temari

Sintaxi

LLENGUA CATALANA I LITERATURA Versi impresa

LLENGUA CATALANA I LITERATURA | Versi impresa

Sintaxi | 1

Introducci a la sintaxi

Nuclis, modificadors i complementsLa sintaxi sencarrega dordenar les paraules per tal que formin part duna oraci. Aix, podem dir que el primer que fa s escollir els nuclis que poden portar els seus modifica-dors i complements.

El senyor de la cartera negra.

La dona amb el nen petit.

El noi que porta un gos pigall.

especificador (modificador) nucli

complement (complement del nom)

Lagrupaci de les paraules: els sintagmesNo totes les paraules sn iguals ni es relacionen de la mateixa manera. Hi ha una es-tructura que les combina en diferents grups que anomenem sintagmes. Els sintagmes, alhora, es combinen entre ells per tal de formar oracions.

El gat negre no menjava tonyina.

especif. nucli CN Predicat

Sintagma nominal Sintagma verbal

Oraci

Utilitzem el llenguatge sense necessitat de saber els mecanismes que estructuren les oracions per conixer la sintaxi ens servir per aprendre a escriure i a expressar-nos amb ms xit.

Els sintagmesUn sintagma s un conjunt de paraules, de les quals una s ms important que les altres: el nucli. Aquest element determina el tipus de sintagma que ens trobem:

Sintagma nominal (SN): un noi molt simptic

Sintagma adjectival (SAdj): molt simptic

Sintagma verbal (SV): va parlar amb la Maria

Sintagma adverbial (SAdv): desprs del partit

Sintagma preposicional (SP): amb la Maria


Sintaxi | 2

El sintagma nominalUn sintagma nominal (SN) s un conjunt de paraules al voltant dun nom. Aqu nhi ha alguns exemples:

El El El

Llibre llibre llibre llibre

blau blau de matemtiques blau de matemtiques que em van regalar blau de matemtiques que em van regalar unes amigues de Lleida

especificador nucli complements

El nucli del SN pot tenir elements a lesquerra (especificadors) i a la dreta (complements). Lestructura general dun SN (fem servir parntesis per indicar que els especificadors i els complements sn optatius):

Estructura del sintagma nominal: (especificador) + nucli + (complements)

El nucli del sintagma nominalEl nucli dun SN ha de ser un nom, propi o com:

En Joan t gana. Una noia t gana.

Un pronom tamb pot fer de nucli dun sintagma nominal:

Ell t gana. Ella t gana.

Els elements del sintagma nominalEl nucli dun sintagma pot anar sol o estar acompanyat delements que apareixen a la seva esquerra i a la seva dreta. Tots els elements que apareixen en un sintagma complei-xen una funci:

Aquell abric gruixut de la Joana.

Categoria det. nom SAdj SPrep

Funci especif. nom CN CN

Els elements que apareixen a lesquerra del nucli fan la funci d especificadors del nucli. Els determinants i, alguna vegada els adjectius, sn els que fan aquesta fun-ci.

Els elements que fan la funci de complement de nom apareixen a la dreta del nucli del sintagma. Els adjectius, els sintagmes preposicionals i les oracions de relatiu (o adjectives) poden exercir aquesta funci.


Sintaxi | 3

La concordana dins del sintagma nominalEls determinants i els adjectius que fan la funci despecificadors o complements de nom concorden en gnere i nombre amb el nucli del sintagma al qual pertanyen:

El rellotge nou: mascul / singular La pilota nova: femen/singular Les cadires noves femen/plural Els prestatges nous: mascul/plural

El sintagma adjectivalUn sintagma adjectival (SAdv.) s un conjunt de paraules al voltant dun adjectiu que fa de nucli i que, com el del SN, pot tenir elements a lesquerra (especificadors) i a la dreta (complements).

Molt fart de la sintaxi

Categoria det. adj. SPrep

Funci especif. nucli CN

Els especificadors acostumen a ser quantificadors de grau (per exemple: molt can-sat, fora rpid, poc interessant).

Normalment, els complements sn sintagmes preposicionals ( cansat destudiar) o oracions subordinades substantives (cansat que no facis els deures).

Com en el cas del sintagma nominal, noms ladjectiu que fa de nucli s imprescindible: (especificador) + nucli + (complements)

El sintagma preposicionalEl sintagma preposicional (SPrep) est format per un conjunt de paraules en qu una preposici fa la funci de nucli. Aquesta preposici ha de seleccionar sintagmes que fan la funci de complement:

Per moltes raons

Categoria prep. SN

Funci nucli CPrep

A diferncia daltres sintagmes, el complement de la preposici s obligatori:

*He parlat amb *No estic segur de

En canvi, els sintagmes preposicionals no estableixen concordana amb el nucli del sin-tagma nominal perqu la preposici ja uneix els dos noms:

Els nois argentins / Els nois de lArgentina


Sintaxi | 4

El sintagma adverbialEl sintagma adverbial (SAdv.) est format per un conjunt de paraules el nucli de les quals s un adverbi. Aquest adverbi pot anar acompanyat de complements i especificadors.

Desprs del partit

Categoria adv. SPrep

Funci nucli CPrep

Els complements dels adverbis sn opcionals i necessiten una preposici:

*Vindr desprs del partit. Vindr desprs el partit.

El sintagma verbalUn sintagma verbal (SV) s un conjunt de paraules al voltant dun verb. Els SV estan for-mats per un nucli i uns complements argumentals:

Comprava flors cada diumenge.

nucli CD CC

Alguns verbs demanen de manera obligatria complements argumentals. En canvi, els complements circumstancials sn sempre optatius, s a dir, es poden treure sense que perdem una informaci indispensable.

Comprava (perdem una informaci que reclama el verb). Comprava flors (perdem una informaci de la qual podem prescindir).

Verbs predicatius i no predicatiusEls verbs daquest parell dexemples presenten diferncies:

En Joan s. En Joan canta.

El verb ser (o sser) s un verb no predicatiu, perqu no indica cap acci o procs. El verb cantar s un verb predicatiu, perqu indica una acci o procs en el qual participa el seu subjecte: En Joan.

Un predicat imposa restriccions als elements que selecciona. Aix a loraci *La pedra s intelligent hi trobem un adjectiu que no pot predicar el nom pedra. Ladjectiu seleccio-na les propietats semntiques del subjecte: una pedra no pot ser intelligent. En canvi, a loraci He begut un pasts, s el predicat beure que selecciona un complement directe que sigui lquid i fa que loraci sigui agramatical.


Sintaxi | 5

Verbs no predicatiusPredicar vol dir expressar alguna propietat o acci. En aquest sentit, els verbs no pre-dicatius no prediquen: s a dir, no ens diuen res del subjecte. Els autntics predicats daquests verbs sn els elements que desenvolupen la funci datribut (En Joan s met-ge). Hi ha quatre grans grups de verbs no predicatius:

1. Verbs copulatius: els verbs copulatius per excellncia sn ser (o sser) i estar.

2. Verbs pseudocopulatius: sn verbs que expressen un contingut semblant al de ser i estar, com tornar-se, esdevenir, semblar o acabar.

Sembles cansada. He acabat fet pols.

3. Verbs modals: sn verbs que expressen el grau de coneixement dun parlant, o b el perms o autoritzaci per part dun parlant per fer determinada cosa.

Hauria dhaver arribat ja. (el parlant expressa els seus dubtes / hi ha un grau de coneixement baix). No pots venir. (el parlant expressa una prohibici).

4. Verbs aspectuals: sn verbs que indiquen si laspecte del verb s perfectiu (lacci del verb ja sha dut a terme completament) o no perfectiu (lacci del verb no sha completat).

Vaig llegir un llibre. (Vaig llegir ens indica que lacci ja sha acabat). Estic llegint. (Estar ens indica que lacci de llegir ha comenat, per no ha acabat encara).

Els complements argumentalsUn predicat verbal selecciona uns participants necessaris perqu sexpressi correcta-ment el seu significat. Qualsevol parlant del catal sap que oracions com les segents no estan ben formades:

Els treballadors no van trencar*. En Joan ha agafat*.

Els verbs donar i agafar seleccionen dos participants necessaris: una persona que tren-ca/agafa i quelcom que s trencat o agafat. Aquests elements es diuen arguments. Per indicar-los els arguments de forma esquemtica fem servir variables:

X (trencar) Y Els treballadors no van trencar la mquina X Y X (agafar) Y En Joan ha agafat un tros de xocolata X Y

La Laia va agafar una cosa prohibida

Argument 1 Verb Argument 2


Sintaxi | 6

Els papers temticsHi ha verbs que noms seleccionen un argument, com ballar o morir. Ara b, la manera en qu interpretem el sintagma nominal El cavaller Bernat en cada una daquestes ora-cions s molt diferent:

El cavaller Bernat va morir dun refredat. El cavaller Bernat va matar el drac maligne.

En el primer cas, El cavaller Bernat s un pacient (pateix lacci de morir), mentre que en el segon s un agent (desenvolupa lacci de matar). Per aix diem que els arguments reben papers temtics per part dels predicats que els seleccionen. El verb, per tant, as-signa papers temtics als seus arguments. Tenint aix en compte, podem modificar les representacions de lapartat anterior.

La Laia va agafar una cosa prohibida

Agent Verb Tema

Un paper temtic indica la relaci semntica que hi ha entre un predicat i cadascun dels seus arguments. Un argument noms pot rebre un paper temtic.

Llista de papers temticsAgent o actor: qui inicia lacci expressada pel predicat de forma potencialment intencionada.

El Joan va recitar un poema.

Pacient: la persona o cosa que pateix lacci expressada pel predicat.

El metge va visitar la Maria.

Tema: persona o cosa afectada per lacci expressada pel predicat (all que s mo-gut, afectat o efectuat pel predicat).

El paquet va arribar tard; En Joan ha escrit una novella.

Experimentador: entitat que experimenta un cert estat psicolgic expressat pel predicat.

La Maria tem la reacci den Pep; Li sembla poc clar.

Destinatari o meta: entitat envers la qual es dirigeix lactivitat expressada pel pre-dicat.

Vaig donar un llibre a la Maria; Anirem a Olot.

Font o origen: entitat des de la qual es mou alguna cosa com a resultat de lactivitat expressada pel predicat.

Ve de Pars; Ho fa aix des que era jove.


Sintaxi | 7

Locatiu : lloc on se situa lacci o estat expressat pel predicat.

Ho va dir a la piscina.

Les funcions sintctiquesUna funci sintctica s una relaci que un predicat estableix amb els seus arguments. Aquesta relaci pot expressar-se de tres formes diferents: mitjanant la concordana en nombre i persona, mitjanant ls duna preposici, i mitjanant lordre de mots.

El subjecteEl subjecte gramatical duna oraci s un sintagma que concorda amb el verb principal en nombre i persona.

El nen canta a la nit. Els nens canten a la nit.

Per tant, per localitzar el subjecte el procediment formal que podem seguir consisteix a passar el verb de singular a plural o de plural a singular. En fer aix trobarem que hi ha algun sintagma del qual hem de canviar el nombre:

No magraden les pellcules damor. *No magrada les pellcules damor.

El Complement DirecteLa definici de complement directe est relacionada amb la de transitivitat. Noms els verbs transitius poden tenir complements directes:

Verbs intransitius: quan un predicat noms selecciona obligatriament un argu-ment, aquest argument far la funci de subjecte:

La Joana riu. LOlga dorm.

Verbs transitius: sn aquells que, a ms a ms del subjecte, demanen obligatria-ment un altre argument que es posa al darrere del verb sense preposici:

En Quim ha demanat (alguna cosa). La Joana diu (alguna cosa).

El Complement Directe, sense preposiciDes del punt de vista formal el complement directe s aquell que suneix directament als verbs predicatius i transitius sense preposici.

En Quim ha demanat les noves claus a la Maria. CD

Ha tornat els llibres a la biblioteca. CD


Sintaxi | 8

Excepcionalment, la preposici a saccepta en determinats contextos:

Davant dun pronom personal tnic: Tha vist a tu.

Opcionalment, amb els mots tothom i tots: Vaig trobar (a) tothom. Us han cridat (a) tots.

En casos dambigitat amb el subjecte:

Testimo com el Joan / Testimo com al Joan. Qui ha vist el lladre? / A qui ha vist el lladre?

La posici del Complement DirecteUn altre criteri per comprovar si un argument s complement directe s lordre de mots. En principi, un objecte directe no pot aparixer abans del verb:

*El vidre ha trencat en Joan. *La Maria he vist avui.

En exemples com aquests, lobjecte directe sha mogut a una posici externa a loraci tal com indica ls de la coma i el pronom de represa que substitueix el complement directe dins loraci:

El vidre, lha trencat en Joan. CD CD

La Maria, lhe vista avui. CD CD

El Complement IndirecteLa funci de complement indirecte manifesta tres caracterstiques bsiques:

1. Est introdut per la preposici a (s un sintagma preposicional):

Ho he fet per a la Maria.

2. Acostuma a ser un destinatari de lacci:

Li vaig enviar un disc a en Joan.

3. Es pot pronominalitzar pels cltics oblics li i els:

Li/Els vaig enviar el regal.

La pronominalitzaci del Complement IndirecteEls complements indirectes poden ser substituts pels pronoms febles oblics/cltics li (per al singular) i els (per al plural). s important fer notar que els cltics de complement indirecte no fan distinci de gnere, noms de nombre.

He donat la notcia a la Maria Li he donat la notcia. (li = la Maria) He donat la notcia als teus amics Els he donat la notcia. (els = els teus amics)

Quan el complement indirecte s inanimat, el cltic que el substitueix tamb s li o els.


Sintaxi | 9

He donat un cop a la porta. Li he donat un cop. Han comunicat la notcia al Govern. Li han comunicat la notcia.

Quan apareix amb un altre pronom feble de complement directe, la forma del pronom de complement indirecte canvia. No tenim li / els, sin hi.

He tornat el rellotge (el) a la Marta (li) Lhi he tornat

Una prova ms per identificar el Complement IndirecteEn resum, les proves que podem fer servir per identificar un complement indirecte sn dues:

1. La presncia de la preposici a.

2. La pronominalitzaci per li / els (o hi, en casos en que hi ha un cltic de complement directe)

Per encara podem fer servir una altra prova si volem estar segurs de trobar-nos davant dun CI. El complement indirecte, a diferncia del directe, no es veu afectat quan passem una oraci activa a passiva: He regalat un DVD a la Marta Un DVD ha estat regalat per mi a la Marta.

El Complement de Rgim VerbalEl complement de rgim verbal (CRV) s un segon tipus de complement preposicional seleccionat. A diferncia del complement indirecte, pot anar precedit de diferents pre-posicions.

Els treballadors confien en el seu cap. Aspiro a un sou millor. Oblidat de veure la Maria.

Pronominalitzaci del Complement de Rgim VerbalEls pronoms febles (cltics) que poden substituir el CRV sn hi i en. En general, hi serveix per pronominalitzar tots els CRV que no estan introduts per la preposici de:

Prep. + SN = HI

No crec en aquestes coses No hi crec Confio en lajut econmic Hi confio Visc a Barcelona Hi visc

de + SN = EN

No parlis daix No en parlis No et queixis de la Joana No ten queixis Vaig sortir de casa En vaig sortir


Sintaxi | 10

El complement predicatiuUn complement predicatiu s un sintagma adjectival o preposicional que atribueix una propietat a algun sintagma nominal de loraci en qu apareix. Una segona propi-etat important s que no pot ser el predicat principal de loraci (tasca que desenvo-lupa el verb).

En Pere va sortir de casa enfadat.

Com que el complement predicatiu s una predicaci secundria, s possible dividir loraci en qu apareix el complement predicatiu en dues predicacions:

En Joan va tornar trist. En Joan va tornar (predicat primari) + En Joan estava trist (predicat secundari). Vaig comprar la fruita barata. Vaig comprar la fruita (predicat primari) + La fruita estava barata (predicat secundari).

Tipus de Complement PredicatiuComplements predicatius orientats al subjecte : prediquen del subjecte de lora-ci.

En Joan (Subjecte) cantava alegre.

(Subjecte) Plorava commogut.

En Joan (Subjecte) va morir feli.

Complements predicatius orientats al complement directe : prediquen del com-plement directe.

Vaig beure el caf (CD) calent.

He fet la sopa (CD) salada.

Trobo la teva decisi (CD) molt encertada.

Els complements predicatius no poden referir-se al complement indirecte:

*Li vaig donar un regal a la Maria (CI) enfadada.

AtributLatribut s el complement que porten obligatriament els verbs copulatius ser i estar.

El partit era molt difcil. Aquesta taula est trencada.


Sintaxi | 11

En casos com aquests, els verbs ser i estar no sn predicats, sn verbs semnticament buits. Hi sn per poder construir una oraci, ja que noms els verbs poden tenir mar-ques flexives de temps.

Una prova que els adjectius sn els vertaders predicats s que no poden desaparixer:

*El partit era. *Aquesta taula est.

Propietats de lAtributLes propietats ms destacables de latribut sn les segents:

s el predicat principal de loraci (lelement que selecciona el subjecte). Per tant, s obligatori i imposa restriccions de selecci:

*El teu jard s molt amable. (amable exigeix que el seu subjecte sigui animat)

Pot ser expressat per diferents categories gramaticals:

Sintagma adjectiu: s molt amable.

Sintagma preposicional: Sc a Barcelona.

Sintagma adverbial: Sc aqu.

Oraci: Estic que no maguanto.

Si s un Sintagma adjectiu, concorda en gnere i nombre amb el subjecte:

Els teus professors sn simptics. La Joana s molt treballadora.

Es pot substituir pel pronom neutre predicatiu ho:

En Joan s maco. En Joan ho s. La teva casa est molt bruta. La teva casa ho est.

El Complement CircumstancialAnomenem complement circumstancial a tot aquell complement que no s seleccio-nat pel verb, per que pot aparixer a loraci, afegint-hi informaci addicional.

He anat al cinema amb lAnna. CC de companyia

Vaig fer el treball molt malament. CC de mode o manera

Treballo a Madrid. CC de lloc

Anir a casa teva dem. CC de temps

Anem sovint a Saragossa. CC de freqncia

He obert la porta amb la clau CC instrumental


Sintaxi | 12

Propietats del Complement CircumstancialCom que els complements circumstancials no complementen un sintagma, sin tota una oraci, tenen molta mobilitat dins loraci:

(Ahir) Vaig parlar (ahir) amb la Maria (ahir).

Poden realitzar la funci de complement circumstancial diferents categories sintagm-tiques:

Sintagma nominal: Vindr dimarts. SN

Sintagma preposicional: Parlarem a casa de la Joana. SPrep

Sintagma adverbial: No podem trucar-li aqu. SAdv

Recapitulaci de les funcions sintctiquesUna funci sintctica s una relaci morfolgica entre un predicat i un argument.

Subjecte: La teva casa t quatre habitacions.

Complement Directe: He comprat un pasts de xocolata.

Complement Indirecte: He donat diners al meu nebot.

Complement de Rgim Verbal: He tornat del meu poble.

Complement Predicatiu: En Llus va arribar cansadssim.

Complement de Nom: Un llibre de matemtiques.

Complement Agent: El vaixell va ser enfonsat pel mssil.

Atribut: La teva germana est cansada.

Complement Circumstancial: En Joan va parlar ahir.

LoraciUna oraci s una unitat de sentit comunicatiu independent i autnoma que expres-sa un significat complet.

Els constituents immediats de loraci sn el subjecte i el predicat. Tant el subjecte com el predicat estan formats per un o ms sintagmes que sempre exerceixen una funci sintctica:

LEnric prefereix les begudes sense gas.

Subjecte Predicat

El subjecte s la part de loraci sobre la qual safirma o es nega alguna cosa

El predicat s all que es diu del subjecte


Sintaxi | 13

Trobem, en alguns casos, oracions sense subjecte, per no hi pot haver una oraci sense predicat.

Lanlisi sintctica de loraciPer tal de realitzar lanlisi morfosintctic duna oraci hem de seguir els passos se-gents:

1. Assenyalar la categoria gramatical de cada paraula:

En Joan estima la Marta.

Det. Nom Verb Det. Nom

2. Identificar lestructura sintagmtica de loraci:



SN SV SN

3. Identificar el predicat i el subjecte (prova de concordana):



SN SV SN

Subjecte Predicat

4. Identificar les funcions sintctiques dels altres arguments del verb (fent servir les proves que ja hem explicat per identificar-les):

En Joan estima la Marta

det.especif.

nomnucli

verb detespecif.

nomnucli

SN SV SN

nucliSubjecte

nucli Predicat

CD

Oraci

temari

Documents