El Correunúm. 57

març 2006Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Revis

ta trime

stral.

Preu: 2

,50

euros

Com triar el lloc idealper als campaments?

El nou Carnet de Cap, aviat a casa tevaEn

trevi

sta

a Jo

sep

Mar

ia Te

rrica

bras

Què

són

els P

lans

Edu

catiu

s d’E

ntor

n?

Su

ma

ri Editorial Per una joventut activa i transformadora

Moviment Els Plans Educatius d’Entorn, la peça clau!Cent anys de gresca. Anem pels dos-cents?75 anys en movimentRecuperant la memòria històricaFem Xi-barri... i que se senti!Descoberta: el món dels inuit a través dels iglúsEl nou Carnet de Cap, aviat a casa teva!El racó musicalCom triar el lloc ideal per als campaments?Brownsea: nous acords, nous productes, nous serveisSaps que hi tenim molt a dir?Allò essencial és invisible als ullsFundació Josep Sans

Entrevista Josep-Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia

Einesi propostes Recurs pedagògic: Més llenya!

Intermón Oxfam: Deute extern, deute externPunt de llibre

Edita: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

Redacció, administraciói subscripcions: Rambla Mn. Jacint Verdaguer, 10 · 08197 - Valldoreix

Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92A/e: megsjc@escoltesiguies.orgwww.escoltesiguies.org

Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros

Redacció i coordinació: Núria Farell

Assessorament Lingüístic: Muntsa Turon i Núria Pont

Fotografies: AEiG Mare de Déu de Montserrat (Barcelona),AEiG Pau Claris (Barcelona), AEiG Sant Pere (Figueres),arxiu d’Enderrock, arxiu d’Intermón Oxfam, arxiude Brownsea, arxiu de MEGSJC.

Disseny anuncis: Mar Serra

Maquetació: Clic Traç, sccl

Imprimeix: Gràfiques Rotatives, sl

Dipòsit Legal: B-4858-81Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriamentla de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). Aquestarevista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratamentdels recursos naturals.

Amb la col·laboració de:

El Correu és membre de:

Sovint sentim a dir que els joves passen de tot, que no participen,que... i sovint no ens agrada.

Darrerament, s’ha publicat un estudi anomenat “Política i joventut”.L’estudi impulsat per l’INJUVE (Instituto de la Juventud) d’àmbitestatal, conclou amb contundents afirmacions sobre la implicació delsjoves. Segons aquest estudi el 60% de la joventut de l’estat espanyolno mostra interès per la política ni es compromet socialment; i tambédefineix la gent jove com a conformista, força hedonista i una micairresponsable.

Com tots els estudis, vinguin d’on vinguin,cal no agafar-los al peu de la lletra, perquèmaximitzen allò que diu una part, la mésgran, però una part. De totes maneresaquestes conclusions ens toquen i de bena prop.

Quan parlem de política, ens esverem,alguns diem: nosaltres no fem política!Però què vol dir fer política? Què entenem?Som capaços de diferenciar política i par-tidisme?

Com a entitat, com a escoltes i guies nofem partidisme, és clar que no! Però fempolítica, és clar que sí!

Un argument, que són dos.Les organitzacions mundials d’escoltismei de guiatge defineixen la seva missió moltrelacionada amb la transformació. La WOSM (Organització Mundialdel Moviment Escolta) té com a missió “Educar la gent jove per aparticipar en la construcció d’un món millor”. La WAGGGS (AssociacióMundial de Guies) té com a missió “Permetre a les noies i les jovesdesenvolupar el seu màxim potencial com a ciutadanes responsablesen el món”.

Nosaltres com a membres de les dues organitzacions entomem aquestencàrrec, tal com reflexa la nostra pròpia missió com a Moviment:“MEGSJC és un moviment d’educació en el lleure que ofereix alsnens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre mitjançant elmètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi

i cada noia, que cada jove, esdevingui protagonista del seu propicreixement i de les accions que treballa en equip, amb la finalitat deformar-los com a persones compromeses amb la societat que elsenvolta”.

I no només l’entomem sinó que el fem nostre, el treballem i elpractiquem. I ho fem en tots els espais del moviment: a la unitat, al’agrupament, a la demarcació a les formacions, als equips generals,com a moviment.

I aquest any amb més força, treballem per CRITICAR, CONSTRUIR ITRANSFORMAR i això no es pot fer des de la barrera. Cal conèixer,participar, implicar-se i actuar.

Tal com diu el manifest del Cau de tots d’enguany: “Per educar enla crítica constructiva i transformadora, en la capacitat de pensardiferent i de convertir aquest pensament en accions creatives perdeixar el món una mica millor de com l’hem trobat. Per aprendre apensar i no ensenyar què s'ha de pensar”

Perquè els nois, noies i joves del Moviment volem ser els representantsd’una joventut activa i transformadora.

Per una joventutactiva i transformadora

Per: Patrícia PérezEquip de Relacions

Podria començar definint els Plans Educatius d’Entorn, ja que aquest ha estat l’encàrrec,però m’estimo més parlar de les característiques d’aquesta iniciativa fent al·lusió a unametàfora.

Imaginem-nos que estem en una partida de Tetris, tenim una missió i l’assolirem fentencaixar peces que ens van apareixent tot formant una estructura. Al principi, les pecesbaixen per la pantalla lentament i les anem encaixant sense problemes; però, mica en

mica, la cosa es va complicant: anem co-l·locant intuïtivament les peces (d’altres s’hihan posat soletes, ja que no tenim tempsprou temps per reaccionar) i, de sobte...ens trobem que s’han acumulat totes lespeces a la part esquerra de la pantalla!!!

Això del Tetris és imprevisible, però seguimacumulant peces en un racó amb l’esperançaque arribi la nostra peça clau: la prima iallargada que ens farà fer Tetris.

En aquest punt de la partida, algunes de les peces que van apareixent no tenen ni espaini ús, però, com diuen alguns, “el que és bo es fa esperar”. I zas! A punt del “Gameover”, amb els ànims per terra i una organització que comença a estar desbordada apareixla súper-peça!!! Ja podem descansar però... només per uns instants, la partida encara noha acabat i hem de continuar desperts per saber encaixar les properes peces que vindran.

Doncs bé, un Pla Educatiu d’Entorn és la peça allargada que ens fa fer Tetris en aquestapartida. La nostra partida és l’opció educativa de l’escoltisme que hem triat. Resulta queen el dia a dia de l’agrupament, del projecte educatiu, de com entenem l’escoltisme, dequè volem ensenyar als nostres castors i com els podem ensenyar millor, de pensar en quèvolen aprendre i què és el que realment necessiten, se’ns presenten tants dubtes i confusionsque la nostra estructura, com la del Tetris, pot trontollar, ens podem sentir desbordats finsel punt de començar a deixar de veure el sentit d’allò que estem fent, de la nostra tascaeducativa.

És cert que desestimem oportunitats que van apareixent, com al Tetris, perquè considerema priori que no tenen espai al nostre projecte o a la nostra manera de fer al Cau, perquèpotser esperem la gran peça que ens farà fer punts sense saber ben bé quan arribaràni si arribarà. També pot passar que no esperem la gran peça i que anem trampejantamb les que tenim fent puntets a poc a poc i bona lletra i, quan arriba la gran peça,en aquest cas no té espai i ens fa trontollar la nostra estructura estable que tan bé hemmantingut. Què hem de fer? Està clar, no? jugar!

Els Plans Educatius d’Entorn,

Què és un Pla Educatiud’Entorn?Un Pla educatiu d’entorn és una iniciativade cooperació educativa del Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunyaque vol:• Promoure la cohesió social mitjançant

l’educació intercultural i l’ús de lal lengua catalana en un marcmultilingüe.

• Dinamitzar i potenciar actuacions coor-dinades entre els centres educatius i elseu entorn.

• Crear un sistema de cooperació inter-departamental i amb l’administraciólocal, obert al món associatiu.

• Donar una resposta integrada a partirde la corresponsabilització i la implicaciódel conjunt d’agents i serveis d’unterritori.

• Aconseguir l’educació integral dels in-fants de Catalunya.

• Actuar en un àmbit territorial concretd’una manera ordenada i estable.

la peça clau!

5

Cent anys de gresca.Anem pels dos-cents?Per: Jordi Picart i Barrot

Membre del Senat de MEGSJC

L’Organització Mundial del Moviment Escolta ha escollit 2007 per celebrar els cent anys del Moviment.L’any 1907 Baden-Powell obria les portes del campament de l’Illa de Brownsea, el primer camp escoltade la història.

Una fita subjectiva. Podríem haver celebrat el centenari de la publicaciódel llibre fundacional del Moviment: “Scouting for boys”. O la data del’alliberament de Mafeking. O la data de la fundació de l’OrganitzacióMundial...

Cent anys és una data tan aleatòria com ho és el fet fundacional triat.Només té sentit en la mesura que cadascun de nosaltres siguem capaçosde trobar una forma individual i particular de rememorar-ho. I detransmetre-ho al nostre entorn més immediat: l’agrupament, el barri,la vila.

No es tracta de fer actes acadèmics. Ni de publicar llibres o fer exposicions.Més aviat, el centenari és una oportunitat per dur a terme accionseducatives especials, que fomentin el creixement dels nostres nois inoies i el nostre propi. El lema focalitza la intenció: UN MÓN, UNAPROMESA.

Perquè formem part d’una mateixa cosa i, en essència, compartim elfet d’haver acceptat el compromís envers el Moviment i el seu esquemade valors.

I bé. Què passarà l’any que ve? Fonamentalment, tots els nivells delMoviment, des del mundial fins el local, estem convidats a fer visiblela nostra opció educativa. A nivell mundial fa una temporada llarga quees fan gestions perquè l’Escoltisme sigui guardonat amb el Nobel dela pau. Un premi que ens correspon a tots, perquè és obrint el cau cadadissabte que treballem per la pau al món, en aquest món únic quecompartim. UN MÓN.

Però això ja vindrà. Nosaltres tenim el repte de posar les bases per fer-nos visibles, i de transmetre als nostres nois i noies que, ara mateix,a l’altre cap de món hi ha una nena o un nen que, fulard al coll, estàfent activitats molt semblants a les nostres, i que alguna cosa ens hiuneix, més forta que les que ens en separen. UNA PROMESA.

Les propostes principals són:

• El Jamboree mundial. L’any 2007tindrà lloc a Londres, lloc on es vacelebrar el primer Jamboree, al mateixtemps que un camp internacional degrans dimensions se celebra a l’Illa deBrownsea. Qui s’hi apunta? A quindels dos? Tot fa pensar que serà unacelebració d’aquelles que et deixen l’ànima exhausta i la pell degallina!

• L’Albada de l’Escoltisme. Amb aquest nom es pretén que tantsescoltes com sigui possible pugin al cim d’una muntanya el dia 1d’agost de 2007 i saludin la sortida del sol tot celebrant l’amistatque ens uneix. A tots els racons del món hi haurà escoltes, de maneraque el sol farà una volta sencera a la terra veient fulards. Simpàtic.I emotiu. I, sobretot, simbòlic.

• L’acció de pau. Cada associació nacional proposarà una acció depromoció de la cultura de la pau. Hi ha idees damunt la taula, peròencara no estan acabades de concretar.

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya no fa cent anys, peròse sent tan centenari com la pròpia Scout Association, la de la GranBretanya. I està d’acord que cal celebrar-ho. Però els cent anys tenensentit si ens projecten endavant i ens donen empenta per continuartreballant per deixar aquesta societat una mica millor de com l’hemtrobada.

Per això s’ha constituït un equip de treball que farà propostes i focalitzaràen la voluntat de mirar endavant. Ben aviat, si tot va bé, començarem aveure els resultats del treball en curs, i cadascun de nosaltres podrà unir-se a aquest món comú i a aquesta mateixa promesa que, des d’ara i durantun any, serà el lema de tots els escoltes del món. Us hi apunteu?

L’any 1931, el sacerdot i pedagog Mossèn Antoni Batlle va fundar elque seria l’Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat, en el marcdels Minyons de Muntanya posats en marxa per Josep M. Batistai Roca. El 1932, va néixer la Germanor de Noies Guies.Els primers temps de Minyons de Muntanya i del’Agrupament Mare de Déu de Montserrat vanser d’expansió i van anar acompanyats d’unprocés d’aproximació a les altres asso-ciacions escoltes catalanes. Desd’aleshores fins ara, han passat tantescoses que és difícil resumir-les en l’espailimitat d’aquesta pàgina. Per això, usconvidem a venir al conjunt d’actes quehem preparat.

Agenda d’actes

Els actes de commemoració del 75è aniversari del’Agrupament tindran el seu punt d’inici en una EXPOSICIÓque es farà durant la primera setmana del mes d’abril a l´Institutd´Estudis Catalans. Aquesta exposició pretén ser testimoni dels 75anys d’escoltisme del nostre agrupament.

L’ACTE D’INAUGURACIÓ tindrà lloc el 5 d´abril a la seu del´Institut d´Estudis Catalans. Constarà d’una CONFERÈNCIA quepretén vincular la història de l’escoltisme i la del nostre agrupament iel paper que aquest ha tingut en la societat catalana del segle XX,després de la conferència hi haurà una TAULA RODONA on hiparticiparan historiadors, excaps d’Agrupament del Montserrat, elsactuals Comissaris Generals de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi deCatalunya i els actuals caps d’Agrupament. La taula estarà moderadaper Rafel Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya.

Creiem que els actes de celebració d’un aniversari com aquest, i méstractant-se d’un agrupament escolta, han d’incloure una excursió, enaquest cas l’EXCURSIÓ BARCELONA-MONTSERRAT. La sortida

oficial tindrà lloc el dissabte 13 de maig al vespredes de la Plaça Bonanova. Després de la caminada,

el diumenge 14, hi haurà la Missa Conventualde les 12 hores. Un cop finalitzat l’acte religiós

hi haurà una recepció del Pare Abat, a quise li farà entrega d’un record de l’aniversari.Acabada la recepció i abans del dinar degermanor, es farà una fotografia per a lahistòria amb tots els assistents.

La GRAN FESTA D’ANIVERSARI esfarà durant tot el diumenge 11 de juny

als Jardins Brusi, propers a la Plaça Molina.Durant el matí, les actuals unitats de l’Agrupament

faran cau normal tot i que totes les activitats estaranpensades de manera que qualsevol nen o nena s’hi pugui

incorporar. A partir de la una i durant l’hora de dinar hi hauràuna ballada de sardanes; es preveu convidar la colla sardanista deldistricte per dinamitzar la ballada. A les cinc i fins a dos quarts de vuites duran a terme les activitats vinculades a “Recordant els mercatsde Calaf”. De dos quarts de vuit a dos quarts de nou hi haurà unconcert d’un grup d’animació infantil que acabarà amb una cercavilade la colla gegantera del districte i un correfoc amb els diables delbarri. A les nou es farà el cant dels adéus per aquells que vulguinmarxar i esperarem a les deu del vespre per començar un concert perals més joves.

Ens agradaria molt que participeu amb tots nosaltres als diferents actesde celebració. Per fer-ho consulteu el web http://www.aemontserrat.orgo escriviu-nos a 75anys@aemontserrat.org

Per: Agrupament Escolta Mare de Déu de MontserratBarcelonès, Sector 1

L’Escoltisme i el Guiatge catalans ja compten amb més de 75 anys d’història. L’Agrupament Marede Déu de Montserrat vol celebrar amb tots els seus antics membres i amics el 75è aniversari de laseva creació amb un munt d’activitats. Us hi apunteu?

75 ANYSen moviment

7

Recuperantla memòria històricaPer: Berta Pascual i Oriol Caño

Caps d’Agrupament de l’AEiG Pau Claris, Barcelonès Sots IV

Durant més d’un any (des que vam celebrar el nostre 25è aniversari, l’any passat, fins ara), hemfet una feina de recerca sobre la nostra història, juntament amb antics membres de l’Agrupament,i hem aconseguit ‘immortalitzar-la’. És el nostre homenatge a la gent que ha fet possible aquestprojecte durant tants anys.

L’Agrupament Escolta i Guia Pau Claris vam fer 25 anys el 2005 i hovam voler celebrar tal com tocava: una festassa al carrer que va durardes de les 4 de la tarda fins a la 1 de la matinada! La festa començavaamb tallers que van preparar els nostres nens i nenes, oberts al barrii altres agrupaments del Moviment, i va acabar amb una actuació declaqué i un concert molt especial dels Ke N’aprenguin, un grup demúsica format per alguns caps del cau que, després d’assajar força,es van estrenar amb molta il·lusió. Per rematar la nit, la música delsKumbes del Mambo.

Després de molta feina de preparació, el 7 de maig de 2005 va serun èxit, però durant l’any també vam voler fer feina i treballar ambels nens i les nenes perquè s’adonessin de tota la història querepresenten 25 anys, des del inicis fins ara: com ha anat evolucionantl’agrupament, moments bons i no tan bons; per què fem allò que fem,i l’alegria que mou un projecte tan gran com el d’un agrupament, iqui l’ha tirat endavant durant tant de temps… I aquí és on ens vamtrobar que ens faltava alguna cosa.

Calia homenatjar la gent que ha format part d’aquest projecte i quedurant tants anys ha fet possible això que actualment sembla quasiun miracle, gent que voluntàriament ha treballat dia a dia perquè nensi nenes puguin cada dissabte anar al cau i créixer allà, gent quevoluntàriament ofereix el seu esforç i el seu temps per tirar endavantun projecte que durant un moment se’l fa seu i va passant a poc apoc de generació en generació. És per això que vam decidir fer unatrobada amb tota aquesta gent a qui hem d’agrair tantes coses.

També ens vam adonar que és una llàstima perdre tota aquesta història,tot de vivències molt significatives per a molta gent i que a la llargapodrien quedar en l’oblit i no ser recordades mai més; així és comun antic Cap d’Agrupament, en Pau Font, va tenir la ideade recollir-ho tot en una publicació. Durant més d’un anymolta gent ha estat treballant per recollir i fer una feina de recercasobre la “història” del nostre agrupament, perquè quedi escrit tot allòque representen 25 anys d’educació d’infants i joves.

Ben aviat, doncs, arribarà el moment d’aquest retrobament amb ex-caps i caps de l’agrupament. Farem una festa en què presentarem larevista especial del 25è aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia PauClaris, on parlaran els primers Caps d’Agrupament de la història i ones presentarà un àudio-visual històric perquè més d’un recordi cosesque segur que mai ha oblidat. Després de riure una estona (o aixòsuposem i esperem) acabarem amb un sopar per omplir-nos bé lapanxa i per fer petar la xerrada.

Esperem que, més que una trobada, sigui una celebració que serveixiper felicitar a tots els que han anat creant el camí, tots aquells quehan participat en aquesta trajectòria que no acaba aquí i que esperemtirar endavant tants anys més amb la mateixa il·lusió que des delprimer dia van posar els caps que van creure que l’AEiG Pau Clarisseria un referent al barri per a infants i joves!

Per tot això,MOLTES FELICITATS I ÀNIMS A TOTS ELS AGRUPAMENTS QUE CELEBRINANIVERSARIS DURANT AQUEST CURS!

El projecte Fem Xi-barri! va guanyar el passat 17 de gener la 9a ediciódel Premi Joaquim Franch per a projectes d’educació en el lleure,convocat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. El premis’adreça a les entitats de la ciutat que realitzin projectes que aportinun enfocament de qualitat i innovació a favor de la participació d’infantsi joves. D’aquesta manera, el jurat valorava l’oportunitat i l’interèsd’aquest projecte del Moviment presentat per la Demarcació del Barcelonèsi que va néixer ara farà tres cursos al Sector IV.

El perquè de tot plegatEl projecte Fem Xi-barri! és un projecte de descoberta i participació alsbarris. Va néixer a l’inici del curs 2003/04 quan, en una trobadageneral del Sector IV (caps d’agrupament i equips), vam decidir impulsarun projecte comú entre tots els agrupaments del sector. Volíem promourela implicació de les unitats escoltes en l’àmbit més local, allà on estanarrelats els nostres agrupaments: els barris barcelonins de l’Eixample,Sant Martí i el Baix Guinardó.

Com fer-ho? Doncs bé, vam començar des del principi de la nostraproposta escolta: les descobertes! Al llarg del primer i segon trimestres,les unitats havien d’anar descobrint diferents àmbits dels nostres barris,detectant-hi necessitats i fent propostes de millora. Per orientar aquestprocés de descoberta, s’han anat editant un seguit de fitxes adreçadesa cada branca. Després d’aquest procés de descoberta i recopilaciód’experiències, escollíem entre tots els agrupaments un àmbit on podíemfer incidència conjunta. El 2003/04 vam escollir el civisme i la qualitat

dels nostres barris, el curs 2004/05 la cultura de pau i el diàleg enels nostres àmbits més locals. Enguany, estem en procés d’escollirl’àmbit d’actuació. Aquesta aposta s’ha anat concretant any rere anyen el dia del Cau al Carrer, on cada unitat o bé conjuntament totl’agrupament ha dut a terme una acció que prèviament havia dissenyat.Hem vist escoltes i guies reclamant carrils-bici, fent pedagogia de larecollida selectiva, fent campanya per la netedat de carrers i places,contra les barreres arquitectòniques, impulsant la campanya Adéu a lesarmes en l’àmbit de cada barri, fent recollida de joguines bèl·liques...

De l’experiència acumulada en fem bona valoració perquè ens ha permèstreballar moltes coses i n’hem après moltes d’altres. Ens ha servit perpotenciar les descobertes com a punt d’arrencada de la pedagogia delprojecte, ens ha permès treballar la participació dels nostres nois i noiesen l’entorn i, sobretot, ens ha fet valorar la importància del treball aescala local com a factor de canvi. Allò de “treballem localment, peròpensem globalment”. I aquesta filosofia, tan viva en el nostre Moviment,l’hem rebuda de persones com en Quim Franch*.

Per tot això, tots els qui hem estat vinculats al projecte estem moltcontents del reconeixement que significa aquest premi. I volemcompartir-ho.

Fem Xi-barri... i que se senti!

Trobareu més informació a http://sector4.escoltesiguies.org

Per: Eduard PlaComissari del Sector IV, Barcelonès

Fem Xi-barri...i que se senti!El projecte Fem Xi-barri! de descoberta i implicació social als barris rep el Premi Joaquim Franch del’Ajuntament de Barcelona.

*En Joaquim Franch va ser un dels pedagogs més importants que ha tingut el nostre país i també el nostre Moviment. Malauradament, una mort prematura va fer que ens deixés a l’edat de 43 anys. Vaser un dels grans impulsors de la pedagogia del projecte a casa nostra. A ell li devem, entre d'altres, l’esforç de l’actualització dels mètodes de les branques de MEGSJC dels anys 80 (A l’aguait d’unaaventura, Estels enllà, Illes...). Personatge polifacètic, amant de la natura, va promoure la campanya “Encara sóc viu” de MEGSJC als Aiguamolls de l’Empordà, just abans de morir, l’any 1987.

9

Per: Unitat de Truc de l’AEiG Sant Pere (Figueres)

Descoberta: el móndels inuit a través dels iglúsConstruir un iglú de neu no és ni fàcil ni difícil: és diferent. Des de dins, no se sent cap soroll i latemperatura es conserva en graus positius. Si ho voleu comprovar, us animem a participar l’any queve a la Trobada de Constructors d’Iglús. No us hi trobareu estranys: enguany vuit agrupaments deMEGSJC i han fet cap.

Aprofitant les nevades d’aquest hivern, els trucaires de l’AEiG SantPere vam voler fer una descoberta sobre els iglús. El dissabte 11 defebrer ens vam dirigir a la Molina, on se celebrava la 10a Trobada deConstructors d’Iglús. Allà ens van explicar un munt de coses sobre lacultura dels inuit (les poblacions que viuen a les zones polars delnord), entre elles una llegenda ben curiosa: “a Sedna, el seu pare liva tallar els dits d’una mà i en sortiren foques. Tallà els dits de l’altrai en sortiren balenes. Caigué al fons del mar i es convertí en la deessadels oceans. Quan s’enfada, no deixa sortir els animals marins i elsesquimals no tenen aliment”. També vam aprendre que la paraulaesquimal, que és la que solem utilitzar nosaltres per parlar dels inuits,és per a ells una manera despectiva d’anomenar-los!

El més divertit de tot, però, va ser la construcció del nostre iglú! Alprincipi no sabíem ben bé què fer. Vam començar per fer la canteraal terra, en la qual dos nois anaven tallant els cubs de neu amb elsxerracs, i els altres els col·locàvem al voltant d’un cercle que havíemmarcat al terra nevat. En agafar el ritme, la part de baix de l’iglú i lesparets, les vam enllestir en un moment. La part del sostre ja va sermés complicada: pujar paret és fàcil, però que quedi corba perquès’acabi tancant, ja és més complicat. Ens en vam acabar sortint, gràciesa l’ajuda d’un dels organitzadors. Va ser una experiència molt divertida,tot i el fred. Vam riure molt quan estàvem tancats dins l’iglú sensepoder sortir perquè la porta encara no estava feta o quan els cubs deneu queien al cap d’algú...

Quan es va fer fosc, vam fer una foguera amb gent d’altres grupsescoltes i un grup d’amics de Barcelona. Va ser una magnífica revetllaen què vam poder compartir experiències amb els altres nois i noies.I a la nit, tots apretadets, no vam gairebé notar el fred.

No cal dir que nosaltres no ens vam endur cap premi, perquè l’iglúera més alt que rodó, però l’experiència va valer molt la pena. Arabé, dos trucaires i un cap de l’Agrupament Escolta i Guisa Sant RamonNonat van guanyar el 1r premi a l’iglú més ben construït, així que calfelicitar-los! I bé, nosaltres ens quedem amb la bona organització, elbatibull de gent escolta i la coca i xocolata calenta de l’endemà almatí. Un cap de setmana fred però intens en experiències i coneixementsnous.

Si vas a la Trobada de Constructors d’Iglús, cal queportis:- Guants de goma grans de rentar plats, per poder treballar

millor amb els blocs- Xerracs i pales- Plàstics pel terra de dins l’iglú i mantes com a jaç- Graelles per coure la carn- Un trineu per gaudir encara més

Aquesta és la segona edició d’un projecte que va néixer amb la voluntatde fer un gest de reconeixement i agraïment a la vostra tasca voluntàriatant important per a la nostra societat. El Carnet de Cap és un projecteque s’ha dissenyat en resposta al temps i l’esforç que dediqueu alMoviment.

El Carnet de Cap, a més de ser una eina identificativa, va lligat a unasèrie d’avantatges gràcies als acords establerts amb un conjunt d’entitatsi botigues on hi tindreu un tracte especial, sovint en forma de descomptes,en adquirir els seus productes o serveis.

A través del Carnet de Cap us proposem tota una sèrie d’alternativesde consum en foment del consum crític. Totes les entitats i botiguesadherides al nostre projecte reuneixen doncs un requisit, els seusproductes i serveis són respectuosos amb el medi i les persones.

El Carnet de Cap també és una einaque ens apropa a activitats culturalsi de difusió de la cultura catalana,així hi trobareu avantatges a teatres,centres de cultura tradicional, publi-cacions sobre costums i descobertade la nostra terra.Rebreu el carnet acompanyat d’unCATÀLEG amb totes les ofertespublicades. Com veureu, en aquestaedició els serveis adherits al Carnetde Cap s’estructuren en vuit eixos:

- Muntanyisme i escapades- Espectacles (Música, dansa, teatre i cinema)- Llibres- Discos- Revistes- Segona mà- Comerç Just- Cafès i Restaurants

Finalment, el carnet també persegueix tenir una utilitat ben pràctica:hi consten les dades de MEGSJC (adreça social, NIF i número de pòlissade l’assegurança), perquè les tingueu sempre a l’abast en les vostresgestions com a caps.

La vostra participació amb propostes i suggeriments durant els anysd’experiència amb què ja compta aquest projecte han servit per anar-lo dissenyant al vostre gust i incorporar-hi millores. És important quetots plegats seguim perfilant-lo i que entre tots i totes anem creantuna eina que ens sigui cada vegada més útil.

En aquesta nova temporada també comptem amb la NOVA PÀGINAWEB que us animem a visitar: www.escoltesiguies.org/carnetdecap.La pàgina pretén ser una eina dinàmica on tots i totes hi tenim moltque aportar i hi podrem trobar diferents materials i propostes pel nostreconsum crític o responsable. També podeu fer arribar totes les vostres

idees i propostes a l’adreça carnetdecap@escoltesiguies.org.

També ben aviat rebreu a l’agrupament els carnetsper a nens i nenes, que serà un carnet identificatiuon hi constaran les seves dades d’afiliat, una eina

útil per a les vostres sortides i campa-ments.

Per: Laia López i OntiverosProjecte Carnet de Cap

Tots els/les caps rebreu a casa vostra, properament, el nou Carnet de Cap per la temporada 2006-2007, amb el qual gaudireu de noves propostes, nous avantatges i un abast territorial més ampli.

El nou CARNET DE CAPaviat a casa teva!

El racó musicalPer: Laia López i Ontiveros

Projecte Carnet de Cap

La música ocupa un lloc molt important en la nostra tasca educativa dins l’escoltisme. A la majoriade les nostres activitats la cançó sempre hi ha tingut lloc: a les vetllades, els campaments, els focsde camp, les rutes...

Cantar ens desperta un sentit d’eufòria que ens fa sentir joia,ens obre l’esperit, ens apropa a la nostra cultura, ens facompartir i ens ajuda a expressar els nostres sentiments.

Per aquest motiu, el Carnet de Cap dóna una atenció especial ala cançó a través d’aquest racó musical. Gràcies al conveni decol·laboració amb el Grup Enderrock anirem publicant cançons degrups dels Països Catalans amb els seus acords, per tal que elscaps pugueu anar ampliant el cançoner de la vostra unitat.

El Grup Enderrock és la primera editorial musical dels PaïsosCatalans i ha esdevingut el principal referent en la publicaciósobre música en català. A través del Carnet de Cap podeugaudir d’avantatges en la subscripció de les seves revistes ien la compra de discos del seu catàleg on-line, on podeu trobarexemplars molt interessants sovint complicats de trobar alsestabliments habituals.

A la secció “agenda” del web del Carnet de Cap també podeutrobar informació sobre diferents esdeveniments musicals quepoden ser del vostre interès (concerts, espectacles, lliurament depremis, activitats, etc). www.escoltesiguies.org/carnetdecap

Instrumentalla m re m MI la m re m (re# dism) / la m re mMI la mSOL DO MI la m / SOL DO MI la m

la m re m MI la m re m (re# dism) / la m re mMI la mla m re m MI la m re m (re# dism) / la m re mMI la mre m SOL DO / re m MI la m

_Avui tampoc he despertat, la m re m MI_avui encara no he parlat, la m re m MI_lluny de València, re m la m_rumb clandestí, MI la m_t’he recordat a prop del mar. re m la m MI

Avui també han assassinat les veus, re m la m MIavui també han bombardejat els cors, re m la m MIavui també en nom de la llibertat re m la m MIavui tot és soledat... re m la m MI

(issió - ó) La caça de bruixes la m re m MI(issió - ó) ha començat, la m re m MI(issió - ó) ballem tots la dansa la m re m MI(issió - ó) dels condemnats. la m re m MI

Instrumentalla m re m MI la m re m (re# dism) / la m re mMI la mla m re m MI la m re m (re# dism) / la m re mMI la mre m SOL DO / re m MI la m

_Avui tampoc has descansat, la m re m MI_avui encara no has callat, la m re m MI_lluny de Nablusa, re m la m_rumb clandestí, MI la m_t’han disparat a prop del mar. re m la m MI

Avui també han encadenat les mans, re m la m MIavui també han reconstruït els murs, re m la m MIavui també en nom de la veritat re m la m MIavui tot és soledat... re m la m MI

(Informació cedida per la revista Enderrock)

OBRINT PAS “Caça de bruixes”Lletra i música: Obrint Pas – Del disc En moviment (Propaganda pel Fet!, 2005)

Us presentem propostes per a cada una de les branques, que usajudaran a situar-vos davant la vostra unitat i plantejar als noies i noiesqüestions que us serviran per encertar en la tria.

Castors

La unitat de Castors no escollirà un lloc concret, però sí que podremesbrinar les preferències de la majoria de la unitat en funció d’ítemsque ells reconeixeran fàcilment:- platja / llac / riu.- muntanya / camp / costa.- pla / pujada / baixada.- Neu / sorra / herba.- bosc / prat.- ...

A partir d’aquí, hi ha moltes possibilitats: podem buscar fotos, podemfer dibuixos...

Una possibilitat prou efectiva és la de: LES TARGETES QUE S’ELIMINEN!Es basa en descartar possibilitats per arribar a acords. Comencem, perexemple, escollint entre PLATJA o LLAC; si escullen llac, es descarta lacosta i ensenyem dues targetes més: CAMP o MUNTANYA, i així anarfent...

Si els costés posar-se d’acord, seria igualment interessant, perquèpodríem parlar-ne amb ells i avaluar quines possibilitats té cada lloc,què hi podem fer, etc.

Llops i Daines

La idea hauria d’anar en la mateixa línia de Castors, però no cal quesiguem tan concrets (tenen més autonomia i més recursos); seguramental grup ja n’hi haurà uns quants que sàpiguen de què va això delscampaments. Siguem imaginatius! Podem, per exemple, dissenyarespais: la platja (tovallola, aigua, para-sol...), muntanya (llar de foc,cordes, roba d’abric...) o d’altres.

La idea sempre serà sondejar la unitat per veure on ens ve de gustanar en majoria.

Ràngers i Noies Guies

Ens enfrontem a una branca experta, així que no només haurem deparlar d’on volem anar, sinó que també de què hi volem fer. Ells,suposadament, estaran prou implicats en la preparació dels campamentscom per conèixer les necessitats pel que fa al lloc. No tots els llocsseran igual de bons per tal de desenvolupar els campaments que

s’imaginen. I, d’altra banda, encara es dóna el fet queels/les caps preparen una bona part dels campamentssense la participació dels infants. Per tant, una idea podriaser que, un cop escollit el projecte, allò que volen fer decampaments, i, idealment, a mitja preparació, plantegemuna pluja d’idees condicionada a partir d’ítems que tindranlloc en el camp:- L’excursió de dos dies.- El taller de cuines, màscares, etc.- El joc de no sé què.- L’eix.- ...

A cada ítem, demanarem als nois i les noies que diguin,per exemple, COM HAURIA DE SER EL LLOC IDEAL PER

Com triar el lloc ideal per als

Per: Imma RodríguezCoordinadora de ‘Campaments i més’

Encetem el tercer trimestre i, amb ell, arriba el gran repte de començar a preparar els campaments,si és que no ho hem fet abans. El primer, com sempre, serà preguntar als nois i noies què volen feri, desprès de fer la tria, haurem de buscar el lloc. Ens hi posem? Doncs anem per feina!

15

campaments?

DESENVOLUPAR AIXÒ? L’objectiu serà, sempre, relacionar el lloc ambels campaments que estem preparant.

Pioners i Caravel·les

A P/C i a Truc pot coincidir molt l’enfocament (exceptuant un casparticular: si a Truc decideixen fer un servei de campaments).

Convé que els/les caps facin un esforç molt gran per tal que la unitatno oblidi allò que té tant pes a Ràngers/Noies Guies: que no nomésés el lloc, sinó què hi anem a fer. Cal fer-hi especial esment perquè, jaho sabem, sovint en aquestes unitats grans la qüestió del lloc té tanprotagonisme que correm el risc que quedi eclipsat tota la resta delprojecte.

Apareixen dos paràmetres nous: RUTA o ESTABLE (a Ràngers/NoiesGuies poden haver aparegut ja, però aquesta és la unitat paradigmàtica).

Compte amb pluges d’idees poc raonades: el lloc estarà estretamentrelacionat amb allò que farem de campaments i una tria arbitrària iatzarosa pot fer-nos anar malament.

Important: suport de mapes, informació afegida de llocs, telèfons...

Podria funcionar fer una dinàmica de petits grups, perquè les ideessiguin de més qualitat. Que cada petit grup proposi cinc opcions queells percebin com a REALITZABLES. Les anotem en papers (un per lloc).Canviem els petits grups i repartim a l’atzar cinc papers de llocs percada nou petit grup: la tasca d’aquest petit grup serà dir de cada llocels avantatges i els defectes, allò bo i allò no tan bo. S’exposen elsresultats en gran grup. Es fa una votació i es descarten tots els llocsmenys els més votats (tants com equips d’unitat hi hagi). Cada equipes queda una de les opcions més votades i la desenvolupa per l’altrasetmana (o per un període de temps no massa llarg). Fa una preproposta,etc. Es presenten les prepropostes desenvolupades a la resta d’unitati s’arriba a un consens.

Trucaires

Podem utilitzar un model molt semblant al de Pioners/Caravel·les, si noés que els trucaires hagin decidit desenvolupar un servei de campaments.

En aquest cas, el sistema per escollir el lloc coincideix amb el de ladescoberta de Truc.

Molt bé, ja sabem què volen els nois i les noies,i ara?

Doncs ara anem a buscar el lloc ideal per poder fer tot allò que elsnois i les noies han decidit.

Primer de tot, les característiques generals que ha de tenir qualsevolterreny: que sigui pla, suficientment ombrejat, adequadament granper disposar de diferents espais, amb abastiment d’aigua, potableo susceptible de ser clorada, a prop d’un poble on poder compraraliments i disposar d’altres serveis. Si ens manca alguna d’aquestescaracterístiques, caldrà que preveiem com cobrir-les, per exemple: siestà lluny del poble, serà imprescindible un cotxe al campament; sino hi ha ombres, pensarem en instal·lar una tendal suficientmentgran per fer-nos-les...

Evidentment, no buscarem un lloc on puguem córrer riscos: a leslleres de rius, o a prop d’indústries o fonts d’energia, a prop decarreteres prou transitades...

Ni tampoc on puguem molestar: situant-nos massa a prop de caseshabitades, en llocs de pas on “molestem visualment”...

Ara ens toca triar la zona geogràfica, que potser està limitada peralguna necessitat específica de la tria de la unitat: si volem fer rais,serà imprescindible algun lloc per fer-los surar, ja sigui un riu, llac oquelcom semblant; si volem pujar el Pedraforca o la Pica, no podremanar-nos-en gaire lluny d’aquestes muntanyes; si volen fer activitatsamb bicicleta, haurem de triar indrets molt plans....

Si les activitats que han triat els nois i les noies no condicionen ellloc, haurem de tenir en compte que la zona geogràfica que escollimens marcarà diferents paisatges i terrenys.

Per últim, cal que penseu en les instal·lacions que necessiteu:- els nostres castors fan un ús correcte de la latrina? potser ens

calen wàters...- al nostre agrupament, fem campaments conjunts; som molts i una

cuina equipada ens aniria bé...- buscarem un prat sense cap mena d’instal·lació, aquest tipus de

campament requerirà d’un esforç de muntatge; a més, ens caldràun control més estricte i una formació prèvia; tinguem-ho encompte...

Esperem que aquestes pistes us siguin útils i, per tot allò que necessiteu,ja sabeu que podeu trobar-nos a CAMPAMENTS I MÉS,www.campaments.org, i també trobareu recursos al REBOSThttp://elrebost.escoltesiguies.org

Mitjons

Recordeu que podeu trobar-nos a:

BROWNSEAC/Robrenyo, 63Telèfon 93 419 35 03info@brownsea.net

Per: Paco RodríguezResponsable de Brownsea

Continuant amb la nostra voluntat d’oferir la major quantitat de productes per a gent que forma partdel Moviment, fa uns dies vàrem tancar un pacte amb la marca de mitjons Mundsocks. Mitjançantaquest acord, disposem d’una de les millors gammes de mitjó de muntanya del mercat a uns preussense competència.

Tindrem mitjons de muntanya d’hivern, d’estiu, de senderisme i de sortides suaus; i són antibacterians,antisuor i antibutllofes, amb aïllant tèrmic, de llana... A més, disposarem d’uns que són 100% reciclatsi, com podreu veure, a un preu increïble i, per suposat, disponibles en totes les talles.

Material escaladaTambé hem arribat a un acord amb Esportiva Aksa, distribuïdora dels productes Cassin (marca nº1en arnesos) per tal d’iniciar la venda de Material d’escalada. En un principi, hem escollit arnesos,mosquetons i cordes especialment concebuts per a la pràctica d’aquest esport als clubs esportius ientitats que tant poden anar amb infants de 6 anys com amb adults. Com podreu veure properamental web, ens hem decantat per un material totalment segur i amb plenes garanties de resposta siguiquin sigui el seu ús.

Brownsea: nous acords,nous productes, nous serveis

Tendes ScoutPer fi, i després d’uns quants entrebancs, a finals de maig disposarem ja de les Tendes Scout i, perfer-les arribar a tothom de cara als campaments d’estiu, hem decidit allargar el període de promociófins al 31 de maig. Això vol dir que, a aquest dia, els agrupaments de MEGSJC podran comprar lestendes al preu de 67,76 € i, a partir d’aquesta data, a 85,40 €, que serà el seu preu definitiu.

Us recordem que haureu de fer una paga i senyal de 25 € per reservar-les.

El passat 14 de gener, a la Taula Pedagògica General, vam tenir coma convidats la Teresa Climent, de la Fundació Jaume Bofill, i en JosepMaria Puig, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona imembre del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM), que van venira presentar-nos el Projecte Aprenentatge i Servei (Aps). Ambdós formenpart d’un equip que està impulsant a Catalunya aquest projecte, apartir de l’experiència a l’Amèrica llatina.

Tot i els matisos diferents, en funció de la perspectiva i la realitat des dela qual es treballa, a l’hora de definir allò essencial de l’ApS hi ha unanimitaten considerar-lo una activitat complexa d’aprenentatge que integra elservei a la comunitat amb l’adquisició de coneixements. Es tracta d’unaproposta innovadora que, alhora, parteix d’elements prou coneguts: elservei voluntari a la comunitat i, per suposat, el treball d’adquisició deconeixements, habilitats i valors que realitzen l’escola i les institucionseducatives no formals. La novetat està en vincular estretament servei iaprenentatge en una sola activitat educativa ben articulada i coherent.

Però... per què impulsar l’Aprenentatge-Servei?

Darrera de l’ApS hi ha una manera d’entendre la ciutadania, unaconcepció de l’aprenentatge i una aproximació a l’educació moral.L’ApS es fonamenta en una manera d’entendre la ciutadania que, amés del reconeixement dels drets individuals i de l’acord sobre unmínim de normes comunes, creu que la ciutadania en una societatdemocràtica s’ha d’entendre com la participació informada, responsable,activa i en col·laboració amb altres per tal de realitzar projectes queno busquen exclusivament el benefici privat, sinó el bé del conjunt dela societat.

L’ApS també es fonamenta en una concepció de l’aprenentatge quese separa de la repetició per acostar-se a la recerca, que es distanciade l’èxit individual per trobar formes de cooperació i que s’allunya del’academicisme per buscar la significació i el relleu social d’allò ques’aprèn.

Finalment, l’ApS es basa en una manera d’entendre l’educació moralque compta amb valors, prepara per decisions personals i forma perla deliberació, però que de manera prioritària tracta de construir unconjunt d’hàbits oberts de valor, que inclouen pensament, comportamentsi sentiments coherents amb els mateixos.

I, per què MEGSJC se suma a aquesta proposta?

Està clar que la filosofia d’aquest projecte ja fa temps que la tenimincorporada a la nostra proposta per a la branca de Truc, però tambéés veritat que des de fa temps estem detectant mancances. Per això,enguany, l’Equip General de Truc lidera un procés de debat que ens hade portar a replantejar la proposta que estem oferint als joves delnostre Moviment.

Vinculant-nos a l’ApS, no només podem aportar moltíssim a partir del’experiència d’una proposta que ens creiem i que fa anys que posemen pràctica, sinó que l’intercanvi amb altres agents educatius quetreballen en una mateixa línia de ben segur ens ajudarà a l’horad’emmarcar el debat i aplicar les noves tendències pedagògiques a lanostra proposta

17

Per: Anna DuchCap de l’Àrea Pedagògica de MEGSJC

SApS que hi tenimmolt a dir?

Un dels objectius del treball del curs passat era, en primer lloc, posar-nos tots els membres del moviment en sintonia:• Vam prendre consciència que l’educació que proposa l’escoltisme i

el guiatge engloba totes les dimensions de la persona i pretén quetothom les desenvolupi.

• El treball de la dimensió espiritual emmarca la recerca del sentit dela vida i l’estructuració de les conviccions; i dels valors, actituds iaccions que se’n deriven.

• Les conviccions o opcions profundes de cadascú connecten amb elsentit transcendent de la persona. Sovint, aquest sentit s’expressareligiosament.

• Les propostes espirituals, com les religions, han de cercar el creixementde la persona, ajudar-la a trobar la felicitat i plenitud personals. Tambéha de promoure el compromís comunitari i la fraternitat universal.

• En aquest procés, l’educador esdevé referent. Ha de saber acostar-se al fet espiritual i religiós dels nois i noies i promoure que aquestaexperiència els ajudi en el seu creixement personal.

• L’escoltisme i el guiatge són uns espais educatius molt importantsen l’acompanyament dels nois i noies en aquest procés de creixement,perquè gaudeixen d’una metodologia educativa que ho facilita.

Una proposta...A nivell de MEGSJC, aquesta reflexió ens va permetre actualitzar lanostra proposta en el treball de la dimensió espiritual, atenent a lesnecessitats actuals de la societat. En aquest procés, hem redescobertel bagatge espiritual del moviment. La proposta cristiana, que basa eltreball de l’espiritualitat personal en l’amor i el servei als altres, configuraels fonaments del moviment (llei escolta). Des d’aquest arrelament,el treball de l’espiritualitat a MEGSJC representa:• el desvetllament espiritual de tots els escoltes i guies, afavorint els

“llocs bons” que ens ofereix la nostra proposta educativa peracompanyar aquest procés de creixement personal,

• l’animació, respecte i acollida dels diferents processos personals i deles diferents expressions i sensibilitats espirituals que ens trobem almoviment, sempre que aquestes aprofundeixin la proposta de valorsde MEGSJC i els principis del moviment escolta i guia, promoguin elprogrés personal i el compromís comunitari.

• l’obertura a persones de diferents tradicions espirituals i religioses,reconeixent la riquesa que aquesta diversitat aporta, des del respectea la tradició de cadascú i fomentant el coneixement de les diferentsmanifestacions de la dimensió espiritual,

• la possibilitat de conèixer i viure la proposta cristiana. Espai de trobadade tots els qui creuen que l’escoltisme i el guiatge són un lloc bo pera conèixer i viure la proposta de Jesús de Natzaret, i on comprometre’sen la transformació del món segons el seu evangeli,

• la promoció d’espais de diàleg, treball i celebració conjunta entre latradició cristiana i les diferents sensibilitats espirituals que es trobinal moviment, buscant les arrels comunes i respectant i valorant lesdiferències.

...per passar a l’acció!Tot el treball de reflexió engegat el curs passat es concreta en la vidade les unitats, en les accions, projectes, en el dia a dia dels caus, a lessortides i als campaments. Per això, s’ha constituït l’Equip Generald’Espiritualitat, amb l’encàrrec de donar suport i generar materials idinàmiques que ajudin a passar l’acció. Per ajudar-vos a fer un primerpas o bé per consolidar el treball que ja veniu fent. Mirant d’atendreels diferents moments, processos i necessitats dels nois i noies delmoviment (les propostes d’activitats són adaptables a diferents branquesi contextos). Perquè, fidels a la nostra proposta, puguem promoure elcreixement de l’espai interior de tots els nois i noies

Allò essencialés invisible als ullsPer: Equip General d’Espiritualitat

El curs passat vam estar treballant a fons a tot el Moviment què entenem avui, a MEGSJC, per educacióde l’espiritualitat. Aquest treball ens ha permès conèixer, debatre i actualitzar la nostra proposta enaquest àmbit... i ara ens toca posar fil a l’agulla!

19

Per: Paco RodríguezCoordinador de la Fundació Josep Sans

FundacióJOSEP SANS

Terreny d’acampada de la Planassa

Els projectes a desenvolupar durant el 2006 són la construcció d’unswàters secs i la rehabilitació de la font que hi ha al terreny d’acampada.

Concert de Sant Jordi

El Concert de Sant Jordi 2006 –que se celebrarà el diumenge 7 demaig al Palau de la Música Catalana amb l’objectiu principal depromoure la música entre els joves del Moviment– es planteja comun acte social per potenciar la presència pública del Moviment.

Com en els darrers anys,participaran la Jove Or-questra d’Escoltes i Guies(JOEG), formada permúsics d’entre 14 i 21anys, i també el Cor Joved’Escoltes i Guies (COJEG)format per cantairesd’entre 9 i 14 anys.Ambdues formacions,

procedents de MEGSJC, estan sota la direcció d’en Josep Ferré. Ambells, hi participarà la Jove Orquestra Simfònica del Baix Llobregat, ambla qual es faran dos tallers de formació el 4-5 de març i el mateix capde setmana del concert (6-7 de maig).

La combinació d’una orquestra professional, com la Jove Orquestradel Baix Llobregat amb la JOEG i el COJEG dóna al concert una qualitatremarcable, alhora que suposa una oportunitat engrescadora per atots els infants i joves amants de la música.

Enguany, pretenem aconseguir l’assistència d’unes 1.000 personesal Palau de la Música. Per aquest motiu, hem realitzat diferentscampanyes de comunicació tant internes com externes.

Carnet de col·laborador

Enguany, MEGSJC ha tornat a reactivar el Carnet de Cap, un carnetque ofereix a tots els caps del Moviment diferents descomptes iavantatges a diferents comerços, restaurants i entitats.

L’acord es fa extensiu a totes les persones associades al Grup d’Anticsi Amics, per la qual cosa tindran un Carnet específic.

Club excursionista

MEGSJC ha arribat a un acord amb la FEEC (Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya) per tal de poder tramitar la llicènciafederativa d’esports de muntanya.

Aquesta llicència permet realitzar diferents activitats gaudint d’unaassegurança específica, a més de gaudir dels diferents avantatges quela federació posa a l’abast dels seus associats.

Aquesta possibilitat de federar-se també estarà oberta a tots els paresi les mares del Moviment, però només podran fer-ho si formen partdel Grup d’Antics i Amics, amb la qual cosa es pretén augmentar lamassa de socis de la Fundació.

Premi Joaquim Franch

Aquest any 2006, hem fusionat els Premis Joaquim Franchi Àngel Fàbregas per poder oferir una dotació superior iassolir una major projecció social d’aquesta iniciativa.

El premi està dotat amb 3.000 € i premia la trajectòriapersonal o col·lectiva en el món de l’educació en ellleure. Enguany hem rebut diverses propostes moltinteressants i que, en certa manera, han superat lesexpectatives que ens havíem marcat

Us presentem el conjunt d’activitats previstes per al 2006. Com ja sabeu, l’objectiu primordial dela Fundació en aquesta nova etapa és rellançar el seu paper tot fent que esdevingui la Fundació del’escoltisme i el guiatge i un suport permanent i eficaç a la tasca educativa del MEGSJC.

Josep-Maria Terricabras és l’autor del pròleg de l’edició catalana del llibre “Cap aon van els valors?”, editat recentment pel Centre Unesco de Catalunya i Angle Editorial.Aquesta publicació conté les reflexions de 51 intel·lectuals sobre el civisme, l’educaciói els valors en el llindar del segle XXI.

E

Quins són els reptes de futur de l’educació en el lleureen aquest moment de crisi de valors?L’anomenada “crisi de valors” no ens ha d’espantar. Simplement voldir que els valors es discuteixen i es reavaluen. I això em sembla moltbé. Cada època ho fa, perquè s’ha de comprovar si els valors delpassat s’han devaluat o no. Per a l’educació en el lleure, em semblaparticularment important que els infants i joves facin l’experiència dela unitat en la diversitat: han de fer coses que els ajudin a desplegarla seva autonomia, però les han de fer amb altres i han d’aportar alsaltres -i rebre d’ells- suport i crítica.

Durant aquest curs, a MEGSJC ens hem proposat treballar

per potenciar l’esperit crític entre elsinfants i joves. En el pròleg del llibre “Capa on van els valors?”, vostè afirma que“s’ha d’impulsar el debat sobre els valorsi no se n’ha de defugir la confrontació crítica”. Quintipus de crítica és la que pot resultar més constructivaen el debat sobre els valors?En aquell pròleg, volia mostrar precisament que, si hi ha debat devalors, no hi pot pas haver unanimitat. Per això convé aportar arguments,reflexions, casos pràctics, per veure fins a quin punt les tesis que esdefensen tenen consistència, o no. La crítica constructiva és semprela que ajuda a desfer-se del que no és convenient i a obrir camins i

“La concreció pràctica dels valors és fonamental; si no, acabemconvertint-los en teoria abstracta”Entrevista a JOSEP-MARIA TERRICABRAS, professor catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona

Per: Núria FarellTècnica de l’Àrea de Comunicació de MEGSJC

Josep-Maria Terricabras i Nogueras va néixer aCalella de la Costa (Alt Maresme) el 1946. ÉsLlicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat deBarcelona, i Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educacióper la Universitat de Barcelona i per la Universitatde Münster (Alemanya). L’any 2000, el Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de la Informacióde la Generalitat de Catalunya li va concedir laMedalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.Actualment, és membre de l’Institut d’Estudis Cata-lans, Catedràtic de Filosofia de la Universitat deGirona i Director de la Càtedra Ferrater Mora dePensament Contemporani de la Universitat de Girona.Podeu trobar més informació a: www.terricabras-filosofia.info

DE PERFIL:

21

perspectives més prometedors. Els valors s’han de revisar i argumentar.I és bo veure quines conseqüències tindria l’adopció d’aquests o d’aquellsvalors, en quins conflictes entrarien amb altres valors, quin tipus desocietat o de grup ajudarien a crear. La concreció pràctica dels valorsés fonamental. Si no els concretem, acabem convertint-los en teoriaabstracta i, finalment, inútil per a la vida quotidiana que és sempremolt concreta.

Un dels valors que intentem potenciar des de la nostraproposta d’escoltisme i guiatge és la interculturalitat alsnostres agrupaments. En aquest sentit, vostè asseguraque “la interculturalitat no s’ha d’entendre ni com unaiguabarreig impossible ni com un joc de rol”. Què voldir exactament?Vull anar contra dues maneres d’entendre la interculturalitat que nom’agraden gens, perquè em semblen contraproduents: a) que lainterculturalitat no és un aiguabarreig vol dir que no es tracta de diluirles cultures en una cosa mixta com si estiguéssim barrejant colors omirant de pactar el preu d’un producte; això no és una bona relacióintercultural sinó que acaba essent l’abandó dels principis culturals decada banda; de fet, però, és un intent que té poques possibilitats d’èxit,senzillament perquè la gent no abandona la seva cultura simplementpel fet de trobar-se amb una altra. b) que la interculturalitat no és unjoc de rol vol dir que no es pot prendre amb frivolitat, com si enspoguéssim intercanviar els papers i tot fos qüestió només de fer aixòo allò perquè així es decideix; les cultures vénen de molt lluny, sónpòsits de segles amb els quals no s’ha de frivolitzar.Les relacions interculturals són, abans que res, relacions de respecte,però no perquè barregem les coses o perquè ens intercanviem elspapers, sinó sobretot perquè acceptem les diferències dels altres. Ésamb el contacte, amb l’experiència comuna que, de vegades, lesdiferències es transformen o ens transformen. La primera cosa, però,és el respecte als altres i, és clar, a les lleis i a la cultura del país queens acull a tots, als que arriben i als que ja hi som.

Recentment l’Injuve ha publicat un estudi on s’afirmaque el 60% de la joventut espanyola no mostra interèsper la política ni es compromet socialment, i descriu elsjoves com a “conformistes, força hedonistes i una micairresponsables”. D’altra banda, un estudi del Fòrum del’Espectador conclou que les sèries de televisió espanyolespresenten com a valors predominants en els joves "laseducció, el gaudi, el plaer, el culte al cos i la falta d'esforçi sacrifici". Per què creu que els mitjans de comunicacióestan transmetent aquesta imatge dels joves? Com espot contrarrestar?Amb els estudis sociològics i les enquestes s’hi ha d’anar amb compte.El mateix estudi d’Injuve també afirma que la majoria d’aquests joveses decanta cap a posicions d’esquerra, dóna prioritat a la despesa sociali a la lluita contra la inflació en comptes de donar-ne a la reducció delsimpostos o de la inflació, i està per sobre de la mitjana europea pelque fa a participació en actuacions polítiques no convencionals, comara mobilitzacions i manifestacions. Si tot això no és interès per lapolítica i compromís social, no sé què és. Per tant, compte amb lalectura i interpretació d’aquesta mena d’estudis, que ens poden portarfàcilment a resultats incongruents o clarament contradictoris.Una cosa diferent és la imatge que donen dels joves els mitjans de

comunicació, sobretot les televisions. Aquí sí que, per afany de modernitati de “ganxo”, els telefilms acostumen a presentar joves problemàtics,poc interessats en la reflexió i en la moral, potser amorals o directamentimmorals, psicològicament inestables, addictes a aficions diverses,superficials i interessats sobretot en l’aparença i en el cos, etc. Costaque els mitjans presentin també joves alliberats però reflexius, ambprojectes interessants, joves que defensin criteris i principis constructius.Sembla que els mitjans creuen que si presenten casos massa positiusavorriran l’audiència. Quan parlen de l’escola, també en destaquensovint els defectes o les mancances, i en silencien o dissimulen lesvirtuts i els encerts. Les accions irresponsables són cridaneres, imprevisibles,pretesament noves, i per això venen, són mediàtiques; i els joves venen,són mediàtics. Solució: ajuntem-ho i vendrem. Per això es presententants joves conflictius i/o irresponsables. Com combatre-ho? No pasdes dels mitjans, perquè ells van en direcció contrària. S’ha de combatreamb educació, oberta, lliure, però ben feta, interessant, que faci assumirals joves la seva responsabilitat amb autonomia i llibertat. Aquesta ésl’educació que s’ha d’oferir des de les famílies, l’escola, les associacionsi, és clar, des d’agrupaments escoltes com els vostres

més llenya!

23

La paraula ‘motivació’ prové del llatí ‘motus’, que teniaa veure amb allò que mobilitza una persona per fer unaactivitat. Diem que estem motivats amb un projecte quanl’emprenem amb il·lusió, tot superant els esforços necessarisper assolir l’objectiu.

Però no n’hi ha prou amb estar motivats només al co-mençament!

El tronc gros –l’objectiu del projecte– crema bé, i escalfadurant molta estona. Però necessita de l’ajuda dels troncspetits, i aquests cremen molt més ràpid:

• EL TRONC RUTINARI: Portem massa dies parlantdel mateix projecte i ens comencem a avorrir.

• COM VEIEM EL TRONC GROS? Assolir l’objectiuno està esdevenint cap gran repte; o, per contra, ensadonem que és un repte massa difícil.

• TOTS ELS TRONCS SÓN IGUALS: Sempretreballem amb la mateixa comissió i és un rotllo.

• ELS SECS CREMEN, ELS VERDS FAN FUM:No tothom treballa igual; uns ens trenquem les banyesi els altres no fan res. I a sobre, mai no som elsmateixos al cau: no és una prioritat per a tothom.

Si deixem que les flames es facin massa petites, tot plegatserà molt difícil de revifar. Fem revisió a mig projecte ambel nostre equip de caps? I amb la unitat? Parlem amb elsnois i les noies de les seves sensacions respecte el projecte?

Si aconseguim detectar que la motivació pel projecte estàbaixant, podrem posar-hi remei...

Més llenya al foc!

• GIREM EL TRONC GROS: Fins ara només hacremat per un costat... Podem descobrir nous aspectesde l’objectiu? Mirar-nos-el des d’una altra banda?Potser ens aniria millor enfocar-lo diferent en funciódel que hem pogut valorar, ara que som a la meitat?

∑• AFEGIM TRONCS NOUS: Desvetllem nous aspectes

relacionats amb el projecte. La novetat, la curiositat,la complexitat, la incertesa, la sorpresa... Són troncsque incentiven la motivació!

• PROVEM LLENYA DIFERENT: Perquè el foc cremi,no cal que la llenya sigui tota de la mateixa classe.Hem provat de fer noves comissions? De combinar-lesentre elles? Als nois i noies els motivarem si, de tanten tant, els proposem de treballar de maneres noves.

• ELS CALÇOTS: Hi ha prou flama... per què no femuna bona calçotada? No cal que tot allò relacionatamb el projecte sigui feina i més feina. Traguem-nosde la màniga actuacions, jocs, textos, pel·lícules... quehi tinguin a veure.

• LA PINYA: Les pinyes cremen molt, i esclaten fentun gran espetec. Segur que se us acudeix alguna bombaque deixi la unitat bocabadada i amb ganes d’encararla recta final. Que me’n dieu d’una descoberta benpreparada sobre projectes semblants al nostre?

I potser amb tot plegat aconseguim que la motivació facicaliu durant tot el projecte, així com aquesta llar de focescalfarà fins que arribi l’hora de dormir. Amb les brasesdel final, encara hi podem fer unes torradetes amb elregust de tota la llenya que hem cremat. Més val que hideixeu una mica de cendra, perquè així, demà, el foc usserà molt més fàcil d’encetar

RECURS PEDAGÒGIC:

(Motivats pel projecte)La llar de foc és a punt! Hi hem posat un tronc ben gros dessota, l’hem cobert ambuns quants de més prims i, finalment, hem repartit fullaraques seques per aquí i perallà, que ho encendran tot al començament. L’estructura és llesta. I com de bé quecrema! Ara ja és encesa... Però si el que volem es que ens escalfi força estona, nopodem abaixar la guàrdia.

Deute extern,deute eternPer: Equip d’Educació i Campanyes d’INTERMÓN OXFAM

Segurament deus haver sentit a parlar del deute extern, però... saps com es va originar? A quinspaïsos afecta i què els suposa? Què pots fer tu per contribuir a resoldre aquest problema? A continuació,trobaràs la resposta a totes aquestes preguntes i algunes més!

Anys 60 i principis dels 70 del segle XX. L’economia mundialva bé a escala macroeconòmica. Els petrodòlars, el gran negoci ques’ha fet venent petroli per part dels països exportadors, aflueixen alsmercats mundials. On invertir-hi? Un autèntic problema: Sobren dinersi no se sap què fer amb ells.

Els estats demanaren préstecs en gran quantitat. Elsinteressos eren baixos i les autoritats financeres mundials estavendisposades a prestar amb l’aquiescència del FMI i del Banc Mundial.A un gran banc nord-americà li arriba la petició de préstec des de CostaRica. Pregunta del banc: “On és Costa Rica? Té guerrilles que puguinenterbolir la situació? No n’hi ha? Doncs concedim el préstec”(publicaten una revista nord-americana de gran difusió). I així, sense estudiargaire el tema, les entitats financeres i els estats anaven prestantcapitals.

On varen anar a parar els diners prestats? Una part ni tansols va tocar terra del país sol·licitant. Destí desconegut: Algun banc enparadís fiscal (Illes Caiman, Panamà, Bahames, ...) o amb secretbancari, Suïssa, com va succeir a l’Argentina en temps de dictadurasagnant amb milers de desapareguts. Altra part va anar a exèrcits, obres

faraòniques, com una gran refineria boliviana que mai no va funcionaral 50%, o a obres realment necessàries, en alguns casos.

Els anys anaven passant i els interessos s’anaren incrementant, fins atal punt que el deute ja s’ha pagat 7 vegades al llarg dels últims 25anys.

Quan el Banc Mundial i el FMI van al rescat dels països endeutats hofan a condició que s’ajustin el cinturó i disminueixin despeses socials iincrementin guanys amb l’exportació. Són els “Programes d’AjustamentEstructural” que generen un gran impacte social. El Fons Monetari estàinteressat en disminuir la inflació i estabilitzar la moneda del país ambproblemes, encara que això representi pèrdua de llocs de treball, reduccióde salaris, reducció de prestacions per part de l’estat, privatització deserveis públics,...

88 estats del Sud tenen problemes de sobreendeutement.El G8, és a dir, les set economies industrials més importants del mónmés Rússia, va veure la situació tan desesperada, i se l’havia pressionattant, que a la seva reunió d’Escòcia, del juliol del 2005, va decidircancel·lar el deute multilateral a un grup de 18 països altament endeutats.

25

Des que la crisi del deute extern dels països pobres “va esclatar”davant el món el 1982, quan Mèxic va anunciar que no podiapagar el seu deute extern, governs i organismes internacionalshan plantejat algunes iniciatives. No obstant això, s’han quedata la superfície, és a dir, és com si llancessin un salvavides alsnàufrags que estan en pitjors condicions per assegurar que suren,però sense treure’ls de l’aigua per posar-los fora de perill.

El pagament del deute té un gran impacte sobre lapobresa i el desenvolupament. Això és injust.I a Espanya, què?

Els països en desenvolupament deuen a Espanya uns deu milmilions d’euros. Amèrica Llatina és la regió més endeutada,seguida de l’Àfrica subsahariana i el nord d’Àfrica. Gairebé lameitat d’aquesta xifra prové de crèdits concedits com a part del’Ajuda al Desenvolupament (els anomenats crèdits FAD) i l’altrameitat correspon a operacions purament comercials.

En els últims anys, Espanya ha anat avançant en la seva políticade gestió del deute extern. No obstant això, encara queda moltper fer.

PASSA A L’ACCIÓ:

Demana als partits polítics representats en el congrésque donin suport a l’aprovació d’una nova llei que:

1. Obligui el Govern a condonar de manera immediatael deute extern dels països més pobres.

2. Permeti a Espanya tenir una política planificada,coherent, transparent i previsible per al tractamentdel deute extern.

3. Inclogui estratègies de prevenció de nou endeuta-ment per evitar que l’Ajuda al Desenvolupamentcontribueixi a la generació de nou deute en elspaïsos més pobres.

Per què s’ha de condonar el deute?- Perquè està més que pagat- Perquè és il·legítim, ja que no va anar als necessitats i a les necessitats

dels països- Perquè els interessos es varen incrementar unilateralment i d’una

forma draconiana- Perquè el seu pagament impedeix les inversions en educació, sanitat,

carreteres, ... i impedeix el progrés dels pobles.

EL TAYACÁN, revista nicaragüenca, va publicar fa anys, en forma decòmic, la realitat del deute. A una de les vinyetes deien: “Se nos llevaronlos dólares i nos dejaron los dolores”. És una expressió prou gràfica dela realitat que es viu a aquests països, molt allunyats de l’Estat delBenestar que es gaudeix a Europa.

Des d’Intermón Oxfam demanem al govern espanyol que condoniimmediatament el deute extern als països més pobres, que tingui unapolítica coherent i transparent pel tractament del deute i que eviti generarnou deute als estats més pobres. L’adhesió dels ciutadans a aquestacampanya permetrà assolir una política adequada a les necessitats delsestats més empobrits del planeta

El deute dels països africans els suposa pagar diàriament 50 milions d’euros.Aquesta és una de les causes per les quals per cada euro destinat al Sud, tres euros arribenal Nord.I Espanya, què? Doncs a Espanya se li deuen 10.000 milions d’euros, des d’Amèrica Llatina,Àsia i Àfrica fonamentalment.

PUNT DE LLIBREPer: Jordi Anglada i Bou

Col·laborador d’El Correu

Pirineus en venda.Rafael Vallbona.Editorial Ara Llibres

El periodista Rafel Vallbona fa un recorregut pels Pirineus, des del País Basc al Cap deCreus. El marc geogràfic és un pretext per conèixer la gent que viu i que vol viure enaquest territori. La diversitat cultural i natural que acull la serralada pirinenca, ambformes de vida tan dispars com els pagesos i ramaders, els neorurals o els empresarisdel turisme, demana una mirada singular i unitària que garanteixi un equilibri entrela preservació de les formes d’explotació tradicionals amb les del desenvolupamentturístic.

Els habitants dels Pirineus es queixen que les ajudes agroambientals van massa sovintdirigides a la protecció d’espais naturals i no de les persones ni de les activitatseconòmiques sostenibles amb el medi.

Vallbona exposa el testimoni de la gent que viu als Pirineus, sense malversar el patrimoninatural, i que demanen una nova manera de potenciar els seus recursos sense hipotecarl’ús estacional i de pas al qual es veu exposat aquest territori.

El perill del que s’anomena “balearització” dels Pirineus hauria de fer canviar algunespolítiques que afavoreixen unes inversions determinades per a un clients determinats.Per sort, no totes les receptes de progrés econòmic consisteixen a posar més ciment,així que Vallbona explica també un bon nombre de projectes d’abast municipal icomarcal que tenen com a objectiu enfortir les pròpies iniciatives i la participació delsagents locals.

La proposta de Vallbona és, malgrat tot, esperançadora, perquè confia més en la gentque s’esforça per gestionar un futur humil, encara que es pugui equivocar, que no pasen els auguris de grans riqueses i benestar ràpid procedents de l’or blanc o del totxo.

Un bon llibre per mirar els Pirineus, no només pel seu valor paisatgístic sinó també pertot el tramat de connexions humanes i culturals que hi tenen lloc. Una mirada ques’endinsa a la pell dels seus habitants

L’autor exposa que cal garantir un equilibri entre la preservació deles formes d’explotació tradicionals dels Pirineus amb les deldesenvolupament turístic.