TEMA 1: LA IMATGE I EL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC

LA IMATGE: és la representació de la realitat, en forma de dibuix, pintura o fotografia.

No s’ha de confondre la realitat amb una imatge. La paraula REPRESENTACIÓ ens dona

tota la informació per entendre que no és real.

TIPUS D’IMATGES: podem classificar les imatges en diferents categories, però

nosaltres n’estudiarem QUATRE:

Imatges figuratives: les que relaciono amb alguna cosa de la realitat. Entenc

perfectament el que hi ha representat encara que no estigui molt ben dibuixat. Però si

em preguntessin què hi reconec, podria dir perfectament el que hi ha en la imatge.

Observa el quadre d’en Vincent van Gogh, un pintor holandès del segle XIX, qui

representa la seva habitació amb un estil molt personal però on es poden reconèixer

perfectament tots els elements que hi surten.

Imatges abstractes: són les imatges les que no reconec res de la meva realitat. De fet,

cadascú de nosaltres podria veure una cosa diferent. Aquestes imatges són , a nivell

interpretatiu, molt més riques que les anteriors, perquè a l’explicar-nos què hi veiem,

ens enriquim en l’experiència.

Imatges simbòliques: són imatges que no entendria si prèviament no me les han

explicat. És un consens cultural i social i provenen molts cops de la tradició. Per

exemple el colom que porta una branqueta d’olivera al bec pertany a la tradició

cristiana que explica que quan Noé volia saber si Déu els havia perdonat mentre

viatjava a la deriva, va fer enviar un colom a sobrevolar la terra. Aquest al tornar amb

la branqueta va donar a entendre que Déu els havia perdonat i començava a baixar el

nivell de les aigües.

Símbol de la pau

Imatges digitals: són les que estan fetes mitjançant medis tècnics com ara la càmera

fotogràfica digital o l’ordinador.

Hi ha uns altres tipus d’imatges que són d’alguna manera especials. Són les il·lusions

òptiques, les imatges ambigües i les imatges impossibles. Serien una altra tipologia

d’imatges, però diferents de les que hem explicat.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES: són imatges que per la seva construcció ens enganyen

visualment. En aquesta categoria entraria la PERSPECTIVA CÒNICA, que deforma el

dibuix per representar la realitat tal i com nosaltres la veiem.

Les línies paral·leles amb els quadrats negres donen sensació de que són corbes. Però

és un efecte degut a la disposició de les línies en el dibuix.

En aquesta il·lusió òptica les circumferències sembla que girin. És totalment incert. No

es poden moure, però la disposició d’aquestes de la manera en que estan, donen la

sensació de que es mouen.

IMATGES AMBIGÜES:

Són imatges que tenen doble lectura. És a dir, que poden ser al mateix temps un dibuix

i un altre. La percepció juga aquí un paper important. Hi ha alumnes que veuen primer

una imatge i després l’altra i n’hi ha que no aconsegueixen veure una de les dues

imatges. Són lleis de la percepció.

Aquesta és una de les imatges ambigües més famoses. Si mires el fons blanc és un

gerro i si mires la part negra, són dues cares una davant de l’altra.

FIGURES IMPOSSIBLES: són figures que es poden dibuixar sense tenir en compte les

lleis de la perspectiva però que a la realitat no es podrien arribar a construir. Per tant,

es poden dibuixar però no construir.

Un dels artistes més coneguts creador d’una gran quantitat de figures impossibles és

en Marc Escher. Aquí tens una de les seves obres.

Una imatge té tres components: EL SIGNIFICAT, ELS ELEMENTS VISUALS I PLÀSTICS I

ELS MATERIALS I LES TÈCNIQUES.

SIGNIFICAT: el que vol dir. El seu significat.

ELEMENTS VISUALS: punts, línies, plans, textures i colors. Amb el que dibuixo quan

agafo un llapis. Aquests elements em serveixen tant per imatges figuratives com

abstractes. Per tant les podré analitzar tant si reconec el que hi ha dibuixat com si no.

MATERIALS I TÈCNIQUES: què els materials fa referència a allò que utilitzo per dibuixar

i pintar. Les tècniques fan referència a com ho faig servir. Amb què pinto i com pinto,

per simplificar.

Llapis de fusta: és un material conegut des que érem petits. Tothom ha pintat amb

colors de fusta però això no vol dir que ho facin bé. Aquí explicarem com fer-ho

correctament. Es considera una tècnica seca.

Aquarel·la: L’aquarel·la és un material diferent del llapis de fusta i requereix una

tècnica diferent. Per exemple s’utilitza molt l’aigua i es considera una tècnica humida

(ja que s’utilitza pinzell).

Pintura a l’oli: caballet, bastidor, pinzells,

tubs de pintura i paleta. Es tracta d’un material fet

a partir de pigment i oli de lli o de cascall. És una

tècnica molt antiga que feien servir els pintors del

Renaixament. Es tracta d’una tècnica humida

també perquè de vegades es mulla el pinzell amb

aiguarràs.

Retoladors: Es tracta també d’una tècnica seca. Pintar amb retoladors requereix una

tècnica que no tothom domina i els resultats són molt més expressius del que podem

pensar en un principi.

Ceres de colors: es tracta d’una tècnica seca també (no s’utilitza aigua) i molt utilitzada

a les escoles de primària.

TEMA 2: ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC

Com ja hem comentat en el primer tema, tenim CINC elements visuals i plàstics.

Aquests són amb els que dibuixem, tant imatges figuratives com imatges abstractes.

Fem servir en ambdós casos tots aquests elements.

EL PUNT: es defineix com a un element que no té dimensions però sí que té posició.

Aquests ensenyaments provenen del llibre “Punt, línia i pla” d’en Vassili Kandinsky,

pintor holandès del segle XIX . I de les seves teories prové la definició de punt.

Un dels artistes que treballa amb imatges fetes de punts va ser en Roy Lichtenstein,

qui a partir de dibuixos de còmic, els ampliava i dibuixava les trames de punts dels

dibuixos exageradament grans. Ampliats a propòsit per treballar amb imatges fetes a

partir de molts punts.

LA LÍNIA: es defineix com a una successió de punts. Té sentit si fent un punt darrera

d’un altre, si al final els ajuntes, obtens una línia. El símil es pot fer també amb el

bolígraf BIC. Aquesta boleta que té a la punta, el que fa són punts que al girar, gràcies a

la boleta es converteixen en una línia.

Les línies també les podem classificar en línies geomètriques (fetes amb eines de

precisió com els escaires) i línies orgàniques (fetes a mà alçada).

Tant si les fem a mà com amb eines, podem classificar-les com:

LÍNIES RECTES, CORBES, CONTÍNUES, DISCONTÍNUES, EN ESPIRAL, HORITZONTALS,

VERTICALS, OBLÍQÜES, DIAGONALS, PARAL·LELES, PERPENDICULARS, SECANTS...

Amb les línies també podem expressar sentiments: per exemple, la línia horitzontal

dóna sensació d’estabilitat i tranquil.litat, d’equilibri. La línia vertical dóna sensació

d’elevació, d’esveltesa, d’alçada. També d’estabilitat, a l’igual que l’horitzontal.

La línia diagonal dóna sensació de moviment i de desequilibri. A l’igual que les línies en

espiral o corbes, també donen sensació de moviment.

A l’hora de voler expressar una sensació o una altra escollirem un tipus de línia o una

altra.

EL PLA: és una superfície plana i tancada. En tenim de geomètrics, fets amb eines de

precisió (joc d’escaires i compàs) i en tenim d’orgànics (fets a mà alçada).

Els primers els podem classificar en plans regulars (si tenen els costats iguals) i

irregulars (si els seus costats són diferents).

Als plans geomètrics també els coneixem amb el nom de POLÍGONS . Poli:vol dir molts

i ígon: vol dir costats.

Per tant parlarem de Polígons regulars i irregulars. Els que treballarem i construirem

en cursos posteriors són els polígons regulars. Però ara els podríem classificar:

-el més petit: TRIANGLE (3 costats)

-QUADRAT (de 4 costats)

- PENTÀGON (de 5 costats)

- HEXÀGON (de 6 costats)

-HEPTÀGON (de 7 costats)

-OCTÒGON O OCTÀGON (de 8 costats)

- ENNEÀGON (de 9 costats)

- DECÀGON (de 10 costats)

-ENDECÀGON ( d’11 costats)

-DODECÀGON ( de 12 costats)

- PENTADECÀGON (de 15 costats).

- LA CIRCUMFERÈNCIA també és un pla d’infinits costats.

La taca: seria la versió del pla però feta a mà i amb formes orgàniques. No es poden

classificar perquè hi ha infinites formes de taques. Saber que és un element amb el

que dibuixem i també fem ombres.

Dibuix d’en Vassili Kandinsky a base de plans (triangles, rectangles) i taques (la taca

negra de dalt).

LA TEXTURA: la definim com l’acabament superficial dels objectes. És la capa més

exterior dels objectes, la pell més externa. Amb les textures acabem de donar més

realisme al dibuix intentant reproduir el màxim de bé la realitat i també ajuda a donar

més expressivitat al dibuix. Pensem sobretot en els còmics, els quals utilitzen una gran

gamma de textures, sobretot si són a una sola tinta (en blanc i negre).

EL COLOR: el definim aquí com una sensació produïda per dos factors: la llum i el

nostre sistema òptic. Sense llum no podríem veure el color, perquè aquest no existeix

per sí mateix. (Ho explicarem àmpliament en el TEMA 3: EL COLOR).

Obra d’en Vassili Kandinsky aplicant el color en les seves teories de que qualsevol

imatge està formada pels elements visuals i plàstics (sigui figurativa o abstracta).

TEMA 3: EL COLOR

EL COLOR ES DEFINEIX COM UNA SENSACIÓ PRODUÏDA PER DOS FACTORS: LA LLUM I EL

NOSTRE SISTEMA ÒPTIC.

Aquesta és la primera cosa que haig de saber del color. El color no existeix per sí mateix. Si no

es donen aquestes dues condicions: llum i ull, no el podríem veure.

Podem parlar de dos tipus de colors: els colors llum i els colors pigment. Els colors llum són els produïts per la llum: els colors de l’Arc de Sant Martí (llum natural) o els colors dels focus de teatre o de les bombetes de llum (llum artificial). Els colors llum no es poden utilitzar per pintar dibuixos o pintures. Focus de llum amb diferents formes. Si il·luminem una cara amb focus de llum, sembla

pintada.

Els COLORS PIGMENT són els colors que utilitzem per pintar i són com pols de colors que al

barrejar-se amb algun tipus de pega (aglutinant) fan diferents tipus de pintures. Per exemple:

pigment més goma aràbiga serveix per fabricar aquarel·les, pigment més cola blanca serveix

per fabricar pintura plàstica o acrílica, pigment més oli de lli o de cascall serveix per fabricar la

pintura a l’oli (óleo en castellà), i així amb totes les pintures.

Aquí teniu fotografies de pigments. Podeu imaginar-vos que hi ha tants pigments com colors

coneixem...

Trobem pigments a l’hora de fabricar els diferents tipus de colors que coneixeu i fins i tot

maquillatge. Fins i tot per fer la tinta de la impressora utilitzen els colors pigment: yellow,

blue and magenta.

De colors pigment, n’hi ha de PRIMARIS i SECUNDARIS.

Els COLORS PRIMARIS són els principals, els primers, com bé diu la paraula que els defineix.

Són tres: el MAGENTA, el GROC i el CIAN. D’aquests tres colors, obtenim tota la resta

barrejant-los.

Si barregem els tres primaris alhora, obtenim el NEGRE. El negre diem que no és un color, sinó

que és l’absència de color.

La barreja entre colors pigment s’anomena BARREJA SUBSTRACTIVA.

Com s’obtenen la resta de colors? Barrejant-los de dos en dos. Mira l’exemple:

GROC MÉS MAGENTA: TARONJA O VERMELL

GROC MÉS CIAN: VERD

MAGENTA MÉS CIAN: BLAU-VIOLETA.

ELS COLORS PROVOQUEN SENSACIONS:

Els colors, a l’igual que les línies, provoquen sensacions diferents segons els tons que utilitzem. Per exemple els grocs donen sensació de calor perquè els relacionem amb el sol, els taronges i vermells també donen sensació de calidesa perquè els relacionem amb el foc i el sol; els blaus i verds donen sensació de mullat, humit i de fred...

Per això diem que els COLORS CÀLIDS: són el groc, taronja, vermell i magenta.

I els COLORS FREDS: són els verds, blaus i violetes.

QUÈ ÉS UN CERCLE CROMÀTIC?

És un cercle on estan representats els colors primaris, els secundaris i les seves barreges. Són

colors pigment, no llum. Són colors amb els que podem pintar.

TEMA 4: ESPAI I VOLUM

Què significa ESPAI?

És el fragment de realitat on situem els objectes. Aquest espai pot ser un lloc

recollit i mínim, o pot ser una gran extensió.

Què significa VOLUM?

És l’espai que ocupen els objectes. Nosaltres pertanyem a un espai

tridimensional on tot ocupa un volum. I aquest volum el volem representar en un

dibuix o paper. Per tant haurem de passar d’un objecte tridimensional a un objecte

bidimensional i això suposa fer una abstracció una mica complicada. Alguns recursos

que explicarem en aquest tema ens ajudaran a representar aquests objectes

tridimensionals amb més realisme.

4.1. LA LLUM I EL CLAROBSCUR

Gràcies a la llum i a com insereix aquesta en els objectes podem percebre amb més o

menys detall el contorn i textura dels objectes.

La llum vé de l’esquerra i il·lumina els dos objectes donant-nos informació del seu

volum i textura.

Com treballa la llum?

La llum pot expressar idees, emocions, sensacions…

Podem tenir llum dura/forta= valor dramàtic o llum suau/difusa= efectes de confusió i

misteri

Obra de Caravaggio. Pintor italià del s. XVI

Obra d’Ingres. Pintor francès del s. XVIII

La direcció de la llum

La llum pot tenir diferents direccions. Depenent de la direcció de la llum, dóna una

sensació o una altra.

Què és el clarobscur?

És una tècnica que consisteix en treballar les ombres dels objectes per donar sensació

de profunditat i volum. Imitant el pas gradual de la llum a l’ombra. Aquesta tècnica es

pot treballar aplicant el que vam explicar en el Tema 2, els elements visuals de la

imatge: podem dibuixar i fer ombres utilitzant el llapis per difuminar, punts, línies,

taques, textures i colors.

Aquí tenim alguns exemples de dibuixos treballats amb punts, línies, plans i textures.

Ombra pròpia i ombra projectada dels objectes.

L’ombra pròpia és la del propi objecte.

L’ombra projectada és la que queda fora de l’objecte i ocupa un espai més enllà del

propi objecte.

Aquest dibuix ens explica com una llum afecta a un objecte, depenent de la seva

situació.

TEMA 5: DIBUIX TÈCNIC: MATERIALS I TRAÇATS GEOMÈTRICS

FONAMENTALS I LA CIRCUMFERÈNCIA

MAPA CONCEPTUAL: en aquest tema parlarem de...

5.1. Estris de dibuix tècnic

5.2. Com es fan paral·leles: el joc d’escaires

5.3. Elements bàsics de la geometria: el punt, la recta, la semirecta i el segment

5.4. Operacions amb segments: suma, resta i multiplicació

5.5. Teorema de Tales

5.6. Suma d’angles amb el joc d’escaires

5.1. ESTRIS DE DIBUIX TÈCNIC

Aquests estris de dibuix tècnic són els més habituals i necessaris:

-El joc d’escaires:

- L’escaire fa 90º, 45º i 45º.

- El cartabó fa: 90º, 60 º i 30º.

AMB AQUESTS ESTRIS FAIG LES PARAL·LELES. NECESSITO EL JOC DELS DOS PER PODER FER-LES.

-El compàs: serveix per fer circumferències.

L’has d’utilitzar totalment perpendicular al paper

i fer-lo girar per la rodeta que té a l’extrem.

-El transportador d’angles: serveix per mesurar els angles en graus. N’hi ha de mitja

circumferència (180º) i del total de la circumferència (de 360º).

-La goma de cautxú o goma d’esborrar dura.

-El portamines amb mines de diferent gruix (0.1, 0.2, 0.5, 0.7 o 1 mil·límetres) i de diferent

duresa: HB (la duresa normal), 1H, 2H, 3H, 4H, 5H... si és molt dura, per fer dibuix tècnic; i 1B,

2B, 3B, 4B, 5B... si és molt tova, per fer ombres.

Altres estris que podem utilitzar són els retoladors de punta fina per repassar els dibuixos, les

maquinetes de fer punxa especials pels portamines o pels compassos...

5.2. COM ES FAN PARAL·LELES: EL JOC D’ESCAIRES

Com es veu en la fotografia de dalt, l’escaire es posa al damunt de la recta que vull fer de

model per fer les altres paral·leles i el cartabó al darrera per aguantar quan moc l’escaire.

És la millor manera per fer les paral·leles perquè girant l’escaire també puc fer perpendiculars

(rectes que es tallen en angle recte amb les que he fet abans).

5.3. ELEMENTS BÀSICS DE LA GEOMETRIA: EL PUNT, LA RECTA, LA SEMIRECTA I EL SEGMENT.

EL PUNT: en geometria un punt és la intersecció de dues rectes. Els punts s’anomenen amb les

lletres A, B, C... en majúscula i començant per la A.

X

A

LA RECTA: és una successió de punts. No té principi ni final, per tant és infinita.

LA SEMIRECTA: a diferència de la recta, té principi o final.

EL SEGMENT: és un fragment de recta amb principi i final.

5.4. OPERACIONS AMB SEGMENTS

Els segments es poden sumar damunt d’una semirecta si els posem un a continuació de l’altre:

A B C D

A B/C D

AB + CD: AD

Els segments es poden restar damunt d’una semirecta si els poses un dins de l’altre per restar-

los.

A B C D

A/C B D

CD –AB: BD

Els segments es poden multiplicar:

X 3 3 x AB: 3AB

A B

A B/A B/A B

5.5. TEOREMA DE TALES O DIVISIÓ D’UN SEGMENT

Si vols dividir un segment en diverses parts iguals, el millor procediment és el TEOREMA DE

TALES. Pensa que a partir d’ara el Teorema de Tales t’acompanyarà tota la teva vida

d’estudiant.

Com funciona?

Vull dividir el segment AB en 3 parts:

-1r. Afegir al segment una semirecta qualsevol en un dels extrems del segment.

A B

-2n. A la semirecta dibuixada, marcar el mateix número de parts en què vull dividir el segment.

Ho faig amb el compàs i sempre fent servir la mateixa mesura.

A B

-3r. L’última marca que he fet, l’uniré amb el costat B. A partir d’aquí faré paral·leles per

cadascuna de les marques i ja tindré el segment AB dividit en 3 parts iguals.

A B

5.6. SUMA D’ANGLES AMB EL JOC D’ESCAIRES

Podem sumar angles amb el joc d’escaires i obtenir-ne d’altres, només cal posar els dos estris

junts amb els dos angles de costat.

CONSULTA COM FER TRAÇATS BÀSICS (MEDIATRIU, BISECTRIU...) EN AQUESTES PÀGINES

WEB:

Web dibuix tècnic:

http://ntic.educacion.es//w3/eos/MaterialesEducativos/mem2004/ejercicios_dibujo_tecnico/i

ndex.html

Web dibuix tècnic 2: http://www.educacionplastica.net/trazbas.htm

TEMA 6: DIBUIX TÈCNIC: FORMES POLIGONALS

CIRCUMFERÈNCIA: Corba plana tancada els punts de la qual equidisten d’un punt interior

anomenat centre.

ELEMENTS DE LA CIRCUMFERÈNCIA:

• CENTRE: Punt interior de la qual equidisten tots els punts de la circumferència.

• RADI: Distància del centre a qualsevol dels seus punts.

• CORDA: Segment limitat per dos punts de la circumferència.

• DIÀMETRE: Corda que passa pel centre. La divideix en dues semicircumferències. És

igual a dos radis.

• ARC: Porció de circumferència. L’arc limitat pels extrems d’un diàmetre és una

semicircumferència.

POLÍGON: Forma plana limitada per una línia trencada i tancada.

ELEMENTS DEL POLÍGON:

• COSTAT: Cadascun dels segments rectilinis que formen el polígon.

• VÈRTEX: Extrems dels costats.

• ANGLE: Està determinat per dos costats consecutius.

POLÍGON REGULAR: Polígon que té tots els costats i angles iguals.

TRIANGLE: Polígon de tres costats. Els angles interiors d’un triangle sumen 180º.

CLASSIFICACIÓ SEGONS ELS COSTATS:

• EQUILÀTER: Els tres costats són iguals.

• ISÒSCELES: Dos costats són iguals.

• ESCALÈ: Els tres costats són diferents.

CLASSIFICACIÓ SEGONS ELS ANGLES:

• RECTANGLE: Un angle recte i dos d’aguts.

• ACUTANGLE: Els tres angles són aguts.

• OBTUSANGLE: Un angle obtús i dos d’aguts.

QUADRILÀTER: Polígon de quatre costats.

TIPUS DE QUADRILÀTERS:

• PARAL·LELOGRAM: Tots els costats oposats paral·lels.

• QUADRAT

• RECTANGLE

• ROMBE

• ROMBOIDE

• TRAPEZI: Dos costats oposats paral·lels.

• TRAPEZOIDE: Cap costat paral·lel.

CONSULTA COM CONSTRUIR POLÍGONS INSCRITS EN UNA CIRCUMFERÈNCIA A PARTIR DEL

RADI EN AQUESTA PÀGINA WEB:

http://ntic.educacion.es//w3/eos/MaterialesEducativos/mem2004/ejercicios_dibujo_tecnico/i

ndex.html