Departament dHistria Moderna i Contempornia

Universitat Autnoma de Barcelona. Juny de 2010

TESI DOCTORAL

Jaume Miravitlles i Navarra. Intellectual, revolucionari i home de govern.

Els anys joves, 1906-1939

Ramon Batalla i Galimany

Director: Dr. Pere Gabriel i Sirvent

2

3

NDEX 1. INTRODUCCI . . . . . . . 7

2. INFNCIA I ADOLESCNCIA A FIGUERES, 1906-1922 . . 15

2.1 Lentorn familiar . . . . . . . . 16

2.2 Figueres, ciutat comercial i de classes mitjanes . . . . 23

2.3 Un nen ocupat i fams . . . . . . . 26

2.4 Un estudiant aplicat i inquiet . . . . . . 29

2.5 Figueres, ciutat republicana i catalanista . . . . 35

2.6 Limpacte de la Primera Guerra Mundial. La primera detenci. . 39

2.7 El grup de socialistes de Figueres . . . . . 45

2.8 Futbolista de la Uni Esportiva Figueres . . . . 51

3. MILITANT CATALANISTA A BARCELONA, 1922-1925 . . 55

3.1 Estudiant i futbolista . . . . . . . 56

3.2 Contactes amb el separatisme insurreccional, 1922-1923 . . 63

3.3 La segona detenci, 1924 . . . . . . 72

3.4 Davant dun consell de guerra . . . . . . 80

3.5 Les sortides nocturnes amb Dal, Segarra i Lorca . . . 84

3.6 El complot de Garraf i la fugida cap a Frana . . . . 86

4. LEXILI DE PARS, 1925-1930 . . . . . . 96

4.1 Temps de viure i temps de lluitar. . . . . . 97

4.1.1 Frana, terra de llibertat . . . . . 97

4.1.2 Catalanisme a Pars . . . . . . 105

4.1.3 El soldat de Prats de Moll . . . . . 113

4.1.4 El seductor . . . . . . . 123

4.2 La forja de lintellectual, 1927-1930 . . . . . 130

4.2.1 Relacions amb escriptors i artistes . . . . 130

4.2.2 Contactes amb el surrealisme: Un chien andalou . . 135

4.2.3 Temptejos en el periodisme cultural

Per una literatura social i comarcal . . . . 145

4.2.4 Laventura de la creaci literria . . . . 159

4.3 La passi per la poltica, 1927-1930 . . . . . 164

4

4.3.1 DEstat Catal al comunisme . . . . . 164

4.3.2 Comentarista de la poltica internacional . . . 174

4.3.2.1 El rerefons ideolgic: comunisme i catalanisme social 175

4.3.2.2 Sobre la situaci internacional . . . 184

5. ANYS DE MILITNCIA COMUNISTA, 1930-1934 . . . 195

5.1 El retorn... a la pres, 1930-1931 . . . . . 196

5.1.1 La solidaritat dels figuerencs. El mite Met . . . 196

5.1.2 Ingrs al Bloc Obrer i Camperol . . . . 209

5.2 Dirigent del Bloc Obrer i Camperol, 1931-1934 . . . 215

5.2.1 La Repblica dabril . . . . . . 215

5.2.2 Professor i poltic . . . . . . 224

5.2.3 El Bloc Obrer i Camperol i la Repblica . . . 229

5.2.4 El nmero dos del BOC . . . . . 243

5.2.5 Un estil abrandat. El segon consell de guerra . . . 249

5.3 Pedagog de la revoluci, 1931-1934 . . . . . 254

5.3.1 Contra la cultura burgesa . . . . . 254

5.3.2 Marxisme i revoluci . . . . . . 263

5.3.3 Contra lapoliticisme anarquista . . . . 272

5.3.4 Un catalanisme social i intervencionista a Espanya . . 281

5.3.5 Sobre la poltica internacional . . . . . 288

5.4 Cansat de picar ferro fred. Del BOC A ERC, 1934 . . . 297

5.4.1 Un poltic amb ganxo electoral en un partit fracassat . 297

5.4.2 La dissidncia catalanista del BOC . . . . 304

5.4.3 Trenca amb el BOC i ingressa a ERC . . . . 311

6. AMB ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, 1934-1936 . . 326

6.1 Les primeres passes a ERC, 1934-1935 . . . . . 326

6.1.1 El Casal Espartacus i els fets del 6 doctubre . . . 327

6.1.2 Un assaig histrico-poltic: Crtica del 6 doctubre . . 339

6.1.3 President de lAssociaci de Funcionaris de la

Generalitat de Catalunya . . . . . 344

6.1.4 Represa de lactivitat poltica . . . . . 355

6.2 De les eleccions a la guerra, 1936 . . . . . 362

5

6.2.1 Sota el signe de lantifeixisme . . . . . 362

6.2.2 El triomf del Front dEsquerres i lescissi de les JEREC . 368

6.2.3 LAssociaci de Funcionaris de la Generalitat, al costat del Govern 376

6.2.4 Lantifeixisme esportiu. LOlimpada Popular . . 379

6.2.5 A Pars en viglies de la revoluci i la guerra . . . 391

7. EL SOMRIURE DE CATALUNYA, 1936-1939 . . . . 398

7.1 Portaveu de la revoluci. Secretari del Comit de Milcies

Antifeixistes de Catalunya . . . . . . 399

7.1.1 El 19 de juliol . . . . . . . 399

7.1.2 Amb una revoluci polidrica . . . . 406

7.1.3 Secretari General del Comit de Milcies Antifeixistes . 416

7.1.4 Els salvaguardats foren legi... . . . . 424

7.1.5 Una batalla perduda. Adu a lAssociaci de Funcionaris

de la Generalitat . . . . . . 431

7.1.6 La Secci de Premsa, Rdio i Propaganda del Comit de

Milcies, lembri del Comissariat de Propaganda . . 434

7.1.7 Del Comit de Milcies al Govern catal . . . 441

7.2 Comissari de Propaganda del Govern catal (I)

Lorganitzador duna efica eina poltica . . . . 447

7.2.1 Un equip brillant. Una activitat extraordinria . . 447

7.2.2 Donar servei, una forma de propaganda . . . 464

7.2.3 Seduir amb lhospitalitat . . . . . 468

7.2.4 Lambiciosa aposta internacional . . . . 476

7.2.5 Un missatge contradictori i canviant: antifeixisme,

revoluci, democrcia, catalanisme.... . . . 481

7.2.6 Temps de canvis. De lEscola del Treball al Govern

De Ginette a Maruja . . . . . . 492

7.3 Comissari de Propaganda del Govern catal (i II)

Ideleg i diplomtic en una Repblica escindida . . . 501

7.3.1 Dirigent dERC i orientador de les JEREC . . . 501

7.3.2 Rivalitat amb el PSUC, recel del comunisme . . 512

7.3.3 La propaganda, objecte de desig i de blasme . . 523

7.3.4 A la defensiva (I). Catalunya solidria . . . 530

6

7.3.5 A la defensiva (II). Signes didentitat . . . 537

7.3.6 A la defensiva (i III). Operaci Madrid . . . 547

7.3.7 Tensions amb Negrn, lluita contra Franco . . . 557

7.3.8 Diplomcia catalana a favor de la pau . . . 566

7.3.9 El segon exili . . . . . . . 582

8. CONCLUSIONS . . . . . . . . 593

9. FONTS I BIBLIOGRAFIA . . . . . . . 612

9.1 Entrevistes . . . . . . . 612

9.2 Arxius i biblioteques . . . . . . 612

9.3 Publicacions peridiques . . . . . . 613

9.3.1 Peridics on collabor Jaume Miravitlles

fins el gener del 1939 . . . . 613

9.3.2 Altres publicacions peridiques . . . 614

9.4 Bibliografia . . . . . . . 615

9.4.1 Obres de Jaume Miravitlles i Navarra . . 615

9.1.1.1 Llibres, fulletons i parts de llibres . 615

9.1.1.2 Articles i altres fonts autobiogrfiques. 616

9.4.2 Bibliografia de referncia . . . 617

10. ANNEXOS . . . . . . . . . 628

10.1 Cronologia de Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1939) . 629

10.2 Cronologia sumria de Jaume Miravitlles i Navarra (1939-1988) 636

10.3 Conferncies i mtings de letapa al BOC, 1931-1934 . . 639

10.4 Articles publicats del 1925 al 6 doctubre del 1934 . . 647

10.5 Actes pblics i altres referncies biogrfiques, 1936-1939 . 656

7

1. INTRODUCCI

Llegint les ms diverses obres sobre el segle XX catal, de tipus histric, poltic,

biogrfic o memorialstic, i fins i tot en algunes novelles, hi havia un nom que anava sortint

repetidament, especialment, s clar, entorn de la guerra civil: Jaume Miravitlles. Desprs vaig

llegir els seus llibres autobiogrfics de principis dels vuitanta, divertits calaixos de sastre on

combin la seva peripcia vital amb interessants reflexions sobre la nostra poltica i la nostra

histria. En veure la rellevncia del personatge i de la seva obra vaig pensar que era un bon

tema per a una recerca histrica, per a uns tesi doctoral. s aix com el juliol de 2001 vaig

posar-me en contacte amb la famlia Miravitlles, que em va donar totes les facilitats per

capbussar-me a la documentaci que conservava.

Embarcar-se en lestudi de la biografia de Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988) s

navegar per la histria del segle XX. Nascut el 1906, es tracta veritablement dun home del

segle que, atret des de molt jove per la poltica, la cultura i el periodisme, s interpellat pels

fets i les idees del seu temps. Els fets bllics, les ideologies, la poltica, la literatura,

leconomia...linflueixen i limpulsen a actuar. Li interessa tot, el proper i el lluny. De molt

jove, doncs, interv en poltica, per a la qual t grans qualitats com a orador i escriptor. Encara

a ladolescncia, al seu Figueres natal, participa en la creaci dun dels primers nuclis catalans

de simpatitzants de la revoluci russa, el Grup Socialista de Figueres. Desprs es mou en els

ambients nacionalistes insurreccionals (complot de Garraf, Prats de Moll). Amb la Repblica

milita primer al Bloc Obrer i Camperol i desprs a Esquerra Republicana de Catalunya:

articles, mtings, conferncies. Participa en la preparaci de la frustrada Olimpada Popular.

Durant la guerra civil interv, primer, en el Comit de Milcies Antifeixistes i desprs s

lnima, lorganitzador, del que probablement s el millor organisme de propaganda de la

zona republicana: el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Aquest s,

sens dubte, el seu moment ms brillant, quan coordina un gran equip multidisciplinar per

propagar internacionalment els punts de vista del Govern catal i de la Repblica. A lexili

continua lacci poltica antifranquista (amb la Generalitat de Companys i amb el govern

republic a lexili) i una intensa activitat periodstica en dotzenes de mitjans, amb milers

darticles publicats. Aquesta intensa activitat poltica li comporta nombrosos problemes amb

la justcia, des de ben jove: presons, consells de guerra, exilis. I un itinerari vital ben mogut:

Figueres, Barcelona, Pars, Barcelona, Pars, Mxic, Nova York, Barcelona.

El nostre home del segle va conixer, per aquesta implicaci poltica i per la seva

personalitat oberta i comunicativa, la majoria dels dirigents poltics catalans de lpoca i

8

tamb molts poltics republicans espanyols, aix com un bon nombre dartistes (Francesc

Domingo, Pere Pruna, Josep Llorens Artigas, Luis Buuel, el seu amic Salvador Dal, Carles

Fontser...) i escriptors (Josep Pla, Andr Malraux, Federico Garca Lorca...).

Ja es veu que, a ms de passar pel segle el va viure intensament i, en ms duna

ocasi, des de les primeres butaques. Per, ms enll dels fets histrics que va viure i de les

personalitats que va tractar, el que s ms rellevant s la seva obra, fonamentalment assaigs

duna gran diversitat temtica (histria, poltica, economia, geografia, autobiografia,

cultura...). Uns treballs importants tant per les suggerents reflexions com per lestil innovador.

Una obra que s encara fora desconeguda, en part potser, com va dir el professor Francesc

Roca, perqu el personatge (...) s tan seductor que es menja lautor.1 Miravitlles, doncs,

mereix una biografia.2 Fins fa poc, per, no havia estat objecte de treballs extensos3. La

celebraci, el 2006, del centenari del seu naixement va propiciar laparici dun cert nombre

de treballs, entre ells un volum collectiu centrat sobretot en el Comissariat de Propaganda4.

El relatiu oblit de Miravitlles s ms sorprenent encara si considerem que no s un

dels republicans que van morir a lexili molt abans que acabs el franquisme. Ell torn ja el

1963, i no es qued tancat a casa, allat, sin que encara public milers darticles a El Correo

Cataln, Tele-Exprs, La Vanguardia, etc., i no va morir fins tretze anys desprs que el

dictador. Probablement caldr buscar les raons daquest desinters pel personatge en la seva

evoluci ideolgica, en com es va fer la seva inserci en lEspanya franquista i com va ser 1 Francesc Roca, Jaume Miravitlles o lassaig poltic modern, A: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.), La Revoluci del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (Barcelona: ANC-Viena-Ajuntament de Figueres, 2006), p.262. 2 El periodista Josep Play Maset, per exemple, va escriure que s un personaje que increblemente no tiene an una biografia, A: nimos en tiempos de guerra, La Vanguardia, (28 de novembre de 1999). 3 El que shavia publicat fins el 2006 eren, sobretot, articles i petits assaigs. Agust Pons, Jaume, Met, Mil Miravitlles, A: Deu daus, (Valncia: Eliseu Climent, 1991), p.55-69, Josep M. Bernils, Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat (1936-1939), A: Revista de Girona, nm. 187, (mar-abril 1998), p.38-43; Vctor Castells, Introducci, A: Jaume Miravitlles, Catalans a Madrid. Impressions de viatge, (Barcelona: Parsifal edicions, 1998), pp. 3-6; Joan Ferrers, Met Miravitlles, poltic i periodista, A: Benvolguts absents II, (Figueres: Ajuntament-Ed.LEmpord, 2004), p.81-86; Francesc Poblet, Jaume Miravitlles i Navarra. Apunt biogrfic, A: Sol i Sabat, Josep Maria; Villarroya, Joan; Voltas, Eduard (dirs.), La Guerra Civil a Catalunya, vol.1, (Barcelona: Edicions 62, 2004). 4 Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.), La Revoluci del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (Barcelona: ANC-Viena-Ajuntament de Figueres, 2006). Aquesta obra inclou larticle biogrfic de Ramon Batalla, Jaume Miravitlles, le sourire de la Catalogne, pp.193-224. Veure tamb un llibre sobre les fotografies del Comissariat, Josep M. Sol i Sabat, Joan Villarroya, Merche Fernndez, Guerra i propaganda. Fotografies del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (Sant Cugat del Valls-Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya-Viena Edicions, 2006), Josep Torroella, Jaume Miravitlles, de Figueres a Nova York, A: Revista de Girona, nm.234, (gener-febrer 2006), p.44-49, Anna Teixidor Colomer, La trajectria periodstica de Jaume Miravitlles a lexili (1939-1963): Pars, Mxic, Nova York, A: Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, Vol. 39 (2008), pp.411-434, Mark Planellas-Witzsch, El somriure de Catalunya. Un retrat biogrfic de Jaume Miravitlles, (Barcelona: Editorial Dux, 2008) i Francesc Roca, Leconomia espanyola el 1949 (lanlisi de Jaume Miravitlles), A: Jaume Miravitlles, Informes sobre leconomia franquista de postguerra, edici de Francesc Roca, (Catarroja-Barcelona, Editorial Afers-Centre dEstudis Histrics Internacionals, 2008), pp. 9-21.

9

acollit pels diferents sectors. Els franquistes el van deixar tornar, amb condicions, per van

deixar de considerar-lo un rojo? Daltra banda venia de viure gaireb vint anys als EE.UU. i

el seu punt de vista partia, a ms del catalanisme, de la defensa del model econmic, social i

poltic nord-americ: democrcia i economia de mercat. Aquests plantejaments van xocar amb

el predomini que tenia el marxisme i lantiamericanisme en gran part de loposici, tant

cultural com poltica, que anava incrementant la seva influncia en aquells anys 60 i 70. La

figura de Miravitlles tamb ha quedat desdibuixada per una certa desubicaci poltica. No va

ser mai un home de partit, malgrat militar en alguns. A ms, la seva veu independent, la

seva identitat poltica canviant, en construcci, el van deixar fora de les diferents famlies

poltiques. El cas s que el novembre de 1988, quan va morir, desprs dhaver conegut tanta

gent i dhaver escrit tant, no va estar tot lacompanyat que shauria pogut esperar.5

Cal tenir en compte, per, que aquesta escassetat destudis tampoc s tan estranya si

considerem el panorama general de la nostra cultura, sotmesa durant les quatre dcades del

franquisme a la repressi i a la marginaci, i on hi ha poca tradici destudis biogrfics. Nhi

ha ms en els cas dels escriptors i artistes, per en el camp de la histria poltica ha estat molt

ms freqent lestudi de qualsevol element que fos collectiu (partits, sindicats, moviments,

ideologies, institucions...) que la valoraci de la personalitat i lacci dun poltic. En canvi,

en altres cultures que, per raons econmiques i poltiques, shan pogut desenvolupar ms, la

biografia s un tipus dassaig ben freqent. Aquesta mancana, per, en els darrers temps

comena a resoldres.6.

El propsit daquest treball, doncs, s bastir un estudi aprofundit i extens sobre la vida

i obra de Miravitlles, emmarcant-ho en lentorn que lenvolt i contrastant-ho tot amb el que

sha dit fins ara tant dell com del seu temps, amb el propsit de contribuir a un major

coneixement no noms de la seva persona sin tamb de la seva poca, amb la introducci de

5 Josep Maria Bernils i Mach va poder titular larticle on comentava la seva desaparici aix: Mor, mig oblidat, Met Miravitlles: un figuerenc de projecci internacional, A: Empord (Figueres), nm.531, (16 de novembre de 1988), p.5. 6 Per citar-ne noms alguns exemples: Miquel Caminal, Joan Comorera, 3 volums, (Barcelona: Empries, 1984-1985), ngel Duarte, Pere Coromines: del republicanisme als cercles llibertaris, 1888-1896, (Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1988), Borja de Riquer, Lltim Camb (1936-1947), (Vic: Eumo, 1996), Francesc Bonamusa, Llus Mestres i Capdevila. Poltica i finances republicanes (1931-1939), (Tarragona: El Mdol, 1997), Manuel Vicente Izquierdo, Josep Llunas i Pujals (1852-1905). La Tramontana i el lliure pensament radical catal, (Reus: Associaci dEstudis Reusencs, 1999), David Martnez Fiol, Daniel Domingo Montserrat (1900-1968). Entre el marxisme i el nacionalisme radical, (Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2001), Josep Maym, Josep Irla. la tenacitat dun comproms, (Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003), Xavier Ferr, Per lautodeterminaci. Evoluci ideolgica i poltica dAntoni Rovira i Virgili, (Tarragona: Arola, 2004), Enric Vila, Llus Companys. La veritat no necessita mrtirs, (Barcelona: Lesfera dels llibres, 2006), Josep Massot, Antoni Maria Sbert, 1901-1980, (Barcelona: Fundaci Josep Irla, 2008), Jordi Amat, Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas, (Barcelona: La Magrana, 2009).

10

nous punts de vista. Pel que fa al personatge en s, saborden les diverses cares, tant les

pbliques poltic, periodista- com les privades litinerari vital i familiar-.

El meu projecte s, lgicament, fer una biografia completa. Ja he aplegat molt material

i mhe format un esbs, una idea de conjunt, del personatge. La densitat i la intensitat de la

vida i obra de Miravitlles aconsellen, per, fer una biografia en dues parts. Ha calgut limitar

labast cronolgic de la tesi per evitar una dilataci excessiva de la seva elaboraci.

Miravitlles realitz mltiples activitats des de ben jove, sinteress per molts temes, va viure

a diversos llocs. Llegir, al captol de les fonts, les publicacions en qu collabor i els llibres

que public, o veure, als Annexos, els articles que va escriure o el nombre dactes en que

intervenia s ben allionador. A ms, estem parlant de lpoca dentreguerres, una etapa

histrica gens plcida, ni a Catalunya i Espanya (monarquia, Dictadura de Primo de Rivera,

Repblica, Guerra Civil), ni al mn (Primera Guerra Mundial, Revoluci russa, ascens del

feixisme i del comunisme, crisi de 1929, Hitler al poder, el cam de la Segona Guerra

Mundial...). Cal tenir en compte, a ms, que Miravitlles va escriure molt, des de molt jove,

sobre moltes coses i tamb va produir molts textos autobiogrfics. Labundncia de material,

doncs, i la complexitat i la llargada del seu recorregut ajuden a allargar la biografia. Hem

mirat dincloure noms aquells detalls que aporten riquesa al retrat i a la anlisi, que ajuden a

fonamentar la caracteritzaci del personatge. Amb tot, el treball ha assolit una extensi

considerable i ens ha semblat prudent acotar-lo, estudiant letapa que va del seu naixement el

1906 al final de la Guerra Civil a Catalunya. Febrer del 1939 s un moment dinflexi en

milions de vides, tamb en la seva. Iniciava el segon exili. Catalunya, caiguda en mans de

Franco, vivia una mutaci absoluta, gaireb geolgica, que de fet ja havia comenat el 1936,

en la poltica, en la cultura i en tantes coses. Dins daquest treball tenim, doncs, tant el jove

revolucionari com lhome de govern de la Guerra Civil. Hi ha, primer, els anys de joventut,

daprenentatge i dacci, en que la seva personalitat, extremadament curiosa i activa, s

impulsada per tots els ismes: republicanisme, nacionalisme, comunisme, surrealisme...

Quan li interessa la poltica i tamb la literatura, el periodisme, lart, lesport (de jove va ser

futbolista) ... I desprs, ja durant la guerra, el poltic institucional, lorganitzador, lhbil

propagandista, el relacions pbliques i fins el diplomtic al servei del president Companys i

del Govern catal. La segona part de la biografia, la continuaci a partir de 1939, esperem

11

poder-la redactar ben aviat. De fet, ja tinc molts materials recollits i fins i tot ja he publicat un

esbs biogrfic complet.7

Aquest estudi ens ha fet evident que hi ha encara diversos temes rellevants de la

Catalunya de lpoca que encara no han estat treballats a fons, com alguns aspectes de la

histria dERC, especialment durant la guerra civil, o el propi Comissariat de Propaganda.

El treball sha dividit, a part daquest captol introductori, en sis captols que tracten la

seva vida i obra seguint un ordre cronolgico-geogrfic (Figueres, Barcelona, Pars,

Barcelona) i en un set de conclusions. Tamb shi ha afegit una srie dannexos

complementaris.

Les fonts dinformaci utilitzades sn molt diverses i estan detallades al captol

corresponent. La principal sn els nombrosos escrits que public a la premsa (a moltssimes

capaleres) o en forma de llibres i fulletons, a cada una de les ciutats on va viure. Un inters

especial t la seva abundant producci escrita de carcter autobiogrfic. Sempre li va agradar

publicar escrits sobre fets en que havia intervingut. En els seus ltims anys, especialment,

public una srie de llibres on record personatges i situacions. I encara deix al seu arxiu

textos indits del mateix caire. Sn narracions interessantssimes que donen detalls tant sobre

la seva vida familiar i privada com de la seva activitat poltica i periodstica. Per tenen dos

tipus de problemes. El primer, lleu, s que anar amb compte amb alguns de les dades que hi

ha. Miravitlles era fora imprecs en els detalls, sobretot en la cronologia dels fets. La ra

principal s que estava acostumat a escriure de memria, a raig, sense consultar gaires papers.

Aquesta ha estat una dificultat daquest treball, contrastar les seves afirmacions amb altres

fonts. I tamb ha calgut estar atent a daltres problemes comuns a tot el gnere memorialstic.

Duna banda hi ha el lgic oblit de les coses amb el pas dels anys. Per tamb sacostuma a

pensar i a explicar les coses en funci de com les veiem (i com volem que ens vegin) quan les

escrivim, no a partir del que pensvem en el seu moment. La posici poltica i la situaci

personal de quan sescriu condicionen el relat i hi ha coses que sexpliquen i daltres que no, i

es posa laccent en uns temes i no en daltres. s evident, per exemple, que en els articles i els

llibres dels darrers temps no sestn gaire en episodis com la crema de la bandera espanyola a

Figueres el 1918, el complot de Garraf, el 6 doctubre o el Comit de Milcies Antifeixistes.

No perqu volgus escamotejar cap responsabilitat personal, sin perqu el moderat i

reformista periodista dels anys de maduresa quedava lluny del jove revolucionari que havia

7 Ramon Batalla i Galimany, Jaume Miravitlles, le sourire de la Catalogne, A: Rafael Pascuet i Enric Pujol (dir.), La Revoluci del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), (Barcelona: ANC-Viena-Ajuntament de Figueres, 2006), pp.193-224.

12

estat. Ha calgut doncs discernir clarament entre el Miravitlles de 1931 o de 1936, posem per

cas, i el de 1975.

Aquests textos autobiogrfics indits es conserven al Fons Jaume Miravitlles de

lArxiu Montserrat Tarradellas i Maci de Poblet. Sn els papers que va conservar de la seva

llarga activitat i eren al seu despatx en morir el 1988. s un conjunt heterogeni de

documentaci generalment posterior al 1939. Tamb he consultat els arxius de les institucions

amb que va tenir relaci, com lInstitut de Figueres i la facultat denginyeria barcelonina on

va estudiar o lEscola del Treball on va exercir de professor.

Una altra font bsica ha estat el que sha dit sobre Miravitlles. Va tenir molts amics i

coneguts i hi ha molts llibres i articles que lesmenten. Generalment s elogiat per les seves

qualitats com a orador i com a escriptor, per la basta cultura, per la intelligncia, per la visi

cosmopolita, per la precocitat i la continutat del seu comproms amb el catalanisme i amb la

justcia social, per la capacitat per a les relacions pbliques, per la simpatia, etc. I molt

especialment per la labor ingent feta al front del Comissariat de Propaganda, on va ser capa,

en una situaci difcil i amb mitjans precaris, dimpulsar lacci dun equip brillant, amb uns

resultats extraordinaris. Per, com tot home pblic, no ha estat exempt de crtiques, sobretot

per part dalguns contemporanis, no tant dels analistes que darrerament sacosten a la seva

obra. En el camp poltic el que ms se li ha retret s la seva personalitat gens dogmtica i la

seva capacitat devoluci, que alguns han ents com a oportunisme8. s cert que en la seva

llarga carrera de poltic i, sobretot, de periodista, el seu punt de vista va anar canviant. Els

seus principals viratges, per, sn dos. El 1934, quan abandon el comunisme del BOC,

desprs dhaver-ne estat un dels principals dirigents, per passar a les files dEsquerra

Republicana. I desprs en els anys cinquanta, ja fora de labast daquest treball dara, quan,

exiliat als Estats Units, va comenar a teoritzar que la superaci del franquisme no passava

pel Govern republic a lexili ni, en el cas de Catalunya, per lindependentisme. Va plantejar,

en canvi, que la monarquia era una carta gens negligible i que el canvi, ms que duna

ruptura, vindria de levoluci i la reforma del propi franquisme, emps pels canvis socials i

culturals que es derivarien del fort creixement econmic daquells anys. s evident que els

8 Els seus companys comunistes del Bloc Obrer i Camperol li van dir de tot, el 1934, quan deix aquest partit per passar a ERC. I, ms tard, dins del camp del catalanisme, per exemple, shan escrit coses en aquest sentit. Albert Manent anot el 1964 en el seu dietari que Miravitlles sempre s dels que guanyen, per com que s tan simptic i intelligent, a la gent els costa denfadar-shi, El Mol de lOmbra. Dietari poltic i retrats, 1946-1975, (Barcelona: Edicions 62, 1986), p.71. I Jaume Ros i Serra el titlla de camalenic a La memoria s una decepci, 1920-1939, (Barcelona: Editorial Mediterrnia, 1995), p.196. Ms sorprenents sn les crtiques, fetes amb una certa acritud, a la seva moguda vida sentimental i familiar (va tenir tres esposes). Veure Agust Pons, Jaume, Met, mil miravitlles, A: Deu daus, (Valncia: Eliseu Climent, 1991).

13

seus punts de vista, en aquells moments, van sorprendre i disgustar a ms dun, per vistos en

perspectiva sn una mostra de lagudesa de les seves anlisis poltiques i histriques. Canviar

didees s el normal, viure i pensar et canvia, et fa evolucionar. Adaptar els principis i les

idees a les circumstncies s un signe dintelligncia i de realisme. Avanar-se als temps,

per, sovint s ms un problema que un avantatge. Ell mateix va observar que el seu

pensament i el del pas, a causa dels exilis, anaven desacompassats: Una altra de les raons

que han fet difcil el dileg (...) de jo i de Catalunya s lasincronisme del meu pensament i les

inquietuds promitges del pas. El fet s degut, principalment, als meus exilis.9 En efecte, el

1931, quan el pas s republic, ell s comunista, i als anys seixanta i primers setanta, quan ell

parla de moderaci i devoluci, la intellectualitat opositora est en lutopisme marxista de la

seva joventut. Estudiarem, doncs, els seus textos, i analitzarem aquestes polmiques

aprofundint en els seus arguments, en la seva actitud i en lambient de lpoca, mirant danar

ms enll dels prejudicis ideolgics o personals que sovint tenyeixen aquestes discussions.

Aquestes picabaralles, en realitat, afegeixen profunditat i inters a la seva personalitat, que no

t res de lineal, plana o previsible, sin que sovint s canviant, de vegades contradictria i

polmica, i sempre complexa.

Aix mateix, ha estat til parlar amb algunes persones que el van conixer.

Generalment, per, per raons biolgiques, aquests testimonis ens han proporcionat poca

informaci sobre la primera part de la seva vida i, en canvi, seran ms tils per a etapes

posteriors.

Agraeixo els suports que he rebut per a portar a terme aquest treball. En primer lloc als

fills de Jaume Miravitlles, Marc i Jaume Miravitlles Rogers, que mhan donat totes les

facilitats per a consultar la documentaci de seu pare i que mhan explicat les seves vivncies

sense reticncies ni limitacions. Desprs, als que shan obert a reviure amb mi la relaci que

van tenir amb Miravitlles, alguns malhauradament ja traspassats. I vull agrair especialment

lajut del professor Pere Gabriel, de la UAB, director daquesta tesi doctoral, que ha seguit

amb atenci el seu desenvolupament fent-me suggeriments que, sempre, han contribut a

millorar-la, amb el benents que els possibles errors i mancances noms sn responsabilitat

meva. Finalment, vull assenyalar la comprensi, lencoratjament i limpuls que he rebut, en

tot moment, de lngela, lOriol, lAlba i tota la meva famlia.

Ramon Batalla i Galimany

9 Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 2.

14

15

2. INFNCIA I ADOLESCNCIA A FIGUERES, 1906-1922

Com tota llar que es respecta, t, Figueres, la seva sala destar on, en un

moment donat del dia, o de la nit, es reuneixen els grups familiars en funci de ledat o de la jerarquia: la Rambla (...) s a la Rambla on els figuerencs de moltes generacions han passat els millors anys de la seva vida, on han sentit florir els primers amors i han passejat, amb aire triomfal, els primers xits de la seva adolescncia.

Jaume Miravitlles, La meva Rambla de Figueres. A: Vida Parroquial (Figueres), nm. 1500, (21 de desembre de 1968).

16

2.1 Lentorn familiar

Jaume Miravitlles i Navarra1, anomenat Met, de Jaumet, per la famlia i amics, va

nixer al carrer Peralada nmero 14 de Figueres (Alt Empord) el 18 de febrer de 1906. Una

bona part del que sabem sobre la seva famlia procedeix dell mateix, que va escriure fora

textos autobiogrfics en les ltimes dcades de la seva vida.2 Amb la famlia, a Figueres, no hi

va viure gaires anys, ja que sen va separar molt jove: amb noms setze anys va anar a

estudiar a Barcelona i Figueres ja no va ser mai ms la seva residncia fixa. I, potser per aix,

aquests textos destillen molta nostlgia, per al mateix temps sinceritat. Ens mostren,

sobretot, tal com veia ell, en els darrers anys, la seva infncia, els seus progenitors i la seva

ciutat natal. Amb estimaci, per sense amagar, quan conv, certs aspectes delicats, i sent

fora crtic amb la seva famlia.

El seu avi patern, Enric Miravitlles, nascut a Arts (Bages), va anar a Figueres a fer el

servei militar, es va casar amb una empordanesa, Antnia Sutr i Santal, natural de Palau-

saverdera, i ja shi va quedar. Jaume Miravitlles va conixer el seu avi Enric i va escriure dell

que era fuster; ms aviat un mal fuster. Tenia idees anarquistes i li agradava molt el vi. Sembla

que el matrimoni no fou molt avingut i que Antnia, desillusionada dun casament que no era

el que ambicionava, tingu algunes aventures amoroses.3 Sobre lavi Enric, el seu nt tamb

va escriure que el seu nic divertiment era els diumenges a la tarda, quan anava al cinema

Edison a veure una cupletista vinguda de Barcelona.4 La filiaci poltica de lavi no ens

queda clara, ja que en un altre moment diu que era un ferm republic federal.5

Els seus avis Enric i Antnia van tenir tres fills: Ramon, Jaume i Joan, el seu pare. El

seu oncle Ramon era votant dels republicans federals, per no tenia un inters especial per la

poltica. Tenia una botiga de merceria juntament amb laltre oncle, Jaume, que era el seu padr i

es deia com ell. En Jaume havia nascut el 1883 a Figueres i, dels tres germans, s el qui va tenir

1 El seu primer cognom era escrit Miravitllas en els documents oficials. Aix apareix a la inscripci del seu naixement al Registre Civil de Figueres, efectuada el 20 de febrer de 1906 al Llibre 52, pgina 43 de la Secci 1a., com tamb al seu Document Nacional dIdentitat, per exemple lexpedit el 18 de mar de 1977 a Barcelona. Les seves collaboracions a la revista Studium de Figueres, el 1919, quan tenia 13 anys, les signa tamb Miravitllas, per ben aviat, i per a la resta de la seva vida, usar sempre el cognom catalanitzat Miravitlles, fins i tot en alguns papers oficials com els passaports nord-americans expedits el 1971 i 1976. 2 Jaume Miravitlles, Gent que he conegut. (Barcelona: Destino, 1980); Ms gent que he conegut. (Barcelona: Destino, 1981); Homes i dones a la meva vida. (Barcelona: Destino, 1982). Tamb hi ha a lArxiu Montserrat Tarradellas i Maci (AMTM), de Poblet, al Fons Jaume Miravitlles i Navarra, diversos textos indits que he classificat com a Textos Autobiogrfics. 3 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 21. p.1. 4 Miravitlles, Ms gent..., (1981, 40). 5 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 2. p.2

17

ms vocaci poltica. Va marxar jove de Figueres per fer de viatjant i havia tingut contacte amb

els cercles catalanistes barcelonins. El seu nebot el va definir com un activista del

republicanisme federal, i afegia que fou ell qui obr la meva jovenvola inquietud pels temes

poltics.6 El republicanisme federal, que en aquestes primeres dcades del segle XX

evoluciona cap al catalanisme, era la fora poltica hegemnica a Figueres. En els anys de la

Repblica va militar a la Federaci Republicana Socialista de lEmpord, organitzaci adherida

a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser regidor de lAjuntament de Figueres de 1931 a

1936 i el juliol de 1936, en absncia de lalcalde titular, assum lalcaldia. El 1939 va marxar a

lexili, a Perpiny, i va retornar a Figueres el 1947. El seu pare, Joan Miravitlles i Sutr, havia nascut a Figueres el 13 de juny de 1876.

Les anotacions que un amic de Jaume Miravitlles, el gran pintor Salvador Dal, va fer en un

dietari de joventut ens informen que Joan Miravitlles hauria estat, de jove, un revolucionari

anarquista que havia estat empresonat al castell de Montjuc. Dal anotava el 7 de gener de

1920 que Joan Miravitlles, en una conversa, li havia dit que dues vegades shavia barallat

amb la policia a cops dampolles, i que perseguit com un gos rabis vaig fugir de

Barcelona, men vreig venir aqu.7 Les paraules que Dal posa en boca de Joan Miravitlles

mostren tamb, per, una evoluci ideolgica des de lanarquisme de joventut cap a una

moderaci social contrria al collectivisme: ara... ara... res, tot canvia fins les idees (...)

Dun mateix, tenir de repartir-ho tot, el taulell a lun, les estisores a un altre...no...no... qu

farem nosaltres?.8 Lestrany s que, a diferncia de lavi, que ja hem vist que en alguna

ocasi Miravitlles el qualifica danarquista, daquest suposat passat anarquista del seu pare no

en va dir mai res. s probable que, com la conversa amb Dal deixa intuir, el pare hagus

evolucionat de lanarquisme inicial cap el republicanisme. Polticament va definir sempre el

seu pare com a republic federal, amb un cert grau de militncia que el feia, per exemple,

participar com a interventor en les eleccions.9 El 1919 una de les publicacions catalanistes de

Figueres, Alt Empord, va iniciar una subscripci a favor de la famlia del desgraciat

nacionalista Manuel Miralpeix, assassinat a Barcelona pels enemics de Catalunya. Entre els

que hi aporten diners hi ha, entre altres, el seu pare i els destacats republicans Josep Puig

Pujades i Rafael Ramis.10 I tornem a trobar a Joan entre els signants dun manifest a favor de

la candidatura de la Federaci Republicana Socialista de lEmpord per a les eleccions 6 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 2. p.2. 7 Salvador Dal, Un diari: 1919-1920. Les meves impressions i records ntims, a cura de Flix Fans. (Barcelona : Fundaci Gala-Salvador Dal, 1994), 55. 8 Dal, Un diari: 1919-1920, (1994, 55). 9 Miravitlles, Ms gent, (1981, 45). 10 Alt Empord (Figueres), nm. 97, (8 de febrer de 1919).

18

municipals de Figueres del 12 dabril de 1931, en la qual figura com a candidat el seu germ

Jaume.11

Des del punt de vista professional Miravitlles defineix el seu pare amb una certa

duresa. Ens diu que, de jove, havia estat, com lavi Enric, fuster i, tamb com ell, mal

fuster.12 Ms tard, Joan, amb la seva esposa Sara, van obrir una botiga de roba i ell va portar-

ne la comptabilitat. Ms endavant el seu pare es va responsabilitzar dun nou establiment,

tamb a Figueres, dedicat a les liquidacions de roba. Per aquest negoci, ens diu el seu fill,

acab malament, ja que el seu pare no tenia gaire sentit comercial, era un mal botiguer

que aprofitava qualsevol ocasi per a tancar lestabliment13 i anar al Bar Canig a prendre

el vermut del dinar i del sopar i els dos cafs respectius.14

Malgrat aquestes crtiques a les capacitats laborals i empresarials del seu pare, sempre

en parla b en el vessant hum. Ens diu que el seu pare era un home duna gran imaginaci,

amb un gran sentit de lhumor, sempre disposat a explicar ancdotes i centenars de dites

curioses15, i que el seu mn era la tertlia del Casino Menestral on anava a passar les

vetllades.16 Aquest casino, creat el 1856, era una de les principals entitats de Figueres i

estava vinculat amb els sectors republicans i populars.17 Tamb explica Jaume Miravitlles

que el seu pare era un home alegre i jovial, amic de la gresca i de la bona taula18, noctmbul

i gens matiner, tafaner, renegaire i afeccionat al cant. En les sovintejades festes familiars hi

acostumava a cantar una ria de lpera Marina. La seva relaci amb el seu pare va ser molt

cordial i fraterna. A causa de la meva precocitat i del seu tarann rem com amics i arribvem

a converses molt ntimes i, de vegades, picants19. Com ja veurem, Jaume Miravitlles va ser,

ben aviat, fora conegut a Figueres, fins al punt que el seu pare hi era conegut com el pare

Met, en referncia al fill. Dels 19 als 25 anys Jaume va estar exiliat, sol, a Pars, per algunes

temporades rebia la visita del seu pare, en el que va representar lltim contacte familiar

sovintejat que va tenir en aquests anys de formaci, consolidant aquesta relaci de complicitat

pare-fill, de la qual Met ens en dna un exemple de la seva infantesa quan explica que els

11 Jaume Santal (coord.), Figueres 1900-1936. Imatge i histria de la Catalunya republicana. (Figueres: Museu de lEmpord, 1999), p.203. 12 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 21. p.2. 13 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 21. p.5. 14 Miravitlles, Ms gent, (1981, 12). 15 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 21. p.3. 16 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 43. p.184. 17 Enric Pujol, Ideologia i cultura a la Figueres republicana, 1900-1936. A: Jaume Santal (coord.), Figueres, 1900-1936. Imatge i histria de la Catalunya republicana. (Figueres: Museu de lEmpord, 1999), 87. 18 Miravitlles, Ms gent, (1981, 43). 19 Miravitlles, Ms gent, (1981, 18).

19

diumenges em portava muntat en la seva bicicleta a un hostal de Pont de Molins on menjvem

tots dos sols- un nec amb naps.20

El seu avi matern, Joan Navarra i Pal, natural de Sant Climent Sescebes (Alt

Empord) va emigrar a Uruguai, desprs a Argentina i, finalment, torn a Figueres. Segons

Jaume va tenir deu o dotze fills i filles.21 La ms gran, Palmira, era filla duna primera

esposa i va anar a viure a Barcelona. Els altres fills els va tenir amb Maria Bessio Ortis22, una

noia dorigen itali nascuda a Montevideo (Uruguai) i que va morir relativament jove. Dos

dels fills de Joan i Maria, Sara, la mare de Jaume Miravitlles, i Silveri es van installar a

Figueres. I de la resta, els que es van quedar a Amrica, Miravitlles no en sabia el nombre

exacte ni el nom de tots, perqu gaireb no hi va tenir cap contacte, per esmenta els seus

oncles Teodoro, Ezequiel, Carmen, Atilano, Sien i Ataulfo.

El seu oncle Silveri Navarra tenia un taller i botiga darticles de llauneria

(ensofradores, llums de carbur, fanals, galledes, regadores...) al mateix carrer Peralada, ben a

prop de les botigues dels pares de Jaume Miravitlles i dels seus oncles.23 Entorn daquesta

branca familiar dels Navarra, Miravitlles va anar elaborant una teoria, basada en diferents

indicis, segons la qual ell era dorigen jueu, concretament de sefardites, convertits qui sap

quants anys fa, al catolicisme24. Un dels indicis s que ell, sense motiu aparent, era

circumcidat. Explicava tamb que el seu avi matern, Joan Navarra, que visqu a casa seva i va

morir quan ell tenia sis anys, li feia veritables sermons on es barrejava lidealisme amb les

prctiques comercials. Era un pacifista. Quan els reis em portaren un sabre, lavi Joan, que no

ho sabia, el trenc a trossos. Aquests suposats antecedents jueus produen satisfacci a

Jaume Miravitlles, que en la seva maduresa, desprs de conixer fora jueus als Estats Units,

admirava aquest poble. Escrivia, per exemple, que el seu avi Joan no practicava cap religi,

per tenia totes les altres caracterstiques daquella raa tan vella i exemplar per tantes

coses.25

La seva mare, Sara Navarra i Bessio, va nixer a una poblaci anomenada Veinticinco

de Agosto (Uruguai) el 1880. Va viure tamb a lArgentina i es va traslladar desprs a

Figueres amb els seus pares i el seu germ Silveri. La seva mare, lvia de Jaume, va morir

aviat i Sara es va fer crrec de la famlia: no pogu anar a escola i era totalment analfabeta; 20 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 2. p.5 21 Miravitlles, Homes i dones, (1982, 13). 22 Jaume Miravitlles escriu el cognom de la seva via i de la seva mare com Vechio, i en altres documents apareix com a Vessio o Beizo, per sembla que la grafia que usava la seva mare i el seu oncle Silveri era Bessio. 23 Josep Valls, Navarra. La sorpresa dels petits, A: Comer a/de Figueres. Histria i vida destabliments centenaris, catleg dexposici,(Figueres: Museu de lEmpord, 2005), p.236-243. 24 Miravitlles, Homes i dones, (1982, 12). 25 Miravitlles, Homes i dones, (1982, 13).

20

no sabia ni escriure ni llegir. Com sha dit, Jaume Miravitles veia en aquesta branca familiar

dels Navarra, especialment en la seva mare, lempremta de la cultura jueva, que va concretar

en lamor al treball, leducaci dels fills i linstint comercial.26

Miravitlles va definir a la seva mare com una dona amb una gran fora de carcter i

una immensa capacitat de treball27, aix com el veritable puntal de la famlia, en tots els

sentits: fou el factor actiu, creador de la famlia.28 Va aprendre lofici de modista i, un cop

casada, va obrir una botiga al carrer Peralada on venia roba per a senyores i nens que, en part,

ella mateixa confeccionava. Era coneguda a Figueres com la Sara dels vestidets. Ms tard

va obrir una altra botiga de roba, a la plaa de la Palmera, que portava el seu marit Joan, qui,

com hem vist, no tenia les mateixes qualitats per al comer. Encara va obrir una altra botiga a

Roses, que portava una dependenta, i una altra a Banyoles.

Uns pares, doncs, fora diferents lun de laltre. Jaume va escriure sobre ells que el

matrimoni de Joan i Sara fou feli, per la mare sempre cregu que shavia casat amb un

tarambana.29 Jaume Miravitlles sestimava i trobava grans qualitats a la seva mare, per, pel

que diu, no va arribar al mateix grau dintimitat i de relaci que amb el seu pare, amb qui,

segurament, tenia ms coincidncies ideolgiques i en la manera de ser. Deia que el seu pare

havia estat el millor amic que havia tingut den la meva infantesa, mentre que a la meva

mare la he estimat duna manera diferent i sempre em sembl un personatge misteris.30

Va tenir una germana ms gran que ell, Antonieta, nascuda el 18 de maig de 1904. A

diferncia del seu germ, tal com era habitual a lpoca, no va estudiar cap carrera

universitria ni tampoc el batxillerat, per la seva mare es va preocupar de fer-li fer classes

particulars de francs i piano.31 Es va casar el 15 de juny de 1931 amb Jaume Sunyer i Pi,

metge, fill de Maria Pi i Sunyer i nebot de tres Pi i Sunyer famosos: Carles, conseller de la

Generalitat i alcalde de Barcelona, August i Santiago, metges fisilegs. Jaume Sunyer shavia

quedat orfe aviat i va viure, des de petit i fins a casar-se, amb el seu oncle Carles Pi i Sunyer.

Nria Pi-Sunyer, filla de Carles, ha explicat com el seu cos Jaume era, a casa seva, com un

fill ms: Tant formava part de nosaltres que jo no vaig adonar-me que no era germ meu fins

que vaig tenir uns sis anys. (...) La nostra relaci fraternal amb Jaume va durar fins que va

morir el 1990.32 A travs de la seva germana, doncs, Miravitlles va emparentar amb lmplia

26 Miravitlles, Homes i dones..., (1982, 13). 27 Miravitlles, Ms gent, (1981, 11) 28 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 24. p.1. 29 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 43, p.196. 30 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 1, p.23. 31 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 24, p.1 32 Nria Pi-Sunyer, Lexili manllevat, (Barcelona: Proa, 2006), p.26-27.

21

famlia dels Pi i Sunyer, republicana i catalanista, amb les arrels a Roses, que ha donat

importants figures de la cincia i la poltica.33 Miravitlles no parla gaire, en els seus escrits, de

la seva germana, per quan ho fa sempre s amb paraules dagrament cap a ella i el seu

cunyat per lajut que li van donar en moments difcils de la seva atzarosa vida.

Quin s el lloc que ocupa la famlia de Jaume Miravitlles a la societat figuerenca de

comenaments del segle XX? Hem vist que els oncles Jaume i Ramon Miravitlles tenen una

merceria, loncle Silveri un taller i botiga de llauneria i els pares una botiga de roba. Aquests

tres establiments sn molt propers lun de laltre. Tots sn al carrer Peralada, al rovell de lou

de la zona antiga i comercial, a tocar de la Rambla, de lAjuntament, de lesglsia parroquial

de Sant Pere, del Casino Menestral... Amb el temps, a ms, Sara obre tres botigues ms. I

tenim el testimoni, segurament exagerat, de lescriptor Josep Pla, amic de Jaume Miravitlles,

de que Sara tingu la millor botiga de Figueres.34 Pere Teixidor Elies, qui de jove va seguir

la carrera futbolstica de Miravitlles com a comentarista esportiu de la premsa local, i , a

diferncia de Pla, vivia a Figueres quan Miravitlles era jove, va escriure, ms modestament,

que els seus pares tenien una botigueta de confecci femenina.35

Tamb sabem que tenien a casa una minyona, o potser ms. Jaume va escriure que a

casa meva hi havia tres o quatre empleades de setze a divuit anys36 que tenien cura dell quan

era petit (rentar-lo, vestir-lo...). En un altre moment, recordant els Nadals passats a casa de

jove, esmenta noms a una minyona, Paquita, una treballadora de casa que era com una

afillada.37 Una amiga de la famlia, de Roses, em va dir que no tenien minyona, sin una

minyoneta, una mitja minyona.38 Es pot deduir que el servei domstic consistia en una noia

jove, o potser ms duna, amb poca experincia i, per tant amb un sou no gaire alt. Tamb s

possible que aquestes minyones potser treballaven, alhora, a casa, a les labors de confecci i a

la botiga. Per tant, botigues, minyones... Estem davant duna famlia rica? Hi ha altres

elements que ho desmenteixen. La riquesa va lligada generalment a la propietat i els

Miravitlles Navarra no en tenien. Tant el pis on vivien com la botiga del carrer Peralada eren

de lloguer. La botiga de Roses i lhabitatge annex que ocupaven quan hi anaven tamb eren

33 August Pi i Sunyer, Sunyer metges, pare i fill, (Mxic DF: Editorial Xaloc, 1957), August Pi i Sunyer, La novella del besavi, (Barcelona: Editorial Prtic, 1967), Carles Pi i Sunyer, Maria Pi i Sunyer i el seu temps, (Barcelona: Editorial Prtic, 1968), Nria Pi-Sunyer, Els Pi, els Sunyer i els Pi i Sunyer de Roses, (Barcelona: Arts Grfiques Torres, 1999), Nria Pi-Sunyer, Lexili manllevat, (Barcelona: Proa, 2006). 34 Josep Pla, Records de Figueres. A: Obra completa. Darrers escrits, volum 44. (Barcelona: Destino, 1984), 122. 35 Pere Teixidor Elies, Figueres anecdtica. Segle XX, (Figueres: Arts Grfiques Pujol, 1978), p.373. 36 Miravitlles, Homes i dones, (1982, 181) 37 Jaume Miravitlles, La cadira buida. A: Tele-estel, nm.23 (23 de desembre de 1966). 38 Conversa amb Maria Cus i Coll. Roses, 30 de juliol 2004.

22

llogats. I probablement passava el mateix amb les altres dues botigues. En morir els pares,

Jaume i la seva germana Antnia devien heretar noms alguns diners dipositats al banc. Maria

Cus, de Roses, que els conegu, recorda que Met li explic que amb lherncia en va tenir

just per un dinar.39 I no sembla que els pares tinguessin cap ms propietat.40 Es pot treure la

conclusi que Jaume Miravitlles va nixer en una famlia de classe mitjana que, sobretot per

part de la seva mare, tingu el neguit de treballar i obrir-se cam. Ell mateix ho va definir molt

b: els meus pares pertanyien a la petita burgesia comercial de la ciutat.41 Un grup social,

com veurem, molt nombrs a Figueres.

39 Conversa amb Maria Cus i Coll. Roses, 30 de juliol 2004. 40 Aix s el que es dedueix dels documents segents. AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Documentaci diversa. Documentaci personal. Escritura de testamento otorgada por D. Juan Miravitlles Sutr el 25 de octubre de 1947, i AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Documentaci diversa. Documentaci personal. Copia de escritura de cesin de herencia otorgada por Jaime Miravitlles Navarra el 15 de agosto de 1957. 41 Miravitlles, Gent, (1980, 46)

23

2.2 Figueres, ciutat comercial i de classes mitjanes

Figueres experimenta, en els anys dinfncia i joventut de Jaume Miravitlles, el primer

ter del segle XX, un creixement econmic i demogrfic moderat. Passa dels 10.714 habitants

de 1900 als 14.089 de 1930. Un augment de poblaci del 31,5 %, inferior a la mitjana

catalana, que s del 42%, i molt allunyat del que experimenten les ciutats capdavanteres en el

procs industrialitzador, com Sabadell, que incrementa la poblaci en un 96 %, o Barcelona,

que ho fa en un 89 %. No es tracta, per tant, duna ciutat industrial. La seva economia es basa

en els serveis, sobretot en el comer. Segons un grfic publicat per lhistoriador Jaume

Santal, elaborat a partir de fonts tributries, el 1936, en xifres aproximades, un 57 % de les

contribucions corresponien al comer, un 17 % a la indstria, un 11 % als oficis, un 11 % a

les professions liberals i un 4 % al sector agropecuari.42 Simplificant-ho: un 68 % de la

tributaci correspon al sector terciari (comer i professions liberals), un 28 % al sector

secundari (indstria i oficis) i un 4 % al sector primari. Leconomia figuerenca treballava

principalment per servir la comarca, lAlt Empord. Era el magatzem on acudien els gaireb

70.000 habitants de la comarca, procedents de 71 municipis, a proveir-se dels ms diversos

productes.43 A canvi, hi portaven productes agraris per al consum dels figuerencs o per a

distribuir-los ms enll. Els tallers feien tamb, sovint, la venda directa dels seus productes,

sent difcil de destriar clarament les activitats industrials de les comercials. La privilegiada

situaci al centre de la plana empordanesa i lencreuament de comunicacions que shi

produeix van contribuir a formar aquest nucli comercial. A ms daltres vies comarcals i

locals, la carretera unia Figueres amb Girona i Barcelona i, per la Jonquera, amb Frana. El

ferrocarril la connect, a partir de 1877, tamb amb Girona i Barcelona i, per Portbou, amb

Frana.

Lactivitat comercial tenia un moment lgid al mercat setmanal dels dijous i a les

diferents fires que es celebraven durant lany: la de sant Bartomeu, a lagost, la de sant Lluc, a

loctubre, la de sant Toms, al desembre i, sobretot, les Fires i Festes de la Santa Creu, el

maig, que coincideix amb la Festa Major. Dura tres dies, en que carrers i places somplen

duna gentada en recerca dels ms diversos productes a les seves botigues, que segons alguna 42 Jaume Santal, De vila menestral a ciutat: radiografia socioeconmica de Figueres, 1894-1936. A: Jaume Santal (coord.), Figueres 1900-1936. Imatge i histria de la Catalunya republicana. (Figueres: Museo de lEmpord, 1999), 32. 43 LAlt Empord tenia el 1920 una poblaci de 69.784 habitants, essent la sisena comarca ms poblada de Catalunya. Amb la divisi comarcal de 1936 aquesta comarca era la que tenia ms municipis de Catalunya, 71, i la setena en superficie, 1.285,32 km2. La divisi comarcal de Catalunya. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1937).

24

font eren les ms ben provedes de la provncia44, i tamb dels actes festius que shi

celebren. Eren dies en que la capacitat datracci de la ciutat anava molt ms enll de la

comarca. Jaume Miravitlles, sempre apassionat per Figueres i lEmpord, ho va descriure

aix:

Cada ao celebra Figueras su fiesta mayor en las famosas jornadas de la Cruz de Mayo. La ciudad, entonces, se convierte en el centro abigarrado donde convergen los payeses del Ampurdn y los gabachos del otro lado de las Alberes, los payeses del Roselln. Es la fiesta mayor quizs ms rica, diversa y compleja que se celebra en Catalua y Espaa. Su caracter internacional (...) le da un sabor nico y inconfundible.45

Tant les empreses industrials com les comercials tenien dimensions molt petites. El

1919 lempresa de Figueres que tenia ms obrers era la foneria Llus Fita, que noms en tenia

39.46 La gran majoria dels establiments eren tallers i botigues de carcter familiar amb molt

pocs assalariats.

Empresaris i assalariats a Figueres el 192047

Empresaris Assalariats

Homes 1.258 1.964

Dones 201 895

Total 1.459 2.859

La taula mostra com, segons el cens de poblaci de 1920, hi havia 1.459 empresaris

(patrons) i 2.859 assalariats. Toquen a dos treballadors per cada empresari, una mitjana que

confirma el predomini de les petites empreses. Daltra banda, aquests assalariats no responen,

majoritriament, al perfil de lobrer de fbrica, sin, com afirma lhistoriador Jaume Santal,

al del dependent de comer, empleat o treballador de petits tallers.48

44 Article Figueres. A: Diccionari enciclopdic de la llengua catalana, volum II. (Barcelona: Salvat editors, 1934), 514. 45 Jaume Miravitlles, Viva Figueres!. A: Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses. (Figueres), vol.1966-1967, nm.6, 250-251. 46 Santal, De vila menestral, (1999, nota 14, 34) 47 Elaboraci prpia a partir de les dades del cens de poblaci de 1920 publicades a Alt Empord (Figueres), nm.259 (18 de mar 1922). Shi ha incls la poblaci econmicament activa, exceptuant-ne els membres dels cossos de seguretat, dels ordes religiosos i la poblaci reclusa. Hi havia 846 militars, 13 gurdies civils, 56 carrabiners, 788 reclusos i 57 religiosos. 48 Santal, De vila menestral, (1999, 39).

25

Com hem vist, els pares de Jaume Miravitlles tenien un negociet en el sector de

confecci i venda de roba, que tenia un paper rellevant en la diversificada economia

figuerenca. Com recull la taula segent, el 1920 aquest sector estava format per 159

empresaris (un 10,9 % del total ) i 310 assalariats (un 10,8 % del total). Aqu tamb trobem la

proporci de dos assalariats per cada empresari. Era un tipus de feina especialment important

entre les dones. Les 286 assalariades agrupades en lepgraf Modistes, sastresses i altres

confeccions representen la segona ocupaci de les figuerenques, noms per sota de les 366

minyones.

Empresaris i assalariats de la indstria i el comer de productes

txtils a Figueres el 192049

Empresaris

Indstria de confeccions, vestits... 117

Comer de vestuari i teixits 42

Total 159

Assalariats

Modistes, sastresses i altres confeccions 286

Indstria de confeccions, vestits... 24

Total 310

El redut nombre dobrers fabrils, la inexistncia de grans empresaris i labundncia de

petits propietaris de botigues i tallers, aix com de professionals liberals (220 homes i 23

dones el 1920),50 fan que es pugui afirmar la preponderncia social a Figueres duna mplia

franja de classe mitjana i la manca duna polaritzaci social tan acusada com la que

presenten les ciutats industrials.51

49 Elaboraci prpia a partir de les dades del cens de poblaci de 1920 publicades a Alt Empord (Figueres), nm.259 (18 de mar 1922). No inclou la indstria de teixits despart i cnem. 50 Sn dades del cens de poblaci de 1920 publicades a Alt Empord (Figueres), nm.259 (18 de mar 1922). Els 220 homes estan classificats com a Professions intellectuals i artstiques i les 23 dones com a Mestresses, estudiantes i professions amb ttol acadmic. 51 Santal, De vila menestral, (1999, 40).

26

2.3 Un nen ocupat i fams

Com ja sha dit, per a Miravitlles la seva mare, Sara, va sser el motor propulsor de la

famlia i la que volgu que ell estudis.52 Alhora va portar a Jaume i a la seva germana

Antnia a fer altres activitats, que ara en direm extraescolars, com a educaci

complementria de caire cultural i artstic. Jaume veia en aquest inters de la mare per la

formaci dels fills una prova de la seva ascendncia jueva.53 Quan Jaume tenia set anys la

mare lapunt, com tamb a la seva germana Antonieta, a lAcadmia de Gimnstica Rtmica

que dirigien el msic i compositor de sardanes Josep Serra i Maria ngels Corominas. El 5 de

maig de 1913 van fer la primera representaci en pblic. Lescola seguia el mtode Dalcroze,

basat en leducaci del ritme, i consistia en cantar i ballar canons infantils populars. Joaquim

Serra, fill del mestre, i Miravitlles eren, amb les respectives parellles femenines, els solistes

del grup. Va assistir-hi fins a tenir uns deu anys. Preco, com veurem, en tantes coses, en

aquest grup de dansa va experimentar per primer cop una atracci sentimental, poc o molt

aproximada a lamor, cap a la seva parella de ball, Hortnsia Naval. Tots dos tenien uns vuit

anys. Jaume ens diu que va ser una ficci, poc ms que un joc infantil, per que es sentien

b quan es trobaven a lassaig. Aquesta amistat es va tallar aviat, brutalment, en morir

Hortnsia descarlatina.54 A la mateixa poca, Jaume i Antnia cantaven tamb en un orfe.

Jaume tenia tan bona veu que va ser, tamb aqu, solista daquest cor.55

Jaume encara va participar, sent un nen, en una altra activitat que el va fer destacar en

la vida ciutadana de Figueres: va fer dngel. La Pasqua de Resurrecci es celebrava a

Figueres amb molta solemnitat. La process de lngel era especialment seguida i comentada.

Segons Ins Padrosa:

Hi participaven, a ms de la comunitat religiosa i les autoritats, lescolania, la banda de msica i un bon nombre de figuerencs. Desprs de les cerimnies a lesglsia, la comitiva sortia en process portant la custdia fins a la plaa de lAjuntament. All, en un silenci absolut, el primer tiple de lescolania abillat dngel i amb un palm a la m pujava a un plpit endomassat i cantava

52 Miravitlles, Gent, (1980, 13). 53 Miravitlles, Homes i dones, (1982, 13-14). 54 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 44. p.3 a 8. Sobre aquesta Academia de Gimnstica, veure Ins Padrosa i Gorgot, Histria grfica de Figueres, (Figueres: Brau edicions, 2001), 73. 55 Podria tractar-se de lOrfe Art i Ptria, ja que el seu director entre 1910 i 1915, Josep Serra, que tamb era profesor a lAcadmia de Gimnstica Rtmica, s qui el va fer entrar a lorfe. En aquells anys hi havia tamb a Figueres l Orfe Germanor Empordanesa. Sobre aquests cors, veure Padrosa, Histria grfica, (2001, 57 i 76).

27

lAl.leluia acompanyat duna orquestra mentre la Verge (...) escoltava (...) lngel que li anunciava la Resurrecci.56

El mateix Miravitlles, que va ser, en diverses ocasions, aquest ngel, ho explic aix:

Hi havia el costum, a la Figueres laica i federal daquell temps, de celebrar amb gran faust la Pasqua de Resurrecci. Es deia una missa extraordinria a lesglsia parroquial davant la Verge Maria, amb un vel negre que li cobria la cara. Es feia desprs una process, presidida per la Santssima, on participava tota la capellania de la ciutat i la banda del regiment de Sant Quint, que tenia guarnici al castell de Figueres. (...) Un noi de la ciutat, amb una veu adaptada a aquell acte, cantava, vestit dngel, el Resurrexit sicu dixit; primer, a lesglsia i des de la trona, i, desprs, al damunt duna plataforma que es bastia a la plaa de lAjuntament.57

Per la Setmana Santa de 1914, quan Miravitlles tenia vuit anys, va ser convidat per

lorganista de la parrquia, mossn Lleis, a fer dngel. El director de lorfe, Josep Serra,

lhavia recomanat al mossn per la seva bona veu. Malgrat les idees laiques del pare, el noi ja

havia fet la Primera Comuni, i aquest oferiment va ser acceptat amb alegria, ja que el nen

que cantava era, uns quants dies, una mena de personatge fams.58 Miravitlles va escriure

que havia cantat a la process tres anys seguits,59 per segurament van ser cinc, s a dir, de

1914 a 1918, ja que el 1918 encara hi va cantar.60 A partir daquell any, per, en fer-se gran,

va canviar la veu i ja no hi cant ms.

Pel que fa a lescolaritat, la va comenar quan tenia, potser, cinc anys, a un centre

privat, el Collegi Empordans, dirigit per Rafael Ramis.61 Quan en tenia set o vuit els va

continuar al collegi dels Germans Maristes, situat a la Rambla. Els mestres eren religiosos

francesos installats a Figueres el 1905 a causa duna llei francesa que els prohibia lexercici

de la docncia. Als Maristes, com tamb als Germans de la Doctrina Cristiana, una altra

escola semblant que hi havia a Figueres, ens diu Miravitlles, acudan los hijos de las famlias

acomodadas del Roselln y otras provncias y departamentos del Midi, i impartien un nivel

pedaggico ciertamente superior, debido sobretodo al nmero de profesores, que los colegios

56 Padrosa, Histria grfica..., (2001, 66). 57 Miravitlles, Gent, (1980, 14). 58 Miravitlles, Gent, (1980, 14). 59 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 24, p.2 60 El 1968 el setmanari de Figueres Ampurdn, citant la premsa local de 1918, recollia que a las ocho y media de la maana sali de la Parroquia, la procesin llamada del Angel () La procesin se dirigi a la Plaza de la Constitucin, () cantando por segunda vez el Regina Coeli el citado nio Jaime Miravitlles, que se luci de veras, acompaado por la Capilla de Msica. Ampurdn, nm. 1308 (3 dabril de 1968). 61 Jaume Miravitlles, Una vida amb Dal. A: Salvador Dal, 400 obres de 1914 a 1983, vol.II, (Barcelona-Madrid: Generalitat de Catalunya-Ministerio de Cultura-Obra Social de la Caixa de Pensions, 1983), 5.

28

laicos locales.62 Per aix, diu tamb Miravitlles, les famlies de la petita burgesia de

lEmpord tenien ms confiana en la capacitat tcnica daquelles escoles, encara que fossin

religioses, que en les escoles laiques que hi havia a Figueres.63

Va ser en aquesta escola dels Germans Maristes, el curs 1915-1916, lltim de

lescola primria, que hi va arribar un nou alumne: Salvador Dal Domnech (1904-1989), qui

havia dsser un dels grans pintors del segle XX. Siniciava aix una amistat ntima entre Dal

i Miravitlles que, amb alts i baixos, es va mantenir tota la vida.64 Entre els vuit i els dotze

anys Miravitlles i la seva famlia va estiuejar a Cadaqus, igual que feien els Dal. Aquesta

possibilitat de veures a lestiu tamb devia enfortir la seva relaci.65

En aquests anys, quan potser Miravitlles tenia entre vuit i deu anys, a ms de les

classes dels Germans Maristes, feia unes hores suplementries de francs amb el professor

Felip Eixarch, que donava classes a lInstitut.66 Encara li quedava temps, per, de jugar amb

els amics del seu carrer, del carrer Peralada. En aquests jocs infantils es movia, sobretot, en un

tros de carrer que anava del corriol de les Bruixes cap al sud. Hi tenia unes amistats

bsicament femenines: les meves cosines Miravitlles i Navarra, la meva germana Antonieta,

la noia de ca lEspinach i les Dabau. Una zona del carrer Peralada on, deia, jo era el cap

indiscutit.67

62 Jaume Miravitlles, Dal y Buuel (I). A: Tele-expres (Barcelona), (1 de juliol de 1977). 63 Jaume Miravitlles, Els gols del Barcelona. Primera part, (Barcelona:Edicions Sirocco, 1981), p.9. 64 El testimoni de Miravitlles contradiu lafirmaci de Ian Gibson de que Dal ingress als Maristes el curs 1916-1917. Miravitlles, Els gols..., (1981, 9-11); Ian Gibson, La vida desaforada de Salvador Dal, (Barcelona: Anagrama, 2003) p. 89. 65 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra, Textos Autobiogrfics, Carpeta 41, p.2 66 Miravitlles, Gent, (1980, 13). 67 Miravitlles, Ms gent, (1981, 241).

29

2.4 Un estudiant aplicat i inquiet

Els seus pares volien fer-lo estudiar a la universitat. La mare, va dir Miravitlles,

mimpuls a estudiar el batxillerat i desprs a estudiar per enginyer a Barcelona.68 Digu

tamb que aquest inters familiar per la seva formaci (recordem les classes de gimnstica

rtmica, lorfe i el francs) ocasionava una despesa que, malgrat tractar-se duna famlia de

botiguers, representava un esfor econmic important, ja que era desproporcionada als

ingressos familiars.69

Aleshores el batxillerat el feia molt poca gent, noms de les classes mitjanes o altes. El

curs que Miravitlles el va comenar, el 1916-1917, linstitut tenia 179 alumnes, i el curs que

el va acabar, el 1921-1922, 270 (dels quals noms 57 eren noies).70 La comarca de lAlt

Empord tenia per aquelles dates prop de setanta mil habitants, el que ens dna una idea dels

pocs nois i noies que feien el batxillerat. El 1920 els estudiants de Segon Ensenyament, de

batxillerat, eren el 0,25% de la poblaci tant a Catalunya com al conjunt de lEstat espanyol.

A les provncies de Barcelona (0,27%) i Girona (0,26%) el percentatge era lleugerament

superior a aquesta mitjana, mentre que a les de Tarragona i Lleida era inferior, amb un 0,22%

a totes dues.71 Podem comparar-ho amb la situaci actual. El setembre de 2006 van comenar

el curs, a Catalunya, 385.350 estudiants dEducaci Secundria, que, sobre una poblaci total

de 7.083.600 persones, era un 5,44%.72 s a dir, un tant per cent ms de vint vegades ms

elevat que el 1920.

El juny de 1916 va passar lexamen dingrs i el setembre segent comenava el

primer curs, amb deu anys, a lInstituto General y Tcnico de Figueres, anomenat, a partir de

1934, Ramon Muntaner. El batxillerat constava de sis cursos. Lacab el maig de 1922, amb

setze anys. Segons Miravitlles, ell era el primer de la classe.73 No sabem si era exactament

aix, per les seves notes demostren que era un molt bon estudiant. Aquestes sn les notes del

batxillerat:

68 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 24, p.1. 69 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 24, p.1 70 Instituto General y Tcnico de Figueras, Memoria correspondiente al curso 1916 a 1917, (Figueres, 1917), p.14-15; Memoria correspondiente al curso 1921 a 1922, (Figueres, 1923), p.16-17. 71 Calculat a partir de les dades descolaritzaci de lAnuario Estadstico de Espaa 1920, (Madrid: Ministerio de Instruccin Pblica y Bellas Artes, 1922), p.362-363 i de les de poblaci de Llus Recolons, La poblaci de Catalunya. Distribuci territorial i evoluci demogrfica (1900-1970), (Barcelona: Laia, 1976), p.169. 72 Avui, (7 de setembre de 2006), p.29; La Vanguardia, (26 de juliol de 2006), p.23. 73 Jaume Miravitlles, Una vida amb Dal. A: Salvador Dal, 400 obres de 1914 a 1983, vol.II, (Barcelona-Madrid: Generalitat de Catalunya-Ministerio de Cultura-Obra Social de la Caixa de Pensions, 1983), 5.

30

Curs 1916-1917: Llengua castellana, Excellent; Geografia general i dEuropa,

Excellent; Nocions daritmtica i geometria, Excellent; Religi 1er., Excellent i

Calligrafia, Notable.

Curs 1917-1918: Llat 1er., Excellent; Geografia especial dEspanya, Excellent;

Aritmtica, Excellent; Religi 2n., Excellent i Gimnstica 1er., Guanyada.

Curs 1918-1919: Llat 2n., Excellent; Histria dEspanya, Excellent; Geometria,

Excellent; Francs 1er., Excellent; Religi 3ra., Excellent i Gimnstica 2n., Aprovat.

Curs 1919-1920: Preceptiva literria, Excellent; Histria universal, Excellent;

lgebra i trigonometria, Excellent; Francs 2n., Excellent i Dibuix 1er., Excellent.

Curs 1920-1921: Psicologia i lgica, Excellent; Histria de la literatura, Excellent;

Fsica, Excellent; Fisiologia i higiene, Excellent i Dibuix 2n., Notable.

Curs 1921-1922: tica i dret, Excellent; Histria natural, Excellent; Qumica general,

Excellent i Agricultura i tcnica, Excellent.74

Entre els que cursaven batxillerat en aquella poca, Miravitlles cita a Josep Bosch ,

Llus Juanola Ferrs i Miquel ngel Marn Luna, del seu mateix curs, i a Jaume Sunyer Pi,

que cursava dos cursos ms endavant i seria el seu cunyat en casar-se amb la seva germana

Antonieta. Salvador Dal va comenar tamb el batxillerat el 1916. Seguien el mateix curs,

malgrat que Dal era dos anys ms gran. Tots dos, per, van continuar anant als Germans

Maristes a la tarda. Shi feia una mena de reps de les matries que, el mat, es cursaven a

linstitut. Segons Miravitlles, les classes dels Maristes van acabar malament. Explic que,

potser el curs 1917-1918, se inici una especie de revolucin escolar, de la que yo fui uno de

los promotores, que se tradujo en la expulsin en masa de los estudiantes de bachillerato y,

ms tarde, en la clausura del colegio. No explica les causes daquest conflicte. El cert, per,

s que aquest centre va deixar Figueres el 1924 per traslladar-se a Ponts (Alt Empord).75

Lorde Marista ja hi tenia, des del 1903, la casa provincial i el noviciat.76

Era un bon estudiant. En canvi, Dal no era tan brillant. Tenia dificultats, sobretot, amb

les matemtiques. El pare de Dal, el notari Salvador Dal Cus, va proposar a Miravitlles que

li dons classe daritmtica i lgebra, i aquest va estar-hi dacord. Miravitlles deia que havia

74 Arxiu de lInstitut dEnsenyament Secundari Ramon Muntaner de Figueres, Llibre amb les Hojas de estudios, foli 5245. 75 Josep Maria Bernils i Mach, Figueres, (Figueres: Editorial Empord, 1994), p.57. 76 Eduardo Corredera Gutirrez, Pginas de la historia Marista de Espaa, 1936-1939, (Barcelona: Grficas Casulleras, 1977), p.126.

31

aconseguit ensenyar-li la suma i a resta, per que no havia aprs la multiplicaci i la divisi.77

Devia exagerar una mica, ja que Dal va acabar el batxillerat amb tot aprovat el mateix any

que Miravitlles. Dal estava molt interessat, s clar, per la pintura, per la seva curiositat li

feia llegir sobre altres coses. A casa hi tenia una voluminosa biblioteca formada pel seu pare.

Hi llegia, a partir dels tretze o catorze anys, la filosofia de Kant, Voltaire, Nietzsche o

Spinoza, i les novelles de Po Baroja.78 Miravitlles tamb era un gran lector. Aquesta

coincidncia dinteressos va enfortir lamistat amb Dal. Miravitlles va explicar que:

Dal, a los doce aos, lea y me hizo leer a mis diez aos, Po Baroja y Salvat Papasseit cuyos versos recitbamos de memoria.79

Afirm tamb, en un altre lloc, que Dal i ell:

Llegem Po Baroja, Dickens, els grans novellistes francesos i italians. Anvem a la biblioteca del Casino Menestral a llegir els clssics grecs, la Pliade, lOdissea, lEneida; el Dante i el seu infern; els humanistes anglesos (...) Mossn Cinto i Maragall.80

Entre les seves lectures daquells anys de batxillerat, Miravitlles tamb cita els

novellistes francesos Alexandre Dumas, Jules Verne i Victor Hugo. Des de ben jove, doncs,

adquir un notable coneixement de la vida i de la cultura a travs de la literatura.

Les seves cosines Maria Navarra i Maria Miravitlles recorden que era un jove

simptic, optimista i alegre.81 Pere Teixidor, que en aquells anys va ser cronista esportiu a la

premsa local, i amb la incorporaci de Miravitlles a la U.E. Figueres el conegu b, tamb va

escriure que Met Miravitlles destudiant, era un jove dinmic, divertit, rialler, simptic i

apassionat. Aquestes qualitats el feien estimat de tothom.82 Maria Cus, una amiga de Roses

que el conegu quan anava a estiuejar-hi, afegia a aquests qualificatius el de murri. Recordava

que, anant un grup de nens i joves dexcursi per els afores de Roses, van passar per un camp

de fruiters propietat de la famlia della. Hi havia un rtol que deia Prohibida lentrada. Met

Miravitlles va dir: Doncs aqu entrarem perqu aqu hi haur de tot.83

El seu carcter obert, simptic, atent i propens a lenamorament li va fer viure

nombroses experincies sentimentals. La seva cosina Maria Miravitlles recorda com nestava

77 Jaume Miravitlles, Una vida amb Dal. A: Salvador Dal, 400 obres de 1914 a 1983, vol.II, (Barcelona-Madrid: Generalitat de Catalunya-Ministerio de Cultura-Obra Social de la Caixa de Pensions, 1983), 5. 78 Gibson, La vida desaforada..., (2003, 103-104, 106). 79 Jaume Miravitlles, Dal y Buuel (I). A: Tele-expres (Barcelona), (1 de juliol de 1977). 80 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra. Textos Autobiogrfics. Carpeta 41. p.1 81 Entrevistes a Maria Navarra Ramis, Figueres (17 dabril de 2003) i a Maria Miravitlles Cortasar, Figueres (16 dabril de 2003). 82 Pere Teixidor Elies, Figueres anecdtica. Segle XX, (Figueres: Arts Grfiques Pujol, 1978), p.373. 83 Entrevista a Maria Cus Coll, Roses (30 de juliol de 2004).

32

de contenta de tenir un cos com en Met, tan guapo i simptic. Moltes nenes estaven

enamorades del Met.84 El seu primer amor va ser Anna Maria Dal, germana del seu amic

ntim Salvador. Sen va enamorar en letapa en que donava classes de matemtiques a

Salvador. Eren molt joves. Miravitlles potser tenia uns dotze anys i Anna Maria deu. Molts

anys desprs la recordava com una adolescent prematura, realment bellssima, amb una

pell tensa, dun moreno clar, amb cabells llargs i negrssims. I afegia: Vaig creure estimar-

la i nestava molt content. Ella, durant un temps, li don a entendre que corresponia als seus

sentiments.85 Ms tard va tenir una relaci amb Lliberta Pellicer, de qui recordava que tenia

ulls dalga sobre el blau de seu vestit.86 Quan tenia setze anys va tenir una altra relaci amb

una noia de la seva mateixa edat, Maria Fbregas. La va arribar a acompanyar per la Rambla,

on es trobaven cada dia a les vuit. Desprs dun breu festeig es van fer un pet, que era el

primer de tots dos, i aix, paradoxalment, estronc la relaci.87

La Rambla de Figueres s un passeig i una plaa alhora, perqu s fora ampla i no

gaire llarga. s el principal punt de trobada, de tertlia, de festeig... de la ciutat. All es feien i

desfeien les parelles. Jaume Miravitlles, en els seus exilis, sovint la recordava. El 1968, exiliat

a Barcelona escrigu una evocaci de la seva Rambla de Figueres:

Com tota llar que es respecta, t, Figueres, la seva sala destar on, en un moment donat del dia, o de la nit, es reuneixen els grups familiars en funci de ledat o de la jerarquia: la Rambla (...) s a la Rambla on els figuerencs de moltes generacions han passat els millors anys de la seva vida, on han sentit florir els primers amors i han passejat, amb aire triomfal, els primers xits de la seva adolescncia.88

El seu cercle damistats, a ms de Dal, comprenia altres estudiants de linstitut amb

una preco activitat cultural que arribarien a adquirir, tots ells, una certa notorietat: Ramon

Reig Corominas (1903-1963), aquarellista i professor de dibuix, Joan Xirau Palau (1903-

1976), farmacutic i professor de qumica, i Joan Turr, metge. Ramon Reig expos els seus

quadres el maig de 1918, als quinze anys, en el marc duna exposici dartistes

empordanesos organitzada per la Societat de Concerts. Dal va exposar per primer cop la seva

obra als catorze anys, el desembre de 1918, en una mostra organitzada tamb per la Societat

de Concerts en que participaven dos pintors ms.89

84 Entrevista a Maria Miravitlles Cortasar, Figueres (16 dabril 2003). 85 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra, Textos Autobiogrfics, Carpeta 44, p.8-13. 86 Miravitlles, Ms gent..., (1981, 238). 87 AMTM. Fons Jaume Miravitlles i Navarra, Textos Autobiogrfics, Carpeta 44, p.16-21. 88 Jaume Miravitlles, La meva Rambla de Figueres. A: Vida Parroquial (Figueres), nm. 1500, (21 de desembre de 1968). 89 Gibson, La vida desaforada, (2003, 98-99).

33

A finals de 1918 aquest grup damics va decidir la publicaci duna revista escolar,

per que tamb es venia a fora de linstitut. Era en castell, la llengua habitual de

lensenyament en aquells anys. La van anomenar Studium i en van aparixer sis nmeros, de

gener a juny de 1919.90 Joan Xirau nera el director i el seu pare subvencionava la revista.

Cada un dels redactors anava desenvolupant un tema en els diferents nmeros. Xirau hi

escrivia sobre la histria de lEmpord; Reig sobre poetes com Maragall, Verdaguer o

Antonio Machado; Dal sobre pintors com Goya, Valzquez o Miquel ngel; i Miravitlles,

que signava aqu Miravitllas, feia una Seccin cientfica on tractava temes cientfics, tcnics

i geogrfics.

El gener de 1919, doncs, amb tretze anys, Miravitlles, el ms jove del grup, hi public

el seu primer article, titulat Los aerostatos, que va ser seguit per La fotografa, El

vapor, La electricidad (en dos parts) i Los dos ms grandes Canales del mundo, sobre els

canals de Suez i Panam. Sn una exposici daquests avenos de la cincia i de la tcnica des

dun punt de vista histric, destacant laventura personal duns savis, com els germans

Montgolfier, Daguerre, Papin, Franklin o Lesseps, que fan avanar el coneixement malgrat

que sovint han de lluitar contra tota mena dadversitats. Amb una visi optimista del progrs

hum, posa laccent en les millores econmiques i socials que les innovacions aporten a la

humanitat. En els seus primers escrits manifesta uns interessos que seran permanents en ell: la

histria, la cincia, la tcnica (estudiar enginyeria), la geografia, leconomia i una

preocupaci social que manifesta quan escriu que la mquina de vapor ha ahorrado trabajo y

el consiguiente cansancio a los pobres obreros.91

Lagost del mateix 1919 va aparixer a Figueres una revista humorstica, El Sany

Pancraci, de la que noms en van sortir tres nmeros, el darrer el febrer de 1920. Era

elaborada per un grup de joves contestataris desquerres que es reunien en un pis del carrer de

la Muralla. Sha dit que Jaume Miravitlles hi va participar.92 El fet que, entre altres, hi

participessin Josep Soler Grau, professor de linstitut de Figueres, i els seus amics Mart

Vilanova i Salvador Dal, tots ells relacionats amb el nucli socialista figuerenc, ho fa possible,

per no nhem trobat evidncies.

Quan Miravitlles va tenir uns dotze anys els seus pares van deixar destiuejar a

Cadaqus per anar a Roses. El motiu del canvi era la dificultat daccs. Feien el viatge en

90 El 1989 sen va fer una edici facsmil, acompanyada destudis de Jaume Guillamet i Joan Ferrers. Studium, la revista del jove Dal, edici facsmil, (Figueres: Edicions Federals, 1989). 91 Jaume Miravitlles, El vapor. A: Studium (Figueres), nm.3, (mar 1919). 92 Jaume Santal (coord.), Figueres 1900-1936. Imatge i histria de la Catalunya republicana. (Figueres: Museo de lEmpord, 1999), 232.

34

tartana i calien sis hores per anar a Cadaqus, amb lobligaci de baixar de la tartana un llarg

tros de la pujada. En canvi, per anar a Roses noms calien tres hores. Ms endavant vinieron

los autobuses que hacan el recorrido hasta Roses en una hora o poco menos, envueltos en una

autntica nube de polvo.93 Lestiueig a Roses va durar, doncs, per a Miravitlles, des de potser

el 1918 fins al seu exili a Frana el 1925. Els seus pares tamb van posar-hi una botiga, al

carrer Sant Elm, on venien els mateixos articles de confecci que a Figueres. A lestiu la

portava la seva mare i la resta de lany una vena que vivia davant de la botiga, Ramona Coll.

El seu pare no hi anava gaire, ja que no li agradava el mar ni hi trobava els seus amics

habituals del Casino Menestral de Figueres. Els Miravitlles, doncs, eren, a Roses, en certa

manera, un grup hbrid, situat entre els 2.500 habitants permanents de la vila i els pocs

centenars destiuejants que hi anaven procedents de Figueres, Girona o Barcelona. Entre els

estiuejants es pot assenyalar a la nissaga dels Pi i Sunyer, que procedeixen daquesta poblaci.

El turisme tenia encara poca importncia a leconomia de Roses. Miravitlles escrigu que la

poblaci viva exclusivamente de la pesca y la agricultura.94 Aquells estius a Roses li van

permetre practicar la nataci fins a esdevenir un bon nedador. Anaven a banyar-se a platges

allunyades (LAlmadrava, Cala Montjoi) amb motxilla i menjar per a tot el dia. Alguna

vegada organitz excursions de Roses a Cadaqus per trobar-se amb el seu amic Salvador

Dal.

93 Jaume Miravitlles, Roses y el turismo. A: Tele-exprs, (10 dagost de 1976). 94 Jaume Miravitlles, Roses y el turismo. A: Tele-exprs, (10 dagost de 1976).

35

2.5 Figueres, ciutat republicana i catalanista

El seu entorn familiar sidentificava polticament, ja ho hem vist, amb el

republicanisme federal.95 Aquest era, a Figueres, el principal referent poltic. Hi havia, ben

viva, una tradici histrica dempordanesos republicans que havien destacat en les lluites del

segle XIX: Abd Terradas, Narcs Monturiol, Josep Rubau Donadeu, Joan Tutau, Pere

Caim, Ramon de Nouvilas, Francesc Sunyer Capdevila, Joan Matas, Joan Arderius... A

lAjuntament de Figueres hi va haver una majoria absoluta de regidors republicans de 1889 a

1923, sense interrupci, i, en molts perodes tots els regidors eren republicans. Lhegemonia

republicana era aclaparadora i gens freqent en temps de monarquia. El 1899 es va poder

elegir el primer alcalde republic de la Restauraci, ja que fins aleshores havien estat

nomenats pel rei i, aquest, clar, els triava monrquics. Fins el 1923 tots els alcaldes elegits van

ser republicans, amb lnica excepci duns mesos del 1917 en que hi va haver un alcalde

monrquic nomenat per reial ordre.96 En les onze eleccions de diputats a Corts que hi va haver

de 1901 a 1923 es van elegir, pel districte de Figueres, vuit republicans i tres monrquics.

Aquests tres casos de triomf monrquic, produts el 1902, el 1916 i el 1923, no van ser un

model deleccions netes. Daltra banda, si ens referim noms a la ciutat de Figueres, els

resultats van ser sempre, entre 1901 i 1923, favorables als candidats republicans. Tamb en

les eleccions provincials hi van predominar els republicans. De 1901 a 1923 van ser elegits al

districte de Figueres deu republicans, nou monrquics, cinc regionalistes i un tradicionalista.97

Per, qu volia dir ser republic a la Catalunya de les primeres dcades del segle XX?

Era veure el mn duna determinada manera. Identificar la repblica amb la democrcia

autntica, la justcia social, el lacisme. Creure que leducaci, la cincia i la cultura sn el

millor cam cap a la modernitzaci i el progrs econmic i social. Des dinicis del segle XX el

republicanisme, si no tot almenys un sector molt important, va anar incorporant, de mica en

mica, les idees del catalanisme. En aquests anys de la infncia de Miravitlles es van donar

passes importants en aquest sentit, com la campanya de la Solidaritat Catalana i la

reivindicaci autonomista dels anys 1918-1919. Lautntica fusi dels conceptes repblica i

95 Sobre