unitat 8 - e-catala.com · si el cd és determinat, és a dir, va introduït per un article...

Unitat 8

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

1

Fonètica i ortografia Ortografia de la b/v: alternances u/v i p/b. Mots amb dificultat sense punts de referència clars. Derivats i pseudoderivats Morfosintaxi Pronoms febles. Substitució de complements. Lèxic Fraseologia Expressió escrita El punt Textos expositius: divulgatius

Unitat 8


2

FONÈTICA I ORTOGRAFIA B / V A quasi tot Catalunya i a la ciutat de València la v es pronuncia amb el mateix so bilabial que la b. Cal dir, no obstant això, que en algunes comarques tarragonines perviu el so labiodental de la v. A les Balears no hi ha gaire problema amb la grafia d'aquestes consonants perquè, generalment, es distingeix el so de la b i la v. En els territoris on el so de b i v no es distingeix, a l’hora d’escriure’l correctament caldrà tenir en compte la següent normativa. Escriurem b:

• davant -l i -r: blau, brau. • derivats d'un mot en p, la qual es converteix en b: llop, lloba.

Escriurem v:

• quan el so de la u canvia pel de v: teu, teva; nou, nova. • en el pretèrit imperfet d’indicat¡u de la 1a conjugació: cantava.

Pseudoderivats Els pseudoderivats –també anomenats cultismes-, generalment, són mots tècnics, que provenen directament del llatí. En aquests mots hem de memoritzar quina és la consonant que cal escriure. Trobem que una paraula ha evolucionat del llatí, mentre que l’altra conserva la grafia que tenia en el llatí clàssic.

llavi – labial calba – calvície prova – probable corba – curvatura cervell/cerebral moviment/mòbil...

Unitat 8


3

Mots amb dificultat sense punts de referència clars Tal i com vèiem en els casos d'accentuació o de vocal neutra, o-u àtones… hi ha alguns mots que ens fan vacil�lar en l'escriptura. Aquestes paraules no són excepcions, ni segueixen normes especials, ni són llistes tancades, simplement, són diferents d'altres llengües i les fem servir erròniament.

amb b amb v mòbil, baf, rebentar, rebolcar, berruga, biga, bolcar...

avet, avorrir, avortar, avi, almívar, bava, cavall, covard, governar, gravar, fava, haver, sivella, llavi, núvol, prova, rave, savi, taverna, trèvol, advocat, canvi, esvelt, vernís...

Unitat 8


4

MORFOSINTAXI ELS PRONOMS FEBLES Els pronoms febles són elements gramaticals àtons que assenyalen la substitució de certs elements de l’oració. Els pronoms febles presenten diferents formes segons si van davant o darrere del verb. Cal, a més, tenir en compte el gènere i el nombre del complement que substitueixen perquè la substitució sigui adequada. LES DIFERENTS FORMES DELS PRONOMS FEBLES Els pronoms sempre van al costat del verb que acompanyen i, com veurem, poden anar davant o darrera. Segons on vagin tenen unes o altres formes. S'anomena: elidida quan va davant d'un verb i s'apostrofa; reforçada, davant d'un verb començat en consonant; plena quan va darrera el verb unida amb un guionet, i reduïda quan va darrera el verb unida amb un apòstrof. Aquesta nomenclatura està bé conèixer-la per si la trobem en altres materials de consulta, però a nivell pràctic no té cap mena d'importància. Quan parlàvem dels pronoms personals febles a la Unitat 7 ja vam veure totes les possibilitats davant i darrera del verb. En tot cas, ara les repetim, i afegim també les de la resta de pronoms. Personals

davant del verb darrere del verb

em em diu m' m'afaito 'm canta'm -me vau obligar-me

et et parla t' t'aixeques 't banya't -te vaig telefonar-te

es es vesteix s' s'enganya 's llevi's -se va adormir-se

ens ens canta ens ens diem 'ns rega'ns -nos deixeu-nos l'encàrrec

us us renya us us alceu -us

veure-us -vos preneu-vos vacances

es es dutxen s' s'abracen 'ls escolti'ls -se van examinar-se

Unitat 8


5

No personals

davant del verb darrere del verb

el el veig l' l'escolto 'l mira'l -lo escolteu-lo

els els faig els els agafo 'ls llegeixi'ls -los cremeu-los

la la tinc l' l'obro -la aguanta-la -la regaleu-la

les les deso les les aviso -les porta-les -les vaig portar-les

ho ho porto ho ho aixeco -ho deixa-ho -ho vaig fer-ho

li li telefono li li ordeno -li telefona-li -li digues-li

hi hi vaig hi hi aniré -hi porta-hi -hi vaig portar-hi

en en vull n' n'alço 'n canta'n -ne pren-ne

Els pronoms febles van al davant de qualsevol forma verbal conjugada, però l’imperatiu, el gerundi i l’infinitiu sempre els duen al darrere:

Exemples: porta-la, portant-la, portar-la

En les formes perifràstiques el pronom tant pot anar al davant (estil més informal) com al darrere (estil més formal):

Exemples: la va menjar / va menjar-la

ÚS DELS PRONOMS FEBLES Hem de tenir present que en el cas dels pronoms febles hi ha una gran diferència en el llenguatge oral i en l'escrit. Per tant, no serveix argumentar: però si es diu d'una altra manera. La llengua oral accepta algunes formes que es consideren incorrectes a nivell escrit. Així doncs, t’aconsello que per aprendre els pronoms febles segueixis les pautes que et donaré a continuació, i t’oblidis de com ho dius, encara que escrit et sembli estranyíssim.

Unitat 8


6

La millor manera de fer servir els pronoms febles correctament és fixant-te en la sintaxi. Ja hem vist en altres unitats com hem d'identificar els diferents complements de l'oració. Doncs bé, si això ho hem fet molt pautat, seguint uns camins, fent primer una cosa i després l'altra i sempre fent-ho de la mateixa manera és per crear uns hàbits que ens permetin no oblidar-nos res i, posteriorment, anar afegint informació nova a l'estructura inicial que hem après. Si tens a mà el quadre resum de sintaxi, veuràs l'ordre que seguim per trobar els complements. Aquest mateix ordre serà el que farem servir per veure com hem de fer la substitució pronominal. SUBJECTE El subjecte, tal i com hem vist a la Unitat 7, se substitueix per pronoms personals forts (jo, tu, ell, ella...). Hi ha però, algunes oracions en les quals no es pot substituir per pronoms forts; són unes oracions on el subjecte és una mica estrany: sol anar acompanyat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit; són casos que també podem anteposar al nom sobreentès la preposició de, i, si no ens hi fixem bé podem confondre'l amb un CD. En aquests casos, i únicament en aquests casos substituïm pel pronom EN, i afegim el quantitatiu o indefinit que acompanyi el substantiu. Exemples: Ha arribat cap avió? -Sí n'acaba d'arribar un. (dlavió) Això seria: Acaba d'arribar un avió. Subj. La prova que fem per assegurar-nos que és subjecte és passar el verb al plural. Acaben d'arribar un avió. - Perquè aquesta frase sigui correcta, un avió ha de ser plural: tres avions, per exemple. Per tant, un avió serà el subjecte de l'oració.

Unitat 8


7

En dormen dos a cada cambra (de nois). Això seria: Dormen dos nois a cada cambra.

Subj. La prova que fem per assegurar-nos que és subjecte és passar el verb al singular. Dorm dos nois a cada cambra. - Perquè aquesta frase sigui correcta, dos nois ha de ser singular: un noi. Per tant, dos nois serà el subjecte de l'oració. ATRIBUT Si l’atribut va introduït per un article determinat (el, la, els, les) o un demostratiu (aquest, aquella...), el pronom que el substitueix és el, la, els, les (i variants). Exemples: Eren els teus cosins? -No els eren (= els teus cosins) Ja són les tres? -Sí, ja les són ben bé. Però quan l’atribut no duu article determinat, ni demostratiu, és un adjectiu (o locució adjectival), un substantiu determinat o una oració subordinada (equivalent, si es vol als mots això, allò):el substituïm per ho: Exemples: L'un és dolent, llaltre també ho és. (ho = dolent) Està malalt, el mestre? -Ho està des d'ahir. (ho = malalt) Sembla una busca-raons, però no ho és. (ho = busca-raons) Sembla que vulgui ploure. 0i que ho sembla? (ho = que vulgui ploure) Quan volem subratllar-ne el sentit partitiu fem servir el pronom en. I alhora també serveix per emfasitzar. Exemples: Que n'és, de ximple! (noteu el quantitatiu que). En Joan n'és un, de metge bo.(ressaltant un). Amb ús col�loquial, moltes vegades fem servir ho, sobretot en els casos d'atribut determinat, la qual cosa la llengua escrita considera incorrecte.

Unitat 8


8

Resumint:

ATRIBUT No determinat HO

Determinat: Masc. Sing. EL

Fem. Sing LA

Masc. Plu. ELS

Fem. Plu. LES

Emfasitzat EN

Recordeu: col�loquialment HO

COMPLEMENT DIRECTE Pronoms personals Quan substituïm un complement que es refereix als pronoms personals febles, tal i com hem vist a la unitat 7, fem servir els següents pronoms:

em

et

es

ens

us

es

Exemples: Em veuen.

Volen veure’t Les formes del pronom reflexiu, tant poden representar el CD com el CI.

Exemples: Ell es pentina; s'ha banyat; ells van rentar-se. Ella se serví més conyac; Posin-se més arròs!

Amb els verbs pronominals el pronom feble no exerceix cap funció sintàctica, sinó que forma part del mateix verb (que sol tenir un significat d'activitat interna): em penso, m'aclofo, t'equivoques, ens recordem, etc.

Unitat 8


9

La partícula es (i variants) pot donar valor impersonal o passiu al verb.

Exemples: Es diu que hi haurà crisi. (= hom diu, diuen...) Aquest producte es ven molt. (= és molt venut)

Les formes del pronom reflexiu, tant poden representar el CD com el CI.

Exemples: Ell es pentina; s'ha banyat; ells van rentar-se. Ella se serví més conyac; Posin-se més arròs!

Pronoms no personals Si el CD és determinat, és a dir, va introduït per un article determinat (el, la, els, les), un demostratiu (aquest, aquesta...) o un possessiu (el meu, el teu...), el pronom que el substituirà serà: el, la, els, les (i variants), segons sigui el gènere i el nombre del substantiu que faci de nucli del CD. L’apostrofació dels pronoms determinats el i la segueix la mateixa normativa ortogràfica que l’article: Exemples:

Vaig portar el llibre. - Vaig portar-lo; el vaig portar Invita en Joan. - L'invita; invita'l. Porteu aquests llibres. - Porteu-los; Els porteu; porta'ls. Convida aquella noia. - Convida-la Obre la llibreta. -L'obre; Obre-la. Miren aquelles noies. - Les miren; Van mirant-les.

Si el CD té com a nucli un substantiu indeterminat (és a dir, sense article determinat) o introduït per un quantitatiu (molt, molta, poc, poca...) o un numeral (un, dos...), substituirem per en. Cal tenir en compte que el que se substitueix és el substantiu i que els indefinits, numerals o quantitatius no es poden substituir. Fixeu-vos que en els exemples els hem subratllat. En aquests casos també podem afegir al substantiu sobreentès la preposició de.

Unitat 8


10

Exemples: No tens pa? Doncs agafa'n. (de pa). Que venen cireres? -N'hem venudes, però ja no en venem. (de cireres). Et puc deixar un llapis, perquè acostumo a portar-ne dos. Quants bitllets voleu? -En volem tres. (de bitllets) Tens gaire feina? -En tinc molta. D'aquells programes, puc fer-ne imprimir més. He de comprar cinc llibres. - N'he de comprar cinc. (de llibres) Quan el CD és tota una oració o està representat pels mots això o allò, el podem substituir pel pronom ho. Exemples: Qui ha portat això? -Qui ho ha portat? Què tlhas amagat? Ensenya-m'ho (ho = el que t'has amagat) No ens ho vam creure (el que ens vas explicar, allò). Resumint:

CD Personals 1a per. Sing. EM

2a per. Sing. ET

Reflexiu ES

1a per. Plu. ENS

2a per. Plu. VOS

Determinat 3a pers. Masc. Sing. EL

Fem. Sing LA

Masc. Plu. ELS

Fem. Plu. LES

Masc. Sing. EL

Indet, quant. Indef. EN

Neutre – frase HO

COMPLEMENT INDIRECTE En la substitució del CI, els pronoms de 1a i 2a persona tenen les mateixes formes pronominals que en la substitució del CD: em, et, ens, us. Exemples: Em rento les dents. Us veig la cara.

Unitat 8


11

I també, com dèiem, les formes del pronom reflexiu, tant poden representar el CD com el CI. Exemples: Ella se serví més conyac; Posin-se més arròs! Pel que fa a la 3a persona, tenim només dos pronoms per substituir el CI, li i els, que varien pel que fa al nombre però són invariables pel que fa al gènere. El pronom li no s’apostrofa mai. Exemples: Li escric una carta (a ell, a ella, a vostè). Els escric una carta (a ells, a elles, a vostès). Ha explicat la lliçó a les alumnes. - Els ha explicat la lliçó. Ha explicat la lliçó als alumnes. - Els ha explicat la lliçó. Resumint:

CI Personals 1a per. Sing. EM

2a per. Sing. ET

Reflexiu ES

1a per. Plu. ENS

2a per. Plu. VOS

3a pers. Singular LI

Plural ELS

Formes incorrectes que cal corregir Les formes lis o les, en lloc de els, -los o ‘ls, són incorrectes. La llengua oral tendeix a convertir el datiu plural els (i variants) en la forma "els hi" sense que la partícula "hi" representi cap altre complement. La gramàtica normativa ho considera una falta.

Unitat 8


12

Exemples:

formes correctes formes incorrectes

Els escric una carta. Els hi escric una carta.

Vull enviar-los una carta. Vull enviar-los-hi (o envia'ls-hi) una carta.

Ja els telefonarem. Ja els hi telefonarem.

Els era oncle. Els hi era oncle.

Això els pertany. Això els hi pertany.

Els hem tornat els llibres. Els hi hem tornat els llibres.

COMPLEMENT PREPOSICIONAL Hi ha dos pronoms que substitueixen el complement preposicional, segons quina sigui la preposició que porta. Quan el complement va introduït per la preposició de, substituirem per en; en tots els altres casos substituirem per hi. Exemples: D'allò, ara en parlàvem. Recorda't de nosaltres, eh? Recorda-te'n. Recorda't que has de venir. - Recorda-te'n. Aquesta feina li vindrà de nou, però ja s'hi acostumarà. (a la feina) No oblida pas la Maria; sempre hi pensa. (en la Maria) Resumint:

C Prep. Introduït per prep. DE EN

Introduït per altres prep. HI

PREDICATIU Els predicatius se substitueixen per hi o per en. Els verbs predicatius com trobar-se, presentar-se, tornar-se... substitueixen el complement pel pronom hi:

Unitat 8


13

Exemples: Els nens s'han quedat adormits. - Els nens s'hi han quedat. El vi s'ha tornat agre. - El vi s'hi ha tornat. Però el complement predicatiu dels verbs fer-se, dir-se, elegir i nomenar se substitueix per en: Exemples: Ets soci del Barca? -No, però me'n faré aviat. (de soci del Barça) Jo em dic Josep. Jo també me'n dic. Resumint:

PREDICATIU Fer-se, dir-se, elegir, nomenar,

EN

D'altres verbs HI

COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Els complements circumstancials se substitueixen pels pronoms hi o en. En general els introduïts per la preposició de (excepte els de manera) se substitueixen per en, i la resta per hi. Però hem de tenir en compte que no tots els CC es poden substituir, els de temps i els de quantitat no se substitueixen. També cal tenir present que només es pot substituir un CC de cada oració. Exemples: Quan nosaltres entrem a la classe, ells en surten (de classe). Véns de Blanes (o de pescar, de la platja, etc.)? -Sí, ara en vinc. Sempre passo per aquest carrer. Tu no hi passes? (per...) Vaig cap a Valencia. Hi vols venir? (cap a...). Li dic que no vagi contra corrent, però ell sempre hi va (contra...). Jo no viatjo mai amb l'autobús. -Doncs jo hi viatjo sovint (amb...). Mode o manera El complement circumstancial de manera (adverbi o sintagma equivalent) encara que vagi introduït per la preposició de, se substitueix per hi.

Unitat 8


14

Recordeu que les frases fetes i moltes locucions adverbials les considerem com a complements de manera i se substitueixen també per hi. Exemples: Vesteix elegantment. — Hi vesteix. Camina a poc a poc. — Hi camina. Menjo de bona gana. Tu també hi menges? (hi=de bona gana). Resumint:

CC MODE HI

CC LLOC Introduït per prep. DE EN

Introduït per altres prep. HI

CC QUANTITAT No se substitueix.

CC TEMPS No se substitueix.

COMPLEMENT DEL NOM El complement del nom se substitueix per en. Exemples: Cal apreciar les qualitats dels nostres amics. - Cal apreciar-ne les qualitats. Això és una prova del crim. - Això n'és una prova. L'ampolla és plena de vi. - L'ampolla n'és plena. ALTRES ASPECTES DELS PRONOMS EN I HI Ús emfàtic del pronom en En els casos que tenim una substitució amb el pronom en (subjecte, atribut, CD, Cprep. Pred.) si, volguéssim donar èmfasi al complement substituït -recurs molt emprat en la llengua oral- el que hauríem de fer és repetir el complement amb la preposició de, i SEMPRE separat per una coma.

Unitat 8


15

Exemples: De nois, en dormen dos a cada cambra. Que n'és, de ximple! No tens pa? Doncs agafa'n, de pa. D'allò, ara en parlàvem. Sou soci del Barca? -No, però me'n faré aviat, de soci del Barça. Sempre passo per aquest carrer. Tu no hi passes, per aquest carrer? Verbs pronominals El pronom en integra una sèrie de verbs pronominals sense tenir-hi cap valor sintàctic. Aquests verbs són anar-se'n, tornar-se'n, sortir-se'n, etc. Exemples: Vés-te'n. Torna-te'n. Me n'he sortit bastant bé. Verbs de percepció El pronom hi acompanya verbs de percepció (veure-hi, sentir-hi...) donant-los valor intransitiu. Exemples: No hi veig gens. (Distint de: no veig res). Hi sents bé d'aquesta orella? Verb haver-hi Al verb haver-hi, el pronom li dóna valor impersonal. De pas, recorda que aquest verb és conjuga només en 3a persona del singular i, per tant, posar-lo en plural és una incorrecció. Exemples: Qui hi ha? - No hi ha ningú. Una vegada hi havia un rei...

Unitat 8


16

LA COMBINACIÓ DE PRONOMS L'ordre de col�locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells és el que es mostra en el quadre següent.

reflexiu 1a pers. 2a pers. 3a pers. adverbials

se me, ens te, us CI: li, els

CD o atribut: el, la, els, les, ho

en, hi

Fixa’t que sempre es posa primer el reflexiu i els personals. També, primer l'indirecte i després el directe, (precisament al revés de l'ordre normal de la frase quan va amb el complement sencer). Els pronoms en i hi sempre van al final. I ho farem d'aquesta manera:

si tenim un en + li, tal i com ens diu el quadre, posarem primer li i després en: li en. Si tenim un me + els, quedaran: me els. Si tenim els + se, quedarà: se els.

Seguidament, veurem si s'han d'apostrofar o cal posar guions. I així en tots els casos. Normalment apostrofarem quan trobem dues vocals juntes. Aleshores cal recordar algunes coses:

Els pronoms li i ho, no s'apostrofem mai. L’apòstrof va tan a la dreta com sigui possible.

En els exemples anteriors tindríem: li+en = li'n; i encara si el verb comencés en vocal, li n' me+els = me'ls se+els = se'ls

Unitat 8


17

Combinació de CD determinat + CI singular Hi ha unes formes que en combinar-les en donen unes de diferents que cal aprendre-les de memòria. És important saber-les perquè són molt freqüents i, alhora, són les que comportem més incorreccions.

el + li = l’hi la + li = la hi els + li = els hi les + li = les hi

Exemples:

Compra el llibre per al nen. El+li L'hi compra.

Compra els llibres per a la nena. Els+li Els hi compra.

Compra la llibreta per a la nena. La+li La hi compra.

Compra les llibretes per al nen. Les+li Les hi compra.

A Estratègies Pràctiques trobaràs un quadre resum dels pronoms febles.

Unitat 8


18

LÈXIC FRASEOLOGIA: EXCLAMACIONS En aquesta unitat veurem un recull d'exclamacions dites en to d'interjecció, que són expressió del geni de la llengua i de la saviesa popular. Aquestes expressions no es poden traduir, almenys literalment. Aquestes expressions aporten riquesa i vivacitat a la llengua oral i també, a vegades, les fem servir en la llengua escrita. Per tant, cal conèixer-les i fer-les servir. frase significat Déu n'hi do! Dit quan encara podria anar pitjor. Ja t’he filat! Et veig les intencions. Com hi ha món! Expressa sorpresa I encara gràcies! Val mes això que res. Anem a pams! Considerem-ho bé. Tornem-hi! Dit quan algú insisteix indegudament. Es clar! És evident. Si que l'hem feta bona! Dit després d'haver fet un disbarat. Matem-ho. No em parlem més. Tant de bo! Desitjant que s'esdevingui algun fet. Tant me fa! Indiferència Tant se val! És igual una cosa que l'altra. Això rai! Sense importància.

Unitat 8


19

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EL PUNT . És una pausa mitjana, amb un trencament més marcat del ritme que no pas la coma. Indica que la frase és semànticament completa i gramaticalment independent. S'usa: � Per assenyalar una pausa important en el discurs. (Per exemple: La UGT de Catalunya està estructurada democràticament. La democràcia interna és la regla absoluta de funcionament.)

� Com a senyal marcador de les abreviatures. (Per exemple: etc.) � En les representacions horàries, per separar l'hora dels minuts. (Per exemple: 20.15 hores)

� Darrere del número que designa un apartat. (Per exemple: L'excedència pot ser: 1. forçosa 2. voluntària

� En les referències als textos articulats, per separar el número d'article, del número d'apartat o de la lletra i dels apartats entre ells. (Per exemple: L'article 9.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals.)

� En els numerals i cardinals, per marcar els milers, els milions, etc. (Per exemple: 1.305; 5.264.000)

El punt i a part és una pausa llarga que separa paràgrafs. El punt tanca el text. Així mateix no es posarà mai punt:

� en les sigles (per exemple: DNI), � en els rètols o indicadors que donen instruccions o informen (per exemple: No fumeu)

� en els títols, excepte en el cas que siguin molt llargs i formin més d’una frase (per exemple: Introducció)

� darrere de la data que encapçala o clou un text (per exemple: Manresa, 3 de març de 1999)

� darrere del nom situat a dalt o a baix d'una signatura. (per exemple: Signat: Jordi Capdevila)

Unitat 8


20

TEXTOS EXPOSITIUS Serveixen per explicar i per fer entendre alguna cosa. De textos expositius en podem trobar tant en explicacions de caràcter divulgatiu sobre fets ocorreguts com en explicacions de fets que han d’ocórrer i que per conjectura, suposició, presumpció… se suposa que ocorreran, de caràcter predictiu. Els predictius els veurem a la Unitat 9. ESTRUCTURA De fet no hi ha una estructura espaial rígida, però sí que és cert que tenen algunes característiques estructurals més concretes. Cal tenir en compte que la informació ha d’estar estructurada i ordenada sobretot pel que fa al seu contingut. En aquests textos fem servir marcadors textuals: títols, esquemes, resums, tipus de lletra, numeracions, quadres, llistes, gràfics, etc. CARACTERÍSTIQUES Solen ser textos de caràcter específic, ja sigui d’un camp científic o tècnic concret, com d’un aspecte més comú. Per al procés d’elaboració, cal tenir en compte:

� Destinataris � Recollir informació i documentació del tema � Seleccionar la informació � Elaborar un esquema o guió per organitzar la informació.

LLENGUATGE Textos divulgatius Aquests textos han de ser breus i clars, per tant és important la precisió lèxica. Frases i paràgrafs curts; no abusar de la subordinació.

Unitat 8


21

TIPUS DE TEXTOS Caràcter divulgatiu Bàsicament tenim:

� Els llibres de text, les classes, les conferències… són els textos explicatius per excel�lència.

� Els diccionaris i enciclopèdies. � Fullets i prospectes informatius adreçats a usuaris d’entitats, serveis…

� Articles divulgatius, monogràfics, reportatges, … en els espais de premsa.

� Documents tècnics com ara projectes, memòries...