació des del 19 de

desembre fins al 19 de març de 2014 i la tercera avaluació del 20 de març al 20 de juny de 2014. El

procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en avaluar:

- Els continguts conceptuals

Comprenen els exàmens. Es preveu la realització entre un i varis exàmens per avaluació, sobre els

conceptes treballats a classe, així com també d’aquells continguts tractats durant les activitats fora

del centre i també dels continguts tractats en les xerrades tècniques rebudes per ponents externs del

centre.

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la

passada d'imatges a través de diapositives). A més, es preveu la realització d'un examen visu, dins

cada avaluació, on l'alumne haurà d'identificar una relació de plantes a través de fotografies en

format presentació.


- Els continguts procedimentals.

Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: treballs, activitats d'aula,

activitats per a casa, quadern de pràctiques i el treball pràctic realitzat.

- Treballs: La seva realització és obligatòria per a poder aprovar el mòdul. Per a la presentació

d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document que indicarà les característiques del treball a

les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo. En les presentacions o defenses orals dels

treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà a l'atzar l'alumne del grup que faci la

defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes referents al treball realitzat a la resta

d'alumnes que conformin el grup.

- Els continguts referents a actituds i eixos transversals.

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques. Tots els ítems tenen el

mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament; per tant, si l'alumne no ha

assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

- L'eix transversal referent al compromís ambiental és avaluat tant en l'apartat de continguts

conceptuals com procedimentals, ja que aquest eix és implícit al cicle formatiu (veure apartat 1.1

competència general així com el punt 4 la programació d'aula).).

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10%

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul,

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure.


8. QUALIFICACIÓ

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems:

- Continguts conceptuals (amb un pes del 60 % de la nota final). Per a cada avaluació, el valor

d'aquest apartat sortirà d'establir: la mitjana dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li

un pes del 70 %, a més hi haurà un examen visu d’identificació de plantes amb un pes del 30%.

A la resultant de sumar les dues notes obtingudes, se li aplicarà el valor específic d’aquest

apartat (60 % de la nota final). La nota mínima per a poder fer promig és de 4,5.

Menció especial rep el cas dels examens “visu “ d'identificació de plantes , en el cas que

d'haver suspés l'examen amb una nota inferior a 4,5, si a la propera avaluació l'alumne aprova

l'examen visu, l'alumne haurà recuperat l'examen “visu” de l'avaluació passada. Aquest fet

queda justificat degut a que el continguts que l'alumne ha d'estudiar són sumatius, es a dir, a la

2na avaluació es demanen plantes de l'avaluació anterior, a més de les incorporades a

l'avaluació present. I a la 3a avaluació l'examen és del conjunt de plantes proposat per a tot el

curs.

- Continguts procedimentals (amb un pes del 30 % de la nota final). Els continguts i

distribució de la nota dels procediments són:

- Treballs: la mitjana de les notes d'aquests tindrà un pes del 20 % de la nota final. En el

cas d'haver-hi una avaluació on no s'hagi de fer cap Treball, el pes d'aquest apartat passarà

al de Conceptes (així en lloc de tenir un pes del 60%, tendria un pes del 80%).

- Activitats d’aula, exercicis per a casa, el quadern de pràctiques i el treball pràctic:

tindrà un pes 10 % de la nota final.

- Continguts referents a actituds i eixos transversals amb un pes del 10 % de la nota final.

Tots els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per

tant, si l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.


- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions

serà de 5.

L'entrega de treballs, activitats: S'indicarà una data d'entrega. Aquells entregats fora de termini

sense justificació tendran com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de documents

semblants o copiats entre alumnes, tant del present curs, com també el cas de presentar documents

semblants o copiats a documents de cursos anteriors, quedant suspesos aquells que així ho estiguin.

Aquests s'hauran de fer de nou, podent aconseguir com a màxim una nota de 5.

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin

aprovades.

L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen

serà la mateixa que la indicada a l'apartat 7. S'aprofitarà la mateixa data per a l'entrega de treballs no

entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de refer i que l'alumne no

hagi pogut refer dins els terminis de les avaluacions. La nota màxima de les recuperacions, i del

treballs en aquest cas serà de 5.

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació

indicats abans, i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

Recuperació extraordinària del mòdul.

La recuperació extraordinària del mòdul consistirà en un examen de tot el mòdul, es a dir, dels




centre al llarg de tot el curs. Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de

desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment

de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o

proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives). A més, es realitzarà un

examen visu, d'identificació de les plantes vistes al llarg del curs a través de fotografies en format

presentació.

En el cas que l'alumne dugui suspés algun /s treball/s, els haurà de fer de nou i entregar-los en la

mateixa data que la de l'exàmen. Es pot contemplar que també els hagi d'exposar i defensar

oralment.

Avaluació de pendents (si escau).

Es seguirà el mateix procediment i criteri que per a la recuperació extraordinària del mòdul.


Els eixos transversals es treballaran i avaluaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de

les diferents unitats didàctiques.

• Autonomia, Iniciativa, Capacitat de resolució de problemes, Responsabilitat, Treball en

equip:

- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normes de presentació indicades.

- Realitzar les activitats que es proposen en el temps indicat.

- Participar activament a classe (interès en la recerca i exposició a classe d'aspectes

relacionats amb el mòdul), mostrant capacitat crítica constructiva.

• Compromís ambiental



Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i, llavors,

assolir el currículum del mòdul es plantejaran adaptacions no significatives en relació al com i quan

ensenyar i al com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan ensenyar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual, en

petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial de l'aula), adequació

del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de metodologia que s'emprarà (treball

per projectes, ...)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no signficatives dels criteris d'avaluació

(adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels instruments d'avaluació i del




11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sorti da fora del centre

dins horari lectiu).

En aquest mòdul està prevista la realització d'activitats de camp, dins el laboratori i sortides

a altres indrets. Amb aquestes activitats es pretén que l'alumne visualitzi in situ els conceptes

teòrics vists a classe, així com també agafi destresa i habilitat en el treball de camp, practiqui

el treball en equip i en definitiva agafi seguretat i confiança en ell.


A continuació es detallen les activitats complementàries proposades a realitzar fora del

centre:

UD Activitats complementàries ( que es fan fora del centre)

DATAPREVISTA

1,2 Visita jardins històrics i parcs públics Octubre de 2013

1,2,3,4 Sortides pels voltants del centre, pel camp de fútbol, pel

poble per a la identificació de plantes i per a realitzar

inventaris florístics.

Octubre iNovembre de 2013i Febrer de 2014

1,3,5 Visitar i Participar en tasques de revegetació d'àrees naturals i

restauració del paisatge (ex: el parc natural de s'albufera de

Mallorca).

Novembre de2013 i Gener de

2014

1,2,4 Visitar al viver de Santa Maria. Novembre de 2013

1,2,4,5 Visitar al viver de Menut. Novembre de 2013

1,2 Visita Can Cirera Prim Novembre de 2013

1,2,5,6 Visita a un jardí botànic. 19/12/13

1,2,5 Participar en tasques de revegetació d'àrees naturals i

restauració del paisatge (ex: espais cremats,...).

Gener de 2014

1,2 Visitar parcs de Palma Març de 2014

1,2,3,5 Visitar espais naturals: ses Fonts Ufanes. Abril de 2014

1,2,6 Visitar una finca agrícola. Maig de 2014

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 4 d'aquesta programació,

en les diferents unitats didàctiques (U.D.). De les activitats a realitzar a l'exterior, es pot

donar el cas d'haver de realitzar activitats fora del període programat per impartir la U.D.

relacionada amb l'activitat, tant per circumstàncies metereològiques com per motius

logístics, com també d'acord a la fisiologia dels vegetals. En aquest cas, aquestes activitats

aniran acompanyades d'una descripció i justificació de les mateixes, per a que l'alumne les

entengui, i es recordarà que els continguts s'acabaran d'assolir en arribar a la U.D.


TÍTOL

DISSENY DE JARDINS I

RESTAURACIÓ DEL PAISATGE

DEPARTAMENT AGRÀRIES

CURS 2013-2014


CLAU AGA31

PROFESSOR EDELWEISS FARRÚS MIRO


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen ambla formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA





7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

El cicle formatiu està regulat pel Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer, pel qual s'estableixel títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural i se'n fixen els ensenyaments mínims i perl'Ordre EDU/1545/2011, d'1 de juny, per la qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de GrauSuperior corresponent al títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural.


La competència general d'aquest títol consisteix a desenvolupar projectes de jardins i zonesverdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant els treballs,programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicant criteris de rendibilitateconòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció ecològica, de producció en viver,de control de qualitat, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb laformació del mòdul.


a) Dissenyar zones enjardinades, utilitzant les noves tecnologies i identificant les característiques del'entorn.

b) Planificar i organitzar els treballs que cal realitzar, interpretant i analitzant les parts d'un projectede jardineria i restauració paisatgística.

c) Realitzar operacions topogràfiques, manejant els instruments i aparells de mesura.

d) Controlar la recepció de material vegetal, comprovant la seva documentació d'origen i estatsanitari.

e) Planificar i supervisar les activitats d'instal·lació i manteniment de zones verdes i campsesportius, de restauració del paisatge i de producció de plantes i productes agrícoles, organitzant elsmitjans materials i humans requerits.

j) Programar el manteniment i controlar el funcionament i utilització de la maquinària, equips iinstal· lacions agrícoles i de jardineria, organitzant les feines del taller.

l) Gestionar l'aprovisionament de matèries primeres i insums, minimitzant costos i assegurant laseva disponibilitat.

p) Supervisar l'expedició i transport de productes agrícoles i viverístics, comprovant les condicionsi documentació que han acompanyar-los.

q) Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements científics,tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la seva formació i els recursosexistents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les tecnologies de la informació i lacomunicació.

r) Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbit de la sevacompetència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treball personal i en el dels


membres de l'equip.

s) Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el desenvolupament delmateix, mantenint relacions fluides i assumint el lideratge, així com aportant solucions alsconflictes grupals que es presenten.

t) Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la seva responsabilitat,utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació o coneixements adequats irespectant l'autonomia i competència de les persones que intervenen en l'àmbit del seu treball.

u) Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip, supervisant iaplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals, d'acord amb el que estableixla normativa i els objectius de l'empresa.

v) Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d'accessibilitat universal i de «disseny pera tothom», en les activitats professionals incloses en els processos de producció o prestació deserveis.


La formació del mòdul contribueix a assolir els següents objectius generals del cicle formatiu:

a) Identificar les característiques de l'entorn, consultant dades i plànols per dissenyar zonesenjardinades mitjançant eines informàtiques.b) Interpretar projectes de jardineria, analitzant les seves parts per a planificar i organitzar elstreballs que cal realitzar.c) Descriure i manejar els instruments i aparells de mesura, utilitzant documentació tècnica per arealitzar operacions topogràfiques.d) Identificar i comprovar la documentació d'origen i estat sanitari del material vegetal, aplicantprocediments de qualitat per controlar la seva recepció.e) Caracteritzar els mitjans materials i humans, valorant la seva idoneïtat per planificar i supervisarles activitats relacionades amb el paisatgisme i la producció de plantes i productes agrícoles.j) Descriure l'organització dels treballs del taller, relacionant-la amb protocols de qualitat i seguretatper controlar el funcionament, manteniment i utilització de la maquinària, equips i instal·lacionsagrícoles i de jardineria.l) Analitzar les matèries primeres i insums existents, elaborant els documents d'inventari pergestionar el seu aprovisionament.p) Analitzar les condicions i documentació de productes agrícoles i viverístics, identificant lesaccions necessàries que cal realitzar per a la seva expedició i transport.q) Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionades amb l'evoluciócientífica, tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de la informació i la comunicació,per mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals i personals.r) Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per respondre als reptes que es presenten en elsprocessos i en l'organització del treball i de la vida personal.s) Prendre decisions de manera fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant sabers de


diferent àmbit i acceptant els riscos i la possibilitat d'equivocació en les mateixes, per afrontar iresoldre diferents situacions, problemes o contingències.t) Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contextos de treballen grup, per facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.u) Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que es van atransmetre, a la finalitat i a les característiques dels receptors, per assegurar l'eficàcia en elsprocessos de comunicació.v) Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, proposant i aplicantmesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativa aplicable en els processosdel treball, per garantir entorns segurs.w) Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per donar resposta a l'accessibilitatuniversal i al «disseny per a tothom».x) Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el procésd'aprenentatge, per valorar la cultura de l'avaluació i de la qualitat i ser capaços de supervisar imillorar procediments de gestió de qualitat.


UC0007_3: Gestionar i executar la instal·lació de parcs i jardins i la restauració del paisatge.


2. METODOLOGIA

Es seguirà un procés d'ensenyament-aprenentatge significatiu, seguint un

procediment constructiu, holístic i amb continguts contextualitzats, emprant una

combinació de diferents metodologies de treball que aborden diferents nivells de

comprensió per part de l’alumne.

Es treballarà tenint present les condicions necessàries per a l'aprenentatge: establir

objectius clars, realitzar un aprenentatge actiu i aplicar un nivell adequat de dificultat

(basat en aprenentatges previs adquirits). Per tal de treballar un aprenentatge actiu, es

planteja una organització del treball variada: la lliçó magistral, el treball autònom i el

treball en grup (per parelles, en grups de tres i treball conjunt de tot el grup-classe).

- La lliçó magistral es fa servir per adquirir: informació ben organitzada, per facilitar la

comprensió i aplicació de procediments específics de la matèria i per elevar el nivell de

motivació davant un nou aprenentatge. S'emprarà en les exposicions, en l’inici de les

activitats d'aprenentatge, debats i per mostrar materials de treball.

- El treball autònom es fa servir per a que l'alumne sigui més autònom, responsable del

seu aprenentatge, desenvolupi la capacitat d’anàlisi i per que treballi la resolució de

problemes.

- El treball en grup, per a desenvolupar activitats comunicatives (escoltar, explicar,

respondre), per a afavorir el desenvolupament intel·lectual i professional (realitzant

avaluacions, raonaments i treballant l’esperit crític) i per afavorir el creixement personal

(actituds, disciplina, autoestima, col·laboració i la maduració emocional).





Quant a les exposicions del docent, es seguiran mitjançant material didàctic elaborat pel

professor. Els alumnes agafaran apunts durant el temps de l’exposició, per tal de


completar els documents donats. A més l’alumne disposarà de la bibliografia a treballar

al llarg del curs.




haurà de romandre a la taula de la professora o bé a la motxila.

També s’ha previst la realització de xerrades dins l’aula i fora del centre a càrrec de

professionals i experts en determinades àrees del mòdul. Aquestes activitats no prenen

una consideració apart en aquesta programació, si no que formen part del conjunt

d’activitats proposades en les diferents unitats didàctiques. Les activitats que es realitzin

fora del centre són obligatòries i avaluables.

Quant a l’ús de les teconologies de la informació i la comunicació (TIC) esdevé una

eina de treball bàsica i constant en el procés d’aprenentatge d’aquest mòdul, tal i com es

pot veure en el conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge proposades en les


En aquesta programació didàctica amb l’ús de les TIC es pretén:

- Treballar la recerca avançada d’informació tècnica i específica mitjançant l’ús de

internet, el que afavoreix tant l’obtenció d’una informació tècnica concreta, el treball en

grup i la cooperació.

- Diferenciar i caracteritzar la diversitat de fonts d’informació i de formats dels

documents que es poden trobar a la xarxa, així com afavorir que l’alumne vagi adquirint

un criteri crític respecte al que llegeix.

- Que l’alumne aprengui a escriure i presentar treballs en diferents formats atenent a la

seva intencionalitat.


- Que l’alumne faci ús de Sistemes d’Informació Geogràfica, com el SIGPAC, el

Google Earth.

Guia per a l’alumne

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on es lliurarà a l’alumne un

document amb un resum de la programació, indicant les capacitats terminals del mòdul,

els continguts i la seva seqüència, la bibliografia recomanada, la dinàmica de les classes,

la metodologia i organització de treball, el material que s’ha de dur a les classe i els

procediments d’avaluació i criteris de qualificació. A més, s’indicarà a l'alumne els tipus

d'activiats que es proposen, com són els treballs de curs (treball que els alumnes hauran

d’anar realitzant al llarg de tot el curs i entregats i defensats en acabar el curs). S'indicarà

l’obligatorietat d’assistència a les activitats que es realitzin fora del centre.

Prova inicial

Es realitzarà una prova inicial en començar les classes a fi de poder veure el nivell

d’assoliment de conceptes relacionats amb el mòdul que tenen els alumnes. Els resultats

d'aquesta prova seran únicament una eina d'orientació per al docent i no avaluables.




B1 B2 B3 B4 B5 B6 SE OCT NOV DES GEN FEB MA ABR MAI JUN

X 1.U.D: Història de la jardineria. Estils de jardins. 16 4 20

X2. UD: Introducció a les característiques edàfiques i hídriques del

terreny.11 8 1 20

X3. UD: Factors de condicionament en projectes de jardineria, de

restauració i revegetació d’àrees verdes.2 12 14

X4. UD: Disseny. Lleis de l'estètica. Models de gestió sostenible.

“Jardí ecològic, xerojardineria”. Aerojardineria.4 14 8 26

X 5. UD: Replanteig del projecte. Preparació del terreny i plantació. 2 2 6 2 12

X 6. UD: Gespes i praderies. 6 4 10

X 7. UD: Restauració del paisatge i revegetació d’àrees verdes. 2 2 16 20

X8.UD: Els elements no vegetals. Parts i documents d’un projecte de

jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.2 1 3 12 18

HORES TOTALS: 140




1. Dissenya jardins d'interior i exterior, analitzant els factors tècnics, estètics i derepresentació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS 1,2

2. Organitza els treballs d'execució d'un jardí d'exterior, distribuint les tasques arealitzar en funció de les tècniques d'implantació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


3. Organitza els treballs d'execució d'un projecte de jardí d'interior, distribuint lestasques a realitzar en funció de les tècniques d'implantació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


4. Coordina els treballs d'execució d'un projecte de revegetació del medi natural i derestauració del paisatge, analitzant les tècniques i procediments d'actuació.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X



5. Planifica un jardí ecològic, relacionant les condicions ambientals, els recursoshídrics i els mitjans disponibles amb les plantes.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


Unitat didàctica 1 Història de la jardineria. Estils de jardins. Temporalització 20


- Caracteritzar i comparar els diferents estils de jardins.- Identificar els trets principals d'un jardí històric i les diferentsactuacions davant una restauració.- Identificar els diferents àmbits de treball de la jardineria actualment.

- Història de la jardineria. El jardí com a obra d’art:- Els pilars de la jardineria.- Els estils dels jardins al llarg de la història.- Del mon antic als jardins contemporanis.- La restauració dels jardins històrics.- La jardineria pública urbana. Història i actualitat. Àreesverdes.- El jardí privat actual.- Els jardins d'interior.- La restauració del paisatge i la revegetació d’àrees verdesdegradades.- Els camps esportius.



- Definir jardí (AI1, posada en comú grup-classe, gc).

- Identificar diferents estils de jardins i indicar la seva època històrica travésd’imatges fotogràfiques. (AD1).

- Recerca i presentació d’imatges dels diferents estils de jardins vists a classe,amb indicacions dels trets característics de cadascun. (AD2).

- Enumerar diferents tipus d’espais verds públics (ADgc).

- Visita a un jardí històric (AC3). Treball .

- Caracteritza i compara els diferents estils de jardins estudiats i elsrelaciona amb el seu moment històric.

- Identifica els trets principals d'un jardí històric i les diferentsactuacions front una restauració.

- Identifica els diferents àmbits de treball de la jardineria actualment iindica els seves característiques.


Unitat didàctica2 Introducció a les característiques edàfiques

i hídriques del terreny.Temporalització 20


- Indicar el procés de formació d'un sòl. Indicar les tipus dels sòlsde les Balears.- Indicar els principals paràmetres fisicoquímics i biològics delsòl. Indicar el procediment d’estudi de camp dels sòls.- Indicar la funció dels diferents elements nutritius en els vegetals.- Assenyalar els principis bàsics en la gestió sostenible dels sòls enjardineria.- Identificar els paràmetres de qualitat de l’aigua de reg.- Indicar les característiques de les aigües de Mallorca.- Assenyalar els principis bàsics en la gestió sostenible de l’aiguade reg. - Indicar els criteris de qualitat per l’ús de les aigües regeneradesen el reg i els seus avantatges.

- El sòl. Procés de formació dels sòls.- Estudi de camp del sòls, mostreig i anàlisi.- Els sòls de les Balears.- Les funcions dels diferents elements nutritius en els vegetals.- Gestió sostenible del sòl: Prescripcions tècniques enimplantacions i manteniment de jardins.- Paràmetres relacionats amb la qualitat de l’aigua.- Les aigües de Mallorca.- Les aigües regenerades. Avantatges i criteris de qualitat per al seuús en el reg.. - Gestió sostenible de l’aigua de regPrescripcions tècniquesd’implantació i manteniment de jardins.


- Definir el sòl i indicar exemples de diferents sòls atenent al seu color,així com indicar quins problemes podem trobar a les Balears quant al'aigua de reg (AI1 i posada en comú gc).- Estudi de camp dels sòls (calicata, estructura, estabilitat estructural,plasticitat, reacció a l'HCl, activitat biològica,.....) (ADgc).- Comparar sòls de les Balears (ADgc).

- Indica el procés de formació d'un sòl.

- Indica les tipus dels sòls de les Balears.

- Indica els principals paràmetres fisicoquímics i biològics del sòl.

- Indica el procediment d’estudi de camp dels sòls.

- Indica la funció dels diferents elements nutritius en els vegetals.


- Treballar el paper dels diferents elements nutritius en els vegetals(ADgc).- Comparar diferents analítiques d’aigües de reg de Mallorca (ADgc).- Treballar les característiques de les aigües regenerades per al seu ús(ADgc).- Revisar el referent a la gestió dels sòl i l'aigua de reg en prescripcionstècniques de jardineria (Lloret de Mar,...) (ACgc).

- Assenyala els principis bàsics en la gestió sostenible dels sòls en

jardineria.

- Identifica els paràmetres de qualitat de l’aigua de reg.

- Indica les característiques de les aigües de Mallorca.

- Assenyala els principis bàsics en la gestió sostenible de l’aigua de reg.

- Indica els criteris de qualitat per l’ús de les aigües regenerades en el reg iels seus avantatges


Unitat didàctica3 Factors de condicionament en projectes de

jardineria, de restauració i revegetació d’àreesverdes.

Temporalització 14


- Indicar quins són els factors condicionants en la realització deprojectes de jardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes. - Assenyalar els diferents elements de jardineria.- Assenyalar els criteris estètics i funcionals de selecció de lesespècies vegetals d’ús en jardineria, restauració del paisatge irevegetació d’àrees verdes). Indicar els criteris de qualitat i sanitatde les plantes pel seu ús en projectes d’enjardinament.- Diferenciar els estrats d’un jardí i la diversitat de formes que espoden generar.- Calcular superfícies i representar figures a escala.- Indicar les fases i els sistemes de representació gràfica: grafismesi projeccions.

- Tipologia de projectes: enjardinament, restauració del paisatge irevegetació d’àrees verdes.- Factors de condicionament: socioeconòmics. Dimensions.Climatologia. Geomorfologia i edafologia. L’entorn. Usos i usuaris.Factors mediambientals.- Factors condicionants propis de l'enjardinament d'interior: llum,temperatura, humitat, qualitat de l'aire, corrents,....- Introducció als Elements de jardineria: Elements vegetals, elements novegetals, infrastructures i equipaments. Zonificacions. Inventari iavaluació dels elements vegetals i no vegetals presents.- Criteris de selecció de la vegetació: funcionalitat i estètica. Adequació ales característiques del projecte.- Paràmetres de qualitat i sanitat en l’adquisició de plantes. Preusde mercat.- Estrats del jardí. Generació de formes (pasteres, massissos, parterres,rocalles, bardisses, masses d’arbres, masses d’arbusts, alineacions,individus aïllats).- Càlculs de superfícies.- Fases i sistemes de representació. Escales.- Grafismes. Representació dels elements no vegetals i vegetals.



- Indicar factors condicionants, (generals i específics) que s'han de tenirpresents a l'hora de dissenyar un espai enjardinat, de revegetar un espai ode restaurar un paisatge. (AI2 i gc).- A partir dels factors de condicionament d’un projecte diferenciar:l’enjardinament de l’aparcament d’un centre comercial, l’enjardinamentd’una residència o hospital privat, de l’enjardinament, d’un passeig litoralpúblic i l’enjardinament dels voltants d’un agroturisme (AD1, gc).- Enumerar els diferents elements no vegetals que poden formar part d'unespai enjardinat o espai verd. Consultar revistes de disseny (ADgc, 2).- Identificar i descriure les espècies vegetals presents en els jardins delcentre, zones enjardinades dels voltants (ADcg).- Consultar l’apartat 2.2.4. Qualitat general del material vegetal delDocument tècnic Plecs de prescripcions tècniques de manteniment delsespais verds (Bosch, J. et al. Oficina Tècnica de Cooperació de laDiputació de Barcelona) i ressenyar els trets generals (AD2, gc).- Consultar la plana web dels Vivers Biorhiza (www.bioriza.com): plantesque comercialitzen, formats i preus (AD2, gc).- Observar i identificar els diferents sistemes de representació gràfica:grafismes i representacions gràfiques de planta i alçat (ADgc).- Calcular superfícies: d’espais coneguts (rotona propera al centre, un parcdel poble, SITIBSA), ... (AD1, gc).- Visita un viver (ACgc).

- Indica quins són els factors condicionants en la realització de projectesde jardineria, restauració i revegetació d’àrees verdes.- Assenyala els diferents elements de jardineria.- Assenyala els criteris estètics i funcionals de selecció de les espèciesvegetals d’ús en jardineria, restauració del paisatge i revegetació d’àreesverdes).- Indica els criteris de qualitat i sanitat de les plantes pel seu ús enprojectes d’enjardinament.- Diferencia els estrats d’un jardí i la diversitat de formes que es podengenerar.- Indica les fases i els sistemes de representació gràfica: grafismes iprojeccions. Escales.


Unitat

didàctica4 Disseny. Lleis de l'estètica. Models de gestió sostenible.

“Jardí ecològic, xerojardineria”. Aerojardineria.Temporalització 26


- Assenyalar els principis de les lleis de l'estètica o de composició en espaisenjardinats.- A partir de casos pràctics, aplicar i justificar les lleis d’estètica o decomposició. Representar gràficament espais enjardinats projectant la plantai l’alçat a escala.- Indicar els trets principals dels models de gestió sostenible en jardineria irestauració del paisatge.

- Disseny. Llei de composició o lleis estètiques.

- Espais enjardinats d'interior: creació d'ambients artificials.Control ambiental. - Desenvolupament sostenible. Principis.- Models de gestió sostenibles: xerojardineria, jardineriaecològica, jardineria integral.- El jardí ecològic. Normativa.- Creació d'hàbitats, potenciadors de vida silvestre.- Sistemes de recollida d'aigua pluvial. Reg. Basses dedepuració amb plantes acuàtiques.- Mulxing o substrats de cobertera.- Infraestructures ecològiques, materials.- Sistemes d'eficiència energètica (energia solar, eòlica ihidraúlica).- Les cobertes vegetals.



- Lectura sobre Pautes de disseny en l’Ordenanza de Gestión y Uso Eficientedel Agua en la Ciudad de Madrid. Annex II Criterios de sostenibilidad en eldiseño de áreas verdes (AIgc).- Lectura de l’article de revista: El jardí paradís d’Osca. Revista B verda.Parcs i jardins (AIgc).- Consultar i comentar revistes relacionades amb el paisatgisme,l'enjardinament d'exterior i d'interior, xerojardineria, jardineria ecològica,cobertes vegetals. Consultar planes web (www.mundojardineria.com iwww.verdtical.com) (AD2, gc).- Treballar les característiques dels models de gestió: xerojardineria,jardineria ecològica, jardineria integral (ADgc).- Cercar a internet evidències respecte a les tendències actuals quant a gestiósostenible en jardineria (“jardineria sostenible”, “xerojardineria” “jardineriaecològica” “lluita integrada en jardineria”) (AD1, gc).- Xerrada tècnica sobre les cobertes vegetals a càrrec de l'empresa PPB(ADgc).- Realitzar exercicis de disseny treballant el principis de la llei de composicióo lleis estètiques (dissenyar diferents espais: un espai del centre, una rotona,diferents composicions vegetals ja estudiades i aplicar els principis tractats).Treballar diferents representacions gràfiques a escala (planta, perfil,...)(AD1).- Visitar un jardí botànic, parcs (sa Riera Palma), zones enjardinades,... pertreballar els conceptes tractats (identificació de plantes, les sevescaracterístiques d'ús i estètiques, treballar les lleis d’estètica o de composicióen espais enjardinats). En aquestes visites s'aprofitarà a treballar elsconceptes que es vagin tractant al llarg del curs (ACgc).

- Assenyala els principis de les lleis de l'estètica o de composició enespais enjardinats.- A partir de casos pràctics, aplicar i justificar les lleis d’estètica o decomposició.

- Representa gràficament espais enjardinats projectant la planta i l’alçata escala.

- Identifica els trets principals dels models de gestió sostenible enjardineria i restauració del paisatge.


- Elaboració del disseny d'un projecte d’enjardinament d’un espai interior oexterior o de restauració o revegetació d'un espai degradat (AC1). Treball decurs. El disseny d'exterior inicialment seria un espai del centre. En cas detenir temps i espai es pot començar a implantar.


Unitat didàctica5 Replanteig del projecte. Preparació del terreny

i plantació.Temporalització 12


- Ordenar cronològicament les diferents tasques a realitzar en laimplantació d’un jardí.- Indicar les tasques i eines necessàries en la preparació del terrenyi la seva utilitat.- Diferenciar les terres vegetals de les de reblert. Indicar lesmescles de substrats emprats en jardineria d'interior.- Indicar les mides dels clots i solcs a obrir en la plantació delsdiferents grups de plantes i les distàncies entre elles, atenent a lescaracterístiques dels vegetals i al disseny de les formes.- Indicar les formes de presentació dels diferents grups de plantesemprades en enjardinaments i les condicions de subministrament iemmagatzematge del material vegetal fins a la seva plantació.- Indicar el procés de plantació i les tasques de mantenimentinicial.

- Calendari de tasques en la implantació d’un jardí.

- Replanteig. Moviments de terra. Terres de reblert i terres vegetals.

- Mescles de substrats emprats en jardineria d'interior.

- Preparació del terreny. Eines i materials.

- Obertura de clots i marcs de plantació.

- Formats de presentació de les plantes. Condicions de subministrament iemmagatzematge del material vegetal fins a la plantació.

- Plantació. Manteniment immediat tant en plantes d'exterior comd'interior (neteja)


- Posada en comú de la seqüència a seguir en la implantació d'un espaienjardinat (AIgc).

- Treballar les tasques inicials en la implantació d'un espai enjardinat(ADgc).

- Treballar les diferents mescles de substrats emprats en jardineria

- Ordena cronològicament les diferents tasques a realitzar en laimplantació d’un jardí.

- Indica les tasques i eines necessàries en la preparació del terreny i la sevautilitat.- Indica les mescles de substrats emprats en jardineria d'interior.


d'interior (AD1).

- Revisar als plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espaisverds de la Diputació de Barcelona les formes de presentació, condicionsde subministrament i emmagatzematge fins a la plantació, dels diferentsgrups de plantes atenent a les seves característiques (ADgc).

- Fer plantacions i primers manteniments (ADgc).

- Recull fotogràfic de l'estat de conservació dels arbres urbans (AC1).

- Diferencia les terres vegetals de les de reblert.

- Indica les mides dels clots i solcs a obrir en la plantació dels diferentsgrups de plantes i les distàncies entre elles, atenent a les característiquesdels vegetals i al disseny de les formes.

- Indica les formes de presentació dels diferents grups de plantes empradesen enjardinaments i les condicions de subministrament i emmagatzematgedel material vegetal fins a la seva plantació.

- Indica el procés de plantació i les tasques de manteniment immediat.


Unitat didàctica 6 Gespes i praderies. Temporalització 10


- Indicar les característiques generals morfològiques de les lleguminoses iles gramínies i la seva adaptació al medi. Interpretar la relació simbióticalleguminosa – Rhizobium spp i indicar com afecta al sistema edàfic.- Indicar els diferents usos de les gespes i praderies.- Indicar les principals espècies emprades a l’àrea mediterrània i les sevescaracterístiques.- Assenyalar el procés d’implantació i primers manteniments, lamaquinària específica i èpoques de realització.

- Gramínies i lleguminoses. Simbiosi lleguminoses – Rhizobium spp. - Usos en jardineria, revegetació d’àrees verdes i restauració del paisatge.- Principals espècies emprades a l’àrea mediterrània. Característiques.Combinació de llavors.- Preparació del terreny.- Sistemes de implantació. Sembra. Plantació i pa de planta (“tepes”).- Primers manteniments i resembra.- Calendari- Eines i maquinàries.


- Posada en comú dels coneixements generals que tenen els alumnesrespecte a les gespes: grup de plantes que les formen, diversitatd’espècies, diversitat d’usos, requeriments, compatibilitat amb gestionssostenibles, etc (AIgc).- Identificar i descriure la morfologia de lleguminoses i gramíniessilvestres entre la vegetació arvense i ruderal de terrenys sense cultivardels voltants del centre (AD gc).

- Maneig de catàlegs comercials. Revisar les principals espècies de gespesi praderies emprades a l’àrea Mediterrània, les seves morfologies, elsrequeriments i adaptacions al medi específics, dibuixos i fotografies delseu desenvolupament i les fórmules comercials i preus de mercat.Exercicis pràctics entre grups: a partir d'un determinat espai a enjardinar

- Indica les característiques generals morfològiques de les lleguminoses iles gramínies, la seva adaptació al medi. Interpreta la relació simbióticalleguminosa – Rhizobium spp i com afecta al sistema edàfic.

- Indica els diferents usos de les gespes i praderies.

- Indica les principals espècies emprades a l’àrea Mediterrània i les sevescaracterístiques.

- Assenyala el procés d’implantació i manteniment de gespes, lamaquinària específica i èpoques, freqüències de realització.


(especificar condicions climatològiques, disponibilitat i qualitat aigua, úsa fer,.... ) cercar les espècies de gespes més idònies a sembrar (AD2, gc).

- Visitar un camp esportiu de gespa (ACgc).


Unitat didàctica7. Restauració del paisatge i revegetació d’àreesverdes.

Temporalització 20


- Indicar el concepte de paisatge i els seus paràmetres per a la sevadescripció.- Indicar els principis per a la protecció dels paisatge segons el ConveniEuropeu del Paisatge.- Assenyalar el canvi del paisatge i de l'ús del territori.- Indicar el concepte d’avaluació d’impacte ambiental i les passes en laseva elaboració.- Diferenciar el que són mesures preventives, correctores i compensatòriespresents en un estudi d’impacte ambiental.- Assenyalar diferents mesures correctores en la restauració ecològica ipaisatgística d’un espai.

- Definició de paisatge. Interpretació: components i elements visuals.

- Paisatges antròpics i naturals. Impactes en el paisatge. Conveni Europeudel Paisatge.

- Canvis del paisatge.

- AIA. Normativa. Mesures preventives, correctores i compensatòries.

- Restauració paisatgística i revegetació d’àrees verdes (pedreres,abocadors, argileres,...). Inventari i avaluació dels elements vegetalspresents. Actuacions. Hidrosembres i plantacions.


- Descriure els diferents paisatges de les Balears i valorar cadascun d’ells a nivell

personal, així com també indicar els seus estats de conservació i principals

impactes ambientals (AI1 i gc).

- Descriure el paisatge de diferents espais (components i elements visuals)

(ADgc).

- Comparar el canvi d'ús del territori mitjançant fotografies aèries de distints anys

(ortofotos de 1956-2010 o més actuals, de l'IDEIB, SITIBSA) (AD1).

- Indica el concepte de paisatge i els seus paràmetres per a la sevadescripció.

- Indica els principis per a la protecció dels paisatge segons el ConveniEuropeu del Paisatge.- Assenyala el canvi del paisatge i de l'ús del territori.- Indica la definició d’avaluació d’impacte ambiental i les passes en laseva elaboració.

- Diferencia els conceptes mesures preventives, correctores,


- Lectura de l’article: Revegetació de talussos: origen i evolució. Interessa veure

el recull d’imatges que presenta (ADgc, 1).

- Consultar mescles comercials de llavors emprades en restauració i revegetació

del paisatge. Consultar la plana web de la casa comercial Fito (ADgc).

- Anàlisi de diferents casos de restauració del paisatge. Emissió de vídeos, lectura

articles,... (ADgc, 1).

- Treballar la revegetació de sistemes dunars: ecologia, usos i impactes i

tècniques de restauració mitjançant el document Manual de restauración de

dunas costeras (2007) editat pel Ministeri de Medi Ambient (ADgc, 1).

- Participar en les tasques de revegetació en espais naturals d'ús públic (exemple

parc natural de s'Albufera de Mallorca, espais cremats,...) (ADgc).

- Elaboració del disseny d'un projecte d’enjardinament d’un espai i de restauració

o revegetació d'un espai degradat (AC1). Treball de curs.

compensatòries propis d’un estudi d’impacte ambiental.

- Assenyala diferents mesures correctores en la restauració ecològica ipaisatgística d’un espai.


Unitat didàctica

8 Els elements no vegetals. Parts i

documents d’un projecte de jardineria, de

restauració i revegetació d’àrees verdes.

Temporalització 18


- Identificar els diferents components no vegetals que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes.- Indicar per a cadascun dels elements no vegetals, que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes, les seves característiques,funcionalitat i diversitat en el mercat.- Identificar els documents bàsics que conformen els projectes dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.- Indicar per a cadascun dels diferents documents, les seves funcions i laseva composició.- Indicar i diferenciar normatives que poden afectar a un projecte dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.- Indicar pautes d’actuació contemplades en la normativa de seguretat ihigiene en el treball d’instal·lació i manteniment de jardins i restauracióde paisatges.

- Els elements no vegetals dels espais enjardinats i àrees verdes.Característiques i paràmetres de qualitat segons la normativa:- Accessos i circulació. Barreres arquitectòniques.- Àrids, paviments i encoixinats. Camins.- Elements d’aigua: fonts ornamentals, làmines d’aigua i fonts d’aigua potable, basses.- Rocalles.- Enllumenat.- Elements de mobiliari (bancs, contenidors de plantes i el seudrenatge, pèrgoles,...)- Jocs infantils.- Escocells.- Murets, ponts,....- Senyalitzacions i pictogrames de zones enjardinades i d’àreesverds.Definició i característiques dels Projectes de jardineria, restauraciói revegetació d’àrees verdes. Components:- Memòria.- Annexes a la memòria.- Plecs de condicions tècniques. Normes tècniques.


- Pressuposts.- Plànols.- Legislació i normativa d’aplicació: Criteris de sostenibilitat imediambientals. Codi de bones pràctiques agrícoles imediambientals. Legislació mediambiental. L'AIA. Xarxa Natura2000. Certificacions del material i normativa de les instal·lacions.Normativa de seguretat i higiene en el treball.


- Enumerar els diferents elements no vegetals que poden formar part d'unespai enjardinat o espai verd que s'hagin vist al llarg del curs i d'altres quel'alumne conegui (AIgc).

- Interpretar la informació que desprenen diverses senyalitzacions ipictogrames pròpies de zones enjardinades i d’àrees verdes (ADgc).

- Per als diferents elements no vegetals, fer un recerca sobre les sevescaracterístiques, models de mercat,.... i un recull fotogràfic d’elements novegetals de zones enjardinades i àrees verdes. Cada grup treballarà untipus d'element o grups d'elements (AC2). Treball.

- Revisar el contingut general de prescripcions tècniques en projectesd’implantació i manteniment de jardins i àrees verdes indicant la sevaestructura, normatives referenciades i característiques del lèxic emprat.(ADgc).

- Revisar els diferents documents que conformen l’apartat de pressuposts i

- Identifica els diferents components no vegetals que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes.

- Indica per a cadascun dels elements no vegetals, que formen part d’unespai enjardinat o d’altres àrees verdes, les seves característiques,funcionalitat i diversitat en el mercat.- Identifica els documents bàsics que conformen els projectes dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.- Indica per a cadascun dels diferents documents, les seves funcions i laseva composició.- Indica i diferencia normatives que poden afectar a un projecte dejardineria, de restauració i revegetació d’àrees verdes.

- Indica pautes d’actuació contemplades en la normativa mediambiental ide seguretat i higiene en el treball d’instal·lació i manteniment de jardins,restauració de paisatges i revegetació d’àrees verdes.


les característiques formals de la unitat d’obra de dos projectesd’enjardinament (ADgc).

- Consultar les planes web de Construmatica (www.construmatica.com) iPreoc (www.preoc.es) i cercar de preus de referència en l’elaboració depressuposts en projectes de jardineria, de restauració i revegetació d’àreesverdes (AD2, gc).

- Supòsits sobre normatives mediambientals, de gestió i de seguretataplicables en projectes de jardineria, restauració i revegetació d’àreesverdes (AD1, gc).

- Consultar els manuals sobre normativa Sistema de GestióMediambiental segons Norma ISO 14001/ 96 del Parcs i Jardins deBarcelona i el manual de prevenció de riscs laborals en jardineria editatper la mateixa institució (ADgc).- Treballar la normativa de seguretat i higiene en el treball d’instal·lació imanteniment de jardins i restauració de paisatges, mitjançant el comentarid’imatges (ADgc).



Infrastructures i recursos didàctics

- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori, el taller del Departamentd’Agràries i els espais enjardinats del centre.

- Finca agrícola experimental.


Bibliografia

- Adrover, M. i Vadell, J. (2007) El reg amb aigües regenerades. Quadern d’investigació núm. 8.

Conselleria d’Agricultura. CAIB.

- Barceló, M i Uyá, N. (2011) Manual de xerojardineria. Guia pràctica per a l'ús eficient de l'aigua

al jardí a les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

- Bosch, J. et al. Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds. Oficina

Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

- Brookes, J. (2008) Jardinería y paisaje. Ed. Blume. Barcelona.

- Calvo, D. et al. (2008) Ciències de la Terra i mediambientals. 4a. edició. Ed. Mc Graw Hill.

- Chanes, R. (1979) Deodendron. Árboles i arbustos de jardín en clima templado.

- Del Cañizo, J.A. y González Andreu, A. (1988) Jardines, diseño, projecto i plantación. Mundi-

Prensa. Madrid.

- García-Entero, V. (2003-2004) Algunos apuntes sobre el jardín doméstico en hispania. AnMurcia.

- Gil-Albert, F. (2004) Manual técnico de jardinería. I Establecimiento de jardines, parques i

espacios verdes. Ediciones Mundi-Prensa.

- Gil-Albert, F. (2005) Manual técnico de jardinería. II Mantenimiento. Ediciones Mundi-Prensa.

- Govern d’Andorra. (2004) L’avaluació d’impacte ambiental. Els plans de restauració i vigilància

ambiental. Guia tècnica. Ministeri d’agricultura i medi ambient.

- Hillier, M. (1996) Guía práctica para combinar el color en el jardín. Ed. Blume. Barcelona.

- Labrador, J. (2001) La materia orgánica en los agrosistemas. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.


- Oficia Life del compost, Egmasa (2003) Aplicación de composts urbanos en paisajismo y

jardineria. Junta de Andalucía. Ed. Asociación Española de Parques y Jardines.

- Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Sistema de Gestió Mediambiental segons Norma

ISO 14001/ 96.

- Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal. Manual de prevenció de riscs laborals en

jardineria.

- Parcs i jardins de Barcelona, Institut Municipal (2004) Pla de gestió de l’arbrat viari.

- Parcs i jardins de Barcelona, Institut Municipal (2008) Manual de reg de parcs i jardins. Àrea de

Medi Ambient.

- Porta, J. et al. (1999) Edafología para la agricultura y el medio ambiente. Ed. Mundi-Prensa.

Madrid.

- Porta, J. i López, M. (2005) Guía de campo de suelos. Información de suelos para la agricultura y

el medio ambiente. Ed. Mundi-Prensa. Madrid.

- Puente, E. (2005) Revegetació de talussos: origen i evolució. 11è Congrès de l’APEVC. Berga.

- Rosselló. J. (2005) Compostatge de subproductes agraris. Estació Experimental Agrària de

Carcaixent.IVIA. València.

- Rubió i Tudurí, N. (1926) L'ordenació de les ciutats. XI Congrés nacional d'arquitectes.

- Simpson, K. (1991) Abonos y estiércoles. Ed. Acribia. S.A. Zaragoza.

Adreces electròniques:

www.arbolesornamentales.es; www.infojardin.com; www.terralia.com;www.alzinar.com;

www.preoc.es; www.construmatica.com; www.bioriza.com; www.verdtical.com;

www.mundojardineria.com



Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits icomportaments de treball, es valoraran les següents actituds :



7. AVALUACIÓ

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en tres avaluacions: la primera avaluació agafa el

període del 23 de setembre fins al 18 de desembre de 2013, la segona avaluació des del 19 de

desembre fins al 19 de març de 2014 i la tercera avaluació del 20 de març al 20 de juny de 2014. El

procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en avaluar:


Comprenen els exàmens. Es preveu la realització entre un i varis exàmens per avaluació, sobre els



centre.

Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de desenvolupament i/o preguntes

de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment de documentació i/o preguntes

de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o proves de “visu” mitjançant la

passada d'imatges a través de diapositives).


Comprenen les diferents activitats proposades durant l’avaluació: treballs, activitats d'aula,

activitats per a casa, i treball pràctic.


- Treballs: la seva realització és obligatòria per a poder aprovar el mòdul. Per a la presentació

d'aquests documents, l'alumne disposarà d'un document que indicarà les característiques del treball a

les que s'haurà d'ajustar l'alumne a l'hora d'elaborar-lo. En les presentacions o defenses orals dels

treballs realitzats per més d'un alumne, el professor triarà a l'atzar l'alumne del grup que faci la

defensa en el mateix moment d'aquesta, podent fer preguntes referents al treball realitzat a la resta

d'alumnes que conformin el grup.

- Els continguts referents a actituds i eixos transversals.

Els ítems a puntuar són els mateixos per a totes les unitats didàctiques. Tots els ítems tenen el

mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament; per tant, si l'alumne no ha

assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

Les activitats que es realitzin fora del centre són obligatòries i avaluables.

L'alumne perdrà el dret a l'avaluació en casos d'absència de forma continua sense justificar del 10%

de la càrrega horària del mòdul, o en casos d'absència de forma injustificada d'un període superior al

15 % de la càrrega horària del mòdul. En aquest cas, l'alumne serà donat de baixa d'ofici del mòdul,

i en cas de voler cursar-lo, s'haurà de matricular en la modalitat de lliure.

8. QUALIFICACIÓ

L'avaluació serà contínua i es precisa treure una nota de 5 per aprovar el mòdul. Del procés

d'avaluació que es realitza cada trimestre, la nota de l'alumne surt d'aplicar els següents barems:

- Continguts conceptuals (amb un pes del 60 % de la nota final). Per a cada avaluació, el valor

d'aquest apartat sortirà d'establir la mitjana dels exàmens fets al llarg de l'avaluació i donar-li un pes

del 60 % a la nota final. La nota mínima per a poder fer promig és de 4,5.

- Continguts procedimentals (amb un pes del 30 % de la nota final). Els continguts i distribució de

la nota dels procediments són:


- Treballs: la mitjana de les notes d'aquests tindrà un pes del 20 % de la nota final. En el

cas d'haver-hi una avaluació on no s'hagi de fer cap Treball, el pes d'aquest apartat passarà

al de Conceptes (així en lloc de tenir un pes del 60%, tendria un pes del 80%).

- Activitats d’aula, activitats per a casa i el treball pràctic: tindrà un pes 10 % de la nota

final.

- Continguts referents a actituds i eixos transversals amb un pes del 10 % de la nota final. Tots

els ítems tenen el mateix pes i prendran valor si l'alumne els manifesta positivament. Per tant, si

l'alumne no ha assolit un ítem del llistat aquest no serà valorat i per tant no sumarà.

- L'eix transversal referent al compromís ambiental és avaluat tant en l'apartat de continguts

conceptuals com procedimentals, ja que aquest eix és implícit al mòdul i al cicle formatiu (veure

apartats 1.1 competència general, 1.2. competències associades amb el mòdul i 1.3. objectius

associats amb el mòdul, així com el punt 4 la programació d'aula).

- Un examen de menys de 4,5 punts no es considerarà vàlid per efectuar promig amb altres

exàmens. Es preveu la possibilitat de fer una recuperació abans de l'avaluació, de les parts que

dugui suspeses l'alumne. En cas de no aprovar, quedarà l'avaluació suspesa, havent de superar la

part o parts pendents en una recuperació en acabar el curs. La nota màxima de les recuperacions

serà de 5.

L'entrega de treballs, activitats: S'indicarà una data d'entrega. Aquells entregats fora de termini

sense justificació tendran com a màxim una nota de 5. No es permet l'entrega de documents

semblants o copiats entre alumnes, tant del present curs, com també el cas de presentar documents

semblants o copiats a documents de cursos anteriors, quedant suspesos aquells que així ho estiguin.

Aquests s'hauran de fer de nou, podent aconseguir com a màxim una nota de 5.

La nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes, sempre i quan estiguin

aprovades.


L’alumne que no hagi superat durant el curs alguna o totes les parts del mòdul tendrà la possibilitat

de recuperar-les fent un examen de les mateixes, per escrit a final de curs. La tipologia de l'examen

serà la mateixa que la indicada al punt 7 d'aquesta programació. S'aprofitarà la mateixa data per a

l'entrega de treballs no entregats en les dates indicades, o bé treballs suspesos que s'hagin hagut de

refer i que l'alumne no hagi pogut refer dins els terminis de les avaluacions. La nota màxima de les

recuperacions, i del treballs en aquest cas serà de 5.

Si es superen les parts pendents d'aprovar, la nota final s'obtendrà seguint els barems de qualificació

indicats abans i la nota final s'obtendrà de la mitjana treta entre totes les avaluacions fetes.

Recuperació extraordinària del mòdul.

La recuperació extraordinària del mòdul consistirà en un examen de tot el mòdul, es a dir, dels



centre al llarg de tot el curs. Els exàmens seran escrits i de tipologia variada (amb preguntes de

desenvolupament i/o preguntes de resposta breu i/o preguntes tipus test i/o preguntes d'ompliment

de documentació i/o preguntes de relacionar, i/o preguntes de resolució de supòsits pràctics i/o

proves de “visu” mitjançant la passada d'imatges a través de diapositives).

En el cas que l'alumne dugui suspés algun /s treball/s, els haurà de fer de nou i entregar-los en la

mateixa data que la de l'exàmen. Es pot contemplar que també els hagi d'exposar i defensar

oralment.


Es seguirà el mateix procediment i criteri que per a la recuperació extraordinària del mòdul.



Els eixos transversals es treballaran i avaluaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de


• Autonomia, Iniciativa, Capacitat de resolució de problemes, Responsabilitat, Treball en

equip.

- Lliurar els treballs dins el període establert, complint les normes de presentació indicades.

- Realitzar les activitats que es proposen en el temps indicat.

- Participar activament a classe (interès en la recerca i exposició a classe d'aspectes

relacionats amb el mòdul), mostrant capacitat crítica constructiva.









per projectes, ...)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no signficatives dels criteris d'avaluació






11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sorti da fora del centre

dins horari lectiu).

En aquest mòdul està prevista la realització d'activitats de camp, dins el laboratori i sortides

a altres indrets. Amb aquestes activitats es pretén que l'alumne visualitzi in situ els conceptes

teòrics vists a classe, així com també agafi destresa i habilitat en el treball de camp, practiqui

el treball en equip i en definitiva agafi seguretat i confiança en ell.

A continuació es detallen les activitats complementàries proposades a realitzar fora del

centre:

UD Activitats complementàries ( que es fan fora del centre ) DATA PREVISTA

1,4,8 Visita a un jardí històric i parcs públics. Octubre de 2013

3,8 Visita un viver (ex Santa Maria). Novembre de 2013

5,7,8 Participar en les tasques de revegetació i restauració d'espais

naturals d'ús públic (ex: el parc natural de s'albufera de

Mallorca).

Novembre de 2013i Gener de 2014

1,4,8 Visita a un jardí botànic. 19/12/13

5,7 Participar en les tasques de revegetació i restauració d'espais

naturals d'ús públic (ex: espais cremats).

Gener de 2014

4,8 Visitar jardins, parcs públics de la localitat i de Palma (ex. El

Parc de sa Riera).

Març de 2014

6,8 Visita un camp esportiu de gespa. Maig de 2014

Les activitats citades en aquest apartat ja estan incloses a l'apartat 4 d'aquesta programació,

en les diferents unitats didàctiques (U.D.). L'ordre de les activitats pràctiques d'exterior es

pot alterar, ja sigui per circumstàncies metereològiques com per motius logístics. En tot cas,

aquestes activitats sempre aniran acompanyades d'una descripció de les mateixes, per a que

l'alumne les entengui, i es recordarà que els continguts s'acabaran d'assolir en arribar a la

U.D.


FITOPATOLOGIA

DEPARTAMENT ACTIVITATS AGRÀRIES

CURS 1r


CLAU AGA31

PROFESSOR AINA ROIG PERELLÓ


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul

1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA





7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

El Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer, estableix el títol de Tècnic Superior en

Paisatgisme i Medi Rural i fixa els seus ensenyaments mínims.


La competència general d'aquest títol consisteix a desenvolupar projectes de jardins i zones

verdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant els treballs,

programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicant criteris de rentabilitat

econòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció ecològica, de producció en viver,

de control de qualitat, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del

mòdul

- Programar el manteniment i controlar el funcionament i utilització de la maquinària, equips i

instal·lacions agrícoles i de jardineria, organitzant els treballs del taller.

- Controlar l'estat sanitari de les plantes i instal·lacions, programant i supervisant els mètodes de

control.

- Gestionar l'aprovisionament de matèries primeres i insums, minimitzant costos i assegurant la seva

disponibilitat.

- Controlar les operacions de producció, comprovant que s'utilitzen les tècniques, mètodes, mitjans i

equips que s'ajusten a les operacions que s'han de realitzar i optimitzen el rendiment.

- Certificar els productes agrícoles ecològics, realitzant els controls que la normativa indica.

- Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements científics,

tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la seva formació i els recursos

existents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les tecnologies de la informació i la

comunicació

- Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbit de la seva

competència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treball personal i en el dels

membres de l'equip.


- Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el seu desenvolupament,

mantenint relacions fluides i assumint el lideratge, així com aportant solucions als conflictes grupals

que es presenten.

- Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la seva responsabilitat,

utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació o coneixements adequats i

respectant l'autonomia i competència de les persones que intervenen en l'àmbit del seu treball.

- Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip, supervisant i

aplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals, d'acord amb el que estableix

la normativa i els objectius de l'empresa.

- Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d'accessibilitat universal i de «disseny per

a tots», en les activitats professionals incloses en els processos de producció o prestació de serveis.


- Seleccionar i manejar eines i màquines, relacionant-les amb l'operació que es portarà a terme, per

supervisar i realitzar treballs en alçada en condicions de qualitat i seguretat

- Seleccionar i aplicar els mètodes de control, analitzant els agents i símptomes detectats, per

verificar l'estat sanitari de les plantes i instal·lacions.

- Analitzar les matèries primeres i insums existents, elaborant els documents d'inventari per

gestionar l'aprovisionament

- Analitzar les tècniques, mitjans i equips, relacionant-los amb criteris de qualitat, per assegurar el

rendiment productiu.

- Realitzar els controls establerts per a la producció ecològica, analitzant el reglament corresponent

per certificar els productes agrícoles obtinguts d'aquesta manera

- Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionades amb l'evolució


per mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals i personals.

- Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per respondre als reptes que es presenten en els


- Prendre decisions de manera fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant sabers de




- Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contextos de treball

en grup, per facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.

- Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que es transmetran, a la

finalitat ia les característiques dels receptors, per assegurar l'eficàcia en els processos de

comunicació.

- Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, proposant i aplicant

mesures de prevenció personals i col · lectives, d'acord amb la normativa aplicable en els processos

del treball, per garantir entorns segurs.

- Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per donar resposta a l'accessibilitat

universal i al «disseny per a tots».

- Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el procés

d'aprenentatge, per valorar la cultura de l'avaluació i de la qualitat i ser capaços de supervisar i

millorar procediments de gestió de qualitat.


Les unitats de competència acreditables juntament amb el mòdul de Conservació de jardins i

gespes esportives (0698) són :

UC0008_3: Gestionar i realitzar la conservació de parcs i jardins

UC1128_3: Organitzar i supervisar el manteniment i recuperació de gespes a camps esportius.


2. METODOLOGIA

Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la distribució

temporal, encara que es poden veure afectades per petites variacions.

S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una metodologia

expositiva (classe magistral) ambdues recolzades amb les TIC sempre que sigui possible.

El primer dia de classe es farà una presentació del mòdul, on s'explicarà a l'alumnat quins són els

objectius del mòdul, els continguts que es treballaran i la seva estructuració en unitats didàctiques,

els mínims exigibles per a la qualificació positiva, la bibliografia recomanada, els procediments

d'avaluació i qualificació que s'aplicaran al llarg del curs. També es passarà a lálumnat una prova

inicial per valorar els coneixements previs del mòdul en qüestió.

Al començament de cada unitat didàctica es farà una breu introducció a la unitat i es farà una breu

avaluació inicial oral i de caire informal que permetrà avaluar els coneixements previs del grup i

localitzar aquells alumnes amb coneixements de base. D'aquesta manera es pretén establir un punt

de partida tant des d’una perspectiva conceptual, procedimental com actitudinal.

En el desenvolupament de les unitats sániran alternant les explicacions teòriques dels continguts

conceptuals amb les activitats per treballar-los. Aquestes activitats d'aula seran el més variat

possible i van des de:

–Activitats dóbservació de léntorn

–Observació de material audiovisual (fotografies, videos...)

–Casos pràctics

–Activitats de recerca a láula dínformàtica

–Resolució déxercicis

–Exposicions orals


Quan les unitats didàctiques presentin components pràctics, aquestes es desenvoluparan a la finca

de s'Esplet o bé a les instal·lacions del centre. Les pràctiques sempre es desenvoluparien en petits

grups.

A més de les pràctiques previstes, també es pot donar el cas de què sorgesqui la necessitat de fer

algun tipus de tractament fitosanitari al centre o a la finca de s'Esplet i que aquesta intervenció

sorgeixi des d' algun altre mòdul del cicle. D'aquesta forma, es treballaria de manera intermodular.

També cal esmentar les sortides didàctiques que es realitzaran a empreses del sector o a

instal·lacions i organismes públics relacionats amb els continguts de les UD. Sempre que sigui

possible es farà coincidir la data de les sortides didàctiques amb la temàtica de la unitat que s'estigui

impartint. Si això no es pot respectar, el professor sempre donarà les indicacions als alumnes per a

què aquests entenguin la finalitat de la sortida; a més l'alumne sempre tindrà unes qüestions o una

petita tasca a haver d´entregar una vegada realitzada la sortida i que serà avaluada.

Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del cicle formatiu.

Durant el període de treball d'una UD es proposaran una sèrie d'activitats que faran referència a

l'apartat procedimental i que consistiran en: exercicis de reforç, recerques, comentaris d'articles de

revistes tècniques, presentacions, informes o emplenament de dossiers de les sortides didàctiques i

treballs.

En acabar la unitat es realitzarà una prova escrita per avaluar si s´han assolit els objectius

inicialment plantejats.

A l'inici de curs es lliurarà als alumnes un document on figuren les normes de presentació de

treballs i informes. . El compliment d'aquesta normativa és obligatori i condició indispensable per a

poder ser avaluats.

No s'acceptaran els treballs lliurats en cas de donar-se alguna de les següents circumstàncies:

•Treballs idèntics o massa semblants entre alumnes.


•No complir la normativa de presentació establerta pel Departament.

•Evidència que la informació que contenen ha estat copiada d'altres treballs de la xarxa sense que hi

hagi cap tipus de reflexió personal i de filtratge. No hi pot haver cap terme als treballs el significat

del qual sigui desconegut pels alumnes que l'han presentat.

En qualsevol dels casos anteriors s'haurà de presentar un treball de bell nou en data acordada amb el

professor i la nota màxima a la qual es podrà optar és de 5.




B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 SET OCT NO

V

DES GE

N

FEB MA

R

AB

R

MAI JUN

0. Presentació del mòdul 1 1

X 1. UD: Introducció a la fitopatologia 2 2

X 2. UD: Organismes que ocasionen plagues. Principals plagues 9 6 15

X 3. UD: Males herbes 5 4 9

X 4. UD: Organismes que ocasionen malalties. Principals malalties. 5 9 14

X 5. UD: Problemes d'origen abiòtic. 2 5 7

X 6. UD: Mètodes de control de plagues. 7 2 9

X 7. UD: Transport i emmagatzematge de productes fitosanitaris. 6 6

X8. UD: Mesures de protecció per la preparació i aplicació de

productes fitosanitaris.4 5 9

X 9. UD: Preparació i aplicació de productes fitosanitaris. 5 5 10

X 10.UD: Gestió de residus de productes químics fitosanitaris. 7 7

X 11.UD: Gestió del maneig sanitari de l'agrosistema. 8 8

HORES TOTALS: 0 12 11 9 11 12 12 10 12 8 97



RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B1

Organitza el seguiment de l'estat sanitari de les plantes, descrivint les plagues i malalties i seguint els protocols establerts


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B2

Programa el control fitosanitari, analitzant els mètodes, tècniques i protocols

d'actuació, així com les característiques del medi.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B3,B4,B5

Supervisa l'emmagatzematge i manipulació de productes fitosanitaris, interpretant les

normes i protocols establerts.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B3,B4,B5,B6

Estableix les mesures de protecció en la preparació i aplicació de productes UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


fitosanitaris, identificant els riscs i perills per a la salut i els efectes sobre el medi

ambient.

X X X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B4,B5

Organitza i realitza la preparació i aplicació del producte fitosanitari, seleccionant les

tècniques i mitjans.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B5,B6

Coordina la gestió de residus de productes químics fitosanitaris perillosos, seguint els

procediments establerts.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X

RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS B1,B2,B7

Organitza i realitza el maneig sanitari de l'agrosistema, relacionant les tècniques i

procediments amb la normativa ecològica.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


Unitat didàctica 1. Introducció a la fitopatologia Temporalització 2 sessions


- Identificar els conceptes bàsics del mòdul de fitopatologia. –Plaga

–Malaltia

–Agents biòtics beneficiosos i perjudicials. Agents abiòtics.

–Fisiopatia

–Males herbes

–Producte fitosanitari

–Taxonomia


–Relacionar tots els conceptes amb situacions de la vida quotidiana.

–Activitat de recerca de les característiques principals dels distints regnes.

–Activitat de consolidació de conceptes bàsics en biologia

(procariota/eucariota; autòtrof/heteròtrof; organització

unicel·lular/pluricel·lular).

- S'han caracteritzat els agents beneficiosos i els que provoquen malalties,

plagues i fisiopaties a les plantes.


Unitat didàctica2.Organismes que ocasionen plagues. Principals

plaguesTemporalització 15 sessions


–Identificar els principals grups d´invertebrats que poden esdevenir

plagues.

–Valorar la utilitat que poden tenir alguns exemplars d'invertebrats a l

´hora d'esdevenir control de plagues.

–Insectes. Característiques morfològiques i fisiològiques. Tipus de danys

que poden ocasionar.

–Principals ordres dels insectes: ortòpters, hemípters, homòpters,

heteròpters, tisanòpters, coleòpters, himenòpters, dípters, lepidòpters.

–Altres organismes invertebrats: àcars, miriàpodes, crustacis, mol·luscs.

–Organismes vertebrats que poden esdevenir plagues: mamífers

insectívors i roedors, aus.


–Identificació de les característiques dels grups d'organismes explicats

mitjançant imatges.

–Visualització del documental Microcosmos (EA).

–Realització de fitxes de plagues.

–Consulta del butlletí de Sanitat Vegetal.

–Lectures i comentaris de textos lligats amb la unitat.



- S'han identificat els principals símptomes i danys que apareixen a les

plantes.


–Comprovar a l'Esplet les plagues que afecten als cultius i plantes de la

finca.

–Observació d'insectes amb la lupa binocular i identificació mitjançant

claus de classificació (ET).

–Preparació d'un visu a partir d´un llistat donat.

–Comentaris de notícies de premsa lligades amb la unitat, si es dóna el cas

(EA).

–Xerrada a càrrec d'un tècnic de la Conselleria d'Agricultura sobre el

becut vermell i altres plagues forestals.

–Visita al laboratori de Sanitat Vegetal.

–Activitats de consolidació.


Unitat didàctica 3. Males herbes Temporalització 9 sessions


- Identificar la vegetació espontània. –Vegetació espontània no desitjada. Classificació.

–Plantes paràsites.

–Elaboració i conservació d'herbaris.


–Identificació de les principals males herbes mitjançant imatges o bé al

descampat de devora el centre (ET).

–Identificació de les estratègies de supervivència i reproductives de les

males herbes (ET).

–Preparació d'un visu a partir d´un llistat donat.

–Elaboració d'un herbari (ET).


- S'ha valorat la presència de vegetació espontània no desitjada.


Unitat didàctica4.Organismes que ocasionen malalties. Principals

malalties.Temporalització 14 sessions


- Identificar de les principals malalties a les plantes. –Malalties: transmissió i condicions ambientals

–Símptomes i danys.


–Identificació mitjançant imatges de símptomes i danys generals

ocasionats per factors vírics, bacterians, fúngics i nematodes (ET).

–Consulta del butlletí de Sanitat Vegetal.


–Xerrada a càrrec d'un tècnic de la Conselleria d'Agricultura sobre

plagues i malalties que afecten a la nostra Comunitat.






plantes.


Unitat didàctica 5.Problemes d'origen abiòtic. Temporalització 7 sessions


- Identificar fisiopaties. –Agents abiòtics

–Fisiopatia: símptomes.


–Identificació a imatges o bé in situ dels principals danys ocasionats pels

distints tipus de factors abiòtics.

–Valorar els danys que produeixen les gelades a la nostra zona.

–Elaboració d'esquemes.

–Recerca a la web de les principals fisiopaties ocasionades per les

mancances d'elements nutritius al sòl (ET).



–Xerrada a càrrec d´un tècnic de la Conselleria sobre plagues i malalties i

fisiopaties.





plantes.


Unitat

didàctica6.Mètodes de control de plagues. Temporalització 9 sessions


–Entendre el funcionament de presa de mostres i metodologia de

comptatge.

–Definir i classificar els mètodes.

–Definició i classificació dels mètodes de control fitosanitari. Mètodes físics, biològics i químics. Mètodes directes i indirectes. Tipus i característiques. Trampes, barreres, feromones, desinfecció de sòls i solarització.–Presa de mostres: representació en plans i croquis. Procediment. Mètodesde comptatge. Concepte de llindar.–Interès de la producció integrada. Factors que cal tenir en compte en la lluita integrada. Mètodes de control fitosanitari en lluita integrada.–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en la programació del control fitosanitari.–Accions que redueixen els danys econòmics. Nivell de tolerància. Llindar econòmic.–Normativa ambiental, de producció integrada i de prevenció de riscos laborals



–Identificació de distints tipus de trampes.

–Consulta i recerca a la web d'econex.

–Vídeos de com col·locar trampes i compteig.

–Visita a agroquímics per treballar conceptes lligats amb aquesta i altres

unitats.

–Visita a una Finca on es treballa amb la producció integrada (EA).

–Identificació de trampes.

–Lectures i anàlisi d'articles de revistes especialitzades.


–S'han planificat els mètodes de captura i recompte.–S'han establert els punts de control en els plànols de parcel · les i en les plantes.–S'han interpretat els resultats del recompte de poblacions potencialment perjudicials i beneficioses.–S'han descrit els mètodes de control fitosanitari.–S'han valorat els factors que cal tenir en compte en la lluita integrada.–S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en la programació del control fitosanitari.–S'han organitzat els mètodes de control fitosanitari en lluita integrada.–S'han realitzat les accions per reduir els danys econòmics.–S'ha aplicat la normativa ambiental, la de producció integrada i la de prevenció de riscos laborals


Unitat didàctica7.Transport i emmagatzematge de productes

fitosanitaris.Temporalització 6 sessions


- Conèixer com s'han d'emmagatzemar i manipular els productes

químics fitosanitaris.

–Normativa general de transport de productes fitosanitaris.–Manipulació de productes fitosanitaris. Carnet de manipulador de productes fitosanitaris.–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en l'emmagatzematge i manipulació de productes fitosanitaris.–Característiques tècniques del magatzem.–Normes per a l'emmagatzematge de productes fitosanitaris. Incompatibilitats.–Transport de productes químics fitosanitaris. Llibre oficial de moviment.–Normes de retirada de productes fitosanitaris de l'explotació.–Mesures en cas d'accident durant el transport i / o emmagatzematge de productes fitosanitaris. Protocol d'actuació.–Normativa fitosanitària, ambiental i de prevenció de riscos laborals.–Normativa relativa al transport, emmagatzematge i manipulació de productes fitosanitaris



–Anàlisi de normativa (ET-EA).

–Valorar a partir de supòsits pràctics, aquelles mesures que es prenen tant

pel transport com per l'emmagatzematge i poden resultar nocives (ET).

–Activitats de reflexió sobre supòsits pràctics de com s'ha d'actuar enfront

a un vessament accidental (ET-EA).

–Identificació de pictogrames relatius a transport i emmagatzematge.

–Visita a l'empresa Agroquímics.


–S'han analitzat les condicions que ha de complir el transport i l'emmagatzematge dels productes fitosanitaris.–S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en l'emmagatzematge i manipulació de productes fitosanitaris.–S'ha supervisat i realitzat la col · locació dels productes fitosanitaris al magatzem.–S'ha supervisat i realitzat l'emplenament de la documentació de transporti el llibre oficial de moviment de productes fitosanitaris.–S'ha seguit el protocol d'actuació en el cas de la retirada de productes fitosanitaris.–S'han seguit els procediments, en cas de vessament accidental, durant el transport i / o emmagatzematge del producte.–S'han manipulat els productes fitosanitaris seguint el protocol establert.–S'ha aplicat la normativa d'utilització de productes fitosanitaris, l'ambiental i la de prevenció de riscos laborals en l'emmagatzematge i manipulació dels mateixos.


Unitat

didàctica

8. Mesures de protecció per la preparació i aplicació

de productes fitosanitaris.Temporalització 9 sessions


- Conèixer les mesures de protecció pel que fa a la preparació i

aplicació de productes fitosanitaris.

–Concepte de manipulador i risc–Factors de risc. Riscos que depenen del producte, del manipulador, l'ambient de treball, del tipus d'aplicació.–Riscos a mig i llarg termini per a l'ésser humà, per a la flora i fauna i per al medi ambient. Resistència als productes químics fitosanitaris. Mesures per disminuir el risc sobre l'agricultura, medi ambient i salut.–Situació de la parcel · la.–Factors que influeixen en la toxicitat. Via d'entrada de les substàncies tòxiques.–Termini de seguretat. Límit màxim de residu. Persistència. Vida mitjana residual.–Tipus d'intoxicacions. Primers auxilis en cas d'intoxicació.–Normativa ambiental, de producció integrada i de prevenció de riscos laborals.



–Diferenciar aquells fets que són considerats riscos a curt i a llarg termini

(ET-EA).

–Reflexionar sobre els riscos en funció de la ubicació de la parcel·la (EA-

ET).

–A partir de supòsits pràctics, reflexionar el com s'actuaria en cas

d'intoxicació d'una persona (ET).

–Identificar a sobre d'una silueta les possibles vies d'entrada de les

substàncies tòxiques.

–Elaborar una recerca de la resistència als productes químics i les seves

mesures per reduir-les.

–Consultar la web del ministeri d´Agricultura, per consultar el registre de

productes fitosanitaris.

–Lectures i anàlisi de textos tècnics.

–Visitar l'empresa de maquinària agrícola Can Ribot.

–Visitar una empresa de venda de PF.


–S'han analitzat els factors que influeixen en la perillositat d'un producte fitosanitari.–S'han determinat els riscos a mitjà i llarg termini per a l'ésser humà, la flora i fauna i per al medi ambient.–S'ha realitzat un estudi de la situació de la parcel · la per la protecció del medi.–S'ha valorat la influència de la via d'entrada sobre els efectes que originen.–S'ha identificat el termini de seguretat, el límit màxim de residu, la persistència i la vida mitjana residual. –S'han caracteritzat els tipus d'intoxicacions.–S'han realitzat els primers auxilis en cas d'intoxicació.–S'ha aplicat la normativa ambiental, la de producció integrada i la de prevenció de riscos laborals.


Unitat didàctica 9. Preparació i aplicació de productes fitosanitaris. Temporalització 10 sessions


–Preparar del caldo o brou de tractament.

–Aplicar tractaments fitosanitaris.

–Establir de mesures de prevenció en l'aplicació de productes químics

fitosanitaris.

–Caracterització de producte fitosanitari. Composició( matèria activa, ingredients inerts, coadjuvants i additius). Matèries actives permeses. Formulació. Classificació segons l'agent sobre el qual actuen, composició química, via de penetració a la planta, durada de la seva acció, espectre d'acció, moment d'aplicació.–Etiquetes i envasos. Interpretació.–Càlcul de la quantitat de producte.–Condicions climàtiques en l'aplicació del tractament. Precaucions.–Criteris per a l'elecció del moment oportú.–Interacció entre productes. Incompatibilitats.–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en la preparació i aplicació del producte fitosanitaris.–Etapes per a la preparació del caldo.–Neteja i regulació d'equips. Relació entre regulació i dosificació. Caudal dels broquets.–Normativa ambiental, de producció integrada, de seguretat alimentària i de prevenció de riscos laborals



–Interpretació d'informació sobre etiquetatges de productes fitosanitaris

(ET).

–Consultar el Registre de Productes fitosanitaris de la web del Ministeri

d'Agricultura.

–Consultar el Vademècum.

–Visita a l'empresa de maquinària agrícola Ribot, per conèixer els distints

tipus de maquinària que existeixen en el mercat per fer aplicacions de

productes fitosanitaris.

–Visitar una empresa de venda de PF (per ex. agroquímics)

–Realitzar problemes de càlcul de dosi.

–Realitzar el tractament fitosanitari de les palmeres del nostre centre.


–S'han caracteritzat les propietats generals dels productes químics fitosanitaris.–S'han identificat les diferents matèries actives.–S'han analitzat els envasos i interpretat les etiquetes.–S'ha calculat la quantitat de producte fitosanitari.–S'ha valorat la interacció entre productes i les seves incompatibilitats.–S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en la preparació i aplicació del control fitosanitari.–S'ha organitzat la preparació del brou de tractament.–S'ha realitzat i supervisat la neteja, regulació i calibratge dels equips.–S'ha supervisat el funcionament de l'equip d'aplicació.–S'ha aplicat la normativa ambiental, la de producció integrada, la de seguretat alimentària i la de prevenció de riscos laborals


Unitat didàctica10. Gestió de residus de productes químics

fitosanitaris.Temporalització 7 sessions


- Coordinar la gestió de residus de productes químics fitosanitaris

perillosos, seguint els procediments establerts.

–Concepte de residu perillós.

–Residus químics fitosanitaris generats a l'empresa. Classificació dels

residus.

–Registre de petits productors de residus. Inscripció. Documentació que

cal presentar.

–Contenidors de recollida de residus.

–Quadern de control de recollida de residus. Control de residus:

administració i agricultor.

–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en la gestió

de residus.

–Accions per reduir els residus.

–Eliminació d'envasos. Etapes. Gestió dels envasos buits. SIGFITO.



–Activitat de recerca a la web de SIGFITO (EA).

–Conèixer de primera mà a través de la visita a una finca agrícola el com

gestionen els residus perillosos (EA).

–Visita a l'empresa Agroquímics, on ens informaran dels tipus de residus

que originen els seus productes (EA).

–Elaboració d'esquemes de com tenen lloc les etapes per a l'eliminació de

residus.


–S'ha definit el concepte de residu perillós.

–S'ha realitzat un estudi dels residus químics fitosanitaris que es generen a

l'empresa.

–S'ha avaluat l'obligatorietat de la inscripció en el registre de petits

productors de residus.

–S'ha emplenat la documentació per a la inscripció en el registre de

residus perillosos.

–S'ha planificat la col · locació de contenidors de recollida de residus.

–S'ha emplenat el quadern de control de recollida de residus.

–S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en la gestió

de residus.

–S'han organitzat accions per reduir els residus.

–S'han supervisat les etapes per a l'eliminació d'envasos.

–S'ha aplicat la normativa ambiental, la de producció integrada i la de

prevenció de riscos laborals


Unitat didàctica 11. Gestió del maneig sanitari de l'agrosistema. Temporalització 8 sessions


Organitzar i realitzar el maneig sanitari de l'agrosistema, relacionant les

tècniques i procediments amb la normativa ecològica

–Rotacions, associacions i policultius. Efecte sobre el control de vegetació

espontània, plagues i malalties en el sistema ecològic. Biodepredadors.

Vida microbiana.

–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en

l'organització i realització del maneig sanitari de l'agrosistema.

–Infraestructures afavoridores de l'equilibri de l'agrosistema.

–Hàbitat i dinàmica de poblacions dels agents beneficiosos i perjudicials.

Maneig de la vegetació espontània.

–Mètodes de control ecològic. Lluita biològica.

–Aspectes importants en producció ecològica. Elecció del tractament

ecològic. Productes fitosanitaris ecològics.

–Certificació ecològica.

–Normativa ambiental, ecològica i de prevenció de riscos laborals



–Elaboració de treballs mono temàtics en petits grups, lligats a

l'agricultura ecològica i fer-ne l'exposició oral (ET).

–Visita a una finca d'agricultura ecològica (EA).

–Visita al Consell Regulador d´Agricultura Ecològica de les Illes Balears

(EA).

–Visita a l'empresa Agroquímics i conèixer alguns dels tipus de productes

fitosanitaris ecològics que hi ha en el mercat (EA).

–Visualització de documentals sobre agricultura ecològica (EA).

–Lectures i comentaris d'articles sobre l'Agricultura ecològica.

–S'han establert les rotacions, associacions i policultius.

–S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en

l'organització i realització del maneig sanitari de l'agrosistema.

–S'han supervisat i implantat les infraestructures afavoridores de

l'equilibri de l'agrosistema

–S'ha inspeccionat i manejat la vegetació espontània que influeix en el

agrosistema.

–S'han supervisat i aplicat els mètodes físics i biològics per mantenir

l'equilibri de l'agrosistema.

–S'han coordinat i realitzat els tractaments fitosanitaris ecològics.

–S'han supervisat i realitzat els procediments per a la certificació

ecològica.

–S'ha aplicat la normativa ambiental, l'ecològica i la de prevenció de

riscos laborals.



* Material:

•Equips de detecció de malalties i plagues.

•Equips per a l’aplicació de productes fitosanitaris.

•Material de laboratori.

•Productes fitosanitaris.

•Equips de protecció personal: guants, mascaretes, vestit, botes.

•Publicacions tècniques i fulletins divulgatius.

•Presentacions realitzades per la professora.

•Fotocòpies aportades per la professora.

*Recursos

•Biblioteca del departament i de l’institut.

•Eina Moodle.


•Aula d´informàtica.

•Bibliografia recomanada a l’alumnat:

▪Apuntes de protección de cultivos. Medios de lucha. Santaballa, Laborda. Universidad Politécnica de Valencia. Servicio de publicaciones. 1992.

▪Aplicación de plaguicidas. Nivel Cualificado. Junta de Andalucia, 2002.

▪Manual para la correcta aplicación de los plaguicidas. Junta de Andalucia.

▪Apuntes de protección de cultivos. Medios de lucha. Santaballa E., Laborda R. Servicio de publicaciones Universidad Politécnica de Valencia. Depar-

tamento de Producción vegetal.

▪Plagas y enfermedades de jardines. Villalva, S. Ediciones Mundi-Prensa,1999.

▪Plagas del campo. Planes, S.Ed. Mundi-Prensa.

▪Plagas agrícolas. García, F., Ferragut, F. i Costa, J. Ed. Phytoma



Les actituds es treballaran com a eixos transversals i responen a hàbits i comportaments de treball. Es valoraran les següents actituds :

•Puntualitat a classe.

•Assistència a classe i a les sortides.

•Interès envers al mòdul ( motivació, participació, entrega puntual de treballs i tasques....)

•Portar el material.

•Respectar el material d´aula i el del taller.

•Respecte pels companys i professora.

•Respectar les normes d'aula, tals com no fer ús dels portàtils, telèfons mòbils ni altre aparell electrònic a classe. El dia que s´haguide fer ús del portàtil la professora ho indicarà amb antelació. No menjar durant el temps de classe.


7. AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge es realitzarà de forma contínua i personalitzada. La finalitat de l'avaluació del mòdul és la d'estimar en quina mesura s'han adquirit els resultats d'aprenentatge previstos en el currículum a partir de lavaloració dels criteris d'avaluació. A més es valorarà la maduresa acadèmica i professional de l'alumnat i les seves possibilitats d'inserció en el sectorproductiu.Instruments d'avaluació:

•Les proves escrites, orals o procedimentals.

•Observació del progrés de l'alumne.

•El treball diari a l'aula o taller de pràctiques.

•Entrevista complementària a l'examen.

•Les activitats i treballs individuals.

•Les activitats i treballs en grup.

•L'actitud de l'alumne/a, valorant-se positivament l'esforç i afany de superació.

Aquestes activitats avaluables que es realitzen al llarg de tot el procés d'aprenentatge s'efectuen en tres fases: a l'inici (avaluació inicial), durant(avaluació formativa) i al final (avaluació sumativa) d'aquest procés.

a) Avaluació inicialEs realitza en iniciar-se cadascuna de les fases d'aprenentatge, concretament a l'inici del mòdul i de cada Unitat Didàctica o bloc de continguts. Té coma finalitat detectar els coneixements previs dels alumnes/as que permetrà fixar el nivell en què cal desenvolupar els nous continguts.Aquesta avaluació es farà de manera informal i exploratòria a partir de les qüestions proposades per la professora o dels conceptes que sorgesquin delsalumnes (pluja d'idees).


De manera similar es realitzarà l'avaluació inicial del mòdul a principi de curs, formulant algunes preguntes de caràcter molt general, que donin motiu al'explicació de la programació del mòdul, amb la distribució de les unitats didàctiques i la temporalització que se seguirà.

b)Avaluació formativaÉs la que es va realitzant durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, per esbrinar si els objectius de l'ensenyament estan sent aconseguits o no. Sobrela base d'ella es decidirà regular el ritme de l'aprenentatge, tant individual com del grup.L'avaluació dels continguts de cada unitat es realitzarà tant des del vessant teòric com pràctic, atenent al caràcter més conceptual o procedimental de launitat i de cadascuna de les activitats.

•Avaluació de la part teòrica. Es plantejaran proves escrites, ja siguin tipus test, de reposta curta, de desenvolupament de conceptes o bé de càlcul. Esvaloraran així mateix les activitats realitzades en classe i els treballs presentats en els termes acordats i la qualitat exigida.

•Avaluació de la part pràctica. Es tindrà en compte les pràctiques i experiències realitzades en el taller, a la finca de s'Esplet o bé a les sortides.

•Valoració de conductes i actituds. A totes les sessions de classe, es tindran en compte les capacitats associades a les conductes i actituds que ha depresentar alumnat.

c) Avaluació sumativa

Correspon a la forma mitjançant la qual es mesura i jutja l'aprenentatge amb la finalitat de certificar la capacitat de l'alumne/a i assignar-li laqualificació definitiva.

Igual que en l'avaluació formativa, es realitzaran seguint els criteris d'avaluació prèviament establerts i coneguts per l'alumnat.


Els instruments d'avaluació que s'utilitzaran seran els següents :

•60% conceptes

•30% procediments

•10% actitud

Els conceptes representen aquells exàmens o proves que es realitzaran en acabar una o vàries unitats didàctiques. En acabar lávaluació es donarà l'o-

portunitat de recuperar aquelles proves de les unitats en què l'alumne no hagi obtingut una nota de 4,5, o bé que lálumne vulgui presentar-se a pujar

nota.

Es farà mitjana de continguts conceptuals a partir de 4,5. Si lálumne no presenta una mitjana de continguts conceptual de 4,5 lávaluació no estarà

aprovada. L'avaluació s´haurà d'avaluar en tota la seva totalitat.

Si el dia de l'examen o prova lálumne no assisteix a classe, sols es repetirà aquesta prova en el cas de què lálumne porti un justificant mèdic o bé sigui

per un motiu de causa major. En el cas de no ser així lálumne realitzarà la prova al final de lávaluació.

Els procediments inclouen els treballs, recerques a internet, activitats a classe i a casa, dossiers de les sortides, comentaris dárticles, pràctiques de

camp, de taller , presentacions... en definitiva tots aquells que s´han esmentat per a cadascuna de les unitats didàctiques. L'alumne serà assabentat de


les normes de presentació dels treballs i tasques, i si aquestes no es compleixen el treball li serà retornat, per tal de què es refaci.

Les actituds a valorar seran el comportament a láula, a les sortides i a les zones on es desenvoluparan les pràctiques, la participació, la puntualitat a

classe, l' assistència a classe, actitud de lálumne enfront al mòdul, respecte pel material, pel professor i pels companys i el fet de portar el material. De

les actituds se'n farà un seguiment diari, ja que el professor anotarà totes aquelles incidències.

8. QUALIFICACIÓ

La nota de lávaluació sorgeix d'aplicar els percentatges abans esmentats. La nota final del mòdul sorgeix dáplicar la mitjana aritmètica de

les tres avaluacions, és a dir que es guarden tots els decimals de cadascuna de les avaluacions.

Recuperacions.

Es donarà lóportunitat a lálumne de recuperar els exàmens de conceptes que s'han realitzat al llarg de lávaluació en qüestió. En cas de què lálumne

li quedi pendent per recuperar alguna avaluació, al juny tindrà lóportunitat de recuperar-la.

Les notes màximes de les recuperacions seran com a màxim de 5.

Així també si hi ha pendent d'entrega algun treball o tasca, en acabar l'avaluació lálumne ho podrà entregar, però sempre la nota màxima serà de 5. Cal

dir que sols sácceptaran aquells treballs que complesquin uns mínims de presentació.

Si l'alumne té el mòdul suspès i ha aprovat el 80% de les hores matriculades tendrà dret a una prova extraordinària al setembre, sempre i quan l'equip

educatiu estigui d'acord en que es faci així.



Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents unitats didàctiques.

•Autonomia.

•Iniciativa.

•Capacitat de resolució de problemes.

•Treball en equip.

•Responsabilitat.

•Compromís ambiental



Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i, llavors, assolir el currículum del mòdul es plantejaran en

relació al com i quan ensenyar i al com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual, en petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de

l'aula (disposició especial de l'aula), adequació del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de treball que farà l'alumne (treball per

projectes....

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions dels criteris d'avaluació (adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels

instruments d'avaluació i del moment d'avaluació.

L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al MD020209 Atenció a la diversitat cicles




2,4 i 5Visitar el laboratori de Sanitat Vegetal

Novembre-desembre

6Visitar finques rústiques. Una on es faci l´amollada de fauna

auxiliar i una altra on es pugui conèixer de primera mà

l'aplicació de l'Agricultura integrada

De novembre afebrer

6,7,8 i 9Visitar empreses de venda de productes fitosanitaris:

Agroquímics i Ca's Siulet

Desembre-gener

8 i 9Visitar l'empresa de maquinària agrícola Can Ribot, per

conèixer aquella maquinària útil per a l´aplicació de

productes fitosanitaris

Gener-febrer

2,4 i 5Xerrades a càrrec de la Conselleria d'Agricultura sobre

sanitat forestal i les plagues del Becut vermell i Paisandisia a

Gener


les Illes Balears

De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un treball o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder

desenvolupar la tasca.

Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques relacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.

Les activitats abans esmentades es portaran a terme amb els alumnes de 2n de jardineria amb el mòdul de control fitosanitari, ja que aquest grup és pocnombrós.


TÍTOL

GESTIÓ DEL VIVER BLOC PRÀCTIC

DEPARTAMENT AGRÀRIESCURS 2013-2014CICLE CFGS PAISATGISME I MEDI RURALCLAU AGA31

PROFESSOR JOSEP ANTONI SASTRE BORRÀS


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA





7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

El cicle formatiu està regulat pel Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer, pel quals'estableix el títol de Tècnic Superior en Paisatgisme i Medi Rural i se'n fixen elsensenyaments mínims i per l'Ordre EDU/1545/2011, d'1 de juny, per la qual s'estableix elcurrículum del cicle formatiu de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior enPaisatgisme i Medi Rural.


1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul.



La formació del mòdul contribueix a assolir els següents objectius generals delcicle formatiu:



2. METODOLOGIA

-Per a la realització d’operacions concretes que s'han programat s’utilitzaran les

instal·lacions de l’institut i de la Finca experimental . Quan no es disposi de les

instal·lacions o materials necessaris es recorrerà a visitar empreses del sector.

-Un 50% del total de les hores setmanals (que en són 6 hores), es dedicaran a realitzar

pràctiques relacionades amb els continguts estudiats. Aquestes sessions es duran a terme

en les diferents instal·lacions que disposi l'institut (finca experimental), o fora del centre

amb activitats complementàries programades per a cada cas. Les pràctiques al centre es

realitzaran en grups de 2-3 persones.

-Durant les pràctiques els alumnes seguiran els protocols de realització (dossier) lliurats

pel professor, i es realitzarà el seguiment en el quadern de camp i fotografies de les

mateixes.

Les pràctiques es dessenvoluparan sempre seguint l'ordre següent:

1.lliurament de protocols de la pràctica via moodle o en fotocòpies

2.explicació per part del professor de la pràctica a realitzar, realització d'exercissis a

classe o precs i preguntes de la mateixa

3.preparació dels materials de la pràctica.

4.realització de la pràctica.

5.seguiment de la pràctica i pràctiques realitzades que encara no estan finalitzades.

6.recull de tota la informació al quadern de camp, per posteriorment realitzar la

memòria

-Els objectius del mòdul de Gestió del viver són molt pràctics, per tant el tractament dels

seus continguts ha d’apropar-se a un situació de treball el més real possible. Es proposarà

per a cada unitat didàctica unes activitats procedimentals per completar i enriquir

l’adquisició dels conceptes estudiats, tals com, exercicis i activitats d’aula, exercicis

individuals de recerca proposats per fer a casa, activitats d’avaluació dels coneixements

previs, activitats de presentació-motivació, activitats de desenvolupament dels continguts,


activitats pràctiques, activitats on es propiciarà el debat i el treball en equip, ...


3. DISTRIBUCIÓ TEMPORALobservacións: la temporalització de les pràctiques suposa una dificultat, degut a que pràcticament totes elles necessiten d'un seguiment constant i que alguna pràctica es perllonga en el temps fins a final de curs, dedicant al seu seguiment tant sols uns minuts setmanalst.

BLOCS DE

CONTINGUTS

UNITATS DIDÀCTIQUES PRÀCTIQUES

SEQUÈNCIADESCRONOLOGÍA

B1 B2 B3 B4 B5 B BLOC 2. S O N D G FE M A M JU

HOR

ES

Presentació curs

XPràctica nº1 recol.lecció, extracció i tractaments de

conservació de llavors.2 1

XPràctica nº2 multiplicació sexual “cultiu del Solanum

sculentum L. Cultiu realitzat per la pràctica nº10.1 1

X Pràctica nº3 Cultiu hidropònic de la freesia refracta 2 2

X Pràctica nº4 Germinacions, ambients. 2 2

X Pràctica nº5 Escarificat de llavors 2 2

XPràctica nº6 Cultiu forestal i oramental reproduïts

per llavor.2 1 3

XPràctica nº7 Estratificat de Llavors, Juglans regia i

Prunus dulcis3 3


X Pràctica nº8 reproducció assexual 3 3

X Pràctica nº9 Fertilització i programadors de reg 5 1 6

XPràctica nº10 Productivitat i influència dels nutrients

en els vegetals6 6

X

Pràctica nº11 viver d'exterior, estratificat de MV,cultiu

de frondoses de fulla caduca i diseny del viver.

Pressupost.

3 6 9

X

Pràctica nº12 Labors culturals de manteniment del

viver; repicats, bines, escardes, escarificacions,

entutorats etc..

2 3 3 3 11

XPràctica nº13 realització de substrats ecològics,

Compost.6 3 9

XPràctica nº14 recol.lecció de fruits i llavors en altura.

Grimpa a arbres i sistemes elevadors.3 9 6 3 21

X Pràctica nº15 Empelts i emurgonats. 1 11 12

HORES TOTALS: 89


4. PROGRAMACIÓ DE PRÀCTIQUES


1.Organitza els processos de recol.lecció de fruits i llavors, analitzanttècniques d'obtenció en alçada i en el sòl.

UNITATS DIDÀCTIQUES PRÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS 2

2,Organitza els processos de preparació de fruits, llavors i material vegetalde propagació , analitzant tècniques itractaments previs a la implantació


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X X X X


3,Gestiona l'obtenció de llavors i plantes ecològiques analitzant les tècniquesde propagació ecològica.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


X


4,Coordina els processos d'implantació del material vegetal en viver per laproducció de plantes i pans d'herba, analitzant les tècniques de preparaciódel medi de cultiu, de sembra i de col.locació de propàguls.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


5.Gestiona el trasplantament de les diferents espècies en un viver, analitzanti aplicant mètodes i tècniques d'extracció i acondicionament.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


6.Programa el reg, la fertirrigació i el control ambientals, analitzant les

condicions del sòl i ambientals així com les necessitats de les plantes.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


7.el.labora un programa de les labors culturals sobre la planta, relacionant

les tècniques que n'hi ha que aplicar segons el cultiu.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


8.Organitza les operacions d'expedició de plantes i pans d'herba, descrivint UNITATS DIDÀCTIQUES


les tècniques d'acondicionament i transport. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Unitat didàctica1 Temporalització 3


PRÀCTICA 1

Recol.lecció i extracció de llavors

REPRODUCCIÓ SEXUAL.

La pràctica nº1 correspon a la reproducció sexual de les

plantes i respon a l’objectiu de conéixer els sistemes de

recol.lecció, èpoques i mètodes d’extracció de llavors, Així com la

seva conservació.

•Maquinària per extracció de llavors

•sistemes de recol.lecció

•sistemes de tractament de llavors

•sistemes de conservació de llavors

•banc de llavors.


n grups classe.

SORTIDA DE TREBALL ALS VIVERS DE MENUT (IBANAT)•Protocol de la pràctica i diseny de l’activitat, realitzat per el tècnic

del banc de llavors, el Sr.Carles Cardona Ametller

Seguiment de la pràctica

a)seguiment i realització

b)quadern de camp

c)memòria final


•Guió de la pràctica:

•Definició del tipus de fruit

•Definició del tipus de llavors

•Observació del Grau de maduració del fruits i calendari de

recol.lecció

•Sistemas de recol.lecció de llavors

•Identificació i etiquetatge de Lots

•Sistemas d’extracció de llavors

•Maquinària per extracció de llavors segons el fruit

1.Trituradores

2.Ventadores

3.Friccionadotes

4.garbells


Unitat didàctica 2 Temporalització 3


PRÀCTICA 2. ( Cultiu per laboratori, pràctica nº10 efecte dels

nutrients en els vegetals )


La pràctica nº1 correspon a la reproducció sexual de les plantes i

respon a l’objectiu de conéixer el sistemes de reproducció, els

tipus de substrats, els tipus de safates, els tipus de llavorers i les

instal.lacions necessàries per la germinació “cambres de

germinació amb control climàtic”

La pràctica també es realitza per poder disposar de plantes per la

realització de les practiques nº9 i nº10 en les que s’experimenta

amb diferents solucions nutritives i s’estudia el comportament i

productivitat de les mateixes.

•Germinacions en ambients:

•en cambra de germinació

•en hivernacle fred

•llavorer en safata multialveols

•observació de l'etiolament


F

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Criteris d'avaluacio

Procediment1.Preparació de llavors ( tractaments de les llavors )

2.Preparació de safates de llavorer multialveols de poliestirè o

polietilè (tipus de safates)

3.Preparació de substratt per llavorer ( tipus de substrats i

mescles )

•neteja de safates, amb aigua i llixiu. Deixar aixugar

•preparar les llavors a sobre un paper o el mateix sobre

•omplir les safates de llavorer amb el substrat i

comprimir un poc

•realitzar petis forats en el substrat de profunditat mínima

•sembrar dues llavors per alveol


d)seguiment i realització

e)quadern de camp

memòria final


•tapar amb el mateix substrat o vermiculita

•regar




PRÀCTICA 3 Pràctiques de cultiu , Cultiu de bulbs, corms,

tubercles

Introducció

S’estudien els sistemes de cultiu sense sòl o hidropònics

dins hivernacle. El cultiu de bulbs, corms i tubercles és un

cultiu important a nivell nacional i alguns països de la UE, el

més representatiu d’Holanda.

Diferenciacia entre corm, rizoma, bulb i tubercle

Tipus de cultius

1.cultiu normal

2.cultiu d’hivern

3.cultiu retardat

4.cultiu d'estiu

5.cultiu accelerat

cultiu normal

serà el tipus de cultiu que durem a terme a Sa Canova, la

plantació es realitza des de finals d'agost a finals

d'octubre.


La floració comença a finals de desembre fins a Març

cultiu d'hivern

plantació dels bulbs programats i de bon calibre el mes de

Novembre a desembre.

La floració els mesos de gener a febrer

cultiu retardat

plantació de desembre a març

floració al cap de quatre o cinc mesos

recol.lecció juny a juliol

cultiu d'estiu

sempre i quant la temperatura no sigui massa elevada

plantació a finals d'abril


floració juliol

cultiu accelerat

control de la temperatura del sòl i de l'ambient

plantació dels corms a principis de maig

recol.lecció setembre.


Protocol de cultiu

1.Es realitza en bancals de cultiu elevats

2.Suport de cultiu amb mescla de fibra de coco i perleta

25%, aquest any i per estalviar recursos i feina, es realitzarà la

prova de col.locar els bloquets de fibra de coco directament en els

bancals de cultiu amb el sistema de reg per degoteig, la qual cosa

ferà que els bloquets de fibra de coco s’inflin i tan sols faci falta

mesclar-los amb la perleta just dins els bancals.

a)Seguiment del cultiu per grups

b)Cada grup será responsable del bancal corresponent fins a

final de curs, això vol dir que el cultiu s’ha de muntar i s’ha de

dur el manteniment total del mateix.

Les tasques de manteniment es realitzaran setmanalment.


3.el suport de cultiu s'utilitza uns quants d'anys, tres o

quatre.

4.Es dessinfecta per evitar germinacions de males herbes,

fongs i insectes.

5.El sistema a utilitzar és tapat de bancals amb plastic

d'encoixinat i 6.injecció de Vapam via reg,

utilitzant un vènturi de succió

7.Marc de plantació dels corms per metre quadrat, oscil.la

al voltant dels 40 corms

Normalment es segueix el marc indicat per la malla

d'entutorat.

Encara que es solen plantar entre 80 i 120 corms en aquest

tipus de cultiu


8.Aportació de substrat si cal

9.Col.locació de malla

10.Preparació dels corms

separació de corms de baix diàmetre i de petits

cormets amb eliminació de la pell

11.adobat per fertirrigació

programa d'adobat

adobat de creixement

adobat de floració

adobat de reserva per la recuperació dels

corms

12.per l'eliminació de llavors de males herbes s'utilitza un

herbicida de preemergència granulat. Ronstar o es realitzarà


mecànicament.




PRÀCTICA 4

GERMINACIÓ


La pràctica nº4 correspon a la reproducció sexual de les

plantes i respon a l’objectiu de conèixer els sistemes de

reproducció, els tipus de substrats, els tipus de safates, els tipus

de llavorers i les instal.lacions necessàries per la germinació

“cambres de germinació amb control climàtic”

1.Germinació hipògea. Els cotiledons que contenen les

substàncies de reserva es troben dins de la cobertura i baix

terra. En quest cas la gema terminal de l’embrió és

expulsada cap a fora per l’allargament de l’epicòlit, (part de

l’eix de l’embrió vegetal i per damunt el punt d’unió dels

cotiledons).

2.Germinació epigea. Els cotiledons i l’àpex caulinar

emergeixen quant l’hipocotil,(part de l’eix de l’embrió vegetal

, que es troba entre els cotiledons i l’arrel) s’estira com a

resultat d’un creixement intercalar.

Es poden considerar dos factors que afecten a la germinació de les

llavors:

3.Factors endògens: depenen de la naturalesa de la llavor i


entre ells es poden destacar la viabilitat de les llavors, que

no és més que el període de temps durant el qual les llavors

conserven la seva capacitat de germinar i això ve donat per

la quantitat de reserves que aquestes conten i a la duresa

de la cutícula

4.Factores exògens: depen de factors externs, i no

directament implicats en les llavors, com a factors exògens

podem destacar la tª, la humitat i la il.luminació.

En aquesta pràctica es pretén estudiar la germinació de diferents

tipus de lavors i com infuèixen els diferents factors extrìnsecs i les

hormones vegetals a sobre els processos de germinació.

La pràctica es subdividèix en dues parts:

1.En la primera part s’investiga com germinen tres tipus de

llegums, el Pisum, la Ceratonia,i el Trifolium i d’altres, en


condicions de foscor i fred, en condicions de foscor i condicions

normals de l’hivernacle i en condicions normals de l’hivernacle.

2.En una segona part analitzarem com afecta la germinació del

Phalaris canariensis, una gramínia en les següents hormones

vegetals, l’ABA,(àcid abcissic), les BAP(citoquinines) i les GA

(giberelines)


en grups classe.

La germinació de les llavors és un procés metabòlic i morfològic

que té com a resultat la conversió del germe en una plantula

preparada per a dessenvolupar-se. Durant aquesta transformació

la llavor absorbèix aigua primer en un procés exògen , fins que

aquesta humitat arriba a l’interior i si les condicions de tª

acompanyen es produèix la rompuda de letarg endògen, produint-

se la germinació.

1. Conèixer els diversos tipus de germinació que es poden donar.

2. Conèixer els principals processos metabòlics que es donen a la

germinació.

3. Conèixer els efectes que produèixen les diferents

condicionsambientals: fosca, fred, llum a sobre la germinació de

les llavors

4. Conèixer l'acció de les hormones inductores de la germinació.




Pràctica nº5 Escarificat de llavors

El letarg endògen i exògen d’algunes llavors fa que aquestes

s’hagin de tractar per tal d’accelerar la seva germinació.

En aquesta pràctica s’estudien els procediments més utiltizats per

aquest fi.

l’escarificació, es du a terme per tal de rompre el letarg exògen

d’algunes llavors amb dificultad de germinació, per tal d’accelerar-

la.

•Letàrgia de les llavors

•letarg endògen i letarg exògen

•escarificació mecànica i química de llavors


rocediment

En l’experiència utilitzarem:

•Àcid sulfúric . 100%

•Àcid sulfúric . 50%

•Aigua en ebullició

•Aigua a temperatura normal

1. Conèixer els diversos tipus de tractaments d'escarificat de

llavors

3. Conèixer els efectes que produèixen els diferents tractaments

en la germinació


•Llavors de Ceratonia siliqua( recollides dels exemplars de

garrover de Sa Canova o bé de qualsevol arbre conegut.

•Plaques petri

•Paper de filtre

•Aigua destilada

•Cada grup, prepararà quatre plaques

•En cada una d’elles s’hauran de col.locar 10 llavors amb els

tres tractaments

Tractament nº1

Inmersió en Àcid sulfúric 98% temps 5 minuts

Tractament nº2

Inmersió en aigua, fins el punt d’ebullició i deixar refredar 60

minuts

Tractament nº3

Inmersió en aigua a temperatura ambient durant 24 hores

Sense cap tipus de tractametUn cop realitzat el tractament les

llavors s’aixugaràn i es col.locaràn amb el nombre indicat en les


corresponents plaques i s’humidificarà el paper de filtre, col.locant

les llavors en ambient de fosca i en hivernacle.




Pràctica nº6 Cultiu forestal i oramental reproduïts per llavor.

La pràctica nº6 correspon a la reproducció sexual de les plantes i

respon a l’objectiu de conéixer el sistemes de reproducció, els

tipus de substrats, els tipus de safates, els tipus de llavorers i les

instal.lacions necessàries per la germinació “cambres de

germinació amb control climàtic” . també s’estudia el nombre de

llavors/gr i el percentatge de germinació.

•Reproducció sexual de les plantes

•sustrats i mescles de materials

•tipus de safates per la reprodució

•instal.lacions per la germinació


en grups classe.

Cultiu forestal

Cultiu forestal en contenidorEspècies


c)seguiment i realització

d)quadern de camp

memòria final


•Cistus albidus, Cistus montpeliensis, Cistus salvifolius

Procediment de cultiu amb llavorer tradicional.

•Recol.lecció de llavors

Recol.lecció de plantes sanes i diverses

A dicidir.

•Extracció de llavors i contar llavors/gr.

Extracció mecànica, utilització de la fricció,i posterior

porgat i ventat de restes.

Contar les llavor que hi ha en un gram.

•Llavorer tradicional

1.Netejar safates de llavorer de restes i dessinfectar

amb llixiu

2.Omplir la safata de llavorer deixant un lleuger espai


en la part superior. Substrat 1/3 de perleta i 2/3 de

substrat preparat

3.Comprimir lleugerament el substrat, utilitzant un

altre safata encaixada o qualsevol utensili pla

4.Sembrar a bolei la llavor de forma homogènia en

tota la superficie. 2 grams.

5.Cobrir amb vermiculita.

6.Regar

7.Col.locar en hivernacle o túnel i en cambra de

germinació.

8.Comprovar resultats de germinació. Cambra de

germinació i hivernacle

9.Quan el cultiu tengui les primeres fulles vertaderes


repicar a safata multialveols , una plàntula per

nòdul.

Procediment de cultiu amb llavorer tradicional.

•Recol.lecció de llavors

Recol.lecció de plantes sanes i diverses

A dicidir.

•Extracció de llavors i contar llavors/gr.

Extracció mecànica, utilització de la fricció,i posterior

porgat i ventat de restes.

Contar les llavor que hi ha en un gram.

•Llavorer tradicional

1.Netejar safates de llavorer de restes i dessinfectar

amb llixiu


2.Omplir la safata de llavorer deixant un lleuger espai

en la part superior. Substrat 1/3 de perleta i 2/3 de

substrat preparat

3.Comprimir lleugerament el substrat, utilitzant un

altre safata encaixada o qualsevol utensili pla

4.Sembrar a bolei la llavor de forma homogènia en

tota la superficie. 2 grams.

5.Cobrir amb vermiculita.

6.Regar

7.Col.locar en hivernacle o túnel i en cambra de

germinació.

8.Comprovar resultats de germinació. Cambra de

germinació i hivernacle


9.Quan el cultiu tengui les primeres fulles vertaderes

repicar a safata multialveols , una plàntula per

nòdul.

Materials

1.Llavors homogénies i sanes de Cistacies

2.Substrat de cultiu

3.vermiculita

4.Safates de polietilè

5.Cambra de germinació

6.Tunel amb cobertura plàstica

pràctica 6.2

Seguiment de cultiu


•Observació de percentatge de germinació, anotant les

dates

•Repicat i percetatge de plàntes repicades

•Tractaments fitosanitaris realitzats

•Tipus de contenidor i substrat

•Creixement de les plantes i tipus d’adobats utilitzats

•Despuntats

•Primers botons florals

Pràctica 6.3

Cultiu de planta ornamental de temporada, reproducció per

llavor.

Per grups i seguint el procediment del llavorer tradicional realitzat


anteriorment, reprodueix espècies de plantes de temporada tardor-

hivern

Cultiu cossiol.

Per grups triar un cultiu de planta de temporada i realitzar el

seguiment.

Pràctica 6.4

Cultiu forestal, reproducció per llavor.

Per grups

De les espècies recollides:

Cultius forestals en contenidor. Per grups triar un cultiu forestal i

realitzar el seguiment.”consulta dels tractaments a realitzar i tipus

de llavorer




Pràctica nº7 Estratificat de Llavors, Juglans regia i Prunus

dulcis

OBJECTIU

conèixer els sistemes per rompre el letarg endògen de les

llavors.Experimentar en sistemes de pregerminació de llavors

•Sistemes de pregerminació de llavors.

•Letargia de les llavors.


ESPECIE Juglans regia (noguer) i Prunus dulcis L (ametller)

tractament de les llavors

•Les llavors del noguer i ametller són de vida llarga, es recomana

enmagatzemar-les en lloc sec amb continguts d’humitat inferiors al

12% i amb bona ventilació. Existèixen tres tractaments:

Posant el nou o ametlla amb aigua: es col.loquen en sacs i

es submergeixen en aigua que es remou frequentment


e)seguiment i realització

f)quadern de camp

memòria final


durant una setmana.

Tractment amb àcid giberèlic (GA3):l’aplicació de 10 mg/l de

GA3 en solució aquosa durant 22 hores favoreix la

germinació.

Estratificació de la llavor : es col.lquen els nous o ametlles

en càmara de fred a una Tº de 2-4 ºC, en sac húmit durant

8-10 días, llevors s’estratifiquen per capes superpostes a 5-

7 cm, s’han de regar periòdicament.




Pràctica nº8 reproducció assexual

La pràctica nº8 correspon a la reproducció asexual de les plantes i

respon a l’objectiu de conèixer els sistemes de reproducció, els

tipus de substrats, els tipus de safates, els sistemes de

reproducció asexual o vegetativa i les instal.lacions necessàries

per l’arrelament amb control climàtic”

la pràctica també estudia la influencia de les hormones

d’arrelament AIB, ANA per el millor dessenvolupament del sistema

radicular.

•esqueix tradicional

•esqueix de gema axilar

•esqueix de doble gema axilar amb fusta

•esqueix de gema axilar amb part de fusta

•esqueix apical

•esqueix semillenyós

•hormones d'arrelament, AIB, ANA.


Procediment. Reproducció assexual olea i rosmarinus

•Recol.lecció de material vegetal en finca


g)seguiment i realització

h)quadern de camp

memòria final


•Preparació de substrat a base de perleta i substrat preparat

en proporció 50%

•Neteja de safates multinòduls de poliestirè

•Omplit amb substrat

•Realització de les estaques amb les dimensions oportunes

i anteriorment comentades, realitzant el tall de la base el

més perpendicular a la tija i el tall superior de forma

inclinada.

•Elimninació de fulles inferiors, aproximadament dues

terceres parts i retallar per la meitat si cal, evitant així la

pèrdua d’aigua per transpiració.

•Dessinfecció de les estaques amb CAPTAN, inmersió

durant uns minuts


•Aixugat de les estaques

•Abans de la plantació, mullar uns segons la base amb

hormones d’arrelament o regulador de creixement ANA,

AIB a proporció de 500 a 10000 ppm.

•Plantar l’esqueix, introduint dos terços de l’esqueix en el

substrat

•Col.locar la safata amb els esqueixos en hivernacle i llit

calent a temperatura de 21 a 22 º C

•Regar

13.Seguiment de cultiu

Col.locarar una safata en hivernacle fred i sense llit calent.

1.La meitat sense tractament hormonal ni fungicida Col.locar una

safata en llit calent


2.La meitat sense tractament hormonal ni fungicida

Comparar l’evolució dels esqueixos, comparar l’arrelament , la

vegetació i els problemes que puguin sorgir.



Objectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Contingut

Pràctica nº9 Fertilització i programadors de reg

Cubrir les necessitats nutritives de les plantes

Saber distribuir els nutrients segons l'estat vegetatiu i l'època

de l'any

programar sistemes automàtics de reg

aplicar l'adobat per fertirrigació

•Concepte d'adobat

•necessitats nutritives de les plantes

•concepte d'UF i equilibri de l'adob

•adobs complexes, composts i simples

•qualitat de l'aigua, Ce, pH , sals totals

•ppm, mg/l,


Exercisis teoricopràctics de càlcul de nutrients per fertirrigació

calcul de necessitats nutritives de les plantes

càlcul de necessitats nutritives i aplicació d'adobs segons

anàlisi d'aigua.

Realització d'aplicacions nutritives amb els sistemes d'injecció

d'adobs

programar programadors , digitals i electromecànics


i)seguiment i realització

j)quadern de camp

memòria final




Pràctica nº10 Productivitat i influència dels nutrients en els

vegetals

Objectius

1. Iniciar-se en les tècniques dels cultius hidropònics i mixtos.

2. Conèixer les necessitats iòniques de les plantes

3. Observar els símptomes que provoquen en les plantes lesdeficiències de nitrogen, fòsfor i ferro.

•S'estudien les necessitats nutritives de les plantes. Les plantes

autòtrofes es desenvolupen a partir de l'energia solar, el diòxid de

carboni i l'aigua que, absorbida per les arrels, du en dissolució

diversos ions inorgànics. En el procés de fotosíntesi es produeix la

síntesi de matèria orgànica.

• Els ions inorgànics necessaris per al desenvolupament de les plantes s'anomenen elements essencials. El seu estudi i determinació ha estat possible gràcies a l'ús de solucions nutritivesde formulació coneguda i del cultiu hidropònic.


Experiment 1. Elements minerals essencials per a la

nutrició vegetal. Efectes de la seva deficiència.

Experiment 2. Determinació de longitud, àrea foliar, pes

fresc i pes sec.


k)seguiment i realització

l)quadern de camp

memòria final




Pràctica nº11 viver d'exterior, estratificat de MV,cultiu de

frondoses de fulla caduca i diseny del viver. Pressupost.

Conèixer mètodes de conservació de MV

reproduir espècies de forma asexual

•Saber realitzar la reproducció asexual de les plantes

•utilitzar mètodes de dessinfecció de MV

•Seleccionar i classificar MV

•dissenyar, distribuir i calcular el viver d'exterior

•preparar i implatar el MV estratificat


1.Realització la selecció de MV

2.tractametn del MV per l'estratificat

3.utilització de la cambre frigorífica i materials d'estratificat

4.realització d'un projecte de viver d'exterior.

5.dur a terme la preparació del terreny fins a la plantació


m)seguiment i realització

n)quadern de camp

memòria final




Pràctica nº12 Labors culturals de manteniment del viver;

repicats, bines, escardes, escarificacions, entutorats etc..

La pràctica nº12 correspon a la necessitat de dur a bon port a

totes les plantes cultivades, dels cursos anteriors i durant el curs

actual. Respon a l’objectiu de conéixer els sistemes i labors

culturals, èpoques i mètodes que s’utilitzen al llarg de l’any per

aconseguir els objectius proposats, Així com la seva conservació.

Tècnica del no cultiu

tècnica del cultiu

escarificacions , podes, pinçats

repicats

repicats d'arrels, recepats, trasplantaments

tractaments fitosanitaris

organització de la planta en el viver.

Millora d'instal.lacions

reg i adobats



en grups classe.

NO CULTIU;SEGADORES, DESBROÇADORES,PICADORES

NO CULTIU, tècnica de no cultivar la terra, acció realitzada

directament a la flora adventicia, tant químicament com

mecànicament.

CULTIU DE LA TERRA ;ESCARDES, BINES I

ESCARIFICACIONS

ESCARDA, acció d’eliminar la flora adventícia d’un conreu determinat, aquesta acció es pot realitzar mecànicament, manualment o químicament

BINA, acció combinada, lleugera de superficie. La bina preten orejar el tereny superficialment i a la vegada eliminar la flora adventicia.

ESCARIFICACIÓ, laboreig intermig del terreny, la labor millota la permeabilitat del terreny i l’oreig sense canviar capes del sòl.

PODES, PINÇATS I ENTUTORATS


o)seguiment i realització

p)quadern de camp

memòria final


PODES, necessitat de tallar parts dels vegetals per millorar la producció, estètica o l’estat sanitari.

PINÇATS, Acció de tallar els extrems dels ulls de creixement per aconseguir una planta més compacta.

ENTUTORATS, millorar l’estètica de la planta, bé donant les formes curioses dels BONSAI com intentar conduir la planta el mes perfecte posible.

REPICATS A COSSIOL, A SAFATA MULTIALVEOL

REPICATS a cossiol, la necessitat de canviar la planta de lloc per el seu engreix és una necesita. Durant el procés del cultiu aquest operació es realitza al menys dues vegades.

REPICATS , RECEPATS I TRASPLANTAMENTS

REPICATS d’arrels, acció que es realitza als arbres cultivatsal terra, tallant el sistema radicular més llarg, per aconseguirunes arrels més compactes a l’hora del repicat a contenidor.

RECEPATS, l’aconseguir arbres i arbusts el més perfectes posible fa que durant el cultiu es realitzi la poda dràstica a nivell del terra, per aconseguir un creixement vigorós i vertical. L’època normalment es situa abans de la brotació de primavera.

TRACTAMENTS FITOSANITARIS

MÒDUL DE FITO. Coordinació de tasques


COL.LOCACIÓ DE PLANTA EN VIVER

MILLORA D’INSTAL.LACIONS I REPARACIONS

Reparació de plàstic hivenacle, reparació de reg, reparació de instal.lacions, acondicionament de noves instal.lacions, camins, encoixinats etc..

REG I ADOBATS




Pràctica nº13 realització de substrats ecològics, Compost.

Conèixer sistemes de realització de substrats

compostatge de restes vegetals i no vegetals

utilització del compost

•Propietats del compostatge

•propietats físiques i químiques del compostatge

•les materies primes

•condicionants del procés de compostatge

•fases del compostatge, mesòfila, termòfila,de refredament, de

maduració

•tipus de compostatges


Realització del reciclatge de substrats utilitzats

instal.lació d'una compostera industrial

realització de compost amb restes vegetals


q)seguiment i realització

r)quadern de camp

memòria final




Pràctica nº14 recol.lecció de fruits i llavors en altura. Grimpa a

arbres i sistemes elevadors.

Conèixer els sisemes de recol.lecció de fruits i llavors en grans

exemplars.

Utilització de mètodes de grimpa i elevació .

•Materials de grimpa:

◦arnesos de seguret

◦mosquetons i materials de grimpa

◦cordes dinàmiques i estàtiques

◦escales

◦bicicleta

•Nusos i sistemes de seguretat.

•Plataformes elevadores i escales


Identificació del material de grimpa a arbres i palmeres

Realització de nusos de grimpa en taller

Identificació i utiltzació d'EPI'S per grimpa

llançament amb fona de la corda guia

pràctica de grimpa amb YUMA i CROLL

pràctica de grimpa amb Bicicleta de palmeres


s)seguiment i realització

t)quadern de camp

memòria final


Moviments en l'arbre amb Erlingues de seguretat

Descens amb el sistema de Rapel

Instal.lació d'escales

Reconeixement d'elements elevadors.




Pràctica nº15 Empelts i emurgonats. •Empelts d'incrustació

•Empelts subcordials

•Patrons

•Materials i eines d'empeltar


Recol.lecció de material vegetal per empeltar

Realització de la preparació del material per empeltar, pues,

xip, escutets etc..

Empelts en camp, preparació dels arbres a empeltar

Realització d'empels d'incrustació i subcordials.

Pràctica de preparació de pasta d'empeltar tradicional.

Amurgonats aèris i sotarranis.


u)seguiment i realització

v)quadern de camp

memòria final



Infrastructures i recursos didàctics

- Espais del centre: aula, sala d’ordenadors, saló d’actes, laboratori, el taller delDepartament d’Agràries i els espais enjardinats del centre material d’anàlisi.

- Finca agrícola experimental sa Canova (sa Pobla).


Bibliografia

Adreces electròniques:

ACTITUDS COMUNS AL MÒDUL

Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbitsi comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :



7. AVALUACIÓ

El procés d’avaluació és continu i s’organitza en tres avaluacions: la primera avaluació

agafa el període del 25 de setembre fins al 19 de desembre de 2012, la segona avaluació

des del 20 de desembre fins al 20 de març de 2013 i la tercera avaluació del 21 de març

al 21 de juny de 2013. El procés d'avaluació que es realitza cada trimestre consisteix en

avaluar:


seguiment dels exercicis teoricopràctics a través del quadern de camp i memòria final.

70%



seguiment de les pràctiques realitzades 20%

l'assistència a les pràctiques i la bona predisposició per les mateixes 10%

8. QUALIFICACIÓ

TREBALL DE PRÀCTIQUES

–el primer trimestre i segón s'avaluarà el bon seguiment de les pràctiques amb el quadern

de camp, la bona predisposició, el seguiment de les mateixes i l'actitud , l'interes

demostrat i l'assistència a classe.

–El treball de pràctiques és la culminació de les mateixes i s’entregarà a l’acabar el tercer

trimestre una setmana abans de l’avaluació final i com a data límit.

–El no entregar el treball en la data podrà suposar la pèrdua de l’avaluació.

–Normes de presentació del treball i format

–El treball constarà de:

–Entrega amb USB el dia proposat pel professor i amb revisió a l'entrega.

–-Presentació.

–-Index.

–-Memòria de pràctiques organitzada de la mateixa forma així com s’han duit a terme i

amb totes les anotacions preses.

–-introducció a la pràctica

–-Es realitzaran gràfiques de seguiment .

–-Investigació científica amb recerca de dades de cada bloc de continguts pràctics

–-conclusions i refexions pròpies a cada pràctica

–-conclusions finals de la memòria

–-biblliografia utilitzada, apunts dels professors utilitzats, internet.

–-Fotografía.

–-Mínim 60 pàgines per una cara utilitzant la lletra arial del nº 12 i amb separació entre


línies de 1,5.

PÈRDUA D’AVALUACIÓ CONTINUA

–La pèrdua de l’avaluació continua pot suposar haver de realitzar un exàmen final o bé la

baixa d'ofici si les faltes son superiors al que s'ha establert a la normativa de la

Conselleria d'Educació.

ORGANITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

–Les pràctiques es dessenvoluparan de forma conjunta i per grups de dues o tres ,

persones les quals col.laboraran juntes durant tot el curs.

–En les pràctiques de laboratori es distribuiran els grups en els diferents aspectes de les

pràctiques.

–Les pràctiques de cultiu, es realitzaran cultius diferents, cada grup es responsabilitzarà i

realitzarà els seus pròpis cultius i seguiment dels mateixos.

–Les dades de seguiment seràn completes, els grups s’hauran d’intercamviar els

resultats.

PRÀCTIQUES QUE ES REALITZARAN

–Pràctiques de laboratori

–Pràctiques de cultiu

–Pràctiques de fertilització i reg

RECUPERACIÓ DE LA PART PRÀCTICA

1.El no entregar la memòria final seguint les pautes de realització suposarà la repetició de la mateixa amb plaç d'entrega posat pel professor.

2.El no entregar la memòria final en el plaç, suposarà la realització d'exàmen final relacionat amb totes les pràctiques realitzades en el curs.



Es seguirà el mateix procediment i criteri que per a la recuperació extraordinària del mò-dul.


MAQUINÀRIA I INSTAL·LACIONSAGROFORESTALS

DEPARTAMENT Agrària

CURS 2013-2014

CICLE CFGS Paisatgisme i Medi Rural

CLAU AGA 31-1

PROFESSOR Mª Esperança Tous Pascual


INDEX

1. INTRODUCCIÓ


2. METODOLOGIA





7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

Reial Decret 259/2011, de 28 de febrer, pel que s'estableix el títol de Tècnic Superior enPaisatgisme i Medi Rural i es fixen els seus ensenyaments mínims.


La competència general d'aquest títol consisteix en desenvolupar projectes de jardins izones verdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant elstreballs, programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicantcriteris de rendibilitat econòmica i acomplint amb la normativa ambiental, de produccióecològica, de producció en viver, de producció de qualitat, de seguretat alimentària i deprevenció de riscs laborals.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul

- Programar el manteniment i controlar el funcionament i utilització de la maquinària,equips i instal·lacions agrícoles i de jardineria, organitzant els treballs del taller.- Controlar les operacions de producció, comprovant que s'utilitzen les tècniques,mètodes, mitjans i equips que s'ajusten a les operacions que s'han de realitzar ioptimitzen el rendiment.- Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixementscientífics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la sevaformació i els recursos existents en l'aprenentatge durant la vida i emprant lestecnologies de la informació i la comunicació.- Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbitde la seva competència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treballpersonal i en el dels membres de l'equip.- Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant eldesenvolupament del mateix, mantenint relacions fluides i assumint el lideratge, així comaportant solucions als conflictes grupals que es presenten.- Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la sevaresponsabilitat, utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació oconeixements adequats i respectant l'autonomia i competència de les persones queintervenen en l'àmbit del seu treball.- Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip,supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscs laborals i ambientals,d'acord amb el que s'estableix a la normativa i els objectius de l'empresa.- Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d'accessibilitat universal i de«disseny per a tots», en les activitats professionals incloses en els processos deproducció o prestació de serveis.



1 Seleccionar i emprar eines i màquines, relacionant-les amb l'operació que es durà a terme,per supervisar i realitzar treballs en altura en condicions de qualitat i seguretat.2 Descriure l'organització dels treballs del taller, relacionant-la amb protocols de qualitat iseguretat per controlar el funcionament, manteniment i utilització de la maquinària, equips iinstal·lacions agrícoles i de jardineria.3 Analitzar les tècniques, mitjans i equips, relacionant-los amb criteris de qualitat, perassegurar el rendiment productiu4 Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionats amb l'evoluciócientífica, tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de la informació i lacomunicació, per mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals ipersonals.5 Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per respondre als reptes que es presentenen els processos i en l'organització del treball i de la vida personal.6 Prendre decisions de forma fonamentada, analitzant les variables implicades, integrantconeixements de distint àmbit i acceptant els riscs i la possibilitat d'equivocació en lesmateixes, per afrontar i resoldre distintes situacions, problemes o contingències.7 Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contexts detreball en grup, per facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.8 Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que estransmetran, a la finalitat i a les característiques dels receptors, per assegurar l'eficàcia en elsprocessos de comunicació.9 Avaluar situacions de prevenció de riscs laborals i de protecció ambiental, proposant iaplicant mesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativa aplicable enels processos del treball, per garantir entorns segurs.10 Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per a donar resposta al'accessibilitat universal i al "disseny per a tots".11 Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el procésd'aprenentatge, per valorar la cultura de l'avaluació i la qualitat i ser capaços de supervisar imillorar procediments de gestió de qualitat.


• Les unitats de competència acreditable juntament amb el mòdul de maquinària i instal·lacions agroforestals són:

UC0009_3: Gestionar la maquinària, equips i instal·lacions de jardineria.UC1132_3: Gestionar la maquinària, equips i instal·lacions de la explotació agrícola.UC0730_3: Gestionar la maquinària, equips i instal·lacions de la explotació forestal


2. METODOLOGIA

El Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenació general de la formació professional del sistema educatiu estableix que "la metodologia didàctica dels ensenyaments de formació professional integrarà els aspectes científics, tecnològics i organitzatius que en cada cas corresponguin, per tal que l'alumnat adquireixi una visió global dels processos productius propis de l'activitat professional corresponent".

La metodologia serà fonamentalment activa, essent sempre l’alumne el protagonista del procés d’aprenentatge, encara que evidentment motivat, dirigit i orientat pel professor. Les classes es vehicularan en anglès.Les passes a seguir en cada unitat didàctica seran les següents:

• Diagnòstic del nivell inicial de l’alumnat i coneixements previs.• Estudi dels coneixements de suport bàsics dels procediments que es pretenen dur a terme.• Dur a terme els procediments.• Activitats de reforç i ampliació per atendre a la diversitat.

La segona fase d’estudi dels coneixements de suport s’aplicarà a cada una de les activitats que es proposin en cada unitat temàtica. Suposa treballar els conceptes bàsics mitjançant treball en grup, individual, consultes bibliogràfiques i suport del professor.Mitjançant les mesures d’adaptació curricular, que impliquen la diversificació d’activitats, se tindran en compte les diferències entre l’alumnat. Es realitzaran, per tant, activitats de reforç per reafirmar els conceptes bàsics en aquells alumnes amb més dificultats per l’aprenentatge, així com activitats d’ampliació per aquells alumnes més avançats, amb la finalitat d’incidir en el desenvolupament de les seves capacitats de relació , associació ...

Esquema de la seqüència del desenvolupament:

1. Avaluació inicial: Diagnòstic del nivell i coneixements inicials de l’alumnat

2. Exposició pel professor : Els continguts bàsics de la unitat didàctica. Partint del nivell deconeixements previs, avaluats en el primer punt, el professor exposa a tot el grup, dinsl’aula o en el camp, els continguts mínims necessaris per dur a terme les diferents activitats.

3. Treball de sedimentació dels conceptes bàsics per part dels alumnes: Amb ajuda d’apuntso material imprès aportat pel professor, dels guions de cada activitat i amb el suport bibliogràfic necessari en cada cas els alumnes treballen els conceptes bàsics. Es durà a termede forma individual o col·lectiva, realitzant diversos tipus d’agrupament de l’alumnat.

4. Presentació de treballs. Debats : Una vegada realitzats els diferents treballsproposats, es presentaran al professor intentant resoldre els diferents interrogants que vagin sorgint.

5. Pràctica de taller : Amb l’ajuda del material fins aquell moment treballat i altres obtinguts


de la bibliografia aportada pel professor i amb el material de camp necessari en cada cas,es realitzaran les diferents activitats amb tractor, ormejos acoblats, maquinaria de jardineria de la que disposam al centre i pràctiques de taller. Preferentment es realitzaran en grups de quatre. Les pràctiques es realitzaran al centre i a la finca de S'Esplet.

6. Resultats de les pràctiques: De forma individual els alumnes prepararan conclusions,resums de la pràctica realitzada. Es debatran en grup els diferents resultats obtinguts en lapràctica, primer en petit grup i després en el grup classe.

7. Activitats de reforç i ampliació: Donada la necessitat d’atendre a la diversitat del’alumnat, es realitzaran activitats de reforç de conceptes bàsics així com ampliació peraquells alumnes que ja les hagin assimilat.

• A l'inici de curs es lliurarà a l'alumne un document on figuren les normes de presentació deltreballs. El compliment de les normes és obligat, havent-se de complir per a la sevaavaluació. No es permet l'entrega de treballs semblants entre alumnes, quedant suspesosaquells que així hi estiguin, havent d'entregar un treball de bell nou. El treballs poden ser decaràcter escrit o bé en format de presentació amb defensa oral de l'alumne.

No s'acceptarà un treball entregat fora del termini establert, sense causa justificada.

Seguint acord de Departament, les activitats complementàries són obligatòries i avaluables.

– Activitats Albufera:

Part de les pràctiques del mòdul es realitzaran a l'Albufera de Mallorca en virtut d'un conveni signat entre els CIFP Joan Taix i Espais de Natura.

Les pràctiques que tenguin lloc en aquest espai s'articularan de la següent manera:

El contingut que es treballarà a les pràctiques és de tipus transversal i intermodular. Es desenvoluparan al llarg d'entre 7 i 10 sessions. Les dates dels dies de pràctiques es determinaran de manera coordinada entre la direcció

del Parc i els professors dels mòduls implicats. El dia determinat de pràctiques serà un dia complet, dimecres o divendres en funció dels

mòduls implicats. Es desenvoluparan en petits grups que realitzaran una tasca concreta al llarg del dia. Seran rotatives. Això vol dir que cada grup dedicarà una sessió de pràctiques al

desenvolupament d'una tasca concreta amb la idea que en acabar el període hagi passat per tots els treballs.

Es comptarà amb la col·laboració del personal tècnic i de camp del Parc en la descripció iassessorament de cada una de les pràctiques.

Es farà una sessió inicial per part de la direcció del Parc on es contextualitzarà cadascunade les pràctiques en el marc d'una planificació general.


Les pràctiques constaran d'una sèrie de tasques fixes, que cada grup portarà a terme de forma rotativa al llarg del curs, que seran:

Treballs de manteniment de repoblacions. Feines forestals diverses (Aclarida, poda, selecció de brots, treballs fitosanitaris i

eliminació de residus) que es desenvoluparan en dues localitzacions:▪ Pinar des Comú de Muro.▪ Bosc de ribera.

Manteniment dels canals: sega i eliminació de canyet. Gestió de pastures i càrrega ramadera, centrada en el manteniment i col·locació de tancats

pel bestiar. Operacions i tècniques de trepa a arbres amb material específic. Restauració dunar centrada en el manteniment i restauració d'estructures d'acumulació

d'arena. Analítica d'aigües.

Altres tasques de caire eventual, per la seva estacionalitat, i en les quals es podrà participar són:

Repoblacions amb espècies típiques de dunes. Eliminació manual de bosses de processionària. Eliminació de plantes invasores. Altres que el Departament d'Agràries pugui considerar d'interès.

Una altra part de les pràctiques es realitzaran en col·laboració amb el personal tècnic i de camp de PN de l'Albufera de Mallorca.

Les pràctiques que es proposen per aquest curs són les següents: Realització de censos d'aus mitjançant diverses metodologies. Participació en l'activitat de cens d'aus de zones humides a nivell internacional. Realització del seguiment i cens d'espècies de zones humides (ardèides) a la zona de

descans. Xerrades formatives per part del personal tècnic. Dinàmica de poblacions i metodologies de cens. Altres activitats que es proposin i que el Departament d'Activitats Agràries consideri que

puguin ser d'interès.


– Solapament de continguts amb altres mòduls:

Hi ha certs continguts que es solapen amb altres mòduls, amb la qual cosa, seran omesos dins aquest mòdul. Els continguts són els següents:

• Instal·lacions per forçat de cultius: es donarà al mòdul Gestió de cultius de 2n de Paisatgisme i medi rural.

• Fertirrigació: es donarà al mòdul de Gestió de cultius de 2n de Paisatgisme i medi rural i al mòdul Gestió del viver de 1er de Paisatgisme i medi rural.

• Control climàtic (sistemes de calefacció, instal·lacions de ventilació, etc.): es donarà dins el mòdul Gestió i Organització del viver de 1er de Paisatgisme i medi rural.





0. UD: Introducció al mòdul 3 31. UD: El taller agrari. 25 252. UD: El tractor agrícola. 4 12 163. UD: Motors: Tipus, components i funcionament. 20 10 304. UD: Ormejos acoblables al tractor. 14 1 155. UD: Màquines i equips agrícoles 30 1 306. UD: Màquines i equips forestals 15 157. UD: Altres màquines a motor d'explosió. 15 158. UD: Funcionament, anomalies i normativa de les màquines 1 19 209. UD: Operacions de mecanitzat bàsic i de soldadura. 12 8 2010.UD: Instal·lacions de reg. 20 4 2411.UD: Instal·lacions elèctriques. 8 812.UD: Instal·lacions d'emmagatzematge i conservació. 8 813.UD: Manteniment i conservació de les instal·lacions. 12 1214.UD: Manteniment, adquisició, renovació o retirada d'equips. 12 1215.UD: Prevenció de riscs laborals i protecció mediambiental. 12 12

HORES TOTALS: 32 32 23 32 32 32 28 32 24 265h




1. Organitza la instal·lació i gestió del taller agrari, analitzant les necessitats de

manteniment i reparacions en l'explotació


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X


2. Supervisa i realitza les operacions de mecanitzat bàsic i de soldadura, analitzant

les tècniques i comprovant la qualitat del producte final


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


3. Controla el funcionament de la maquinària i equips agroforestals i de jardineria,

analitzant els manuals i plans d'ús


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X X X


4. Programa el funcionament i manteniment de les instal·lacions analitzant les seves

característiques i interpretant els manuals i plans d'ús


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X



5. Avalua les avaries i supervisa les reparacions i posada a punt de instal·lacions,

maquinària i equips, analitzant el seu abast, la despesa de les intervencions i els

treballs realitzats


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X


6. Programa i supervisa el manteniment de la maquinària i equips, analitzant les

seves especificacions tècniques i els objectius productius de l'explotació


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


7. Elabora plans d'adquisició, substitució o retirada de maquinària, equips i

instal·lacions, analitzant criteris tècnics, econòmics i el pla de producció del'explotació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X


8. Aplica les mesures de prevenció de riscs, de seguretat personal i de protecció

ambiental valorant les condicions de treball i els factors de risc.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15


Unitat didàctica 0 Temporalització 3h


Conèixer el centre, el mòdul i l'entorn de treball. El taller i equips del departament d'agrària.

El taller de la finca de pràctiques.


Presentació del mòdul.

Descripció i visita de les instal·lacions on es realitzaran les pràctiques.

Avaluació inicial.

En aquesta presentació del mòdul no hi hauran continguts qualificables.


Unitat didàctica1 Temporalització 25h


• Caracteritzar les zones i espais d'un taller agrari.

• Identificar i descriure els equips, eines, recanvis i altres materials del

taller.

• Determinar la ubicació i les condicions d'emmagatzemament i

conservació d'equips, eines, recanvis i altres materials del taller.

• Valorar la importància de l'ordre i neteja en el taller agrari.

• Detallar els procediments establerts per a la gestió dels residus

generats en el taller.

• Característiques de les zones i espais d'un taller agrari.

• Identificació i descripció dels equips, eines, recanvis i altres

materials del taller.

• Determinació de la ubicació i les condicions d'emmagatzemament

i conservació d'equips, eines, recanvis i altres materials del taller.

• Valoració de la importància de l'ordre i neteja en el taller agrari.

• Procediments establerts per a la gestió dels residus generats en el

taller.


• Visita al taller i determinació de les seves zones i espais.

• Inventari del material del taller, fixant-se en els noms dels diferents

materials i eines.

• Analitzar si la ubicació i l'emmagatzemament dels equips, eines,

recanvis i altres materials en el taller són els adequats i actuar en

• S'han caracteritzat les zones i espais d'un taller agrari.

• S'han identificat i descrit els equips, eines, recanvis i altresmaterials del taller.• S'han determinat la ubicació i les condicions d'emmagatzemamenti conservació d'equips, eines, recanvis i altres materials del taller.• S'ha valorat la importància de l'ordre i de la neteja en el taller agrari.• S'han detallat els procediments establerts per a la gestió dels


conseqüència si no és així.• Esquematitzar la gestió dels residus generats en el taller.

residus generats en el taller.




• Treballar el concepte de tractor i la seva importància en el món

agrari.• Conèixer els diferents components d'un tractor.• Identificar els diferents tipus de tractors atenent a diversos criteris.• Introduir els diferents tipus de treball que pot realitzar un tractor.• Practicar les diferents tasques de manteniment i ús bàsic d'untractor.

• Definició de tractor.

• Importància del tractor en el món agrari.• Components d'un tractor.• Tipus de tractors.• Treballs realitzables per un tractor.• Tasques de manteniment d'un tractor.• Utilització bàsica d'un tractor.


• Debat sobre el canvi que va suposar la introducció del tractor en el

món agrari (ET de treball en equip).• Esquema mut a emplenar amb les parts d'un tractor.• Visualització d'imatges de diferents tractors intentant identificarcada tipus.• Anàlisi dels treballs realitzables per un tractor.• Neteja i engreix pels punts d'engreix d'un tractor.• Operacions bàsiques amb el tractor.

• S'han identificat els components dels tractors.

• S'han caracteritzat els tractors.• S'han definit els paràmetres tècnics per al control del funcionamentsegons el treball que s'ha de realitzar.• S'han establert els criteris objectius per a la correcta utilització dela maquinària i equips.• S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos de control del funcionament del tractor.• S'ha manejat el tractor.




• Definir motor.

• Explicar i distingir els tipus de motor.• Identificar les diferents parts de motors disponibles al taller.• Distingir el funcionament de motors de 2 i 4 temps.• Explicar els elements fonamentals i els sistemes auxiliars del motor.

• Definició de motor.

• Tipologia i classificació dels motors.• Components i funcionament dels motors.• Comparació dels cicles de funcionament.• Elements fonamentals i sistemes auxiliars del motor.


• Esquema mut d'un motor.

• Observació i identificació de la tipologia i les parts d'un motor desfet.• Realització d'esquemes del motor de 4 temps i de 2 temps.• Observació i identificació d'elements fonamentals i sistemes auxiliars del motor.

• S'han identificat els components dels diferents motors.

• S'han caracteritzat els motors.• S'han definit els paràmetres tècnics per al control del funcionamentsegons el treball que s'ha de realitzar.




• Definir ormeig acoblable al tractor.

• Veure els distints tipus d'ormejos.• Conèixer les particularitats de cada ormeig.• Acoblar diferents ormejos al tractor.• Estudiar les tasques que es poden realitzar amb cada ormeig.• Fer feina amb diferents tipus d'ormeig acoblats al tractor.

• Definició d'ormeig acoblable al tractor.

• Tipus d'ormejos.• Particularitats dels ormejos.• Acoblament dels ormejos al tractor.• Tasques realitzables amb cada ormeig.


• “Visu” dels diferents ormejos.

• Esquema dels diferents ormejos i la seva aplicació.• Pràctica d'acoblament d'ormejos al tractor.• Pràctica de treball al camp amb distints ormejos.

• S'han distingit els ormejos.

• S'ha après la utilitat dels diferents ormejos.• S'han acoblat correctament els ormejos al tractor.• S'ha treballat amb els diferents ormejos al camp.




• Conèixer les diferents màquines agrícoles.

• Aprendre la utilitat de cada màquina agrícola.• Aclarir les particularitats d'estructura i funcionament de cadamàquina agrícola.• Utilitzar diferents màquines agrícoles per realitzar tasques alcamp.• Portar a terme el manteniment de les màquines agrícoles.

• Tipus de màquines agrícoles.

• Usos de les diferents màquines agrícoles.• Estructura de les diferents màquines agrícoles.• Funcionament de les diferents màquines agrícoles.• Utilització al camp de les diferents màquines agrícoles.• Manteniment de les màquines agrícoles.


• “Visu” de les diferents màquines agrícoles.

• Esquema amb les diferents màquines agrícoles i els seus usos.• Interpretació de manuals d'utilització.• Pràctica de feina al camp amb màquines agrícoles.• Pràctica de manteniment de màquines agrícoles.

• S'han identificat les diferents màquines agrícoles.

• S'ha après l'ús de les màquines agrícoles.• S'han interpretat correctament els manuals.• S'han utilitzat al camp les màquines agrícoles.• S'han portat a terme les tasques de manteniment.




• Conèixer les diferents màquines forestals.

• Aprendre la utilitat de cada màquina forestal.• Aclarir les particularitats d'estructura i funcionament de cadamàquina forestal.• Utilitzar diferents màquines forestals per realitzar tasques al camp.• Portar a terme el manteniment de les màquines forestals.

• Tipus de màquines forestals.

• Usos de les diferents màquines forestals.• Estructura de les diferents màquines forestals.• Funcionament de les diferents màquines forestals.• Utilització al camp de les diferents màquines forestals.• Manteniment de les màquines forestals.


• “Visu” de les diferents màquines forestals.

• Esquema amb les diferents màquines forestals i els seus usos.• Interpretació de manuals d'utilització.• Pràctica de feina al camp amb màquines forestals.• Pràctica de manteniment de màquines forestals.

• S'han identificat les diferents màquines forestals.

• S'ha après l'ús de les màquines forestals.• S'han interpretat correctament els manuals.• S'han utilitzat al camp les màquines forestals.• S'han portat a terme les tasques de manteniment.




• Conèixer els fonaments tècnics de les màquines a motor d'explosió.

• Identificar les màquines a motor d'explosió.• Emprar les màquines a motor d'explosió.• Realitzar el manteniment de les màquines a motor d'explosió.

• Característiques tècniques de les màquines a motor d'explosió.

• Tipus de màquines a motor d'explosió.• Ús de les màquines a motor d'explosió.• Manteniment de les màquines a motor d'explosió.


• Observació d'un motor d'explosió.

• Identificació de les diferents parts d'un motor d'explosió.• Pràctica d'utilització de màquines a motor d'explosió.• Pràctica de manteniment de les màquines a motor d'explosió.

• S'ha entès el funcionament d'un motor d'explosió.

• S'ha assimilat l'estructura i les diferents parts d'un motor d'explosió.• S'han utilitzat màquines a motor d'explosió.• S'ha duit a terme el manteniment de màquines a motor d'explosió.




• Entendre manuals d'ús de les màquines.

• Percebre i tractar anomalies de les màquines.• Treballar la normativa relacionada amb les màquines.

• Manuals d'ús de les màquines.

• Detecció d'anomalies de les màquines.• Normativa relacionada amb les màquines.


• Interpretació de manuals d'ús de les màquines.

• Observació de màquines amb anomalies i detecció d'aquestes.• Aplicació de la normativa a casos pràctics.

• S'han interpretat manuals d'ús de les màquines.

• S'han detectat les anomalies de les màquines.• S'ha aplicat bé la normativa.




• Conèixer els metalls i les seves propietats.

• Familiaritzar-se amb els aliatges i les seves aplicacions.• Assimilar les normes bàsiques per soldar amb seguretat.• Aprendre a soldar correctament.

• Els metalls i les seves propietats.

• Els aliatges i les seves aplicacions.• Normes bàsiques per soldar amb seguretat.• Tècnica de soldadura.


• Veure exemples i identificar diferents aliatges.

• Enllaçar aliatges amb les seves aplicacions, treballar amb casospràctics.• Lectura de les normes bàsiques per soldar amb seguretat.• Pràctiques de soldadura.

• S'han detallat les propietats dels materials mecanitzables.

• S'han caracteritzat les operacions de mecanitzat bàsic.• S'han identificat les característiques de la peça que es desitjaobtindre en el plànol de fabricació.• S'han seleccionat i utilitzat les eines per al mecanitzat.• S'han caracteritzat els mètodes de soldadura.• S'ha determinat el tipus de soldadura en funció dels materials ques'uniran.• S'ha controlat la qualitat dels productes finals.• S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos de mecanitzat bàsic i de soldadura.




• Descriure les característiques de funcionament de les

instal·lacions.• Dissenyar i instal·lar la xarxa de reg i drenatge.• Supervisar el funcionament del sistema de reg i dels drenatges.• Elaborar un programa complet de les operacions de manteniment.• Supervisar les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• Dissenyar un diari de manteniment i incidències per al registre deles operacions realitzades.• Comprovar les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Valorar les innovacions tecnològiques aplicables a la programaciódel funcionament de les instal·lacions.• Aplicar la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.

• Característiques de funcionament de les instal·lacions.

• Disseny i instal·lació de la xarxa de reg i drenatge.• Funcionament del sistema de reg i dels drenatges.• Elaboració d'un programa complet de les operacions demanteniment.• Supervisió de les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• Disseny d'un diari de manteniment i incidències per al registre deles operacions realitzades.• Eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Innovacions tecnològiques aplicables a la programació delfuncionament de les instal·lacions.• Normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• Anàlisis del funcionament de les instal·lacions de reg “in situ”.

• Preparació d'una xarxa de reg i drenatge per la parcel·la amb la que

es treballa a pràctiques.• Supervisar setmanalment el correcte funcionament del sistema de reg i dels drenatges realitzats.• Crear un programa de manteniment per al sistema de reg.• Dissenyar i anar emplenant un diari de manteniment i incidències

• S'han descrit les característiques de funcionament de les instal·lacions.

• S'ha dissenyat i instal·lat la xarxa de reg i drenatge.• S'ha supervisat el funcionament del sistema de reg i dels drenatges.• S'ha elaborat un programa complet de les operacions de manteniment.• S'han supervisat les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registrede les operacions realitzades.


per al registre de les operacions realitzades.• Conèixer les eines, útils i equips per al manteniment.• Treball d'investigació sobre les innovacions tecnològiquesaplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.

• S'han comprovat les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• S'han valorat les innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.• S'ha aplicat la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.





instal·lacions.• Dissenyar i instal·lar una instal·lació elèctrica.• Supervisar el funcionament del sistema elèctric.• Elaborar un programa complet de les operacions de manteniment.• Supervisar les operacions de manteniment d'acord amb el programa establert.• Dissenyar un diari de manteniment i incidències per al registre de les operacions realitzades.• Comprovar les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Valorar les innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.• Aplicar la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• Disseny i instal·lació elèctrica.• Supervisió del funcionament del sistema elèctric.• Programa complet de les operacions de manteniment.• Supervisió de les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• Disseny d'un diari de manteniment i incidències per al registre de les operacions realitzades.• Eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionamentde les instal·lacions.• Normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• Fer un llistat de les característiques de funcionament de les

instal·lacions elèctriques.

• Realització d'una instal·lació elèctrica.• Supervisar regularment el funcionament del sistema elèctric.• Dur a terme el manteniment de les instal·lacions elèctriques.• Realitzar i emplenar un diari de manteniment i incidències per alregistre de les operacions realitzades.


• S'ha dissenyat i instal·lat una instal·lació elèctrica.• S'ha supervisat el funcionament del sistema elèctric.• S'ha elaborat un programa complet de les operacions de manteniment.• S'han supervisat les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registrede les operacions realitzades.


• Conèixer i comprovar les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Investigar les innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.• Aplicar la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria entotes les tasques.

• S'han comprovat les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• S'han valorat les innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.• S'ha aplicat la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.





instal·lacions.• Elaborar un programa complet de les operacionsd'emmagatzemament i conservació.• Dissenyar un diari de manteniment i incidències per al registre deles operacions realitzades.• Aplicar la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• Programa complet de les operacions de emmagatzemament iconservació.• Disseny d'un diari de manteniment i incidències per al registre de les operacions realitzades.• Normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• S'han descrit les característiques de funcionament de les

instal·lacions.

• S'ha elaborat un programa complet de les operacions d'emmagatzemament i conservació.• S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registrede les operacions realitzades.• S'ha aplicat la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.


• S'ha elaborat un programa complet de les operacions d'emmagatzemament i conservació.• S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registre de lesoperacions realitzades.• S'ha aplicat la normativa específica forestal, agrícola i de jardineria.




• Elaborar un programa complet de les operacions de manteniment.

• Supervisar les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• Dissenyar un diari de manteniment i incidències per al registre deles operacions realitzades.• Comprovar les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Programar la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.

• Programa complet de les operacions de manteniment.

• Supervisió de les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• Disseny d'un diari de manteniment i incidències per al registre deles operacions realitzades.• Eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Programació de la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.


• Esquematitzar les operacions de manteniment.

• Aplicar la supervisió de les operacions de manteniment d'acord amb el programa establert.• Fer un diari de manteniment i incidències per al registre de lesoperacions realitzades.• Aprendre i comprovar que hi ha les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• Dur a terme la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.

• S'ha elaborat un programa complet de les operacions de manteniment.

• S'han supervisat les operacions de manteniment d'acord amb elprograma establert.• S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registre de lesoperacions realitzades.• S'han comprovat les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.• S'ha programat la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.




• Identificar les avaries més freqüents d'instal·lacions i equipament

agrari.• Caracteritzar els equips de mesura i prova per al diagnòstic i reparació d'avaries.• Calcular la despesa de les reparacions realitzades en el taller del'explotació.• Valorar els pressuposts de reparacions externes.• Supervisar els treballs de reparació i/o substitució d'elements i peces avariades.• Coordinar i organitzar els recursos humans i materials en elsprocessos d'avaluació d'avaries, control de les reparacions i posada a punt.• Descriure les principals operacions de manteniment i la seva freqüència.• Establir els procediments que s'han de seguir en les operacions de manteniment.• Caracteritzar els equips, útils i eines per a les operacions de manteniment.• Establir el pla de neteja i conservació de la maquinària, equips, útils i àrees.• Elaborar els programes de manteniment.• Supervisar els treballs de manteniment.• Enregistrar les operacions de manteniment.• Elaborar els informes sobre la despesa en manteniment.

• Avaries més freqüents d'instal·lacions i equipament agrari.

• Equips de mesura i prova per al diagnòstic i reparació d'avaries.• Despesa de les reparacions realitzades en el taller de l'explotació.• Pressuposts de reparacions externes.• Treballs de reparació i/o substitució d'elements i peces avariades.• Recursos humans i materials en els processos d'avaluaciód'avaries, control de les reparacions i posada a punt.• Principals operacions de manteniment i la seva freqüència.• Procediments que s'han de seguir en les operacions de manteniment.• Equips, útils i eines per a les operacions de manteniment.• Pla de neteja i conservació de la maquinària, equips, útils i àrees.• Programes de manteniment.• Treballs de manteniment.• Enregistrament de les operacions de manteniment.• Informes sobre la despesa en manteniment.



• Veure exemples d'avaries freqüents d'instal·lacions i equipament

agrari i identificar-les correctament.• Realitzar un càlcul de la despesa de les reparacions realitzades en un taller d'explotació concret.• Valorar exemples de pressuposts de reparacions externes.• Fer un protocol dels procediments que s'han de seguir en les operacions de manteniment.• Realitzar un llistat amb les característiques dels equips, útils ieines per a les operacions de manteniment.• Portar a terme un pla de neteja i conservació de la maquinària, equips útils i àrees del taller d'agrària.• Cumplimentació d'un enregistrament de les operacions de manteniment.• Treballar en un exemple d'un pla de producció per identificar lesnecessitats de mecanització.• Decidir sobre adquirir, renovar o desfer-se de maquinària concreta per una explotació amb unes característiques determinades,aplicant els criteris adients.• Fer un registre del consum, les incidències i el temps d'operació de la maquinària i equips.• Realitzar una valoració de l'adequació de les instal·lacions existents en una determinada explotació.• Fer informes tècnic-econòmics per establir el pla d'adquisició, substitució o retirada de màquines, equips i instal·lacions.

• S'han identificat les avaries més freqüents d'instal·lacions i

equipament agrari.• S'han caracteritzat els equips de mesura i prova per al diagnòstic ireparació d'avaries.• S'ha calculat la despesa de les reparacions realitzades en el tallerde l'explotació.• S'han valorat els pressuposts de reparacions externes.• S'han supervisat els treballs de reparació i/o substitució d'elements i peces avariades.• S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en elsprocessos d'avaluació d'avaries i control de les reparacions i posada a punt.• S'han descrit les principals operacions de manteniment i la sevafreqüència.• S'han establert els procediments que s'han de seguir en les operacions de manteniment.• S'han caracteritzat els equips, útils i eines per a les operacions demanteniment.• S'ha establert el pla de neteja i conservació de la maquinària, equips, útils i àrees.• S'han elaborat els programes de manteniment.• S'han supervisat els treballs de manteniment.• S'han enregistrat les operacions de manteniment.• S'han elaborat els informes sobre la despesa en manteniment.




• Valorar l'ordre i netedat de les instal·lacions i equips com a primer

factor de seguretat.

• Dissenyar plans d'actuació preventius i de protecció evitant les situacions de risc més habituals.• Emprar les mesures de seguretat i de protecció personal i col·lectiva, previstes per a l'execució de les distintes operacions.• Manipular materials, eines, màquines i equips de treball evitantsituacions de risc.• Elaborar organigrames de classificació dels residus atenent a la seva toxicitat, impacte mediambiental i posterior retirada selectiva.• Aplicar la normativa de prevenció de riscs laborals i de protecció mediambiental en les operacions realitzades.

• Ordre i netedat de les instal·lacions i equips com a primer factor de

seguretat.

• Plans d'actuació preventius i de protecció evitant les situacions de risc més habituals.• Mesures de seguretat i de protecció personal i col·lectiva, previstes per a l'execució de les distintes operacions.• Manipulació de materials, eines, màquines i equips de treball evitant situacions de risc.• Organigrames de classificació dels residus atenent a la seva toxicitat, impacte mediambiental i posterior retirada selectiva.• Normativa de prevenció de riscs laborals i de protecciómediambiental en les operacions realitzades.


• Ordenar i netejar les instal·lacions i equips del taller com a primer


• Fer un pla d'actuació preventiu i de protecció evitant les situacions de risc més habituals.• Executar les operacions habituals al camp i amb les instal·lacions emprant les mesures de seguretat i protecció personal i col·lectiva.• Manipular materials, eines, màquines i equips de treball evitant situacions de risc.

• S'ha valorat l'ordre i netedat de les instal·lacions i equips com a primer


• S'han dissenyat plans d'actuació preventius i de protecció evitant les situacions de risc més habituals.• S'han emprat les mesures de seguretat i de protecció personal i col·lectiva, previstes per a l'execució de les distintes operacions.• S'han manipulat materials, eines, màquines i equips de treball evitant situacions de risc.


• Elaborar organigrames de classificació dels residus atenent a la seva toxicitat, impacte mediambiental i posterior retirada selectiva.• Aplicar la normativa de prevenció de riscs laborals i de protecció mediambiental en les operacions realitzades.

• S'han elaborat organigrames de classificació dels residus atenent a la seva toxicitat, impacte mediambiental i posterior retiradaselectiva.• S'ha aplicat la normativa de prevenció de riscs laborals i de protecció mediambiental en les operacions realitzades.



Els alumnes hauran de disposar de:

Apunts del mòdul: Elaborats pels professor, suposen una exposició clara dels aspectes de major interès que l’alumne ha de tenir present de forma permanent per mitjà de power points, fotocòpies i utilitzant el moodle.

Bibliografia bàsica: S’establirà un llistat amb aquelles publicacions que més s’adaptin als objectius del mòdul, on es cercarà un nivell mig entre l’aspecte científic i el divulgatiu. En general no seran d’adquisició obligatòria i podran consultar-se a la biblioteca del centre. A continuació es presenten els llibres més importants en general.

BIBLIOGRAFIA :

• Tractores: Antonio Guadilla Ed: CEAC• Tractors i motors agrícoles. Pedro v.Arnal Atares. Edicions Mundi-prensa• Elementos d’Horticultura General .Maroto ,JV Ediciones Mundi-Prensa• Manual de Mecanización Forestal. Rufino Nieto Ojeda Ediciones Mundiprensa• Las máquinas agrícolas y su aplicación J Ortiz Cañavete Ediciones Agrícola española• Maquinaria para cultivo. Andres porras Piedra John Deere Company• Fundamentos de servicio John Deere .• Invernaderos. Mallana A. Montero ,Jl Edicions Mundiprensa

Pagines web de Consulta:www.elriego.comwww.elprisma.comwww .UCML.eswww.inea.uva.es

Recursos didàctics: ús de material elaborat pel professor i utilització de pissarres digitals, així com el moodle. Es faran projeccions multimèdia, vídeos, etc. dins l'aula assignada.

Es farà ús de les noves tecnologies com a instrument de recerca d'informació per a larealització de treballs. Durant un màxim d'una hora setmanal es podrà utilitzar l'aulad'informàtica.

http://www.elriego.com/

http://www.inea.uva.es/

http://www.elprisma.com/



Com a eixos transversals i que responen a hàbits i comportaments de treball, es valoraran les

següents actituds :

• Puntualitat a classe.• Assistència a classe.• Interès en l'assignatura.• Actitud de companyia.• Portar el material adequat a classe i a les pràctiques.• Respecte per al medi ambient.

7. AVALUACIÓ

Criteris d'avaluació

1. S'han caracteritzat les zones i espais d'un taller agrari.2. S'han identificat i descrit els equips, eines, recanvis i altres materials del taller.3. S'ha determinat la ubicació i les condicions d'emmagatzemament i conservació d'equips, eines, recanvis i altres materials del taller.4. S'ha valorat la importància de l'ordre i de la neteja en el taller agrari.5. S'han calculat les necessitats d'aprovisionament en funció de la planificació de l'explotació.6. S'han descrit els tràmits per a l'adquisició d'equips, eines, recanvis i altres materials.7. S'han detallat els procediments establerts per a la gestió dels residus generats en el taller.8. S'ha establert el sistema de registre de les operacions realitzades en el taller.9. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos d'instal·lació i gestió del taller agrari.10. S'han detallat les propietats dels materials mecanitzables.11. S'han caracteritzat les operacions de mecanitzat bàsic.12. S'han identificat les característiques de la peça que es desitja obtindre en el pla de fabricació.13. S'han seleccionat i utilitzat les eines per al mecanitzat.14. S'han caracteritzat els mètodes de soldadura.15. S'ha determinat el tipus de soldadura en funció dels materials que s'uniran.

16. S'ha controlat la qualitat dels productes finals.

17. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos de mecanitzat bàsic i de soldadura.18. S'han identificat els components dels tractors, equips i altres màquines agràries.


19. S'han caracteritzat els tractors, equips i altres màquines agrícoles, forestals i de

jardineria.

20. S'han definit els paràmetres tècnics per al control de funcionament segons el treball que s'ha de realitzar.21. S'han establert els criteris objectius per a la correcta utilització de la maquinària i equips.22. S'han descrit els requisits que ha de complir la maquinària que ha de circular por vies públiques.23. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos de control del funcionament de la maquinària i equips.24. S'ha manejat el tractor.25. S'han descrit les característiques de funcionament de les instal·lacions.26. S'ha dissenyat i instal·lat la xarxa de reg i drenatge.27. S'ha supervisat el funcionament del sistema de reg i dels drenatges.28. S'ha elaborat un programa complet de les operacions de manteniment.29. S'han supervisat les operacions de manteniment d'acord amb el programa establert.30. S'ha dissenyat un diari de manteniment i incidències per al registre de les operacions realitzades.31. S'han comprovat les eines, útils i equips utilitzats en el manteniment.32. S'ha programat la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.33. S'han valorat les innovacions tecnològiques aplicables a la programació del funcionament de les instal·lacions.34. S'ha aplicat la normativa específica forestal, la d'agricultura i la de jardineria.35. S'ha establert el pla de resposta davant contingències o situacions d'emergència.36. S'han identificat les avaries més freqüents d'instal·lacions i equipament agrari.37. S'han caracteritzat els equips de mesura i prova per al diagnòstic i reparació d'avaries.38. S'ha calculat la despesa de les reparacions realitzades en el taller de l'explotació.39. S'han valorat els pressuposts de reparacions externes.40. S'han supervisat els treballs de reparació i/o substitució d'elements i peces avariades.41. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos d'avaluació d'avaries, control de les reparacions i posada a punt.42. S'han descrit les principals operacions de manteniment i la seva freqüència.43. S'han establert els procediments que s'han de seguir en les operacions de manteniment.44. S'han caracteritzat els equips, útils i eines per a les operacions de manteniment.45. S'ha establert el pla de neteja i conservació de la maquinària, equips, útils i àrees.46. S'han elaborat els programes de manteniment.47. S'han supervisat els treballs de manteniment.48. S'han registrat les operacions de manteniment.49. S'han elaborat els informes sobre les despeses de manteniment.50. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en els processos de control.51. S'han descrit les obligacions administratives que ha de complir la maquinària.52. S'ha aplicat la normativa específica forestal, la d'agricultura i la de jardineria.53. S'han identificat les necessitats de mecanització en funció del pla de producció.54. S'han analitzat els criteris per adquirir, renovar o retirar màquines i equips.


55. S'ha realitzat el registre del consum, les incidències i el temps d'operació de la maquinària i equips.56. S'han calculat les instal·lacions necessàries segons el pla productiu i les particularitats del'explotació.57. S'ha valorat l'adaptació de les instal·lacions ja existents al pla de producció.58. S'han realitzat informes tècnic–econòmics per establir el pla d'adquisició, substitució o retirada de màquines, equips i instal·lacions.59. S'han coordinat i organitzat els recursos humans i materials en los processos d'adquisició, substitució o retirada de maquinària, equips i instal·lacions.60. S'ha aplicat la normativa de producció ecològica.61. S'ha avaluat l'ordre i netedat de les instal·lacions i equips com a primer factor de seguretat.62. S'han dissenyat plans d'actuació preventius i de protecció evitant les situacions de risc més habituals.63. S'han emprat les mesures de seguretat i de protecció personal i col·lectiva, previstes per al'execució de les distintes operacions.64. S'han manipulat materials, eines, màquines i equips de treball evitant situacions de risc.65. S'han elaborat organigrames de classificació dels residus atenent a la seva toxicitat, impacte mediambiental i posterior retirada selectiva.66. S'ha aplicat la normativa de prevenció de riscs laborals i de protecció mediambiental en les operacions realitzades.

Continguts mínims

1. Zones i espais del taller agrari. Adequació de les dimensions a les necessitats de l'explotació.2. Equips i eines. Descripció, funcionament, manteniment i preparació. Recanvis i materials del taller.3.Ubicació i instal·lació d'equips, eines, recanvis i altres materials. Condicions d'emmagatzemament i conservació.4. Importància de l'ordre i la neteja en el taller agrari.5. Necessitats d'aprovisionament d'equips, eines, recanvis i altres materials del taller: adequació al pla productiu de l'explotació. Càlcul.6. Adquisició d'equips, eines, recanvis i altres materials. Aprovisionament a curt i mitjà plaç.Tràmits. Informació tècnica de subministraments i proveïdors: registre i actualització.7. Gestió de residus.8. Enregistrament de les operacions realitzades en el taller.9. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en els processos d'instal·lació i gestió del taller agrari.10. Materials mecanitzables: metalls, plàstics i ceràmics. Propietats i característiques.11. Operacions de mecanització bàsica. Mecanitzat manual.12. Plànols de fabricació. Interpretació.13. Eines per al mecanitzat. Selecció. Maneig.14. Mètodes de soldadura.15. Selecció del tipus de soldadura.


16. Qualitat del producte mecanitzat. Toleràncies geomètriques i superficials.17. Qualitat de les peces soldades. Dimensions, aspecte superficial, transició amb el metall base, deformacions i altres.18. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en els processos de mecanitzat bàsic i soldadura.19. Components del tractor.20. Tipologia i classificació de motors. Components i funcionament.21. Tipus de tractors.22. Característiques tècniques.23. Ormejos acoblables al tractor. Ormejos per a laboreig, roturació i preparació del sòl.24. Màquines i equips agrícoles. Tipus i característiques tècniques.25. Màquines i equips forestals. Tipus i característiques tècniques.26. Moto-aixada, tallagespa, moto-serra i altres màquines a motor d'explosió.27. Funcionament de la maquinària, ormejos i equips. Anomalies: causes principals.28. Paràmetres tècnics i variables de treball de la maquinària al camp.29. Utilització de la maquinària i equips: normes bàsiques. Sistemes i elements de regulació.Acoblament i desacoblament. Dispositius de seguretat de la maquinària.30. Requisits de la maquinària que circula per vies públiques. Documentació de la maquinària.31. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en el control del funcionament i utilització de la maquinària i equips. Mètodes de programació i planificació dels treballs. Reducció de l'impacte en l'ús de màquines. Parts de treball: disseny i enregistrament.32. Normativa específica forestal, d'agricultura i de jardineria.33. Tipus d'instal·lacions. Característiques. Usos i aplicacions.34. Revisió i diagnosi del funcionament de les instal·lacions. Manteniment i conservació.35. Diari de manteniment i incidències.36. Eines, útils i equips per al manteniment. Tipus.37. Materials per a la neteja, desinfecció, desinsectació i desratització.38. Normes bàsiques de seguretat en el maneig de les instal·lacions. Dispositius de seguretat.Roba de protecció.39. Innovacions utilitzables en l'explotació.40. Resposta davant contingències o situacions d'emergència. Pla d'actuació.41. Avaries de l'equipament agrari. Freqüència i previsió. Diagnòstic. Valoració del seu abast: determinació i anàlisi de danys. Elaboració d'informes tècnics.42. Equips de mesura i prova per al diagnòstic i reparació d'avaries. Descripció, funcionament, cures i preparació.43. Despesa de les reparacions. Càlcul. Elaboració de pressuposts.44. Verificació dels treballs de reparació i/o substitució d'elements i peces avariades. Posada a punt.45. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en els processos d'avaluaciód'avaries i control de les reparacions i posada a punt.46. Operacions de manteniment. Tipus.47. Manteniment del tractor i equips de tracció. Manteniment del motor dièsel. Procediments.


48. Sistemes i elements del tractor per detectar anomalies o avaries.49. Manteniment d'equips, ormejos i eines. Procediment.50. Manteniment de màquines de motor a explosió.51. Equips, útils i eines per al manteniment. Identificació. Característiques.52. Pla de neteja i conservació.53. Supervisió dels treballs de manteniment.54. Registre de les operacions de manteniment.55. Despeses de manteniment. Elaboració d'informes.56. Programes de manteniment. Elaboració. Manuals del fabricant i altra documentació tècnica.57. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en els processos de manteniment de la maquinària i equips.58. Obligacions administratives. Documentació. Revisions.59. Necessitats de mecanització. Càlcul. Mecanització en explotacions d'agricultura ecològica.60. Criteris per adquirir, renovar o desfer-se de màquines i equips. Temps de treball. Capacitat de treball. Anàlisi de rendiments. Grau i cost d'utilització. Umbrals de rendibilitat isubstitució.61. Enregistrament de consum, incidències i temps d'operació de la maquinària i equips. Aplicació pràctica. Periodicitat.62. Instal·lacions agrícoles, forestals i de jardineria: característiques i dimensions. Càlcul.63. Adaptació de les instal·lacions ja existents al pla de producció.64. Informes tècnic-econòmics.65. Coordinació i organització dels recursos humans i materials en els processos d'adquisició, substitució o retirada de maquinària, equips i instal·lacions agroforestals i de jardineria.66. Normativa de producció ecològica.67. Normativa de prevenció de riscs laborals en les operacions de manteniment de vehicles.68. Factors i situacions de risc.69. Mitjans i equips de protecció individual.70. Prevenció i protecció col·lectiva.71. Normativa reguladora de la gestió de residus.72. Classificació i emmagatzemament de residus.73. Tractament i recollida de residus.

PROCÉS D’AVALUACIÓ

L'avaluació serà continua.

Es perd el dret a ser avaluat amb un 15% de pèrdua d'hores impartides injustificades.

S' avaluarà l' alumne al final de cada unitat didàctica, això si la temporalització ho permet.Si la nota acaba en 0,5 se transformara amb la nota següent, això no més s' aplicarà a les


notes finals de trimestre. (Ex: un 4,5 en la nota final equivaldrà a un 5, un 4,4 equivaldrà a un 4).

Cada unitat s'avaluarà per diferents mitjans: exàmens, treballs, informes de sortides, informes de pràctiques, pràctiques...

En cada unitat, es reflecteixen els criteris d'avaluació.

QUALIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ

Qualificació de cada unitat :

El procés de qualificació de cada unitat es farà per mitjà de tres continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.

El continguts conceptuals (60%), es valoraran per mitja d'exàmens.

Els continguts procedimentals (30%), es valoraran per mitja de pràctiques, problemes, informes de sortides didàctiques i activitats de la plataforma moodle i classe. Aquests procediments s'avaluaran per :

● Supòsits pràctics.● En unitats on no hi hagi exàmens, aquests continguts procedimentals adquiriran elpercentatge dels continguts conceptuals. .● Les pràctiques s' avaluaran en totes les unitats i són de caire obligatori.● Els problemes fets a classe se qualificaran, tal com informes de sortides didàctiques iaquestes qualificacions faran mitjà entre elles. En el cas de les sortides didàctiques, la assistència és obligatòria i es treballaran continguts que seran avaluats en les probes escritesde cada unitat didàctica.

Els continguts actitudinals s'avaluaran per mitja de l'assistència a classe, actitud i interès en el mòdul 10%.

Si no es pot desenvolupar qualcun procés de qualificació de les unitats didàctiques, el procésque es desenvolupi assolirà el percentatge màxim del contingut. (conceptual, procedimental, actitudinal)


8. QUALIFICACIÓ

Recuperació del mòdul

Examen teòric pràctic: que consistirà en dues parts ben definides.

Examen teòric: aquesta part valdrà un 60%. S'avaluaran les unitats teòriques, un visu

d'equipaments i instal·lacions agràries.

Examen pràctic : 40%. S' avaluaran les destreses d'ús, conducció, muntatge i manteniment

9. FORMA D'INCORPORACIO DELS EIXOS TRANSVERSALS



• Autonomia.

• Iniciativa.

• Capacitat de resolució de problemes.

• Treball en equip.

• Responsabilitat.


Les unitats didàctiques 8, 13, 14 i 15 també es realitzaran de manera transversal al llarg del curs i en el moment adequat, incorporades dins la resta d'unitats didàctiques.









per projectes, grups cooperatius....)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no significatives dels criteris d'avaluació




Atenció a la diversitat cicles

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre

dins horari lectiu )


1 Visita a un taller mecànic - CAN GARAU (Sa Pobla) 23 Octubre

4 i 5 Visita de maquinària – DIJOUS BO (Inca) Novembre

1, 2, 4, 7 Visita per veure: a) la programació i supervisió del manteniment de tractors i altres màquines; b) el taller - Taller de JOHN DEERE (Polígon Son Castelló)

11 Desembre

5 Visita per veure la maquinària d'aplicació de fitosanitaris – CAN RIBOT (Petra)

30 Gener

6 Visita per veure diferent tipus de maquinària forestal – IBANAT (Palma)

27 Febrer

8 Visita a un taller per veure els processos de mecanitzat bàsic – RECTIFICADOS MARTÍ (Palma)

26 Març

10 Visita d'instal·lacions de reg agrícola extensiu i hidropònic – MATIES ADROVER, SAT (Manacor)

9 Abril

13 Manteniment d'instal·lacions – ESPLET SAT (Sa Pobla) 15 Maig

5, 14 Visita per veure diferent tipus de maquinària agrària i els seusplans d'adquisició, renovació o desfet de maquinària i altres equips – MUNNÉ (Palma)

4 Juny

MD020203 MODEL PROGRAMACIÓRev. 3 Aprovat CCG : 06/09/2013

GESTIÓ I ORGANITZACIÓ

DEL VIVERBLOC- I

PART TEÒRICA

DEPARTAMENT AGRÀRIA

CURS 2013-2014

CICLE 1r. CFGS PAISATGISME i MEDI RURAL

CLAU AGA-31-1

PROFESSOR SILVIA CARBONELL SOLER


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que

s'assoleixen amb la formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del

mòdul

2. METODOLOGIA



5. MATERIAL I RECURSOS


7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ

9. FORMA D'INCORPORACIO DELS EIXOS TRANSVERSALS




1- INTRODUCCIÓ

El Real Decret 259/2011, de 28 de febrer, estableix el títol de Tècnic Superior en

Paisatgisme i Medi Rural i fixa els seus ensenyaments mínims.

1.1- Competència general

La competència general d'aquest títol consisteix a desenvolupar projectes de jardins i

zones verdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant els

treballs, programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicant

criteris de rendibilitat econòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció

ecològica, de producció en viver, de control de qualitat, de seguretat alimentària i de

prevenció de riscos laborals.

1.2- Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la

formació del mòdul

- Controlar la recepció de material vegetal, comprovant la seva documentació d'origen i

estat sanitari.

- Programar la producció de llavors i plantes en viver, analitzant els factors quegaranteixen la viabilitat i qualitat dels productes.

- Programar el manteniment i controlar el funcionament i utilització de la maquinària,equips i instal·lacions agrícoles i de jardineria, organitzant els treballs del taller.

- Controlar l'estat sanitari de les plantes i instal·lacions, programant i supervisant elsmètodes de control.

- Gestionar l'aprovisionament de matèries primeres i insums, minimitzant costos iassegurant la seva disponibilitat.

- Controlar les operacions de producció, comprovant que s'utilitzen les tècniques,mètodes, mitjans i equips que s'ajusten a les operacions que s'han de realitzar i optimitzenel rendiment.

- Certificar els productes agrícoles ecològics, realitzant els controls que la normativaindica.

-Supervisar les fases de producció, realitzant controls i registre de dades per a la posterioranàlisi, avaluació i, si escau, modificació del procés.


- Organitzar la collita, recol·lecció, emmagatzematge i conservació de productes agrícolesi viverístics, controlant els paràmetres necessaris, en condicions de qualitat i seguretatalimentària.

- Supervisar l'expedició i transport de productes agrícoles i viverístics, comprovant lescondicions i documentació que han de acompanyar-los.

- Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixementscientífics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la sevaformació i els recursos existents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant lestecnologies de la informació i la comunicació .

- Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbit dela seva competència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treball personal ien el dels membres de l'equip.

- Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el seudesenvolupament, mantenint relacions fluides i assumint el lideratge, així com aportantsolucions als conflictes de grup que es presenten.

- Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la sevaresponsabilitat, utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació oconeixements adequats i respectant l'autonomia i competència de les persones queintervenen en l'àmbit del seu treball.

- Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip,supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals,d'acord amb el que estableix la normativa i els objectius de l'empresa.

- Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d'accessibilitat universal i de«disseny per a tots», en les activitats professionals incloses en els processos deproducció o prestació de serveis.

1.3- Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul

– Identificar i comprovar la documentació d'origen i estat sanitari del material vegetal,aplicant procediments de qualitat per controlar la seva recepció.

– Analitzar els factors productius, consultant la informació tècnica, per programar laproducció de llavors i plantes en viver.

– Descriure l'organització dels treballs del taller, relacionant-la amb protocols de qualitat iseguretat per controlar el funcionament, manteniment i utilització de la maquinària,equips i instal·lacions agrícoles i de jardineria.

– Seleccionar i aplicar els mètodes de control, analitzant els agents i símptomesdetectats, per verificar l'estat sanitari de les plantes i instal·lacions.


– Analitzar les matèries primeres i insums existents, elaborant els documents d'inventariper gestionar el seu aprovisionament.

– Analitzar les tècniques, mitjans i equips, relacionant-los amb criteris de qualitat, perassegurar el rendiment productiu.

– Realitzar els controls establerts per a la producció ecològica, analitzant el reglamentcorresponent per certificar els productes agrícoles obtinguts d'aquesta manera.

– Reconèixer i realitzar controls i registres de dades, dissenyant i emplenant documentsper supervisar les fases de producció.

– Descriure els mitjans, equips, índexs de maduresa i altres paràmetres, relacionant-losamb els tipus de cultiu, per organitzar la collita, recol·lecció, emmagatzematge iconservació.

– Analitzar les condicions i documentació de productes agrícoles i viverístics, identificantles accions necessàries que cal realitzar per a la seva expedició i transport.

– Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionades ambl'evolució científica, tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de lainformació i la comunicació, per mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a novessituacions laborals i personals.

– Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació, per respondre als reptes que espresenten en els processos i en l'organització del treball i de la vida personal.

– Prendre decisions de manera fonamentada, analitzant les variables implicades,integrant sabers de diferent àmbit i acceptant els riscos i la possibilitat d'equivocacióen les mateixes, per afrontar i resoldre diferents situacions, problemes o contingències.

– Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contextosde treball en grup, per facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.

– Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que estransmetran, a la finalitat i a les característiques dels receptors, per assegurar l'eficàciaen els processos de comunicació.

– Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, proposant iaplicant mesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativaaplicable en els processos del treball, per garantir entorns segurs.

– Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per donar resposta al'accessibilitat universal i al «disseny per a tots».

– Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el


procés d'aprenentatge, per valorar la cultura de l'avaluació i de la qualitat i ser capaçosde supervisar i millorar procediments de gestió de qualitat.

1.4- Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

UC1492_3: Gestionar las operaciones de propagación de plantas en vivero.

UC1493_3: Gestionar el cultivo de plantas y tepes en vivero.


2- METODOLOGIA

El Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenació general de la

formació professional del sistema educatiu estableix que "la metodologia didàctica dels

ensenyaments de formació professional integrarà els aspectes científics, tecnològics i

organitzatius que en cada cas corresponguin, per tal que l'alumnat adquireixi una visió global

dels processos productius propis de l'activitat professional corresponent".

El mètode de treball a l'aula es basarà en els següents aspectes metodològics:

-La metodologia proposada vol afavorir que l’alumne es formi com ésser autònom,

plantejant-se interrogants, participant, assumint responsabilitats i essent capaç de

prendre decisions per a construir el seu propi itinerari formatiu-professional.

-Un dels principals objectius és dotar de recursos i actituds per a l’autoaprentatge i per a

l’aprenentatge al llarg de tota la vida professional, ja que l’alumne ha d’assumir que va a

integrar-se a un mercat laboral en permanent procés de canvi i la seva integració vindrà

determinada, en gran mesura, per la seva capacitat d’adaptació. Per a aconseguir aquest

objectiu és bàsic orientar l’ensenyament cap a uns aprenentatges que relacionin els

continguts teòrics amb la pràctica, i s’aconsegueix a través dels procediments i de les

activitats complementaries proposades.

-Les unitats didàctiques tenen una durada establerta per sessions a l’apartat de la

temporalització, encara que es poden veure afectades per petites variacions.

-S’intercalarà una metodologia activa (consistirà en plantejaments de qüestions) i una

metodologia expositiva (classe magistral), ambdues estaran recolzades amb les TIC

sempre que sigui possible.









haurà de romandre a la taula de la professora o bé a la motxilla.

-El primer dia de començament de la classe es farà una presentació del mòdul, en la

qual s'explicarà a l'alumnat: quins són els objectius del mòdul, els continguts presents a la

programació, la bibliografia recomanada, els treballs a presentar a final de curs, el

material obligatori que han de dur en pràctiques, les activitats complementaries que es

faran, i com seran avaluats durant el curs. A l'alumne se li lliurarà un dossier amb tota

aquesta informació.

-També es realitzarà una prova denominada Avaluació Zero, per que pugui donar al

professor una mica d'informació del ritme i nivell que haurà de marcar durant el curs,

(podrà ser objecte d'avaluació si es considera oportú i segons la predisposició de l'alumne

a realitzar la prova).

-Al començament de cada unitat didàctica es farà amb una avaluació inicial que

permetrà avaluar els coneixements previs del grup i de l’alumne per separat, així ens

marcarà el punt de partida en el qual ens trobem tant des d’una perspectiva conceptual,

procedimental com actitudinal. S’acaba amb una avaluació final on es revisa el que s’ha

après.

-Per a la realització d’operacions concretes que s'han programat s’utilitzaran les

instal·lacions de l’institut i de la finca de pràctiques. Quan no es disposi de les

instal·lacions o materials necessaris es recorrerà a visitar empreses del sector.

-Un 50% del total de les hores setmanals (que en són 6 hores), es dedicaran a realitzar

pràctiques relacionades amb els continguts estudiats. Aquestes sessions es duran a terme

en les diferents instal·lacions que disposi l'institut o fora del centre amb activitats

complementàries programades per a cada cas (queda inclòs al Bloc- II de Pràctiques).


-Durant les pràctiques (Bloc- II) els alumnes seguiran els protocols de realització (dossier)

lliurats pel professor, i es realitzarà el seguiment de les mateixes amb el quadern de camp

i fotografies de les mateixes.

-Cada tipus d’activitat respondrà a un agrupament determinat: individual, petit grup, grup

mitjà o grup classe i grup gran.

-Les classes teòriques es donaran amb material didàctic elaborat pel professor del mòdul,

amb el suport de les TIC sempre que sigui possible i menester. Els alumnes agafaran

apunts durant el temps d’explicació. A més a més, hi haurà una bibliografia recomanable

que s’especifica en l’apartat de material i recursos, i se'ls proporcionarà material didàctic

elaborat pel professor.

-Els objectius del mòdul de gestió i organització del viver són molt pràctics, per tant el

tractament dels seus continguts ha d’apropar-se a una situació de treball el més real

possible. Es proposarà per a cada unitat didàctica unes activitats procedimentals per

completar i enriquir l’adquisició dels conceptes estudiat, tals com, exercicis i activitats

d’aula, exercicis individuals de recerca proposats per fer a casa, activitats d’avaluació dels

coneixements previs, activitats de presentació-motivació, activitats de desenvolupament

dels continguts, activitats pràctiques, activitats on es propiciarà el debat i el treball en

equip, ...

- Participació contínua i activa de l'alumne de manera que aquest sigui el protagonista del

seu propi aprenentatge. Es fomentarà el diàleg comprovant, amb això, el grau de

comprensió i de coneixements que sobre ells té l'alumne.

-En qualsevol moment l'alumne ha de tenir facilitat per preguntar i intervenir a classe.

-Resolució d'activitats per part de l'alumne de forma individualitzada i d'acord amb el seu

ritme d'aprenentatge.

-Les activitats d’aprenentatge estaran, per tant, seqüenciades en tres fases: la de

presentació dels continguts (avaluació inicial), on es motivarà, s’avaluarà prèviament i es

presentarà els continguts del tema; d’anàlisi dels continguts (durant la U.D),

desenvolupant continguts, reforçant continguts bàsics i ampliant continguts; i la de síntesi i


transferència, on es veuran generalitzats els aprenentatges amb altres situacions.

-Dels tres trimestres que hi ha al llarg de l’any, hauran de realitzar una sèrie de treballs

d’investigació i recerca (poden ser individuals o en equip) segons el tema de que tracti la

unitat didàctica; on amb antelació es donaran les pautes a seguir i les indicacions

adequades del tipus de treball a fer. Aquests treballs seran lliurats al professor o defensats

de forma oral mitjançant el suport de les TIC.

-Els alumnes participaran en la classe a l’hora d’exposar els seus treballs de recerca,

també amb exposicions i correcció dels resultats obtinguts sobre activitats i exercicis

proposats, així com en debats preparats pel professor.

-L'alumne haurà de realitzar un Treball de Gestió i projecte del Viver, s'haurà de

presentar acabat a mitjans del tercer trimestre, i durant els dos primers trimestres, el

professor comprovarà els punts que ja estan desenvolupats i l'evolució del treball; resolent

dubtes que vagin sortint. És obligatori entregar-lo per poder aprovar el mòdul.

-El lliurament dels treballs s'haurà de fer a la plataforma digital Moodle, que està

habilitada per a tal efecte, a excepció que el professor consideri que es pot entregar en

paper, passat a ordinador i amb unes característiques específiques que s'expliquen a

principi del curs escolar (disposen del dossier). Els treballs sempre s'han de lliurar en els

terminis establerts pel professor per tal de ser avaluats, sinó s'hauran d'entregar impresos.

-No es permetrà el lliurament de treballs semblants entre alumnes, havent de presentar un

treball de bell nou en el termini establert pel professor. El treballs poden ser de caràcter

escrit o bé en format de presentació amb defensa oral de l’alumne. En cas de treballs en

grup cap la possibilitat d'haver de fer la defensa d'aquest, fent un sorteig a l'atzar, en el

mateix moment de la defensa, per indicar la persona del grup que farà l'exposició-

defensa.

-Sempre que sigui possible es procurarà fer coincidir l’activitat complementària (sortida

didàctica) amb el tema que s’estigui impartint en la unitat didàctica corresponent.


-Totes les activitats complementàries estaran programades amb la resta de mòduls del

cicle formatiu. Algunes de les activitats complementàries programades per al mòdul de

gestió i organització del viver seran profitoses per a diverses unitats didàctiques.

-Seguint acord de Departament, les activitats complementàries són obligatòries i

avaluables, ja que formen part dels procediments a avaluar. La no assistència de l’alumne,

farà que no se li pugui comptar com un procediment i suposarà un material per a ser

avaluable sobre una prova escrita.

-De cada activitat complementària (sortida) realitzada i que tingui referència amb el mòdul

de gestió i organització del viver, es donarà, prèviament a la sortida a realitzar, una unitat

didàctica per poder-la treballar primer a l’aula, després durant l’activitat i finalment a casa.

Això serà un material avaluable tan pel seu contingut com per la puntualitat a l’hora de

lliurar-ho.

-S’ha de mantenir un ordre i neteja a l’aula i en els diferents espais utilitzats (taller, zones

de producció, etc.); cada cosa ha de quedar en el seu lloc i s’ha de recollir el material

utilitzat. Aquests hàbits també seran avaluables al final de cada trimestre.

-En determinades unitats didàctiques es prepararà alguna xerrada per part d’algun expert

en la matèria que s’hagi triat.

-Parts del continguts de la U.D-10 (Programació del Reg i Fertirrigació) només es veuran i

explicaran a l'apart pràctica del mòdul. S'aprofitaran les sessions pràctiques per veure el

capçal de reg, programar la fertirrigació, fer càlculs de necessitats nutritives, etc.

-El continguts de Control Climàtic que apareixen al mòdul de mecanització es veuen aquí

en la U.D-10.




B1 B2 B3 B4 B5 B-1: TEORIA SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

X 0. UD: Avaluació Zero i presentació del mòdul 0 0

X 1. UD: Establiment d'un viver 9 9

X 2. UD: Organit. dels Processos de Recol·lecció de Fruits i Llavors 2 10 12

X 3. UD: Preparació del Material per Multiplicar 1 7 8

X 4. UD: Implant. del Material Veg. al Viver: Reproducció Sexual 10 2 12

X 5. UD: Implant. del Material Veg. al Viver: Multiplicació Vegetativa 9 2 11

X 6. UD: Els Reguladors del Creixement 3 3

X 7. UD: Gestió de l'Obtenció de Llavors i Plantes Ecològiques 3 3

X 8. UD: Substrats i Recipients de Cultiu 4 6 10

X 9. UD: Labors Culturals sobre les Plantes del Viver 3 3 6

X 10.UD: Medi ambient atmosfèric i Control Climàtic 9 9

X 11.UD: Gestió del trasplantament de les Espècies del Viver 1 6 7

X 12.UD: Preparació de la Planta per a la Comercialització 2 2

13.UD:

14.UD: 2

HORES TOTALS: 0 11 11 7 10 11 12 9 13 6 95


4- PROGRAMACIÓ D'AULA



1. Organitza els processos de recol·lecció de fruits i llavors, analitzant tècniques d'obtenció

en alçada i en sòl.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


2. Organitza els processos de preparació de fruits, llavors i material vegetal de propagació,

analitzant tècniques i tractaments previs a la implantació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


3. Gestiona l'obtenció de llavors i plantes ecològiques analitzant les tècniques de producció

ecològica.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


4. Coordina els processos d'implantació del material vegetal en viver per a la producció de

plantes i pans d'herba, analitzant les tècniques de preparació del medi de cultiu, de sembra i

de col·locació de propàguls.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X



5. Gestiona el trasplantament de les diferents espècies en un viver, analitzant i aplicant els

mètodes i tècniques d'extracció i condicionament.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


6. Programa el reg, la fertirrigació i el control ambiental, analitzant les condicions de sòl i

ambientals així com les necessitats de les plantes.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


7. Elabora un programa de les labors culturals sobre la planta, relacionant les tècniques que

n'hi ha que aplicar segons el cultiu.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


8. Organitza les operacions d'expedició de plantes i pans d'herba, descrivint les tècniques

d'acondicionament i transport.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Unitat didàctica: Avaluació Zero 0 Temporalització 3


- Conèixer el nivell de conceptes i habilitats que tenen els alumnes de cara

al nou curs que comença.

- Detectar possibles mancances que sorgiran al llarg del curs, sabent així el

nivell que tenen els diferents alumnes respecte al mòdul de gestió i

organització del viver.

- Donar les directrius generals de com s'impartirà i s'avaluarà el mòdul

durant el nou curs.

– Definicions i conceptes relacionat amb totes les unitats didàctiques

que s'impartiran durant el curs en el mòdul de gestió i organització

del viver.

– El mòdul de gestió i organització del viver: unitats didàctiques,

metodologia, avaluació, activitats complementàries, pràctiques de camp, ..


-Activitats Individuals: contestar les preguntes plantejades a l'aula. Realitzar

amb material de suport i les aportacions fetes a classe les preguntes que

varen quedar sense contestar.

-Activitats de Grup: resoldre i aportar coneixements a la resta del grup a

l'aula, com si fos un debat.

-Realització d'una bateria de preguntes relacionades amb totes les unitats

didàctiques que s'impartiran al llarg del curs.

-Presentació i explicació del mòdul de Gestió i Organització del Viver.

- Corregir les preguntes plantejades individualment, i veure el nivell de

l'alumne

- Posada en comú del grup, tenint cadascú les preguntes al davant.

- Valorar les intervenció en els debats que es generin durant la posada

en comú del grup.

- Valorar les activitats finalitzades amb material de suport.


Unitat didàctica: Establiment del Viver 1 Temporalització 9


–Identificar els diferents tipus de viver segons el tipus de producció que esduu a terme.

–Relacionar el mercat existent amb el tipus de producció més convenient .

–Seleccionar els documents i permisos necessàries per la creació d'un viver.

–Finalitat dels diferents vivers existents: forestal, hortícola i ornamental.

–Confeccionar estudis preliminars per a l'establiment del viver forestal.

–Definició de viver i estructura empresarial.

–Classificació dels tipus de vivers que existeixen.

–Documents característics d’un projecte.

–Determinació i característiques de cada zona. Distribució del terreny.

–Estudis de mercat. Elecció d’espècies i varietats. Nombre de plantes iprincipals espècies comercialitzades.

–Infraestructures més comuns.

–Mecanització i racionalització d’operacions.

–Operacions de treball a un viver.

–Factors a tenir en compte en l'establiment del viver: clima, altitud,pluviometria, aigua, relleu, accessos, etc.

–Vivers destinats a la producció de planta a arrel descoberta. Componentsòl.

–Vivers destinats a producció de planta en envàs.

–Criteris tècnics, econòmics i de sostenibilitat.


- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

- Activitats Aula: Debat sobre les necessitats tècniques a la viveristica aEspanya. Passe de fotografies de les instal·lacions i funcionament d'un vivera Mallorca. -Classificar diferents vivers existents a Mallorca. -Calcular el nºde plantes a produir.

- Saber classificar els tipus de vivers de producció.

- Saber determinar la ubicació del viver tenint en compte els següentsfactors estudiats.

- Realitzar estudis de mercat.

- Conèixer les característiques físiques, químiques i morfològiques del


- Individual: Exercici d'un quadre comparatiu funcionament macro imicroelements sobre els vegetals. -Què és el Damping-off?.

-Activitat Complementaria: viver generalitzat (Hortus- St. Maria).

–

-Preparació i redacció d’estudis i projectes d’instal·lació.

– Realització d’estudis del mercat de producció i comercialització deplanta.

– Selecció de la zona. Necessitats d’infraestructura.– Càlcul de recursos materials i humans.– Participació en l’execució i planificació del projecte d’un viver.– Presa de mostres d’un sòl i determinació de la textura.– Interpretació d’un anàlisi de sòl.– Localització del viver: paràmetres per a l'elecció de la ubicació del

viver.

sòl, en vivers destinats a produir planta a arrel descoberta.

- Saber organitzar les zones i tasques a un viver.- Conèixer els documents que han de figurar al projecte d'un viver.

- Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicisproposats.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.


Unitat didàctica: Organització dels Processos de Recol·lecció de

Fruits i Llavors 2 Temporalització 12


–Conèixer els sistemes de recol·lecció de fruits i llavors.

–Identificar les tècniques emprades de recol·lectar en sòl i en alçada.

–Determinar les èpoques de recol·lecció de material vegetal.

–Conèixer les tècniques de trepa per als desplaçaments en capçana.

–Comercialització i control de llavors.

–Identificar i saber classificar els fruits.

–Definicions de fruits i llavor. Identificacions i parts.

–Definicions comunitàries dins del marc de la millora forestal:comercialització, hort llavorer, material base, materials de reproducció,origen, rodal, procedència, regió i domini de procedència.

–Procediments de selecció i recol·lecció de fruits i llavors.

–Sistemes utilitzats en la recol·lecció de fruits i llavors.

–Mètodes utilitzats per determinar la maduresa de les llavors en els fruits.

–Materials, eines i equips utilitzats en la recol·lecció dels fruits i llavorsdiversos.

–Procediments de desplaçaments en capçana. Tècniques de Grimpa.

–Equips de trepa.

–Èpoques de recol·lecció.

–Organització i proveïment del material vegetal i dels recursos humans.

–Normativa ambiental, de producció en viver i de prevenció de riscoslaborals.

–Normativa del material de reproducció de qualitat.


–Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

–Activitats Aula: -determinació dels fruits estudiats, dir de quin tipus són.

- Seleccionar els rodals.

- Identificar materials, eines i equips per la recol·lecció del materialvegetal per la reproducció.


Identificació. -Veure vídeo de la bóveda global mundial.

–Individual: recerca del perquè es dóna la veceria en algunes espècies.Recerca d'informació sobre els fruits que han recol·lectat: èpoques demaduració i recol·lecció.

–Treball: fer un llistat amb 10 espècies i descriure per a cadascuna elssistemes que es podrien emprar per fer la recol·lecció dels seus fruits illavors.

–Treball: identificació dels tipus de fruits que apareixen a un llistat.Confeccionar un Calendari de l'època de maduració i recol·lecció dels fruits alllista proporcionat. -Llistat del material de trepa i accés a l'arbre.

–Activitat complementària: viver de planta autòctona(Menut): ferrecol·leccions de fruits en df sp i l'extracció de les llavors amb difer mètodes.

–Realització d’activitats de multiplicació per llavor.–Elaboració d’un llistat especificant com es recol·lecten les fruits triats.–Realitzar activitats per determinar la maduresa en camp dels fruitsrecol·lectats–Identificació del sistema de reproducció més adequat per a cada espèciede plantes que cal produir–Determinació de la maduresa en les llavors amb diferents mètodes allaboratori.–Determinació de materials de base destinats a la producció de materials dereproducció seleccionats.–Identificació dels tres sistemes d'identificació de llavors en el comerçinternacional.–Procedir a la trepa i rappel en arbres diferents per a la recol·lecció delsfruits.

- Saber organitzar la recollida i preparació del material vegetal.

- Conèixer els sistemes utilitzats per recol·lectar fruits en altura.

- Conèixer les categories de llavors existents.

- Identificar els mètodes emprats per determinar la maduresa en fruits.

-Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicisproposats.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats - Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat.-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de lesrecerques proposades.- Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de laintervenció en els debats.


Unitat didàctica: Preparació del Material per Multiplicar 3 Temporalització 8


–Identificar la necessitat d'emmagatzematge i les condicions ambientalsnecessàries.

–Conèixer els mètodes emprats per netejar i extraure les llavors.

–Conèixer els tractaments de conservació de les llavors i altres.

–Saber seleccionar les plantes mare i la qualitat de les llavors.

–Selecció de plantes mare.

–Qualitat del material vegetal que s'ha de preparar: factors a tenir encompte.

–Procediments de neteja i transport de fruits i llavors.

–Materials i equips per al transport de materials per a la multiplicacióvegetativa.

–Procediments d’extracció de llavors. Mètodes.

–Procediments d'emmagatzematge i condicionament. Tipus. Tractaments.

–Sanitat del material vegetal. Selecció de les llavors.

–Organització i proveïment del material vegetal.

–Coordinació i organització dels recursos humans i materials en elsprocessos de preparació de fruits, llavors i material vegetal de propagació.

–-Normativa ambiental de producció en viver i de prevenció de riscoslaborals.

–Maquinària i eines. Selecció. Ús. Regulació.


–Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

–Activitats Aula: càlcul dels factors que intervenen per a l'elecció d'una llavor(puresa, poder germinatiu i valor real). -Extracció de les llavors dels diferentsfruits recol·lectats, tècniques emprades . -Veure vídeo de la bóveda global

- Descriure les tècniques de selecció de plantes mare.

- Identificar materials, equips per al emmagatzematge de materialvegetal per la reproducció.

- Saber organitzar la preparació de neteja i conservació de materialvegetal.


mundial.

–Individual: Recerca d'informació sobre el Bromur de metil i l'àcid cianhídric,establir un debat a l'aula. - Resum sobre la Bóveda Mundial de llavors.

–Treball: Recol·lectar 10 fruits i traure les llavors explicant les tècniques isistemes que has emprat (exposar a classe per parelles).

–Activitat complementària: viver forestal i de planta autòctona (Menut), a on

es faran recol·leccions de fruits en vàries espècies i l'extracció de les llavors

amb diferents mètodes.

– Realització d’activitats de multiplicació per llavor.

– Elaboració d’un treball on s'extrauran les llavors dels fruits i s'explicaràles tècniques emprades.

– Realitzar activitats d’extracció de llavors (segons el tipus de fruit) i dur aterme els corresponents tractaments de neteja si són necessaris.

– Identificació del sistema de reproducció més adequat per a cada espèciede plantes que cal produir.

– Determinació de materials de base destinats a la producció de materialsde reproducció seleccionats.

- Conèixer els sistemes d'extracció, neteja i conservació de llavors.

- Explicar els paràmetres que intervenen en la qualitat de les llavors.

- Identificar els tipus d'emmagatzematge de llavor.

-Lliurament del dossier de l'activitat complementària i dels exercicisproposats.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats - Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat.-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de lesrecerques proposades.- Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de laintervenció en els debats.


Unitat didàctica: Reproducció Sexual 4 Temporalització 12


- Aplicar els mètodes de reproducció sexual.

- Conèixer els processos de germinació i els sistemes de pre germinació deles llavors.

- Identificar els diferents recipients utilitzats per la germinació de llavors, aixícom les diferents instal·lacions que s'utilitzen.

- Saber aplicar els tractaments adequats, segons l'espècie, per fertrencaments de letargies.

- Conèixer les fases de la reproducció.

– Mètodes de reproducció sexual. Avantatges i inconvenients.Característiques.

– Material clonal de reproducció

– El procés de la germinació: condicions internes i externes. Mètodes perafavorir la germinació.

– Les llavors: la seva descripció, parts, qualitat, desinfeccions.

– Els llavorers i els tipus de sembres.

– Tractaments de trencament de letargies.

– Pregerminació.

– Recipients utilitzats per fer llavorers.

– Cambres de germinació.

– Rizosembra. Mètodes de col·locació de propàguls.

– Sembra manual i mecànica.

– Les condicions adequades per realitzar les sembres.

– Cuidats del llavorer i plantels.

– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en el procésd'implantació del material vegetal en viver.

– Normativa ambiental de producció en viver i prevenció de riscos laborals.

– Maquinaria, apers i equips. Selecció. Ús. Regulació.


– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements - Saber seleccionar el sistema de multiplicació en funció de les diferents


previs.

– Activitats d'Aula: recerca de les activitats proposades a la unitat didàcticasobre la influència de la lluna sobre els cultius i el comportament de lesllavors híbrides. -Debat sobre la qüestió individual plantejada.- Visualitzar vídeos relacionats amb la matèria.

– Individual: dur informació sobre els tractaments previs a la sembrad'irradiació i supressió de teguments i cotiledons.

– Treball: recerca dels tractaments a fer a les espècies indicades.

– Activitat complementària: viver iniciador.

– Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció.– Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver.– Realització d’anàlisi de llavors (proves de germinació) per a determinar

la puresa, poder germinatiu i energia germinativa.– Execució de proves de pregerminacions. – Preparació dels tractaments per al trencament de letargies: tractaments

físics (escarificació), químics (amb àcids o aigua) i estratificacions.– Sembra de llavors de plantes anuals i bianuals, realitzant diferents tipus

de llavorers.– Seguiment de les llavors germinades, elaborant un calendari de

creixement, de tractaments, de malalties, etc.–

espècies.

- Organitzar i realitzar els llavorers d'acord al tipus d'espècie a sembrar.

- Saber confeccionar un calendari de sembres dels diferents cultiuspropis d'un viver.

- Saber aplicar correctament i en el moment precís els tractaments detrencaments de letargies de les diferents espècies.

- Identificar les fases del procés de germinació.

- Determinar els mètodes que afavoreixen la germinació.

- Conèixer perquè es fan tractaments previs a la sembra.

-Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposats.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat.-Explicar de manera oral per part dels alumnes els resultats de lesrecerques proposades. -Corregir les preguntes plantejades orals i individuals, així com de laintervenció en els debats.


Unitat didàctica: Multiplicació Vegetativa 5 Temporalització 11


- Saber escollir el sistema adient per la reproducció vegetativa d'unadeterminada espècie.

- Identificar els tipus d'esqueixat i les característiques dels mateixos.

- Identificar el sistema del cultiu in vitro.

- Seleccionar el tipus d'empelt i època de realització.

- Conèixer el diferents tipus de propagació asexuada en diferentsespècies.

– Sistemes de propagació vegetativa. Avantatges i inconvenients.

– Característiques de: esqueix, estaca, empelt, acodadura, divisió de mata,tubercle bulb, corm, rizoma, estolons, separació de fillols, embrionsfoliars.

– Característiques i tipus d’esqueixos.

– L’obtenció i preparació de les estaques.

– Les acodadures típiques en cultius forestals.

– El cultiu in vitro. Tècniques. Instal·lacions de propagació. Materials imitjans.

– Les acodadures: tècnica i tipus.

– Els empelts: tècniques de realitzar-los i diferents tipus.

– Les tiges modificades o especialitzades.





-Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

- Activitats d'Aula: confeccionar un llistat dels parentescos possibles per ferempelts. - Visualització de videos del què “NO” s'ha de fer. -Video del in vitro.

-Treball: recerca sobre tiges especialitzades.

- Seleccionar els sistemes de multiplicació vegetativa en funció de lesdiferents espècies.

- Organitzar i planificar les fases i els recursos necessaris per a realitzarla multiplicació asexual de les plantes d'un viver.

- Identificar els tipus d'esqueixos, empelts, acodadures i tiges


-Activitat complementaria: reproducció in vitro. Finca agrícola on empelten.Recol·lecció d'estaques i preparació.

-Procediments de selecció de material vegetal i recol·lecció.

- Planificació dels treballs de multiplicació de plantes d’un viver.– Realització d’esqueixos de fulla, tija tendra i rizoma.– Utilització d’hormones d’arrelament diferents per poder fer

comparatives en el material multiplicat.– Preparació i recol·lecció de material per fer estaques.– Elaboració de calendaris de treball per a realitzar les multiplicacions

diverses.– Realització d’acodadures aèries i subterrànies.– Demostració de com empeltar, posteriorment realització de la

pràctica per l’alumnat.– Obtenció, multiplicació i classificació de tiges modificades.– Revisió del material multiplicat.– Realització d’activitats de multiplicació vegetativa; es seleccionaran

plantes diferents per a què puguin ser multiplicades per diferentssistemes.

– Seguiment dels vegetals multiplicats, elaborant un calendari decreixement, tractaments, malalties, etc.

especialitzades.

- Saber preparar estaques i saber seleccionar les espèciesconvenients.

- Conèixer les condicions que necessiten per a produir-se elsesqueixos i les plantes en cultiu in vitro.

- Descriure els sistemes de propagació vegetativa.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat.- Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria.


Unitat didàctica: Reguladors de Creixement 6 Temporalització 3


- Identificar les hormones vegetals i determinar en quins processos actuen.

- Seleccionar el tipus d'hormona per la funció que es vol realitzar.

- Compara resultats dels tractaments químics per a la rizogenesis.

– Definició de regulador de creixement o fitorregulador.

– Diferència entre els fitorreguladors naturals i els de síntesi.

– Les aplicacions agronòmiques dels reguladors de creixement.– Les accions dels reguladors de creixement.

– La classificació dels principals fitorreguladors.– Els factors que fan que els reguladors tinguin unes respostes

agronòmiques determinades.




-Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

- Treball individual: resoldre exercicis relacionats amb els contingutsestudiats.

-Text d'auto avaluació.

-Analitzar els resultats que poden ser contraproduents quan no s’apliquenles dosis recomanables, o el moment i la manera d’aplicació tampoc haestat la correcta.– Verificació de les aplicacions dels diferents fitorreguladors.– Agrupació i classificació dels tipus principals de reguladors de

- Saber diferenciar els efectes produïts pel diferents fitorreguladors sobreles plantes.

- Conèixer les noves aplicacions de reguladors de creixement existentsactualment al mercat.

- Saber calcular les dosis precises per diferents cultius.

- Identificar totes les aplicacions que poden tenir els fitorreguladors.

- Seleccionar i dosificar els estimuladors d'arrelament.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització d'una auto avaluació.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.


creixement, amb la seva denominació tècnica.– Avaluació dels paràmetres que seran decisius a la resposta agronòmica

en els fitorreguladors.

- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat.


Unitat didàctica:Gestió l'Obtenció Llavors i Plan. Ecològiques

7 Temporalització 3


- Conèixer la normativa que regula la producció ecològica.- Seleccionar els recursos humans i materials en el procés d'obtenció dellavors i plantes ecològiques.- Saber les qualitats dels substrats ecològics.- Conèixer el procés de la certificació ecològica.

– Les varietats locals. Funcionament a les Balears.– Diferència entre els substrat ecològics i els comercials enriquits.– Les aplicacions de la normativa europea.– Conversió de vivers convencionals a ecològics.– Els bancs de llavors.– Material de reproducció vegetativa ecològic.– Procés de certificació ecològica. Registres. Procediment d'inscripció.

– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en el procésd'obtenció de llavors i plantes ecològiques.

– Normativa ambiental de producció ecològica, de producció en viver iprevenció de riscos laborals.


-Activitats a desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixements previs.

- Treball a classe: resoldre exercicis relacionats amb els contingutsestudiats.

-Treball en grup: descripció de les labors a realitzar sobre un cultiu triat a unviver ecològic.

-Xerrada: expert en explicar el procés de certificació ecològica.

-Activitat: com funciona a les Balears l'associació de varietats locals.

-Activitat complementària: visita empresa distribuïdora de substratsecològics o finca de cultiu ecològic.

- Planificar el procés de transformació de vivers de produccióconvencional a ecològica.

- Realitzar prospeccions de varietats locals de cultius.

- Utilitzar tècniques ecològiques de sembra, propagació i cultiu enl'obtenció de llavors i plantes.

- Saber aplicar la normativa europea.

- Controlar el procés de certificació ecològica.

- Organitzar i realitzar les tasques i labors necessàries a un viverecològic.


– Analitzar la normativa i saber interpretar-la.– Identificació de productes que poden utilitzar-se a vivers ecològics amb

el eco vademècum.– Planificació dels vivers ecològics.– Avaluació dels paràmetres utilitzats en el procés de certificació

ecològica.– Realització de compost ecològic i anàlisi de les seves característiques.– Determinació de les labors ecològiques que poden aplicar-se a un cultiu

realitzat a un viver.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització del treball en grup.-Assistència a les xerrades proposades i breu resum.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-Lliurament del treball proposat i de l'activitat complementària.


Unitat didàctica: Substrats i Recipients de Cultiu 8 Temporalització 10


- Seleccionar el tipus de substrats per les mescles a realitzar.

- Identificar les qualitats físiques i químiques dels materials utilitzats.

- Seleccionar els materials per a la realització de les mescles adients.

- Entendre la importància d'utilitzar envasos en els diferents cultius.

- Conèixer la necessitat de produir grans quantitats de plantes a preusassequibles, controlant el procés i millorant la qualitat.

– Importància econòmica dels cultius sense sòl. Cultius hidropònics i ensubstrat.

– Substrat: concepte.

– El compostatge: obtenció i elaboració.

– Les propietats físiques dels substrats: porositat, da, dr, capacitat retencióaigua, aireació i contracció.

– Les propietats químiques dels substrats: CIC, poder nutritiu, pH isalinitat.

– Les propietats biològiques dels substrats.

– Característiques del substrat ideal. Criteris de selecció.

– Materials que poden ser utilitzats com a substrats de cultiu. Classificació.

– Procés de preparar substrats: mescles.

– Les turbes: tipus i característiques com a substrat de cultiu.

– Característiques dels principals substrats: Escorça de pi, Arena, Perlita ivermiculita.

– Procediments i consideracions per a elaborar un substrat.

– Característiques dels envasos utilitzats als vivers.

– Influència de la grandària del contenidor sobre el creixement de laplanta.

– Influència de la distància entre alvèols sobre el creixement de la planta.

– L'espiralització radicular: solucions.

– El “reviramiento”.


– Influència del contingut d'humitat i de la temperatura del substrat sobre elcreixement de la planta.

– Tipus més freqüents d'envasos forestals: no recuperables i recuperables.

– L'ús mecanitzat dels envasos.

– Maquinaria i equips. Selecció i ús.




– Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

– Activitats d'Aula: debat sobre perquè no existeix el substrat ideal.-Quadre de les propietats ideals a un substrat. -Llegir Article de com fercompost a gran escala. -Exercicis de càlcul de volums en diferentsenvasos. -Identificació de substrats.

– Individual: posar exemples dels materials que poden ser utilitzats com asubstrats i estan classificats com orgànics i inorgànics. -Recercaindividual de les propietats físiques i químiques dels diferents materialsutilitzats com a substrats.

– Activitat complementària: compostadora i finca de cultiu en hidropònic.

– Treball individual: recerca fotogràfica dels envasos que existeixenactualment al mercat.

– Definició de la paraula substrat utilitzant les vies: etimològica,enciclopèdia i científica.

- Entendre la importància que tenen els substrats en la producció deplantes, per poder obtenir plantes de qualitat.

- Analitzar les característiques dels substrats en viverisme.

- Organitzar i realitzar les mescles de substrats.

- Tenir capacitat crítica davant l'ús indiscriminat de les turbes.

- Identificar i diferenciar tots els recipients de cultiu utilitzats en el mónde la viveristica.

- Realitzar càlculs de volums necessaris per a diferents tipus decossiols.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats - Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat i


– Comprovació de les diferents propietats físiques, verificant que resultapràcticament impossible modificar aquestes propietats.

– Determinació del pH i de la conductivitat elèctrica com a propietatsquímiques que proporcionen nutrients minerals que la planta absorbeixde la solució del substrat.

– Qüestionar si existeix el substrat ideal per al cultiu sense sòl.– Diferenciació entre materials inorgànics i orgànics.– Caracterització dels tipus de torbes.– Elaboració de mescles més freqüents.– Detecció de problemes sobre el vegetal quan es produeix compactació

del substrat.– Elaboració de substrats segons l’estat de desenvolupament del cultiu.– Execució d’exercicis relacionats amb les propietats físiques dels

substrats.– Elaboració de compost amb restes vegetals.– Comprovació de què els aspectes del dimensionat del contenidor (altura,

altura, diàmetre i forma), influiran sobre la formació del sistema radical.– Enumeració de les possibles solucions existents a l'espiralització.– Identificació i diferenciació entre espiralització i revirament.– Determinació de les característiques de l'envàs que influeixen en la

manipulació i en les costes del viver.– Classificació dels envasos i identificació dels mateixos.– Execució d’exercicis per a calcular volums de substrats per a

determinats contenidors.

assistència a classe.- Correcció de la feina individual proposada i presentació de treballs. - Lliurament del dossier relacionat amb l'activitat complementaria.- Participació del debat i del article proposat.


Unitat didàctica: Labors Culturals sobre les Plantes9 Temporalització 6


- Conèixer les tècniques fonamentals de les labors de cultiu que es fan serviren els cultius en contenidor d’espècies llenyoses, en cultius de plantesd’interior, en cultius d’anuals i vivaces i en les plantes forestals.

- Valorar els resultats que es poden obtenir durant el maneig de la producció.

- Ser capaç de manejar les plantes amb les labors adients i amb totalautonomia.

- Comprendre la importància de la utilització dels pa d'herba en jardineria,així com fer correctament la seva preparació del terreny.

- Identificar les labors culturals a realitzar en el maneig de la producció deplantes.

- Identificar les plagues i malalties de les plantes cultivades al viver.

– Les podes: tipus, intensitat i època de realització.

– Labors culturals sobre la part aèria: pinçaments, despuntats, aclariments.

– Entutorats: en plantació d’arbres i plantes d’hivernacle.

– Repicats i trasplantaments. Raons per les quals fem servir aquesteslabors de cultiu.

– Aporcats i recebats.

– Preparació del terreny pels diferents tipus de plantes produïdes al viver.

– Maquinària i eines específiques per implantar i extraure tepes.

– Les plagues i malalties de les plantes en viver.

– Tractaments fitosanitaris en viver. Passaport fitosanitari.


– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en lesoperacions culturals.





– Activitats d'Aula: observació i comentari de les fotos passades. -Veurevídeos. -Observació de material vegetal amb simptomatologies típiquesal laboratori, detecció de la possible plaga o malaltia. Article sobre laHelicicultura i la plaga Ceratitis capitata. Debats.

– Treball individual: recerca d'un cultiu i de les plagues i malalties quepoden afectar-li mentre s'està produint al viver. -Recerca de les plaguesd'un llistat, dels seus enemics naturals i els vegetals que ataca.

– Activitat complementària: visita finca agrícola on observar les laborsculturals que s'apliquen.

–– Diferenciació entre pinçament i despuntat, obtenint resultats segons el

tipus de planta a la qual se li practica la tècnica.– Col·locació de tutors en plantes en terra, en cossiol i de port baix.– Detecció del moment idoni per fer un repicat o un trasplantament.– Eliminació de plantes deformes, danyades o que produeixen

competències, i aconseguir així una densitat de població òptima.– Realització de les tasques de preparar el sòl, marcar sobre el terreny ,

plantar i comprovar el material vegetal.– Apreciació de simptomatologies típiques que es donen a cultius en viver,

degut a deficiències o excessos de macronutrients o micronutrients.– Identificació de les plagues i malalties en les espècies produïdes al viver.– Aplicació de plaguicides.– Realització de podes de formació, fructificació, floració i rejoveniment,

segons el que s’estigui buscant en el vegetal.– Execució d’un calendari establint les dates aproximades per realitzar les

diferents tècniques de cultiu.

- Programar les labors d'acondiciament, millora i preparació del terreny.

- Descriure les plagues i malalties de les plantes de viver.

- Seleccionar el producte fitosanitari i el mètode d'aplicació en viver.

- Seleccionar la planta i l'operació cultural que hi ha que realitzar.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades, així com deltreball individual.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.- Correcció de la feina individual proposada.


– Comprovació de la missió dels entutorats verticals i horitzontals.– Observació de simptomatologies en plantes de viver amb determinació

de la causa, i posterior diagnòstic amb resolució del problema.– Valorar si és factible fer un tractament, fent un seguiment de la plaga

existent i dels seus enemics naturals.


Unitat didàctica: Medi Ambient Atmosfèric i Control Climàtic 10 Temporalització 9


- Conèixer els diferents sistemes de control climàtic.

- Modificar i mantenir les condicions ambientals en les condicions idònies perel correcte desenvolupament de les plantes.

- Saber calcular i aplicar les condicions ambientals en hivernacles ; llum,temperatura, CO2, humitat ambiental.

- Saber valorar les mesures de control ambiental instal·lades actualment alsvivers moderns.

- Saber interpretar i manejar els sistemes que s'utilitzen per a controlar imodificar l'ambient de l'hivernacle.

- Tenir capacitat per instal·lar algun sistema de control climàtic.

– L’ambient de l’hivernacle i els paràmetres a considerar en el controlclimàtic.

– La llum. Característiques de la radiació solar.

– El paper de la llum en el creixement i desenvolupament dels brinzals.

– Tipus de plantes segons el fotoperíode.

– La temperatura. La seva influència sobre els vegetals.

– El paper de la temperatura en el creixement i desenvolupament delsbrinzals.

– La humitat relativa.

– El paper de la humitat en el creixement i desenvolupament dels brinzals.

– L’anhídrid carbònic: nivells òptims.

– El maneig adequat dels sistemes instal·lats a l’hivernacle.

– Climatització d’hivernacles durant períodes freds.

– Els sistemes de calefacció: aèria i de sòl.

– Els encoixinats i enarenats com a mètodes indirectes de calefacció pelsòl.

– La climatització d’hivernacles en períodes càlids: els sistemesd’ombrejar, ventilar i refrigerar.

– La il·luminació artificial als hivernacles.

– Els sistemes de fertilització carbònica als hivernacles.

– Els sistemes integrals de control climàtic


– Maquinaria, apers i equips. Selecció. Ús. Manteniment.

– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en laprogramació del reg, fertilització i el control ambiental.



- Activitats per desenvolupar d'introducció, motivació i de coneixementsprevis.

- Activitats d'Aula: funcionament dels hivernacles Insole, recercad'informació. Tipus de làmpares utilitzades per producció de plantes.

- Treball individual: missió dels arenats, encoixinats i altres mitjans.-Exercicis proposats al tema.

-Activitat complementària: visitar finca agrícola per veure les instal·lacions decontrol climàtic que fan servir sobre els cultius.

– Valoració de la influència de la llum segons la seva composició, intensitati fotoperíode sobre els vegetals.

– Comparació de com la manca i excés de llum pot afectar sobre lesplantes de cultiu.

– Determinació d’un programa de temperatures en un hivernacle donat uncultiu específic.

– Establir solucions als problemes de condensació en l’estructura del’hivernacle.

– Organització per mantenir els nivells adequats de CO2, Temperatura,radiació i Humitat relativa.

– Obtenció de la millor resposta del cultiu gràcies al control climàtic.– Identificació i comparació dels sistemes emprats per a escalfar l’aire de

- Saber com afecten en general els valors de les Temperatures en elcreixement de les plantes.

- Descriure els paràmetres i sistemes de control ambiental.

- Relacionar els paràmetres climàtics, estructurals i materials d'uncultiu amb el tipus de protecció que es tingui que instal·lar.

- Explicar el funcionament i maneig dels dispositius de control iautomatització d'hivernacles.

- Identificar problemes produïts dins l'hivernacle derivats dels factorsambientals estudiats.

- Conèixer com es produeixen determinats cultius si volem obtenir-losamb floració en èpoques determinades.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.

- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats.

- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.

- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.


l’hivernacle.– Determinació dels mètodes directes i indirectes per a escalfar el sòl de

l’hivernacle.– Selecció dels factors fonamentals que permeten reduir la Temperatura.– Avaluació de l’efectivitat dels sistemes de refrigeració per evaporació

d’aigua.– Instal·lació de malles d’ombrejar.– Determinació de les característiques en quant a llums utilitzades en

il·luminació d’hivernacles.– Comprovació del correcte funcionament i manteniment de sistemes i

instal·lacions per al control climàtic.

- Lliurament del treball proposat.


Unitat didàctica: Gestió del Trasplantament de Espècies Viver 11 Temporalització 7


– Conèixer el funcionament del sistema radicular de les espèciesvegetals en general.

– Saber quines són les èpoques idònies per a realitzar elstrasplantaments en les diferents espècies.

– Conèixer quan la planta presenta les millors condicions per poder ferel seu trasplantament.

– El sistema radicular. Funcions .

– Marcació de la plantació. Tècniques i èpoques.

– La plantació: tipus

– Maneig de la part radicular i aèria.

– L’arrabassament amb pa d’arrel, pa d’arrel amb guix i a arrel nua.

– Preparació prèvia a la plantació.

– Extracció de la planta i condicionament. Protecció.

– Operacions de pretrasplantament. Tècniques de trasplantament.

– Manteniment de les plantes. Enguixat.

– Transport i recepció de les plantes. Condicionament.

– Èpoques de trasplantar.


– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en elsprocessos de trasplantament.

– Normativa ambiental de producció en viver i prevenció de riscoslaborals.



–– Identificació de les estructures del sistema radicular.

- Determinació del estat de maduresa de la planta.

- Descripció dels protocols de trasplantament i condicionament deplantes cultivades en camp.

- Tenir en compte les condicions ambientals i d'humitat del sòl.


– Determinació de les èpoques per realitzar els trasplantaments.– Coordinació del material necessaris en el procés de trasplantament.– Manipulació i condicionament de la planta extreta.– Selecció de la maquinària i els equips adients als tipus de

trasplantament.– Detecció del moment idoni per fer un trasplantament.– Determinació de la grandària del pa de terra.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe. - Participació en el debat.


Unitat didàctica: Preparació de la planta per Comercialització 12 Temporalització 2


- Ser conscients dels criteris de qualitat existents en planta i pa d'herba.

- Reconèixer els sistemes utilitzats en la preparació i aclimatació de lesplantes.

- Programar el maneig de la planta, des de la sortida del viver fins a laarribada al consumidor.

- Seleccionar les tècniques per a l'extracció de tepes.

– El maneig postproducció segons els diferents tipus de plantes.

– Extracció de tepes. Tècniques.

– Lotificació i partides.

– Etiquetats. Normalització en l'etiquetat.

– Preparació de la planta per aclimatar-la d’un ambient a un altrecompletament diferent.

– Les condicions a aplicar durant el transport i la distribució.

– Danys durant el transport.

– Protocols de càrrega i transport.

– Els paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat de la planta:morfològics, la dormició, l'estat hídric, la nutrició mineral, el contingut encarbohidrats,, el test de vigor, l'activitat i regeneració radica, i laresistència al fred.

– Descripció del procés de control de qualitat.

– Defectes que exclouen a les plantes de la qualitat caba i comercial.

– Normativa sobre seguretat i higiene en la preparació i manipulació deplantes.

– Normativa sobre comercialització de plantes.

– Maquinaria i equips. Selecció. Ús. Regulació.

– Coordinació i organització dels recursos humans i materials en lesoperacions d'expedició de plantes i tepes.

– Normativa ambiental de producció i comercialització de plantes i de





– -Realitzar activitats d'avaluació del tema, exercicis curts perdesenvolupar.

– Activitat complementària: en els vivers visitats es veurà com escomercialitza la planta.

– Consideració dels factors més importants a tenir en compte en el procésde la preparació de les plantes: llum, estat hídric i fertilització.

– Consideració dels principals factors en la fase de transport: temperatura,renovació d’aire, l’estat hídric de les plantes i l’estat sanitari.

– Estimació del coste d'un sistema de control de cultiu.– Medició dels paràmetres utilitzats en l'estudi de la qualitat.– Classificació i protecció de la planta per a la seva venda.

- Saber identificar i analitzar els paràmetres per al estudi de la qualitat dela planta.

- Participar en la recol·lecció i preparació de planta per a traure a lavenda.

- Lliurament dels exercicis i activitats d'aula proposades.- Correcció d'activitats i exercicis realitzats a l'aula.- Realització de prova escrita, basant-se en les activitats realitzades i enels conceptes explicats a l'aula.- Es valorarà l'actitud individual en el treball i en equip, les participacionsen els debats, la puntualitat en el lliurament de treballs i exercicis, laclaredat i ordre en la presentació de treballs, així com la puntualitat iassistència a classe.-


5- MATERIAL I RECURSOS

➔ Biblioteca del departament i de l’institut.

➔ Bibliografia utilitzada i bàsica per a l’alumnat:

-Jiménez, R. y Caballero, M. El cultivo industrial de plantas en maceta. Edicionesde Horticultura, 1990.

-Ruano Martínez, J. Rafael. Viveros Forestales. Ediciones Mundi-Prensa, 2002.-Vidalie, H. Producción de flores y plantas ornamentales. Ediciones Mundi-Prensa,

2001.

-Salmerón, J. Las flores y su cultivo. Ministerio de agricultura, pesca y alimentación,

1996.

-Fuentes Yagüe, J.L. Botánica agrícola. Ediciones Mundi-Prensa, 1998.

-Fuentes Yagüe, J.L. Curso de riego para regantes. Ediciones Mundi-Prensa, 1998.

-Fuentes Yagüe, J.L. Técnicas de riego. MAPA. Mundi-Prensa, 1996.

-Alomar, G., Mus, M, i Rosselló, J.A.. Flora endèmica de les Balears. Consell

Insular de Mallorca, 1997.

-Peñuelas, J.L, y Ocaña, L. Cultivo de plantas forestales en contenedor. Ediciones

M-P, 2000.

-Reproducció de planta autòctona per a l’ús en repoblacions forestals, paisatgisme i

jardineria. Documents tècnics de conservació. Govern de les Illes balears.

Conselleria de Medi Ambient.

-Producción de planta ornamental y forestal. Semillas de árboles y arbustos. Centro

Nacional de Capacitación, 1998.

-Salmerón, R., El sector ornamental.

-Besnier, F. Semillas. Biología y tecnología. Ed. Mundi-Prensa, 1989.

-Margara. J. Multiplicación vegetativa i cultivo in vitro. Ediciones Mundi-Prensa,

1988.


-Sanchís, R. Las semillas. Ed. de Vecchi.

-Raymond, A.T. Producción de semillas de plantas hortícolas. Ed. M-P.

-Hartmann, H. i Kester, D.E. Propagación de plantas. Principios y prácticas.

Compañía Editorial Continental. México, 1998.

-Nicolas., J.P, y Roche-Hamon, Y. El Vivero. Ediciones Mundi-Prensa, 1999.

-Duran,J., Diccionari de plantes de jardí. Edicions 62, 1997.

-Press,B., Guia de campo flores silvestres de Europa. Editorial Cúpula.

-Dominguez Vivancos, A., Fertirrigación. Ediciones Mundi-Prensa, 1996.

-Serrano Cermeño, Z., Técnicas de invernadero. Ed. Zoilo Serrano,1990.

-Urbano,P. Tratado de fitotecnia general. Ediciones Mundi-Prensa, 1995.

-Bovey, R. La defensa de las plantas cultivadas. Ediciones Omega, 1989.

-Tykac, J. Arbustos ornamentales. Ed. Susaeta, 1993.

-Del Cañizo, J.A. i González, R. Jardines. Ed. Mundi-Prensa, 1994.

-Planes, S. Plagas y enfermedades de jardines. ED. Mundi-Prensa,1994.

-Manual para la correcta aplicación de los plaguicidas. Junta de Andalucia.

-Liñán, C. Vademecum de productos fitosanitarios, 2000.

-Laborda, R., i Santaballa, E. Apuntes de protección de cultivos. Medios de lucha.

Universitat Politècnica València. Servicio de publicaciones, 1992.

-Alonso, E. Sustratos. Universitat Politècnica de València.

-Ansorena, J. Sustratos. Propiedades y caracterización. Ed. Mundi-Prensa, 1992.

-Penningsfeld, F. i Kurzmann,P. Cultivos hidropónicos y en turba. Ed. M-P, 1983.

-Guerrero, F. i Masaguer, A. Sustratos artificiales: bases para su utilización.

Universidad Politécnica de Madrid, 1998.

-MacMillan, P. La multiplicación de las plantas (guia práctica de la jardinería).


Ediciones Folio, 1990.

-Mainardi, F. El calendari del jardinero. Ed. de Vecchi, 1999.

-Alonso, E. Letargo y almacenaje. UPV. Servicio publicacions.

-Santacana, J., i López, J.M. Mezclas de productos fitosanitarios. Ministerio de

Agricultura, 1971.

➔ Publicacions tècniques i fulletons divulgatius.

➔ Material informàtic del departament: ordinadors, impressores i programes.

➔ Presentacions Power-Point, transparències, diapositives.

➔ Serà indispensable la realització de vàries activitats complementàries fora del

nostre centre.


6- ACTITUDS COMUNS AL MÒDUL

Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbitsi comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

• Puntualitat a classe.

• Assistència a classe.

• Participació a l'aula i a les pràctiques.

• Puntualitat en el lliurament dels treballs i feines proposades.

• Comportament dins l'aula i durant les pràctiques.

• Presentació dels treballs seguint les normes establertes per departament.

• Interactuar en les activitats complementàries programades.

• L'ús de mòbils o dispositius electrònics dins l'aula.

• Fer ús de la plataforma digital Moodle.

• Anar desenvolupant durant els trimestres del curs el treball proposat i obligatori.


7- AVALUACIÓ

-L'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge es realitzarà de forma contínua i

personalitzada.

-La finalitat de l'avaluació del mòdul és la d'estimar en quina mesura s'han adquirit els

resultats d'aprenentatge previstos en el currículum a partir de la valoració dels criteris

d'avaluació. A més es valorarà la maduresa acadèmica i professional de l'alumnat i les

seves possibilitats d'inserció en el sector productiu.

-La idea d'avaluació contínua apareix lligada al principi constructivista de l'aprenentatge,

en el sentit que han de proposar-se, al llarg del curs i amb certa freqüència, activitats

avaluables que facilitin l'assimilació progressiva dels continguts proposats i les

competències a aconseguir. I serà aquesta avaluació contínua la que determinarà

l'avaluació final dels resultats aconseguits per l'alumnat a la conclusió del procés

d'aprenentatge. Es consideraran aspectes avaluables (instruments d'avaluació):

· Les proves escrites, orals o procedimentals.

· El treball diari a l'aula o taller de pràctiques.

· Les activitats i treballs individuals.

· Les activitats i treballs en grup.

· L'actitud de l'alumne/a, valorant-se positivament l'esforç i afany de superació.

Aquestes activitats avaluables que es realitzen al llarg de tot el procés d'aprenentatge

s'efectuen en tres fases: a l'inici (avaluació inicial), durant (avaluació formativa) i al final

(avaluació sumativa) d'aquest procés.

-El procés d'avaluació a seguir i els instruments emprats per tal d'avaluar als alumnes, se-

rà el següent:

Cada unitat didàctica s'iniciarà amb una Avaluació Inicial, que es durà a terme al comen-

çament de la unitat didàctica i consistirà en donar unes quantes qüestions d’exploració de

nivell que coincideixen amb les activitats d’introducció – motivació plantejades a cada uni-

tat didàctica. Té com a finalitat detectar els coneixements previs dels alumnes/as que per-

metrà fixar el nivell en què cal desenvolupar els nous continguts.


Continuarà amb una Avaluació Formativa, aquesta servirà per orientar al professor i alum-

nes sobre el procés d’ensenyament – aprenentatge. Aquesta avaluació ha d’ésser integra-

da al procés d’aprenentatge. Sobre la base d'ella es decidirà regular el ritme de l'aprenen-

tatge, tant individual com del grup.

Es realitzarà a mesura que s’avanci en la unitat didàctica, per detectar els possibles

problemes de comprensió, es basarà en:

1- Seguiment i correcció de les activitats d’aula.

2- Realització de proves específiques: exposar un tema, resolució d’un exercici.

3- Posades en comú del quadern de pràctiques, per seguir l’evolució que fan de les

pràctiques desenvolupades en el bloc-II.

4- Exposicions per part dels alumnes dels treballs d’investigació i recerca proposats.

5- Intercanvis orals amb els alumnes generant debats.

6- Resolució de dubtes fent preguntes orals i individuals.

7- Participació en les activitats complementàries.

8- Evolució de les pràctiques de camp o laboratori.

9- Autoavaluació.

10-Tenir en compte les capacitats associades a les conductes i actituds que ha depresentar l'alumnat.

Per concloure es durà a terme una Avaluació Final, on es farà la comprovació dels objec-

tius plantejats i que s’han aconseguit en l’acabament d’un procés.

En el procés d’avaluació de l’alumne s’aplicarà el següent model:

1. Conceptes: 65 % de la nota final. Comprenen els exàmens, que es basaran en les

activitats realitzades i en els conceptes explicats a classe. Es preveu la realització

d'exàmens parcials cada una o dues unitats didàctiques. En quant al format dels

mateixos: es poden fer preguntes de desenvolupament, preguntes de resposta

breu, preguntes en examen oral, preguntes tipus test, preguntes de vertader o fals,

preguntes d'ompliment de documentació i preguntes de relacionar, així com a pre-

guntes de resolució de supòsits pràctics amb problemes o de proves “visu”. A

les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor de cadascuna de les pregun-

tes i com s'avaluarà.


2. Els continguts procedimentals contaran un 25% de la nota final. Comprenen el

dossier de les activitats complementàries, la presentació o exposició de treballs

d'investigació i recerca, els exercicis proposats per a casa de reforç, les activitats

d'aula per a consolidar conceptes, i es tindrà en compte el desenvolupament que

l'alumne va fent del treball de gestió del viver. Tots aquests procediments s’englo-

baran en Blocs-Procedimentals per poder ser avaluats

3. Els continguts actitudinals es valoraran en un 10% de la nota final, a partir de

l’actitud i capacitat individual en el treball i en equip, el comportament de l'alumne

en classe, disposició en la recerca de material complementari a nivell individual i de

grup, les participacions en els debats, les participacions en les pràctiques de camp,

l’actitud crítica davant qüestions plantejades, rigor i neteja en el treball d’investiga-

ció, claredat i ordre en la presentació de treballs, puntualitat en el lliurament de tre-

balls o exercicis, puntualitat i assistència a classe. Tots aquests continguts actitudi-

nals estaran englobats el dos Blocs-Actitudinals.

L’assistència de l’alumnat és la condició necessària que permet tant l’aplicació de

l’avaluació continua com la vigència de la matrícula en el cicle formatiu.

Si l’alumne s’absenta de forma continuada i sense justificar durant un període superior al

10% de la càrrega horària del mòdul; o de forma discontinua durant un període superior al

15% de la càrrega horària del mòdul sense justificar: perdrà el dret a l’avaluació continua,

perquè a més a més, serà una de les causes d’anul·lació d’ofici de la matricula del mòdul.

L’alumne donat de baixa, tindrà l’opció de poder examinar-se del mòdul a les proves lliu-

res que es realitzen al centre, havent-se matriculat amb antelació.


8- QUALIFICACIÓ

La nota per aprovar el trimestre i el mòdul és de 5.

El model general que s’adoptarà per a avaluar a l’alumnat del Bloc- I d'Unitats Teòri-

ques, serà el de: en l’adquisició dels conceptes suposarà el 65% de la nota, els procedi-

ments el 25% i l’actitud el 10%.

-L’adquisició dels Conceptes s’avaluarà amb la realització de proves escrites al llarg de

cada trimestre; una vegada finalitzada una unitat didàctica es farà un examen que serà

eliminat si es supera o iguala amb una nota de 4,5, sinó és així es podrà fer un examen de

recuperació abans de finalitzar cada trimestre. Els diferents exàmens parcials realitzats a

cada trimestre podran constar de diverses parts (especificades a l’apartat dels

procediments d’avaluació), però no en té perquè estar constituït per tot allò especificat.

A les diferents proves escrites quedarà reflectit el valor numèric de cadascuna de les

preguntes i com s’avaluarà. Aquest 65% de la nota es repartirà entre els diferents

exàmens realitzats durant el trimestre.

La mitjana entre varies unitats didàctiques es farà a partir d'un 4,5 de nota. Si la nota està

entre 4 - 4,4 serà condicionant de fer mitjana, si en la resta d'exàmens aprovats s'ha tret

un 6 o més de 6 de nota.

-Els continguts Procedimentals es valoraran en diferents Blocs Procedimentals;

el Bloc- a: amb la realització de les activitats complementàries proposades; el Bloc- b:

amb la presentació de treballs d’investigació bibliogràfica (treball final); el Bloc- c: amb la

relació d’exercicis i problemes que es prepararan durant el curs, i el Bloc- d: amb exercicis

individuals de recerca proposats per a casa.

Per al Bloc- b i Bloc- d, en determinats trimestres podrà avaluar-se a l'alumne amb un

examen oral i amb la presentació del material.

Per tal d'aprovar els Blocs-Procedimentals s'ha de treure una nota igual o superior al 4,5

una vegada s'ha fet la mitjana de tots els blocs; sinó no es farà mitjana amb la resta de

continguts (conceptuals i actitudinals). Si algun dels exercicis, treballs o activitats del

mateix bloc no són entregats suposarà un 0 de nota.


El 25% de la nota dels continguts procedimentals es repartirà a parts iguals entre els

diferents blocs que s'hagen treballat durant el trimestre (no sempre es treballaran tots els

blocs en tots els trimestres). En algun trimestre algun dels blocs procedimentals pot tenir

més pes del que pugui quedar repartit proporcionalment com s'ha dit abans.

L’avaluació de cada procediment dels diferents blocs es farà entre una nota de 0 a 10, a

excepció del material que s'haja entregat fora de termini, ja que només contarà de 0 a 5

de nota com a màxim.

El material elaborat en els diferents Blocs Procedimentals i aprovat amb una nota de 4,5 o

més, estarà ja avaluat, però, si un dels materials entregats està per davall d'aquesta nota,

el treball, dossier o exercici s'haurà de presentar de nou per poder ser avaluat abans de

finalitzar el trimestre.

Quan el material que realitzin els alumnes en els diferents Blocs Procedimentals (dosser

sortides, treballs, recerques, exercicis,...) no sigui l'adequat i no s'hagi adequat a les

normes de presentació establertes (mal presentat, continguts insuficients, copiar i pegar

des d'Internet sense cap criteri, similitud de treballs entre companys, informació

contrastada i no inventada, ortografia, etc.), el professor podrà retornar la feina perquè es

torni a repetir i corregir allò indicat pel professor.

Els treballs tenen un termini per lliurar-los. Els treballs presentats fora de termini acordat

s’avaluaran únicament de 0 a 5 de nota com a màxim.

És obligatori presentar a mitjans del tercer trimestre el treball plantejat a principi de curs i

que s'haurà de fer al llarg del curs. El fet de no entregar-lo serà motiu per suspendre el

mòdul.


-Els continguts Actitudinals s’avaluaran repartint el 10% entre el Bloc-A (5%) i el Bloc-B

(5%), i s’especifiquen a continuació:

Bloc- A Bloc- B

-Comportament de l'alumne a classe, així com lamotivació que té per aprendre, grau d'atenció.

-Ordre i rigor en els treballs presentats (segueixnormativa).

-Participació i interès en les practiques, debats,sortides de camp, activitats d'aula.

-Puntualitat del lliurament del material.

-Recerca de material, capacitat crítica,originalitat en treballs.

-Assistència i puntualitat a classe.

El professor durà un registre on avaluarà de 0 a 10 els diferents apartats del Bloc- A i del

Bloc- B, i es farà de forma individual per a cada alumne.

-L'Avaluació Zero podrà ser avaluada si el professor considera que és necessari, com per

exemple, quan un alumne es negui a realitzar la prova a principi de curs.

-La Nota Ordinària de final de curs es calcularà fent una mitjana amb les tres notes reals

donades amb decimals al llarg dels tres trimestre del curs.

Per aprovar el mòdul de Gestió i Organització del Viver s'hauran d'aprovar els dos

blocs, i no es farà la mitjana del Bloc- I i el Bloc- II si no s'ha tret 4,5 o més.

*Nota: aquest mòdul no guarda la normativa establerta pel departament, es considera un

mòdul com excepció a la norma, ja que queda dividit en dos blocs (Bloc-I part Teòrica i

Bloc- II part Pràctica)., la qual cosa ens obliga a que tinguin més pes els continguts al

Bloc- I, i els procediments al Bloc- II.

-La Recuperació del Mòdul- Bloc- I es realitzarà:

1. Al finalitzar cada trimestre es farà una prova de recuperació de les unitats didàctiques

no superades durant el període.

2. Si a l’alumne li ha quedat suspesa alguna avaluació, degut als continguts conceptuals,

únicament s’haurà d’examinar a final de curs (per juny) de les unitats didàctiques que en

té suspeses, fent un examen de recuperació final, guardant-se la nota de les unitats que

en té aprovades durant el curs (>4,5 nota perquè feia mitjana). La nota final per a provar

el mòdul serà de 5.


3. La recuperació de l’avaluació dels procediments es realitzarà també a final de curs (pel

juny), presentant el material que va quedar suspès o pendent de lliurar.

Als alumnes que els hi quedi suspès el mòdul al finalitzar el curs en juny, i després d'haver

realitzat la recuperació final, tindran la possibilitat d’examinar-se al setembre en un

examen extraordinari, per la qual cosa es realitzarà un examen acord als continguts

desenvolupats al llarg del curs. L'alumne s'examinarà de totes les unitats didàctiques

pendents i també haurà d'entregar els treballs i dossiers no presentats durant el curs.


9- FORMA D'INCORPORACIO DELS EIXOS TRANSVERSALS

Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de


• Autonomia.

• Iniciativa.






10- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i,

llavors, assolir el currículum del mòdul es plantejaran adaptacions no significatives en

relació al com i quan ensenyar i al com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan ensenyar es faran adequacions dels agrupaments (treball

individual, en petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial

de l'aula), adequació del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de

metodologia que s'emprarà (treball per projectes, grups cooperatius,...)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no significatives dels criteris

d'avaluació (adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels

instruments d'avaluació i del moment d'avaluació.

L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al

MD020209 Atenció a la diversitat cicles


11- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES (que impliquin sortida fora del centre


Durant aquest curs es preveu que es duguin a terme aquestes activitats complementàries

fora del centre, associades al mòdul de Gestió i Organització del Viver i que estan

relacionades amb els continguts exposats anteriorment:

UD Activitats complementàries DATA PREVISTA

4 i 12

Viver Iniciador: conèixer el procés de un viver productor en

llavorers. Conèixer la planificació de la recol·lecció i

emmagatzematge dels cultius. Observar la presentació del

producte que surt a la venda. Conèixer les operacions de

manteniment dels cultius.

24/01/14

1

Viver Generalitzat (interior, temporada i exterior): veure com

fan la reproducció i multiplicació d’aquestes plantes. Quines

tècniques de cultiu utilitzen. Les instal·lacions i la ubicació

del viver. La comercialització dels productes

31/10/13

2 i 3Viver Forestal i de planta autòctona- MENUT: conèixer el

funcionament d’un viver forestal, així com les tasques de

recollida de material vegetal per poder posteriorment

reproduir-lo. Realitzar les extraccions de les llavors amb

diferents mètodes, segons el tipus de fruit.

11/10/13

5Obtenció d'Estaques: recol·lecció d'estaques de diferents

arbres i preparació del es mateixes per poder plantar-les a la

primavera

19/12/13

8

Planta de Compostatge: conèixer com una empresa realitza

el procés de compostatge amb els residus vegetals

procedents de les poblacions properes. Tècnica del

compost. Sortides en el mercat.

18/03/14

8Empresa de reproducció de cultiu in vitro : observar i

conèixer el procés de multiplicació in vitro, amb les diferents15/04/14


etapes, medis de cultiu utilitzats, esterilitzacions al

laboratori, etc.

5 i 9Finca agrícola: per observar com es realitzen empelts

diversos, i altres labors culturals relacionades amb els

cultius que produeixen.

07/05/14

8 - 9 i 10

Finca de cultiu Hidropònic: poder veure el funcionament i la

tècnica d’una empresa agrícola que produeix amb cultiu

sense sòl, així com les labors culturals donades als cultius i

el control climàtic que fan servir als hivernacles.

29/05/14

7

Finca d’Agricultura Ecològica: conèixer el funcionament

d’una de les més importants finques agrícoles a Mallorca

que produeixen agricultura ecològica. Gestió de la finca,

cultius que realitzen a l’any, preparació dels cultius i

manteniment, beneficis trets, venda als mercats, etc.

27/02/14

Aquesta és una planificació orientativa de les sortides que es tenen previstes en

aquest mòdul, deixant la possibilitat de realitzar certes activitats puntuals que

tinguin un valor decisiu en la programació del mòdul.

De cadascuna d’aquestes Activitats Complementàries, quinze dies abans de la seva

realització es presentarà al Departament d’Activitats Agràries una Unitat Didàctica (fitxa)

especificant: durada; persona de contacte; professor que prepara l’activitat; professors

que li acompanyen; els mòduls professionals implicats; objectius; descripció;

documentació i materials necessaris; observacions;...

De les diverses activitats complementàries, l’alumne haurà de presentar al professor un

treball o dossier, on prèviament se li donarà un guió per poder desenvolupar la feina.


Serà necessari que cada activitat s’aprofiti a vegades per a diferents unitats didàctiques

relacionades amb el mòdul, ja que no es podrà repetir la sortida.

-Les Activitats Complementàries seran avaluades dins dels continguts procedimentals.

-Les Activitats Complementàries seran obligatòries i avaluables per a l'alumne.

- Les dades concretes de les sortides seran fitxades amb antelació en reunió de

departament, i segons les disponibilitats de les empreses a visitar.


TÍTOL

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL

DEPARTAMENT Formació i Orientació Laboral

CURS 1A

CICLE CFGS Paisatgisme i Medi rural

CLAU AGA 31

PROFESSOR Joan Fiol Reynes


INDEX

1. INTRODUCCIÓ


2. METODOLOGIA





7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general.-La competència general d'aquest títol consisteix a desenvolupar projectes de jardins i

zones verdes i gestionar la producció de plantes i la producció agrícola, supervisant els

treballs, programant i organitzant els recursos materials i humans disponibles, aplicant

criteris de rendibilitat econòmica i complint amb la normativa ambiental, de producció

ecològica, de producció en viver, de control de qualitat, de seguretat alimentària i de


1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul.q) Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els coneixements

científics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn professional, gestionant la seva

formació i els recursos existents en l'aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les

tecnologies de la informació i la comunicació.

r) Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia en l'àmbit

de la seva competència, amb creativitat, innovació i esperit de millora en el treball

personal i en el dels membres de l'equip.

s) Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el

desenvolupament del mateix, mantenint relacions fluïdes i assumint el lideratge, així

com aportant solucions als conflictes grupals que es presentin.

t) Comunicar-se amb els seus iguals, superiors, clients i persones sota la seva

responsabilitat, utilitzant vies eficaces de comunicació, transmetent la informació o

coneixements adequats i respectant l'autonomia i competència de les persones que

intervenen en l'àmbit del seu treball.

u) Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu equip,

supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos laborals i ambientals,

d'acord amb l'establert per la normativa i els objectius de l'empresa.

v) Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d'accessibilitat universal i de


“disseny per a tots”, en les activitats professionals incloses en els processos de producció

o prestació de serveis.

w) Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d'una petita empresa i tenir

iniciativa en la seva activitat professional amb sentit de la responsabilitat social.

x) Exercir els seus drets i complir amb les obligacions derivades de la seva activitat

professional, d'acord amb l'establert en la legislació vigent, participant activament en la

vida econòmica, social i cultural


q) Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionats amb l'evolució científica,

tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de la informació i la comunicació, per

mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals i personals.

r) Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació per respondre als reptes que es presenten en els


s) Prendre decisions de forma fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant sabers de



t) Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contextos de treball

en grup, per facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.

u) Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que es van a

transmetre, a la finalitat i a les característiques dels receptors, per assegurar l'eficàcia en els

processos de comunicació.

v) Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, proposant i aplicant

mesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativa aplicable en els processos

de treball, per garantir entorns segurs.

w) Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per donar resposta a l'accessibilitat


universal i al «disseny per a tots».

x) Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el procés

d'aprenentatge, per valorar la cultura de l'avaluació i de la qualitat i ser capaces de supervisar i

millorar procediments de gestió de qualitat.

y) Utilitzar procediments relacionats amb la cultura emprenedora, empresarial i d'iniciativa

professional, per realitzar la gestió bàsica d'una petita empresa o emprendre un treball.

z) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc legal

que regula les condicions socials i laborals, per participar com a ciutadà democràtic.

1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul.-No n'hi ha cap.


2. METODOLOGIA

Cada Unitat Didàctica s'iniciarà detectant els coneixements previs de l'alumnat, juntament amb les

expectatives o interessos en relació al tema.

- Es farà primer una introducció general amb explicacions breus i esquemàtica dels diferents aspectes

del temari, mostrant clarament els Objectius que es pretenen assolir.

- Plantejament i resolució de supòsits pràctics que ajudin a la comprensió de la Unitat didàctica.

- Participació contínua i activa de l'alumne de manera que aquest sigui el protagonista del seu propi

aprenentatge. Es fomentarà el diàleg comprovant, amb això, el grau de comprensió i de coneixements

que sobre ells té l'alumne.

- En qualsevol moment l'alumne ha de tenir facilitat per preguntar i intervenir a classe.

- Resolució d'activitats per part de l'alumne de forma individualitzada i d'acord amb el seu ritme

d'aprenentatge.

- Utilització de mitjans, recursos i materials didàctics com a instruments bàsics de treball

d'aprenentatge.

S'acabarà la Unitat de treball amb activitats d'avaluació per veure si s'han aconseguit els resultats

esperats.





0. UD: Presentació del mòdul

X 1. UD: Seguretat Social 2 2

X 2. UD: Seguretat i Salut en el treball 4 4

X 3. UD: Riscos laborals 3 3 6

X 4. UD: Mesures de prevenció, protecció, gestió i pla de prevenció 4 4

X 5. UD: Primers auxilis 9 9

X 6. UD: La relació laboral 9 9

X 7. UD: El contracte de treball 5 5

X 8. UD:Organització del treball i la Nomina 5 5

X 9. UD: Modificació, suspensió i extinció del contracte de treball 5 5

X 10.UD: Representació dels treballadors 5 5

X 11.UD: Itineraris professionals i carrera professional 10 10

X 12.UD:Proces de cerca de feina 10 10

X 13.UD: Treball en equip 5 5

X 14.UD: Conflicte i negociació 5 5

HORES TOTALS: 84




Selecciona oportunitats d'ocupació, identificant les diferents possibilitats d'inserció i

les alternatives d'aprenentatge al llarg de la vida.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


Aplica les estratègies del treball en equip, valorant la seva eficàcia i eficiència per a

la consecució dels objectius de l'organització.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


Exerceix els drets i compleix les obligacions que es deriven de les relacions laborals,

reconeixent-les en els diferents contractes de treball.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X X



Determina l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social davant les diferents

contingències cobertes, identificant les diferents classes de prestacions.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


Avalua els riscos derivats de la seva activitat, analitzant les condicions de treball i els

factors de risc presents en el seu entorn laboral.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


Participa en l'elaboració d'un pla de prevenció de riscos en una petita empresa,

identificant les responsabilitats de tots els agents implicats.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X



Aplica les mesures de prevenció i protecció, analitzant les situacions de risc en

l'entorn laboral del tècnic .


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15




• Entendre la importància de l'existència d'un sistema públic deSeguretat Social.

• Esser capaç d'enquadrar les diferents professions i activitats en elsdiferents règims de la Seguretat Social.

• Saber a quines entitats col·laboradores de la Seguretat Social s’had’adreçar per realitzar els diversos tràmits.

• Conèixer les obligacions que l'empresari i el treballador tenen amb laSeguretat Social.

• Identificar les diferents prestacions a les quals pot tenir dret i sap

calcular-ne la quantia.

• Estructura del sistema de la Seguretat Social

• Règims

• Entitats gestores

• Principals obligacions d'empresaris i treballadors

• Acció protectora

• Assistència sanitària

• Incapacitat temporal

• Prestacions per riscos durant l'embaràs i la lactància natural

• Prestacions per maternitat

• Prestacions per paternitat

• Lesions permanents no invalidants

• Incapacitat permanent

• Jubilació

• Prestacions per mort i supervivència

• Protecció per desocupació

• Prestació per desocupació


• Subsidi per desocupació


La unitat comença amb una situació de partida en la qual, a través de lahistòria de l'Emili, un tècnic en cuina que està buscant la seva primerafeina com a cuiner, s'exposa una hipotètica situació a la qual es potenfrontar una persona en relació amb les prestacions de la SeguretatSocial (cotització, desocupació, jubilació anticipada, maternitat, paternitati incapacitat temporal). A continuació es plantegen sis preguntes sobre elcas pràctic.

L'epígraf d'Estructura del sistema de la Seguretat Social recull l'obligaciódels poders públics de mantenir un règim públic de Seguretat Social i faun breu recorregut històric. S'hi inclouen dos subepígrafs, un d’aquestssobre els règims de la Seguretat Social (general i especials) i un altresobre les entitats gestores de la Seguretat Social (INSS, INGESA, TGSS,INSERSO i ISM).

Les obligacions d'empresaris i treballadors en relació amb la SeguretatSocial són objecte d'estudi en el segon epígraf . S’hi tracten la inscripcióde l'empresa, la formalització de cobertura de riscos, l'afiliació i l’alta delstreballadors, la baixa i variació de dades i cotització, incloent-hi els tipusde cotització.

L'apartat de l'Acció protectora és el més extens de la unitat i hi ha,primer, una explicació sobre què és l'acció protectora, es diferencia entreles prestacions contributives i les no contributives i s'expliquen els tipusde prestacions a les quals tenen dret els ciutadans. Seguidament,

a) En avaluar els alumnes es tindrà en compte si:

b) S'ha valorat el paper de la Seguretat Social com a pilar essencial per ala millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

c) S'han enumerat les diverses contingències que cobreix el sistema deSeguretat Social.

d) S'han identificat els règims existents en el sistema de la SeguretatSocial.

e) S'han identificat les obligacions d'empresari i treballador dins delsistema de Seguretat Social.

f) S'han identificat en un supòsit senzill les bases de cotització d'untreballador i les quotes corresponents a treballador i empresari.

g) S'han classificat les prestacions del sistema de Seguretat Social i s’hanidentificat els requisits.

h) S'han determinat les possibles situacions legals de desocupació ensupòsits pràctics senzills.

S'ha realitzat el càlcul de la durada i quantia d'una prestació per

desocupació de nivell contributiu bàsic.


s'expliquen algunes de les prestacions més importants com aral'assistència sanitària, la incapacitat temporal, les prestacions per riscdurant l'embaràs i la lactància natural, maternitat, paternitat, lesionspermanents no invalidants, incapacitat permanent, jubilació i prestacionsper mort i supervivència.

Es dedica un apartat per separat a la protecció per desocupació, i es fa

una diferenciació entre prestació per desocupació i subsidi per

desocupació.




• Relacionar els conceptes de salut i treball.

• Explicar el concepte modern de salut proporcionat per l'OrganitzacióMundial de la Salut.

• Valorar la importància de la cultura preventiva en tots els àmbits iactivitats de l'empresa.

• Distingir entre accident de treball i malaltia professional.

• Identificar els drets i deures de treballadors i empresaris en matèriade salut laboral.

• Conèixer les responsabilitats en matèria de prevenció d'empresaris itreballadors i les sancions, en cas d'incompliment.

• Conèixer la normativa bàsica en matèria de prevenció de riscoslaborals.

• Descobrir l'existència d'uns organismes públics que vetllen per la

seguretat i higiene en el treball.

• El treball i la salut

• Possibles danys a la salut del treballador

• Drets i deures en matèria de prevenció de riscos laborals

• Responsabilitats i sancions

• Marc normatiu bàsic

• Organismes públics


- Anàlisi de les activitats i actituds desenvolupades en un cas pràctic

del RD 1215/ 97 (disposicions mínimes de seguretat i salut).

- Activitats i exercicis del llibre de text Editex

En avaluar els alumnes es tindrà en compte si:

S'han comprès els conceptes bàsics de la prevenció de riscos laborals.

S'ha valorat la importància de la cultura preventiva en tots els àmbits i


- Comentari de la peli cula Temps Moderns (Charls Chaplin)

- Activitat de l'Organització Internacional del Treball

- Activitat: avalua els teus coneixements

activitats de l'empresa.

S'han relacionat les condicions laborals amb la salut del treballador.

S'han identificat les condicions de treball existents en el seu sectorprofessional.

S'han classificat i descrit els tipus de danys professionals, amb especialreferència a la malaltia professional i l'accident de treball.

S'han descrit els drets i les obligacions que corresponen a treballadors iempresaris en matèria de prevenció de riscos laborals.

S'han reconegut els casos en què els empresaris i els treballadors tenenresponsabilitats preventives i les sancions pel seu incompliment.

S'han sabut manejar els diferents tipus de normes aplicables a Espanyaen matèria de prevenció de riscos laborals.

S'han identificat els organismes públics nacionals i internacionals que

vetllen per la seguretat i salut dels treballadors.




• Comprendre que el treball comporta uns riscos que poden ocasionarproblemes de salut.

• Identificar els tipus de riscos laborals que hi pot haver en un lloc detreball.

• Conèixer els efectes que ocasionen els diferents riscos.

• Aprendre a actuar per evitar que els riscos es converteixin en danysper a la seva salut.

• Valorar la importància de la prevenció dels riscos laborals.

• Detectar les situacions de risc més habituals en l'àmbit laboral quepoden afectar la seva salut i sap aplicar les mesures de protecció iprevenció corresponents.

• Determinar actuacions preventives i/o de protecció, que

minimitzen els factors de risc i les conseqüències per a la salut i el medi

ambient que produeixen.

• Els riscos laborals

• Factors de risc derivats de les condicions de seguretat

• Factors de risc mediambientals

• Factors de risc psicosocials

• Altres factors de risc

• El risc elèctric


Com a exemple dels diferents tipus de riscos, és molt interessant elvisionament de la pel·lícula de l'Institut Nacional de Seguretat i Higieneen el Treball sobre Riscos higiènics generals, en la qual es van descrivintels principals riscos relacionats amb les condicions mediambientals delsllocs de treball i es proposen les degudes mesures de prevenció i

S'han classificat i descrit els factors de risc i els danys que se’nderiven.

S'han identificat les situacions de risc més habituals en el seu àmbitde treball i s’han associat les tècniques generals d'actuació en funció


protecció per a cadascun d'aquests.

Posteriorment, per sensibilitzar-los i conscienciar-los de la importància dela prevenció de riscos es poden presentar diferents notícies que recullenels nombrosos accidents que es produeixen diàriament al nostre país icomparar aquesta situació amb la que es produeix a Europa, on el nombred'accidents laborals és bastant menor.

També es poden utilitzar diferents jocs i programes informàtics interactiusque pretenen desenvolupar una cultura preventiva entre els nostresalumnes, que podran posar en pràctica quan siguin treballadors.

Es podrien realitzar simulacions i debats sobre els drets i les obligacionsque genera l'acompliment d'un lloc de treball, tant per a treballadors comper a empresaris, i com moltes vegades no es posen en pràctica lesdegudes mesures simplement per comoditat o estalvi de temps d’uns ialtres.

d’aquestes.

S'han identificat les condicions de treball que hi ha en una activitat laboral.

S'han proposat actuacions preventives i/o de protecció corresponents als

riscos més habituals que permetin disminuir-ne les conseqüències.




• Conèixer els conceptes i principis bàsics de l'activitat preventiva i comaplicar-los en el món professional, en concret en el seu sectorprofessional.

• Valorar la prevenció de riscos laborals com una activitat que s’ha deplanificar i organitzar amb molta atenció.

• Saber quines són les principals tècniques de prevenció.

• Distingir entre tècniques i mesures de prevenció.

• Reconèixer els principis de la prevenció de riscos i sap aplicar-los.

• Identificar les mesures de protecció col·lectiva i de proteccióindividual.

• Descobrir què són els EPI i les seves característiques.

• Valorar la importància de la utilització dels EPI com a mesura deprevenció davant els accidents laborals.

• Reconèixer i interpretar els senyals de seguretat.

• Mesures de prevenció

• Principis i tècniques de prevenció

• Mesures de protecció col·lectiva i individual

• La senyalització de seguretat

• L'avaluació de riscos

• Anàlisi de riscos

• Valoració de riscos

• Quan es fa l'avaluació de riscos

• Qui efectua l'avaluació de riscos

• El control i la gestió del risc

• La gestió de la prevenció

• L'organització de la prevenció

• Formes d'organitzar la prevenció

• Les auditories

• L'expert en prevenció


• La representació dels treballadors en matèria preventiva


- Visualitzar vídeos de l'INSHT

- Activitat de la influència del soroll en la pèrdua auditiva

- Activitat “Avalua els teus coneixements”

S'han descrit els processos d'implantació de les mesures deprevenció.

S'han analitzat les condicions de treball existents en una activitat i elsseus riscos, en concret, en el seu sector professional.

S'han identificat els procediments que cal aplicar davant de cada risc.

S'han identificat les mesures de protecció col·lectiva i individual i lesprioritats d'aplicació.

S'ha descrit el concepte d'equips de protecció individual, les sevescaracterístiques i les obligacions dels treballadors i els empresaris pelque fa aquests.

S'han distingit les diferents formes de senyalització en matèria de

prevenció de riscos laborals i s'ha identificat el significat i l'abast de

cadascun dels senyals.




• Comprendre les responsabilitats dels empresaris i els treballadorsdavant qualsevol urgència en l'empresa.

• Aplicar d'una manera eficaç el suport vital bàsic.

• Descobrir la seqüència d'accions que se segueix en la valoració delsferits en una situació d'emergència.

• Actuar adequadament quan calgui classificar els ferits en un accident.

• Distingir els graus de gravetat d'una víctima d'un accident de treball.

• Conèixer els primers auxilis que s'han d'aplicar davant ferides,

hemorràgies, fractures i cremades.

• Protocol d'actuació

• Farmaciola d'empresa

• Urgència mèdica i primers auxilis: conceptes bàsics

• Urgència mèdica

• Primers auxilis

• Seqüència d'actuacions en el suport vital bàsic

• Reanimació respiratòria

• Reanimació cardiopulmonar bàsica

• Classificació dels ferits per la seva gravetat

• Tècniques de primers auxilis en funció de les lesions

• Ferides

• Cremades

• Hemorràgies

• Fractures


El Cas pràctic inicial planteja un accident de treball produït per laimprudència de dos treballadors, en què un d'ells resulta ferit i ha de ser

S'ha analitzat el significat i l’abast dels diferents tipus de senyalitzacióde seguretat.


atès primer pels seus companys de treball i després pels serveisd'emergència externs. D'aquest cas es realitzen unes preguntes vinculadesamb la unitat i que es resoldran al llarg del tema, juntament amb elscontinguts que hi tenen relació. Es poden trobar aquestes crides a lespàgines 248, 252 i 256 del llibre.

La unitat de treball comença amb l'explicació de com s’ha d’actuar en unasituació d'emergència que es pogués produir a l'empresa, i es distingeixendiversos apartats. El primer explica l'obligació en aquesta matèria del'empresa i que recomanable seria disposar d'un auxiliador laboral. Acontinuació s'explica el protocol d'actuació davant una emergència.Finalment es descriuen altres obligacions empresarials en relació amb lafarmaciola i el local de primers auxilis als centres de treball.

També s'intenta que els alumnes coneguin com cal actuar davant unaurgència mèdica, seguint les recomanacions realitzades per l'EuropeanResuscitation Council (ERC 2005) i aprenent què és el suport vital bàsic.També s’explicaran les tècniques de primers auxilis que els treballadorspoden utilitzar quan es produeix un accident de treball. Primer s'expliquenels principis bàsics d’atenció (mètode PAS); seguidament s'analitza laseqüència d’actuacions en el suport vital bàsic, dividit en tres passos:avaluació de l'entorn i primer contacte amb la víctima, valoració primàriao ABC i valoració secundària; i finalment s'expliquen les tècniquespròpiament dites de primers auxilis: la reanimació respiratòria i lareanimació cardiopulmonar bàsica, segons l'ERC 2005.

La classificació de ferits segons la seva gravetat, utilitzant el triatge i

S'han analitzat els protocols d'actuació en cas d'emergència.

S'han identificat les tècniques de classificació de ferits en casd'emergència en què hi hagi víctimes de diversa gravetat.

S'han identificat les tècniques bàsiques de primers auxilis que s’han

d’aplicar al lloc de l'accident davant diferents tipus de danys i la

composició i l’ús de la farmaciola.


targetes de colors.




• Conèixer l'origen del dret del treball.

• Distingir les relacions laborals de les que no ho són, i de les relacionslaborals especials.

• Identificar les fonts del dret laboral i quina s’ha d'aplicar en cada cas.

• Conèixer els principis d'interpretació de les normes laborals i aplicar-los.

• Saber quins són els drets i deures dels treballadors i dels

empresaris.

• El dret laboral i les relacions laborals

• Relacions laborals ordinàries: concepte i característiques

• Relacions laborals especials

• Relacions laborals excloses

• Fonts nacionals del dret del treball

• Fonts materials

• Fonts formals

La Constitució espanyola de 1978

Llei orgànica

Llei ordinària

Reglament

El conveni col·lectiu

El contracte de treball

Usos i costums locals i professionals

• Fonts d'àmbit internacional

• Dret comunitari

• Tractats internacionals signats i ratificats per Espanya


• Principis d'aplicació del dret laboral

• Drets i deures inherents a les relacions laborals


- Activitat sobre el correu electrònic durant la jornada de treball

- Anàlisi sobre la pel·lícula La espalda del mundo

- Activitat de “avalua els teus coneixements”

S'han identificat els conceptes bàsics de dret del treball.

S'han interpretat i s'han aplicat correctament les fonts del dret laboral,de conformitat amb els principis laborals.

S'han determinat els drets i les obligacions derivats de la relaciólaboral.

S'han identificat i diferenciat les relacions laborals, les relacionslaborals especials i les relacions laborals excloses.

S'han reconegut les diferents possibilitats laborals en l'àmbit de laUnió Europea.

S'han conegut els drets i deures de treballadors i empresaris.




• Reconèixer un contracte de treball i saber què significa.

• Identificar els contractes de treball que es poden formalitzar de formaverbal o escrita.

• Aprendre qui pot signar un contracte de treball.

• Identificar els diferents tipus de contractes de treball que hi ha.

• Descobrir com és la relació amb les empreses de treball temporal.

• Conèixer els pactes que s'afegeixen amb més freqüència als contractesde treball.

• Formalitzar per escrit un contracte de treball.

• Saber com actuar el dia de la signatura d'un contracte de treball.

• El contracte de treball i la capacitat per contractar

• Definició de contracte

• Parts signatàries

• Forma i validesa del contracte

• Els elements essencials del contracte

• Modalitats contractuals

• Models de contractes indefinits

• Models de contractes temporals i altres contractes

• La relació contractual amb una empresa de treball temporal

• Pactes contractuals

• El període de prova

• Pacte de permanència

• Pacte de plena dedicació


- Activitat sobre les ETT

- Comentaris sobre la part contractant

S'han classificat les diferents modalitats de contractació.

S'han identificat les modalitats contractuals que s’han de realitzar


- Activitat de “avalua els teus coneixements” obligatòriament per escrit.

S'han reconegut els elements essencials del contracte.

S'ha determinat qui té capacitat per contractar.

S'ha identificat el tipus de contracte més idoni per a cada situaciólaboral.

S'ha distingit la relació contractual amb les empreses de treballtemporal.

S'han analitzat els pactes annexos a un contracte que és freqüent

signar i les seves peculiaritats.




• Conèixer els aspectes més rellevants relacionats amb el temps detreball: jornada de treball, descansos, festius, vacances i permisosretribuïts.

• Identificar les condicions laborals dels treballs per torns, nocturns ode les hores extraordinàries.

• Saber quins són els drets dels treballadors en relació amb elsdescansos, els festius, les vacances o els permisos retribuïts.

• Identificar les mesures que s'apliquen per conciliar la vida familiar ilaboral.

• Distingir els diferents tipus de flexibilitat laboral i la influència

tant positiva com negativa en la vida laboral.

• Conèixer què és el salari i els seus tipus.

• Aplicar en la seva vida laboral aquells aspectes més rellevants sobreel salari: el seu pagament, el SMI i les mesures de protecció.

• Identificar una nòmina i els diferents conceptes que hi apareixen.

• Saber quins ingressos cotitzen a la Seguretat Social i quins no ho fan.

• Interpretar i diferenciar les diferents deduccions que s'apliquen al

salari.

• La jornada de treball

• Durada màxima de la jornada i jornada diària

• Limitacions de la jornada

• Hores extraordinàries

• Organització especial del treball

• Descansos i festius

• Descans setmanal, entre jornades i en jornada continuada

• Festes laborals

• Calendari laboral

• Vacances i permisos

• Vacances

• Permisos retribuïts

• Mesures establertes per la legislació vigent per a la conciliació de lavida laboral i familiar

• En la jornada

• En la reducció de la jornada


• En les vacances

• Beneficis per als treballadors en les noves organitzacions

• Tipus de descentralització: interna i externa

• El salari

• Concepte de salari: definició i tipus de salari (en diner, en espècie imixt)

• Pagament del salari

• Salari mínim interprofessional

• Protecció del salari (crèdits salarials preferents i Fons de GarantiaSalarial)

• Rebut de salaris

• Meritacions

• Percepcions salarials (salari base; complements salarials: personals,per situació i resultats de l'empresa i del lloc de treball; horesextraordinàries; complements de venciment periòdic superior al mes isalari en espècie)

• Percepcions no salarials (indemnitzacions o bestretes; prestacions i

indemnitzacions de la Seguretat Social; indemnitzacions per trasllats,

suspensions i acomiadaments i altres percepcions no salarials)



En el Cas pràctic inicial es plantegen possibles situacions a les qualsqualsevol treballador es pot enfrontar en el seu entorn laboral, en relacióamb la seva jornada, vacances o permisos retribuïts. A més, esreflexionarà sobre dues formes organitzatives cada vegada mésutilitzades en les empreses com ara l'externalització de serveis o lautilització flexible de la mà d'obra. D'aquest cas es realitzen unespreguntes vinculades amb la unitat i que es resoldran al llarg del tema,juntament amb els continguts que hi tenen relació. Es poden trobaraquestes crides a les pàgines 45, 46, 47, 49, 50 i 51 del llibre.

En el primer epígraf es defineix què s'entén per jornada i les sevesformes (continuada i partida), i s’explica la diferència que hi ha ambl'horari. Dins d'aquest apartat, s'explica quina n’és la durada màximaanual, setmanal i diària o les seves limitacions per edat o per jornadesespecials. Es dedica un apartat per descriure què són les horesextraordinàries, el treball nocturn i per torns o el ritme en l'organitzaciódel treball.

Seguidament es dóna una explicació sobre els descansos i festes alsquals el treballador té dret i aspectes sobre calendari laboral, vacances ipermisos retribuïts.

A continuació, es fa un recorregut per les principals mesures legals quepromouen la conciliació de la vida familiar i laboral, que es classifiquenper matèries (jornada i la seva reducció i vacances).

Els continguts de la unitat finalitzen amb un apartat denominat Beneficisper als treballadors en les noves organitzacions, en què el primer fa unadistinció entre descentralització interna i externa. S’hi comenten algunes


S'han identificat les característiques definitòries dels nous entornsd'organització del treball.

S'han determinat les condicions de treball pactades en un convenicol·lectiu aplicable a un sector professional.

S'han valorat les mesures establertes per la legislació vigent per a la

conciliació de la vida laboral i familiar.


S'ha analitzat el rebut de salaris i s’han identificat els principalselements que l’integren.

S'han determinat les condicions de treball pactades en un conveni

col·lectiu aplicable a un sector professional relacionat amb el títol.


de les formes de flexibilització més esteses en el món laboral i sen'aclareixen tant els avantatges com els inconvenients.

Al llarg de tota la unitat, es van proposant un conjunt d'activitats ja

resoltes, en què es plantegen i s’expliquen situacions concretes sobre els

continguts que s'estan treballant.

El Cas pràctic de la història de l’Anna com a treballadora de TARLEX, SAper introduir l'alumne en aquells aspectes més rellevants sobre elpagament del salari: identificació de les percepcions, forma depagament, liquidació de les pagues extraordinàries, forma d'aplicar lesdeduccions en la nòmina i diferència entre salari brut i net.

Després de la lectura del cas pràctic, es plantegen un conjunt de

preguntes perquè l'alumne reflexioni sobre els continguts que

s’explicaran en la unitat, les quals es resoldran al llarg del tema, en unes

crides al marge identificades amb l'expressió cas pràctic.




• Comprèn que l'empresari pot realitzar determinades modificacions enel contracte de treball.

• Sap en què consisteixen la mobilitat funcional i la mobilitatgeogràfica.

• Coneix les causes per les quals es pot interrompre la relació laboraltemporalment.

• Identifica els tipus d'acomiadament que hi ha.

• Sap quines accions legals es poden emprendre en cas dedisconformitat amb les decisions empresarials.

• Coneix el procediment d'actuació en cas d'acomiadament i sap calcularla indemnització

• La modificació de les condicions de treball

• La mobilitat funcional

• La mobilitat geogràfica

• La suspensió del contracte de treball

• L'extinció del contracte de treball

• Dret processal social

• Elaboració de quitances


Es podria iniciar aquesta unitat demanant als alumnes que aportin a laclasse retalls de premsa recents en què es recullin diferents notíciesd'acomiadaments que, generalment, faran referència a acomiadamentscol·lectius d'empreses importants de l'economia espanyola. A partird'aquestes, es pot suscitar un debat sobre les conseqüències delsacomiadaments col·lectius per als treballadors i les seves famílies, iplantejar també l'existència d'altres tipus d'acomiadaments.

També es pot augmentar l'interès cap a l'estudi d'aquest tema aprofitant

S'han identificat els drets i les obligacions en matèria de mobilitatfuncional i geogràfica.

S'han comprès les causes i els efectes de la modificació, suspensió iextinció del contracte de treball.

S'han distingit els tipus d'acomiadament i s'han sabut calcular lesindemnitzacions corresponents.

S'ha analitzat el procediment per reclamar per acomiadament o per


l'experiència d'algun/a estudiant/a que hagi estat acomiadat/ada o que hohagin estat els seus familiars o amics. D'aquesta manera es podenestudiar casos reals que sempre són més motivadors.

A partir del visionament de la pel·lícula recomanada, es poden plantejardebats sobre la necessitat d'estar units tots els treballadors en lesnegociacions que es duguin a terme per defensar el seu lloc de treball iles condicions pactades, davant de les decisions de l'empresari.

És convenient aprofitar el tema per conscienciar els alumnes sobre laimportància de conèixer i complir les seves obligacions amb l'empresa,col·laborant en l'assoliment i manteniment de la producció, però tambéexigint i reclamant, en cas que no es respectin els drets dels treballadorsreconeguts per la normativa vigent.

Si es disposa, a més, de la pel·lícula L'efecte Iguazú, és moltrecomanable veure-la i fer-ne un debat, perquè mostra la situació en quèvan quedar els milers de treballadors de tot Espanya acomiadats per lamultinacional Sintel (que va ser filial de Telefónica) i com, per reivindicarla seva readmissió i els pagaments de les indemnitzacions que elscorresponien, es van organitzar en un assentament al passeig de laCastellana de Madrid, cor financer de la ciutat, que va durar més de sismesos i que va aconseguir la solidaritat de tots els ciutadans amb elstreballadors.

qualsevol altre dret que no sigui respectat pels empresaris.

S'han identificat els conceptes que s'han d'incloure en el càlcul d'unaquitança.

S'ha reconegut l'òrgan jurisdiccional o administratiu davant el qual caladreçar-se en cas de modificació o extinció del contracte de treball.

S'han distingit els terminis d'actuació per emprendre les principals

accions en la jurisdicció social.




• Aprendre quins són els drets dels treballadors en matèria derepresentació i participació en l'empresa.

• Distingir la representació col·lectiva unitària i la representaciócol·lectiva sindical.

• Conèixer els drets i les garanties dels representants dels treballadors.

• Saber qui representa els empresaris.

• Analitzar un conveni col·lectiu, el seu contingut i les parts legitimadesper signar-lo.

• Descobrir les implicacions de l'exercici del dret a la vaga.

• Saber què és locaut.

• La participació dels treballadors en l'empresa

• La representació col·lectiva unitària

• Els delegats de personal

• El comitè d'empresa

• Eleccions

• Competències dels delegats de personal i membres del comitèd'empresa

• La representació col·lectiva sindical

• El conveni col·lectiu

• Els conflictes col·lectius


- Activitat sobre les Eleccions sindicals

- Anàlisi de la pel·lícula “Norma Rae”

- Activitat sobre la vaga


S'han distingit i analitzat la representació col·lectiva unitària, larepresentació col·lectiva sindical i la representació empresarial.

S'han identificat les garanties dels representants dels treballadors.

S'han descrit les competències dels delegats de personal i membresdel comitè d'empresa i com es desenvolupa la seva elecció.

S'ha determinat qui es pot afiliar a un sindicat.

S'ha reconegut i explicat l'existència de diferents nivells de


representativitat sindical.

S'han descrit el concepte, les conseqüències i les mesures quederiven d'un conveni col·lectiu.

S'ha manejat el conveni col·lectiu propi del seu sector i s'han analitzatles condicions de treball que estableix.

S'han analitzat les diferents mesures de conflicte col·lectiu i elsprocediments de solució de conflictes.

S'han definit els aspectes bàsics de la vaga (conseqüències, licitud i

procediment) i el locaut.




• Identificar les diferents opcions academicoprofessionals que hi hadesprés d'acabar un cicle formatiu.

• Analitzar les correspondències i equivalències dels subsistemes de laformació professional i sap aplicar-ho al seu cas particular.

• Valorar la importància de seguir formant-se el llarg de tota la vida coma factor clau per a l’ocupabilitat i l'adaptació a les exigències delprocés productiu.

• Cercar en el Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals lesqualificacions corresponents al seu sector professional.

• Valorar la possibilitat de treballar per compte propi com un itinerariprofessional.

• Ésser conscient que l'ocupació pública és una altra possibilitat laboral.

• Identificar les opcions d'ocupació pública en el seu sector professional.

• Millorar en el coneixement de l'entorn laboral del seu camp

professional.

• La formació professional en el sistema educatiu

• Els itineraris formatius

• El Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals

• La formació professional per a l'ocupació

• Opcions professionals

• Treballar per compte d'altri

• Treballar per compte propi

• Treballar per a l'Administració pública

• La carrera professional

• El coneixement personal

• Opcions professionals

• Anàlisi de l'objectiu professional i pla d'acció. El procés de presa de

decisions


- Activitat: ser funcionari S'ha identificat l'oferta formativa i la demanda laboral referida als seus


- Activitat sobre el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals

- Anàlisi de la pel·lícula “El principio de Arquimedes”

- Activitat “avalua els teus coneixements”

interessos, així com els possibles itineraris que cal seguir.

S'ha confeccionat un itinerari formatiu professional propi.

S'ha valorat la importància de la formació permanent com a factor clauper a l'ocupabilitat i l'adaptació a les exigències del procés productiu.

S'han previst les alternatives d'autoocupació i de treball en el sectorpúblic en el seu sector professional.

S'han identificat els principals filons d'ocupació i d'inserció laboral per

a un professional del seu sector.

S'han identificat i avaluat les capacitats, aptituds, actituds i elsconeixements propis, de forma responsable.

S'han definit els interessos i les motivacions personals.

S'ha realitzat la valoració de la personalitat, aspiracions, actituds i

formació pròpia per a la presa de decisions.




• Conèixer les fonts d'ocupació i les empreses del sector.

• Identificar les ofertes d'ocupació adequades al perfil professional ireconeix les ofertes d'ocupació enganyoses.

• Aprendre a elaborar un currículum vítae i cartes de presentació.

• Distingir els diferents tipus de proves i tests psicotècnics.

• Saber com actuar en una dinàmica de grup i en les entrevistes de feina.

• La cerca de feina

• Fons d'informació

• Selecció d'ofertes de feina

• El perfil del lloc de treball i el perfil del candidat

• El currículum vítae: tipus i estructura

• Treballar a Europa. Europass

• La carta de presentació

• Proves i tests psicotècnics

• Tests psicotècnics

• Test de personalitat

• Proves professionals

• Test de cultura general

• Dinàmiques de grup

• L'entrevista de treball


- Activitat sobre xarxa Eures S'han identificat i avaluat les capacitats, aptituds, actituds i els


- Activitat sobre Europass

- Anàlisi de la pel·lícula El Metodo

- Activitat de claus per fer una entrevista


coneixements propis, de forma responsable.

S'han definit els interessos i les motivacions personals.

S'ha realitzat la valoració de la personalitat, aspiracions, actituds iformació pròpia per a la presa de decisions.

S'han determinat les actituds i aptituds requerides per a l'activitatprofessional relacionada amb el perfil del títol.

S'ha desenvolupat de forma coherent i responsable el potencialprofessional propi.

S'han analitzat les diferents opcions professionals.

S'ha desenvolupat un pla d'acció professional real i adequat a lapersona.

S'ha realitzat el procés de presa de decisions correctament.




• Identificar què és un equip de treball, les seves característiques ietapes.

• Conèixer què és la intel·ligència emocional i pot desenvolupar-la.

• Distingir els equips que realitzen un treball eficaç dels ineficaços.

• Aprendre els avantatges i desavantatges que tenen els equips detreball.

• Aplicar diferents dinàmiques que ajudin els equips a treballar amb

èxit.

• Equips de treball

• Concepte

• Característiques

• Fases del treball en equip

• La comunicació en els equips de treball

• Escolta activa

• Feedback

• Assertivitat i tècniques

• La intel·ligència emocional

• Avantatges i inconvenients del treball en equip

• Com es pot saber si un equip de treball és eficaç?

• La participació en l'equip de treball: els rols grupals

• Dinàmiques de treball en equip

• Phillips 6/6

• Pluja d'idees o brainstorming

• Estudi de casos

• Tècnica del grup nominal


• Sis barrets per pensar

• Role-playing


La convocatòria de reunió d’en Samuel a FARMACÈUTICA VAP, SA perparticipar com a membre en un equip de treball format per intentarmillorar la qualitat dels serveis que ofereix l'empresa és la història que espot trobar al Cas pràctic inicial perquè l'alumne prengui el primercontacte amb els continguts de la unitat. Per reflexionar sobre els seusconeixements previs es plantegen unes qüestions sobre aquest cas pràctic,la solució del qual es pot trobar a les pàgines.

Els equips de treball és l'objecte del primer apartat de la unitat. Elsalumnes hi troben una definició del concepte, el diferencien d'altres desimilars com ara el treball en equip i el grup de treball, i tambén’expliquen les característiques i etapes.

Un dels aspectes més importants per al bon funcionament d'un equip

és la comunicació, per això se li dedica un apartat. Així, després de definir

què és la comunicació, s'explica què és l'escolta activa, el feedback i

l'assertivitat

S'han valorat els avantatges de treball en equip en situacions de treballrelacionades amb el perfil professional.

S'han identificat els equips de treball que es poden constituir en unasituació real de treball.

S'han determinat les característiques de l'equip de treball eficaç davantdels equips ineficaços.

S'ha valorat positivament l’existència necessària de diversitat de rols i

opinions assumits pels membres d'un equip.




• Reconèixer què s'entén per conflicte i en comprèn els tipus i lescaracterístiques.

• Diferenciar en quina etapa es troba qualsevol conflicte.

• Aplicar els mètodes de resolució o maneig del conflicte més apropiatsen cada cas.

• Conèixer les diferents etapes per les quals passa un procés de

negociació, per actuar d'una manera adequada.

• El conflicte

• Característiques

• Causes

• Conseqüències: positives i negatives

• Fases

• Tipus de conflictes

• Pel grau de percepció

• Per l’origen

• Per les conseqüències

• Des d'una perspectiva jurídica

• Mètodes per a la resolució o supressió del conflicte

• Mètodes de resolució de conflictes entre les parts implicades:confrontació i negociació

• Mètodes de resolució de conflictes en què intervenen personesneutrals: conciliació, mediació, arbitratge i jurídic

• La negociació com a mitjà de superació del conflicte


• Pautes

• Fases en un procés negociador

• Tipus de negociació

• Estratègies i tàctiques


El conflicte plantejat a SERVEIS GENERALS ROLER, SA amb en David i laPaula en el cas pràctic inicial servirà d'eix conductor per treballar elscontinguts que recull aquesta unitat. Les preguntes sobre aquestasituació es contestaran al llarg de la unitat en les crides que s'inclouen ales pàgines .

Analitzar el conflicte en el món del treball és l'objectiu més important del'epígraf primer, en el qual després de definir aquest concepte, es fa unaanàlisi de les característiques, causes, conseqüències positives inegatives i les seves fases.

A continuació s'expliquen els diferents tipus de conflictes, classificats pelgrau de percepció, l’origen, les conseqüències i des d'una perspectivajurídica. Seguidament s'assenyala quins són els mètodes que s'utilitzenper resoldre’ls, classificats en dos grans grups. El primer són els usatsentre les parts en conflicte com ara la confrontació o la negociació i elsegon engloba aquells en què intervenen persones neutrals, com ara laconciliació, mediació, l’arbitratge i la justícia.

S'ha reconegut la possible existència de conflicte entre els membresd'un grup com un aspecte característic de les organitzacions.

S'han identificat els tipus de conflictes i les seves fonts.

S'han determinat procediments per a la resolució del conflicte



- Utilització de la pissarra per a recolzar les exposicions orals.

- Utilització del llibre de FOL de l'Editorial Editex edició actualitzada.

- Utilitzar els apunts de Prevenció de riscs laborals de la Conselleria de Treball i Formació.

- Utilitzar els ordinadors del centre com a eina de treball.

- Utilitzar articles de periòdics i revistes relacionats amb

les unitats didàctiques.

- Utilització de la col·lecció de vídeos que disposa el

departament.



Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits i comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

• Puntualitat a classe.

• Assistència a classe.


7. AVALUACIÓ

7.1.-Criteris d’avaluació.

S’avaluaran tan els coneixements teòrics com els pràctics del mòdul.

7.2.-Continguts mínims

- Actuació en els tallers d'acord amb les normes de seguretat.

- Identificació dels factors de risc físic, químic , biològic i organitzatiu.

- Interpretació i redacció dels documents bàsics en cas d'accident laboral.

- Tècniques elementals de primeres cures

- Procés d'actuació de la Inspecció de Treball.

– Elements bàsics d'un contracte de treball.

- Formes d'extinció de la relació laboral

- Prestacions del sistema de Seguretat Social a l'Estat Espanyol.

- Entitats sindicals i empresarials més representatives.

- Procés d'elaboració d'un conveni col·lectiu

- Sectors productius que generen feina.

- Perfils professionals dels diferents itineraris professionals.

– Recursos d'informació sobre el mercat laboral.-

- Característiques diferencials dels diferents tipus d'empreses.

- Tipus de mercats


- Característiques de funcionament de la Unió Europea.

- Classificació de les empreses

– Magnituds macroeconòmiques.

– Característiques de funcionament del mercat.

– Característiques de la Unió Europea.

7.3.-Procés d’avaluació. Com s’ha d’avaluar?

Es farà un examen per cada dos o més temes impartits durant el trimestre en base a qüesti-

ons sobre activitats resoltes en classe. Els exàmens seran tipus pregunta curta i avaluables d'una

manera molt objectiva. Aquests seran de 20 preguntes curtes, de manera que cada una val 0,5 punts

o de 10 preguntes curtes de manera que cada una val 1 punt. En ambdós tipus no resten les pregun-

tes mal contestades. La nota d'avaluació serà la mitjana de les notes dels exàmens realitzats. La nota

final serà la mitjana de les avaluacions realitzades.

7.4.- Recuperació del mòdul.

L'avaluació es contínua i quan un alumne no segueix el curs s'han de fer activitats per

a la seva recuperació durant els tres trimestres del curs i a més un examen en el més

de juny

7.5 Avaluació de pendents (si escau).Els alumnes que duguin pendent el mòdul del curs passat i que no repeteixin curs: es farà un

examen global dels continguts del modul.


8. QUALIFICACIÓ

Els exàmens s'avaluaran de 0 a 10 punts i la nota mínima per aprovar serà cinc punts. Les

qualificacions de 4'5 seran estudiades individualment.

Durant la realització de les classes es faran qüestions tipus test i supòsits pràctics que només s'

avaluaran a títol informatiu sense tenir una traducció a la nota de l'avaluació ni a la nota final.

La nota de les proves escrites serà el 90 % de la nota final del Modul de Fol. El restant 10 % anirà

en funció de la realització de les activitats dins la classe i assistència a classe.





• Autonomia.

• Iniciativa.







1. Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin tenir la possibilitat d'accedir i,

llavors, assolir el currículum del mòdul es plantejaran mitjançant adaptacions no

significatives en relació al com i quan ensenyar i al com i quan avaluar.

2. Pel que fa al com i quan ensenyar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual,

en petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial de l'aula),

adequació del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de metodologia que

s'emprarà (treball per projectes, grups cooperatius....)

3. Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no significatives dels criteris

d'avaluació (adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels instruments

d'avaluació i del moment d'avaluació.

4. L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al

MD020209 Atenció a la diversitat cicles


11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre


UD Activitats complementàries ( que es fan fora del centre )

DATAPREVISTA