terres catalanes - uab barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del...

8
Terres Catalanes POTESTAS, NO VeWTAS. FACIT IEGEM El periódlc He TOTS els Catalans TRIMESTRAL LA FORCA. NO LA VÉRITAT. FA LA LLEI ANY IV H' 15 TARDOR 1974 PREU . 1J50 Frene lin I. ,p.inv¿i 2S pies. ABÓNAMENT ORDINAftl : UN ANY Estal Francés Estat Espanyol Altre* Estats t Andorra 530 F 90 pies. 8 Frenes Abonament de protector : LA VOLUNTAT Canvl d'adreca : JF Redaccló Administrado Carror Sant Maten, 2 66000 PERPINYA Tel. 348040 C.C.P. 1-18043 - MONTPELLIER Publicitat : Agencia Havas 66000 PERP1GNAN Teléfon : 348461 EDITORIAL Elcá fafá que escrioi. m Un distingtt i erudit abonat rossellonés, lili de la primera vila :nt de Franca, se plany del calalú que escrivim en aqueixe; tnt-li que ó un t átala, ana espanyol, forca espanyo- .7 seu vacabulari, en la sintaxis i en ¡'ortografía. Reconeix ti ¡atalá del Rosselló no és millor, sino pitjor, d'influencia fran- ""•'' '" 'lari, en la sintaxis i en l'ortografia, afegint que, cir- cumstaneía aviavant, a la influencia francesa en qüestió s'bi afegix una influencia <>, ataña, tant o mes forta, co que fa una mésela estra- n ya de llcnvuaigc de molt mal gust. I'aitmt del principi que només hi ha, només hi pot haver una telé i única ¡lengua catalana per tots els paisas catalans, el nostre •t'-nt corresponden! afegeix que cal escollir. Eli, Rossellonés de csctdl el Principat ; vol dir que reconeix que el parlar del Principas no solament no estd tan influenciat com el parlar del Rosxlló, •ano que. >u> havent-se deixat mai de parlar intensament com a ¡lengua viva, ha continuat cvolucionant gairebé com totes les -•>./>,". llengmti twn En efecte, cap Francés parla aviti la ¡lengua francesa com la ¡'arlare': f/l / rmteegos de l'Edat mitjana. Cap Castella tampoc la cas- tellana, eti I -. normal, dottet, que la catalana hagi evolucionat en el i que el tálala farlat avui siguí un xic diferent del cátala de l'i dal mit/ana. .i.'/.i on ti nostrt ama tpondent cTacord és tn el gran, en el percentatge, en la doble natura d'aqueixa evolució. Mu r/ite M i il confondrt ¡'evolució natural en questia amb l'utilitza- "" •* '•'"•'> l'ciiíls que son forasters a la nostra ¡lengua, ''"'•' n i inoportuns quan tenim, en cátala, els mots, les •tes i els ettiis eniuraUnts <¡ue ens dispensen d'emprar els forasters. El >;<>>f>r Mstingit lector acaba demanant pels Nord-Cata- UUU almenys un xic de comprendió en»:¡dementaría de la parí deU ittd Catalans l)e< d'enea del tractat deis Pirineus, dones fa mes de tres etmti imyí, els Nord-Catalans han viscut aillats de la gran massa del* Si/,/ Catalans. ¡\»»//«•( élites catalanes del Sud se varen preocupar lligaim Imgüístics i culturáis amb el Nord-Catalans sepa- rmti poéem iir que vartn ésstr abandonats a ells mateixos, potser Mi tet ¡le ///o peta nombre i. potstt també, perqué formant parí d'un ESUH <¡i'c testié. el tnm pn-stigi d'baver fet la Revolució francesa, con- •: que ch Catalans de ¡ranea eren gent definitivament perdu- da per la gran familia catalana. Potser ve d'aquí ¡'origen del problema lingüístic entre Nord- ¡ Sud-Catalans. Els primcrs, essent tan pocs, varen viure aillats i la ¡lengua, en ¡loe devolucionar, s'and de formant ; els segons, grades a la gran > tol) varen poguer conservar la ¡lengua sino que aquesta va c: Vt quasi tsorwajment, com tot altra ¡lengua vivent. n ' tal i dment. I<i />,« un desfasament evident entre lona i el de Pcrpr I ts aquí que se sitúa el problema delicat : L'evolució d'una •i^ua és quelcom de lent ; cal comptar no per anys sino per segles. I <(• poden, en l'espai d'uns anys, fer saltar uns segles ais Nord- Catalans. Cal deixat ier el temps i la multiplicado deis contactes en tre uns i altra i aixi. a poc a poc, els Nord-Catalans ratraparan el retard evolutm de llur parlar. Els Sud-Catalans han tfajudar aquesta evolució no rebutjant res que sigui genuinament cátala provinent de l'aport Nord-Catald o d'altres paisos catalans i, al mateix temps, espor- MUI del parlar oficial, tot alió que, manifestament, és ¿'influencia ¡ora,:e>a. ;a dgui en el vocabulari, en la sintaxis o en l'ortografia. MAISON CHARLES M LAPEB1E, s u c c e s s e u r 8, rué Oueya PERPIGNAN TOUT LE MENAGER RAYÓN CADEAUX •ff;<:«A/4 •; ,/< . '/' ',.,//>, Cuisiniére R0SIER-DE DIETRICH Four FAR Tél. 34.47.26 10 o/o sur les armoires de salle de bain pierre balmain masculin au EXCLUSIWITÉ FOURRUREf Vi VI \ RETOURNÉES PARDfcSSUS - CUIR COSTUMES - MAM I Al \ IMPERMEABLES PULLS CHEMISES CRAVATES 10, rué des Cardeurs PERPIGNAN f 3V*8 55 % % EL NACIONALISME AP0LITIC ES DE DRETA ? Certs Catalans d'esquerra diuen que cal « polititzar » el pro- blema cátala, que no pot anar sol (vegui's : que cal atenuar-lo amb una bona dosi de marxisme o d'anarqutsme). El mateix Mao reco- neix que, per a una nacionalitat oprimada, la primera tasca que s'im- posa és la de combatre per la independencia nacional. -i gran majoria de movünents muionalistes son apnlitirs, per bé que de \> i'.iiics ailopten un programet mí- uiiii peroné no siguí dlt ». Ulna les seves files hi ha gent de totes les ten- ili-iicies, com és ara TIRA d'Irlanda. I<a llulta antiimperialista és, essen- (¡almcnt, apolítica, car només pugna per l'cxisténcia inclependent d'una na- cionalitat oprimada, al marge de les ideologles soclals o politiquea. Qul vol barrejar el nacionallsme amb les ideo- logles politiques, apaivaga el nervt del moviment nacionalista. Per justes que siguln les Meologlw no s'ii.m de mes- ciar amb el patriotlsme, car en surt un « poti-potl » elxorc sense suc ni bruc, initja figa, mig ra'im. Es veritat que gent de dreta s'ama- Enea en actituds aparentment apoliti- ques, sobretot a Franca I a Espanya. Perii pels sculs fets els conetxereu ! ! Els fets determinen la reaiitat I no pas les paraules. II « SInn Feln » és un bon exemple d'apollticisme ; per alxo no s'entretenen parlant de política ni d'assemblecs plenárics, van directes al gra. Tampoc perden el temps redac- tant proclames politiques les seves accimis parlen per si soles. El nacionallsme cátala esta conv pletament politltzat I potser és el rao- tlu de la seva passivltat. Cal despoli- titzar-lo totalment, retornar a les fonts de la Unió Catalanista i de la Solidad- tat Catalana. Retornar a les fonts vol dir no fer una accíó com la del 1907 aiu» in.sjiirar-nos-lil bo i vlvlnt el pre- sent. Abans de polititzar ais Catalans, CAL RECATALANITZAR-LOS. o siguí revifarlos-hl LA CONSCIENCIA NA < i o s AL. La política ja la farem mes tard, quan manem a casa nostra. Hi ha Catalans que s*han superpo- lltitzat abans de teñir una ferma cons- < ieiu ia nacional ; llavors no els tre- mola el pols (l .ni.ir a pactar amb la brlva de Madrid o de París. Ells en diuen « progressites » i, al capdevall, son espanyolistes o francistes ; pero amb mes mala tntenció, mes murrls, mes falsos. Avni, la consciéncla nacional cata- lana se manlfesta : 1. en arrufar el ñas a tot alió que ve de ponent o del nord, siguí del co- lor que siguí, tant se val I'etlqueta; 2. en considerar l'autodetermínació deis paisos catalans com un objec- tiu prioritari a tota acció política. En les grans tasques no s'adme- ten les desviación* ideológlques, ni els « duaUsmes ». El poblé cátala només pot teñir un imperatiu : La Huir, dlsposició deis seus pro- pia desuna. Jull Macip. conf ¡serie OtiUNER 25, rué de l'Argenterie PERPIGNAN Tél. 3446-77 tourrons fruits confits nougats J SES Si'íiCIALITÉS CATALANES ET REGIONALES Mtt "expéditions tous pays ÉttmJ

Upload: others

Post on 08-Oct-2020

12 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

T e r r e s Catalanes

POTESTAS NO VeWTAS

FACIT I E G E M

El perioacutedlc He TOTS els Catalans T R I M E S T R A L

LA FORCA NO LA

VEacuteRITAT FA LA LLEI

ANY IV H 15 TARDOR 1974 PREU 1J50 Frene lin I pinviquesti 2S pies

ABOacuteNAMENT ORDINAftl UN ANY Estal Franceacutes Estat Espanyol Altre Estats t Andorra 530 F 90 pies 8 Frenes

Abonament de protector LA VOLUNTAT Canvl dadreca J F

Redaccloacute Administrado Carror Sant Maten 2

66000 PERPINYA Tel 348040 CCP 1-18043 - MONTPELLIER

Publicitat Agencia Havas

66000 PERP1GNAN Teleacutefon 348461

EDITORIAL

Elcaacute fafaacute que escrioi m Un distingtt i erudit abonat rosselloneacutes lili de la primera vila

nt de Franca se plany del calaluacute que escrivim en aqueixe tnt-li que oacute un t aacutetala ana espanyol forca espanyo-

7 seu vacabulari en la sintaxis i en iexclortografiacutea Reconeix ti iexclatalaacute del Rosselloacute no eacutes millor sino pitjor dinfluencia fran-

bull lari en la sintaxis i en lortografia afegint que cir-cumstaneiacutea aviavant a la influencia francesa en quumlestioacute sbi afegix una influencia ltgt atantildea tant o mes forta co que fa una meacutesela estra-n ya de llcnvuaigc de molt mal gust

Iaitmt del principi que nomeacutes hi ha nomeacutes hi pot haver una teleacute i uacutenica iexcllengua catalana per tots els paisas catalans el nostre

bullt-nt corresponden afegeix que cal escollir Eli Rosselloneacutes de csctdl el Principat vol dir que reconeix que el parlar del

Principas no solament no estd tan influenciat com el parlar del Rosxlloacute bullano que gtugt havent-se deixat mai de parlar intensament com a iexcllengua viva ha continuat cvolucionant gairebeacute com totes les -bullgtgt llengmti t w n

En efecte cap Franceacutes parla aviti la iexcllengua francesa com la iexclarlare fl rmteegos de lEdat mitjana Cap Castella tampoc la casshytellana eti I - normal dottet que la catalana hagi evolucionat en el

i que el taacutelala farlat avui siguiacute un xic diferent del caacutetala de li dal mitana

ii on ti nostrt ama tpondent cTacord eacutes tn el gran en el percentatge en la doble natura daqueixa evolucioacute Mu rite M i il confondrt iexclevolucioacute natural en questia amb lutilitza- bull bullbullgt lciiiacutels que son forasters a la nostra iexcllengua bull n i inoportuns quan tenim en caacutetala els mots les

bulltes i els ettiis eniuraUnts ltiexclue ens dispensen demprar els forasters

El gtltgtgtfgtr Mstingit lector acaba demanant mdash pels Nord-Cata-UUU almenys mdash un xic de comprendioacute enraquoiexcldementariacutea de la pariacute deU ittd Catalans l)elt denea del tractat deis Pirineus dones fa mes de tres etmti imyiacute els Nord-Catalans han viscut aillats de la gran massa del Si Catalans iexclraquoraquolaquobull( eacutelites catalanes del Sud se varen preocupar

lligaim Imguumliacutestics i culturaacuteis amb el Nord-Catalans sepa-rmti poeacuteem iir que vartn eacutesstr abandonats a ells mateixos potser Mi tet iexclle o peta nombre i potstt tambeacute perqueacute formant pariacute dun ESUH ltiexclic testieacute el tnm pn-stigi dbaver fet la Revolucioacute francesa con-

bull que ch Catalans de iexclranea eren gent definitivament perdu-da per la gran familia catalana

Potser ve daquiacute iexclorigen del problema linguumliacutestic entre Nord-iexcl Sud-Catalans Els primcrs essent tan pocs varen viure aillats i la iexcllengua en iexclloe devolucionar sand de formant els segons grades a la gran gt tol) varen poguer conservar la iexcllengua sino que aquesta va c Vt quasi tsorwajment com tot altra iexcllengua vivent n tal i dment Ilti gtlaquo un desfasament evident entre

lona i el de Pcrpr

I ts aquiacute que se situacutea el problema delicat Levolucioacute duna bulli^ua eacutes quelcom de lent cal comptar no per anys sino per segles I lt(bull poden en lespai duns anys fer saltar uns segles ais Nord-

Catalans Cal deixat ier el temps i la multiplicado deis contactes en tre uns i altra i aixi a poc a poc els Nord-Catalans ratraparan el retard evolutm de llur parlar Els Sud-Catalans han tfajudar aquesta evolucioacute no rebutjant res que sigui genuinament caacutetala provinent de laport Nord-Catald o daltres paisos catalans i al mateix temps espor-MUI del parlar oficial tot alioacute que manifestament eacutes iquestinfluencia iexcloraegta a dgui en el vocabulari en la sintaxis o en lortografia

MAISON CHARLES M LAPEB1E s u c c e s s e u r

8 rueacute O u e y a PERPIGNAN TOUT LE MENAGER bull RAYOacuteN CADEAUX

bullffltlaquoA4 bull lt gt

Cuisinieacutere R0SIER-DE DIETRICH Four FAR Teacute l 34 47 26 10 oo sur les armoires de salle de bain

pierre balmain masculin au

E X C L U S I W I T Eacute FOURRUREf Vi VI RETOURNEacuteES

PARDfcSSUS - CUIR COSTUMES - MAM I Al IMPERMEABLES PULLS CHEMISES CRAVATES

10 rueacute des Cardeurs

PERPIGNAN f 3V8 55

EL NACIONALISME AP0LITIC ES DE DRETA

Cer t s Ca ta lans d e s q u e r r a d iuen que cal laquo pol i t i tzar raquo el proshyb lema caacuteta la que no pot a n a r sol (vegui s que cal a tenuar- lo a m b una bona dosi de m a r x i s m e o d a n a r q u t s m e ) E l mate ix Mao recoshyneix que pe r a u n a nac iona l i t a t o p r i m a d a la p r i m e r a t a sca q u e sim-posa eacutes la de c o m b a t r e pe r la independenc ia nac iona l

bull -i gran majoria de movuumlnents muionalistes son apnlitirs per beacute que de gt iiiics ailopten un programet miacute-uiiii bull peroneacute no siguiacute dlt raquo Ulna les seves files hi ha gent de totes les ten-ili-iicies com eacutes ara TIRA dIrlanda

Ilta llulta antiimperialista eacutes essen-(iexclalmcnt apoliacutetica car nomeacutes pugna per lcxisteacutencia inclependent duna nashycionalitat oprimada al marge de les ideologles soclals o politiquea Qul vol barrejar el nacionallsme amb les ideoshylogles politiques apaivaga el nervt del moviment nacionalista Per justes que siguln les Meologlw no siim de mes-ciar amb el patriotlsme car en surt un laquo poti-potl raquo elxorc sense suc ni bruc initja figa mig raim

Es veritat que gent de dreta sama-Enea en actituds aparentment apoliti-ques sobretot a Franca I a Espanya Perii pels sculs fets els conetxereu Els fets determinen la reaiitat I no pas les paraules II laquo SInn Feln raquo eacutes un bon exemple dapollticisme per alxo no sentretenen parlant de poliacutetica ni dassemblecs plenaacuterics van directes al gra Tampoc perden el temps redac-tant proclames politiques les seves accimis parlen per si soles

El nacionallsme caacutetala esta conv pletament politltzat I potser eacutes el rao-tlu de la seva passivltat Cal despoli-titzar-lo totalment retornar a les fonts

de la Unioacute Catalanista i de la Solidad-tat Catalana Retornar a les fonts vol dir no fer una acciacuteoacute com la del 1907 aiuraquo insjiirar-nos-lil bo i vlvlnt el pre-sent Abans de polititzar ais Catalans CAL RECATALANITZAR-LOS o siguiacute revifarlos-hl LA CONSCIENCIA NA lt i o s AL La poliacutetica ja la farem mes tard quan manem a casa nostra

Hi ha Catalans que shan superpo-lltitzat abans de tentildeir una ferma cons-lt ieiu ia nacional llavors no els treshymola el pols (l niir a pactar amb la brlva de Madrid o de Pariacutes Ells en diuen laquo progressites raquo i al capdevall son espanyolistes o francistes pero amb mes mala tntencioacute mes murrls mes falsos

Avni la conscieacutencla nacional catashylana se manlfesta

1 en arrufar el ntildeas a tot alioacute que ve de ponent o del nord siguiacute del coshylor que siguiacute tant se val Ietlqueta

2 en considerar lautodetermiacutenacioacute deis paisos catalans com un objec-tiu prioritari a tota accioacute poliacutetica

En les grans tasques no sadme-ten les desviacioacuten ideoloacuteglques ni els laquo duaUsmes raquo El pobleacute caacutetala nomeacutes pot tentildeir un imperatiu

La Huir dlsposicioacute deis seus proshypia desuna

Jull Macip

conf iexclserie OtiUNER 25 rueacute de lArgenterie

PERPIGNAN Teacutel 3446-77

tourrons fruits confits

nougats J SES SiiacuteiCIALITEacuteS CATALANES

ET REGIONALES Mtt expeacuteditions tous pays EacutettmJ

Antoni M ALCOVER UN BALEARIC QUE CALIacuteA SINO COMPRENDRE INTERPRETAR

Sha parlat sha escrit molt sobre Antoni M Alcover protaablement mes en mal que en beacute No sho mereixia tenia moltes circumstaacutencies atenuants que els contemporanis que el tracta-ren no saberen prou beacute interpretar Nomeacutes lobra gegantina del seu diccionari la seva enorme laquo calaixera raquo eren motius mes que suiacuteicients per eacutesser condescendent amb un caraacutecter fet tot duna pega com el seu

tot Hom sap que aquesta mena de caraacutecters no saben fer res a mitges

no saben plegar-se fan com lacer abans se trenquen son integristes en

i

Diuen que resta infant Ingenu toshyta la seva vida Es possible nomeacutes els grans ingenus son genials Dones Antoni M Alcover era un home genial genial mes tossut intransigent fins a luacuteitima consequumleacutencia fins a la ruptushyra amb tot aquells que no saberen sino comprendrel almenys interpre-tar-lo

Amb el recul del temps sembla que la gran responsabilitat mdash en la ruptushyra entre Antoni M Alcover i lInstitut dEstudis Catalans mdash recaigui sobre els responsables de leacutepoca que lInsshytitut tenia almenys en la seva Seccioacute filoloacutegica Sabem que arrel daqueixa ruptura Antoni M Alcover decidiacute de canviar el nom del seu diccionari Aquest mdash que fins aleshores shavia intitulat laquo Diccionari de la llengua cashytalana raquo mdash passaacute a prendre el nom sota el qual sha publicat de laquo Diccioshynari catalaacute-valenciaacute-balear raquo

Naturalment que fou dolent aques-reaccioacute dAntoni M Alcover fou peacutes-sima anormal confusionista Mes en un caraacutecter tan integrista com el seu semblant reaccioacute era previsible Antoni M Alcover era del tipus deis que pas-sen de lestima a lodi sense transi-cioacute

Que a comengaments de segle un Baleaacuteric proclami mdash amb la conviccioacute i lenergia que li era proacutepria mdash que la llengua catalana era tambeacute la llenshygua deis Valencians i deis Baleaacuterics tenem aciacute una solemne declarado que no era moneda corrent aleshores Que porti fins a plasmar una tal afirmado a volguer publicar une diccionari ge-gant de la llengua catalana sense equi-valent ni precedent que se Uanci de eos i aacutenima a la realitzacioacute daqueixa colossal obra amb els mitjans primi-tius de qui mancava de formado es-pecialitzada i deconomia adequada heus aciacute un esforc que caliacutea sostenir aplaudir collaborar comprendre inshyterpretar transigir suavitzar i en el pitjor deis casos mai rompre

No obstant ni hagueacute ruptura com a consequumleacutencia della ara el dicshycionari porta un nom que no vol dir res En efecte diccionari catalaacute-valenshyciaacute-balear no vol dir res Aquesta apel lacio seria correcta si se tracteacutes de llenguumles diferents com per exemple Diccionari Uatiacute-catalaacute-castellaacute Luacutenic tiacutetol correacuteete era el primer Diccionashyri de la llengua catalana

Naturalment tambeacute que els amics dAntoni M Alcover de la vetlla esde-vinguts enemics tractaren de justifishycar llur actitud posant de relleu aquell caraacutecter tan difiacutecil Tenien segura-ment rao Nomeacutes hcm conegut Antoni M Alcover en fotografiacutea i ja nhera tingut prou per comprendre que era efectivament un caraacutecter molt enter difiacutecil de manejar difiacutecil de conviure mes a travers de la seva fotografiacutea se

despreacuten tambeacute que se tracta dun es-perit abrandat en el si del qual buluumla una pressioacute una energiacutea capag deis mes grans esforcos pels seus centres dintereacutes El centre dintereacutes maacutexim dAntoni M Alcover fou el seu diccioshynari shi dona enterament oposant-se a tot co que aneacutes a lencontra del seu objectiu

Tenien dones rao els seus detrac-tors des daquest punt de vista mes no en tenien quan li reprotxaven la seshyva manca de formado Aquest reprotxe eacutes massa greu i massa injust Antoni M Alcover no tenia efectivament la formado dun linguumliacutestic dun filoacuteleg dun gramaacutetic Si lliagueacutes tinguda mdash afegiaa al seu geni mdash bagues aparegut com un gegant al costat deis seus de-tractors Empero el mes injust en aquest reprotxe eacutes precisament el reshyprotxe en si car tothom sap que alesshyhores mdash i encara ara mdash no totes les vocacions poden rebre la formado addient hi havia i hi lia encara intel ligeacutencies genials que no poden arribar a donar tota llur mesura perqueacute no han pogut seguir els estudis correspo-nents a llur vocadoacute

Una altra detraccioacute que no hono-rava llurs autors era la de tractar-lo de manca de rafinament de laquo pageacutes raquo (pejoratiu innoble car pageacutes fou la prishymera professioacute noble en el passat i ho hauria deacutesser encara avui)

Era natural que no fos un home refinat distingit era lexponent norshymal del seu origen i del mitjaacute en el qual viviacutea Com que el seu esperit geshynial el porta a canviar de mitjaacute am-bient a entrar en esferes intellectuals elevades aparegueacute en ell 50 que els seus detractors han tltllat de maniacutees persecutoacuteries Se pot beacute creure que aqueixes maniacutees existiren realment mes no foren altra cosa que el frult de veure per intuido que hom manshycava de sinceritat envers ell

3 RUEacute DE LABATEOIR 1 P E R P I G N A N 9

Paul DEYY DOCTEUR EN PHARWACIE

32 cours Lazarre Escarguel

PERPIGNAN T 342142

une iexclnnovation Le portrait officitl du Preacutesident de

la Reacutepublique en costume de ville M Giscard dEstalng Preacutesident de la

Reacutepublique a mis du temps avant de po-ser pour le portrait offlclel de chef de lEtat Finalement cest falt et dune fashycoacuten nouvelle

En effet ce nest plus reveacutetu de lha-blt Legioacuten dHonneur deacutecor de bibliothe-que etc que VI Giscard dEstalng a eacuteteacute photographleacute Cest tout slmplement en costume de ville cravate ordinaire meacuteme un peu de travers etc et toujours avec ses coquets cheveux Iongs de locciput reshymontan sur son craacutene deacutegarnl

Ce changement cest peu de chose Cependant i est sympathique en ce sens quil rompt avec les poses figeacutees de ses preacutedeacutecesseurs

Muiacutes nous pensons que M Giscard dEstaing auralt pu falre mleux en matleacute-re dinnovation Supprimer purement et slmplement cette tradltion en eacuteconomt-sant ainsi des sommes sans doute lint importantes neacutecessalres pour le tlrage lencadrement et la distribution dans tous les lieux oiflciels de lhexagone et doutre-mer

Volla une eacuteconomle non neacutegllgeable une deacutepense devenue inutlle a leacutepoque actuelle ouuml laudio-vlsuel et la presse lel-lement dlverslfleacutee font apparaltre llmage du Preacutesident de la Reacutepublique aacute peu preacutes partout sans dlscontinuer Par contre a lorlginc de la 3eacuteme Reacutepublique la cIMIu slon du portrait de chef de lEtat eacutetalt une dlspositlon parfaltement noacutermale

Una de les coses que desaprovem mes en les actituds dAntoni M Alcoshyver eacutes la de les seves preses de posi-cioacute en el terreny poliacutetic Era carliacute i rebeacute subvencions del govern de Mar drid Es que per ell com per tant daltres la fi jusUficava els mitjans Fou germanoacuteflls a fons durant la guerra mundial (la primera) Es per queacute havia previst que els Aliats victoshyriosos no farien res de veritablement positiu i just pels pobles sostmesos Si fou aixiacute cal admetre que la seva previsioacute era justa Si a aixoacute hi afegim que els imperis centraacuteis eren Estaacuteis a estructura federal i els deis Aliats a estructura unitaria per un esperit senshyse laquo nuances raquo com el dAntoni M Alcoshyver era faacutecil de passar duna actitud poliacutetica a una altra

Jaume Prats

Una llibreriacutea catalana especializada a PERPINYA

El tres de bastos

Carrer Sant Mateu 4

Tots els Ilibres catalans

Totes les revistes

Tots els dises

Ilibres i revistes de les altres eacutetnies

laquo Cap nacioacute pot dir-se pobra si per les lletres reneix pobleacute que sa llengua cobra se recobra a si mateix raquo

I 5 TO R I A

I DEL ROSSELLO Reproduit de VIDA NOSTRA - Tolosa

AMIS LECTEURS

lors de vos achats donnez la

preacutefeacuterence aacute nos annonceurs

LLECIU I PROTECIU

IERRES

CATALANES

u CATALANA

PeTKOU Carrer de la Muralla POLLESTRES Tel 367046

Treball acurat

Escurament bull Neteja Entreteniment Despanatge

de xemeneies calderes I iexclnstal lacions de calefacelo central amb material I personal

especialitzat

No manqueu pas de visitar

La Casa Paiacuteral Museu caacutetala darts i tradicions populars

El Ccistellet Perninya

La llengua i la vida (bis)

Reformar eacutesenriquireiacute llenguatge La nostra darrera croacutenica ha aixe-

cat critiques i poleacutemiques Hi ha hagut un lector (i amic) que ens ha trans-crit del Diccionari normatlu de Pom-peu Fabra lextracte segilent referent bull luumls de la preacuteposicioacute PER

laquo Seguida de la preacuteposicioacute a (per a) indica la destinado de lobjecte Exem-pla laquo Hi tiacutea una carta () per al teu fOSBOk Alioacute que nos vulguis per tu no lio vulguis per ais altres raquo etc

Tenim una gran reconeixenca una gran admirado per Pompeu Fabra mes no una adorado Feacuteu molt i molt por la llengua catalana mes no tot co qtu Mu iou tan perfecte que no me-reixi millorament o reforma Es conti-

i i inlllorant el seu esforc que lhonorarem mes i millor

Continuem creient que lexemple iacuteabriaacute que ens transmet en nostre amable correspondent no eacutes correacuteete dones que hi hauria dhaver contraccioacute en ambdoacutes casos laquo peiacute teu germaacute raquo laquo pcls altres raquo

Naturalment la diferencia ve de que hom ha volgut les equivaleacutencies de les preposiclons por i para par i pour dei castella i del franceacutes respec-tivament En caacutetala nomeacutes nhi ha una per mes teacute lavantatge que se pot oontractar amb el i eta

Durant anys i anys he aplicat dis-ciplinadament les Normes arribant a la conclusioacute que hi ha reformes que enriquiran el llenguatge daltres el simplificaran daltres en fi taran de-Mkpareacuteixer certes suspires (latents) dimperialisme linguumliacutestic barceloni

No eacutes dones dara mdash per portar cxclusivament laigua del moli de la nvisia Ulenca que comentaacutevem mdash que data per mi la necessitat de revisar qualcunes de les normes Precisament ve a punt de traneerture lessencial duna collaborado que vaig donar a la revista laquo Mai DO morirem raquo dAngule-ma i publicada en el nuacutemero de juny del 1969 Portava el titol

TOT CONTINUANT FABRA laquo Mes el fet de retre lTiomenatge

merescut a Pompeu Fabra no ens ha de fer oblidar que quan aquest gran

re moriacute no havia naturalment acabat la seva tasca perqueacute si els ho-mes passen la llengua resta i evolushyciona amb aquests Cal dones caldraacute que daltres Pompeu Fabra prenguin la seva gloriosa successioacute i que tre-hullin com ho feacuteu ell sense abandonar mai com deia ell mateix laquo la tasca ni lesperanca raquo Cal que continuant la bullera obra es proseguelxi el proceacutes duniversalilzacioacute de la parla al con-

junt deis paiacutesos catalans prenent acceptant de cadascun dells el millor del que saberen guardar tant siguiacute de la llengua parlada com de rescrita Car cadascun deis diversos paiacutesos cashytalans ha sabut conservar tresors purs del caacutetala parlat i escrlt que daltres han perdut per causes diverses les mes vegades per la influencia de la llengua estatal i de les imposicions poliacutetico-administratives daquests es-tats

laquo En aquest acte de purificado de la llengua cal que els Catalans de la Catalunya Vella no siguin els darrers sino els primers puix que els castella-nismes els barbarismes i altres alie-nacions son nombrosiacutessims Mentre els Catalans de la Catalunya Vella no ha-gin beacute escombrat davant de llur porta no podran pas dir ais altres Catalans de la Catalunya Vella mes ara inteshygraacuteis a lestat franceacutes que llur parlar estaacute pie de francesades car siacute beacute aixoacute eacutes cert al sud del Pirineu hi ha una gran tasca per fer a fi de purificar la llengua parlada i fins i tot escrita

laquo Cap reprotxe no es pot adrecar tampoc ais Catalans de la Catalunya Nova que siguin peninsulars com els Valencians o insulars com el Balearles Aquest ciutadans com el inclosos en lestat franceacutes tentildeen fins i tot cir-cumstancies molt mes atenuants que els Catalans que sen dlu del Princi-pat Car si beacute a uns i altres ens han fet ignorar la nostra proacutepria historia almenys ais del Principat els li conshyservaren el nom de Catalunya Sablen dones instintivament que eren Catashylans mentre que el ciutadans de la Catalunya Nova (Valencia i Balears) i els de les comarques incloses a lestat franceacutes (Rosselloacute Cerdanya Vallespir Conflent i Capcir) sels 11 dona una denominado oficial on lantic nom de Catalunya desaparegueacute raquo

FAREM ENCARA FABRISME Hi ha ja daltres Pompeus Fabra

mes lobra gegantina del primer inhi-beix els seus deiacutexebles i successors Que no tinguin por de manlfestar-se car un nou enriquiment de la llengua en resultaraacute En resulta ja puix que el seu admirable diccionari se va enri-quint dun temps encaacute

Leacutenin deia que depurant-se un partit politic se reforca Per una llenshygua eacutes igual I per la catalana eacutes mes veritat encara

Ah si hagueacutessim pogut tentildeir sempre sense cap impediment una academia de la llengua catalana

R B

A un castella a un Franceacutes Nom preguntis per queacute pero lestimo

de cor la meva llengua no ho proguntis en va sois puc respondret laquo lestimo perqueacute siacute perqueacute eacutes la meva raquo

Lestimo perqueacute siacute perqueacute eixa parla eacutes la parla mateixa

ue al so duna non-non la mes formosa ressa amorosament ma son primera

Lestimo de tot cor per catalana lestimo perqueacute en ella

la rondalla primera em conta lavia un capvespre destiu mentre el sol queia

Lestimo de tot cor perqueacute al descloures lexquisida poncella

de mos vint anys aquell sublim laquo testimo va dictar-me lamor en eixa llengua

Lestimo de tot cor perqueacute la parlen els meus amics de sempre

els que ploren amb mi i amb mi riuen els quem criden avant i avant mempenyen

Lestimo de tot cor perqueacute cigales i espigues i roselles

i els rossinyols i el mar i el cel i laire sos grans secrets en caacutetala me revelen

Lestimo de tot cor perqueacute no en trobo de mes franca i mes bella

lm preguntes per queacute t I aixoacute preguntes f Lestimo perqueacute si perqueacute eacutes la meva

Apelles Mestres

charcuterie de Cerdagne 12 bis rueacute Pierre Lefranc PERPIGNAN T 345637

MiacuteHSOtl J PALAU

SLAUX JIacuteHiquest gourmata la (iquestkarcutariraquo de (iquesterdagne

ollre JAMBONS SAUCISSONS amp PATEacuteS

Specialiic de jambons amp saucissons pur porc du pays

CARNET PE DOL

^Vere Cadena

La barba blanca el pit malalt el cor fatigat mes lesperit jove pie desperanca i dentusiasme com a vint anys

Era aixiacute en Pere Cadena era aixiacute lamic era aixiacute lartista Un arshytista que perdeacute Catalunya i guanya Franqa Una conscieacutencia testimoni del seu temps duna eacutepoca dun paiacutes que havia sempre honorat i que d paiacutes shonorava i shonorara dun tal fill

Se nha anat com havia vingut inapercebudament sense destorbar

ninguacute ni aquells que caliacutea ni aquells que shaguessin volgut destorshybar per poder-li dir Present amic present company present germd

Oh empero si has reeixit la teva discreta sortida no reexiras el teu oblit

Primcrament perqueacute pels que testimaven de debo no has conse-guit traspassar inapercebut La moshydestia no eacutes prou per fer-se ignorar te coneixiacuteem testimaven sabiacuteem tot co que valles i sentim que ten hagis anat massa dhora

Segonament perqueacute daltres te coneixaren encara a travers la teva pintura a travers la teva ceraacutemica 1 veuran que tenies un cor don vessa-va una bondat que nomeacutes les grans animes saben fer brollar

Andorra reduele de la catalanitat (iexclni la eonslderi un reducte nostrat

ha de pensar que ja comencat a eacutesser expugna per lespanyollsme

ELS FETS A Andorra hl ha nens nats al paiacutes que no parlen caacutetala Aquest fet Castigos mal no shavla pro-iluit a les Valls SI les autorltats catashylanes dAndorra persisteixen en no vo-ier gastar-se un ral en fer lescola cashytalana no shan destranyar que el paiacutes sestrangeritzl sespanyolltzi mes eoncrctament

Andorra eacutes el paiacutes caacutetala que mes faacutecil II eacutes endegar una escola catalana iliiis la qual es eultivi lesperit nacioshynal eatalaacute I en surtiacute un jovent normal i sense complexes dinfertoritat Cal ser molt ruc per a no linear la transshycendencia daquest problema

Els Catalans dAndorra no han es-tat capacos ni de crear una emissora de radio catalana prou potent perqueacute arribi fins a Guardamar Lempresa no igtra cara per al pressupost andorra pero com no dona diners no es fa Aixiacute 1 tot no hl ha Caacutetala exempt de culpa

COLONIALISTES I RACISTES

A Andorra tambeacute hl ha 28 Indis hostlls a tot allaacute caacutetala Tentildeen un re-giiitzell de hotigues on no admeten cap treluillatlor que no siguiacute indi Sera per pagar-li mes poc que ais Andalusos

Aquests Indis ja han tlngut mes duna topada amb clients catalans on lian manifestat que no laquo entenen raquo nt voten parlar caacutetala nomeacutes parlen an-gleacutes i espanyol Hom sen fa creus de com els Indis han pres partit en el plct hispano i Hala contra el nostre pobleacute hom se pregrunta quln mal els liem fet per a eacutesser tan aferrissada-ment anticatalans rivalitzant amb els Espanyols

UNA GRAN RESPONSABILITAT

Pero tornant a lensenyament aquest fet de lespanyolitzacioacute de certs joves laquo andorrans raquo ens ha de fer meshyditar que aixoacute encara teacute reme Mes si passa massa temps el caacutetala arrishybaraacute a recular fins esdevenir 1idioma destar per casa a Andorra o siguiacute

que U espera la mateixa fi que al Prinshycipat de Catalunya lies Balears i Paiacutes Valencia

Si aixo passa a Andorra seraacute ex-clusivament culpa deis Catalans dAnshydorra deis Andorrans ben nostra seraacute car tot Caacutetala en el fons neacutes respon sable

Luacutenlc atenuant vaacuteuumld deis Andorshyrans eacutes que els altres Catalans els exi-gim alio que nosaltres no tenlm pul-mons dassollr o siguiacute que exigim a Andorra que teacute 20000 habitants que faciacute el que 8 milions de Catalans no som capacos de fer Les coses allaacute on siguin

UN TERANNA CATASTROFIC

Dissortadament tot fa suposar que les autorltats andorranes continuaram amb els seus tretze en negllgir lenshysenyament caacutetala Per a elles el que compta eacutes fer diners Els Andorrans son uns Catalans elevats a la stsena potencia Lenemlc mes ferotge que teacute els Paiacutesos Catalans no son els Estats espanyol i franceacutes ans el nostre pro-

pi taranna fenici roiacute mesquiacute senyor Esteve curt de gambals 1 egoiacutesta quan es tracta de donar-nos de lluirar-nos a les nostres coses no som capacos ni de defensar-nos

Aquest nens andorrans si no apre-nen el caacutetala eacutes perqueacute els colJegis dAndorra no sensenya prou el caacutetala perqueacute llurs pares com son espanyols parlen espanyol ais filis perqueacute els Catalans que sovintegen no els parlen caacutetala la televisioacute la radio i la prem-sa fan la resta

Resultat pesa mes la influencia espanyola que no pas la catalana i en consequumleacutencia no parlen caacutetala per beacute que entenen Que quedi ben ciar que ells no sen responsables son el trist resultat de la nostra claudicado de cashyda diacutea de la nostra covardla de la nostra negligencia

Si Omnium Cultural no fa la tan esperada escola catalana a Andorra no la faraacute pas el govern andorra Contishynuacuteen fent laquo caleacutes raquo nols

Lluiacutes Carbonell

lOCCITANIE en peacuteril de mort Consideacuterant que le laquo peacuteril de mort raquo pour lOccitanie est en tous points valable pour le Roussil-lon nous reproduisons inteacutegralement lexcellente eacutetude de notre iexclIlustre collaborateur occitan

LOccitanie aacute la laquo Belle Epoque eacutelait loin de respfendir comme au temps des troubadours et de lart romaacuten des communes libres des consuls et des capi-touJs des dieacutetes et des Etats autonomes neacuteanmoins elle avait surmonteacute ses eacutepreu-ves et retrouveacute une reiative prospeacuteriteacute

Cest la guerre de 1914-1918 qui boule-veisa tout Dabord U y eut des pertes en vies humaines particulierement lourdes parmi les agriculteurs tres rares furent ceux deutre eux qui eacutechappeacuterent au front pour aller travailler dans les usines de I amere Or nos reacutegions occitanes eacutetaient suitout agricoles Cest tout direacute

Ensuite il y eut les eacutelections de 1919 qui amencrent au Parlement une majoriteacute iiouveJIe Paris et le Bassin parisieacuten ren-loices des nouveaux eacutelus alsaciens et mo-sellans reprirent lavantage sur les notres devenus deacutesonnais minoritaires Dcpuis lois notre situation na changeacute que pour eiupirer iexcl quelles quatent eacuteteacute et que soiem les majorites au pouvoir (de droite du centre ou de gauche) nous restons mino-nimes en tant que laquo Occitans raquo Cest la un IIIacuteI capital

En 1926 le gouvcrncment supprima les arrondissements les moins peupleacutes ou quil estimait en surnombre ainsi lAvey-ron perdit Espaiion et Saint-Affrique le Canta] Murat la Loeacutere Marjevols la lt niile Bourganeuf et Boussac la Hau-te-Vienne Saint-Yriex ia Dordogne Ribeacute-rac la tjironde Bazas et La Reacuteole rem-

par Langon les Landes Saint-Se-ver les Basses-Pyreacuteneacutees Mauleacuteon et Orshyibe le Tarn-et-Garonne Moissac le Tarn Gaillac et Lavaur le Gers Lectoure et Lombez la Haute-Garonne Villefran-che-cTc- Lnuragais etc etc - Ces suppres-sions lurent plus nombreuses au sud quau nord de la Loire parce que nos departcments eacutetaient deja relativement moins peupleacutes desequilibre qui na fait ipii saggraver depuis lors par suite de 1 emigration de nos jeunes vers Paris lest et meme le nord plus industrialiseacutes plus commercants et done plus attractifs Au-tant de sous-preacutefectures supprimeacutecs h peu preacutes autant de sieacuteges parlementaires perdus pour nous

Un peu plus tard une loi reacutepartit les sieacuteges de seacutenaleui s et de deacuteputeacutes au proshyrata ciacutee la populadoraquo douacute une iiouvelle reacuteduction du nombre de nos repreacutesen-tants Ainsi lAveyron descendit de 7 aacute 3 deacuteputeacutel le Cantal de 4 aacute 2 la Correacutee de 5 a 3 le Puy-de-Doacutemc de 7 aacute 5 etc -Mmi depaacutertemela le Iot qui eacutelisait avant 1914 3 lentildeatean et 3 deacuteputeacutes neacutelit plus quun seul seacutenateur et 2 deacuteputeacutes il a done perdu la moltleacute de sa repreacutesenta-tion et par conseacutequent la moitieacute de son laquo poids ofiacuteiciel raquo Ce sont surtout les deacute-pai leinculs occitans qui mil lail ltt fonl encoreacute les frais de telles compressions ptroe quils sont laquo en perte de vitesse raquo de plus en plus acceacuteleacutereacutee par la faute de la eeuirilisation adrninistrative et par suishyte de la conecntration eacuteconomique que le

pouvoir et les grandes affaires installeacutes aacute Paris persistent aacute nous imposer mdash aacute notre deacutetriment mais aussi aacute celui des Pari-siens aacute qui la pleacutethore inflige ce rythme infernal de vie quun humoriste a resume par ces niots laquo dodo metro boulot raquo

De 1914 a 1973 lOccitanie a perdu 64 sieacuteges de deacutepuiuumls Cependant le Nord a conserveacute ses 23 sieacuteges le Pas-de-Calais ses 14 et la Seine a vu porter le nombre des siens de 54 aacute 61 Dans de telles con-ditions la lutte est devenue par trop ineacute-gale Nous sommes toujours vaincus davance quel que soit le parti domi-nant I Ce nest pas la faute des partis comme certains le croient et le disent cest la faute du laquo laquoysti e raquo heacuteriteacute de la monarchie absolue de lacobins et de Napoleoacuten

Vers 1926 sous pretexte deacuteconomies budgeacutetaires on deacuteclassa des rivieacuteres telles que la Dordogne en amont de Tuilleacutere (preacutes de Bergerac) le Lot le Tarn la Baise etc inaugurant la meacutethode de laquo rentabiliteacute raquo en vertu de laquelle on supprime tout service publie non rentashyble Singulieacutere facoacuten de ranimer une eacuteco-nomie languissante Ah 1 si lon suppri-mait tous les services qui ne rapportenl rien ou qui sont deacuteficitaires combien en resterait-il en fin de compte

En vertu de cette laquo meacutethode raquo on fer-me nos voies ferreacutees sccondaires alors que nos routes sont de plus en plus em-bouteilleacutees on ferme les eacutecoles de nos petites communes et on laquo ramasse raquo nos estante sur le bord des chemins par tou-tes les intemperies comme du beacutetail on supprime des justices de paix et meacuteme des tribunaux de Grande Instance et 1 on contraint nos gens aacute parcourir jusquaacute 100 kms pour aller plaider ou repondreacute aux Mais on ne supprime gueacutere de percep-tions citations dont ils sont les laquo objets raquo

Auvergnats liiimusiiis QuercinoU Rouergats Gascons Catalana lan guedociens Provencaux 1

Si nous ne reacuteagissons pas avec vigueur par tous les inoyens dont nous disposons dans trente ans nous scrons a jamaacuteis effaceacutes de la cartc du monde comme les Chal-deacuteens les Assyrlens les Etrusques les Asteacuteques ou les Mayas Seuls quelques archeacuteologues amp lunettes phuumlosopheront sur notre lamentashyble destiacuten

Et que direacute de la maniere dont on nous prend laquo gratis raquo leacutelcctriciteacute de notre Massif Central de nos Alpes de nos Pyreacute-neacutees Notre gaz de Lacq Notre peacutetrole dAquitainc notre bauxite de Languedoc et de Provence notre uranium de Limou-sin

t ntreprise Tlffflll batiment

19 rueacute Grande de la Monnaie

PERPIGNAN Teacutel 342588

Parfois de braves contradicteurs mobjectent naivement laquo Mais cela ne sort pas de France raquo A quoi je reacuteponds laquo Vous avez je suppose un portefeuille bien garni Je vous le laquo pique raquo et le fourre dans ma poche Vous protestez Pourquoi done Est-il sorti de France raquo

Quant aacute notre langue occitane elle su-bit un matraquage affreux Certes graacutecc aacute la connivence de mes amis P-L Ber-thaud et Vincent Auriol nous avons pu faire voter la laquo Loi Deixonne raquo qui auto-rise lenseignement officiel facultatif du basque du bretoacuten du catalaacuten et de locci-tan Mais quest-ce quune heure faculta-tlve par semalne face au deacuteferlement du I raneaacuteis obligatoire et du c frangiacuteais raquo usuel

Les formaliteacutes administratives de plus en plus nombreuses les cinemas parlants les disques les eacutemissions de radio et de televisioacuten la publiciteacute multiforme obseacuteshydante et les offices religieux Tout con-court a nous deacutetruire

Pourquoi nous refuumlse-t-on des pro-grammes scolaires plus geacuteneacutereux et - mal-greacute les avis favorables de la laquo Commis-sion du Choix des Textes et des Eacutemisshysions raquo - des eacutemissions hebdomadaires a la Radio et aacute la Teleacute de lORTF en langue occitane En Belgique on eacutemet bien en francais et en flamand en Suisse en alle-mand en francais en italien et en romanshyche Loccitan est plus mal traite que larabe iequel compte parmi les six lan-gues admises apreacutes le francais a tous les examens et concours officiels

II parait que laquo en haut lieu raquo cershytains dirigeants redoutent quune telle ou-verture aux minoritaires que nous sommes ne favorise le seacuteparatisme Quelle aberra-tion Quel renversement total des effets et des causes Ne voit-on done pas que le seacuteparatisme mdash comme le divorce mdash est une solution de deacutesespoir Divorce-t-on Se seacutepare-t-on quand on sentend bien quand les uns et les autres mdash au lieu de se deacutechirer de sexploiter de sentre-deacute-truire mdash sefforcent de se comprendre de sentraider de saimer

La France sera bien avanceacutee si par sa politique elle fait peacuterir lOccitanie dina-nition de consomption et la vide de ses autochtones qui seront fatalement remshyplaces par des Hollandais des Portugais des Italiens des Espagnols des Nord-Afri-cains des Tures et divers Asiatiques etc qui seront autrement difficiles aacute manipu-ler que nous paisibles Occitans De beaux conflits internes en perspective avec des minoriteacutes ethniques aussi coria-ces Jadis lEmpire romain dOccident a laquo creveacute raquo dune pleacutethore deacutetrangers et dune indigestioacuten de barbares Un tel exemple ne suffira-t-il pas aacute ouvrir les yeux des plus enteacuteteacutes

Joan BONNAFOUS

Credo vell i

semprenou

de JoanAmade

Presidents damicals desocietats esportives culturaacuteis folkloriques casaacuteis omniums cases de joves inviteu els vostres socis adhe-rents a llegir i protegir

TERRES CATALANES

Cree a la llum del diacutea a lamor de ma mare a la caneoacute del rabada sus del serrat a lhumil pa de segle en el pobre teulat al clavell de pastor i les fonts daigua clara

I cree a la mar blava a linfinit del cel a lestiu pie de sol de perfums i de forca al castanyer que pensa i viu sota lescorqa a labella que sap el secret de la mel

Cree a iexclestela a la maduixa bosquetana al plany enyoradiacutes de linnocent tudoacute a les Alberes a ta gloria Canigoacute a la bellesa de la teacuterra catalana

DELONCLE APOTECARI

Carrer den Lluciaacute 2

PERPINYA

ENTORNdun BITLLETde BANCA

ES UN HOMENATGE

O UN ENTERRAMENT

DE PRIMERA CLASSE

El govern espanyol va decidir dau-tor i tzar el Banc di^spanya a emetre una serie de bi tuumlets ae aUO pessetes por tan t en l anvers el r e t r a t del g ran poeta ae l ieagua catalana Jacint Ver-uaguer i en el revers una vista panoshyraacutemica del Canigoacute a m o el vilatge de Vernet a l peu

En aques ta breu descripcioacute aparei-xen dues anomai ies impor tan t s un gran poe ta caacutetala en un unilet ae banc espanyol per una bauua i per l a l t r a un viiatge i una m u n t a n y a a e i e r r a cashytalana mes aaininis t ra t iacutevement franshycesa

A p r i m e r a vista aixo teacute tot l aire dun acte de panespanyol isme imperiashylista a t ravers d un poeta a una munshytanya i a un vilatge catalans I cir-cumstaacutencia complementar ia el poeta en quest ioacute Jacint Veraaguer no iii eacutes representa t sota la conOicioacute social a m b la qual passaacute a la historia eacutes a uir vesut de capella s ino que luuml apareix abans desdevenir-ne eacutes a dir vestit i coiat a la catalana a m b bar re t ina i tot

Servir-se del catalanisme del pan-catalanisme incluacutes p e r ier panespanyoshylisme i imperiai isme heus aqu iacute una argucia a lmenys original - Fotser massa original incluacutes pe r tal de que pugui eacutesser laquo empassada raquo a m b simpashytiacutea pels Catalans

Mes el mes cur ios eacutes l abseacutencia de reaccioacute oficial del govern franceacutes ad-metent sense pro tes ta r que una con-t rada adminis t ra t ivament francesa pushygui figurar en un bitllet de banca es-tranger p renen t aixiacute indirectament acte revendicat iu d una t eacute r r a depenent de l Estat franceacutes

Tot aixoacute eacutes t an t mes sorprenent quan Francesos i Espanyols saben ben beacute que si leacutelite deis Catalans damb-dues bandes del Pirineu veu a m b bons uiis una regioacute catalana en l Europa de demaacute no es taraacute ma i d acord per fer el joc de 1imperiaiisme espanyol a trashyvers un groller pancata lanisme dopeshyreta

I mes encara peiacute que fa referencia ais Nords Catalans els quals no en vo-len saber res de l Esta t espanyol Sashyben en efecte que l Estat franceacutes no els dona la l l ibertat i 1 autonomiacutea adshyminis t ra t iva que voldrien mes pe r cau-re en pi t jor no val la pena

Una mentida per omissioacute Despreacutes del bitllet de banca heus

aciacute el segell de cor reus Volem pa r l a r dun segell de correus de set pessetes emeacutes en commemorac ioacute del 5eacute cente-nari de la impremiacutea a Espanya

Lobra reproduida en el segell en quumlestioacute no eacutes una obra escr i ta en llengua castellana sino escri ta en llen-gua catalana Hi ha dones a p r o p i a d o en honor i prest igi de la llengua casshytellana d un glorioacutes t reacutesor de ia llenshygua catalana

E t fet d imprimir sota la reproshyduacutecelo laquoLibro de los suentildeos bull Valenshycia raquo eacutes deshonest car aques ta legenda tendeix a fer i retire que el Uibre fou escrit en castellaacute quan en reali tat fou escri t en caacutetala com lio a tes ta la porshytada del lliliiv reprodui t en la qual se llegeix ben beacute el en tab le t iacute tol del llibre laquo Lo sompni de Johan Johan raquo

Si el p r imer llibre impreacutes a la peshyniacutensula ibeacuterica no ho fou en Uengua castellana com ho deacuteiem en el nos t re nuacutemero anter ior ninguacute hi po fer res avui Si aquest segon llibre (1) escollit pe r la laquo Faacutebrica nacional de moneda y t imbre raquo per c o m m e m o r a r lesdeveni-ment t ampoc estaacute escri t en llengua castellana sino igualment en llengua catalana ninguacute i po t res avui Cal s implement reconeacuteixer que fa cinc cents anys els Catalans en general i els Valencians en par t icular estaven a la capdavantera del p rogreacutes i de la cul tura Valencia esper i tualment i In-teUectualment era mes impor tan t que Madrid o Toledo 1 fins i tot mes que Barcelona Per queacute negar-ho A cashyllasen la seva gloria

J a u m e Pra t s

(1) H o m no podia evidentment aproshyp i a r s e del p r imer puix que ITiomenatr ge havia j a estat fet pels paisos de par la catalana

Es p e r a l t ra banda la precipitashyd o per neutra l i tzar aquest homenatge que ha fet fer l e r rada monumenta l d imprimir 1972-1974 en lloc de 1474-1974

Coneacuteixer el Paiacutes Certament que nos eacutes pas faacutecil

sobretot si hom es delxa endur per les aparieacutencies Ja que de qualsevol cosa que arriba ais nostres sentits cal copsar-ne larrel que eacutes com dir la procedencia i fins i tot la motivado all6 que fa que sigui aixiacute i no duna altra manera

Es ciar que no tothom teacute el ntildeas prou fi o el cap prou despert per a superar unes determinades concep-cions mes o menys preconcebudes soshybre la identitat real de cada cosa Per altra banda guiat per la superficialitat dunes primeres percepcions com son els reacutetols informadors o publicitaris les publicacions que figuren ais quioscs o els sons sintonitatzats amb laparell de radio o amb el televisor qui pot avenirse a la idea que el llen-guatge que slii empra no respon a lex-pressioacute genuina del Uoc on hom es troba

Aixoacute eacutes el que sol passar a les nos-tres terres que anomenem Paisos Ca-talans sotmeses entre altres coses a una allau dominadora i alienant que en desfigura expressament la seva imatge

De fa molts anys i laquo si us plau per forga raquo o beacute per a no degradar-se en loponioacute deis qui satribueixen el predomini ens trobem que la nostra parla que eacutes lexpressioacute viva i espon-taacutenia de la nostra esseacutencia mdash lligada per tant al nostre passat historie i al nostre esdevenir mdash eacutes motiu dacusa-cioacute o de befa sobretot si en defenssem la seva vigencia i no en permetem lar-raconament a la intimitat de la llar o a la intrascendencia conceptual

Mentrestant tot all6 que pot ser el testimoni del nostre eacutesser collectiu en les seves etapes mes ufanoses eacutes assimilat indiscriminadament per tal dengruixir patrimonis catalogaacuteis com a superiors i per tant dignes de tota preponderancia

Pero eacutes que cal ser orb per a no adonar-se que la nostra llengua no eacutes tan sois colloquial que la nostra teacutershyra va produint els seus fruits i que els seus homes mes conscients que no son pas pocs mdash qui en mitiga el res-soacute mdash fan de la seva llengua el mitjaacute dexpressioacute de les mes elevades disqui-sicions intellectuals i de les teacutecniques actuaacuteis de la civilitzacioacute i destudi Es en caacutetala tambeacute que sexpressen els nostres poetes copsadors i blasma-dors de lesperit en la seva subtilitat mes pregona o en el seu refrec amb la crua realitat

I eacutes que a part les ideologies i tendeacutencies o malgrat les inquietuds de caire constructural plana pertot en la nostra amplia i diversificada teacuterra un mateix sentir mes o menys desvetllat O eacutes que si ens entenem de paraula eacutes graacutecies a imposicions o convencio-nalismes i no per raons didentitat

Moltes son les causes si beacute algu-nes coincidents de la nostra condicioacute actual Per6 per damunt de tot o en el fons resta lliome i la seva volun-tat i un futur esperangador sempre i quan cadascuacute i tots alhora ens sa-piguem desprendre amb valentia del llast de tanta bestiesa i encetar ca-mins dauteacutentica responsabilitat Pershyqueacute si beacute eacutes parlant que la gent sarri-ba a entendre eacutes actuant sense detaacuteshyllenla i honestament que hom pot al-birar tard o dhora els fruits concrets dun nou esclat

Oleguer Cantarell

Pour votre retraite en Pays Catalaacuten

Visitez nos reacutealisations

ifac 3 avenue Genera l d e Gau l le

66200 ELNE Teacutel 372310

12 r ueacute Pache

75011 PARIacuteS Xle

Documentation sur demande

BAISSE 5 lo Est-ce seacuterieux de promouvoir une

telle campagne alors quen meacuteme temps le Gouvernement double prix dun affran-chissement postal et augmente lautre de 3750 dego

Cela concerne le grand public le pays tout entier nuiis tous les autres tarifs postaux ont subiacute des augmentatlons equishyvalentes done sans commune mesure avec 1inflatlon officielle

Compte tenu du pourcentage eleveacute des augmentatlons de base les hausses dans les affranchissements autres que la lettre mil i mi iexcl iv devlennent catastrophiques pour les activiteacutes qui ont recours a ce genre de service postal Notre publlcation par exemple parml beaucoup dautres dans secteurs tres variacutees de lactiviteacute nauumlonale

Si les intentions du Gouvernement eacutetaient vralment bonnes et surtout efiacutet-caces 11 nagirait pas de la sorte 11 me-nerait une chasse tmpitoyable aux augshymentatlons surabuslves qui se sont pro-duites ees temps dernlers II faudralt en effet entreprendre une revisioacuten eacutenerglque de quelques augmentatlons scandaleuses

Loccasion du peacutetrole a eacuteteacute mervell-leuse pour certains grands groupes din teacutereacutets pour de motns grands et meacuteme pour de petits commerces et entrepriacuteses qui ont reacuteallseacute des superbeacuteneacutefiacuteces inimo-raux

LESCUT sect CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya senyera de color blanc hi ha lescut de Catalunya amb quatre barres de sang

Daquumlestes barres la historia esta escrita en lletres dor per saber-la de memoria i gravar-la en nostre cor

Essent Caries rei de Franca i senyor deis Catalans entraren folls de venjanga en ses terres els Normands

Per sostenir sa corona demana el rei socors al comte de Barcelona al valent Jofre el Pelos

Al saber la nova empunya el comte larma i lescut i senduu tot Catalunya cap a Franga resolgut

Aixi que a Franga arribava amb la flor deis Catalans el rei Caries reculava atropellat pels Normands

I llangant-shi de seguida el brau Jofre amb ses valents va deturar lenvestida deis Normands forts i potents

Mes quan vengut reculava lenemic rostoll avall un llangoacute al pit se li clava i el fa caure del cavall

Dintre una tenda els de Franga ferit al comte han entrat posant-li al capgal la llanga i lescut al seu costat

I a lentrar a dur-li la nova de que els Normands han perdut veu el rei al comte jove mirant trist el seu escut

mdash Si a vos devem la victoria per queacute al rei trist vos mostreu Si voleu honors i gloria comte Jofre demaneu

Des davui de vostra teacuterra sereu comte independent sereu mon company en guerra i en pau lamic mes prudent

mdash Grans merceacutes al rei de Franga mdash li respon Jofre el Pelos mdash nom reca no el cop de llanga que dessagna tot mon eos

Lo quem reca i cor-me-lliga eacutes veure llis mon escut sense cap blasoacute que diga els honors que he merescut

Llavors el rei de seguida sacostaacute al Hit del valent xopaacute els dits en sa ferida i aixiacute li diu dolgament

mdash Amb sang del cor a la guerra haveu guanyat el blasoacute quan torneu a vostra teacuterra brodeu-lo en vostre pendo

I passant quatre ditades del brau Jofre en lescut blanc hi deixava senyalades les quatre barres de sang

Lluis C0MPANYS Joan COMORERA PRESIDENT de la GENERALITAT de CATALUNYA MINISTRE DECONOMIA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

laquo Je ne crois quaux teacutemoins qui se font tuer raquo

ELS LLIBRES

HISTORIA DE LA VANGUARDIA O AUTOJUSTIFICACIO DE GAZIEL

Diguem t o t seguit q u e les Ed ic ions ca t a l anes d e P a r iacute s no havien a l n o s t r e e n t e n d r e de pub l i ca r l ob ra d en Gaziel laquo H i s t o r i a de La V a n g u a r d i a raquo No h o hav ien d have r fet p e r u n a quumles t ioacute d e pr inc ip i

Un Caacutetala c o m l au tor que cap-al- tard de la seva exis tencia r e t o r n a m e s o m e n y s s i n c e r a m e n t mdash c re i em que s i n c e r a m e n t - a la seva ver i table pa t r i a Ca ta lunya eacutes efect ivament forca l loable Mes u n h o m e del seu or igen fomacioacute i inteLligeacutencia no hav ia d haver tin-gu t necess i ta t de la vellesa p e r r e t o r n a r c a r n o n hav ia d haver sor-t i t m a i

El que havia dhaver sortit eacutes de laquo La Vanguardia raquo o almenys tentildeir una actitud tan digna com la den Mi-quel deis Sants Oliver La den Gaziel tot i descrivint-la ell mateix dones laquo enjoliveacutee raquo eacutes lluny dexhalar la di-gnitat i lenteresa de la del que diu eacutesser el seu mestre Miquel deis Sants Oliver

Mes al cap i a la fi podriem ad-metre la seva autojustificacioacute si no hi hagueacutes una quumlestioacute de principi essen-cial En Gaziel diu que no prengueacute partit per cap deis dos bandols de la guerra civil i els posa ambdoacutes en el mateix paner Es aixoacute limperdonable en la seva actitud Si no volia prendre partit (era el seu dret) tenia tanma-teix lobligacioacute moral de fer la difeshyrencia essencial deis dos bandols En un amb totes les errades injustiacutecies i crims hi havia el dret en laltre la forga Els excessos els crims del prishymer tentildeen circumstancies atenuants que els responsables deis excessos i crims de laltre no podran mai allegar

Lactitud dUnamuno siacute que fou di-gniacutessima des del comengament no podia estar dacord amb els excessos els crims del baacutendol repuacuteblica mes tampoc amb els del baacutendol franquista i tingueacute el coratge de dir-ho a la cara mateix deis que de la forga nhan fet dret

RAMOacuteN GODO EL MES REPUGNANT DELS RENEGATS

A LA SEVA PATRIA En quant a la historia de laquo La Vanshy

guardia raquo proacutepriament dita sentim que en Ramoacuten Godo mdash el seu absolut i dictatorial propietari mdash no visqui ja per tentildeir el plaer descopir-li a la cara

En efecte no mereix millor tracta-ment un eacutesser tan indigne tan mal nascut moralment parlant tan abjec-te tan desagrait per la teacuterra que el feacuteu naixer Encara que la seva mare era Basca aixoacute no excusa el seu ferot-ge anticatalanisme tant mes quan sa-bem que les mares basques posen filis al moacuten els quals generalment no re-neguen mai llur veritable patria

Empero la familia ascendent den Ramoacuten Godo era de pur origen caacutetashy

la dIgualada eacutes a dir que eacutetnica-ment parlant no podia renegar els seus origens no podia renegar la teacuterra catalana la qual a mes a mes li havia permeacutes denriquir-se iacuteabulosament En canvi renegaacute Catalunya de la manera mes total mes absoluta que se pugui imaginar

LA NOCIOacute DE TERRA NADIUA FENOMEN UNIVERSAL

La nocioacute de patria de teacuterra na-diua de territori espeacuteciacutefic eacutes una noshycioacute proacutepria a tots els eacutessers animats cadascuna la defensa acarnissadament dins el marc propi a la seva especie En lhome aqueixa nocioacute de patria ha estat corrompuda per la nocioacute destat dimperi de dominado Mes en geneshyral la traicioacute a la veritable patria eacutes a dir a la familia eacutetnica don som eixits eacutes rariacutessimia hom pot arribar a eacutesser un bon cuitada de lestat al qual la seva patria ha estat incloida sense trair aquesta En Ramoacuten Godo fou la mes acusada excepcioacute

CIRCUMSTANCIES ATENUANTS Ja sabem que qualcuns podran tro-

bar-li circumstancies atenuants peiacute fet que era una desterra humana sord mig mut mig cec deformat esquifit etc Tantes tares en un sol eos tant orgull mustigat el feacuteu viure en laquo vase clos raquo donant-li segurament un hushymor negre permanent Aixoacute pero no era una rao per renegar la seva patria catalana mes aixoacute fou probablement suficient per fer-lo viure en solitari i consagrar-se a fer de laquo La Vanguarshydia raquo mdash pobra i honrada del seu pare i oncle mdash un oacutergan de premsa sense altre dalit que el de guanyar diners I cal reconeacuteixer que reeixi plenament fou un extraordinari laquo marxant de pa-per raquo el seu diari servia mdash i serveix encara mdash per tot i en tot Uoc Ho exshyplota t o t la credulitat la bona fe deis lectors la publicitat plena de vent els morts descaradament els vlus sense vergonya i sense liacutemits comen-gant pels directors del seu diari i aca-bant peiacute darrer deis seus servents do-meacutestics

R Boix

PARLANT CAacuteTALA VENIU A VEURENS a

Perpignan Pneus pneus neufs toutes marques

17 avenue Marcelin Albert 17 PERPIGNAN

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 2: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

Antoni M ALCOVER UN BALEARIC QUE CALIacuteA SINO COMPRENDRE INTERPRETAR

Sha parlat sha escrit molt sobre Antoni M Alcover protaablement mes en mal que en beacute No sho mereixia tenia moltes circumstaacutencies atenuants que els contemporanis que el tracta-ren no saberen prou beacute interpretar Nomeacutes lobra gegantina del seu diccionari la seva enorme laquo calaixera raquo eren motius mes que suiacuteicients per eacutesser condescendent amb un caraacutecter fet tot duna pega com el seu

tot Hom sap que aquesta mena de caraacutecters no saben fer res a mitges

no saben plegar-se fan com lacer abans se trenquen son integristes en

i

Diuen que resta infant Ingenu toshyta la seva vida Es possible nomeacutes els grans ingenus son genials Dones Antoni M Alcover era un home genial genial mes tossut intransigent fins a luacuteitima consequumleacutencia fins a la ruptushyra amb tot aquells que no saberen sino comprendrel almenys interpre-tar-lo

Amb el recul del temps sembla que la gran responsabilitat mdash en la ruptushyra entre Antoni M Alcover i lInstitut dEstudis Catalans mdash recaigui sobre els responsables de leacutepoca que lInsshytitut tenia almenys en la seva Seccioacute filoloacutegica Sabem que arrel daqueixa ruptura Antoni M Alcover decidiacute de canviar el nom del seu diccionari Aquest mdash que fins aleshores shavia intitulat laquo Diccionari de la llengua cashytalana raquo mdash passaacute a prendre el nom sota el qual sha publicat de laquo Diccioshynari catalaacute-valenciaacute-balear raquo

Naturalment que fou dolent aques-reaccioacute dAntoni M Alcover fou peacutes-sima anormal confusionista Mes en un caraacutecter tan integrista com el seu semblant reaccioacute era previsible Antoni M Alcover era del tipus deis que pas-sen de lestima a lodi sense transi-cioacute

Que a comengaments de segle un Baleaacuteric proclami mdash amb la conviccioacute i lenergia que li era proacutepria mdash que la llengua catalana era tambeacute la llenshygua deis Valencians i deis Baleaacuterics tenem aciacute una solemne declarado que no era moneda corrent aleshores Que porti fins a plasmar una tal afirmado a volguer publicar une diccionari ge-gant de la llengua catalana sense equi-valent ni precedent que se Uanci de eos i aacutenima a la realitzacioacute daqueixa colossal obra amb els mitjans primi-tius de qui mancava de formado es-pecialitzada i deconomia adequada heus aciacute un esforc que caliacutea sostenir aplaudir collaborar comprendre inshyterpretar transigir suavitzar i en el pitjor deis casos mai rompre

No obstant ni hagueacute ruptura com a consequumleacutencia della ara el dicshycionari porta un nom que no vol dir res En efecte diccionari catalaacute-valenshyciaacute-balear no vol dir res Aquesta apel lacio seria correcta si se tracteacutes de llenguumles diferents com per exemple Diccionari Uatiacute-catalaacute-castellaacute Luacutenic tiacutetol correacuteete era el primer Diccionashyri de la llengua catalana

Naturalment tambeacute que els amics dAntoni M Alcover de la vetlla esde-vinguts enemics tractaren de justifishycar llur actitud posant de relleu aquell caraacutecter tan difiacutecil Tenien segura-ment rao Nomeacutes hcm conegut Antoni M Alcover en fotografiacutea i ja nhera tingut prou per comprendre que era efectivament un caraacutecter molt enter difiacutecil de manejar difiacutecil de conviure mes a travers de la seva fotografiacutea se

despreacuten tambeacute que se tracta dun es-perit abrandat en el si del qual buluumla una pressioacute una energiacutea capag deis mes grans esforcos pels seus centres dintereacutes El centre dintereacutes maacutexim dAntoni M Alcover fou el seu diccioshynari shi dona enterament oposant-se a tot co que aneacutes a lencontra del seu objectiu

Tenien dones rao els seus detrac-tors des daquest punt de vista mes no en tenien quan li reprotxaven la seshyva manca de formado Aquest reprotxe eacutes massa greu i massa injust Antoni M Alcover no tenia efectivament la formado dun linguumliacutestic dun filoacuteleg dun gramaacutetic Si lliagueacutes tinguda mdash afegiaa al seu geni mdash bagues aparegut com un gegant al costat deis seus de-tractors Empero el mes injust en aquest reprotxe eacutes precisament el reshyprotxe en si car tothom sap que alesshyhores mdash i encara ara mdash no totes les vocacions poden rebre la formado addient hi havia i hi lia encara intel ligeacutencies genials que no poden arribar a donar tota llur mesura perqueacute no han pogut seguir els estudis correspo-nents a llur vocadoacute

Una altra detraccioacute que no hono-rava llurs autors era la de tractar-lo de manca de rafinament de laquo pageacutes raquo (pejoratiu innoble car pageacutes fou la prishymera professioacute noble en el passat i ho hauria deacutesser encara avui)

Era natural que no fos un home refinat distingit era lexponent norshymal del seu origen i del mitjaacute en el qual viviacutea Com que el seu esperit geshynial el porta a canviar de mitjaacute am-bient a entrar en esferes intellectuals elevades aparegueacute en ell 50 que els seus detractors han tltllat de maniacutees persecutoacuteries Se pot beacute creure que aqueixes maniacutees existiren realment mes no foren altra cosa que el frult de veure per intuido que hom manshycava de sinceritat envers ell

3 RUEacute DE LABATEOIR 1 P E R P I G N A N 9

Paul DEYY DOCTEUR EN PHARWACIE

32 cours Lazarre Escarguel

PERPIGNAN T 342142

une iexclnnovation Le portrait officitl du Preacutesident de

la Reacutepublique en costume de ville M Giscard dEstalng Preacutesident de la

Reacutepublique a mis du temps avant de po-ser pour le portrait offlclel de chef de lEtat Finalement cest falt et dune fashycoacuten nouvelle

En effet ce nest plus reveacutetu de lha-blt Legioacuten dHonneur deacutecor de bibliothe-que etc que VI Giscard dEstalng a eacuteteacute photographleacute Cest tout slmplement en costume de ville cravate ordinaire meacuteme un peu de travers etc et toujours avec ses coquets cheveux Iongs de locciput reshymontan sur son craacutene deacutegarnl

Ce changement cest peu de chose Cependant i est sympathique en ce sens quil rompt avec les poses figeacutees de ses preacutedeacutecesseurs

Muiacutes nous pensons que M Giscard dEstaing auralt pu falre mleux en matleacute-re dinnovation Supprimer purement et slmplement cette tradltion en eacuteconomt-sant ainsi des sommes sans doute lint importantes neacutecessalres pour le tlrage lencadrement et la distribution dans tous les lieux oiflciels de lhexagone et doutre-mer

Volla une eacuteconomle non neacutegllgeable une deacutepense devenue inutlle a leacutepoque actuelle ouuml laudio-vlsuel et la presse lel-lement dlverslfleacutee font apparaltre llmage du Preacutesident de la Reacutepublique aacute peu preacutes partout sans dlscontinuer Par contre a lorlginc de la 3eacuteme Reacutepublique la cIMIu slon du portrait de chef de lEtat eacutetalt une dlspositlon parfaltement noacutermale

Una de les coses que desaprovem mes en les actituds dAntoni M Alcoshyver eacutes la de les seves preses de posi-cioacute en el terreny poliacutetic Era carliacute i rebeacute subvencions del govern de Mar drid Es que per ell com per tant daltres la fi jusUficava els mitjans Fou germanoacuteflls a fons durant la guerra mundial (la primera) Es per queacute havia previst que els Aliats victoshyriosos no farien res de veritablement positiu i just pels pobles sostmesos Si fou aixiacute cal admetre que la seva previsioacute era justa Si a aixoacute hi afegim que els imperis centraacuteis eren Estaacuteis a estructura federal i els deis Aliats a estructura unitaria per un esperit senshyse laquo nuances raquo com el dAntoni M Alcoshyver era faacutecil de passar duna actitud poliacutetica a una altra

Jaume Prats

Una llibreriacutea catalana especializada a PERPINYA

El tres de bastos

Carrer Sant Mateu 4

Tots els Ilibres catalans

Totes les revistes

Tots els dises

Ilibres i revistes de les altres eacutetnies

laquo Cap nacioacute pot dir-se pobra si per les lletres reneix pobleacute que sa llengua cobra se recobra a si mateix raquo

I 5 TO R I A

I DEL ROSSELLO Reproduit de VIDA NOSTRA - Tolosa

AMIS LECTEURS

lors de vos achats donnez la

preacutefeacuterence aacute nos annonceurs

LLECIU I PROTECIU

IERRES

CATALANES

u CATALANA

PeTKOU Carrer de la Muralla POLLESTRES Tel 367046

Treball acurat

Escurament bull Neteja Entreteniment Despanatge

de xemeneies calderes I iexclnstal lacions de calefacelo central amb material I personal

especialitzat

No manqueu pas de visitar

La Casa Paiacuteral Museu caacutetala darts i tradicions populars

El Ccistellet Perninya

La llengua i la vida (bis)

Reformar eacutesenriquireiacute llenguatge La nostra darrera croacutenica ha aixe-

cat critiques i poleacutemiques Hi ha hagut un lector (i amic) que ens ha trans-crit del Diccionari normatlu de Pom-peu Fabra lextracte segilent referent bull luumls de la preacuteposicioacute PER

laquo Seguida de la preacuteposicioacute a (per a) indica la destinado de lobjecte Exem-pla laquo Hi tiacutea una carta () per al teu fOSBOk Alioacute que nos vulguis per tu no lio vulguis per ais altres raquo etc

Tenim una gran reconeixenca una gran admirado per Pompeu Fabra mes no una adorado Feacuteu molt i molt por la llengua catalana mes no tot co qtu Mu iou tan perfecte que no me-reixi millorament o reforma Es conti-

i i inlllorant el seu esforc que lhonorarem mes i millor

Continuem creient que lexemple iacuteabriaacute que ens transmet en nostre amable correspondent no eacutes correacuteete dones que hi hauria dhaver contraccioacute en ambdoacutes casos laquo peiacute teu germaacute raquo laquo pcls altres raquo

Naturalment la diferencia ve de que hom ha volgut les equivaleacutencies de les preposiclons por i para par i pour dei castella i del franceacutes respec-tivament En caacutetala nomeacutes nhi ha una per mes teacute lavantatge que se pot oontractar amb el i eta

Durant anys i anys he aplicat dis-ciplinadament les Normes arribant a la conclusioacute que hi ha reformes que enriquiran el llenguatge daltres el simplificaran daltres en fi taran de-Mkpareacuteixer certes suspires (latents) dimperialisme linguumliacutestic barceloni

No eacutes dones dara mdash per portar cxclusivament laigua del moli de la nvisia Ulenca que comentaacutevem mdash que data per mi la necessitat de revisar qualcunes de les normes Precisament ve a punt de traneerture lessencial duna collaborado que vaig donar a la revista laquo Mai DO morirem raquo dAngule-ma i publicada en el nuacutemero de juny del 1969 Portava el titol

TOT CONTINUANT FABRA laquo Mes el fet de retre lTiomenatge

merescut a Pompeu Fabra no ens ha de fer oblidar que quan aquest gran

re moriacute no havia naturalment acabat la seva tasca perqueacute si els ho-mes passen la llengua resta i evolushyciona amb aquests Cal dones caldraacute que daltres Pompeu Fabra prenguin la seva gloriosa successioacute i que tre-hullin com ho feacuteu ell sense abandonar mai com deia ell mateix laquo la tasca ni lesperanca raquo Cal que continuant la bullera obra es proseguelxi el proceacutes duniversalilzacioacute de la parla al con-

junt deis paiacutesos catalans prenent acceptant de cadascun dells el millor del que saberen guardar tant siguiacute de la llengua parlada com de rescrita Car cadascun deis diversos paiacutesos cashytalans ha sabut conservar tresors purs del caacutetala parlat i escrlt que daltres han perdut per causes diverses les mes vegades per la influencia de la llengua estatal i de les imposicions poliacutetico-administratives daquests es-tats

laquo En aquest acte de purificado de la llengua cal que els Catalans de la Catalunya Vella no siguin els darrers sino els primers puix que els castella-nismes els barbarismes i altres alie-nacions son nombrosiacutessims Mentre els Catalans de la Catalunya Vella no ha-gin beacute escombrat davant de llur porta no podran pas dir ais altres Catalans de la Catalunya Vella mes ara inteshygraacuteis a lestat franceacutes que llur parlar estaacute pie de francesades car siacute beacute aixoacute eacutes cert al sud del Pirineu hi ha una gran tasca per fer a fi de purificar la llengua parlada i fins i tot escrita

laquo Cap reprotxe no es pot adrecar tampoc ais Catalans de la Catalunya Nova que siguin peninsulars com els Valencians o insulars com el Balearles Aquest ciutadans com el inclosos en lestat franceacutes tentildeen fins i tot cir-cumstancies molt mes atenuants que els Catalans que sen dlu del Princi-pat Car si beacute a uns i altres ens han fet ignorar la nostra proacutepria historia almenys ais del Principat els li conshyservaren el nom de Catalunya Sablen dones instintivament que eren Catashylans mentre que el ciutadans de la Catalunya Nova (Valencia i Balears) i els de les comarques incloses a lestat franceacutes (Rosselloacute Cerdanya Vallespir Conflent i Capcir) sels 11 dona una denominado oficial on lantic nom de Catalunya desaparegueacute raquo

FAREM ENCARA FABRISME Hi ha ja daltres Pompeus Fabra

mes lobra gegantina del primer inhi-beix els seus deiacutexebles i successors Que no tinguin por de manlfestar-se car un nou enriquiment de la llengua en resultaraacute En resulta ja puix que el seu admirable diccionari se va enri-quint dun temps encaacute

Leacutenin deia que depurant-se un partit politic se reforca Per una llenshygua eacutes igual I per la catalana eacutes mes veritat encara

Ah si hagueacutessim pogut tentildeir sempre sense cap impediment una academia de la llengua catalana

R B

A un castella a un Franceacutes Nom preguntis per queacute pero lestimo

de cor la meva llengua no ho proguntis en va sois puc respondret laquo lestimo perqueacute siacute perqueacute eacutes la meva raquo

Lestimo perqueacute siacute perqueacute eixa parla eacutes la parla mateixa

ue al so duna non-non la mes formosa ressa amorosament ma son primera

Lestimo de tot cor per catalana lestimo perqueacute en ella

la rondalla primera em conta lavia un capvespre destiu mentre el sol queia

Lestimo de tot cor perqueacute al descloures lexquisida poncella

de mos vint anys aquell sublim laquo testimo va dictar-me lamor en eixa llengua

Lestimo de tot cor perqueacute la parlen els meus amics de sempre

els que ploren amb mi i amb mi riuen els quem criden avant i avant mempenyen

Lestimo de tot cor perqueacute cigales i espigues i roselles

i els rossinyols i el mar i el cel i laire sos grans secrets en caacutetala me revelen

Lestimo de tot cor perqueacute no en trobo de mes franca i mes bella

lm preguntes per queacute t I aixoacute preguntes f Lestimo perqueacute si perqueacute eacutes la meva

Apelles Mestres

charcuterie de Cerdagne 12 bis rueacute Pierre Lefranc PERPIGNAN T 345637

MiacuteHSOtl J PALAU

SLAUX JIacuteHiquest gourmata la (iquestkarcutariraquo de (iquesterdagne

ollre JAMBONS SAUCISSONS amp PATEacuteS

Specialiic de jambons amp saucissons pur porc du pays

CARNET PE DOL

^Vere Cadena

La barba blanca el pit malalt el cor fatigat mes lesperit jove pie desperanca i dentusiasme com a vint anys

Era aixiacute en Pere Cadena era aixiacute lamic era aixiacute lartista Un arshytista que perdeacute Catalunya i guanya Franqa Una conscieacutencia testimoni del seu temps duna eacutepoca dun paiacutes que havia sempre honorat i que d paiacutes shonorava i shonorara dun tal fill

Se nha anat com havia vingut inapercebudament sense destorbar

ninguacute ni aquells que caliacutea ni aquells que shaguessin volgut destorshybar per poder-li dir Present amic present company present germd

Oh empero si has reeixit la teva discreta sortida no reexiras el teu oblit

Primcrament perqueacute pels que testimaven de debo no has conse-guit traspassar inapercebut La moshydestia no eacutes prou per fer-se ignorar te coneixiacuteem testimaven sabiacuteem tot co que valles i sentim que ten hagis anat massa dhora

Segonament perqueacute daltres te coneixaren encara a travers la teva pintura a travers la teva ceraacutemica 1 veuran que tenies un cor don vessa-va una bondat que nomeacutes les grans animes saben fer brollar

Andorra reduele de la catalanitat (iexclni la eonslderi un reducte nostrat

ha de pensar que ja comencat a eacutesser expugna per lespanyollsme

ELS FETS A Andorra hl ha nens nats al paiacutes que no parlen caacutetala Aquest fet Castigos mal no shavla pro-iluit a les Valls SI les autorltats catashylanes dAndorra persisteixen en no vo-ier gastar-se un ral en fer lescola cashytalana no shan destranyar que el paiacutes sestrangeritzl sespanyolltzi mes eoncrctament

Andorra eacutes el paiacutes caacutetala que mes faacutecil II eacutes endegar una escola catalana iliiis la qual es eultivi lesperit nacioshynal eatalaacute I en surtiacute un jovent normal i sense complexes dinfertoritat Cal ser molt ruc per a no linear la transshycendencia daquest problema

Els Catalans dAndorra no han es-tat capacos ni de crear una emissora de radio catalana prou potent perqueacute arribi fins a Guardamar Lempresa no igtra cara per al pressupost andorra pero com no dona diners no es fa Aixiacute 1 tot no hl ha Caacutetala exempt de culpa

COLONIALISTES I RACISTES

A Andorra tambeacute hl ha 28 Indis hostlls a tot allaacute caacutetala Tentildeen un re-giiitzell de hotigues on no admeten cap treluillatlor que no siguiacute indi Sera per pagar-li mes poc que ais Andalusos

Aquests Indis ja han tlngut mes duna topada amb clients catalans on lian manifestat que no laquo entenen raquo nt voten parlar caacutetala nomeacutes parlen an-gleacutes i espanyol Hom sen fa creus de com els Indis han pres partit en el plct hispano i Hala contra el nostre pobleacute hom se pregrunta quln mal els liem fet per a eacutesser tan aferrissada-ment anticatalans rivalitzant amb els Espanyols

UNA GRAN RESPONSABILITAT

Pero tornant a lensenyament aquest fet de lespanyolitzacioacute de certs joves laquo andorrans raquo ens ha de fer meshyditar que aixoacute encara teacute reme Mes si passa massa temps el caacutetala arrishybaraacute a recular fins esdevenir 1idioma destar per casa a Andorra o siguiacute

que U espera la mateixa fi que al Prinshycipat de Catalunya lies Balears i Paiacutes Valencia

Si aixo passa a Andorra seraacute ex-clusivament culpa deis Catalans dAnshydorra deis Andorrans ben nostra seraacute car tot Caacutetala en el fons neacutes respon sable

Luacutenlc atenuant vaacuteuumld deis Andorshyrans eacutes que els altres Catalans els exi-gim alio que nosaltres no tenlm pul-mons dassollr o siguiacute que exigim a Andorra que teacute 20000 habitants que faciacute el que 8 milions de Catalans no som capacos de fer Les coses allaacute on siguin

UN TERANNA CATASTROFIC

Dissortadament tot fa suposar que les autorltats andorranes continuaram amb els seus tretze en negllgir lenshysenyament caacutetala Per a elles el que compta eacutes fer diners Els Andorrans son uns Catalans elevats a la stsena potencia Lenemlc mes ferotge que teacute els Paiacutesos Catalans no son els Estats espanyol i franceacutes ans el nostre pro-

pi taranna fenici roiacute mesquiacute senyor Esteve curt de gambals 1 egoiacutesta quan es tracta de donar-nos de lluirar-nos a les nostres coses no som capacos ni de defensar-nos

Aquest nens andorrans si no apre-nen el caacutetala eacutes perqueacute els colJegis dAndorra no sensenya prou el caacutetala perqueacute llurs pares com son espanyols parlen espanyol ais filis perqueacute els Catalans que sovintegen no els parlen caacutetala la televisioacute la radio i la prem-sa fan la resta

Resultat pesa mes la influencia espanyola que no pas la catalana i en consequumleacutencia no parlen caacutetala per beacute que entenen Que quedi ben ciar que ells no sen responsables son el trist resultat de la nostra claudicado de cashyda diacutea de la nostra covardla de la nostra negligencia

Si Omnium Cultural no fa la tan esperada escola catalana a Andorra no la faraacute pas el govern andorra Contishynuacuteen fent laquo caleacutes raquo nols

Lluiacutes Carbonell

lOCCITANIE en peacuteril de mort Consideacuterant que le laquo peacuteril de mort raquo pour lOccitanie est en tous points valable pour le Roussil-lon nous reproduisons inteacutegralement lexcellente eacutetude de notre iexclIlustre collaborateur occitan

LOccitanie aacute la laquo Belle Epoque eacutelait loin de respfendir comme au temps des troubadours et de lart romaacuten des communes libres des consuls et des capi-touJs des dieacutetes et des Etats autonomes neacuteanmoins elle avait surmonteacute ses eacutepreu-ves et retrouveacute une reiative prospeacuteriteacute

Cest la guerre de 1914-1918 qui boule-veisa tout Dabord U y eut des pertes en vies humaines particulierement lourdes parmi les agriculteurs tres rares furent ceux deutre eux qui eacutechappeacuterent au front pour aller travailler dans les usines de I amere Or nos reacutegions occitanes eacutetaient suitout agricoles Cest tout direacute

Ensuite il y eut les eacutelections de 1919 qui amencrent au Parlement une majoriteacute iiouveJIe Paris et le Bassin parisieacuten ren-loices des nouveaux eacutelus alsaciens et mo-sellans reprirent lavantage sur les notres devenus deacutesonnais minoritaires Dcpuis lois notre situation na changeacute que pour eiupirer iexcl quelles quatent eacuteteacute et que soiem les majorites au pouvoir (de droite du centre ou de gauche) nous restons mino-nimes en tant que laquo Occitans raquo Cest la un IIIacuteI capital

En 1926 le gouvcrncment supprima les arrondissements les moins peupleacutes ou quil estimait en surnombre ainsi lAvey-ron perdit Espaiion et Saint-Affrique le Canta] Murat la Loeacutere Marjevols la lt niile Bourganeuf et Boussac la Hau-te-Vienne Saint-Yriex ia Dordogne Ribeacute-rac la tjironde Bazas et La Reacuteole rem-

par Langon les Landes Saint-Se-ver les Basses-Pyreacuteneacutees Mauleacuteon et Orshyibe le Tarn-et-Garonne Moissac le Tarn Gaillac et Lavaur le Gers Lectoure et Lombez la Haute-Garonne Villefran-che-cTc- Lnuragais etc etc - Ces suppres-sions lurent plus nombreuses au sud quau nord de la Loire parce que nos departcments eacutetaient deja relativement moins peupleacutes desequilibre qui na fait ipii saggraver depuis lors par suite de 1 emigration de nos jeunes vers Paris lest et meme le nord plus industrialiseacutes plus commercants et done plus attractifs Au-tant de sous-preacutefectures supprimeacutecs h peu preacutes autant de sieacuteges parlementaires perdus pour nous

Un peu plus tard une loi reacutepartit les sieacuteges de seacutenaleui s et de deacuteputeacutes au proshyrata ciacutee la populadoraquo douacute une iiouvelle reacuteduction du nombre de nos repreacutesen-tants Ainsi lAveyron descendit de 7 aacute 3 deacuteputeacutel le Cantal de 4 aacute 2 la Correacutee de 5 a 3 le Puy-de-Doacutemc de 7 aacute 5 etc -Mmi depaacutertemela le Iot qui eacutelisait avant 1914 3 lentildeatean et 3 deacuteputeacutes neacutelit plus quun seul seacutenateur et 2 deacuteputeacutes il a done perdu la moltleacute de sa repreacutesenta-tion et par conseacutequent la moitieacute de son laquo poids ofiacuteiciel raquo Ce sont surtout les deacute-pai leinculs occitans qui mil lail ltt fonl encoreacute les frais de telles compressions ptroe quils sont laquo en perte de vitesse raquo de plus en plus acceacuteleacutereacutee par la faute de la eeuirilisation adrninistrative et par suishyte de la conecntration eacuteconomique que le

pouvoir et les grandes affaires installeacutes aacute Paris persistent aacute nous imposer mdash aacute notre deacutetriment mais aussi aacute celui des Pari-siens aacute qui la pleacutethore inflige ce rythme infernal de vie quun humoriste a resume par ces niots laquo dodo metro boulot raquo

De 1914 a 1973 lOccitanie a perdu 64 sieacuteges de deacutepuiuumls Cependant le Nord a conserveacute ses 23 sieacuteges le Pas-de-Calais ses 14 et la Seine a vu porter le nombre des siens de 54 aacute 61 Dans de telles con-ditions la lutte est devenue par trop ineacute-gale Nous sommes toujours vaincus davance quel que soit le parti domi-nant I Ce nest pas la faute des partis comme certains le croient et le disent cest la faute du laquo laquoysti e raquo heacuteriteacute de la monarchie absolue de lacobins et de Napoleoacuten

Vers 1926 sous pretexte deacuteconomies budgeacutetaires on deacuteclassa des rivieacuteres telles que la Dordogne en amont de Tuilleacutere (preacutes de Bergerac) le Lot le Tarn la Baise etc inaugurant la meacutethode de laquo rentabiliteacute raquo en vertu de laquelle on supprime tout service publie non rentashyble Singulieacutere facoacuten de ranimer une eacuteco-nomie languissante Ah 1 si lon suppri-mait tous les services qui ne rapportenl rien ou qui sont deacuteficitaires combien en resterait-il en fin de compte

En vertu de cette laquo meacutethode raquo on fer-me nos voies ferreacutees sccondaires alors que nos routes sont de plus en plus em-bouteilleacutees on ferme les eacutecoles de nos petites communes et on laquo ramasse raquo nos estante sur le bord des chemins par tou-tes les intemperies comme du beacutetail on supprime des justices de paix et meacuteme des tribunaux de Grande Instance et 1 on contraint nos gens aacute parcourir jusquaacute 100 kms pour aller plaider ou repondreacute aux Mais on ne supprime gueacutere de percep-tions citations dont ils sont les laquo objets raquo

Auvergnats liiimusiiis QuercinoU Rouergats Gascons Catalana lan guedociens Provencaux 1

Si nous ne reacuteagissons pas avec vigueur par tous les inoyens dont nous disposons dans trente ans nous scrons a jamaacuteis effaceacutes de la cartc du monde comme les Chal-deacuteens les Assyrlens les Etrusques les Asteacuteques ou les Mayas Seuls quelques archeacuteologues amp lunettes phuumlosopheront sur notre lamentashyble destiacuten

Et que direacute de la maniere dont on nous prend laquo gratis raquo leacutelcctriciteacute de notre Massif Central de nos Alpes de nos Pyreacute-neacutees Notre gaz de Lacq Notre peacutetrole dAquitainc notre bauxite de Languedoc et de Provence notre uranium de Limou-sin

t ntreprise Tlffflll batiment

19 rueacute Grande de la Monnaie

PERPIGNAN Teacutel 342588

Parfois de braves contradicteurs mobjectent naivement laquo Mais cela ne sort pas de France raquo A quoi je reacuteponds laquo Vous avez je suppose un portefeuille bien garni Je vous le laquo pique raquo et le fourre dans ma poche Vous protestez Pourquoi done Est-il sorti de France raquo

Quant aacute notre langue occitane elle su-bit un matraquage affreux Certes graacutecc aacute la connivence de mes amis P-L Ber-thaud et Vincent Auriol nous avons pu faire voter la laquo Loi Deixonne raquo qui auto-rise lenseignement officiel facultatif du basque du bretoacuten du catalaacuten et de locci-tan Mais quest-ce quune heure faculta-tlve par semalne face au deacuteferlement du I raneaacuteis obligatoire et du c frangiacuteais raquo usuel

Les formaliteacutes administratives de plus en plus nombreuses les cinemas parlants les disques les eacutemissions de radio et de televisioacuten la publiciteacute multiforme obseacuteshydante et les offices religieux Tout con-court a nous deacutetruire

Pourquoi nous refuumlse-t-on des pro-grammes scolaires plus geacuteneacutereux et - mal-greacute les avis favorables de la laquo Commis-sion du Choix des Textes et des Eacutemisshysions raquo - des eacutemissions hebdomadaires a la Radio et aacute la Teleacute de lORTF en langue occitane En Belgique on eacutemet bien en francais et en flamand en Suisse en alle-mand en francais en italien et en romanshyche Loccitan est plus mal traite que larabe iequel compte parmi les six lan-gues admises apreacutes le francais a tous les examens et concours officiels

II parait que laquo en haut lieu raquo cershytains dirigeants redoutent quune telle ou-verture aux minoritaires que nous sommes ne favorise le seacuteparatisme Quelle aberra-tion Quel renversement total des effets et des causes Ne voit-on done pas que le seacuteparatisme mdash comme le divorce mdash est une solution de deacutesespoir Divorce-t-on Se seacutepare-t-on quand on sentend bien quand les uns et les autres mdash au lieu de se deacutechirer de sexploiter de sentre-deacute-truire mdash sefforcent de se comprendre de sentraider de saimer

La France sera bien avanceacutee si par sa politique elle fait peacuterir lOccitanie dina-nition de consomption et la vide de ses autochtones qui seront fatalement remshyplaces par des Hollandais des Portugais des Italiens des Espagnols des Nord-Afri-cains des Tures et divers Asiatiques etc qui seront autrement difficiles aacute manipu-ler que nous paisibles Occitans De beaux conflits internes en perspective avec des minoriteacutes ethniques aussi coria-ces Jadis lEmpire romain dOccident a laquo creveacute raquo dune pleacutethore deacutetrangers et dune indigestioacuten de barbares Un tel exemple ne suffira-t-il pas aacute ouvrir les yeux des plus enteacuteteacutes

Joan BONNAFOUS

Credo vell i

semprenou

de JoanAmade

Presidents damicals desocietats esportives culturaacuteis folkloriques casaacuteis omniums cases de joves inviteu els vostres socis adhe-rents a llegir i protegir

TERRES CATALANES

Cree a la llum del diacutea a lamor de ma mare a la caneoacute del rabada sus del serrat a lhumil pa de segle en el pobre teulat al clavell de pastor i les fonts daigua clara

I cree a la mar blava a linfinit del cel a lestiu pie de sol de perfums i de forca al castanyer que pensa i viu sota lescorqa a labella que sap el secret de la mel

Cree a iexclestela a la maduixa bosquetana al plany enyoradiacutes de linnocent tudoacute a les Alberes a ta gloria Canigoacute a la bellesa de la teacuterra catalana

DELONCLE APOTECARI

Carrer den Lluciaacute 2

PERPINYA

ENTORNdun BITLLETde BANCA

ES UN HOMENATGE

O UN ENTERRAMENT

DE PRIMERA CLASSE

El govern espanyol va decidir dau-tor i tzar el Banc di^spanya a emetre una serie de bi tuumlets ae aUO pessetes por tan t en l anvers el r e t r a t del g ran poeta ae l ieagua catalana Jacint Ver-uaguer i en el revers una vista panoshyraacutemica del Canigoacute a m o el vilatge de Vernet a l peu

En aques ta breu descripcioacute aparei-xen dues anomai ies impor tan t s un gran poe ta caacutetala en un unilet ae banc espanyol per una bauua i per l a l t r a un viiatge i una m u n t a n y a a e i e r r a cashytalana mes aaininis t ra t iacutevement franshycesa

A p r i m e r a vista aixo teacute tot l aire dun acte de panespanyol isme imperiashylista a t ravers d un poeta a una munshytanya i a un vilatge catalans I cir-cumstaacutencia complementar ia el poeta en quest ioacute Jacint Veraaguer no iii eacutes representa t sota la conOicioacute social a m b la qual passaacute a la historia eacutes a uir vesut de capella s ino que luuml apareix abans desdevenir-ne eacutes a dir vestit i coiat a la catalana a m b bar re t ina i tot

Servir-se del catalanisme del pan-catalanisme incluacutes p e r ier panespanyoshylisme i imperiai isme heus aqu iacute una argucia a lmenys original - Fotser massa original incluacutes pe r tal de que pugui eacutesser laquo empassada raquo a m b simpashytiacutea pels Catalans

Mes el mes cur ios eacutes l abseacutencia de reaccioacute oficial del govern franceacutes ad-metent sense pro tes ta r que una con-t rada adminis t ra t ivament francesa pushygui figurar en un bitllet de banca es-tranger p renen t aixiacute indirectament acte revendicat iu d una t eacute r r a depenent de l Estat franceacutes

Tot aixoacute eacutes t an t mes sorprenent quan Francesos i Espanyols saben ben beacute que si leacutelite deis Catalans damb-dues bandes del Pirineu veu a m b bons uiis una regioacute catalana en l Europa de demaacute no es taraacute ma i d acord per fer el joc de 1imperiaiisme espanyol a trashyvers un groller pancata lanisme dopeshyreta

I mes encara peiacute que fa referencia ais Nords Catalans els quals no en vo-len saber res de l Esta t espanyol Sashyben en efecte que l Estat franceacutes no els dona la l l ibertat i 1 autonomiacutea adshyminis t ra t iva que voldrien mes pe r cau-re en pi t jor no val la pena

Una mentida per omissioacute Despreacutes del bitllet de banca heus

aciacute el segell de cor reus Volem pa r l a r dun segell de correus de set pessetes emeacutes en commemorac ioacute del 5eacute cente-nari de la impremiacutea a Espanya

Lobra reproduida en el segell en quumlestioacute no eacutes una obra escr i ta en llengua castellana sino escri ta en llen-gua catalana Hi ha dones a p r o p i a d o en honor i prest igi de la llengua casshytellana d un glorioacutes t reacutesor de ia llenshygua catalana

E t fet d imprimir sota la reproshyduacutecelo laquoLibro de los suentildeos bull Valenshycia raquo eacutes deshonest car aques ta legenda tendeix a fer i retire que el Uibre fou escrit en castellaacute quan en reali tat fou escri t en caacutetala com lio a tes ta la porshytada del lliliiv reprodui t en la qual se llegeix ben beacute el en tab le t iacute tol del llibre laquo Lo sompni de Johan Johan raquo

Si el p r imer llibre impreacutes a la peshyniacutensula ibeacuterica no ho fou en Uengua castellana com ho deacuteiem en el nos t re nuacutemero anter ior ninguacute hi po fer res avui Si aquest segon llibre (1) escollit pe r la laquo Faacutebrica nacional de moneda y t imbre raquo per c o m m e m o r a r lesdeveni-ment t ampoc estaacute escri t en llengua castellana sino igualment en llengua catalana ninguacute i po t res avui Cal s implement reconeacuteixer que fa cinc cents anys els Catalans en general i els Valencians en par t icular estaven a la capdavantera del p rogreacutes i de la cul tura Valencia esper i tualment i In-teUectualment era mes impor tan t que Madrid o Toledo 1 fins i tot mes que Barcelona Per queacute negar-ho A cashyllasen la seva gloria

J a u m e Pra t s

(1) H o m no podia evidentment aproshyp i a r s e del p r imer puix que ITiomenatr ge havia j a estat fet pels paisos de par la catalana

Es p e r a l t ra banda la precipitashyd o per neutra l i tzar aquest homenatge que ha fet fer l e r rada monumenta l d imprimir 1972-1974 en lloc de 1474-1974

Coneacuteixer el Paiacutes Certament que nos eacutes pas faacutecil

sobretot si hom es delxa endur per les aparieacutencies Ja que de qualsevol cosa que arriba ais nostres sentits cal copsar-ne larrel que eacutes com dir la procedencia i fins i tot la motivado all6 que fa que sigui aixiacute i no duna altra manera

Es ciar que no tothom teacute el ntildeas prou fi o el cap prou despert per a superar unes determinades concep-cions mes o menys preconcebudes soshybre la identitat real de cada cosa Per altra banda guiat per la superficialitat dunes primeres percepcions com son els reacutetols informadors o publicitaris les publicacions que figuren ais quioscs o els sons sintonitatzats amb laparell de radio o amb el televisor qui pot avenirse a la idea que el llen-guatge que slii empra no respon a lex-pressioacute genuina del Uoc on hom es troba

Aixoacute eacutes el que sol passar a les nos-tres terres que anomenem Paisos Ca-talans sotmeses entre altres coses a una allau dominadora i alienant que en desfigura expressament la seva imatge

De fa molts anys i laquo si us plau per forga raquo o beacute per a no degradar-se en loponioacute deis qui satribueixen el predomini ens trobem que la nostra parla que eacutes lexpressioacute viva i espon-taacutenia de la nostra esseacutencia mdash lligada per tant al nostre passat historie i al nostre esdevenir mdash eacutes motiu dacusa-cioacute o de befa sobretot si en defenssem la seva vigencia i no en permetem lar-raconament a la intimitat de la llar o a la intrascendencia conceptual

Mentrestant tot all6 que pot ser el testimoni del nostre eacutesser collectiu en les seves etapes mes ufanoses eacutes assimilat indiscriminadament per tal dengruixir patrimonis catalogaacuteis com a superiors i per tant dignes de tota preponderancia

Pero eacutes que cal ser orb per a no adonar-se que la nostra llengua no eacutes tan sois colloquial que la nostra teacutershyra va produint els seus fruits i que els seus homes mes conscients que no son pas pocs mdash qui en mitiga el res-soacute mdash fan de la seva llengua el mitjaacute dexpressioacute de les mes elevades disqui-sicions intellectuals i de les teacutecniques actuaacuteis de la civilitzacioacute i destudi Es en caacutetala tambeacute que sexpressen els nostres poetes copsadors i blasma-dors de lesperit en la seva subtilitat mes pregona o en el seu refrec amb la crua realitat

I eacutes que a part les ideologies i tendeacutencies o malgrat les inquietuds de caire constructural plana pertot en la nostra amplia i diversificada teacuterra un mateix sentir mes o menys desvetllat O eacutes que si ens entenem de paraula eacutes graacutecies a imposicions o convencio-nalismes i no per raons didentitat

Moltes son les causes si beacute algu-nes coincidents de la nostra condicioacute actual Per6 per damunt de tot o en el fons resta lliome i la seva volun-tat i un futur esperangador sempre i quan cadascuacute i tots alhora ens sa-piguem desprendre amb valentia del llast de tanta bestiesa i encetar ca-mins dauteacutentica responsabilitat Pershyqueacute si beacute eacutes parlant que la gent sarri-ba a entendre eacutes actuant sense detaacuteshyllenla i honestament que hom pot al-birar tard o dhora els fruits concrets dun nou esclat

Oleguer Cantarell

Pour votre retraite en Pays Catalaacuten

Visitez nos reacutealisations

ifac 3 avenue Genera l d e Gau l le

66200 ELNE Teacutel 372310

12 r ueacute Pache

75011 PARIacuteS Xle

Documentation sur demande

BAISSE 5 lo Est-ce seacuterieux de promouvoir une

telle campagne alors quen meacuteme temps le Gouvernement double prix dun affran-chissement postal et augmente lautre de 3750 dego

Cela concerne le grand public le pays tout entier nuiis tous les autres tarifs postaux ont subiacute des augmentatlons equishyvalentes done sans commune mesure avec 1inflatlon officielle

Compte tenu du pourcentage eleveacute des augmentatlons de base les hausses dans les affranchissements autres que la lettre mil i mi iexcl iv devlennent catastrophiques pour les activiteacutes qui ont recours a ce genre de service postal Notre publlcation par exemple parml beaucoup dautres dans secteurs tres variacutees de lactiviteacute nauumlonale

Si les intentions du Gouvernement eacutetaient vralment bonnes et surtout efiacutet-caces 11 nagirait pas de la sorte 11 me-nerait une chasse tmpitoyable aux augshymentatlons surabuslves qui se sont pro-duites ees temps dernlers II faudralt en effet entreprendre une revisioacuten eacutenerglque de quelques augmentatlons scandaleuses

Loccasion du peacutetrole a eacuteteacute mervell-leuse pour certains grands groupes din teacutereacutets pour de motns grands et meacuteme pour de petits commerces et entrepriacuteses qui ont reacuteallseacute des superbeacuteneacutefiacuteces inimo-raux

LESCUT sect CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya senyera de color blanc hi ha lescut de Catalunya amb quatre barres de sang

Daquumlestes barres la historia esta escrita en lletres dor per saber-la de memoria i gravar-la en nostre cor

Essent Caries rei de Franca i senyor deis Catalans entraren folls de venjanga en ses terres els Normands

Per sostenir sa corona demana el rei socors al comte de Barcelona al valent Jofre el Pelos

Al saber la nova empunya el comte larma i lescut i senduu tot Catalunya cap a Franga resolgut

Aixi que a Franga arribava amb la flor deis Catalans el rei Caries reculava atropellat pels Normands

I llangant-shi de seguida el brau Jofre amb ses valents va deturar lenvestida deis Normands forts i potents

Mes quan vengut reculava lenemic rostoll avall un llangoacute al pit se li clava i el fa caure del cavall

Dintre una tenda els de Franga ferit al comte han entrat posant-li al capgal la llanga i lescut al seu costat

I a lentrar a dur-li la nova de que els Normands han perdut veu el rei al comte jove mirant trist el seu escut

mdash Si a vos devem la victoria per queacute al rei trist vos mostreu Si voleu honors i gloria comte Jofre demaneu

Des davui de vostra teacuterra sereu comte independent sereu mon company en guerra i en pau lamic mes prudent

mdash Grans merceacutes al rei de Franga mdash li respon Jofre el Pelos mdash nom reca no el cop de llanga que dessagna tot mon eos

Lo quem reca i cor-me-lliga eacutes veure llis mon escut sense cap blasoacute que diga els honors que he merescut

Llavors el rei de seguida sacostaacute al Hit del valent xopaacute els dits en sa ferida i aixiacute li diu dolgament

mdash Amb sang del cor a la guerra haveu guanyat el blasoacute quan torneu a vostra teacuterra brodeu-lo en vostre pendo

I passant quatre ditades del brau Jofre en lescut blanc hi deixava senyalades les quatre barres de sang

Lluis C0MPANYS Joan COMORERA PRESIDENT de la GENERALITAT de CATALUNYA MINISTRE DECONOMIA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

laquo Je ne crois quaux teacutemoins qui se font tuer raquo

ELS LLIBRES

HISTORIA DE LA VANGUARDIA O AUTOJUSTIFICACIO DE GAZIEL

Diguem t o t seguit q u e les Ed ic ions ca t a l anes d e P a r iacute s no havien a l n o s t r e e n t e n d r e de pub l i ca r l ob ra d en Gaziel laquo H i s t o r i a de La V a n g u a r d i a raquo No h o hav ien d have r fet p e r u n a quumles t ioacute d e pr inc ip i

Un Caacutetala c o m l au tor que cap-al- tard de la seva exis tencia r e t o r n a m e s o m e n y s s i n c e r a m e n t mdash c re i em que s i n c e r a m e n t - a la seva ver i table pa t r i a Ca ta lunya eacutes efect ivament forca l loable Mes u n h o m e del seu or igen fomacioacute i inteLligeacutencia no hav ia d haver tin-gu t necess i ta t de la vellesa p e r r e t o r n a r c a r n o n hav ia d haver sor-t i t m a i

El que havia dhaver sortit eacutes de laquo La Vanguardia raquo o almenys tentildeir una actitud tan digna com la den Mi-quel deis Sants Oliver La den Gaziel tot i descrivint-la ell mateix dones laquo enjoliveacutee raquo eacutes lluny dexhalar la di-gnitat i lenteresa de la del que diu eacutesser el seu mestre Miquel deis Sants Oliver

Mes al cap i a la fi podriem ad-metre la seva autojustificacioacute si no hi hagueacutes una quumlestioacute de principi essen-cial En Gaziel diu que no prengueacute partit per cap deis dos bandols de la guerra civil i els posa ambdoacutes en el mateix paner Es aixoacute limperdonable en la seva actitud Si no volia prendre partit (era el seu dret) tenia tanma-teix lobligacioacute moral de fer la difeshyrencia essencial deis dos bandols En un amb totes les errades injustiacutecies i crims hi havia el dret en laltre la forga Els excessos els crims del prishymer tentildeen circumstancies atenuants que els responsables deis excessos i crims de laltre no podran mai allegar

Lactitud dUnamuno siacute que fou di-gniacutessima des del comengament no podia estar dacord amb els excessos els crims del baacutendol repuacuteblica mes tampoc amb els del baacutendol franquista i tingueacute el coratge de dir-ho a la cara mateix deis que de la forga nhan fet dret

RAMOacuteN GODO EL MES REPUGNANT DELS RENEGATS

A LA SEVA PATRIA En quant a la historia de laquo La Vanshy

guardia raquo proacutepriament dita sentim que en Ramoacuten Godo mdash el seu absolut i dictatorial propietari mdash no visqui ja per tentildeir el plaer descopir-li a la cara

En efecte no mereix millor tracta-ment un eacutesser tan indigne tan mal nascut moralment parlant tan abjec-te tan desagrait per la teacuterra que el feacuteu naixer Encara que la seva mare era Basca aixoacute no excusa el seu ferot-ge anticatalanisme tant mes quan sa-bem que les mares basques posen filis al moacuten els quals generalment no re-neguen mai llur veritable patria

Empero la familia ascendent den Ramoacuten Godo era de pur origen caacutetashy

la dIgualada eacutes a dir que eacutetnica-ment parlant no podia renegar els seus origens no podia renegar la teacuterra catalana la qual a mes a mes li havia permeacutes denriquir-se iacuteabulosament En canvi renegaacute Catalunya de la manera mes total mes absoluta que se pugui imaginar

LA NOCIOacute DE TERRA NADIUA FENOMEN UNIVERSAL

La nocioacute de patria de teacuterra na-diua de territori espeacuteciacutefic eacutes una noshycioacute proacutepria a tots els eacutessers animats cadascuna la defensa acarnissadament dins el marc propi a la seva especie En lhome aqueixa nocioacute de patria ha estat corrompuda per la nocioacute destat dimperi de dominado Mes en geneshyral la traicioacute a la veritable patria eacutes a dir a la familia eacutetnica don som eixits eacutes rariacutessimia hom pot arribar a eacutesser un bon cuitada de lestat al qual la seva patria ha estat incloida sense trair aquesta En Ramoacuten Godo fou la mes acusada excepcioacute

CIRCUMSTANCIES ATENUANTS Ja sabem que qualcuns podran tro-

bar-li circumstancies atenuants peiacute fet que era una desterra humana sord mig mut mig cec deformat esquifit etc Tantes tares en un sol eos tant orgull mustigat el feacuteu viure en laquo vase clos raquo donant-li segurament un hushymor negre permanent Aixoacute pero no era una rao per renegar la seva patria catalana mes aixoacute fou probablement suficient per fer-lo viure en solitari i consagrar-se a fer de laquo La Vanguarshydia raquo mdash pobra i honrada del seu pare i oncle mdash un oacutergan de premsa sense altre dalit que el de guanyar diners I cal reconeacuteixer que reeixi plenament fou un extraordinari laquo marxant de pa-per raquo el seu diari servia mdash i serveix encara mdash per tot i en tot Uoc Ho exshyplota t o t la credulitat la bona fe deis lectors la publicitat plena de vent els morts descaradament els vlus sense vergonya i sense liacutemits comen-gant pels directors del seu diari i aca-bant peiacute darrer deis seus servents do-meacutestics

R Boix

PARLANT CAacuteTALA VENIU A VEURENS a

Perpignan Pneus pneus neufs toutes marques

17 avenue Marcelin Albert 17 PERPIGNAN

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 3: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

No manqueu pas de visitar

La Casa Paiacuteral Museu caacutetala darts i tradicions populars

El Ccistellet Perninya

La llengua i la vida (bis)

Reformar eacutesenriquireiacute llenguatge La nostra darrera croacutenica ha aixe-

cat critiques i poleacutemiques Hi ha hagut un lector (i amic) que ens ha trans-crit del Diccionari normatlu de Pom-peu Fabra lextracte segilent referent bull luumls de la preacuteposicioacute PER

laquo Seguida de la preacuteposicioacute a (per a) indica la destinado de lobjecte Exem-pla laquo Hi tiacutea una carta () per al teu fOSBOk Alioacute que nos vulguis per tu no lio vulguis per ais altres raquo etc

Tenim una gran reconeixenca una gran admirado per Pompeu Fabra mes no una adorado Feacuteu molt i molt por la llengua catalana mes no tot co qtu Mu iou tan perfecte que no me-reixi millorament o reforma Es conti-

i i inlllorant el seu esforc que lhonorarem mes i millor

Continuem creient que lexemple iacuteabriaacute que ens transmet en nostre amable correspondent no eacutes correacuteete dones que hi hauria dhaver contraccioacute en ambdoacutes casos laquo peiacute teu germaacute raquo laquo pcls altres raquo

Naturalment la diferencia ve de que hom ha volgut les equivaleacutencies de les preposiclons por i para par i pour dei castella i del franceacutes respec-tivament En caacutetala nomeacutes nhi ha una per mes teacute lavantatge que se pot oontractar amb el i eta

Durant anys i anys he aplicat dis-ciplinadament les Normes arribant a la conclusioacute que hi ha reformes que enriquiran el llenguatge daltres el simplificaran daltres en fi taran de-Mkpareacuteixer certes suspires (latents) dimperialisme linguumliacutestic barceloni

No eacutes dones dara mdash per portar cxclusivament laigua del moli de la nvisia Ulenca que comentaacutevem mdash que data per mi la necessitat de revisar qualcunes de les normes Precisament ve a punt de traneerture lessencial duna collaborado que vaig donar a la revista laquo Mai DO morirem raquo dAngule-ma i publicada en el nuacutemero de juny del 1969 Portava el titol

TOT CONTINUANT FABRA laquo Mes el fet de retre lTiomenatge

merescut a Pompeu Fabra no ens ha de fer oblidar que quan aquest gran

re moriacute no havia naturalment acabat la seva tasca perqueacute si els ho-mes passen la llengua resta i evolushyciona amb aquests Cal dones caldraacute que daltres Pompeu Fabra prenguin la seva gloriosa successioacute i que tre-hullin com ho feacuteu ell sense abandonar mai com deia ell mateix laquo la tasca ni lesperanca raquo Cal que continuant la bullera obra es proseguelxi el proceacutes duniversalilzacioacute de la parla al con-

junt deis paiacutesos catalans prenent acceptant de cadascun dells el millor del que saberen guardar tant siguiacute de la llengua parlada com de rescrita Car cadascun deis diversos paiacutesos cashytalans ha sabut conservar tresors purs del caacutetala parlat i escrlt que daltres han perdut per causes diverses les mes vegades per la influencia de la llengua estatal i de les imposicions poliacutetico-administratives daquests es-tats

laquo En aquest acte de purificado de la llengua cal que els Catalans de la Catalunya Vella no siguin els darrers sino els primers puix que els castella-nismes els barbarismes i altres alie-nacions son nombrosiacutessims Mentre els Catalans de la Catalunya Vella no ha-gin beacute escombrat davant de llur porta no podran pas dir ais altres Catalans de la Catalunya Vella mes ara inteshygraacuteis a lestat franceacutes que llur parlar estaacute pie de francesades car siacute beacute aixoacute eacutes cert al sud del Pirineu hi ha una gran tasca per fer a fi de purificar la llengua parlada i fins i tot escrita

laquo Cap reprotxe no es pot adrecar tampoc ais Catalans de la Catalunya Nova que siguin peninsulars com els Valencians o insulars com el Balearles Aquest ciutadans com el inclosos en lestat franceacutes tentildeen fins i tot cir-cumstancies molt mes atenuants que els Catalans que sen dlu del Princi-pat Car si beacute a uns i altres ens han fet ignorar la nostra proacutepria historia almenys ais del Principat els li conshyservaren el nom de Catalunya Sablen dones instintivament que eren Catashylans mentre que el ciutadans de la Catalunya Nova (Valencia i Balears) i els de les comarques incloses a lestat franceacutes (Rosselloacute Cerdanya Vallespir Conflent i Capcir) sels 11 dona una denominado oficial on lantic nom de Catalunya desaparegueacute raquo

FAREM ENCARA FABRISME Hi ha ja daltres Pompeus Fabra

mes lobra gegantina del primer inhi-beix els seus deiacutexebles i successors Que no tinguin por de manlfestar-se car un nou enriquiment de la llengua en resultaraacute En resulta ja puix que el seu admirable diccionari se va enri-quint dun temps encaacute

Leacutenin deia que depurant-se un partit politic se reforca Per una llenshygua eacutes igual I per la catalana eacutes mes veritat encara

Ah si hagueacutessim pogut tentildeir sempre sense cap impediment una academia de la llengua catalana

R B

A un castella a un Franceacutes Nom preguntis per queacute pero lestimo

de cor la meva llengua no ho proguntis en va sois puc respondret laquo lestimo perqueacute siacute perqueacute eacutes la meva raquo

Lestimo perqueacute siacute perqueacute eixa parla eacutes la parla mateixa

ue al so duna non-non la mes formosa ressa amorosament ma son primera

Lestimo de tot cor per catalana lestimo perqueacute en ella

la rondalla primera em conta lavia un capvespre destiu mentre el sol queia

Lestimo de tot cor perqueacute al descloures lexquisida poncella

de mos vint anys aquell sublim laquo testimo va dictar-me lamor en eixa llengua

Lestimo de tot cor perqueacute la parlen els meus amics de sempre

els que ploren amb mi i amb mi riuen els quem criden avant i avant mempenyen

Lestimo de tot cor perqueacute cigales i espigues i roselles

i els rossinyols i el mar i el cel i laire sos grans secrets en caacutetala me revelen

Lestimo de tot cor perqueacute no en trobo de mes franca i mes bella

lm preguntes per queacute t I aixoacute preguntes f Lestimo perqueacute si perqueacute eacutes la meva

Apelles Mestres

charcuterie de Cerdagne 12 bis rueacute Pierre Lefranc PERPIGNAN T 345637

MiacuteHSOtl J PALAU

SLAUX JIacuteHiquest gourmata la (iquestkarcutariraquo de (iquesterdagne

ollre JAMBONS SAUCISSONS amp PATEacuteS

Specialiic de jambons amp saucissons pur porc du pays

CARNET PE DOL

^Vere Cadena

La barba blanca el pit malalt el cor fatigat mes lesperit jove pie desperanca i dentusiasme com a vint anys

Era aixiacute en Pere Cadena era aixiacute lamic era aixiacute lartista Un arshytista que perdeacute Catalunya i guanya Franqa Una conscieacutencia testimoni del seu temps duna eacutepoca dun paiacutes que havia sempre honorat i que d paiacutes shonorava i shonorara dun tal fill

Se nha anat com havia vingut inapercebudament sense destorbar

ninguacute ni aquells que caliacutea ni aquells que shaguessin volgut destorshybar per poder-li dir Present amic present company present germd

Oh empero si has reeixit la teva discreta sortida no reexiras el teu oblit

Primcrament perqueacute pels que testimaven de debo no has conse-guit traspassar inapercebut La moshydestia no eacutes prou per fer-se ignorar te coneixiacuteem testimaven sabiacuteem tot co que valles i sentim que ten hagis anat massa dhora

Segonament perqueacute daltres te coneixaren encara a travers la teva pintura a travers la teva ceraacutemica 1 veuran que tenies un cor don vessa-va una bondat que nomeacutes les grans animes saben fer brollar

Andorra reduele de la catalanitat (iexclni la eonslderi un reducte nostrat

ha de pensar que ja comencat a eacutesser expugna per lespanyollsme

ELS FETS A Andorra hl ha nens nats al paiacutes que no parlen caacutetala Aquest fet Castigos mal no shavla pro-iluit a les Valls SI les autorltats catashylanes dAndorra persisteixen en no vo-ier gastar-se un ral en fer lescola cashytalana no shan destranyar que el paiacutes sestrangeritzl sespanyolltzi mes eoncrctament

Andorra eacutes el paiacutes caacutetala que mes faacutecil II eacutes endegar una escola catalana iliiis la qual es eultivi lesperit nacioshynal eatalaacute I en surtiacute un jovent normal i sense complexes dinfertoritat Cal ser molt ruc per a no linear la transshycendencia daquest problema

Els Catalans dAndorra no han es-tat capacos ni de crear una emissora de radio catalana prou potent perqueacute arribi fins a Guardamar Lempresa no igtra cara per al pressupost andorra pero com no dona diners no es fa Aixiacute 1 tot no hl ha Caacutetala exempt de culpa

COLONIALISTES I RACISTES

A Andorra tambeacute hl ha 28 Indis hostlls a tot allaacute caacutetala Tentildeen un re-giiitzell de hotigues on no admeten cap treluillatlor que no siguiacute indi Sera per pagar-li mes poc que ais Andalusos

Aquests Indis ja han tlngut mes duna topada amb clients catalans on lian manifestat que no laquo entenen raquo nt voten parlar caacutetala nomeacutes parlen an-gleacutes i espanyol Hom sen fa creus de com els Indis han pres partit en el plct hispano i Hala contra el nostre pobleacute hom se pregrunta quln mal els liem fet per a eacutesser tan aferrissada-ment anticatalans rivalitzant amb els Espanyols

UNA GRAN RESPONSABILITAT

Pero tornant a lensenyament aquest fet de lespanyolitzacioacute de certs joves laquo andorrans raquo ens ha de fer meshyditar que aixoacute encara teacute reme Mes si passa massa temps el caacutetala arrishybaraacute a recular fins esdevenir 1idioma destar per casa a Andorra o siguiacute

que U espera la mateixa fi que al Prinshycipat de Catalunya lies Balears i Paiacutes Valencia

Si aixo passa a Andorra seraacute ex-clusivament culpa deis Catalans dAnshydorra deis Andorrans ben nostra seraacute car tot Caacutetala en el fons neacutes respon sable

Luacutenlc atenuant vaacuteuumld deis Andorshyrans eacutes que els altres Catalans els exi-gim alio que nosaltres no tenlm pul-mons dassollr o siguiacute que exigim a Andorra que teacute 20000 habitants que faciacute el que 8 milions de Catalans no som capacos de fer Les coses allaacute on siguin

UN TERANNA CATASTROFIC

Dissortadament tot fa suposar que les autorltats andorranes continuaram amb els seus tretze en negllgir lenshysenyament caacutetala Per a elles el que compta eacutes fer diners Els Andorrans son uns Catalans elevats a la stsena potencia Lenemlc mes ferotge que teacute els Paiacutesos Catalans no son els Estats espanyol i franceacutes ans el nostre pro-

pi taranna fenici roiacute mesquiacute senyor Esteve curt de gambals 1 egoiacutesta quan es tracta de donar-nos de lluirar-nos a les nostres coses no som capacos ni de defensar-nos

Aquest nens andorrans si no apre-nen el caacutetala eacutes perqueacute els colJegis dAndorra no sensenya prou el caacutetala perqueacute llurs pares com son espanyols parlen espanyol ais filis perqueacute els Catalans que sovintegen no els parlen caacutetala la televisioacute la radio i la prem-sa fan la resta

Resultat pesa mes la influencia espanyola que no pas la catalana i en consequumleacutencia no parlen caacutetala per beacute que entenen Que quedi ben ciar que ells no sen responsables son el trist resultat de la nostra claudicado de cashyda diacutea de la nostra covardla de la nostra negligencia

Si Omnium Cultural no fa la tan esperada escola catalana a Andorra no la faraacute pas el govern andorra Contishynuacuteen fent laquo caleacutes raquo nols

Lluiacutes Carbonell

lOCCITANIE en peacuteril de mort Consideacuterant que le laquo peacuteril de mort raquo pour lOccitanie est en tous points valable pour le Roussil-lon nous reproduisons inteacutegralement lexcellente eacutetude de notre iexclIlustre collaborateur occitan

LOccitanie aacute la laquo Belle Epoque eacutelait loin de respfendir comme au temps des troubadours et de lart romaacuten des communes libres des consuls et des capi-touJs des dieacutetes et des Etats autonomes neacuteanmoins elle avait surmonteacute ses eacutepreu-ves et retrouveacute une reiative prospeacuteriteacute

Cest la guerre de 1914-1918 qui boule-veisa tout Dabord U y eut des pertes en vies humaines particulierement lourdes parmi les agriculteurs tres rares furent ceux deutre eux qui eacutechappeacuterent au front pour aller travailler dans les usines de I amere Or nos reacutegions occitanes eacutetaient suitout agricoles Cest tout direacute

Ensuite il y eut les eacutelections de 1919 qui amencrent au Parlement une majoriteacute iiouveJIe Paris et le Bassin parisieacuten ren-loices des nouveaux eacutelus alsaciens et mo-sellans reprirent lavantage sur les notres devenus deacutesonnais minoritaires Dcpuis lois notre situation na changeacute que pour eiupirer iexcl quelles quatent eacuteteacute et que soiem les majorites au pouvoir (de droite du centre ou de gauche) nous restons mino-nimes en tant que laquo Occitans raquo Cest la un IIIacuteI capital

En 1926 le gouvcrncment supprima les arrondissements les moins peupleacutes ou quil estimait en surnombre ainsi lAvey-ron perdit Espaiion et Saint-Affrique le Canta] Murat la Loeacutere Marjevols la lt niile Bourganeuf et Boussac la Hau-te-Vienne Saint-Yriex ia Dordogne Ribeacute-rac la tjironde Bazas et La Reacuteole rem-

par Langon les Landes Saint-Se-ver les Basses-Pyreacuteneacutees Mauleacuteon et Orshyibe le Tarn-et-Garonne Moissac le Tarn Gaillac et Lavaur le Gers Lectoure et Lombez la Haute-Garonne Villefran-che-cTc- Lnuragais etc etc - Ces suppres-sions lurent plus nombreuses au sud quau nord de la Loire parce que nos departcments eacutetaient deja relativement moins peupleacutes desequilibre qui na fait ipii saggraver depuis lors par suite de 1 emigration de nos jeunes vers Paris lest et meme le nord plus industrialiseacutes plus commercants et done plus attractifs Au-tant de sous-preacutefectures supprimeacutecs h peu preacutes autant de sieacuteges parlementaires perdus pour nous

Un peu plus tard une loi reacutepartit les sieacuteges de seacutenaleui s et de deacuteputeacutes au proshyrata ciacutee la populadoraquo douacute une iiouvelle reacuteduction du nombre de nos repreacutesen-tants Ainsi lAveyron descendit de 7 aacute 3 deacuteputeacutel le Cantal de 4 aacute 2 la Correacutee de 5 a 3 le Puy-de-Doacutemc de 7 aacute 5 etc -Mmi depaacutertemela le Iot qui eacutelisait avant 1914 3 lentildeatean et 3 deacuteputeacutes neacutelit plus quun seul seacutenateur et 2 deacuteputeacutes il a done perdu la moltleacute de sa repreacutesenta-tion et par conseacutequent la moitieacute de son laquo poids ofiacuteiciel raquo Ce sont surtout les deacute-pai leinculs occitans qui mil lail ltt fonl encoreacute les frais de telles compressions ptroe quils sont laquo en perte de vitesse raquo de plus en plus acceacuteleacutereacutee par la faute de la eeuirilisation adrninistrative et par suishyte de la conecntration eacuteconomique que le

pouvoir et les grandes affaires installeacutes aacute Paris persistent aacute nous imposer mdash aacute notre deacutetriment mais aussi aacute celui des Pari-siens aacute qui la pleacutethore inflige ce rythme infernal de vie quun humoriste a resume par ces niots laquo dodo metro boulot raquo

De 1914 a 1973 lOccitanie a perdu 64 sieacuteges de deacutepuiuumls Cependant le Nord a conserveacute ses 23 sieacuteges le Pas-de-Calais ses 14 et la Seine a vu porter le nombre des siens de 54 aacute 61 Dans de telles con-ditions la lutte est devenue par trop ineacute-gale Nous sommes toujours vaincus davance quel que soit le parti domi-nant I Ce nest pas la faute des partis comme certains le croient et le disent cest la faute du laquo laquoysti e raquo heacuteriteacute de la monarchie absolue de lacobins et de Napoleoacuten

Vers 1926 sous pretexte deacuteconomies budgeacutetaires on deacuteclassa des rivieacuteres telles que la Dordogne en amont de Tuilleacutere (preacutes de Bergerac) le Lot le Tarn la Baise etc inaugurant la meacutethode de laquo rentabiliteacute raquo en vertu de laquelle on supprime tout service publie non rentashyble Singulieacutere facoacuten de ranimer une eacuteco-nomie languissante Ah 1 si lon suppri-mait tous les services qui ne rapportenl rien ou qui sont deacuteficitaires combien en resterait-il en fin de compte

En vertu de cette laquo meacutethode raquo on fer-me nos voies ferreacutees sccondaires alors que nos routes sont de plus en plus em-bouteilleacutees on ferme les eacutecoles de nos petites communes et on laquo ramasse raquo nos estante sur le bord des chemins par tou-tes les intemperies comme du beacutetail on supprime des justices de paix et meacuteme des tribunaux de Grande Instance et 1 on contraint nos gens aacute parcourir jusquaacute 100 kms pour aller plaider ou repondreacute aux Mais on ne supprime gueacutere de percep-tions citations dont ils sont les laquo objets raquo

Auvergnats liiimusiiis QuercinoU Rouergats Gascons Catalana lan guedociens Provencaux 1

Si nous ne reacuteagissons pas avec vigueur par tous les inoyens dont nous disposons dans trente ans nous scrons a jamaacuteis effaceacutes de la cartc du monde comme les Chal-deacuteens les Assyrlens les Etrusques les Asteacuteques ou les Mayas Seuls quelques archeacuteologues amp lunettes phuumlosopheront sur notre lamentashyble destiacuten

Et que direacute de la maniere dont on nous prend laquo gratis raquo leacutelcctriciteacute de notre Massif Central de nos Alpes de nos Pyreacute-neacutees Notre gaz de Lacq Notre peacutetrole dAquitainc notre bauxite de Languedoc et de Provence notre uranium de Limou-sin

t ntreprise Tlffflll batiment

19 rueacute Grande de la Monnaie

PERPIGNAN Teacutel 342588

Parfois de braves contradicteurs mobjectent naivement laquo Mais cela ne sort pas de France raquo A quoi je reacuteponds laquo Vous avez je suppose un portefeuille bien garni Je vous le laquo pique raquo et le fourre dans ma poche Vous protestez Pourquoi done Est-il sorti de France raquo

Quant aacute notre langue occitane elle su-bit un matraquage affreux Certes graacutecc aacute la connivence de mes amis P-L Ber-thaud et Vincent Auriol nous avons pu faire voter la laquo Loi Deixonne raquo qui auto-rise lenseignement officiel facultatif du basque du bretoacuten du catalaacuten et de locci-tan Mais quest-ce quune heure faculta-tlve par semalne face au deacuteferlement du I raneaacuteis obligatoire et du c frangiacuteais raquo usuel

Les formaliteacutes administratives de plus en plus nombreuses les cinemas parlants les disques les eacutemissions de radio et de televisioacuten la publiciteacute multiforme obseacuteshydante et les offices religieux Tout con-court a nous deacutetruire

Pourquoi nous refuumlse-t-on des pro-grammes scolaires plus geacuteneacutereux et - mal-greacute les avis favorables de la laquo Commis-sion du Choix des Textes et des Eacutemisshysions raquo - des eacutemissions hebdomadaires a la Radio et aacute la Teleacute de lORTF en langue occitane En Belgique on eacutemet bien en francais et en flamand en Suisse en alle-mand en francais en italien et en romanshyche Loccitan est plus mal traite que larabe iequel compte parmi les six lan-gues admises apreacutes le francais a tous les examens et concours officiels

II parait que laquo en haut lieu raquo cershytains dirigeants redoutent quune telle ou-verture aux minoritaires que nous sommes ne favorise le seacuteparatisme Quelle aberra-tion Quel renversement total des effets et des causes Ne voit-on done pas que le seacuteparatisme mdash comme le divorce mdash est une solution de deacutesespoir Divorce-t-on Se seacutepare-t-on quand on sentend bien quand les uns et les autres mdash au lieu de se deacutechirer de sexploiter de sentre-deacute-truire mdash sefforcent de se comprendre de sentraider de saimer

La France sera bien avanceacutee si par sa politique elle fait peacuterir lOccitanie dina-nition de consomption et la vide de ses autochtones qui seront fatalement remshyplaces par des Hollandais des Portugais des Italiens des Espagnols des Nord-Afri-cains des Tures et divers Asiatiques etc qui seront autrement difficiles aacute manipu-ler que nous paisibles Occitans De beaux conflits internes en perspective avec des minoriteacutes ethniques aussi coria-ces Jadis lEmpire romain dOccident a laquo creveacute raquo dune pleacutethore deacutetrangers et dune indigestioacuten de barbares Un tel exemple ne suffira-t-il pas aacute ouvrir les yeux des plus enteacuteteacutes

Joan BONNAFOUS

Credo vell i

semprenou

de JoanAmade

Presidents damicals desocietats esportives culturaacuteis folkloriques casaacuteis omniums cases de joves inviteu els vostres socis adhe-rents a llegir i protegir

TERRES CATALANES

Cree a la llum del diacutea a lamor de ma mare a la caneoacute del rabada sus del serrat a lhumil pa de segle en el pobre teulat al clavell de pastor i les fonts daigua clara

I cree a la mar blava a linfinit del cel a lestiu pie de sol de perfums i de forca al castanyer que pensa i viu sota lescorqa a labella que sap el secret de la mel

Cree a iexclestela a la maduixa bosquetana al plany enyoradiacutes de linnocent tudoacute a les Alberes a ta gloria Canigoacute a la bellesa de la teacuterra catalana

DELONCLE APOTECARI

Carrer den Lluciaacute 2

PERPINYA

ENTORNdun BITLLETde BANCA

ES UN HOMENATGE

O UN ENTERRAMENT

DE PRIMERA CLASSE

El govern espanyol va decidir dau-tor i tzar el Banc di^spanya a emetre una serie de bi tuumlets ae aUO pessetes por tan t en l anvers el r e t r a t del g ran poeta ae l ieagua catalana Jacint Ver-uaguer i en el revers una vista panoshyraacutemica del Canigoacute a m o el vilatge de Vernet a l peu

En aques ta breu descripcioacute aparei-xen dues anomai ies impor tan t s un gran poe ta caacutetala en un unilet ae banc espanyol per una bauua i per l a l t r a un viiatge i una m u n t a n y a a e i e r r a cashytalana mes aaininis t ra t iacutevement franshycesa

A p r i m e r a vista aixo teacute tot l aire dun acte de panespanyol isme imperiashylista a t ravers d un poeta a una munshytanya i a un vilatge catalans I cir-cumstaacutencia complementar ia el poeta en quest ioacute Jacint Veraaguer no iii eacutes representa t sota la conOicioacute social a m b la qual passaacute a la historia eacutes a uir vesut de capella s ino que luuml apareix abans desdevenir-ne eacutes a dir vestit i coiat a la catalana a m b bar re t ina i tot

Servir-se del catalanisme del pan-catalanisme incluacutes p e r ier panespanyoshylisme i imperiai isme heus aqu iacute una argucia a lmenys original - Fotser massa original incluacutes pe r tal de que pugui eacutesser laquo empassada raquo a m b simpashytiacutea pels Catalans

Mes el mes cur ios eacutes l abseacutencia de reaccioacute oficial del govern franceacutes ad-metent sense pro tes ta r que una con-t rada adminis t ra t ivament francesa pushygui figurar en un bitllet de banca es-tranger p renen t aixiacute indirectament acte revendicat iu d una t eacute r r a depenent de l Estat franceacutes

Tot aixoacute eacutes t an t mes sorprenent quan Francesos i Espanyols saben ben beacute que si leacutelite deis Catalans damb-dues bandes del Pirineu veu a m b bons uiis una regioacute catalana en l Europa de demaacute no es taraacute ma i d acord per fer el joc de 1imperiaiisme espanyol a trashyvers un groller pancata lanisme dopeshyreta

I mes encara peiacute que fa referencia ais Nords Catalans els quals no en vo-len saber res de l Esta t espanyol Sashyben en efecte que l Estat franceacutes no els dona la l l ibertat i 1 autonomiacutea adshyminis t ra t iva que voldrien mes pe r cau-re en pi t jor no val la pena

Una mentida per omissioacute Despreacutes del bitllet de banca heus

aciacute el segell de cor reus Volem pa r l a r dun segell de correus de set pessetes emeacutes en commemorac ioacute del 5eacute cente-nari de la impremiacutea a Espanya

Lobra reproduida en el segell en quumlestioacute no eacutes una obra escr i ta en llengua castellana sino escri ta en llen-gua catalana Hi ha dones a p r o p i a d o en honor i prest igi de la llengua casshytellana d un glorioacutes t reacutesor de ia llenshygua catalana

E t fet d imprimir sota la reproshyduacutecelo laquoLibro de los suentildeos bull Valenshycia raquo eacutes deshonest car aques ta legenda tendeix a fer i retire que el Uibre fou escrit en castellaacute quan en reali tat fou escri t en caacutetala com lio a tes ta la porshytada del lliliiv reprodui t en la qual se llegeix ben beacute el en tab le t iacute tol del llibre laquo Lo sompni de Johan Johan raquo

Si el p r imer llibre impreacutes a la peshyniacutensula ibeacuterica no ho fou en Uengua castellana com ho deacuteiem en el nos t re nuacutemero anter ior ninguacute hi po fer res avui Si aquest segon llibre (1) escollit pe r la laquo Faacutebrica nacional de moneda y t imbre raquo per c o m m e m o r a r lesdeveni-ment t ampoc estaacute escri t en llengua castellana sino igualment en llengua catalana ninguacute i po t res avui Cal s implement reconeacuteixer que fa cinc cents anys els Catalans en general i els Valencians en par t icular estaven a la capdavantera del p rogreacutes i de la cul tura Valencia esper i tualment i In-teUectualment era mes impor tan t que Madrid o Toledo 1 fins i tot mes que Barcelona Per queacute negar-ho A cashyllasen la seva gloria

J a u m e Pra t s

(1) H o m no podia evidentment aproshyp i a r s e del p r imer puix que ITiomenatr ge havia j a estat fet pels paisos de par la catalana

Es p e r a l t ra banda la precipitashyd o per neutra l i tzar aquest homenatge que ha fet fer l e r rada monumenta l d imprimir 1972-1974 en lloc de 1474-1974

Coneacuteixer el Paiacutes Certament que nos eacutes pas faacutecil

sobretot si hom es delxa endur per les aparieacutencies Ja que de qualsevol cosa que arriba ais nostres sentits cal copsar-ne larrel que eacutes com dir la procedencia i fins i tot la motivado all6 que fa que sigui aixiacute i no duna altra manera

Es ciar que no tothom teacute el ntildeas prou fi o el cap prou despert per a superar unes determinades concep-cions mes o menys preconcebudes soshybre la identitat real de cada cosa Per altra banda guiat per la superficialitat dunes primeres percepcions com son els reacutetols informadors o publicitaris les publicacions que figuren ais quioscs o els sons sintonitatzats amb laparell de radio o amb el televisor qui pot avenirse a la idea que el llen-guatge que slii empra no respon a lex-pressioacute genuina del Uoc on hom es troba

Aixoacute eacutes el que sol passar a les nos-tres terres que anomenem Paisos Ca-talans sotmeses entre altres coses a una allau dominadora i alienant que en desfigura expressament la seva imatge

De fa molts anys i laquo si us plau per forga raquo o beacute per a no degradar-se en loponioacute deis qui satribueixen el predomini ens trobem que la nostra parla que eacutes lexpressioacute viva i espon-taacutenia de la nostra esseacutencia mdash lligada per tant al nostre passat historie i al nostre esdevenir mdash eacutes motiu dacusa-cioacute o de befa sobretot si en defenssem la seva vigencia i no en permetem lar-raconament a la intimitat de la llar o a la intrascendencia conceptual

Mentrestant tot all6 que pot ser el testimoni del nostre eacutesser collectiu en les seves etapes mes ufanoses eacutes assimilat indiscriminadament per tal dengruixir patrimonis catalogaacuteis com a superiors i per tant dignes de tota preponderancia

Pero eacutes que cal ser orb per a no adonar-se que la nostra llengua no eacutes tan sois colloquial que la nostra teacutershyra va produint els seus fruits i que els seus homes mes conscients que no son pas pocs mdash qui en mitiga el res-soacute mdash fan de la seva llengua el mitjaacute dexpressioacute de les mes elevades disqui-sicions intellectuals i de les teacutecniques actuaacuteis de la civilitzacioacute i destudi Es en caacutetala tambeacute que sexpressen els nostres poetes copsadors i blasma-dors de lesperit en la seva subtilitat mes pregona o en el seu refrec amb la crua realitat

I eacutes que a part les ideologies i tendeacutencies o malgrat les inquietuds de caire constructural plana pertot en la nostra amplia i diversificada teacuterra un mateix sentir mes o menys desvetllat O eacutes que si ens entenem de paraula eacutes graacutecies a imposicions o convencio-nalismes i no per raons didentitat

Moltes son les causes si beacute algu-nes coincidents de la nostra condicioacute actual Per6 per damunt de tot o en el fons resta lliome i la seva volun-tat i un futur esperangador sempre i quan cadascuacute i tots alhora ens sa-piguem desprendre amb valentia del llast de tanta bestiesa i encetar ca-mins dauteacutentica responsabilitat Pershyqueacute si beacute eacutes parlant que la gent sarri-ba a entendre eacutes actuant sense detaacuteshyllenla i honestament que hom pot al-birar tard o dhora els fruits concrets dun nou esclat

Oleguer Cantarell

Pour votre retraite en Pays Catalaacuten

Visitez nos reacutealisations

ifac 3 avenue Genera l d e Gau l le

66200 ELNE Teacutel 372310

12 r ueacute Pache

75011 PARIacuteS Xle

Documentation sur demande

BAISSE 5 lo Est-ce seacuterieux de promouvoir une

telle campagne alors quen meacuteme temps le Gouvernement double prix dun affran-chissement postal et augmente lautre de 3750 dego

Cela concerne le grand public le pays tout entier nuiis tous les autres tarifs postaux ont subiacute des augmentatlons equishyvalentes done sans commune mesure avec 1inflatlon officielle

Compte tenu du pourcentage eleveacute des augmentatlons de base les hausses dans les affranchissements autres que la lettre mil i mi iexcl iv devlennent catastrophiques pour les activiteacutes qui ont recours a ce genre de service postal Notre publlcation par exemple parml beaucoup dautres dans secteurs tres variacutees de lactiviteacute nauumlonale

Si les intentions du Gouvernement eacutetaient vralment bonnes et surtout efiacutet-caces 11 nagirait pas de la sorte 11 me-nerait une chasse tmpitoyable aux augshymentatlons surabuslves qui se sont pro-duites ees temps dernlers II faudralt en effet entreprendre une revisioacuten eacutenerglque de quelques augmentatlons scandaleuses

Loccasion du peacutetrole a eacuteteacute mervell-leuse pour certains grands groupes din teacutereacutets pour de motns grands et meacuteme pour de petits commerces et entrepriacuteses qui ont reacuteallseacute des superbeacuteneacutefiacuteces inimo-raux

LESCUT sect CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya senyera de color blanc hi ha lescut de Catalunya amb quatre barres de sang

Daquumlestes barres la historia esta escrita en lletres dor per saber-la de memoria i gravar-la en nostre cor

Essent Caries rei de Franca i senyor deis Catalans entraren folls de venjanga en ses terres els Normands

Per sostenir sa corona demana el rei socors al comte de Barcelona al valent Jofre el Pelos

Al saber la nova empunya el comte larma i lescut i senduu tot Catalunya cap a Franga resolgut

Aixi que a Franga arribava amb la flor deis Catalans el rei Caries reculava atropellat pels Normands

I llangant-shi de seguida el brau Jofre amb ses valents va deturar lenvestida deis Normands forts i potents

Mes quan vengut reculava lenemic rostoll avall un llangoacute al pit se li clava i el fa caure del cavall

Dintre una tenda els de Franga ferit al comte han entrat posant-li al capgal la llanga i lescut al seu costat

I a lentrar a dur-li la nova de que els Normands han perdut veu el rei al comte jove mirant trist el seu escut

mdash Si a vos devem la victoria per queacute al rei trist vos mostreu Si voleu honors i gloria comte Jofre demaneu

Des davui de vostra teacuterra sereu comte independent sereu mon company en guerra i en pau lamic mes prudent

mdash Grans merceacutes al rei de Franga mdash li respon Jofre el Pelos mdash nom reca no el cop de llanga que dessagna tot mon eos

Lo quem reca i cor-me-lliga eacutes veure llis mon escut sense cap blasoacute que diga els honors que he merescut

Llavors el rei de seguida sacostaacute al Hit del valent xopaacute els dits en sa ferida i aixiacute li diu dolgament

mdash Amb sang del cor a la guerra haveu guanyat el blasoacute quan torneu a vostra teacuterra brodeu-lo en vostre pendo

I passant quatre ditades del brau Jofre en lescut blanc hi deixava senyalades les quatre barres de sang

Lluis C0MPANYS Joan COMORERA PRESIDENT de la GENERALITAT de CATALUNYA MINISTRE DECONOMIA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

laquo Je ne crois quaux teacutemoins qui se font tuer raquo

ELS LLIBRES

HISTORIA DE LA VANGUARDIA O AUTOJUSTIFICACIO DE GAZIEL

Diguem t o t seguit q u e les Ed ic ions ca t a l anes d e P a r iacute s no havien a l n o s t r e e n t e n d r e de pub l i ca r l ob ra d en Gaziel laquo H i s t o r i a de La V a n g u a r d i a raquo No h o hav ien d have r fet p e r u n a quumles t ioacute d e pr inc ip i

Un Caacutetala c o m l au tor que cap-al- tard de la seva exis tencia r e t o r n a m e s o m e n y s s i n c e r a m e n t mdash c re i em que s i n c e r a m e n t - a la seva ver i table pa t r i a Ca ta lunya eacutes efect ivament forca l loable Mes u n h o m e del seu or igen fomacioacute i inteLligeacutencia no hav ia d haver tin-gu t necess i ta t de la vellesa p e r r e t o r n a r c a r n o n hav ia d haver sor-t i t m a i

El que havia dhaver sortit eacutes de laquo La Vanguardia raquo o almenys tentildeir una actitud tan digna com la den Mi-quel deis Sants Oliver La den Gaziel tot i descrivint-la ell mateix dones laquo enjoliveacutee raquo eacutes lluny dexhalar la di-gnitat i lenteresa de la del que diu eacutesser el seu mestre Miquel deis Sants Oliver

Mes al cap i a la fi podriem ad-metre la seva autojustificacioacute si no hi hagueacutes una quumlestioacute de principi essen-cial En Gaziel diu que no prengueacute partit per cap deis dos bandols de la guerra civil i els posa ambdoacutes en el mateix paner Es aixoacute limperdonable en la seva actitud Si no volia prendre partit (era el seu dret) tenia tanma-teix lobligacioacute moral de fer la difeshyrencia essencial deis dos bandols En un amb totes les errades injustiacutecies i crims hi havia el dret en laltre la forga Els excessos els crims del prishymer tentildeen circumstancies atenuants que els responsables deis excessos i crims de laltre no podran mai allegar

Lactitud dUnamuno siacute que fou di-gniacutessima des del comengament no podia estar dacord amb els excessos els crims del baacutendol repuacuteblica mes tampoc amb els del baacutendol franquista i tingueacute el coratge de dir-ho a la cara mateix deis que de la forga nhan fet dret

RAMOacuteN GODO EL MES REPUGNANT DELS RENEGATS

A LA SEVA PATRIA En quant a la historia de laquo La Vanshy

guardia raquo proacutepriament dita sentim que en Ramoacuten Godo mdash el seu absolut i dictatorial propietari mdash no visqui ja per tentildeir el plaer descopir-li a la cara

En efecte no mereix millor tracta-ment un eacutesser tan indigne tan mal nascut moralment parlant tan abjec-te tan desagrait per la teacuterra que el feacuteu naixer Encara que la seva mare era Basca aixoacute no excusa el seu ferot-ge anticatalanisme tant mes quan sa-bem que les mares basques posen filis al moacuten els quals generalment no re-neguen mai llur veritable patria

Empero la familia ascendent den Ramoacuten Godo era de pur origen caacutetashy

la dIgualada eacutes a dir que eacutetnica-ment parlant no podia renegar els seus origens no podia renegar la teacuterra catalana la qual a mes a mes li havia permeacutes denriquir-se iacuteabulosament En canvi renegaacute Catalunya de la manera mes total mes absoluta que se pugui imaginar

LA NOCIOacute DE TERRA NADIUA FENOMEN UNIVERSAL

La nocioacute de patria de teacuterra na-diua de territori espeacuteciacutefic eacutes una noshycioacute proacutepria a tots els eacutessers animats cadascuna la defensa acarnissadament dins el marc propi a la seva especie En lhome aqueixa nocioacute de patria ha estat corrompuda per la nocioacute destat dimperi de dominado Mes en geneshyral la traicioacute a la veritable patria eacutes a dir a la familia eacutetnica don som eixits eacutes rariacutessimia hom pot arribar a eacutesser un bon cuitada de lestat al qual la seva patria ha estat incloida sense trair aquesta En Ramoacuten Godo fou la mes acusada excepcioacute

CIRCUMSTANCIES ATENUANTS Ja sabem que qualcuns podran tro-

bar-li circumstancies atenuants peiacute fet que era una desterra humana sord mig mut mig cec deformat esquifit etc Tantes tares en un sol eos tant orgull mustigat el feacuteu viure en laquo vase clos raquo donant-li segurament un hushymor negre permanent Aixoacute pero no era una rao per renegar la seva patria catalana mes aixoacute fou probablement suficient per fer-lo viure en solitari i consagrar-se a fer de laquo La Vanguarshydia raquo mdash pobra i honrada del seu pare i oncle mdash un oacutergan de premsa sense altre dalit que el de guanyar diners I cal reconeacuteixer que reeixi plenament fou un extraordinari laquo marxant de pa-per raquo el seu diari servia mdash i serveix encara mdash per tot i en tot Uoc Ho exshyplota t o t la credulitat la bona fe deis lectors la publicitat plena de vent els morts descaradament els vlus sense vergonya i sense liacutemits comen-gant pels directors del seu diari i aca-bant peiacute darrer deis seus servents do-meacutestics

R Boix

PARLANT CAacuteTALA VENIU A VEURENS a

Perpignan Pneus pneus neufs toutes marques

17 avenue Marcelin Albert 17 PERPIGNAN

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 4: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

lOCCITANIE en peacuteril de mort Consideacuterant que le laquo peacuteril de mort raquo pour lOccitanie est en tous points valable pour le Roussil-lon nous reproduisons inteacutegralement lexcellente eacutetude de notre iexclIlustre collaborateur occitan

LOccitanie aacute la laquo Belle Epoque eacutelait loin de respfendir comme au temps des troubadours et de lart romaacuten des communes libres des consuls et des capi-touJs des dieacutetes et des Etats autonomes neacuteanmoins elle avait surmonteacute ses eacutepreu-ves et retrouveacute une reiative prospeacuteriteacute

Cest la guerre de 1914-1918 qui boule-veisa tout Dabord U y eut des pertes en vies humaines particulierement lourdes parmi les agriculteurs tres rares furent ceux deutre eux qui eacutechappeacuterent au front pour aller travailler dans les usines de I amere Or nos reacutegions occitanes eacutetaient suitout agricoles Cest tout direacute

Ensuite il y eut les eacutelections de 1919 qui amencrent au Parlement une majoriteacute iiouveJIe Paris et le Bassin parisieacuten ren-loices des nouveaux eacutelus alsaciens et mo-sellans reprirent lavantage sur les notres devenus deacutesonnais minoritaires Dcpuis lois notre situation na changeacute que pour eiupirer iexcl quelles quatent eacuteteacute et que soiem les majorites au pouvoir (de droite du centre ou de gauche) nous restons mino-nimes en tant que laquo Occitans raquo Cest la un IIIacuteI capital

En 1926 le gouvcrncment supprima les arrondissements les moins peupleacutes ou quil estimait en surnombre ainsi lAvey-ron perdit Espaiion et Saint-Affrique le Canta] Murat la Loeacutere Marjevols la lt niile Bourganeuf et Boussac la Hau-te-Vienne Saint-Yriex ia Dordogne Ribeacute-rac la tjironde Bazas et La Reacuteole rem-

par Langon les Landes Saint-Se-ver les Basses-Pyreacuteneacutees Mauleacuteon et Orshyibe le Tarn-et-Garonne Moissac le Tarn Gaillac et Lavaur le Gers Lectoure et Lombez la Haute-Garonne Villefran-che-cTc- Lnuragais etc etc - Ces suppres-sions lurent plus nombreuses au sud quau nord de la Loire parce que nos departcments eacutetaient deja relativement moins peupleacutes desequilibre qui na fait ipii saggraver depuis lors par suite de 1 emigration de nos jeunes vers Paris lest et meme le nord plus industrialiseacutes plus commercants et done plus attractifs Au-tant de sous-preacutefectures supprimeacutecs h peu preacutes autant de sieacuteges parlementaires perdus pour nous

Un peu plus tard une loi reacutepartit les sieacuteges de seacutenaleui s et de deacuteputeacutes au proshyrata ciacutee la populadoraquo douacute une iiouvelle reacuteduction du nombre de nos repreacutesen-tants Ainsi lAveyron descendit de 7 aacute 3 deacuteputeacutel le Cantal de 4 aacute 2 la Correacutee de 5 a 3 le Puy-de-Doacutemc de 7 aacute 5 etc -Mmi depaacutertemela le Iot qui eacutelisait avant 1914 3 lentildeatean et 3 deacuteputeacutes neacutelit plus quun seul seacutenateur et 2 deacuteputeacutes il a done perdu la moltleacute de sa repreacutesenta-tion et par conseacutequent la moitieacute de son laquo poids ofiacuteiciel raquo Ce sont surtout les deacute-pai leinculs occitans qui mil lail ltt fonl encoreacute les frais de telles compressions ptroe quils sont laquo en perte de vitesse raquo de plus en plus acceacuteleacutereacutee par la faute de la eeuirilisation adrninistrative et par suishyte de la conecntration eacuteconomique que le

pouvoir et les grandes affaires installeacutes aacute Paris persistent aacute nous imposer mdash aacute notre deacutetriment mais aussi aacute celui des Pari-siens aacute qui la pleacutethore inflige ce rythme infernal de vie quun humoriste a resume par ces niots laquo dodo metro boulot raquo

De 1914 a 1973 lOccitanie a perdu 64 sieacuteges de deacutepuiuumls Cependant le Nord a conserveacute ses 23 sieacuteges le Pas-de-Calais ses 14 et la Seine a vu porter le nombre des siens de 54 aacute 61 Dans de telles con-ditions la lutte est devenue par trop ineacute-gale Nous sommes toujours vaincus davance quel que soit le parti domi-nant I Ce nest pas la faute des partis comme certains le croient et le disent cest la faute du laquo laquoysti e raquo heacuteriteacute de la monarchie absolue de lacobins et de Napoleoacuten

Vers 1926 sous pretexte deacuteconomies budgeacutetaires on deacuteclassa des rivieacuteres telles que la Dordogne en amont de Tuilleacutere (preacutes de Bergerac) le Lot le Tarn la Baise etc inaugurant la meacutethode de laquo rentabiliteacute raquo en vertu de laquelle on supprime tout service publie non rentashyble Singulieacutere facoacuten de ranimer une eacuteco-nomie languissante Ah 1 si lon suppri-mait tous les services qui ne rapportenl rien ou qui sont deacuteficitaires combien en resterait-il en fin de compte

En vertu de cette laquo meacutethode raquo on fer-me nos voies ferreacutees sccondaires alors que nos routes sont de plus en plus em-bouteilleacutees on ferme les eacutecoles de nos petites communes et on laquo ramasse raquo nos estante sur le bord des chemins par tou-tes les intemperies comme du beacutetail on supprime des justices de paix et meacuteme des tribunaux de Grande Instance et 1 on contraint nos gens aacute parcourir jusquaacute 100 kms pour aller plaider ou repondreacute aux Mais on ne supprime gueacutere de percep-tions citations dont ils sont les laquo objets raquo

Auvergnats liiimusiiis QuercinoU Rouergats Gascons Catalana lan guedociens Provencaux 1

Si nous ne reacuteagissons pas avec vigueur par tous les inoyens dont nous disposons dans trente ans nous scrons a jamaacuteis effaceacutes de la cartc du monde comme les Chal-deacuteens les Assyrlens les Etrusques les Asteacuteques ou les Mayas Seuls quelques archeacuteologues amp lunettes phuumlosopheront sur notre lamentashyble destiacuten

Et que direacute de la maniere dont on nous prend laquo gratis raquo leacutelcctriciteacute de notre Massif Central de nos Alpes de nos Pyreacute-neacutees Notre gaz de Lacq Notre peacutetrole dAquitainc notre bauxite de Languedoc et de Provence notre uranium de Limou-sin

t ntreprise Tlffflll batiment

19 rueacute Grande de la Monnaie

PERPIGNAN Teacutel 342588

Parfois de braves contradicteurs mobjectent naivement laquo Mais cela ne sort pas de France raquo A quoi je reacuteponds laquo Vous avez je suppose un portefeuille bien garni Je vous le laquo pique raquo et le fourre dans ma poche Vous protestez Pourquoi done Est-il sorti de France raquo

Quant aacute notre langue occitane elle su-bit un matraquage affreux Certes graacutecc aacute la connivence de mes amis P-L Ber-thaud et Vincent Auriol nous avons pu faire voter la laquo Loi Deixonne raquo qui auto-rise lenseignement officiel facultatif du basque du bretoacuten du catalaacuten et de locci-tan Mais quest-ce quune heure faculta-tlve par semalne face au deacuteferlement du I raneaacuteis obligatoire et du c frangiacuteais raquo usuel

Les formaliteacutes administratives de plus en plus nombreuses les cinemas parlants les disques les eacutemissions de radio et de televisioacuten la publiciteacute multiforme obseacuteshydante et les offices religieux Tout con-court a nous deacutetruire

Pourquoi nous refuumlse-t-on des pro-grammes scolaires plus geacuteneacutereux et - mal-greacute les avis favorables de la laquo Commis-sion du Choix des Textes et des Eacutemisshysions raquo - des eacutemissions hebdomadaires a la Radio et aacute la Teleacute de lORTF en langue occitane En Belgique on eacutemet bien en francais et en flamand en Suisse en alle-mand en francais en italien et en romanshyche Loccitan est plus mal traite que larabe iequel compte parmi les six lan-gues admises apreacutes le francais a tous les examens et concours officiels

II parait que laquo en haut lieu raquo cershytains dirigeants redoutent quune telle ou-verture aux minoritaires que nous sommes ne favorise le seacuteparatisme Quelle aberra-tion Quel renversement total des effets et des causes Ne voit-on done pas que le seacuteparatisme mdash comme le divorce mdash est une solution de deacutesespoir Divorce-t-on Se seacutepare-t-on quand on sentend bien quand les uns et les autres mdash au lieu de se deacutechirer de sexploiter de sentre-deacute-truire mdash sefforcent de se comprendre de sentraider de saimer

La France sera bien avanceacutee si par sa politique elle fait peacuterir lOccitanie dina-nition de consomption et la vide de ses autochtones qui seront fatalement remshyplaces par des Hollandais des Portugais des Italiens des Espagnols des Nord-Afri-cains des Tures et divers Asiatiques etc qui seront autrement difficiles aacute manipu-ler que nous paisibles Occitans De beaux conflits internes en perspective avec des minoriteacutes ethniques aussi coria-ces Jadis lEmpire romain dOccident a laquo creveacute raquo dune pleacutethore deacutetrangers et dune indigestioacuten de barbares Un tel exemple ne suffira-t-il pas aacute ouvrir les yeux des plus enteacuteteacutes

Joan BONNAFOUS

Credo vell i

semprenou

de JoanAmade

Presidents damicals desocietats esportives culturaacuteis folkloriques casaacuteis omniums cases de joves inviteu els vostres socis adhe-rents a llegir i protegir

TERRES CATALANES

Cree a la llum del diacutea a lamor de ma mare a la caneoacute del rabada sus del serrat a lhumil pa de segle en el pobre teulat al clavell de pastor i les fonts daigua clara

I cree a la mar blava a linfinit del cel a lestiu pie de sol de perfums i de forca al castanyer que pensa i viu sota lescorqa a labella que sap el secret de la mel

Cree a iexclestela a la maduixa bosquetana al plany enyoradiacutes de linnocent tudoacute a les Alberes a ta gloria Canigoacute a la bellesa de la teacuterra catalana

DELONCLE APOTECARI

Carrer den Lluciaacute 2

PERPINYA

ENTORNdun BITLLETde BANCA

ES UN HOMENATGE

O UN ENTERRAMENT

DE PRIMERA CLASSE

El govern espanyol va decidir dau-tor i tzar el Banc di^spanya a emetre una serie de bi tuumlets ae aUO pessetes por tan t en l anvers el r e t r a t del g ran poeta ae l ieagua catalana Jacint Ver-uaguer i en el revers una vista panoshyraacutemica del Canigoacute a m o el vilatge de Vernet a l peu

En aques ta breu descripcioacute aparei-xen dues anomai ies impor tan t s un gran poe ta caacutetala en un unilet ae banc espanyol per una bauua i per l a l t r a un viiatge i una m u n t a n y a a e i e r r a cashytalana mes aaininis t ra t iacutevement franshycesa

A p r i m e r a vista aixo teacute tot l aire dun acte de panespanyol isme imperiashylista a t ravers d un poeta a una munshytanya i a un vilatge catalans I cir-cumstaacutencia complementar ia el poeta en quest ioacute Jacint Veraaguer no iii eacutes representa t sota la conOicioacute social a m b la qual passaacute a la historia eacutes a uir vesut de capella s ino que luuml apareix abans desdevenir-ne eacutes a dir vestit i coiat a la catalana a m b bar re t ina i tot

Servir-se del catalanisme del pan-catalanisme incluacutes p e r ier panespanyoshylisme i imperiai isme heus aqu iacute una argucia a lmenys original - Fotser massa original incluacutes pe r tal de que pugui eacutesser laquo empassada raquo a m b simpashytiacutea pels Catalans

Mes el mes cur ios eacutes l abseacutencia de reaccioacute oficial del govern franceacutes ad-metent sense pro tes ta r que una con-t rada adminis t ra t ivament francesa pushygui figurar en un bitllet de banca es-tranger p renen t aixiacute indirectament acte revendicat iu d una t eacute r r a depenent de l Estat franceacutes

Tot aixoacute eacutes t an t mes sorprenent quan Francesos i Espanyols saben ben beacute que si leacutelite deis Catalans damb-dues bandes del Pirineu veu a m b bons uiis una regioacute catalana en l Europa de demaacute no es taraacute ma i d acord per fer el joc de 1imperiaiisme espanyol a trashyvers un groller pancata lanisme dopeshyreta

I mes encara peiacute que fa referencia ais Nords Catalans els quals no en vo-len saber res de l Esta t espanyol Sashyben en efecte que l Estat franceacutes no els dona la l l ibertat i 1 autonomiacutea adshyminis t ra t iva que voldrien mes pe r cau-re en pi t jor no val la pena

Una mentida per omissioacute Despreacutes del bitllet de banca heus

aciacute el segell de cor reus Volem pa r l a r dun segell de correus de set pessetes emeacutes en commemorac ioacute del 5eacute cente-nari de la impremiacutea a Espanya

Lobra reproduida en el segell en quumlestioacute no eacutes una obra escr i ta en llengua castellana sino escri ta en llen-gua catalana Hi ha dones a p r o p i a d o en honor i prest igi de la llengua casshytellana d un glorioacutes t reacutesor de ia llenshygua catalana

E t fet d imprimir sota la reproshyduacutecelo laquoLibro de los suentildeos bull Valenshycia raquo eacutes deshonest car aques ta legenda tendeix a fer i retire que el Uibre fou escrit en castellaacute quan en reali tat fou escri t en caacutetala com lio a tes ta la porshytada del lliliiv reprodui t en la qual se llegeix ben beacute el en tab le t iacute tol del llibre laquo Lo sompni de Johan Johan raquo

Si el p r imer llibre impreacutes a la peshyniacutensula ibeacuterica no ho fou en Uengua castellana com ho deacuteiem en el nos t re nuacutemero anter ior ninguacute hi po fer res avui Si aquest segon llibre (1) escollit pe r la laquo Faacutebrica nacional de moneda y t imbre raquo per c o m m e m o r a r lesdeveni-ment t ampoc estaacute escri t en llengua castellana sino igualment en llengua catalana ninguacute i po t res avui Cal s implement reconeacuteixer que fa cinc cents anys els Catalans en general i els Valencians en par t icular estaven a la capdavantera del p rogreacutes i de la cul tura Valencia esper i tualment i In-teUectualment era mes impor tan t que Madrid o Toledo 1 fins i tot mes que Barcelona Per queacute negar-ho A cashyllasen la seva gloria

J a u m e Pra t s

(1) H o m no podia evidentment aproshyp i a r s e del p r imer puix que ITiomenatr ge havia j a estat fet pels paisos de par la catalana

Es p e r a l t ra banda la precipitashyd o per neutra l i tzar aquest homenatge que ha fet fer l e r rada monumenta l d imprimir 1972-1974 en lloc de 1474-1974

Coneacuteixer el Paiacutes Certament que nos eacutes pas faacutecil

sobretot si hom es delxa endur per les aparieacutencies Ja que de qualsevol cosa que arriba ais nostres sentits cal copsar-ne larrel que eacutes com dir la procedencia i fins i tot la motivado all6 que fa que sigui aixiacute i no duna altra manera

Es ciar que no tothom teacute el ntildeas prou fi o el cap prou despert per a superar unes determinades concep-cions mes o menys preconcebudes soshybre la identitat real de cada cosa Per altra banda guiat per la superficialitat dunes primeres percepcions com son els reacutetols informadors o publicitaris les publicacions que figuren ais quioscs o els sons sintonitatzats amb laparell de radio o amb el televisor qui pot avenirse a la idea que el llen-guatge que slii empra no respon a lex-pressioacute genuina del Uoc on hom es troba

Aixoacute eacutes el que sol passar a les nos-tres terres que anomenem Paisos Ca-talans sotmeses entre altres coses a una allau dominadora i alienant que en desfigura expressament la seva imatge

De fa molts anys i laquo si us plau per forga raquo o beacute per a no degradar-se en loponioacute deis qui satribueixen el predomini ens trobem que la nostra parla que eacutes lexpressioacute viva i espon-taacutenia de la nostra esseacutencia mdash lligada per tant al nostre passat historie i al nostre esdevenir mdash eacutes motiu dacusa-cioacute o de befa sobretot si en defenssem la seva vigencia i no en permetem lar-raconament a la intimitat de la llar o a la intrascendencia conceptual

Mentrestant tot all6 que pot ser el testimoni del nostre eacutesser collectiu en les seves etapes mes ufanoses eacutes assimilat indiscriminadament per tal dengruixir patrimonis catalogaacuteis com a superiors i per tant dignes de tota preponderancia

Pero eacutes que cal ser orb per a no adonar-se que la nostra llengua no eacutes tan sois colloquial que la nostra teacutershyra va produint els seus fruits i que els seus homes mes conscients que no son pas pocs mdash qui en mitiga el res-soacute mdash fan de la seva llengua el mitjaacute dexpressioacute de les mes elevades disqui-sicions intellectuals i de les teacutecniques actuaacuteis de la civilitzacioacute i destudi Es en caacutetala tambeacute que sexpressen els nostres poetes copsadors i blasma-dors de lesperit en la seva subtilitat mes pregona o en el seu refrec amb la crua realitat

I eacutes que a part les ideologies i tendeacutencies o malgrat les inquietuds de caire constructural plana pertot en la nostra amplia i diversificada teacuterra un mateix sentir mes o menys desvetllat O eacutes que si ens entenem de paraula eacutes graacutecies a imposicions o convencio-nalismes i no per raons didentitat

Moltes son les causes si beacute algu-nes coincidents de la nostra condicioacute actual Per6 per damunt de tot o en el fons resta lliome i la seva volun-tat i un futur esperangador sempre i quan cadascuacute i tots alhora ens sa-piguem desprendre amb valentia del llast de tanta bestiesa i encetar ca-mins dauteacutentica responsabilitat Pershyqueacute si beacute eacutes parlant que la gent sarri-ba a entendre eacutes actuant sense detaacuteshyllenla i honestament que hom pot al-birar tard o dhora els fruits concrets dun nou esclat

Oleguer Cantarell

Pour votre retraite en Pays Catalaacuten

Visitez nos reacutealisations

ifac 3 avenue Genera l d e Gau l le

66200 ELNE Teacutel 372310

12 r ueacute Pache

75011 PARIacuteS Xle

Documentation sur demande

BAISSE 5 lo Est-ce seacuterieux de promouvoir une

telle campagne alors quen meacuteme temps le Gouvernement double prix dun affran-chissement postal et augmente lautre de 3750 dego

Cela concerne le grand public le pays tout entier nuiis tous les autres tarifs postaux ont subiacute des augmentatlons equishyvalentes done sans commune mesure avec 1inflatlon officielle

Compte tenu du pourcentage eleveacute des augmentatlons de base les hausses dans les affranchissements autres que la lettre mil i mi iexcl iv devlennent catastrophiques pour les activiteacutes qui ont recours a ce genre de service postal Notre publlcation par exemple parml beaucoup dautres dans secteurs tres variacutees de lactiviteacute nauumlonale

Si les intentions du Gouvernement eacutetaient vralment bonnes et surtout efiacutet-caces 11 nagirait pas de la sorte 11 me-nerait une chasse tmpitoyable aux augshymentatlons surabuslves qui se sont pro-duites ees temps dernlers II faudralt en effet entreprendre une revisioacuten eacutenerglque de quelques augmentatlons scandaleuses

Loccasion du peacutetrole a eacuteteacute mervell-leuse pour certains grands groupes din teacutereacutets pour de motns grands et meacuteme pour de petits commerces et entrepriacuteses qui ont reacuteallseacute des superbeacuteneacutefiacuteces inimo-raux

LESCUT sect CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya senyera de color blanc hi ha lescut de Catalunya amb quatre barres de sang

Daquumlestes barres la historia esta escrita en lletres dor per saber-la de memoria i gravar-la en nostre cor

Essent Caries rei de Franca i senyor deis Catalans entraren folls de venjanga en ses terres els Normands

Per sostenir sa corona demana el rei socors al comte de Barcelona al valent Jofre el Pelos

Al saber la nova empunya el comte larma i lescut i senduu tot Catalunya cap a Franga resolgut

Aixi que a Franga arribava amb la flor deis Catalans el rei Caries reculava atropellat pels Normands

I llangant-shi de seguida el brau Jofre amb ses valents va deturar lenvestida deis Normands forts i potents

Mes quan vengut reculava lenemic rostoll avall un llangoacute al pit se li clava i el fa caure del cavall

Dintre una tenda els de Franga ferit al comte han entrat posant-li al capgal la llanga i lescut al seu costat

I a lentrar a dur-li la nova de que els Normands han perdut veu el rei al comte jove mirant trist el seu escut

mdash Si a vos devem la victoria per queacute al rei trist vos mostreu Si voleu honors i gloria comte Jofre demaneu

Des davui de vostra teacuterra sereu comte independent sereu mon company en guerra i en pau lamic mes prudent

mdash Grans merceacutes al rei de Franga mdash li respon Jofre el Pelos mdash nom reca no el cop de llanga que dessagna tot mon eos

Lo quem reca i cor-me-lliga eacutes veure llis mon escut sense cap blasoacute que diga els honors que he merescut

Llavors el rei de seguida sacostaacute al Hit del valent xopaacute els dits en sa ferida i aixiacute li diu dolgament

mdash Amb sang del cor a la guerra haveu guanyat el blasoacute quan torneu a vostra teacuterra brodeu-lo en vostre pendo

I passant quatre ditades del brau Jofre en lescut blanc hi deixava senyalades les quatre barres de sang

Lluis C0MPANYS Joan COMORERA PRESIDENT de la GENERALITAT de CATALUNYA MINISTRE DECONOMIA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

laquo Je ne crois quaux teacutemoins qui se font tuer raquo

ELS LLIBRES

HISTORIA DE LA VANGUARDIA O AUTOJUSTIFICACIO DE GAZIEL

Diguem t o t seguit q u e les Ed ic ions ca t a l anes d e P a r iacute s no havien a l n o s t r e e n t e n d r e de pub l i ca r l ob ra d en Gaziel laquo H i s t o r i a de La V a n g u a r d i a raquo No h o hav ien d have r fet p e r u n a quumles t ioacute d e pr inc ip i

Un Caacutetala c o m l au tor que cap-al- tard de la seva exis tencia r e t o r n a m e s o m e n y s s i n c e r a m e n t mdash c re i em que s i n c e r a m e n t - a la seva ver i table pa t r i a Ca ta lunya eacutes efect ivament forca l loable Mes u n h o m e del seu or igen fomacioacute i inteLligeacutencia no hav ia d haver tin-gu t necess i ta t de la vellesa p e r r e t o r n a r c a r n o n hav ia d haver sor-t i t m a i

El que havia dhaver sortit eacutes de laquo La Vanguardia raquo o almenys tentildeir una actitud tan digna com la den Mi-quel deis Sants Oliver La den Gaziel tot i descrivint-la ell mateix dones laquo enjoliveacutee raquo eacutes lluny dexhalar la di-gnitat i lenteresa de la del que diu eacutesser el seu mestre Miquel deis Sants Oliver

Mes al cap i a la fi podriem ad-metre la seva autojustificacioacute si no hi hagueacutes una quumlestioacute de principi essen-cial En Gaziel diu que no prengueacute partit per cap deis dos bandols de la guerra civil i els posa ambdoacutes en el mateix paner Es aixoacute limperdonable en la seva actitud Si no volia prendre partit (era el seu dret) tenia tanma-teix lobligacioacute moral de fer la difeshyrencia essencial deis dos bandols En un amb totes les errades injustiacutecies i crims hi havia el dret en laltre la forga Els excessos els crims del prishymer tentildeen circumstancies atenuants que els responsables deis excessos i crims de laltre no podran mai allegar

Lactitud dUnamuno siacute que fou di-gniacutessima des del comengament no podia estar dacord amb els excessos els crims del baacutendol repuacuteblica mes tampoc amb els del baacutendol franquista i tingueacute el coratge de dir-ho a la cara mateix deis que de la forga nhan fet dret

RAMOacuteN GODO EL MES REPUGNANT DELS RENEGATS

A LA SEVA PATRIA En quant a la historia de laquo La Vanshy

guardia raquo proacutepriament dita sentim que en Ramoacuten Godo mdash el seu absolut i dictatorial propietari mdash no visqui ja per tentildeir el plaer descopir-li a la cara

En efecte no mereix millor tracta-ment un eacutesser tan indigne tan mal nascut moralment parlant tan abjec-te tan desagrait per la teacuterra que el feacuteu naixer Encara que la seva mare era Basca aixoacute no excusa el seu ferot-ge anticatalanisme tant mes quan sa-bem que les mares basques posen filis al moacuten els quals generalment no re-neguen mai llur veritable patria

Empero la familia ascendent den Ramoacuten Godo era de pur origen caacutetashy

la dIgualada eacutes a dir que eacutetnica-ment parlant no podia renegar els seus origens no podia renegar la teacuterra catalana la qual a mes a mes li havia permeacutes denriquir-se iacuteabulosament En canvi renegaacute Catalunya de la manera mes total mes absoluta que se pugui imaginar

LA NOCIOacute DE TERRA NADIUA FENOMEN UNIVERSAL

La nocioacute de patria de teacuterra na-diua de territori espeacuteciacutefic eacutes una noshycioacute proacutepria a tots els eacutessers animats cadascuna la defensa acarnissadament dins el marc propi a la seva especie En lhome aqueixa nocioacute de patria ha estat corrompuda per la nocioacute destat dimperi de dominado Mes en geneshyral la traicioacute a la veritable patria eacutes a dir a la familia eacutetnica don som eixits eacutes rariacutessimia hom pot arribar a eacutesser un bon cuitada de lestat al qual la seva patria ha estat incloida sense trair aquesta En Ramoacuten Godo fou la mes acusada excepcioacute

CIRCUMSTANCIES ATENUANTS Ja sabem que qualcuns podran tro-

bar-li circumstancies atenuants peiacute fet que era una desterra humana sord mig mut mig cec deformat esquifit etc Tantes tares en un sol eos tant orgull mustigat el feacuteu viure en laquo vase clos raquo donant-li segurament un hushymor negre permanent Aixoacute pero no era una rao per renegar la seva patria catalana mes aixoacute fou probablement suficient per fer-lo viure en solitari i consagrar-se a fer de laquo La Vanguarshydia raquo mdash pobra i honrada del seu pare i oncle mdash un oacutergan de premsa sense altre dalit que el de guanyar diners I cal reconeacuteixer que reeixi plenament fou un extraordinari laquo marxant de pa-per raquo el seu diari servia mdash i serveix encara mdash per tot i en tot Uoc Ho exshyplota t o t la credulitat la bona fe deis lectors la publicitat plena de vent els morts descaradament els vlus sense vergonya i sense liacutemits comen-gant pels directors del seu diari i aca-bant peiacute darrer deis seus servents do-meacutestics

R Boix

PARLANT CAacuteTALA VENIU A VEURENS a

Perpignan Pneus pneus neufs toutes marques

17 avenue Marcelin Albert 17 PERPIGNAN

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 5: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

Coneacuteixer el Paiacutes Certament que nos eacutes pas faacutecil

sobretot si hom es delxa endur per les aparieacutencies Ja que de qualsevol cosa que arriba ais nostres sentits cal copsar-ne larrel que eacutes com dir la procedencia i fins i tot la motivado all6 que fa que sigui aixiacute i no duna altra manera

Es ciar que no tothom teacute el ntildeas prou fi o el cap prou despert per a superar unes determinades concep-cions mes o menys preconcebudes soshybre la identitat real de cada cosa Per altra banda guiat per la superficialitat dunes primeres percepcions com son els reacutetols informadors o publicitaris les publicacions que figuren ais quioscs o els sons sintonitatzats amb laparell de radio o amb el televisor qui pot avenirse a la idea que el llen-guatge que slii empra no respon a lex-pressioacute genuina del Uoc on hom es troba

Aixoacute eacutes el que sol passar a les nos-tres terres que anomenem Paisos Ca-talans sotmeses entre altres coses a una allau dominadora i alienant que en desfigura expressament la seva imatge

De fa molts anys i laquo si us plau per forga raquo o beacute per a no degradar-se en loponioacute deis qui satribueixen el predomini ens trobem que la nostra parla que eacutes lexpressioacute viva i espon-taacutenia de la nostra esseacutencia mdash lligada per tant al nostre passat historie i al nostre esdevenir mdash eacutes motiu dacusa-cioacute o de befa sobretot si en defenssem la seva vigencia i no en permetem lar-raconament a la intimitat de la llar o a la intrascendencia conceptual

Mentrestant tot all6 que pot ser el testimoni del nostre eacutesser collectiu en les seves etapes mes ufanoses eacutes assimilat indiscriminadament per tal dengruixir patrimonis catalogaacuteis com a superiors i per tant dignes de tota preponderancia

Pero eacutes que cal ser orb per a no adonar-se que la nostra llengua no eacutes tan sois colloquial que la nostra teacutershyra va produint els seus fruits i que els seus homes mes conscients que no son pas pocs mdash qui en mitiga el res-soacute mdash fan de la seva llengua el mitjaacute dexpressioacute de les mes elevades disqui-sicions intellectuals i de les teacutecniques actuaacuteis de la civilitzacioacute i destudi Es en caacutetala tambeacute que sexpressen els nostres poetes copsadors i blasma-dors de lesperit en la seva subtilitat mes pregona o en el seu refrec amb la crua realitat

I eacutes que a part les ideologies i tendeacutencies o malgrat les inquietuds de caire constructural plana pertot en la nostra amplia i diversificada teacuterra un mateix sentir mes o menys desvetllat O eacutes que si ens entenem de paraula eacutes graacutecies a imposicions o convencio-nalismes i no per raons didentitat

Moltes son les causes si beacute algu-nes coincidents de la nostra condicioacute actual Per6 per damunt de tot o en el fons resta lliome i la seva volun-tat i un futur esperangador sempre i quan cadascuacute i tots alhora ens sa-piguem desprendre amb valentia del llast de tanta bestiesa i encetar ca-mins dauteacutentica responsabilitat Pershyqueacute si beacute eacutes parlant que la gent sarri-ba a entendre eacutes actuant sense detaacuteshyllenla i honestament que hom pot al-birar tard o dhora els fruits concrets dun nou esclat

Oleguer Cantarell

Pour votre retraite en Pays Catalaacuten

Visitez nos reacutealisations

ifac 3 avenue Genera l d e Gau l le

66200 ELNE Teacutel 372310

12 r ueacute Pache

75011 PARIacuteS Xle

Documentation sur demande

BAISSE 5 lo Est-ce seacuterieux de promouvoir une

telle campagne alors quen meacuteme temps le Gouvernement double prix dun affran-chissement postal et augmente lautre de 3750 dego

Cela concerne le grand public le pays tout entier nuiis tous les autres tarifs postaux ont subiacute des augmentatlons equishyvalentes done sans commune mesure avec 1inflatlon officielle

Compte tenu du pourcentage eleveacute des augmentatlons de base les hausses dans les affranchissements autres que la lettre mil i mi iexcl iv devlennent catastrophiques pour les activiteacutes qui ont recours a ce genre de service postal Notre publlcation par exemple parml beaucoup dautres dans secteurs tres variacutees de lactiviteacute nauumlonale

Si les intentions du Gouvernement eacutetaient vralment bonnes et surtout efiacutet-caces 11 nagirait pas de la sorte 11 me-nerait une chasse tmpitoyable aux augshymentatlons surabuslves qui se sont pro-duites ees temps dernlers II faudralt en effet entreprendre une revisioacuten eacutenerglque de quelques augmentatlons scandaleuses

Loccasion du peacutetrole a eacuteteacute mervell-leuse pour certains grands groupes din teacutereacutets pour de motns grands et meacuteme pour de petits commerces et entrepriacuteses qui ont reacuteallseacute des superbeacuteneacutefiacuteces inimo-raux

LESCUT sect CATALUNYA

En la que Sant Jordi empunya senyera de color blanc hi ha lescut de Catalunya amb quatre barres de sang

Daquumlestes barres la historia esta escrita en lletres dor per saber-la de memoria i gravar-la en nostre cor

Essent Caries rei de Franca i senyor deis Catalans entraren folls de venjanga en ses terres els Normands

Per sostenir sa corona demana el rei socors al comte de Barcelona al valent Jofre el Pelos

Al saber la nova empunya el comte larma i lescut i senduu tot Catalunya cap a Franga resolgut

Aixi que a Franga arribava amb la flor deis Catalans el rei Caries reculava atropellat pels Normands

I llangant-shi de seguida el brau Jofre amb ses valents va deturar lenvestida deis Normands forts i potents

Mes quan vengut reculava lenemic rostoll avall un llangoacute al pit se li clava i el fa caure del cavall

Dintre una tenda els de Franga ferit al comte han entrat posant-li al capgal la llanga i lescut al seu costat

I a lentrar a dur-li la nova de que els Normands han perdut veu el rei al comte jove mirant trist el seu escut

mdash Si a vos devem la victoria per queacute al rei trist vos mostreu Si voleu honors i gloria comte Jofre demaneu

Des davui de vostra teacuterra sereu comte independent sereu mon company en guerra i en pau lamic mes prudent

mdash Grans merceacutes al rei de Franga mdash li respon Jofre el Pelos mdash nom reca no el cop de llanga que dessagna tot mon eos

Lo quem reca i cor-me-lliga eacutes veure llis mon escut sense cap blasoacute que diga els honors que he merescut

Llavors el rei de seguida sacostaacute al Hit del valent xopaacute els dits en sa ferida i aixiacute li diu dolgament

mdash Amb sang del cor a la guerra haveu guanyat el blasoacute quan torneu a vostra teacuterra brodeu-lo en vostre pendo

I passant quatre ditades del brau Jofre en lescut blanc hi deixava senyalades les quatre barres de sang

Lluis C0MPANYS Joan COMORERA PRESIDENT de la GENERALITAT de CATALUNYA MINISTRE DECONOMIA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

laquo Je ne crois quaux teacutemoins qui se font tuer raquo

ELS LLIBRES

HISTORIA DE LA VANGUARDIA O AUTOJUSTIFICACIO DE GAZIEL

Diguem t o t seguit q u e les Ed ic ions ca t a l anes d e P a r iacute s no havien a l n o s t r e e n t e n d r e de pub l i ca r l ob ra d en Gaziel laquo H i s t o r i a de La V a n g u a r d i a raquo No h o hav ien d have r fet p e r u n a quumles t ioacute d e pr inc ip i

Un Caacutetala c o m l au tor que cap-al- tard de la seva exis tencia r e t o r n a m e s o m e n y s s i n c e r a m e n t mdash c re i em que s i n c e r a m e n t - a la seva ver i table pa t r i a Ca ta lunya eacutes efect ivament forca l loable Mes u n h o m e del seu or igen fomacioacute i inteLligeacutencia no hav ia d haver tin-gu t necess i ta t de la vellesa p e r r e t o r n a r c a r n o n hav ia d haver sor-t i t m a i

El que havia dhaver sortit eacutes de laquo La Vanguardia raquo o almenys tentildeir una actitud tan digna com la den Mi-quel deis Sants Oliver La den Gaziel tot i descrivint-la ell mateix dones laquo enjoliveacutee raquo eacutes lluny dexhalar la di-gnitat i lenteresa de la del que diu eacutesser el seu mestre Miquel deis Sants Oliver

Mes al cap i a la fi podriem ad-metre la seva autojustificacioacute si no hi hagueacutes una quumlestioacute de principi essen-cial En Gaziel diu que no prengueacute partit per cap deis dos bandols de la guerra civil i els posa ambdoacutes en el mateix paner Es aixoacute limperdonable en la seva actitud Si no volia prendre partit (era el seu dret) tenia tanma-teix lobligacioacute moral de fer la difeshyrencia essencial deis dos bandols En un amb totes les errades injustiacutecies i crims hi havia el dret en laltre la forga Els excessos els crims del prishymer tentildeen circumstancies atenuants que els responsables deis excessos i crims de laltre no podran mai allegar

Lactitud dUnamuno siacute que fou di-gniacutessima des del comengament no podia estar dacord amb els excessos els crims del baacutendol repuacuteblica mes tampoc amb els del baacutendol franquista i tingueacute el coratge de dir-ho a la cara mateix deis que de la forga nhan fet dret

RAMOacuteN GODO EL MES REPUGNANT DELS RENEGATS

A LA SEVA PATRIA En quant a la historia de laquo La Vanshy

guardia raquo proacutepriament dita sentim que en Ramoacuten Godo mdash el seu absolut i dictatorial propietari mdash no visqui ja per tentildeir el plaer descopir-li a la cara

En efecte no mereix millor tracta-ment un eacutesser tan indigne tan mal nascut moralment parlant tan abjec-te tan desagrait per la teacuterra que el feacuteu naixer Encara que la seva mare era Basca aixoacute no excusa el seu ferot-ge anticatalanisme tant mes quan sa-bem que les mares basques posen filis al moacuten els quals generalment no re-neguen mai llur veritable patria

Empero la familia ascendent den Ramoacuten Godo era de pur origen caacutetashy

la dIgualada eacutes a dir que eacutetnica-ment parlant no podia renegar els seus origens no podia renegar la teacuterra catalana la qual a mes a mes li havia permeacutes denriquir-se iacuteabulosament En canvi renegaacute Catalunya de la manera mes total mes absoluta que se pugui imaginar

LA NOCIOacute DE TERRA NADIUA FENOMEN UNIVERSAL

La nocioacute de patria de teacuterra na-diua de territori espeacuteciacutefic eacutes una noshycioacute proacutepria a tots els eacutessers animats cadascuna la defensa acarnissadament dins el marc propi a la seva especie En lhome aqueixa nocioacute de patria ha estat corrompuda per la nocioacute destat dimperi de dominado Mes en geneshyral la traicioacute a la veritable patria eacutes a dir a la familia eacutetnica don som eixits eacutes rariacutessimia hom pot arribar a eacutesser un bon cuitada de lestat al qual la seva patria ha estat incloida sense trair aquesta En Ramoacuten Godo fou la mes acusada excepcioacute

CIRCUMSTANCIES ATENUANTS Ja sabem que qualcuns podran tro-

bar-li circumstancies atenuants peiacute fet que era una desterra humana sord mig mut mig cec deformat esquifit etc Tantes tares en un sol eos tant orgull mustigat el feacuteu viure en laquo vase clos raquo donant-li segurament un hushymor negre permanent Aixoacute pero no era una rao per renegar la seva patria catalana mes aixoacute fou probablement suficient per fer-lo viure en solitari i consagrar-se a fer de laquo La Vanguarshydia raquo mdash pobra i honrada del seu pare i oncle mdash un oacutergan de premsa sense altre dalit que el de guanyar diners I cal reconeacuteixer que reeixi plenament fou un extraordinari laquo marxant de pa-per raquo el seu diari servia mdash i serveix encara mdash per tot i en tot Uoc Ho exshyplota t o t la credulitat la bona fe deis lectors la publicitat plena de vent els morts descaradament els vlus sense vergonya i sense liacutemits comen-gant pels directors del seu diari i aca-bant peiacute darrer deis seus servents do-meacutestics

R Boix

PARLANT CAacuteTALA VENIU A VEURENS a

Perpignan Pneus pneus neufs toutes marques

17 avenue Marcelin Albert 17 PERPIGNAN

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 6: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

CATALUNYA-NORDI LHEXHf fjN En el ndeg 14 de laquo Terres Catalanes raquo

vam veure que la naixanga de Catalushynya va iniciar-se a lentorn deis comshyiacuteais de Cerdanya i dUrgell i deis pagi de Conflent i de Besaluacute

Guifreacute I el Pilos nadiu del Conshyflent reuniacutea en les seves mans a mes daquests territoris els comiats de Barcelona dOsona (Vic) i de Manresa

El mapa del ndeg 14 de laquo Terres Cashytalanes raquo mal orientat per limpremta ens mostra aquests territoris que fo-ren els pnmers reconquistats sobre els Arabs i que foren iinici del Principal de Catalunya

Segons els costums del seu temps Guifreacute I el Pilos va partir les seves possessions entre els seus filis Maigrat aquests particions successives de les herencies els grans comtats catalans es quedaran sempre en les mans deis descendents de Guifreacute I el Pilos i per fi tornaren tots al comte de Barceshylona Pero sha de deplorar aquumlestes particions que originaren Uuites i guerres fratricides entre Catalans

Les carregues hereditaacuteries deis comtats de Girona i de Barcelona mdash concecuumldes a Guifreacute I el Pilos per Lluis el Tartamut mdash conduiren a lalli-beracioacute de Catalunya que els descenshydents de Guifreacute reaiitzaren aprofitant la decadencia de lImperi franc

Tanmateix no era gens faacutecil de guanyar la nostra independencia amo tres enemics que rodejaven la nostra teacuterra els Arabs el Castellans i els Francs Estaven sempre disposats a unir-se entre ells per conquerir la nosshytra teacuterra Llur religioacute diferent no posa-sa cap problema Sortien la quumlestioacute reshyligiosa quan aquesta podia servir llurs interessos no vam veure amb Carle-many i els seus intents mancats dar-ribar a FEbre

Daquest periacuteode de reconquesta catalana sobre els Arabs la Historia dEspanya en parla poc perqueacute els Cashytalans i els Castellans eren dos pobles diferents i cadascuacute va fer separada-ment la seva reconquesta En canvi la Historia de Franca anuncia falsa-ment que els territoris de Carlemany arribaven a lEbre contra tota veritat perqueacute eacutes mes tard despreacutes dhaver-se guanyat lindependeacutencia que els Catashylans van arribar a lEbre sense cap ajuda estrangera

Despreacutes de lalliberament definitiu del vassallatge ais Francs fou molt dishyfiacutecil ais comtes de Barcelona de porshytar endavant la reconquesta sobre els Arabs Sempre ni havia el perill de veure els Francs o els Castellans aproshyntar locasioacute per envair la nostra teacuterra per laltra banda La reconquesta es va fer progressivament amb molta prudencia i sha de celebrar lestrateacute-gia deis nostres comtes-reis en mig de les cobejanees franceses i castellanes Per aquesta rao el Paiacutes valencia fou reconquerit mes tard i Murcia fou doshynada per Jaume I a Alfons X de Cas-tella (1249) sense cap profit perqueacute Alfons X no va respectar els tractes que havia negociat amb Jaume I Men-trestant els Murcians continuaren du-rant segles a parlar la nostra llengua comuna la catalana

La reconquesta tardana del Paiacutes valencia el seu repoblament amb la majoria de Catalans i una part dAra-gonesos la creacioacute dun regne separat del Principat van ocasionar una difeshyrencia que encara perdura Per aixoacute sen diu laquo Catalunya Vella raquo del Princishypat incluacutes Catalunya-Nord i laquo Catalu-

bull nya nova raquo del Paiacutes valencia Ara de mes a mes els joves Va-

lencians son conscients ilur origen i sembla que volen suplt i les diferenshycies creades Com els gt aiencians els Rossellonesos han de iexclperar les dife reacutencies creades peiacute nrtat deis Piri-neus i per la nostrfi parado del Prinshycipat durant mes trts segles

CE -ANVA Della mateixa oiacute la seva configushy

rado geograacutefica da la seva eacutetnia piri-nenca Cerdanyr teacute un geni molt acu-sat i molt iacutendepenaent La particioacute de lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos dona a Cerdanya uns comtes sobirans allibe-rats deis Francs Lesperit independent deis Cerdans va trobar-sen encara mes augmentat

Es un fet que els comtes de Cershydanya i mes tard els nobles que tingue-ren unes hegemonies a Cerdanya sin-tegraren al pobleacute i tots junts sabien ben beacute defensa r llurs interessos co-muns de mununyenes Tenien llur vo luntat propia i de vegades soposa-ren a Barcelona i fins a lEsgleacutesia

Sha de dir que els Francs peiacute mit-jaacute de lEsgleacutesia provaven de mantenir una influencia estranya i fou ben nashytural que hi hagi hagut contestacions La propaganda per linflueacutencia franceshysa i limperialisme deis Francesos no son una novetat

Lhereacutencia de Guifreacute I el Pilos va separar defiuitivament el comtat dUrshygell del comtat de Cerdanya i tallar dues comarques veiines de les quals lUrgellet eacutes molt semblant a Cerdanya (897) En comtat de Cerdanya amb els pagi de conflent i del Berguedaacute foren atribuits a Sunifred II

Mes tard lhereacutencia completa de la Casa de Cerdanya fou recollida peiacute comte Oliba-Cabreta (966-988) i augshymentada de les seves possessions pershysonaacuteis Fou el gran comte de Cerdashynya Abracava a mes de la Cerdanya les valls de Ribes i de Lillet el Bari-daacute el Berguedaacute Besaluacute el Ripolleacutes el Vallespir lalta plana de Rosselloacute des dIlla fins a Sant Esteve del Monestir el Conflent la Fenolleda el Capcir el Donasaacute i el Perapertuseacutes

Lany 988 Oliba-Cabreta va fer-se monjo i la seva herencia va separar unes comarques germanes com el comshytat de Besaluacute el Vallespir la Fenolleshyda i el Perapertuseacutes que foren tallats de Conflent Cerdanya Capcir i Donashysaacute els quals esdevingueren possessions de Guifreacute II el Pilos fundador del moshynestir de Sant Martiacute del Canigoacute

Van succeir a Guifreacute II el Pilos Ramon-Guifreacute (1035) i despreacutes el seu fill Guillem-Ramon que tingueacute una acshytivitat repobladora Va fundar el mer-cat Iliure de Vilafranca del Conflent per tal de donar vida i activitat a aquesta regioacute ben situada al confluent de diverses valls

Despreacutes de Guillem-Ramon el comshytat de Cerdanya va iniciar una decashydencia Eli darrer comte de Cerdanya Bernat-Guillem va morir sense fill el 1117 ou 1118 El comtat de Cerdanya fou heretat peiacute comte de Barcelona Ramon-Berenguer IV (1134) maigrat loposicioacute dun tal Guillem de Salses de filiacioacute desconeguda Per sort maishygrat les particions successives tots aquests comtats i pagi tornaren al comtat de Barcelona

Hom podriacutea pensar que la unioacute deis comtats de Barcelona i de Cerdashynya seria definitiva pero Ramon-Berenshyguer IV va partir tambeacute la seva heshyrencia i altra vegada va separar el comtat de Cerdanya - (CONTINUARA)

Margarida de Descafilar

au grenat les plus beaux bijoux poundlfIUumll

Artisans speacutecialiseacutes de pare en fils

4 me Mareacutechal Foch PERPICNAN Teacutel 61 0160

f^ Toute la Literie

J J COLOMER I SSJI | iexcl j ARTISAN TAPISSIER SPEacuteCIALISTE DU MAacuteTELAS

T v I4 Avenue Victar-Dalbiez PERPIGNAN Teacutel 3428 28

BIBLIOTECA CATALANA

La Biblioteca Catalana Carrer Franklin 2 - 3o mdash Teacutel 344081 a Per-pinyaacute estaacute oberta els dies seguumlents

Els dimecres de les tres a les vuit els dissabtes de les tres a les vuit

Es possible dobrir un altre diacutea de la setmana si ho demanen per exem-ple els alumnes de les classes de caacuteshytala

La Biblioteca Catalana difusaraacute lensenyament de la llengua normativa de lInstitut dEstudis Catalans de Barcelona

Cada tres o quatre anys un con-greacutes de llengua catalana estaacute obert a tots els Catalans que vulguin partici-par-hi si son dun grau filoloacutegic sufi-cient Es ben cert que fins ara son pocs al Rosselloacute que tinguin un grau filoloacutegic suficient per a participar a aquests treballs Pero eacutes treballant la llengua veritable que molts estudiants poden arribar a un grau suficient i fer escoltar la veu del Rosselloacute

El parlar rossellonfes a mes deis gallicismes deis occitanismes deis castellanismes conteacute tambeacute uns ana cronismes presentat com genuinament rossellonesos i que es troben en rea-litat en la literatura medieval deis dishyversos paisos catalans

Aquesta literatura medieval molt ben amagada en les universitats de Franca era molt bella i fou molt sushyperior a les literatures francesa i casshytellana i fins i tot a la literatura occi-tana Es un veritable encant de llegir-la com a literatura de lEdat mitjana pero ara vivim al segle 20 il el caacutetala com el franceacutes il el castellaacute ha rebut normes mes modernes Potser algunes daquestes formes haurien hagut deacutes-ser conservades Pero cree que eacutes so-bretot la nostra enyoranga duna cosa molt preciosa mdash que ens fou brutal-ment trencada mdash que ens incita ara a retrobar tots aquests termes duna llengua antiga tal com era parlada al Rosselloacute abans del tractat deis Piri-neus i que era la mateixa en tot Catashylunya Uns mots com laquo aines lo (ar-ticle definit) go pus pas pus etc i molts altres no son especiacuteficament rossellonesos sino que es troben sovint en la literatura antiga

Pero cadascuacute no pot fer la seva propia llengua decidint sol de les pa-raules que es poden emprar Aviat tornariacuteem a lanarquia deis autors del segle 19 abans de Pompeu Fabra quan cada escriptor probava dapurar la llengua

Llurs intents foren meritoris pero era ben necessari que hi hagueacutes unes normes iguals per tothom si els Catashylans desitjaven que llur llengua retroshybes a 1eacutepoca moderna tot el valor i la preeminencia que teniacutea a lEdat mitjana En aixb Pompeu Fabra i desshypreacutes els treballs de lInstitut dEstudis Catalans han reeixit a posar altra veshygada la llengua catalana peiacute seu vashylor estructural i la seva riquesa de vo-cabulari al cap de les llengues neolla-tines

Aixb no vol pas dir que la Biblioshyteca sapartaraacute deis altres grups des-tudis rossellonesos Tot al contrari hem de coordinar tots junts les dishyverses lligons i els cursos per corresshypondencia per tal que el programa sen-cer es trobi en cada lloc de treball i per tal dorganitzar una animacioacute culshytural conjunta

La Biblioteca Catalana treballaraacute en unioacute amb lEscola Popular Catalashyna carrer Sant Mateu 2 a Perpinyaacute per a difusar al maacuteximum la cultura catalana i afavorir totes les actuacions catalanes i intercanvis amb els Catashylans de laltre costat de la frontera

Un butlletiacute mensual seraacute enviat a tots els membres de la Biblioteca Catalana i de lEscola Popular Catashylana mdash MD

Latemptat de Madrid una provocado

El recent atemptat de la Porta del Sol de Madrid mdash que feacuteu onze morts i una setantena de ferits - ha estat Imputat a lETA peiacute cap superior de policiacutea Sr Federico Quintero

El Sr Quintero confirma lacusa-cioacute en el curs duna conferencia de premsa i oferiacute una recompensa dun millo de pessetes (mes de vuit milions dAF) a qui donariacutea informado que permeteacutes la detencioacute del Sr Juan Mashynuel Galarraga Mendizaacutebal nascut el 15 de gener del 1947 a Zaldivia (Bas-conia)

El dlt cap de policiacutea afegi que lenquesta demostrava que laquo latemp-tat ha estat montat 1 exeacutecutat per lorshyganitzacioacute terrorista basca de 1ETA raquo

Mes tard el commissari general Joseacute Saacuteinz declara que lenquesta abandonava la recerca de Galarraga per orientar-la vers dos altres memshybres de lETA

Fins aquiacute hem transcrit les ver-sions oficiaacuteis de latemptat Una prishymera remarca ens ve a lesperit a no-saltres com vindraacute a lesperit de tots els antics resistents internats i patrio-tes victimes de la segona guerra mun-dla La versioacute oficial parla duna laquo organitzacioacute terrorista raquo eacutes el mashyt e raquo Uenguatge que empraven els nazis contra llurs enemics

Una tal alirmacioacute dones venlnt duna font oficial deixa ja planar el dubte deixa translluir una informado dirigida a la recerca duna viacutectima preacuteviament designada canauumltzant aixiacute lopinioacute puacuteblica Indignada contra un tal atemptat vers lhome els homes de lorganitzacioacute ilJegat ais quals cal car-regar amb la culpa oficial i la reproshybado del pobleacute

Tot aixoacute en efecte ens aparelx com massa ben dirigit massa ben or-questrat perqueacute no pugul transpuar el dubte el dubte terrible que no fos en definitiva una simple i pura provocashyd o deis elements mes raccionaris del paiacutes a fi de crear les condicions duna violent repressioacute

En tot cas tots els Espanyols sashyben mdash almenys per latemptat que cosshyta la vida al precedent cap de govern mdash que lorganitzacioacute basca ETJV teacute un estil en laccioacute contra els seus enemics que no pot identificar-se amb el de latemptat de la Porta del Sol Sembla dones que si 1ETA hagueacutes esset lautor duna tal accioacute aquesta no sha-gueacutes desenrrotllat de la manera com esdevingueacute sino mes aviat en lestil de la que costa la vida a lalmirall Carrero Blanco eacutes a dir amb el ma-teix neguit deficacitat 1 destalviar vishydes innocents

No sembla prou de dir que lex-plosioacute tingueacute lloc en una hora de maacutexishyma afluencia de lestabliment i dafe-gir que a linterior hi havia molts po-lides en civil 1 en uniforme eacutes segur que hi havia encara mes clutadans anoacutenima

No veritablement la versioacute dirishygida eacutes massa laquo evident raquo perqueacute pu-gui eacutesser creguda I la reaccioacute ulterior espanyola dexiglr passaport ais clutashydans francesos que van a Espanya fa mes aviat figura dimpoteacutencia poli-cera

Co que eacutes sorprenent de notar eacutes que el govern franceacutes hagi laquo encai-xat raquo el fet accomplit per Madrid de violado sobre simple declarado vershybal dun acord entre ambdoacutes Estats Aquesta violado ha creat Immediata-ment une serle dinconvenients i de despeses inuacutetils ais ciutadans franceshysos turistes comergants industriaacuteis transports etc relacionaacuteis amb Espashynya

Caacutetala a lescola no Escola en caacutetala

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 7: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

FETS (vells i nons) QUE FAN REFLEXIONAR

LES RESTES DE POMPEU FABRA TRASLLADADES EN

TOMBA OFERTA PER LA BATLLIA DE PRADA Quan moriacute a Prada del Conflent el laquo seny i ordenador de la llengua

catalana raquo fou inhumat provisionalment en una tomba pertanyent a famishylia amiga

El batlle de Prada no eacutes Caacutetala eacutes Franceacutes Mes eacutes un Franceacutes conscient de la realidad catalana dins de la qual viu i shi ha identificat Cons-cient dones de tot co que representava la gran figura de Pompeu Fabra per les lletres catalanes en particular i per tots els Catalans en general va prometre que el municipi de Prada oferiria una tomba definitiva al Mestre que honora llur vila durant els anys en queacute hi residiacute i que honora i honorara Catalunya per sempre mes

La promesa del senyor Monestier ha estat tinguda En efecte enguany mentre se celebrava la sisena Universitat catalana destiu en la seva vila mdash i en els locaacuteis densenyament cada any prestaacuteis peiacute mateix municipi mdash ha tingut lloc el traspaacutes oficial de les restes de Pompeu Fabra en la seva nova tomba

Lacte fou presidit peiacute batlle mateix el qual deposita un ramell de flors en nom de la vila i feacuteu observer un minut de silenci en honor de lillustre finat

Diversos parlaments enaltiren la seva memoria enmig duna gernacioacute composada duniversitaris (professors i alumnes) de puacuteblie dambdues ban des del Pirineu sense mancar-hir forga vells i velles de Prada els quals venien a homenatjar en Pompeu Fabra lhome que havia redonat la dignitat a aquella llengua catalana que ells vells no han abandonada mai i volen morir amb ella ais llavis

LLIVIA Lliacutevia una illa catalana de teacuterra

enmig duna mar catalana de teacuterra eacutes a dir una absurdidat mes del triste-ment ceacutelebre tractat deis Pirineus

El setmanari franceacutes laquo LTSxpress raquo nha parlat per no dir res per endor-mir la gent per condicionar-la la qual cosa fa esclatar de rabia un amic dient que laquo le traite des Pyreacuteneacutees est une infamie une honte un crime lache et crapuleux contre le peuple catalaacuten II donne lieu a ce genre de reacutecits deacuteli-beacutereacutement anodins et creux mais sur-tout ambigus et neacutefastes raquo

De tot 50 que ha escrit lenviat esshypecial de laquo LTExpress raquo nomeacutes val la pena de transcriuren les liacutenies que se-gueixen Les altres son les que enfu-rismen lamic en quumlestioacute

laquo Llivia cest un petit morceau dEspagne lunique enclave eacutetrangeacutere en France 12 km2 un millier dhabi-tants que relie a Puigcerda (Estat espanyol) une route neutre de 7 km

laquo Inconnue de bien de Frangais lenclave de Llivia survit depuis plus de trois sieacutecles depuis le traite des Pyreacuteneacutees de 1659 qui donna a la Franshyce le Roussillon et trentre-trois villa-ges de Cerdagne (Lliacutevia essent una vila en lloc dun vilatge fou laquo encla-veacutee raquo)

laquo Llivia posseacutede la plus ancienne pharmacie dEurope ouuml Ton conserve depuis le XV sieacutecle alambics et pom-mades seacuteches

laquo Llivia a connu des eacutepoques ru-des On ny oublie pas un instant que Cerdagne et Roussillon appartinrent a la Catalogne

laquo Les ouvrages laquo Loccupation fran-gaise de la Cerdagne raquo et laquo Reacutesistance du Roussillon a lannexion frangaise raquo enseignent deffrayantes histoires qui ont pour teacutemoin muet au sommet dun mameloacuten un village fortifieacute en ruines Raseacute sur ordre du roi de Franshyce dit-on raquo

QUE ES I QUE VOL LOIC

Sha creat a Lausana una associoacute que sha donat el nom dOficina din-formacioacute catalana

Els objectius son mdash prendre conscieacutencia de la problemaacuteshy

tica catalana i coneacuteixer-la a fons mdash integrar-se a la vida poliacutetica del

Paiacutes mdash facilitar informacioacute referent aacute Pai-sos catalans a tots els interessats mdash participar ais problemes poliacutetics

que el nostre estat dimmigrants ens imposa

Ladreca eacutes OIC - CP 44-1000 LAUSANNE-17 (Suissa)

BIBLIOTECA CATALANA

2 rueacute Franklln - 60000 Perpignan -Teacutel 344081 mdash Cours de langue cata-lane par correspondance selon les norshymes de romnium Cultural de Barce-lone

Ce cours donne la possibiliteacute de continuer ensuite les eacutetudes vers len-seignement de la JAEC pour les per-sonnes qui veulent se diriger vers les examens et le professorat

ESCOLA POPULAR CATALANA

2 rueacute Saint-Mathieu - 66000 Perpignan Teacutel 348040 mdash Un cours de langue catalane sera donneacute tous les mercre-dis aacute 15 heures

Les personnes inteacuteresseacutees par ce cours sont prieacutees de sinscrire

Un cours par correspondance esi eacutegalement preacutevu

Les personnes inteacuteresseacutees trouve ront a lEscola Popular et aacute la Biblioshyteca Catalana toutes les indications sur les diffeacuterents cours de catalaacuten donneacutes a Perpignan en dehors des eacuteco-les mdash II ny a pas de limite dage Les enfants seront les bienvenus mdash Selon les inscriptions et le degreacute des inteacuteres-seacutes il y aura des possibiliteacutes pour tous

BUTLLETI DABONAMENT A IERRES CATALANES

(a retallar o a recopian

PROTECIU LLECIU FEU LUCIR

Aboneu-vos a Terres Catalanes

Nom

Cognom

Adreca

subscriu un abonament ordinari protector (barreu el mot inuacutetil) Indos xec (postal-bancari) timbres especies

charcuterie

PIRAY JAMBONS du PAYS

(suite de la page 8)

Peut-on se plaindre dune voiture avec laquelle on a parcouru 172047 km dont 7794 en tractant une caravane sans jashymaacuteis avoir toucheacute au moteur (3) en con-sommant la meacuteme huile aacute 0 km quaacute 172000 et avec une consommation glc-bale de carburant absolument exacte de 1784127 litres soit 1036 1 aux 100 kms circulation en ville traction de la caravashyne crevaisons preacutechauffages preacutedeacutemarra-ges manoeuvres diverses stationnements devant les feux rouges embouteillages y compris

A noter enfin que lexcellent eacutetat geneshyral de la voiture laisse preacutevoir les 200000 kms dans les meacutemes conditions

Georges Pujol

(1) La SM ne devait compter que comme voiture de prestige concue pour neacutetre fabrlqueacutee pratiquemem que sur commande seul moyen de la rendre finan-cieacuterement viable Bien entendu sous cette forme elle serait encoreacute plus enere mais le client potentiel paie-rait bien le prix parce quil en a les moyens et parce que cest plus flatteur

(2) Le 1er septembre 1974 (3) Seuls les bougies vis platineacutees la batterie une courroie et bien entendu les pneus ont eacuteteacute changeacutes

Un bonpoint pour Citroen en Roussillon

Cest la prendere fois quun commer-ce ou une Industrie de Perpignan tient compte de la langue naturelle des Rous-sillonnals

Cest la premieacutere fois en eSet que nous avons eu le grand plalsir de consta-ter quon tenalt compte de la dieacutentele cashytalane en sadressant aacute elle en catalaacuten

Cest uinsi que les cllents catalans de Citroen aacute Perpignan peuvent llrc une re-commandation entlercment eacutecrite en catashylaacuten reacutedlgeacutee aacute leur intention Bravo

Pour employer ladjectif aacute la mode on peut dlre que pour Citroen Perpignan le client catalaacuten est roi

Si les directeurs de cinemas et autres Heux de spectacle de Perpignan avaient tant soit peu la psychologie du client eux aussi imlteraient Citroen car outre la masse de Nord-Catalans concernes 11 y a la grande masse des catalanophones dau-delaacute des Pyreacuteneacutees masse qui englobe plus de sept nuumlllions dhabitants et ce sonl eux qui constltuent le 95 de leur ciacutetenshytele dite espagnole

Entre germans entre amics UNA NOTA DISCORDANT

ERNEST PIUGSAGOU - VILANOVA DE LA RAHO mdash laquo Laissez-moi vous direacute que Catalaacuten de sang et de coeur je deteste certains articles de votre journal eacutetant devenu non pas un edishytorial deacutedification aacute la langue catalane mais un journal partisan et contesta-taire Veuillez done me rayer de la lisshyte de vos lecteurs raquo

mdash Es difiacutecil de fer la unanimi-tat El Sr Puigsagou (caldria es-criure Puigsegur i eacutes aixiacute que aquest nom tan caacutetala retrobara linteressat si remonta el seu arbre genealoacutegic) comprendra un dia que el nostre com-bat no eacutes ni partidari ni contestatari en el sentit pejoratiu que li atribueix

Som aix6 siacute partidaris de que els laquo Catalans de sang i de cor raquo com ell puguin manar en el Rosselloacute i disposhysar de les nostres terres i riqueses sense que especuladors foraters les mercantilitzin

Som aixoacute siacute contestataris de la-lienacioacute actual de les nostres terres i riqueses Volem que siguin els laquo Catashylans de sang i de cor raquo que en disposin i que decideixen si sha de fer o no un barratge aacute Vingaacute i un estany a Vila-

Quan molts laquo Catalans de sang i de cor raquo sadonaran que Vinga i Vila-nova no ho calia deixar fer seraacute massa tard

laquo CATALANS I OCCITANS

SEMPRE UNITS raquo

YVES GRAS bull PARIacuteS mdash laquo Coneissi plan lo vostre perioacutedic e es amb grand plaser que lo legi

Es praquoacute que ueacutei veni vos manshydar de menviar laquo Terres Catalanes raquo dempuei lo numero 1 Encara un coacutep vos merceji e vos disi laquo bon coratge raquo per lo vampstre trabalh

Catalans e Occitans sempre units raquo

laquo PER LA LLIBERTAT

DE LA NACIOacute CATALANA raquo

DANIEL LAURENT - PARIacuteS mdash laquo Un company meu que eacutes Cerda com jo me va enviar els nou primers nuacutemeshyros del vostre perioacutedic i no us podeu imaginar com me va fer plaer de 11c-gir-les

Soacutec Caacutetala per6 he poc viscut a Catalunya laquo francesa raquo Tots aquests desaventatges no me descoratgen pas destudiar poc a poc i tot sol la llenshygua deis intuiacutes parents Tots els Catashylans tindrlen den fer tant per desco-brir lhistoacuteria 1 la civilitzacloacute mes que milenaria del pobleacute caacutetala

Crieu beacute que vos sostlnc dins el vostre combat per la llibertat de la nacioacute catalana raquo

raquo

laquo UN CAacuteTALA DE VALENCIA raquo

AMEXIC

Dr J VAacuteZQUEZ - MEXIC mdash laquo Amb gran emocioacute he rebut laquo Terres Catalashynes raquo quhem mostra que tambeacute a Franga els Catalans romanen ferms en llur fidelitat a la Gran Catalunya

Jo seacutec nascut a Benaguasil pobleacute de Valencia pero dic com el nostre gran poeta Auslaacutes March que laquo soacutec Caacutetala de Valencia raquo

MES PANCATALANISME

J-M - ANDORRA mdash laquo Soacutec assidu lecshytor de laquo Terres Catalanes raquo

He pogut observar que cada vegashyda hi ha mes articles en franceacutes 1 el caacutetala perd terreny Dacord que lalie-nacioacute de Catalunya Nord eacutes forta pero no creieu que aquesta actitud eacutes fer marxa enrera

Precisament tindrla deacutesser lidio-ma franceacutes el que de mica en mica saneacutes arraconant per tal ilimposar la vera parla del pobleacute caacutetala

En quant a lorientacioacute de la revisshyta la trobo encertada sobretot el seu nacionalisme apoliacutetic Trobo pero que tindria de tentildeir mes vogoria nacionashylista mes collaboracioacute de Valencians Balears i Algueresos mal que siguiacute un article o dos per nuacutemero Limpor-tant eacutes que la idea de retrobament de Paisos catalans avanci pas a pas sense recular mai raquo

mdash Teacute tota la rao el nostre enteni-mentat correspondent mes com que la seva lletra eacutes vella de mes dun any haura entretemps tingut ocasioacute de veure que hem obrat en el sentit que ell preconitza

raquo

SOJORNS CATALANISTES

INFANTILS

Un lector de Tarragona fa la se-guumlent interessant simpaacutetica i original proposicioacute

laquo Es tracta de donar a coneacuteixer en la praacutectica ais nostres filis que encashyra que Catalunya estigul partida entre dos Estats diferents els Catalans de cada Estat ens sentim agermanats

Es per alxo que agrairiem poguer entrar en contacte amb alguacuten matri-moni del Rosselloacute que estigueacutes dispo-sat a tentildeir les nostres filies uns dles amb ells acceptant nosaltres de rebre els llurs

La intencioacute daquesta estada eacutes aconseguir que la mainada visqui la realitat tant dEspanya com de Franshyga raquo

mdash Afegim que els joves esposos que fan aquesta proposicioacute tentildeen tot just la trentena llurs nines tentildeen 7 i 5 anys

Els matrimonis rossellonesos inshyteressats poden adregar-se a la nostra redaccioacute

M

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf
Page 8: Terres Catalanes - UAB Barcelona · 1. en arrufar el ña s a tot ali ó que v e de ponen ot del nord , sigu deí l co lor que siguí, tan set val I'etlqueta ; 2. en considerar l'autodetermínació

T e r r e s Catalanes

journaii tiacutee TOUS tes Catatans T R I M E S T R I E L

AB0NN1MENT ORDINSISETT A Etat fra i laacute is - Etat espagnol - Autres Etats 11 Aadorre 550 F 90 ptas 8 F

Abonnement de soutlcn LA VOLONTEacute Chanaement dadresse 2 francs

AN IV Ndeg 15 AUTOMNE 1974 PRIX 150 F En Espagne 25 ptas

Reacutedactlon - Admlnlstration 2 rueacute Saint-Mathieu mdash 66000 PERPIGNAN

Tel 34-SO-40

CCP 1-18043 MONTPELLIER

Publiclteacute Agente Havas

66000 PERPIGNAN Tdeacutepbooe 34-S4-61

Du Palais des rois aacute la Cour des Comptes

Dimanche 22 Septembre 1974 un festiacuten reacuteunissait dans la grande salle du Palais des rois de Majorque tous les repreacutesentants du Deacutepartement deacuteputeacutes conseillers geacuteneacuteraux ainsi que les deleshygues communaux autour de nos deux seacutenateurs qui laquo reacutegalaient raquo tous ceux qui dans la matinee meacuteme venaient de les reconduire pour 9 ans dans leur mandat

Epheacutemcres bull matres du paluli raquo pashyres pour la circonslancc du tllre de bull grands e Ice leurs gt avez-vous sougeacute qufc la faveur dune Conslitutun mili democra tlquc voua repreacuteacntlez par valre bulle Un di vale lenseroble dea citoyena eacutevln-cea de ce scrutin

A une eacutecraaante niajorlteacute voua avez rcnouvcleacute votre conllancc el pour ncuf ana encoreacute aux deux seacutenateurs aortanta et cela valait bien un bunquet dantildea le cadre prcallglcux de mure grondvur paa-aec

Car enfln mcaalcura tea bull granda eacutelec-leura raquo voua iquestlea avant tout Catalana dltmc majeura quel a eteacute done le crl-u i qui a determineacute volre cholx

i oiupetence el responsabiliteacute lmpcrltle et IrreaponsaMIileacute

HILAN DI I AII1ITE MAIS

Rll I I ( (ION ni lgt MI vil |

Volli trola mola a peine toute la preaae publlaiacutel le rapport de la Cour deraquo Cumpleraquo qui dcnoncalt publlqucincni lea scuuideraquo lmancicrs au aujel de I amena gcmeut touriatlquc du Ulloral

En ce qui concerne exclualvcinent no tre Paya catatan la Cour dea Comptes bull reproche aux nocioacuteteraquo il eacuteconomlc mlxte

dlrigces sur place par dea pcraonnallleacutes locales - un manque de rigucur dantildea la gestioacuten alnal que dea erreurs d npprecU-tlon lea deacutepensea ayant cieacute trea supeacuterteu-rea aux prcviaiona et lea reccltea trea Infeacute-ricutea raquo (LIndepcndant du 21 juin 1974)

Mala qucllc eal done la nature exacte de cea saciacuteeles d eacuteconomlc mlxte

Ce sont dea socleacuteleacutes financieros a bul lucrattf aacute radnilniiacutelratlon alnal qua la geatlon deaqucllea peuvent partlcipcr les deparu-menta et meme lea communes II aulllt pour cela dune deacutelibcrauumlon mollvee du l onsciacutel general ou du Conacll municishypal dclihciatlon qui dolt iquesttre approuvrc par un arrete du ministra de lintcrlcur

i io des autres ministres tu sea

On colicoli des lors alscmcnt queu ralson meme de leur poslllon dans lechcl le polltlque seacutenateurs et deacuteputca soleo tout nalurellcment designes aux fonctlons de PO G aux emolumenta mensucls non neacutegligcables

RUINEVSE OPERATION

ET RUINEUSES CONSEQUENCES

l mme toulc cntrcprlse commcrclale les socleacuteteacutes dCconomle mlxte dolvent rea-User des opeacuterallons tlnancleacuteres - Le trraquos tnstructir rapport de la Cour des Comptes reiacuteale sAJectivement que la SKM FTA laquoociacuteele deconoinle mixte dont le PDG cst preacuteclseacutement I un de nos deux seacutenashyteurs nouvellement recios a acheteacute U p qtichot lulU l laquolt mllllons (850 ndillonraquo IV l ) et la revendu aux Japonala 2J milllona (250 mllllons dAF) solt une per-te totale de 6 mllllons (600 mllllons d AF)

Ccd nest la resulta que dune seule opeacuteratkm car la SEJUETA continueacute avec son meme PDG pulsque le deacuteficit de 6 mllllons (600 mllllons dAF) aura eacuteleacute combleacute par li Mlsslon Intcrmlnlsteacuterlelle qui depuis sa creation a deja cngloutl iii milllona de franca (90 milllarda dAF) dea fonda publica et para-publlca (LIndeacute-gti mlunt du 21 juin 1974)

Riacuteen ncsl plus facile de geacuterer une en-ireprlsc conuncrclale prtvlleacuteglce comme lest une socieacuteleacute deacuteconomle mixte pulsshyque le deacutelicit sera toujours combleacute palshyles bull fonds publica raquo ccst a direacute avec ni tre argent

Ilcurcusea terrea catalanea entleacuterc-11ii iii couvertcs par la aollicltude bien-vclllantc de cea socleacuteleacutes 1raquo

AFFA1RES EN TOUS GENRES

Car larrlcre-pays nest pas luiacute non plua oublleacute | la SEMER dont le PDG eat eacutegalement lun de nos deux seacutenateurs nouvellement rcelu eacutetend son actlon deshypuis la zone Industiiclle de RIvesaltes jus-|u -i 1ameacutenagemcnl du Pulgmal en pas-sanl par la conslruction du bariacute age de Vinca

Les magistrats de la Cour dea Comp-tea vont avolr encoreacute beaucoup de Ira valiacute bull aacute comilitoacuten quila ne tremhlent laquo paa devant I alf lrmatlon de la veacuterileacute el bull la mise en cause des reaponaablliteacutea gt paroles iquestmises par le Presldent de la Reacute-puhllque aacute loccaslon de la seacuteance soten-nelle de rcnlree de la Cour des Comptes

VjHiulmt du 13 septembre 1974)

Malgre toutes les promesses de bull chan-gement gt on noae y croire_

La conclusioacuten du rapport de la Cour dea Comptes reconnait laquo II eat encoreacute laquo trop tni pour porter un jugemenl del I laquo nltlf sur une expeacuterience auaal vaate et bull aussl longue gt et dans ses commental-res Henrl Trinche (LIndepcndant du 2 juin 1974) expllclte

bull II faut que lactlon - neacutecesaalre bull sana doute de cea aurvelllanta rlgoti-laquo reux dea fonds publlcs quest la Cour laquo des Comptes ncntrave Irremediable laquo menl cclle dune equipe dTiommes de laquo honne volonteacute qui ont tenteacute mdash pour la laquo prendere fois dans lhlstolre mdash une ex-laquo peacuterience unlquc dans le monde et cssen-laquo lu lie pour la survie dune regioacuten gt

Monsieur le chronlqueur Jamaacuteis les Catalana ne deacutelivrcront un blanc-seing a ees socleacuteteacutes ni leurs laquo hommes de bonne volonteacute gt qui veulent lea deacuteposseder de leur Ierre pour la revendreacute aux cuan ccrs

Non monsieur le chronlqueur Notrc Pays catalaacuten na nul besoin de ees laquo homshymes de bonne volonteacute raquo pour survivre

Trols sleacutecles de dominatlon nont pu cffaccr ni nos traditions ni notre langue

Ceraquo bull hommes de bonne volonteacute raquo dls-paraitront Notre Terre catalarte elle de-mcurera

Joan Blanc

Pour un CfiacuteDEAU une M ONT RE

un BIJOU

DUCOMMUN gui lde des o r f eacutev r t s

23 Rueacute Louis Blanc Teacutel 343561 66 PERPIGNAN

A PROPOS OmLM CX 2QOO

Cest deacutegradantdimiter les Ameacutericains pour des Europeacuteens qui avaient

du gouumlt de la classe et de la technique Ces Europeacuteens en question ce sont tout bonnement des

Francais et plus preacutecisoacutement des responsables des usines Citroen Quand un constructeur dautomobiles a le privileacutege extra-

ordinaire de fabriquer certains modeles de voitures qui ne veillis-sent pas eh bien ce privileacutege on lexploite a fond pour le plus yrand bien de la marque dabord et de ses clients ensuite

Mais les lechniciens de Citroen ont IHUI eiiv boas excellents si laquo lintendan-ce raquo ne suit pas on va a la catastiophe ( i si ce qui cst en train darriver aacute la I irme Citroen Des laquo manches raquo dans la nestiim ont aceuleacute la technique Citroen aacute se leevcler dans le nemt bull laire du iaux mnl avec du vrai vicux

I i pourtant des iexcldministrateurs avec des dons reels de gestioacuten auraicnt pu sans glande peine faire de Citroen finan

ni p u I tul le plus solide construc-II ni daiilumiibiles du monde En eflet la Miniiiun IMUIIK iere la plus solide la plus indepeiidanle iuiiit duuml eacutetre celle de ( niiKii le constructeur sachant faire des Miiinies qui vingt ans apreacutes leur naissan- iaienl encoreacute dix ans davancc sur les autres Quand on sait administrer oa ii manque pas dexploiter aacute fond de tel-les auhaines

sms pai leiacute de la 2 CV et sans remon-ni enoan plus loin en arriire (1) la DS esl la puniacute servir dcxcmple Voili une voiture (|in i ses 20 ans dage na pas vieilli dun pod Elle avait encoreacute autatn i ire non seulement sans eacutetre deacutemodeacutee mi Meillie mais en conservant tous les iilinis de sa jeunesse insuffisamment ex-ploiles Tout cela bien entendu sous reshyserve dune fabrication conforme aacute sa mneeplion non dune fabrication plus ou nioins bacleacutee

Eh bien la DS cst marte car mdash mal-giv lout ce que lon a dit quant a sa fabrishycation qui sera poursuivie mdash on rient de la tucr en laquo sortant raquo la CX 2000

Et voilaacute Citroen en train dimiter les pires coacuteteacutes des constructeurs ameacutericains et de leurs pales imitateurs europeacuteens on sort une nouvelle voiture qui pour lessentiel est pris de la DS on y ajoute une meillcure mise en place du moteur mdash qui aurait pu eacutetre adapteacutee aacute la DS mdash quclqucs nouveauteacutes-gadgets la qualiteacute de lihiication et le gouumlt en moins et voilaacute une nouvelle voiture pompeusement van-lardemenl baptiseacutee CX 2000 cestaacute-dire la voiture de lan 2000 I Cest prendre les Europeacuteens pour des Ameacutericains et en par-liculier les Francais pour des imbeacuteciles

Car eclte nouvelle voiture est deja vieille avant davoir cteacute commercialiseacutee tout au moins elle esl ieiile depasseacutee meme par rapport aacute la DS

La CX a en ellet une calandre dune nce dune finesse dun aeacuterodyna

misine inlerieurs tout ce quelle a de positif dans ce domainc la calandre de la DS pouvait leacutepouser dans le cadre des ameiiorations de detail dans une labiai tion de grande serie Elle a ses glaecs avec

M elassique alors que celui de la DS est ncllement meillcur Elle a son plancher qui rappelle les voitures aacute trac-non arrieacutere done pas compleacutetement plat comme celui de la DS Elle a des phares qui ignorent la seule solution rationnellc actuellement trouveacutee celle de la DS Elle a certainement dautres deacutefauts quune visite rapide ne nous a pas permis de re-marquer (2)

Bref la DS cst vraiment la deacuteesse la CX nest origiacutenale en rien Cest la CX qui cst la vicille voiture Cela scrait eacutevi-dent pour toute personne de bon gouumlt qui aurait aacute juger en voyant cote aacute cote les deux voitures pour la premieacutere fois

Bien entendu la CX a effectivement des ameiiorations que na pas la DS mais tiles pouvaient eacutetre adapteacutees aacute celle-ci dans le cadre des nouveauteacutes parneacutes au cours dexploilalion du modele

On pouvait par exemple micux faire que Volkswagen qui se flattait davoir apporteacute plus de 300 perfectionnements aacute sa ceacutelebre laquo Coccinelle raquo Pour la DS on n avail pas a periacuteectionner on avait tout simplement aacute adapter des nouveauteacutes perista et encoreacute apreacutes une seacuterieuse seacutelee-tion car dans lindustrie automobile il y a beaucoup de fausses nouveauteacutes H fausses ameiiorations de faux perfectionshynements

Cenes on peut direacute que des critiques ont eacuteteacute adresseacutecs aacute la DS Si ces critiques ont pu prendre une certaine assise dans le publie la faule principale en incombe aacute la commercialisation Citroen On na jashymaacuteis su en eflet mettre en valeur tous iexcles atouts de la DS

iacutesuite page 7)

M a M d in (itilmu - Impinneric du Canigou - 3 nie de 1Abattoir - 66000 PERPIGNAN - Tcl (69) 61-11-79 - Commission paritaire des publications de prcsse rr 51347

La DI te la Publieation M - A CORONES - Les articles expriment lopinion de leurs auteurs et nengagent que leur responsabiliteacute Deacutepoacutet legal 3laquo trimestre 1974

  • tercat_1974_n15_001pdf
  • tercat_1974_n15_002pdf
  • tercat_1974_n15_003pdf
  • tercat_1974_n15_004pdf
  • tercat_1974_n15_005pdf
  • tercat_1974_n15_006pdf
  • tercat_1974_n15_007pdf
  • tercat_1974_n15_008pdf