La revista d’Antics i Amics de l’AEG AlvernaTICS

Núm. 14

Des 2013- Feb 2014

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

PORTADA

PRESERVEM LA MEMÒRIA

LʼAGRUPAMENT• ACTIVITATS DE LES

UNITATS

EDITORIAL

Preservant la memòria del Cau.

LʼAGRUPAMENT• AQUEST ANY L’ALVERNA

EN FA 45!!

LʼASSOCIACIÓ• VI ASSEMBLEA D’ANTICS I

AMICS• DIGITALITZACIÓ DEL FONS

GRÀFIC DE L’ALVERNA• CAMINADA I CALÇOTADA

DE PRIMAVERA

CUINATICS• ROTLLE DE CARN

per Dolors Hernández

ARTICLES• EL JOC COM A EINA

PEDAGÒGICA per Lluís Vendrell

DINORAMA• EL BESTIARI DE L’ALVERNA

ARTICLES• FIRA DE XAUXA, UNA

FESTA POPULAR per Màrius Castellví

ENTREVISTEM.. .• ROMÀ SOLÉ

DESCOBERTA I AVENTURA• NEW YORK CITY

MARATHON per Ramon Pasano

HUMOR• XIRUQUERUS per Màrius Castellví

FOTOTICS• MISCEL LÀNIA

Equip de Redacció:Adrià CastellvíMàrius CastellvíXavi Fort

Maquetació:Cinta OlivanJoan Olivan

An cs i Amics de l’AlvernaAn ga Facultat de LletresPl. Imperial TarracoTARRAGONA

an csiamics@aeigalverna.orgwww.aeigalverna.org/an csiamics

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Avui entrevistem Romà Solé, ànima del Servei Municipal de la Discapacitat i de l’activitat de les festes de Santa Tecla “Festa per a Tothom”. p. 12.

* Foto de portada: Digitalització del material gràfic de l’Alverna.

“Voluntaris i participants de ‘Festa per a Tothom’ esdevenen activistes de la discapacitat”

S’ha iniciat la digitalització de diapositives, fotografies i altres documents de l’Alverna; un dels objectius de l’Associació d’Antics i Amics per preservar la memòria històrica de l’agrupament.

Joan OlivanMayte SoléMireia Seguí

2

ACTIVITATS DE LES UNITATS

Els Castors i Llúdrigues vam fer el Camp d’Hivern a l’Arbolí, un poblet molt bonic del Baix Camp. Ens hi vam estar del 27 al 29 de desembre (som l’única unitat que fem el CH de tres dies enlloc de quatre). Vam dormir al refugi del poble, que el teníem tot per nosaltres, i gràcies a això vam poder fer les activitats lliurement i sense molestar ningú. Fins i tot vam veure una pel·lícula! Per sort no feia gaire fred i vam tenir sol cada dia, així que vam poder jugar fora: al parc, a la pista de futbol... Ens ho vam passar molt bé, i no ens en vam adonar que ja tocava tornar a casa... L’últim dia els pares i mares van venir al poble, vam dinar tots junts i després vam tornar cap a Tarragona. Va ser un Camp d’Hivern molt especial i amb anècdotes molt divertides!

Els Castors i les Llúdrigues a l’Arbolí.

Castors i Llúdrigues

Els Llops i Daines vam anar de Camp d’Hivern a Vallclara, on vam participar en el famós concurs de cuina TOP CHEF, a través del qual els nois i noies van aprendre a cuinar i van demostrar totes les seves habilitats culinàries fent croissants, gominoles, pizza i galetes.

A part de tots els tallers de cuina també vam fer un concurs de ball, una gimcana nocturna pel poble, una desfilada de sacs de dormir..., tot d’activitats molt divertides que van preparar ells mateixos per als seus companys.

A més, l’última nit vam veure la pel·lícula Ratatouille, men-jant crispetes. Finalment, vam fer una gran festa!

Llops i Daines a Vallclara.

Llops i Daines

Els RiNGs ens vam escapar cap al sud, fins al Baix Ebre. Vam quasi estrenar una casa enmig de la muntanya, prop de Roquetes. Ens calia aïllar-nos de tot per aprendre a estimar el nostre líder, el Gran Germà! Tot i que potser no era tan bo com ens pensàvem...

Tot i tenir una mica de pluja, vam aconseguir fer totes les activitats, fins i tot un judici molt divertit! I també un taller record de titelles que ens van servir per representar obres teatrals. El tercer dia vam poder fer una petita ruta amb raid inclòs, durant el qual vam passar moltíssim fred... L’última nit vam dormir molt poc, i entre ressopó i jocs, quan va acabar ens coneixíem tots una mica més. Els Ràngers i Noies Guies al Baix Ebre.

Ràngersi Noies Guies

3

ACTIVITATS DE LES UNITATS

Els PiCs vam anar a una casa situada a Vespella (Vic). Allà ens vam adonar del significat de l’autonomia de pioners, i el poc que la manegàvem. La primera tarda vam rebre l’atac d’un tronc a la porta de l’habitació on érem tots, fet que va desen-cadenar un seguit de bromes durant els tres dies restants.

El segon dia vam fer raid tot el dia; dos grups van fer ruta per la muntanya i dos grups van anar a fer una descoberta per Vic.

Gràcies a l’eix també vam treballar els rols que cadascú de nosaltres tenim, amb la reflexió final de què tots són neces-saris de manera individual per a què el grup funcioni.

Els Pioners a Vespella.

Pionersi Caravel·les

Truc 1 i Truc 2 van marxar de camp d’hivern plegats a Valldoreix. Allà van tenir el privilegi de dormir envoltats dels foulards de tots els caus de MEG. Durant els quatre dies, els i les trucaires es van convertir en estrelles del Punk molt crítiques amb la societat. Es van realitzar concerts, jocs i activitats de reflexió. També van fer un raid per la ciutat de Barcelona, que els va permetre descobrir les diferències entre els diversos barris de la capital. No obstant, el que més van fer els i les trucaires va ser MENJAR! No van parar d’endrapar plats i postres cuinats amb molt d’amor durant tot el camp d’hivern. Els Truc al Palau de Congressos de Tarragona.

Truc 1i Truc 2

Terra a la vistaaaaaaaaaaaaaa!, van cridar els pirates quan estaven a punt de naufragar i perdre tots els seus tresors. Afortunadament es van trobar amb els valents alvernians que el passat dia 22 de desembre van aparèixer pel parc del Francolí, on els pirates tenien encallat el seu vaixell. Llavors ens vam dividir, en grups barrejats entre les unitats, per bus-car els tresors. Però no eren tresors normals; no contenien ni or ni joies, sinó informació sobre diverses cultures del món i els seus jocs més característics. Llavors els vam posar en comú i tots vam aprendre molts jocs de tot els món, essent aquest el nostre regal immaterial per aquestes festes.

Els alvernians al vaixell pirata del Parc del Francolí.

Celebració del solstici d’hivern

4

Com ja s’explica en un article d’aquesta revista, enguany s’ha començat el procés de digitalització del material gràfic de l’Alverna. I és que en els 45 anys de l’Agrupament s’han viscut moments intensos que han quedat fixats en diapositives, fotografies, documents i objectes. Molt d’aquest material gràfic està en un suport que amb el pas del temps es va deteriorant i, per tant, es corre el risc que aquesta memòria històri-ca es perdi.

Des dels seus inicis, l’Associació d’Antics i Amics va assumir aquesta responsabilitat, com un company de

viatge de l’Agrupament, sabent que el dia a dia dels caps amb les unitats feia difícil aquesta tasca de preser-vació.

Ara s’ha començat el treball de transformar el suport diapositiva o

paper en digital, la qual cosa també facilitarà un dels propòsits més inte-ressants: divulgar aquesta memòria de l’Alverna a tots els nivells, fent-la arribar als que hi són ara, els que hi han passat i a tothom.

Ens hem de felicitar tots plegats d’haver iniciat aquesta feina, que fixarà el llegat de generacions de caps, nens i joves. Un llegat que ha configurat amb el temps la identitat de l’Agrupament Escolta Alverna.

Editorial

Un llegat que ha configurat amb el

temps la identitat de l’Alverna

PRESERVANT LA MEMÒRIA DEL CAU

Per això, després de l’Excursió de Primavera d’Antics i Amics (23 de març) farem una calçotada per a recuperar forces i celebrar-ho entre tots.

A més a més, al maig farem un Mercat d’Intercanvi per a demostrar que hi ha un sistema alternatiu al monetari. Tant els nens i nenes de l’Agrupament com tothom qui vulgui podrà portar alguna cosa que ja no necessiti però pugui ser útil a algú altre (roba, llibres, joguines...) i can-viar-la per una altra que li pugui fer servei.

Finalment, el nostre tradicional Sopar de Final de Curs serà una mica especial. Us hi esperem!

Aquest any 2014 l’Alverna en fa 45!!

Logo dissenyat per Rat Mas.

Promesa al pa dels Caputxins l’any 72. Foto: Arxiu Alverna.

5

El dissabte 14 de desembre de 2013, es va dur a terme la sisena assemblea ordinària de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna amb un bon grau d’assistència. Es va repassar la feina feta durant l’any, felicitant-nos per la bona tasca que han dut a terme les diferents comissions. Les andròmines creixen cada any una mica més, l’arxiu documental de l’agrupament avança poc a poc però amb bona lletra, la revista compleix els objectius i cada dia està més consolidada i l’excursió va ser tot un èxit d’as-sistència.

Es va aprovar l’estat de comptes de l’any 2013 i es va explicar la situació actual del procés de constitució de la Fundació. Estem a pocs mesos (potser setmanes) de tenir-la completament enllestida i en marxa. Es va decidir que, a partir d’aquest moment, es reactivaria amb força la comissió de cerca i compra de local. Hem d’aprofitar la conjuntura econòmica per mirar de trobar un local que s’adapti a les nostres necessitats a un preu més reduït. També es va decidir que les comissions d’andròmines, revista i arxiu documental continuarien amb la seva tasca, mentre que l’escaneig de l’arxiu fotogràfic, atenent el fracàs dels últims intents, la duria a terme una empresa externa. La Junta passava a assumir la feina de buscar aquesta empresa i organitzar l’arxiu.

L’excursió dels Antics d’aquest any acabarà en una cal-çotada i es potenciarà -sempre en coordinació amb l’Agrupament- el merchandising. Finalment, i com que

l’associació compleix enguany cinc anys, durem a terme una exposició durant el sopar de fi de curs de l’Agrupa-ment que servirà també per celebrar el 45è aniversari de l’Alverna. Per acabar, es va aprovar el pressupost per l’any 2014 i es va procedir al lliurament del premi del con-curs de fotografia de les Andròmines al Lluís Villarroya. Felicitats!

TXUS MANJÓN

VI Assemblea d’Antics i Amics

6

Ja tornem a tenir aquí la Caminada d’Antics i Amics! Després que l’any passat assolíssim el cim de la Roca Corbatera, al Priorat, enguany ens quedem al Camp de Tarragona per descobrir els seus boscos i zones de conreu, i els antics camins que unien els nostres pobles. Prepareu-vos per descobrir els entorns de l’Argilaga, amb una caminada curta apta per a tota la família, i una més llarga pels qui vulguin cremar més calories.

I és que enguany aprofitem per celebrar els 45 anys de vida de l’Agrupament i els 5 de l’Associació d’Antics i Amics, un cop acabades les caminades, amb una calço-tada a l’Argilaga. L’acte es farà el diumenge 23 de març i us animem a participar-hi, ja sigui caminant com menjant calçots. No cal dir que estarem encantats de rebre ajuda per preparar la calçotada!

ARCADI CORNADÓComissió organitzadora

Caminada i calçotada de Primavera

Des de la seva creació, un dels objectius principals dels Antics i Amics de l’Alverna ha estat fer-se cura de l’ampli arxiu de l’agrupament, format per multitud de docu-ments i fotografies. L’organització i classificació de la documentació avança poc a poc però amb bona lletra de la mà d’una comissió que porta uns quants anys treba-llant. En canvi, els diferents intents de digitalitzar el gran nombre de diapositives i negatius dels que disposem han anant fracassant un rere l’altre. Per això, a l’última assemblea es va decidir encarregar aquesta feixuga tasca a una empresa que, a banda d’escanejar les diapositives i els negatius, els retocarà digitalment per aconseguir el millor acabat.

A hores d’ara ja s’han enviat unes 2000 diapositives i calculem que en tenim unes 2500 més a l’espera. Les imatges s’emmagatzemaran en dos o tres discs durs per reforçar la seguretat i s’entregaran als membres de l’asso-ciació o l’agrupament que les necessitin per dur a terme les seves activitats. Ens hem plantejat fer-les públiques a través d’Internet però es tracta d’un servei que comporta una no menyspreable despesa mensual. Conforme anem avançant en aquesta tasca us anirem informant. I espe-rem poder mostrar-vos, en aquestes mateixes planes, fotografies gairebé oblidades que segur faran despertar més d’un record.

TXUS MANJÓN

Digitalització del fons gràfic de l’Alverna

10/4/2011, travessant Rojals en la 1a caminada.

7

Salpebrem la carn (poca sal, la crema de xampinyons ja en porta). Es barre-ja amb la crema de xampinyons, tal com surt del sobre (sense fer), i hi afegim els ous batuts.

Li donem forma de rotlle, l’emboli-quem amb paper de plata i el posem al forn.

FORN: El meu té una funció de cam-pana, que escalfa tot el forn, i el poso al 180-190º durant uns 40’. Després retiro el paper per la part de dalt i, amb el forn apagat, el deixo 15’ més perquè s’enrosseixi.

Si voleu afegir la ceba i el conyac, jo ho barrejo:

- La ceba l’afegeixo quan salpebro, i el conyac, després dels ous (la carn queda més gustosa).

Aquest pastís es pot menjar fred, com si fos un embotit, o calent, com

si fos un rostit. És ideal com a menjar per compartir. Es talla a rodanxes de la mida que es vulgui i es pot acom-panyar amb llesquetes de pa torrat, amanida...

Bon profit!

Continuem la nova secció de cuina de la TICS. El menjar per compartir ha esdevingut tot un clàssic en les activi-tats de les Unitats de l’Alverna, dels caps, de les excursi-ons amb pares i també d’Antics i Amics. A banda de sim-plificar la logística de les activitats aporta el valor afegit de la companyonia i l’intercanvi d’experiències.

Diverses famílies han demanat les receptes dels menjars més reeixits i ens han decidit a crear CuinaTICS. La recep-ta que ens presenta en aquest número la Dolors segur que l’han tastat tots els alvernians que han participat en les darreres excursions d’agrupament i els Antics que van formar part de la Caminada pel Montsant.

ROTLLE DE CARN,Ingredients:

• 1 kg de carn picada (barreja de porc i vedella -600/400)• 2 ous• 2 sobres de crema de xampinyons• Sal i pebre negre

Opcional:

• Ceba molt picada• Un raig de conyac

per Dolors Hernández

8

Aquest any, des de demarcació de Tarragona, hem adoptat “el joc com a eina pedagògica” com a l’eix del curs. La descripció del joc que podem trobar a

la versió digital de la gran enciclopèdia catalana es queda terriblement curta (i això que té més de 55 entrades!). Si haguéssim d’enumerar les característiques del joc i l’acte de jugar faria falta, potser, un “giga” addicional.

Alguns pensaran que jugar forma part de la vida de les persones des que naixem, però la veritat és que els orí-gens del joc es troben uns quants anys més enrere. De fet, el joc forma part de la vida de molts animals, i és a través d’aquest que l’esser aprèn les normes socials i de conduc-ta sense cap mestre. El joc permet l’aprenentatge a través de la interacció amb altres individus ja que trenquem les normes socials per posar-ne unes altres. Per això el joc cal que sigui vivencial i personal.

Quan juguem amb gent de la nostra edat creixem com a persones; quan ho fem amb gent d’altres edats, el benefi-ci és recíproc i ens permet aprendre més sobre les carac-terístiques que diferencien cada etapa de la vida d’una persona, preparant-nos inconscientment per a l’acte de ser pares o mares.

El joc permet als infants desenvolupar la seva personalitat i crear solucions originals a les complexes situacions que

se’n deriven. El conflicte, fer-se mal, dialogar, enfadar-se, respectar les regles i fer trampes són algunes de les situ-acions que es produiran invariablement durant l’acte de jugar a qualsevol edat. De manera natural, l’individu està preparat per a actuar davant d’aquestes situacions per-què el joc és l’eina que l’evolució ha posat dins nostre per aprendre. A més, per curiós que sembli, jugar és intensa-ment satisfactori per a tots.

LLUÍS VENDRELL

El joc com a eina pedagògica

Camp d’Es u 2012 de Castors i Llúdrigues. Foto: Arxiu Alverna.

Camp d’Es u 2012 de Castors i Llúdrigues. Foto: Arxiu Alverna.

9

El Cau també és sinònim de festa, gresca i xerinola. Moltes han estat les vegades que s’ha par-

ticipat en els Carnavals de la ciutat o s’han organitzat festes i cercaviles.

Per acompanyar aquests actes, a prin-cipis dels anys vuitanta es van crear elements festius fets amb l’esforç i la creativitat dels joves caps de l’època. Aquí en teniu una mostra: la cuca que va sortir al Carnaval, el Drac que va participar en diferents actes de la ciutat, i el gegant i la geganta que van ballar per cercaviles i Fires de Xauxa. Durant uns anys aquests elements festius van ser un autèntic bestiari de l’Alverna.

EL BESTIARI DE L’ALVERNA

Gegants de l’Alverna. Anys 80, a la Fira de Xauxa.

Cercavila de trucaires. 1981.

Drac de l’Alverna. Anys 80.

Dinorama

Cuca carnavalera. Anys 80.

10

Moltes han estat les activitats que ha fet l’Alver-na en les més de quatre dècades de vida, però sens dubte la Fira de Xauxa ha estat de les més

tradicionals. La idea de la fira va venir de l’Agrupament Escolta Robert d’Aguiló, que ja la feia, a través dels mem-bres d’aquell agrupament que van fundar l’Alverna: Josep M. Pastrana, Ricard Espinosa i Enric Rovira. Era la gran activitat conjunta de tot l’agrupament, oberta als nens i nenes de la ciutat, amb parades de fira, jocs, concursos, música i danses, i que durava tot un matí de diumenge.

Inicialment es cobrava per jugar a les parades, però ben aviat es va deixar de fer. A més, es venien samarretes, manualitats, es feien rifes i hi havia servei de bar. Tot per recollir calers pel Cau. El pati dels Caputxins és el lloc on s’ha fet més sovint. De fet, el primer any, el 1972, es va fer als baixos de l’església, ja que el pati no estava massa ben condicionat. Cap als anys 90 la fira es va fer diverses vegades al Passeig de les Palmeres, i alguna vegada a la Plaça de la Font.

Les unitats preparaven les paradesUnes setmanes abans es preparaven, al Cau, les parades de fira, que normalment n’eren 3 o 4 per unitat. Primer amb tot el procés de decisió interna, i després amb la seva execució material: pintant, retallant, serrant, clavant... Durant unes setmanes els caus eren un bullir d’activitat

frenètica, amunt i avall amb material de tot tipus. Pescar aneguets en un cossi, tir de boles a caixes ambientades amb carotes, gimcanes, afaitar globus, maquillatge, etc., eren algunes de les ofertes de la fira, sempre segons les capacitats dels nens i nenes de cada unitat. Però també es feien danses i actuacions musicals per completar l’am-bient festiu. Fins i tot, un dels primers anys es va portar un cavall per fer tombs pel pati muntant la canalla.

També es feien visites a les botigues i empreses de la ciutat demanant articles per obsequiar a les parades.

Fira de Xauxa, una festa popular

Fira de Xauxa 2002, al Passeig de les Palmeres.

Fira de Xauxa 2007, a la plaça de la Font. Fir

11

Normalment eren objectes de dubtós interès comercial que donaven els botiguers: algun paraigua carrincló, un llum atrotinat, llibres vells de la Caixa, bolígraf i cara-mels, un gerro horrible,... Amb alguns d’aquests objectes també es feia una subhasta al final del matí de la fira. Es feien lots i a cop de micro, com si fos Sotheby’s, es sub-hastaven entre els pares, amics i familiars, que oferien quantitats a l’alça de manera entusiasta... fins que veien el que els havia tocat.

Publicitat amb cartells i megafoniaPer donar a conèixer la Fira de Xauxa cada any es feia un

cartell que després s’enganxava per les parets de la ciutat. Alguns anys es va fer un concurs intern per escollir el car-tell. També s’editaven enganxines, es penjaven pancartes als carrers i es repartien fulls de mà per la Rambla. Fins i tot, alguns anys es passejava pels carrers de Tarragona un cotxe amb megafonia dient: “Nens i nenes de Tarragona, demà diumenge es celebrarà la Fira de Xauxa al Pati dels Caputxins, hi esteu tots convidats!”. Tota una campanya publicitària, digna d’en Bassat.

L’any 1980, la Fira de Xauxa també va comptar amb una actuació castellera. Ni més ni menys que el primer castell de la història de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, un quatre de sis.

L’activitat tenia molts valors. Principalment el d’oferir desinteressadament jocs fets per infants per a d’altres infants. Però també donar a conèixer l’agrupament a la ciutat i el treball en equip per aconseguir un objectiu comú. La Fira de Xauxa representava un gran esforç pels caps i els infants de l’agrupament, un esforç que condici-onava en part la dinàmica del curs de les unitats. És per això que els darrers anys s’ha deixat de fer. Tanmateix, per a molts dels que han passat per l’Alverna, la Fira de Xauxa ha estat una autèntica festa popular.

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ

Fira de Xauxa 2004, al passeig de les Palmeres.

ra de Xauxa 1981, al Cau. Fira de Xauxa 1981. Foto: Josep M. Salvadó. Cartell de la Fira de Xauxa. Any 1982.

12

Entrevistem... ROMÀ SOLÉ

“Actuar al Metropol és saltar a l’exterior i fer-se visibles.”

Com neix el Servei de la Discapacitat?A Tarragona el va crear l’any 1991 la Federació ECOM, avui Fundació, en conveni amb l’Ajuntament. Aquesta Federació d’en tats de discapacitats sics va impulsar la creació d’aquest

servei en molts municipis, contrac-tant ells el personal durant tres anys i posant el local i infraestructura cada ajuntament. Després l’Ajuntament va optar per assumir-ho com un servei municipal més.

Així, portes vint anys a l’Ajuntament?Bé, al començament depeníem de l’Ins tut Municipal de Serveis So-cials, i el 2007 el servei va passar a l’Ajuntament, dins la Conselleria de Polí ques d’Igualtat, però sempre com a servei municipal i ampliant l’àmbit d’acció a totes les discapacitats, també psíquica, sensorial i malal a mental.

I com neix Festa per a Tothom?L’any 1991 el Servei Civil Internacional, que és una ONG fundada el 1921 per

treballar per la Pau, volia oferir un dels seus camps de treball d’es u a Tarra-gona i ens va demanar alguna ac vitat de pus social per fer. Vam proposar que fessin par cipar, en les Festes de Santa Tecla, un grup d’interns de la Residència de Sant Salvador, persones amb discapacitat sica severa.

Així, els voluntaris eren estrangers?Els primers anys eren persones vin-gudes de tot el món pel camp de tre-ball, on també feien les seves xerrades i ac vitats de treball per la Pau, però progressivament es va anar incorpo-rant voluntariat local.

I comença com un servei a un col·lec u concret?A l’inici aquest era el primer objec u, i el segon era fer visible la discapaci-tat a la ciutat, però aviat es va inver r l’ordre.

S’han reduït les barreres a les festes?Segur que avui es pensa més en l’accessibilitat; de fet, contribuir a de-tectar i suprimir aquestes barreres és un dels objec us des de l’inici. Però també pa m retrocessos: fa uns anys es va aconseguir instal·lar ascen-sors per accedir a la planta noble de l’Ajuntament, el saló de plens, la sala d’actes, l’alcaldia... Ara, però, hi ha unes obres de remodelació que im-possibiliten el pas a tota aquesta zona des de fa mesos, i estan aturades!

S’han fet altres avenços?El pregó de festes s’interpreta a llen-gua de signes a la sala d’actes, davant la de plens, on molta gent pot seguir-lo per pantalla i megafonia. També es-tem fent un i nerari fes u per a sords.

En Romà Solé Blanco és el cos i l’ànima del Servei de la Discapacitat a Tarragona, popularitzat cada Santa Tecla amb el programa FESTA PER A TOTHOM i, des de fa tres anys, també amb l’ECLÈCTIC FESTIVAL. És soci d’An cs i Amics de l’Alverna i l’entrevistem al nostre pe t local, al Cau.

Festa per a Tothom

13

El programa de festes es transcriu en braille en una edició adaptada i l’Àrea de Cultura incorpora sanitaris accessi-bles als carrers. Amb el benentès que el programa va ser planejat pensant en la discapacitat sica, estem intentant arribar a altres col·lec us per tal que la festa sigui realment per a tothom.

I la DOW, que hi fa en aquest pro-grama?Quan es va deixar de fer el camp de treball internacional, ens vam quedar amb un pe t grup de voluntaris locals, molt ac u però insufi cient. DOW an-ima els seus treballadors i els estudi-ants que hi fan pràc ques a fer-se vol-untaris i faciliten molt la con nuïtat i relleu dels voluntaris.

Quin paper tenen els voluntaris?La diferència entre els dos grups ini-cials, discapacitats i voluntaris, s’ha diluït. Alguns són també discapacitats, com jo mateix, que sóc a l’organització. Amb el temps hem pres el model de penya fes va; s’ha esdevingut un grup sense dis ncions. Tots se senten ac v-istes per igual, dedicats a divulgar el missatge que cal trencar les barreres siques i, sobretot, socials que aïllen

la discapacitat. Així, la principal recep-tora és la ciutat, i nosaltres mateixos com a part integrant.

I d’on surt l’Eclèc c Fes val?El precedent és una actuació al Metropol, per Santa Tecla, del grup Al Trot Teatre, del Centre de Paràlisi Ce-rebral, de La Muntanyeta. El pas que va representar pels protagonistes i per les seves famílies fer aquell salt de l’interior del Centre a ocupar un espai públic emblemà c de la ciutat, ens va descobrir la necessitat d’avançar en aquesta línia.

I passar a tot un Fes val d’arts escè-niques?Em vaig agafar uns dies de vacances per assis r al Fes val que organitzen des de fa anys a Sevilla, i vaig pensar

que a Tarragona podríem fer alguna cosa semblant. Ha estat possible tam-bé per la implicació de quatre grups estables de la ciutat: Teatre Ganyotes, del Club Vaixell, Amanida Teatre, de l’ONCE, La Muralla i Al Trot Teatre, que havien obert camí.

Però hi par cipen més grups?Sí, hi ha d’altres en tats on es fa música, dansa o teatre, com Sant Ra-fael, Solc o la Residència de Sant Salva-dor; i també centres “ordinaris”, com l’Estudi de Música, on també hi estu-dien persones amb discapacitat. En la tercera edició, la de 2013, van par ci-par-hi deu grups locals.

I tots són afi cionats?La majoria sí, però cada any portem un o dos grups de fora, amateurs o pro-fessionals, amb una qualitat ar s ca de primer nivell. Això dóna pres gi i fa més atrac u el Fes val per al públic en general, però sobretot és un gran es- mul per als ar stes locals i les seves

famílies. Hi ha professionals de les arts escèniques que m’han dit que s’han emocionat amb alguns espectacles d’Eclèc c, com mai ho havien fet amb altres produccions més convencionals.

L’evolució d’aquests 23 anys de Festa per a Tothom i 3 d’Eclèc c Fes val i l’intercanvi amb d’altres experiències ens fa veure que encara tenim molt camí per recórrer.

Eclèctic Festivalhttp://www.tarragona.cat/eclectic

Festa per a Tothomhttps://www.facebook.com/groups/217993591685621/?fref=ts

Reportatge del Festa per a tothom de 2009http://youtu.be/JXEtO8S78NA

“La llama doble”. Flick Flock Danza, a l’Eclèctic.

14

NEW YORK CITY MARATHON

En Ramon Pasano va ser cap de Ràngers de l’Alverna entre els anys 1972 i 1976. Casteller i esportista, ens apropa la seva experiència de la Marató de Nova York, tot un repte per a qualsevol fondista.

El primer diumenge de Novembre, New York celebra la seva Marató anual, que es remunta al 1970. Durant aquest dia la ciutat és presa per 2 milions d’espectadors i es retransmet en directe per la cadena NBC, amb una audiència aproximada de 315 milions de teleespectadors.

Durant aquest dia, la ciutat dels gratacels es con-verteix en una gran festa major, on els ciutadans surten al car-rer per animar i oferir tota mena d’aliments i beguda als parti-cipants. Els nens participen apro-pant les seves petites mans per tal que tu els hi xoquis; les ban-des de música, grups de gospel

i orquestres toquen les seves millors melodies, i tot junt fa que aquesta cursa sigui tan singular i única en el món.

Desprès de divuit anys d’inactivitat maratoniana, se’m presenta el repte de córrer en una de les carreres més importants del món. Deixant lesions i mals moments enrere, retornant les ganes per afrontar un any d’esforç i de durs entrenaments, de sobte, ring, ring, ring...: sona el despertador a l’habitació de l’hotel. Són les 5 del matí i és hora d’esmorzar.

Després d’un repàs a la bossa de mà em disposo a buscar un dels centenars d’autocars que surten dels diferents punts de la ciutat amb la tasca de traslladar els més de 50.000 participants al punt de sortida. Amb tots els com-panys de cursa a dalt, arribem al punt de concentració, situat a Staten Island. Només posar el peu a terra i fent un cop d’ull al rellotge, me n’adono que les grandioses esplanades ja estan plenes d’atletes, i això que encara queden dues hores per la sortida! Durant aquest temps els atletes passegen pel recinte, fan escalfaments, des-cansen en llocs habilitats, escoltant música en viu i sent entrevistats per les cadenes de televisió. Tot plegat, una barreja de cultures, pobles i idiomes.

Himne dels Estats Units, tret de sortida i tothom a córrer amb la cançó de fons que dóna nom a la ciutat dels grata-cels: “New York, New York”. Pell de gallina, nus a la gola i imatge idíl·lica del riu humà creuant la badia pel pont de Verrazano. A partir d’aquest punt el circuit passa per tot Brooklyn i Queens, fins arribar al km 25, a Queensboro Bridge. Els aplaudiments t’obren l’entrada a la primera avinguda de Manhattan i et donen forces per afrontar els 12 Km següents fins al Bronx. Després d’aquest districte la carrera baixa per la cinquena avinguda fins a Central Park. Aquest gran pulmó verd i la densitat de públic que s’aplega i que no para d’animar m’oxigena els últims metres que em duran fins a la mítica meta de Tavern on the green.

De tornada a l’hotel amb la medalla commemorativa al coll, els novaiorquesos et feliciten conscients de l’esforç i el treball que representa recórrer els 42.195 metres. Aquest ha estat el meu repte i el de moltes persones del món que es proposen fer, almenys una vegada a la vida, aquesta marató singular i única en el món.

15

16

Baixada del Pajaritu. Foto: Diari Digital.

Celebració del Solstici d’hivern al parc Francolí.

Els Ràngers i les Noies Guies al Baix Ebre pel Camp d’Hivern.

fotoTICS

Pioners i Caravel·les al taller de cooperació.