book disseny periodisme
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació.
Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació
2014
Alumne: Lorena Ferrer Estévez
NIU: 1332988/ Codi: 136
Grup: G2 Bh, Periodisme
Professor: Daniel Tena
PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA
SUMARI
Rúbrica 1: Terminologia Pàg.3
Rúbrica 2: Assaig 1 Pàg. 10
Rúbrica 3: Traçabilitat Pàg. 16
Rúbrica 5: Correcció pàgina La Vanguardia Pàg. 26
Rúbrica 6: Premsa diària Primera de Secció Pàg. 27
Rúbrica 7: Premsa diària portada de diari Pàg. 28
Rúbrica 8: Pàgines interiors revista Pàg. 29
Rúbrica 9: Llibre d’estil revista Pàg. 34
Rúbrica 10: Portada i sumari revista Pàg. 38
Rúbrica 11: Capçalera Pàg. 40
Rúbrica 12: Il·lustració Pàg. 42
Producció Expressió i Disseny en Premsa
RÚBRICA 1. TERMINOLOGIA
Miembros del grupoFerrer Estevez, Lorena G2 B h 136 NIU:1332988Figueras Agustí, Pol G2 B h 137 NIU: 1332105Galvín Benítez, Ángela G2 B h 138 NIU: 1329669Garcia Bigordà, Adrià G2 B h 139 NIU: 1334131Garcia Navarro, Carles G2 B h 140 NIU: 1242364
Sumario de palabras descritasFolioSecciónCabeceraFechaFilete / Filete grueso / Filete fino / Filete dobleDestacadoGráfico estadísticoCorondelFirma inicialPreuCódigo de barrasCupón promocionalIlustraciónRemisiónPunto final de textoPunto inicial de textoMedianilColumnaFotografíaFuente del gráficoPublicidadFirma de la imagenPie de fotoCuerpo del textoTítulo destacadoAntetítulo / Antetítulo en colorPunto de lectura o atención de lecturaTítuloSubtítulo
Autoevaluación del grupoPara hacer este trabajo de Terminología nos hemos repartido el trabajo de la siguientemanera: los conceptos que aparecían en los ejemplos del Campus Virtual noslos hemos repartido equitativamente entre los componentes del grupo.Una vez hemos tenido todas las definiciones completadas hemos buscado cinco páginas
del diario La Vanguardia (dia 1 de Octubre. Páginas 1, 3, 4, 6 y 9) y hemos insertado los conceptos que aparecen.
Con este trabajo hemos logrado los conceptos básicos de la prensa escritamediante el trabajo en equipo y la colaboración entre nosotros. Entendemos que eltrabajo en equipo es un elemento fundamental en el trabajo del periodista, y , aunquetiene un cierto grado de dificultad , hemos conseguido realizar el trabajo de formasatisfactoria . Además, creemos que nos hemos adecuado a los requerimientos y losparámetros que ha establecido desde el grupo de docentes .
Estos conceptos nos serán de mucha utilidad para podernos expresar enpropiedad con respecto a los elementos que integran una noticia en prensa escrita .La nota que creemos que nos corresponde es un 9,25 a todos los integrantes del grupoporque nos hemos repartido el trabajo por igual y hemos trabajado todos . Además , nos hemos ceñido a las normas que establecían.
TENDENCIAS 27
RUBÉN MORENO / EFE
c Médicos deEE.UU. creanunaprótesis queentiende las órdenesdel cerebro TENDENCIAS 24 Y 25
Másausteridad
www.lavanguardia.com Número 47.415 1,30 euros
c El jefe delEjecutivopide al de laGeneralitatque rectifique y estereplica que “deje votar”
c Las inyecciones de gas enunosdepósitos submarinos situados entreAlcanar yVinaròs parecen la causa de los seísmos, el últimodemagnitud 3,9
œLas pensiones subirán un 0,25%, elmínimo que fija la nueva ley ECONOMÍA 50 A 55
ElpadredeAsuntaprotegea su exmujer
Inquietud en el delta delEbroporuna sucesiónde pequeños terremotos
œEl Estado invertirá el año próximoen Catalunya sólo el 9,6% del total
RajoyyMasseexigenmutuamenteun “gestodegrandeza”
MARTES, 1 DE OCTUBRE DE 2013
Mas rompeelcerco de laUEy se ve contres comisarios
En un tono de enfado, MarianoRajoy aprovechó ayer una pre-gunta durante una rueda deprensa en Kazajistán para recla-mar a Artur Mas que rectifiquesu rumbo y tenga un “gesto degrandeza”. A su vez, el presiden-te de la Generalitat le respondíadesde Bruselas: “El mayor gestode grandeza es dejar votar a lagente”. POLÍTICA 12 Y 13
PRESENTACIÓN DE LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO PARA EL 2014
Laprimerapiernabiónica
Muchos vecinos de la costa deldelta del Ebro se despertaron alas cuatro de la mañana de ayerpor un temblor de tierra demag-
nitud 3,9. Ha sido el de mayorintensidad, pero en todo sep-tiembre se han producido másde 300 pequeños seísmos que se
consideran relacionados con lainyección de gas en unos depósi-tos submarinos situados 22 kiló-metros mar adentro. VIVIR 1 A 3
En medio de latensión políticaprovocada por eldebate soberanista,Artur Mas logróayer reunirse contres comisarioseuropeos, el deEconomía, OlliRehn (en la foto);el de RelacionesInstitucionales,Maros Sefcovic, yel de Empleo,László Andor. Masaseguró que ningu-no le preguntó poruna hipotética inde-pendencia. El presi-dent, en la ruedade prensa poste-rior, sí se mostróconvencido de quela Unión Europea“no expulsará a loscatalanes”.
84
28
29
20
01
30
7
MARTES, 1 OCTUBRE 2013 LAVANGUARDIA 3
EUSEBIO VALRoma. Corresponsal
La crisis política italiana vive unextraño compás de espera hastaque mañana miércoles el Senadodecida si renueva o no la confian-za al Gobierno de Enrico Letta.Ayer Silvio Berlusconi reiteró suvoluntad de ir a elecciones antici-padas, sin escuchar las voces disi-dentes en su partido.Il Cavaliere se atrevió a dictar
a Letta sus condiciones, como sifuera un general victorioso anteun enemigo rendido: el Gobiernodebe seguir con vida una semana
para aprobar algunas medidaseconómicas y fiscales, por ejem-plo para que revoque la subidadel IVA, del 21% al 22 %, que en-tra en vigor hoy, y anule el im-puesto inmobiliario . Luego se de-be ir a las urnas lo antes posible.Resulta chocante para una de-
mocracia occidental que alguiencomo Berlusconi, con varias con-denas de cárcel a cuestas y a pun-to de ser expulsado del Senado einhabilitado para ocupar cargospúblicos, actúe con este despar-pajo. El ex primerministro regre-só de pasar el fin de semana en sumansión al norte deMilán y se re-
unió con sus parlamentarios enel palacio de Montecitorio, sedede la Cámara de Diputados. En-tró con aires de triunfador. Porlos pasillos estrechó múltiplesmanos, intercambió breves pala-bras y prodigó besos. Uno de losagraciados, con ósculos en lasdos mejillas, fue Domenico Scili-poti, un turbio personaje, médicosiciliano y considerado la quin-taesencia del transfuguismo polí-tico. A raíz de una votación deconfianza que Berlusconi superópor los pelos, en el 2010, gracias aque Scilipoti cambió de partido yse puso de parte de il Cavaliere,
este político ha dado nombre auna de las prácticas más vergon-zosas de la política italiana.Aparte de los detalles folclóri-
cos –pero que denotan un estilode liderazgo–, lo importante dela reunión de Berlusconi con lossuyos es que intentó que volvie-ran todos al redil. Sólo intervinoél. Fue conciliador y llamó a launidad, pero no quiso escucharargumentos contrarios.Los cinco ministros del Pueblo
de la Libertad (PdL) que forma-ban parte de la gran coalición, in-cluido el viceprimerministro An-gelino Alfano, oficializaron su re-nuncia, tal como había ordenadoBerlusconi. Pero eso no significaque piensen que la decisión del je-fe fuera correcta ni anticipa cuálserá su voto en la moción de con-fianza. Todos habían hecho la vís-pera declaraciones inequívocas.La de ayer pudo ser una treguafalsa. O tal vez no. El diario de lafamilia Berlusconi, il Giornale, pu-blicó ayer un editorial muy vio-
Espejo de si mismo. El ex jefe del Gobierno italiano y líder del partido conservador Pueblo de la Libertad,Silvio Berlusconi, saludando ayer a su llegada a la Cámara de los Diputados
UNA SEMANA DE VIDA
El ex primer ministroquiere la rápidaadopción de variasmedidas fiscales
ETTORE FERRARI / EFE
SIN DEBATE INTERNO
En la reunión conlos parlamentarios,en Roma, sólo hablóBerlusconi
El protagonismo de Roma
Berlusconi silencia a sus críticos‘Il Cavaliere’ insiste en hacer caer al Gobierno y dicta sus condiciones
Internacional
La cifra mágica
LA VANGUARDIA
Para superar la moción de confianzaen el Senado, Letta necesita...
La gran coalición teníahasta ahora...
238 votos
Tras la deserciónde Berlusconi,pasa a tener...
137
161 votos
A Letta le faltarían...
votos a pescar entre berlusconianosdisidentes, grillini expulsadosy otros grupos menores
24
CONTINÚA EN LA PÁGINA SIGUIENTE >>
4 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L MARTES, 1 OCTUBRE 2013
1881-1963
1920-2005
]Conocido como el PapaBueno, Angelo Roncalli fuebeatificado en el 2000 porJuan Pablo II. Su pontifica-do fue breve (1958-63)pero crucial: convocó elconcilio Vaticano II
]Primer papa no italianoen más de 400 años, supontificado (1978-2005)fue uno de los más largosde la historia. Fue beatifi-cado en el 2011 por su su-cesor, Benedicto XVI
Enrico Letta pide oraciones porItalia en unmomento difícil y con-fuso que mucha gente en Europaquizá no se toma en serio estavez, por aburrimiento y por difi-cultad lectora. Italia cuesta de en-tender. Es más, diría que hay queamarla para comprenderla.El primer ministro Letta pide
un padrenuestro por la estabili-dad del país más importante delSur de Europa, y es lícito pregun-tarse cuántos italianos están re-zando estos días para que su paísno se vaya al garete.Reza, con toda seguridad, una
parte de la Italia católica. Reza el
cardenal Angelo Bagnasco, presi-dente de la Conferencia Episco-pal Italiana, que ha declarado:“El país tiene necesidad de ser go-bernado. No es tolerable la irres-ponsabilidad de quien sólo mirapor sus intereses personales, nitampoco podemos aceptar unaselecciones anticipadas si previa-mente no se ha aprobado unanueva ley electoral”. Como pue-de verse, las oraciones del carde-nal Bagnasco tienen la analíticaprecisión de un informe político.La Conferencia Episcopal ha ro-to definitivamente con Silvio Ber-lusconi. Esta es la noticia. El Go-bierno Letta no debe caer y hayque evitar unas elecciones antici-padas con las reglas del juego im-puestas por Berlusconi. (La coali-ción de centroderecha modificó
la ley electoral en el 2005 y el po-nente de la reforma, Roberto Cal-deroli, un diputado de la LigaNorte chovinista, grosero ymale-ducado, tuvo el cinismo de decla-
rar que acababan de aprobar unaporcatta, una guarrería. Desde en-tonces la ley electoral vigente esconocida como la Porcellum. Sí,Italia es difícil de entender).Reza Famiglia Cristiana, la re-
vista italiana de mayor difusión,cerca de unmillón de ejemplaressemanales, desde hace muchotiempo favorable al centroiz-quierda. Mensaje durísimo en suúltimo número: “Sabíamos desdehace tiempo que Berlusconi haperdido la poca dignidad que lequedaba. Sólo tiene margen paraun gesto honorable: ir al Senadoy presentar la dimisión”. Fami-gliaCristiana representa el catoli-cismo de Cáritas, el de los volun-tarios, el de las parroquias com-prometidas con lo que ocurre asu alrededor; un catolicismo quesonríe desde el día en que el papaFrancisco apareció en el balcóncentral de la plaza de San Pedro.Rezan muchos católicos y no
pocos agnósticos y ateos. La para-doja es la siguiente: mientras en
lento en el que advertía a losdisidentes que pueden tenerun triste final político como elde Gianfranco Fini, antiguodelfín de Berlusconi, exminis-tro deExteriores y expresiden-te de la Cámara de Diputados,que rompió con il Cavaliere yen las últimas elecciones noconsiguió escaño.La situación italiana es vista
con inquietud en Europa. Pre-ocupa que un país miembrodelG-8 y con notable peso eco-nómico se precipite a un caosa la griega. De ahí la llamadade solidaridad que realizóayer la canciller alemana, An-gela Merkel, a Letta.La Iglesia católica, que aún
mueve hilos en la política ita-liana, ha expresado su profun-do malestar con la situación.Lo hizo, de manera muy con-tundente, la revista FamigliaCristiana, con un ataque fron-tal a Berlusconi, de quien dijoque había perdido su digni-dad. Ayer se unióL’Osservato-re Romano. En un artículo enportada, el diario oficial de laSanta Sede afirmó que la ac-tual crisis “parece irresponsa-ble no sólo por las repercusio-nes económicas sino por losdaños a la credibilidad de la
entera clase política italiana”.Los últimos acontecimien-
tos muestran una fractura enel otrora compacto universoberlusconiano. En torno a lasdecisiones de il Cavaliere siem-pre ha habido un triple círcu-lo, el familiar, el empresarial yel político. Sumáxima conseje-ra en la familia es su primogé-nita,Marina, que suele interve-nir públicamente en su defen-sa. Según la prensa italiana,sus principales asesores em-presariales, comenzando porsu íntimo amigo Fedele Confa-lonieri –presidente de Media-set, compañero de escuela yde grupo musical en crucerosturísticos durante su juven-tud–, no eran partidarios de sa-lir del Gobierno. También selo habría desaconsejado quienha sido durante muchos añossu mano derecha en política,Gianni Letta, tío del primerministro. Sobre Berlusconi ha-bría influido ahora un peque-ño grupo político muy radicalque incluiría a su abogado, elsenador Niccolò Ghedini.Según dos encuestas, de las
cadenas RAI-3 y La 7, si hubie-ra elecciones vencería, porestrecho margen, el centroiz-quierda, por delante del centro-derecha berlusconiano. ElMo-vimiento 5 Estrellas (M5E), deBeppe Grillo, perdería fuerza,así como los centristas de Ma-rio Monti.c
Enric Juliana
LA VOZ CATÓLICA
El periódicodel Vaticano criticaque se hayaprovocado la crisis
La Iglesia abandona aBerlusconi
EUSEBIO VALCiudad del Vaticano. Corresponsal
El 27 de abril del próximo año laIglesia católica vivirá otra jorna-da sin precedentes. Los dos pa-pasmás carismáticos del siglo pa-sado, Juan XXIII y Juan PabloII, serán canonizados en una ce-remonia conjunta en la plaza deSanPedro. El acontecimiento po-dría aportar otra primicia adicio-nal: es posible que, además deFrancisco, sea también protago-nista del acontecimiento, con supresencia, el papa emérito Bene-dicto XVI, estrecho colaboradorde Karol Wojtyla y participanteen el concilio Vaticano II, el granhecho eclesial por el que es recor-dado Angelo Roncalli.Francisco hizo ayer el anuncio
oficial de la fecha de las canoniza-ciones durante un consistorio decardenales. Se ha escogido el do-mingo de Pascua y fiesta de la Di-vinaMisericordia por considerar-se el día más apropiado, coinci-diendo con la presencia masivade peregrinos en Roma. Se prevéque sea un acto gigantesco, confieles procedentes de todo elmundo y unamuy importante re-presentación polaca.La canonización de Juan Pa-
blo II llegará menos de diez añosdespués de su muerte, alentadapor su inmediata fama de santi-dad y por dosmilagros –entre losmúltiples que se le atribuyen–que la Iglesia ha dado por bue-nos. En el caso de JuanXXIII, noha sido necesario verificar un se-gundo milagro. Una dispensa deFrancisco ha hecho que baste elprimer milagro –el que sirvió pa-ra hacerlo beato– para elevar a
Angelo Roncalli a la santidad.Frente a las noticias llegadas
de Polonia de que Benedicto XVIpodría estar presente y tener al-gún tipo de protagonismo en lacanonización, el portavoz del Va-ticano, Federico Lombardi, no loconfirmóni desmintió, pero insis-tió en que no hay motivo algunopara que no asista.El entusiasmo por la canoniza-
ciónde JuanPablo II no es unáni-me en la Iglesia católica. Elmovi-miento internacional Somos Igle-sia hizo pública, inmediatamentedespués de anunciarse la fechade la ceremonia, su visión críticasobre aquel pontificado. “JuanPablo II fue un papa de grandescontradicciones –afirmó SomosIglesia en una dura nota–. Su tra-gedia se manifestó en la contra-dicción entre su compromiso porlas reformas y el diálogo en elmundo y su vuelta al autoritaris-mo en el seno de la Iglesia.“Fue su tendencia al autorita-
rismo espiritual lo que contribu-yó a lamayor tragedia de su papa-do: el abuso sexual de miles demenores en todo el mundo –de-nunció Somos Iglesia–. Almante-ner a la jerarquía católica por en-cima de las necesidades de la gen-te. Juan Pablo II perpetuó un en-torno tóxico en el que a los curas
se les permitió, a menudo repeti-damente, el abuso de menores, acondición de que su conducta cri-minal permaneciera secreta y sepreservara la imagen inmaculadade la cúpula”.El anuncio de las canonizacio-
nes coincidió con la publicaciónde un quirógrafo (documento pa-pal) por el que se oficializa lacreación de un consejo de carde-nales –compuesto por ocho pur-purados– con la función de ayu-dar al Papa en la reforma de la cu-ria romana y en el gobierno de laIglesia universal.La elección de un grupo de car-
denales asesores y la identidadde sus integrantes ya se comuni-có el pasado 13 de abril, un mesdespués de la llegada de Francis-co a la cátedra de Pedro, peroahora la decisión adquiere un ran-go más institucional, justo cuan-do van a reunirse tres días en Ro-ma, con el Sumo Pontífice, para
El protagonismo de Roma
Roma
ANÁL IS IS
La ConferenciaEpiscopal defiendeabiertamentela continuidaddel Gobierno Letta
El consejo de ochocardenales asesoresse reúne por primeravez, durante tres días,con Bergoglio
JUAN XXIII
JUAN PABLO II
EL PANORAMA ELECTORAL
Las encuestasdan vencedor alcentroizquierda porestrecho margen
>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR JuanXXIII y JuanPablo II serán santosel próximo27deabrilNo se descarta que Benedicto XVI tenga un protagonismoen la ceremonia, en Roma, junto al actual papa Francisco
Dos papas quecambiaronRoma
6 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L MIÉRCOLES, 2 OCTUBRE 2013
MARC BASSETSWashington. Corresponsal
Washington vivió ayer una jorna-da particular: el primer día, des-de hace 17 años, que la Adminis-tración federal se ve obligada acerrar sus puertas por falta deacuerdo entre el Congreso y laCasa Blanca sobre el presupues-to. La negativa del Partido Repu-blicano a aprobar los fondos silos demócratas no aplazaban lareforma sanitaria –uno de los éxi-tos legislativos de Barack Oba-ma– forzó la baja indefinida decerca de 800.000de los dosmillo-nes de funcionarios federales.El temor ahora es que la paráli-
sis parlamentaria prolongue elcierre y se solape con otra crisisfiscal. El 17 de octubre está previs-to que Estados Unidos alcance eltecho legal de endeudamiento.En términos prácticos significaque, si el Congreso no elevase eltecho, la primera economíamun-dial carecería de dinero para pa-gar sus facturas y podría verseabocado a la suspensión de pa-gos. Los efectos ya no serían limi-tados, como ocurrió ayer con elcierre parcial de la administra-ción, sino que cuestionarían la fia-bilidad crediticia del país.
“Sería mucho peor que el cie-rre del Gobierno, por muy maloque esto sea”, dijo el presidenteObama. “Sería un cierre de la eco-nomía”. El presidente acusó alala derecha del Partido Republi-cano de “tomar toda la economíacomo rehén” con el únicomotivode una “cruzada ideológica”.Como en el caso del presupues-
to, los republicanos –dominadospor la facción populista del TeaParty– condicionan el aumentodel techo de la deuda a concesio-nes con la reforma sanitaria.El cierre gubernamental se no-
ta poco en el resto de EstadosUnidos, pero el áreametropolita-na Washington –como Detroit,una ciudad de una sola industria,donde en vez de fabricar automó-viles se fabrican leyes– alteró lavida de centenares demiles de fa-milias. Los museos públicos, elzoológico y los monumentos delNational Mall –el eje central dela capital– estaban cerrados.Aparte de los funcionarios des-
tinados a tareas “esenciales” co-mo la seguridad nacional, dece-nas demiles de personas que tra-bajan para la Administración fe-deral permanecieron en casa oacudieron a sus oficinas para re-coger sus pertenencias. De los
REPERCUSIONES
Los científicos queinvestigan con fondosde la NASA sequedaron en casa
El pulso de los republicanos a Obama
Letrero que informa de que la estatua de la Libertad está cerrada
FRANCESC PEIRÓNNueva York. Corresponsal
L os cuatro turistas fran-ceses –tres mujeres yun hombre– desandanel camino. Se dirigen de
regreso almetro y eso que aún noha partido el primer barco de lamañana. Están de vacaciones, sí,pero, malhumorados, no parecendisfrutar del sol en Manhattan.“¡La estatua de la Libertad está
cerrada!”, exclama él. ¿La razón?“Creo que por una huelga delGobierno”, contesta.–¿Huelga del Gobierno?–Bueno, el lío este que tienen.Su siguiente respuesta –a la
pregunta de si no sabían con loque se encontrarían– deja pocomargen para la fe en este oficio
del periodismo. “Sí, lo habíamosleído en los diarios, pero hemosvenido por si acaso no era así”.Los visitantes, en concreto los
que querían pisar el hogar delsímbolo de la ciudad y del país,saben cómo explicar,mejor inclu-so que los lugareños, lo que signi-fica esto del cierre parcial de laAdministracíón federal. En lapráctica y no en el campo mediá-tico de la discusión política o dela especulación sobre el posibleimpacto económico.Lejos de Washington, el cierre
parcial tiene un efecto importan-te para los directamente afecta-dos, pero, como se veía ayer enNueva York, de poca considera-ción, casi anecdótica, para laotros, la inmensa mayoría.Por ejemplo, los científicos
que investigan con fondos de laNASA se tuvieron que quedar encasa. Sus laboratorios están cerra-dos y a ellos los han enviado aunas vacaciones no deseadas, en-tre otras razones porque no sa-ben si cobrarán la nómina.Los más animosos recuerdan
que lo mismo pasó en el 1996 yque, al regresar al trabajo, les pa-garon con efecto retroactivo. Co-mo si nada hubiera sucedido.Más allá de estas minorías, los
neoyorquinos se ponen en mar-cha este martes como cualquierotra jornada. Losmetros van a to-pe, las colas frente a los carros decafé son las habituales, la genteacelera para llegar a la hora a laoficina y los niños entran al cole-gio comohicieron el lunes o la se-mana pasada. Todo sigue igual.
Lo que no sigue igual es el planque meses atrás se trazaron Ser-gio Timón y Gema, su esposa.Empleados de banca y residentesen Sevilla –la ciudad de ella, él esdeMadrid–, por fin han consegui-do alcanzar la Gran Manzana,después de dos intentos fallidos.Entre una buena afluencia de
público, hacen cola para subirseal crucero. Pero les han adverti-do que sólo darán una vuelta, sinparada alguna. “Hace tres mesesque hice la reserva para poder su-bir a la corona de la Estatua de laLibertad, que es algo que estámuy limitado”, explica Gema.No se sabe simás frustrada por
el contratiempo que por el tratorecibido. Mejor dicho, “por la to-tal falta de atención”, precisa. Al-go comparable a eso de las recla-maciones al maestro armero.“Nos han dicho –comenta Ge-ma– que nos pongamos en con-tacto con la Administración, ¡no-sotros!. Si están en huelga,¿quién nos atenderá?”. A diferen-cia de los franceses, esta parejadecide aceptar el paseo.“Esto es reamente de repúbli-
ca bananera”, insiste Sergio. “Se
LAMENTO
“Lo han conseguido,han dejado la imagende nuestro paíspor el suelo”
Casi la mitad deempleados federales,a casa y sin sueldo
LA VANGUARDIAFUENTE: BBC
Departamento de DefensaPersonal militar en activo 1,4 millones
400.000400.000Empleados civiles
Comercio40.2346.186
Exportación, meteorología
Transporte18.48139.987
Arsenal nuclear y energía
Energía12.7011.113
FBI, tráfico de drogas, cárceles federales
Justicia17.74296.744
Seguridad Interior21.295199.822
Yosemite, Estatua de la Libertad, AlcatrazParques nacionales
21.3793.266
Zoo, 19 museos y galeríasInstitución Smithsonian
3.514688
Sanidad40.51237.686
Educación4.013212
Protección Medioambiental15.1361.069
Seguirán trabajando Se irán a casa
Elmetro deNueva York va a tope y las colas frente a los carros de café sonlas habituales, pero los turistas no pueden entrar en la estatua de la Libertad
“¡La estatua está cerrada!”
LaparálisisenEE.UU.amenazala economíaUnos 800.000 funcionarios,de baja por el cierre federal
MARTES, 1 OCTUBRE 2013 I N T E R N A C I O N A L LAVANGUARDIA 9
Los ‘tories’ tomanmedidas contralosparadosdelargaduraciónTras el giro del Labour a la izquierda,Cameron opta por el populismo
El ministro de Finanzas, George Osborne, en el congreso conservador en Manchester
RAFAEL RAMOSManchester. Corresponsal
El líder laborista, Ed Miliband,ha convulsionado la política bri-tánica con su promesa de conge-lar los precios del gas y la electri-cidad. La respuesta de los conser-vadores, descolocados por la po-pularidad de la medida, no se hahecho esperar: nuevas limitacio-nes a los subsidios sociales, recor-tes de los derechos de los inmi-grantes, presión para que lasmu-jeresmusulmanas no lleven el ve-lo en edificios públicos. Populis-mo de derechas.Los tories saben que su gran
desventaja es la percepción deque son un partido elitista que só-lo defiende los intereses de los ri-cos y las grandes empresas, y quesu oposición al control de los pre-cios de la energía la alimenta aúnmás (Miliband ha puesto el dedoen la llaga). Por otro lado, son
conscientes de que sumejor bazapolítica es la creencia de que engeneral resultan mejores gesto-res de la economía que el Labour.Fomentar esta impresión es el
gran objetivo del congreso torydeManchester. Por eso el minis-tro de Finanzas, George Osbor-ne, ha indicado que la austeridadno acabará cuando la economíahaya recuperado un crecimientosólido y sostenido, sino que segui-rá hasta que se elimine por com-pleto el déficit presupuestario, yel Estado ingrese más dinero delque gasta (algo que actualmente,entre los países del G-8, sólo lo-gra Alemania). “Es de sentido co-mún –dijo a los delegados– quehay que hacer un colchón paracuando venga la próxima crisis”.De modo que la receta de los
conservadores es austeridad persécula seculórum, para lo cualhay que dejar en los huesos el Es-tado de bienestar. Osborne anun-
ció que, si ganan las elecciones,obligarán a los 200.000 paradosde larga duración que hay en elpaís a presentarse todos los díasen los centros de empleo a bus-car trabajo, realizar cursillos deformación y trabajos comunita-rios a cambio de su subsidio.Todo lo que sea atacar a los de
fuera y a quienes dependen delos subsidios tienen una audien-cia entusiasta entre el grupo devotantes que se disputan los to-ries y el Partido para la Indepen-dencia del Reino Unido (UKIP),que sigue subiendo en las encues-tas y podría costarle las eleccio-nes a Cameron. Otras iniciativasdel congreso tory son que los pre-sos extranjeros sean deportadosaunque sus casos estén pendien-tes de apelación. En la platafor-ma del partido de cara a las elec-ciones del 2015 figurará la retira-da del Reino Unido de la legisla-ción europea deDerechosHuma-nos, que regula entre otras cosaslas obligaciones de los empresa-
rios para con los trabajadores. Ob-jetivo, el despido libre.El laborista Miliband ha efec-
tuado un giro a la izquierda, enun intento de capitalizar la irrita-ción de los votantes con el papelde los bancos en la crisis financie-ra, y las constantes subidas deprecios por las multinacionalesenergéticas a pesar de que los in-gresos de la mayoría de familiashan menguado. Muchos británi-cos se han dado cuenta de queconceptos como globalización yflexibilidad laboral no son sinóni-mo de más prosperidad, sino deprecariedad y deslocalizaciones.El tribalismo regresa a la políticadel Reino Unido.c
OLI SCARFF / GETTY IMAGES
El apoyo al UKIPen circunscripcionesmarginales podríacostar las eleccionesa los conservadores
www.renault.es / 902 333 500
DRIVE THE CHANGE
Renault España Renault ESP
RECONDUCE TU VIDA.CONDUCE UN MÉGANE FABRICADO EN ESPAÑA.
Modelo visualizado: Mégane Berlina Dynamique Energy TCe 85kW (115CV) S&S con pintura metalizada. PVPR: 14.870€.
Gama Renault Mégane Berlina: consumo mixto (l/100km) desde 3,5 hasta 7,9. Emisión CO2 (g/km) desde 90 hasta 181.
¡NO DEJES PASAREL PLAN PIVE!¡NO DEJES PASARRENAULT MÉGANE
AIRE ACONDICIONADORADIO MP3 CON BLUETOOTH Y USBESP Y REGULADOR/LIMITADOR DE VELOCIDADSEGURO A TODO RIESGO GRATUITO*2 AÑOS DE MANTENIMIENTO GRATUITO*
10.950€*
PORMÉGANE BERLINA AUTHENTIQUE 100CV
*Oferta y PVP recomendado, válido hasta el 31/10/13 o fin Plan PIVE-3 (la condición que suceda antes) en Pen. y Bal., para Renault Mégane Berlina Authentique 1.6 16V 74kW (100CV). Incluye IVA, impuesto de matriculación, transporte, y promociones. Aplicable aparticulares y autónomos siempre que cumplan las condiciones del Plan PIVE-3 y que financien la adquisición a través de Renault Multiestreno con RCI Banque Sucursal en España. Permanencia mínima de 24 meses. Importe mínimo a financiar: 6.000€. Incompatiblecon otras ofertas financieras. Seguro a todo riesgo gratuito durante el primer año con franquicia de 300€ para mayores de 30 años y 600€ para clientes de 30 años o menores, con Mapfre. Regalo de los mantenimientos preconizados con un máximo de 2, durante2 años ó 30.000 km (la condición que suceda antes). Seguro y Mantenimiento regalados por RECSA. Mod. Visualizado: Mégane Berlina Dynamique TCe 85kW (115CV) S&S con pintura metalizada. PVP recomendado 14.870€ (Incluye Plan PIVE-3 y financiación Multiestreno).
Feu servir aquest
document com a
mostra i per fer els
vostres càlculs:
podeu esborrar els
exemples.
fórmula mida paper fórmula
ULL en esborrar les
fórmulesVISUALITAT
Dalt = 1 en mm
EN
PORTADA
Baix = 0 valors
comuns als
diaris
mm2 en mm en mm en mm2
PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOLAR SECCIÓ SUBS. TEMA CÒDIG PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la
portada
unitats
objecte
d'estudi
QUANTITAT POSICIÓ alt de la
pàgina
ample de la
pàgina
àrea pàgina alt de la
unitat
ample de la
unitat
àrea unitat MIDA
El Mundo 16-10-2013 12, 13, 14 Sí Text TEXT Text Text EM01 El Mundo 16-oct-13 PORTADA 9 1 0,11111111 0,7 370 290 107300 195 195 17415 0,16230196
Diari ARA 16-10-2013 4, 5, 6 Sí Text text Text Text DA02 Diari ARA 16-oct-13 PORTADA 9 1 0,11111111 0,7 385 292 112420 124 210 26040 0,23163138
La Vanguardia 16-10-2013 11, 12, 13, 14 Sí Text Text Text Text LV03 La Vanguardia 16-oct-13 PORTADA 9 1 0,11111111 0,7 399 295 117705 81 255 20655 0,17548108
té molt color=
1
a tot color= 1
té alguna
cosa de
color= ,8
té alguna
cosa de
color= .8
té b/n = 6 fórmula fórmula fórmula fórmula
té b/n = .6
fórmula
indicar en
mm l'alçada
de les
majúscules
indicar en
mm l'alçada
de les
majúscules
fórmula
interlineat
ideal = 1
té alguna
cosa b/n=2VISUALITAT
Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm en mm en mm2té alguna
cosa b/n=.2
LEGIBILITA
T
reste = 0
no té rés= 0 EN PÀGINA Baix = 0 valors
comuns
no té rés= 0 en titolar COS en titolar
valor
aspecte
ASPECTE RELLEVÀNCIA
VISUAL en
Portada
PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la
pàgina
unitats del
tema
objecte
d'estudi
QUANTITAT POSICIÓ alt de la
pàgina
ample de la
pàgina
àrea pàgina alt de la
unitat
ample de la
unitat
àrea unitat MIDA valor
aspecte
ASPECTE RELLEVÀNCI
A VISUAL en
pàgina
PERIÒDIC DATA PÀG. cos més
gran de la
pàgina
cos titolar
unitat
FACTOR DE
COS
distància x
0,8 0,8 0,443353267 El Mundo 16-oct-13 12 2 1 0,5 1 370 290 107300 233 245 57085 0,5 0,8 0,8 0,708003262 El Mundo 16-oct-13 12 11 11 1 0,3
0,8 0,8 0,460685623 Diari ARA 16-oct-13 4 i 5 6 3 0,5 1 385 582 224070 325 365 103970 0,5 0,8 0,8 0,69 Diari ARA 16-oct-13 4 i 5 17 17 1 0,3
0,8 0,8 0,446648047 La Vanguardia 16-oct-13 11 4 2 0,5 1 395 295 116525 240 250 60000 0,5 0,8 0,8 0,703727741 La Vanguardia 16-oct-13 11 13 13 1 0,3
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0 si està fora
norma
0 = TITOL I
TEXT
fórmula
número de
lletres i
espais en
una línia
si polsacions
per línia és
igual al valor
de legible
(amb 10%
d'error = 1)
fórmula
1 abecedari i
mig
Valor
TEORIC
segons
normes per
l'extensió
1 si està
entre 1,5 i 2
alfabets
0,5 = 2 O 3
ELEMENTS
DIFERENTS
fórmula fórmula fórmula fórmula
reste =0 rodona = 1 alineació
esquerra o
modern = 1
1 = pròxim a la
norma
1 = MÉS DE 3
ELEMENTS
DIFERENTS
MIDA reste = 0 resta = 0 0 = no ajustat a
la norma
TITOL Línies QUANTITAT
DE LÍNIES
FACTOR
D'INTERLINEAT
en titolar
polsacions
per linia en
titolar
LEGlBLE Factor de
polsacions
FACTOR DE
MIDA
FONT JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT EXTENSIÓ VALOR 1 VALOR 2 FACTOR
EXTENSIÓ
ELELEMENTS
AUXILIARS
RELLEVÀNCIA
TEXTUAL
Rellevància
en portada
Rellevància
en pàgina
Rellevància
informació
objecte
d'estudi
0,3 34 34 1 0,76666667 0 0 1 34 1 1 1 0,5 0,5 0,44 0,71 0,6
0,3 31 31 1 0,8 0 0 1 31 1 3 1 1 0,6 0,46 0,69 0,6
0,3 41 41 1 0,77 0 0 1 41 2 2 1 1 0,6 0,45 0,70 0,6
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
Resultats generals
Lorena Ferrer Página 1
Análisis sobre el Estado Estético en la prensa diaria
Lorena Ferrer NIU: 1332988, Número de lista: 136
Producción, Expresión y Diseño en prensa. Periodismo, 1r semestre del 2do curso
Profesor: Daniel Tena
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació. Departament
de Periodisme i Ciències de la Comunicació
Lorena Ferrer Página 2
ENSAYO SOBRE EL ESTADO ESTÉTICO El llamado Estado Estético es el responsable de que el lector, de manera consciente o inconsciente, se sienta más o menos atraído por unos elementos formales u otros. Según Tena, este Estado se define como “Aquella formulación (tratamiento formal) que proporciona al lector percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto gráfico” (Tena, 1998:22). Así pues, si llevamos este concepto al campo de la comunicación, podemos apreciar de manera muy clara cómo este y sus características formales influyen en las preferencias de los lectores de prensa escrita para que se decanten hacia unos periódicos u otros. A continuación nos centraremos en los tres elementos que condicionan el Estado Estético: la preferencia, la visualidad i la legibilidad. Al observar dos páginas de dos periódicos o revistas diferentes que dan exactamente una misma información, siempre nos decantamos por una opción en vez de por la otra. Este fenómeno surge a partir de nuestra preferencia de elección. Daniel Tena lo aclara cuando dice que “la preferencia es la elección de determinados elementos gráficos o de determinadas páginas o de determinados productos gráficos, que están en competencia y, entre los que el receptor mira (escoge) unos en detrimento de los otros.” (Tena, 1998:22). Sin embargo, esta preferencia siempre va ligada, se nutre y se consolida a partir de otro concepto: la subjetividad característica de cada individuo (su personalidad, su cultura,…). El Estado Estético provoca una percepción/estímulo en el receptor y le ayuda a preferir determinados elementos frente a otros. Esta preferencia viene generada por la visualidad, que se define como “la capacidad que tiene la composición gráfica y los elementos que la integran, es decir, un impreso en su totalidad, de atraer la atención del lector” (Tena, 1998: 23). A partir de la simple visualización de una página, el lector ya entra en contacto con el conjunto de los elementos gráficos que la conforman y gracias a la capacidad gráfica de este conjunto (dispuesto jerárquicamente), el lector se siente atraído. Esta atracción se manifiesta mediante la existencia de unos estímulos que producen diversos estados estéticos y a su vez provocan distintos grados de preferencia e influencia en los lectores. Estos estímulos vienen determinados, tal y como específica Tena en su tesis, por unas denominadas “categorías visuales independientes”:
1. Cantidad: Número de elementos en un espacio gráfico (Tena, 1998: 49). 2. Tamaño: Espacio ocupado por determinado elemento gráfico en el MAPA de
formato (Tena, 1998:68). 3. Posición: Localización de un estímulo determinado en el MAPA de formato (Tena,
1998: 74) 4. Aspecto: Apariencia final de los elementos gráficos (Tena, 1998:77)
A partir de estas categorías visuales independientes, los elementos con más visualidad son
vistos con mayor antelación. Por lo tanto, cuando el lector visualiza una página, ya sea de
un periódico o de una revista, indirectamente ya está jerarquizando sus elementos,
determina qué elementos son los importantes y como “consecuencia” los subordinados,
menos leídos. Indirectamente también prefiere, también elige y también selecciona un
Estado Estético determinado. La preferencia de elección viene determinada y actúa como
variable dependiente de unas variables independientes determinadas y de una subjetividad
personal comentada antes.
Lorena Ferrer Página 3
Para entender mejor a qué nos referimos, pondré un ejemplo: Tenemos un periódico A y
otro B y en cada uno de ellos aparece la misma noticia escrita. Tendrá más posibilidades de
ser leído el periódico A, donde se muestra una titulación a mayor tamaño, en negrita y en
color que el periódico B, donde aparece una titulación “pobre” sin destacar. Tendrá también
más posibilidades de ser leído el periódico A, que posiciona dicha noticia en la parte
superior de la página que el B, que la posiciona en la parte inferior, y por último, el periódico
A será más visualmente apreciable y reconocible, ya que su noticia ocupa media página,
que B que dedica un cuarto de su página a representarla.
Por último, cabe hacer referencia al último elemento que condiciona el Estado Estético: la legibilidad. Ese concepto hace que la lectura de un texto sea más amena y comprensible, se refiere a la lectura lineal y a la inteligibilidad del contenido formal, en cambio, los otros dos elementos definidos arriba se refieren más a la lectura global. Además del Estado Estético, no debemos subestimar y olvidar los aspectos cognitivos que influyen en la percepción de este: “la predisposición, la ambigüedad, la familiaridad, la frecuencia, la significación, el contexto, la búsqueda, la activación, la sinergia y la memoria (Dember: 1990) En su tesis doctoral, Tena plantea un modelo de captación visual a partir del cual se comprende el proceso de percepción del Estado Estético, que se realiza en 3 niveles:
1. Exploración: El lector experimenta determinados estímulos visuales que permiten captar el contenido global de la información y jerarquizarlo.
2. Selección: Se escogen los estímulos, el lector se queda con la parte que ha preferido y ha seleccionado.
3. Atención: En esta etapa aparece la legibilidad como recurso y elemento para poder procesar mejor la información del contenido formal.
Se deja “entrever” como el dicho popular de “lo que importa es el interior” queda más bien en un segundo plano. Las piezas periodísticas en primera instancia deben captar la atención de sus lectores y posteriormente en segunda instancia, si se convierten en las “preferidas” debido a su Estado Estético, serán leídas. Podríamos hacer una comparativa de este hecho con los bombones: si el papel que los envuelve no fuera brillante y atractivo, la mayoría de ellos se quedarían en el súper, los consumidores no los comprarían, no los preferirían frente a otros productos que se les ofreciera en la misma estantería. Con ello no quiero decir que los contenidos periodísticos no sean de calidad si el lector no se siente atraído por ellos en primera instancia y por consiguiente no los lee, pero sí que es verdad que el Estado Estético “ayuda” en un 90% al contenido para que este sea leído. Bibliografía: TENA, Daniel (1998), Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Resumen de la Tesis Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat. Webgrafía: TENA, Daniel (2010). Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético [en línia] . Consultado en: http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10- tena.pdf [09/11/2013]
Lorena Ferrer Estevez (136)Pol Figueras Agustí (137)Angy Galvín Benítez (138)Adrià Garcia Bigordà (139)Carles Garcia Navarro (140)
Grup: G2 Bh2n de Periodisme Producció, Expressió i Disseny en Premsa
• L’escapvlat és el mitjà de comunicació oficial del CE Europa.
• Adreça: Carrer Camèlies s/n.
• Contacte: 93 210 25 51 i [email protected]
• Director i editor: Àngel Garreta.
• Preu: Gratuït.
• Llengua: Catalana.
• Periodicitat: Mensual amb 2500 exemplars.
• Hi ha cinc seccions fixes i quatre de variables. Les fixes sónDestacats, Primer Equip, Club, Futbol Base i Opinió. Lesvariables són Història, Comunicació, Escola i Vila de Gràcia.
• Consta sempre de 8 pàgines.
• La retícula pot ser de 3 columnes o de 5 columnes.
Distribució de l'espai
Text
Titulació
Gràfics
Publicitat
• Destinats als socis de l’Europa, majoritàriamenthomes.
• Franja d’edat: 35-75 anys, els aficionats queassisteixen el camp de l’Europa.
• Hàbitat: Vila de Gràcia, camp de futbol Nou Sardenya.
• Classe social: Mitjana - alta.
• Estat civil: Indiferent.
• Format: 30x42 cm (tancat).• Paper de 65 grams. • Proporció: Predefinida. • Colors: 8 pàgines a tot color.
• Text: Negre. • Títols, subtítols i destacats: Blau.• Fletxes: Groc.
• Tipografia:• Capçalera: Tahoma. • Títols, subtítols i lletra de base: Arial.
• Gràfics: Estadístiques, classificacions, calendaris, llistes...
• Tema més rellevant: El Primer Equip del club.
• Distribució: Capçalera a la part superior, la unitatinformativa principal (un 60% de la superfície) la partcentral i publicitat a la part inferior.
• És a tot color: blanc, negre, groc i diverses tonalitats deblau.
• Polsacions i tipografia:• Portada: 15 a Tahoma, groc.
• Cos del text 12 a Arial, negre.
• Sense elements auxiliars.
• Secció: Primer Equip.
• Dues unitats informatives: La principal (un 70-80% de la superfície) a la part superior i la secundària a la part inferior.
• És a tot color.
• Polsacions i tipografia: • Titular: 12 (part superior al centre) a Arial, blau.
• Cos del text: Arial i negre. Els destacats són de color blau.
• Sense elements auxiliars.
• Diagramació: Periodistes i col·laboradors redacten i el dissenyador maqueta el diari.
• Redacció: Jordi Vela, Xavier Vidal, David Bley, Isabel Ocaña i Àngel Garreta.
• Preimpressió: No n’hi ha.
• Impressió, enquadernació i acabats: DeBarris SCCL.
• Per tal de realitzar aquest treball en Carles Garcia, ex col·laborador del
CE Europa, va visitar el despatx del director del mitjà, l’Àngel
Garreta, per tal de respondre tots els dubtes i qüestions sobre
l’Escapvlat. Allà, va poder comprovar de primera mà el procés d’edició
d’una de les seccions del periòdic.
• Un cop recollida la informació, el grup ha moldejat el contingut de la
pràctica i d’aquesta presentació a partir de les dades obtingudes.
• Finalment, com a grup creiem que hem assolit els objectius de la
pràctica i hem acordat una nota conjunta d’un 8’5.
Anàlisi Publiciació Periódica LocalTraçabilitat
Components del grup: 10 segons la llista; A4;
Requeriments: Format mínim A4; a dos colors.
Modelització
Identificació TÍTOL L'escapvlat
ADREÇA Carrer Camèlies s/n, 08024 Gràcia (Barcelona)
TELÈFON 93 210 25 51
E-MAIL [email protected]
NOM EDITOR Àngel Garreta
NOM DIRECTOR Àngel Garreta
PREU EXEMPLAR Gratuït
FORMES DE
SUBSCRIPCIÓ
No n'hi ha
LLENGUA Catalana
Estructura NÚMERO I NOM DE
SECCIONS
Destacats, Primer Equip, Club, Futbol Base, Opinió; més les seccions especials
(Història, Comunicació, Escola, Vila de Gràcia) 5 seccions fixes més 4 variables.
NÚMERO DE
PÀGINES
8 pàgines sempre.
SUPLEMENTS No n'hi ha mai que acompanyi el diari.
ESPAI PER COS
DEL TEXT EN %
APROXIMAT
30-35%
ESPAI PER
TITULACIÓ EN &
APROXIMAT
10-15%
ESPAI PER
GRÀFICS EN %
APROXIMAT
35-40%
ESPAI PER
PUBLICITAT EN %
APROXIMAT
20-25%
RETÍCULA:
NÚMERO DE
COL.LUMNES
UTILITZADES
Pàgines amb 3 columnes i pàgines amb 5 columnes.
Audiència % HOMES/DONES Destinat als socis de l'Europa que són majoritàriament homes.
FRANJA D'EDATS
EN % APROXIMATS
La franja edat majoritària ronda entre els 35 i els 75 anys, que són els aficionats que van
a veure els partits de l'Europa.
NIVELL
D'INSTRUCCIÓ EN
% APROXIMATS
No calculat.
HABITAT EN %
APROXIMAT
Vila de Gràcia quasi el 100%, ja que només es distribueix al camp de futbol.
CLASSE SOCIAL
EN % APROXIMAT
Classe social mitjana alta.
ESTAT CIVIL EN %
APROXIMAT
No conegut.
Estètic FORMAT 30x42 cm (tancat).
SOPORT Paper "premsa millorat" de 65 grams.
PROPORCIÓ Predefinida.
NOMBRE DE
COLORS
8 pàgines a tot color amb el text de negre, subtítols blaus, fletxes grogues i destacats
blaus.
NOMBRE D'ESTILS
DE TIPOGRAFIA
IDENTIFICATS
La capçalera es fa amb lletra Tahoma i els títols, substítols i lletra base amb Arial.
TIPOLOGIA DELS
GRÀFICS
Estadístiques, classificacions, llistat de golejadors, calendaris de les jornades,…
Continguts TEMA DE LA
INFORMACIÓ MÉS
RELLEVANT
Les informacions més rellevants són las que pertanyen al Primer Equip.
Està en portada La notícia que ocupa gran part de la portada quasi sempre és sobre el Primer Equip, i de
vegades hi ha altres notícies d'altres equips del club. A la part inferior apareix publicitat.
nombre d'unitats
informatives hi ha a
la pàgina
Depén del número. La gran majoria d'edicions hi ha una notícia del Primer Equip i
publicitat a la part inferior. De vegades, hi ha una notícia del Primer Equip, una notícia
del Club i publicitat a la part inferior.
Superfície ocupada
per la notícia en %
Un 60% aproximadament.
Posició que ocupa
en la pàgina
La capçalera ocupa la part superior, la unitat informativa principal la part central i la
publicitat la part inferior.
té algun element a
color
Si, tota la portada (capçalera, fotografies i publicitat) és a color, amb les fotografies i la
publicitat.
té els elements
només en blanc i
negre
No, fa servir blanc, negre, groc i diverses tonaliatts de blau.
Polsacions del titular Depén de la fotografia. Més o menys unes 15 polsacions.
Polsacions de cos
del text
És Arial a 12.
Identificar l'estil del
titolar
El titular quasi sempre és groc, amb el subtitular blau i d'estil Tahoma.
Identificar l'estil del
cos del tex
És negre amb l'estil Arial.
Té elements auxiliars No n'hi ha.
Secció on es troba PRIMER EQUIP
nombre d'unitats
informatives hi ha a
la pàgina
Normalment té dues unitats informatives, a la part superior hi ha la unitat informativa
principal i a la part inferior es troba en un unitat informativa amb menys pes.
Superfície ocupada
per la notícia en %
Normalment un 70-80% aproximadament.
Posició que ocupa
en la pàgina
Normalment a la part superior.
té algun element a
color
Sí, és a tot color.
té els elements
només en blanc i
negre
No, és a tot color.
Polsacions del titular A la part superior i al centre de la pàgina.
Polsacions de cos
del text
És Arial a 12.
Identificar l'estil del
titular
El titular i els substítols sempre són blaus d'estil Arial.
Identificar l'estil del
cos del text
És negre, amb l'estil Arial i destacats de color blau.
Té elements auxiliars No n'hi ha.
Tècnics DIAGRAMACIÓ Els diversos periodistes i col·laboradors redacten la gran part del contingut i el
dissenyador s'encarrega de maquetar el diari.
REDACCIÓ Jordi Vela, Xavier Vidal, David Bley, Isabel Ocaña i Àngel Garreta.
PREIMPRESSIÓ No n'hi ha.
IMPRESSIÓ Impressió única a DeBarris SCCL.
ENQUADERNACIÓ DeBarris SCCL també.
ACABATS DeBarris SCCL.
Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil
12 LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012
Nom de l’alumne: Lorena Ferrer EstévezIdentificador: 1332988/ 136
marc bassets, Tokio
Grups de manifestants a l’Afga-nistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.
La policia india va disparar ga-sos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de ma-nifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.
D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mit-jans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.
Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització.
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.
No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial
del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils. Aquests subsidis, segons
Washington, distorsionen el mercat i propor-cionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres
paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.
Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.
pRACTICA PARA HACER paso 1.indd 1 30/10/2013 14:05:00
DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3
Internacional
Nom de l’alumne i Identificador: Lorena Ferrer Estévez1332988, 136
Espai per la publicitat.
Putin eleva el to de l’encontreTensió a l’Europa de l’Est
Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions
Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país
Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos te-nien previst arribar aquesta mati-nada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les au-toritats fineses reclamen insisten-tment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana
passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.
Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflo-rar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sem-bla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reu-nió, que els russos anomenen Tro-vof.
Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propie-taris finesos. L’avís el va transme-tre a través de l’edició internacio-nal el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou reco-rrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.
El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmi-ques molt importants, com ara la
indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratè-gics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals impres-cindibles per elaborar productes d’alta tecnologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia.
I qüestiona si Finlàndia esta-ria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es re-
munta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobira-nia territorial, si Finlàndia conti-nua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.
GUERRA ECONÒMICA
El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia
INVASIÓ ECONÒMICA
La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió
Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comercial, mentre que per al ge-gant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.
No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres princi-pals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.
I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindi-car la sobirania nacional.
LORENA FERRERMoscou. Corresponsal
CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>
Sin título-1 1 12/11/2013 15:00:10
DivenDres, 15 De novembre De 2031 www.lavanguardia.es número 74.363 2,50 euros
▶El Ministeri d’Economia anuncia la intenció de modificar la legislació per a que a Espanya es pugui obrir fins a deu diumenges l’any
▶Aquesta mesura forma part del conjunt d’iniciatives per a la liberalització del comerç, que ampliarà a 90 les hores d’obertura POLÍTICA 12 Y 13
Hisenda baralla la possibilitat d’eliminar la desgravació per vivendaEl Govern central estudia suprimir la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual y la creació d’impostos mediambientals.En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, considera tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius memediambientals.El Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit per Cristóbal Montoro, està considerant tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer, augmentar la recaptació per quadrar els comptes i complir amb l’objectiu de dèficit de 5,3% per al 2013 compromès amb Brussel•les. El segon, seguir les recomanacions que es van emetre des del FMI i la Comissió Europea per a Espanya. Joaquín Almunia, ho va deixar ben clar “Les recomanacions són obligacions.” ECONOMIA 17 I 18
LORENA FERRER
S’estrenen les cinc línies de la Nova Xarxa de Bus
L’Estat demana la sentencia del ‘prestige’POLÍTICA 12 I 13SOCIETAT 2 I 3
El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials
Nova cirurgia cardíaca prenatal presenta menys riscs L’Equip de l’hospital clínic posa en pràctica la tècnica quirúrgica amb el disseny d’un pegat
Pensionistes ‘falsos’ no paguen els fàrmacs Ana Mato xifra en 200.000 les persones actives que no paguen medicamentsLa Ministra ha qualificat aquesta situació com a frau en una entrevista realitzada a l’agència Europa Press. Calcula que la irregularitat de la situació es descobreix mitjançant la consulta de dades de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda. L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que consten com a beneficiaris d’una altre persona tot i que podien ser titulars de la seva pròpia targeta sanitària. Fonts del Ministeri de Sanitat no saben quan es va produir el descontrol, però fa 11 anys que no es creuaven les dades de l’Institut Nacional de Seguretat Social y Sanitat tot i que era obligatori. POLÍTICA 14 I 15
La petita Raquel es va convertir a l’Abril en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada mitjançant una nova tècnica quirúrgica desenvolupada pel programa de cirurgia fetal de l’hospital Clínic.La cirurgia prenatal del cor es va introduir al 1998 als EUA i
l’experiència des d’aleshores ha demostrat que els nens operats abans de néixer solen tenir menys seqüeles que els operats despré de nèixer. La recuperació no és total.Per minimitzar els riscos per al fetus, l’Equip de l’hospital ha creat un pegat per tal que el cor del
fetus no surti perjudicat durant la resta de la gestació fins al moment del part. El pegat està dissenyat com a pell sintètica provisional i permet que la pell creixi per sobre i substitueixi el pegat. La Raquel ara fa sessions de rehabilitació al mateix hospital Clínic. SANITAT 20 I 21
136_03.indd 1 17/12/2013 9:45:40
LES 4 ESTACIONS DESPERTEN 1000 SENSACIONS
Desig, ànsia, impaciència. Tot això es pot palpar
en la immensa cua on es compren les entrades pel concert de les quatre esta-cions de Vivaldi, que tindrà lloc en el mateix Palau de la Música Catalana.
L’arquitectura, dissenyada pel català Lluís Domènech i Montaner, no deixa indife-rent a ningú. La gent queda sorpresa davant tanta elegància i molts no poden reprimir les ganes de foto-grafiar tot allò que veuen els seus ulls: llums gegan-tines, vidres de múltiples colors i escales de marbre d’un blanc intermitent.
“-Riing, Riing!!” Sona un timbre per indicar que ja es pot entrar a la sala. Les 1974 persones assistents es van posicionant a poc a poc en el lloc que els hi correspon.
Pels megàfons sona tres vegades -primer en català, després en castellà i final-ment en anglès- el mateix missatge, “-Benvinguts al
Palau de la Música Catalana. Els preguem que apaguin els seus telèfons mòbils, sisplau”.
De sobte, la sala s’enfosqueix i l’escenari queda parcial-ment il·luminat. Entren tretze músics acompanyats pels seus respectius instruments de corda. Entre ells es diferencien onze nois i dues noies. Quan tots ells acaben de posicionar-se creant un cercle en l’escenari i deixant al mig el piano, entra el que porta la batuta, el director Ivan Zenaty, un reconegut compositor i violinista txec. La orquestra Leos Janácek actúa seguint el programa planificat per “Concerts a Barcelona”, amb la col·laboració d’altres mitjans com “El periódico”, “Ràdio Estel” i “Catalunya Ràdio”.
Aplaudiments. Comencen les famoses i esperades quatre estacions compostes al segle XVIII. Primavera, en el seu “mi major”, és la primera estació per la que comencen. Aquesta
melodia aconsegueix estar en perfecta harmonia amb la decoració de la sala, ambientada amb motius florals.
Comença la segona esta-ció, estiu. Aquesta vegada sobresurt l’actuació del director, que en un mo-ment aconsegueix acaparar totes les mirades com si es tractés d’un mag processant notes amb la seva vareta. No és d’estranyar doncs, que davant tal domini amb aquest instrument hagi guanyat el primer premi en el Concurs de la Prima-vera de Praga i disposi del diploma de Joves Intèrprets atorgat per la Tribuna Internacional de la UESCO, entre molts altres premis.
Des de l’escenari continuen tocant tots els músics amb una passió frenètica, que aconsegueixen transmetre de seguida al la totalitat d’assistents. Mentre uns mouen el cap de costat a costat al ritme de la música uns altres s’atreveixen a tancar els ulls per submer-
gir-se entre les notes que volen per tota la sala.
Tardor en el seu “fa major”. Casualment i fent honor a aquesta estació, la sala comença a refredar-se i els vidres acolorits cada vegada deixen traspassar menys llum, ja que el dia es va enfosquint.
Arriba l’hivern. Aquesta transmet inquietud, emoció i fins i tot una mica de diversió. El públic es remou cada vegada més en les se-ves butaques, alguns situats en la llotja treuen el cap deixant el seu tors al desco-bert de les balconades.
Els músics aconsegueixen transmeten la seva for-ça mitjançant els gestos facials. Puja la intensitat, el volum i el ritme de l’última estació i amb això acaba el magnífic concert realitzat en honor a Vivaldi.
El Palau de la Música Catalana rep les quatre estacions de Vivaldi representades per la orquestra Leos Janackek.
LEOS JANACEK. Orquestra protagonista de l’actuació al Palau de la Música/ OFFERUM.COM
ANTONIO VIVALDI. Retrat de l’autor de “Les 4 estacions”/ PÚBLICO.ES
CLASSICA
LORENA FERRER
9
lorena_09.indd 1 07/01/2014 12:10:37
Abrigallat per una gran diversitat i sorprenent legió de seguidors, el compositor i pianista italià Ludovico Einaudi es va presentar a Madrid per donar a conèixer els temes del seu últim disc al mercat, titulat In a Time Lapse. La música d’aquest artista ha estat emmarcada tant en la música clàssica contemporània com en el minimalisme propiciat al costat d’altres artistes del gènere, com Michael Nyman o Win Mertens. En aquest sentit, molts han estat titulars de diverses bandes sonores per a pel•lícules o sèries de televisió, donada la plasticitat i l’absència de melodies definides de les seves composicions.
Aquest nou disc de l’italià aprofundeix en aquesta línia, tal com va mostrar en directe, amb belles i inspirades composicions de llarga durada, sempre desen-volupades des de la co-lumna vertebral del pia-no amb el recolzament harmònic de la secció de corda (dos violins, viola i violoncel).
La varietat instrumen-tal, propiciada pels mul-tiinstrumentistes de la banda, ve donada per les aparicions de les gui-tarres acústica o elèctri-
ca, gairebé sempre amb melodies ambientals, i algun lleuger tret oca-sional i tàntric com a teló de fons. Els teclats i les programacions feien la seva aparició per acompanyar, res-saltar i enfocar deter-minats passatges, i sí és de destacar la percussió de mà magistralment interpretada per Mau-ro Durant, que a càrrec dels panderos i pande-retes interpretades amb la tècnica italiana de les taranteles, va deixar a un costat la seva fun-ció d’acompanyant per
prendre les regnes de la peça en les seves escas-ses aparicions, aixecant les peça fins a gairebé fregar el deliri dels as-sistents amb els mesu-rats clímaxs que havien introduït.
El disc va ser compost durant un període de dos anys i gravat a l’octubre de 2012 en un monestir proper a Verona. Les cançons que el composen, es-tan concebudes per ser escoltades ‘’com els capítols d’un llibre’’. Èpic i emocionant com
‘’Divenire’’, experimen-tal com ‘’Nightbook’’, el nou treball de Ludo-vico s’expandeix més enllà: noves textures, noves influències, nous sons. Música clàssica, folk i electrònica con-temporània donen forma al nou disc d’un dels composi-tors més originals dels nostres dies. Participen, al costat de la banda habitual de Ludovico, Daniel Hope i l’orquestra d ’ e n te n i m e n t a d e s Virtuosi Italiani.
Font: Interfolk. Edició: Lorena Ferrer
LUDOVICO EINAUDI PRESENTA “IN A TIME LAPSE” El nou disc està carregat d’emocions
CLASSICA
10
lorena_010.indd 1 07/01/2014 12:25:44
VINE I EXPERIMENTA LA MÚSICA CLÀSSICA DES DE DINS
Sin título-5 1 07/01/2014 12:26:40
Font: Vicino al tono.Edició: Lorena Ferrer
- En els dies previs a aques-tes funcions de Marina, s’ha fet molta referència al mestre Alfredo Kraus. Vostè que va estudiar al seu costat, què ens pot explicar de la seva experiència com a alumne?
- Kraus ha estat un referent no només a Marina. Vaig tenir la sort de tenir-lo com a primer i únic pro-fessor de cant, per la seva gran tècnica, precisió, i la seva adequada elecció del repertori. - Va debutar molt jove can-tant com a Oroveso en el Gran Teatre del Liceu. Com
ha evolucionat la seva veu per arribar a escometre pàgines com el Escamillo o Enrico VIII d’Anna Bolena?
- Vaig tenir l’ocasió de fer Il Frate de Don Carlo a Palma de Mallorca, el Mariner d’Un ballo in maschera i diversos rols de comprimario. La meva primera actuació com a protagonista i la que em va obrir les portes d’altres teatres va ser la Norma, que vaig fer a Barcelona amb 21 anys. La meva veu de baix-baríton ha evolucionat amb el temps, vas incorporant papers nous a mesura que la veu va creixent. Hi ha molta
balear que paga els seus impostos. Al final els polítics no van complir i va ser una enorme decepció. Es va portar a terme amb la Filar-mònica de Galícia, que ho va fer fantásticament.
- Amb els greus problemes que acredita l’Òpera de Maó, què futur li espera a la lírica a Balears?
- És molt trist que l’IVA, entre altres coses, estigui massacrant la cultura, no només a Menorca, sinó a tota Espanya. A Maó inten-tem mantenir un títol amb molt esforç per part dels socis i la presidència.
“És molt trist que l’IVA, entre altres coses, estigui massacrant lacultura”- Quins projectes li ofereixen?
- Després d’aquestes fun-cions a Madrid aniré al Co-vent Garden al maig i juny. Després tinc pendent fer una nova gravació d’òpera, de la qual no puc avançar res de moment.
El baix menorquí Simón Orfila acaba de participar en les fun-cions de Marina que s’han ofert recentment en el Teatre de la Zarzuela. Després d’haver publicat el seu primer disc com a solista, “My dream” parla abans d’afrontar el seu debut en la Royal Opera House de Londres.
SIMÓN ORFILA. Interpretant a un dels seus personatges/ SIMONORFILA.COM
ENTREVISTA A SIMÓN ORFILA, EL MENORQUÍ BAIX-BARÍTON “L’augment de l’IVA està massacrant la cultura”
diferència entre aquest Oroveso que vaig fer fa més d’una dècada i el que està gravat en Maceratafa uns pocs anys.
“La meva primera actuació com a protagonista i la que em va obrir les portes d’altres teatres va ser la Norma”- Sent un baix-baríton, ha cantat alguns papers al límit d’aquestes dues vocalitats. En quina tesitura es troba més còmode?
- Em trobo còmode en papers de baix aguts, com ara l’Escamillo. Sarastro o Fiesco de Boccanegra són papers que no interpretaré mai, perquè ja estan consi-derats per a baix profund. On més tranquil em veig és interpretant Mozart i Rossini.
- Compartirà de nou esce-nari amb Juan Diego Flórez, amb qui ha col•laborat en moltes ocasions com amb Edita Gruberova. Què li aporta cantar al costat d’ells?
- És un regal, un aprenen-tatge constant. És gent amb un bagatge impressionant i dels quals aprens molt tant personal com tècnicament constantment.- Acaba de llançar al mercat el seu nou disc, “Mydream”, en el qual ret homenatge al cancioner menorquí. És un treball que tenia pendent des de feia temps.
- Ha estat un procés molt dur pels moments que travessem. M’havien promès gravar amb la Simfònica de Balears, com a cantant
12
CLASSICA
SIMÓN ORFILA. L’autor abans d’una actuació / PIE TRENKAAR
lorena_012.indd 1 07/01/2014 12:45:48
RAP I DANCEHALL
JAZZ
ROCK AND INDIE
CLÀSSICA
PUNK
AGENDA MUSICAL DEL MES
Artista: ZPUDia: 26 de DesembreHora: 19:30Lloc: Palacio de los deportes (Madrid)Preu: 30-45€
Artista: SFDKDia: 3 de DesembreHora: 15:00Lloc: Jardines de Viveros (València)Preu: 25-40€
Artista: Joe LovanoDia: 8 de Desembre
Hora: 21:30Lloc: Sala Oriol
Mantorrell (Barcelona) Preu: 40-60€
Artista: Frisell Hires Dia: 24 de Desembre
Hora: 20:30Lloc: Auditori Palacio de
Congresos (Saragossa) Preu: 35-50€
Artista: Celso AlbertoDia: 15 de Desembre
Hora: 18:00Lloc: Palau de la Música
Catalana (Barcelona) Preu: 30-45€
Artista: Bad ReligionDia: 10 de DesembreHora: 20:00Lloc: La Riviera (Madrid)Preu: 30-55€
Artista: Dropkick MurphysDia: 6 de DesembreHora: 18:30Lloc: Palau Sant Jordi (Barcelona)Preu: 35-40€
Artista: Ludovico EinaudiDia:19 de Desembre
Hora: 20:00Lloc: Teatro Circo Price
(Madrid)Preu: 45-60€
Artista: My chemical romanceDia: 21 de DesembreHora: 19:00Lloc: Estadi Olímpic Montjuïc (Barcelona)Preu: 30-45€
Artista: Two Door Cinema Club Dia: 4 de DesembreHora: 18:30Lloc: Bilbao Arena (Bilbao)Preu: 35-50€
Ja pots comprar les teves entrades a: ticketmaster.comCompra les teves entrades a: ticketmaster.com
33
lorena_agenda033.indd 1 07/01/2014 12:54:07
LLIBRE D’ESTIL DE LA REVISTA PLAT COMBINAT – DISSENY
EN PREMSA - SEGON DE PERIODISME
MEMBRES DEL GRUP:
Pol Figueras (NIU: 1332105)
Lorena Ferrer (NIU: 1332988)
Adrià Garcia (NIU: 1334131)
Carles Garcia (NIU: 1242364)
Angy Galvin (NIU: 1329669)
Tipologia de revista
Segons la classificació de revistes de la OJD, la nostra revista és d'informació especialitzada i,
dintre d'aquesta, musical.
Identificació
Títol de la revista: Plat combinat
Contingut/especialització/Tipologia: Informació i noticies d'estils musicals
Periodicitat: Mensual
Lloc de publicació: Barcelona
Difusió/Tirada: 10000/8000
Target o públic objectiu
Edat: 18 – 35
Nivell d'instrucció: Mitjà
Habitat: Catalunya – Balears – València
Classe social: Mitjana
Condició civil: Indiferent (4,25 € preu per unitat)
Condicions especials: No n'hi han
Estratègics
PQS: Tenir una informació general sobre els estils de música actuals
Descripció els objectius: informar, entretenir i educar
Descripció de la missió: Crear criteris musicals
Competència: Rock zone, Enderrock, Rock sound.
Posicionament: El nostre valor afegit és que tractem tots els estils musicals del moment.
Estil de la revista: Modern, juvenil, innovador.
Avantatges de la revista: Diversitat i pluralitat de continguts, adaptació d'estils musicals a un públic
juvenil, acostar estils musicals diferents al que està acostumant el lector, varietat informativa
(notícies, reportatges, entrevistes...), bon tractament visual de la informació.
Desavantatges de la revista: Moltes revistes en el sector de la nostra temàtica i serà difícil fer-se
lloc en el mercat
Continguts textuals
Seccions: 5 seccions: Rock – indie, Clàssica, Punk, Jazz, Rap – Dancehall. Hem alternat seccions
de música més intenses amb altres de menys.
Generes: Notícies, reportatges, cròniques, entrevistes, agenda i llistes musicals.
Gràfics: Fotografies, gràfics i il·lustracions.
Altres: Portada, Publicitat, Sumari,Top 10 musical, Agenda, Contraportada
Llençat de la publicació
Portada – pàgina 1
Publicitat – pàgina 2
Sumari – pàgina 3
Top 10 musical – pàgina 4
Rock – indie – pàgina 5 a 8
Clàssica pàgina 9 a (Publicitat a la 11) 12
Punk pagina 13 a pagina 16
Jazz pagina 17 a (Publicitat a la 20) pagina 20
Rap – Dancehall – pagina 21 a pàgina 25
Publicitat – pagina 32
Agenda – pàgina 33
Contraportada - pàgina 34
Retícula
4 columnes amb 4,233mm de medianil i sangrado de 3mm.
Llibre d’estil visual
Concepte a transmetre per la revista: Varietat musical.
Idea central: Diversitat d'estils musicals, Informació musical variada, Diverses seccions musicals.
Imatge global visual de la revista: Moderna, dinàmica, entretinguda, visual i additiva.
Portada: Una imatge central que ocupa tota la pàgina (vocalista dels Arctic Monkeys) en la qual hi
ha informació breu sobre altres seccions.
Contraportada: Publicitat de la Gira Mosaico de Rayden. Una imatge sencera que ocupa tota la
pàgina amb fons vermell.
Articles:
Color de Rock – Indie: C=0 M=97 Y=87 K=30
Color de Clàssica: C=14 M=62 Y=74 K=28
Color de Punk: C=0 M=78 Y=0 K=69
Color de Jazz: C=10 M=20 Y= 100 K=35
Color de Rap – Dancehall: C=77 M=41 Y=76 K=21
Títols: Tipus de lletra pròpia de cada secció. Color negre. Cos de lletra segons les
necessitats informatives. Alineació a l’esquerra.
Subtítols: Tipus de lletra Cambria. Color propi de cada secció. Cos de text adient a les
necessitats que demandi el tipus de lletra del títol. Alineació a l’esquerra.
Cos del text: Tipus de lletra Cambria. Color negre. Cos de text 10pt. Interlineat 10’5pt.
Destacats: Tipus de lletra Arial. Color propi de cada secció. Cos de text 13pt. Interlineat
13,5 pt. Bold.
Entradeta: Tipus de lletra Arial. Color propi de cada secció. Cos de text 10pt. Interlineat
10,5 pt. A baix, a una línea, un filet d’1pt.
Peus de fotografia: Tipus de lletra Cambria Versalitas. La primera frase anirà amb el color
de la secció i en bold. La resta, en color negre i sense negreta. Cos de text 9pt. Interlineat
9,5pt. El format és: TITOL. Descripció. / FONT
Inicials: A les notícies, cròniques i reportatges s'han d’incloure. Cos de text Cambia Bold.
Color negre. El cos de la lletra 2pt.
Crèdits: Tipus de lletra Cambria versalitas. Forma d'anomenar: Font. Edició: Nom de
l'alumne. Color Negre. Cos de text 9 pt. Porta un filet d’1pt a dalt.
Cada secció estarà marcada amb el seu nom i la següent il·lustració:
Elements de continuïtat
Retícula base:
Pàgines parells que quedin a mà esquerra: Interior 12,7mm – Exterior 20mm – Superior
12'7mm – Inferior 12'7mm.
Pàgines imparells que quedin a mà dreta: Interior 20 mm – Exterior 12’7mm – Superior
12'7mm – Inferior 12'7mm.
Quatre columnes amb medianil de 4'233
Folis: Filet de 2pt – Número de pàgina – Filet de 2pt. La numeració de pàgina es col·loca a
la meitat dreta o esquerre de la pàgina (depenent de si es parell o imparell). Tipus de lletra
Speakeasy. Color negre. Cos de text 15.
La resta de filets són d’1 pt i de color negre.
Casos especials:
- Quan hi ha una pàgina amb una fotografia o publicitat que ocupa tot el full, no té numeració.
- Les etiquetes sempre es posen a l’inici de secció i/o a les pàgines parells.
- Un filet pot ocupar dues columnes.
- Si hi ha foto a l’inici de la pàgina, no s’ha de deixar distància entre el final de l’etiqueta i la
imatges. Si hi ha text, s’han de deixar tres línies de separació entre el final de l’etiqueta i el
començament del text.
- Es poden ficar filets entre els destacats.
PLAT COMBINAT Desembre 2013 , Preu: 4’25 € [Nº 21]
SIMÓN ORFILA: “L’AUGMENT DE L’IVA ESTÀ ACABANT AMB LA CULTURA”
APTE PER A TOTS ELS ESTILS MUSICALS
REPRESENTACIÓ ESPANYOLA DEL
DANCEHALL Swan Fyahbwoy
- RAP I DANCEHALL -
ESTRENEN NOU DISC!Artic Monkeys-ROCK AND INDIE-
ENTREVISTA a Chuco Valdès
-JAZZ-
Portada Lorena.indd 1 02/01/2014 12:18:35
Sumari
4 Top Musical
5 Rock and Indie
9 Clàssica
13 Punk 17 Jazz
21 Rap i dancehall 27 agenda musical
Rock and indie5 Franz Ferdinand presenten “Right thoughts, right words, right action” 6 Entrevista a Artic Monkeys 8 Blur, la història del rock dels 90
Clàssica9 Les 4 estacions desperten 1000 sensacions10 Ludovico Einauldi treu nou disc12 Entrevista a Simón Orfila, baix-baríton
Punk13 Rise Against torna a l’acció14 Entrevista aRed Square, punk sabadellenc 16 Pintor Rock torna aquest 2014
Jazz17 Fins l’any que ve18 Entrevista a Chucho Valdés
Rap i Dancehall21 Swan Fyahbwoy a la cimera del dancehall22 Saragossa, l’empremta del rap24 La vida d’un supervivent25 La Mala Rodriguez embruixa
SUMARI.indd 1 04/01/2014 12:28:27
Lorena Ferrer EstévezIdentificador: 136NIU: 1332988
R11: TIPOGRAFÍA
0. Concepto escogido:“Tribus”
2. Sinónimos del concepto “tribus”:Etnia, raza, poblados, chamán, tradiciones, cultura, cantos, arte, etc.
3. Listado de diferentes tipografías:
TRIBUS (Papyrus) TRIBUS (Segoe print)TRIBUS (Bradley hand ITC) TRIBUS (Ravie) TRIBUS (Centaur) TRIBUS (Blackoak Std) TRIBUS (Rockwell) TRIBUS (Maiandra GD) TRIBUS (Lithos pro) TRIBUS (Jokerman) TRIBUS (Hobo Std) TRIBUS (Modern No. 20)
TRIBUS (Juice ITC) TRIBUS (High Tower Text)
3. Texto con letra escogida: Papyrus
TRIBUSNuestra revista tratrá sobre las tribus aficanas. He escogido este tipo de fuente teniendo en cuenta la denotación que implica esta palabra. La letra escogida se clasifica dentro del grupo de fuentes de carácter de “fantasía”, un concepto bastante atribuible a estas tribus llenas de magia y espiritualidad donde aparece la figura del chamán. A su vez, esta fuente es legible, lo que permitirá al receptor la memorización y comprensión del texto y también hacer una lectura cómoda y fácil.
4. Pareja de letras con más y menos espacio entre ellas:
TRIBUSPara saberlo, me he guiado por la distancia que separa las letras en su base, que la he medido usando esferas.
Pareja de letras con mayor espacio entre ellas: “T” y “R” (con 4 puntos).Pareja de letras con menor espacio entre ellas: “R” y “I”, “I” y “B” y “U” y “S” (con 1 punto).
5. Determina la unidad que se quiere utilizar para espaciar cada pareja de letras:He aplicado una distancia intermedia comprendida entre los 2 y los 4 puntos entre todas las letras (3 puntos).
6. Intenta ajustar la separación entre cada par de letras en función de la unidad establecida en el apartado anterior:
TR I B U S
Sin título-1 1 16/12/2013 16:35:12
Entre la letra T y la R: +410Entre la letra R y la I: +330Entre la letra I y la B: +200Entre la letra B y la U: +360Entre la letra U y la S: +360
7. Primera visualización del texto y valoración del resultado:A partir de la separación homogenea establecida entre las bases de las letras, se puede observar como el resultado es un producto irregular. Aunque se haya establecido la misma distancia entre las bases de letra y letra, visualmente no se aprecia así. Las letras han quedado demasiado distanciadas y espaciadas entre ellas.
8. Cambios:
TRIBUSPara homogeneizar espacios he disminuido el traking en la mayoria de letras:Entre la letra Ty la R: -10Entre la letra R y la I: +50Entre la letra I y la B: 10Entre la letra B y la U: 0Entre la letra U y la S: 0
Resultado final:Para terminar de ‘pulir’ la palabra he creido conveniente cambiar el color de las letras estableciendo así la primera en color granate y el resto de ellas en un color ocre. Una buena combinación con la que se pretende continuar ofreciendo una denotación determinada del concepto. Son colores calientes que ofrecen mayor proximidad y recuerdan a aquellas tierras rojizas donde se establecen los típicos poblados y sus correspondientes tribus.
TRIBUS
Sin título-1 2 16/12/2013 16:35:12
Nom: Lorena FerrerCodi identificador: 139 (1332988)
RÚBRICA 121. Tipus d’il.lustracions i característiques tècniques:
Il.lustració Tipologia Apectes tècnics i analògics
Il.lustració a color: quadriconomia
Imatge a CMYK. Tonalitat contínua a color.A partir dels tres colors primaris (cyan, ma-genta i groc), apareixen es donen diferents tons de colors de l’escala cromàtica.
Il.lustració a escala de grisos
Imatge a CMYK. Tonalitat contínua a blanc, negre passant per diferents escales de grisos. Baix contrast. Aquest tipus d’il.lustració consta de 8 bits per píxel i son gràfics bidimensionals.
Línea o traç ploma Imatge a CMYK.Tonalitat basada en el blanc i el negre: un to defineix la imatge i l’altre fa de context, es el que la envolta. Existeix un gran contrast. Aquest tipus d’il.lustració conté 1 bit per píxel.
Ilustració duotono Imatge a CMYK. Tonalitat contínua a ‘duotono’. Reproducció a partir dels colors primaris (escala de grisos: duotono groc).
Sin título-1.indd 1 28/11/2013 21:10:14
Ilustració a partir l’original en línia
Reprodueix la imatge originat a partir de degradacions en l’ús de la trama. Conté 8 bits per píxel. Gràfic a dues dimensions.
Il.lustració a to modulat discontinu
Imatges formades a partir de tons discontinus mitjançant l’ús de punts. Es reprodueix visual-ment com una il.lustració binaria impresa amb un sol color de tinta (semito).
2. Càlcul de la resolució requerida per a la digitalització d’una imatge a tot color, per ser impresa al 25% sobre paper d’altra qualitat amb liniatura 150 LPP.
Resolució = liniatura x factor conversió x factor reproducció=
150 lpp x 1,5 x 0,25 = 56,25 ppp de resolució.
3. Seqüència en base a una fotografia pròpia.
A) Imatge sencera
Sin título-1.indd 2 28/11/2013 21:10:15
B) Estudi de balanç negres i blancs:
Blancs (al cel):
Imatge amb contrast negatiu de -50 i imatge amb contrast positiu de +100.
Foto desenfocada
Contrast:
C:4, M:3, Y:3, K:0 C:81, M:78, Y:69, K:42
Sin título-1.indd 3 28/11/2013 21:10:17
C) Enquadre òptim i parts més importants de la foto:
D) Modificació de la profunditat de píxeles:
Escala de CMYK en color, 16 bits.Escala de grisos, 16 bits.
E) Qualitat d’impressió:
150 pp 75 pp
Sin título-1.indd 4 28/11/2013 21:10:21