CI-CM

BON DIA S E T M A N A D E L 1 5 A L 1 9 D ’ A B R I L

Dilluns, dia 15 Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és im-portant que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, ben-estar i llibertat tindrem en la nostra vida.

Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pen-sant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i

crític francès

Dimarts, dia 16

Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a dema-nar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer.

Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?

Dimecres, dia 17

L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!

Dijous, dia 18

Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convi-dem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desit-jos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aco-nseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?

Divendres, dia 19

Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres ma-teixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petja-da de la nostra vida.

Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?

ÉS PASQUA!

CELEBREM LA VIDA!

CS

BON DIA S E T M A N A D E L 1 5 A L 1 9 D ’ A B R I L

Dilluns, dia 15 Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és im-portant que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, ben-estar i llibertat tindrem en la nostra vida.

Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pen-sant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i

crític francès

Dimarts, dia 16

Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a dema-nar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer.

Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?

Dimecres, dia 17

L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!

Dijous, dia 18

Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convi-dem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desit-jos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aco-nseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?

Divendres, dia 19

Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres ma-teixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petja-da de la nostra vida.

Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?

ÉS PASQUA!

CELEBREM LA VIDA!

ESO BAT

BON DIA S E T M A N A D E L 1 5 A L 1 9 D ’ A B R I L

Dilluns, dia 15 Aquesta setmana, parlem del valor de la coherència. Tot i que és una paraula una mica complicada d’entendre, pensem que és im-portant que hi fem atenció. I és que com més acord hi hagi entre el que pensem i el que sentim amb el que fem, més equilibri, ben-estar i llibertat tindrem en la nostra vida.

Si no som capaços de viure com pensem, acabarem pen-sant com vivim. Adaptació d’un pensament de Gabriel Marcel (1889-1973) filòsof, dramatug i

crític francès

Dimarts, dia 16

Posa’t còmode. Tanca els ulls i pensa: És molt fàcil de demanar als altres que facin el que nosaltres desitgem. Però per conèixer l’esforç que exigeix fer les coses bé, hauríem d’aprendre a dema-nar als altres només allò que nosaltres mateixos siguem capaços de fer.

Escolta amb atenció el que llegirà el teu professor. Després pensa: Què ens ensenya, aquesta historia?

Dimecres, dia 17

L’equilibri entre el que sentim i el que fem, també hauria de ser en totes les relacions humanes. Per això, avui ens agradaria que, mirant les imatges reflexionis sobre el que la cançó també et diu. feature=player_embedded&v=xxhET61yB1A#!

Dijous, dia 18

Tanca els ulls i posa’t en una postura ben còmoda. Avui et convi-dem a reflexionar en tu mateix. Dins teu hi ha, de ben segur, desit-jos ferms que vols portar a terme al llarg de la teva vida. Pensa’n un. Si vols, dos. Pensa en tot allò que hauràs de fer per tal d’aco-nseguir-ho. Seràs capaç de fer tot allò que sents que vols portar a terme?

Divendres, dia 19

Moltes vegades fem servir el camí com a imatge de la vida. Però de camins, és a dir, de vides, n’hi ha tantes com persones. Així que, si som fidels a nosaltres ma-teixos, el que nosaltres fem serà el que deixarà la petja-da de la nostra vida.

Mira aquesta imatge i pensa... quina relació té amb el concepte de coherència?

ÉS PASQUA!

CELEBREM LA VIDA!

“S’explica l’anècdota que una mare va portar el seu fill de sis anys a casa de Mahatma Gandhi. Ella li va demanar:

-Si us plau, Mahatma, li podria demanar al meu fill que no mengi més sucre? No en pot prendre i, si ho fa, arrisca la seva vida fent-ho. A mi no em fa cas. I pateixo molt en veure com no és capaç de fer-ho!

Gandhi va reflexionar i li va dir:

-Ho sento, senyora. Ara no puc fer-ho. Porti el seu fill d’aquí quinze dies.

Una mica sorpresa, la senyora li va donar les gràcies i li va prometre que al cap de quinze dies li tornaria a portar el seu fill.

Quinze dies després. Va tornar amb el seu fill. Gandhi va mirar el nen als ulls i li va dir:

- A partir d’ara, noi, no mengis més sucre.

Agraïda, però molt estranyada, la mare li va preguntar:

- Per què em va demanar que el portés al cap de dues setmanes? Podia haver-li dit el mateix l’altre dia que vam venir.

Gandhi va respondre:

-Fa quinze dies, jo menjava sucre”