temari

mesopotmia

CINCIES SOCIALS 1r | Captol 11 | Versi impresa


mesopotmia | 197

mesopotmia

Durant ledat dels metalls, al Prxim Orient, la societat est cada vegada ms organit-zada i les ciutats shi comencen a desenvolupar. En aquest context neixen els diferents estats al voltant de les ribes dels rius.

Les ciutats estat de Mesopotmia, que trobem al voltant de les terres frtils dels rius Tigris i Eufrates, sn els primers exemples del procs cap a una societat estatal, per no sn els nics: tamb hi ha la civilitzaci egpcia, la civilitzaci de la vall de lIndus o els inicis de la civilitzaci a la Xina.

Les civilitzacions fluvials

Els rius tenen una gran importncia en lorigen daquestes primeres civilitzacions. A ledat dels metalls havem vist com apareixien els sistemes de regadiu i de quina manera havien suposat una gran millora en lagricultura. Aquests sistemes de regadiu, junta-ment amb els canals i els sistemes de contenci daiges, ens demostren una utilitzaci racional de laigua per a usos agrcoles. Per fer aix calia una forta organitzaci, planifi-caci i tamb gesti. En aquest context neix, doncs, lestat, que promovia i sencarregava de totes aquestes obres dirrigaci.

Alhora, les poblacions es van anar fent cada cop ms grans, amb edificis religiosos que tenien una arquitectura cada cop ms rica i complexa. Les arts i la tecnologia tamb es van anar desenvolupant al voltant duna societat jerarquitzada i organitzada, amb funci-onaris i un clergat estructurat. Totes aquestes caracterstiques ens portaran, tamb, a la necessitat i al naixement de lescriptura i, per tant, a lentrada a la histria.

La llarga histria de mesopotmia

La histria de Mesopotmia s molt llarga: comena al neoltic i finalitza pels volts del segle VII dC. En aquest tema noms veurem els principals perodes i la vida durant la Mesopotmia de lantiguitat (fins al segle VI aC). Els perodes de qu parlarem sn:

Perode dUruk (4000 aC-3100 aC) Perode protodinstic (2900 aC-2350 aC) Imperi dAccad (2350 aC-2193 aC) Tercera dinastia dUr (2119 aC-2004 aC) Regne assiri (s. XX aC-s. XVIII aC) Primera dinastia babilnica (s. XVIII aC-s. XVII aC) Imperi neoassiri (s. X aC-s. VII aC) Imperi neobabilnic (s. VII aC-s. VI aC)


mesopotmia | 198

el perode dUruk (4000 aC-3100 aC)

El naixement de la civilitzaci a Mesopotmia se situa al IV millenni aC.

Durant el perode dUruk, les ciutats esdevenen ciutats estat. Aquestes ciutats ja sn centres urbans importants, amb edificacions complexes i riques com ara temples mo-numentals.

Trobem una societat amb clares diferncies socials i amb desenvolupaments tecnol-gics importants, com per exemple larada i la generalitzaci i expansi dels sistemes de regadiu. Aquestes ciutats estaven sota el control dun governant, figura que concentra-va el poder poltic i lautoritat religiosa: el sacerdot-rei.

Tamb hi trobem manifestacions artstiques duna gran qualitat. Gravats i relleus deco-ren els objectes sovint fets amb materials preciosos.

Durant el perode dUruk se situa el naixement de lescriptura. La seva creaci respon-dria a la necessitat de recordar i registrar els comptes i millorar ladministraci de llocs importants, com els temples: el seu origen s administratiu, burocrtic. Durant aquest perode, gaireb tots els documents es limiten a comptes i lescriptura encara es basa en pictogrames. Daqu evolucionar i donar pas a lescriptura cuneforme, que es va utilitzar per representar els dos idiomes que es parlaven a Mesopotmia, el sumeri i lac-cadi. Aquesta escriptura es feia en tauletes dargila que desprs sassecaven o es coen.

el perode protodinstic (2900 aC-2350 aC)

Al perode protodinstic, les ciutats van continuar creixent i ja trobem centres urbans que podien arribar als 30.000 habitants. Aquestes ciutats estaven governades per reis, que eren els protectors de la ciutat, tant en lmbit religis com el poltic: el rei participa-va en guerres contra altres ciutats, manava la construcci dels canals i dels sistemes de regadiu, protegia la ciutat amb muralles o sencarregava del comer i subministrament de matries i productes per a la comunitat i alhora decidia el nomenament de sacer-dots, manava construir temples i esttues per a la divinitat.

Lart, en aquest perode, s un art que sovint utilitzava materials luxosos com poden ser lor, lalabastre o el lapisltzuli. Veiem tamb com lescriptura, a ms de complir la seva funci administrativa, sha convertit en una escriptura que plasmar tota una tradi-ci potica. Trobem narracions literries que eren molt apreciades per una societat que dna un gran valor a lescriptura i a laprenentatge i ensenyament mitjanant els escrits. Cal destacar que moltes de les narracions piques i poemes ms clebres de Mesopot-mia, com el poema de Gilgamesh, expliquen uns mites i uns fets que van ocrrer en el perode protodinstic.

Limperi daccad (2350 aC-2193 aC)

s el primer imperi que apareix a Mesopotmia. Aquest imperi sestenia des del mar Roig fins a les costes mediterrnies. Els reis ms destacats daquest imperi sn Sargon i Naram Sin. Limperi va desaparixer al cap duns cent anys.

Durant aquest perode, lImperi dAccad i seva administraci van unificar el calendari, els sistemes de pesos i els registres dels arxius de tota la regi.


mesopotmia | 199

Les diferents ciutats i regions estaven sota el control dun governador que era designat pel rei; a vegades, per, deixaven al capdavant un prncep local, que manava sota la tutela i en nom del rei dAccad.

La capital, Accad, es va convertir en un centre important per al comer, fins i tot amb productes de terres llunyanes.

La llengua accdia va assolir una gran importncia. Laccadi s una llengua semtica que va esdevenir la llengua de ladministraci i va relegar les altres llenges que existien a un paper secundari. Tot i aix, el sumeri (que era la llengua predominant en els perodes dUruk i protodinstic) va continuar sent la llengua emprada en la literatura i continuava mantenint el seu prestigi. Amb el temps, per, laccadi va esdevenir la llengua predomi-nant durant centenars danys, i va reduir de mica en mica ls del sumeri. Els accadis van adaptar lescriptura cuneforme a la seva llengua i van tipificar la seva escriptura.

Aquest imperi va tenir una gran influncia en el mn mesopotmic posterior.

La tercera dinastia dUr (2119 aC-2004 aC)

Desprs de la caiguda de lImperi dAccad, una nova ciutat i dinastia va assolir el control de bona part de Mesopotmia. Es tracta de la ciutat dUr sota el regnat del rei Ur-nam-mu. Aquest rei va iniciar un perode, anomenat tercera dinastia dUr o simplement Ur III, que supos un ressorgiment de la cultura sumria: El nom de renaixement sumeri prov de la gran quantitat de literatura i documents administratius en aquesta llengua. Els reis dUr III en van promocionar ls com a llengua culta, gaireb especfica de la lite-ratura, i tamb com a llengua oficial de ladministraci. Per laccadi continuava sent la llengua ds quotidi entre les persones, incloent-hi els reis i les seves famlies.

Durant aquest perode, lEstat va exercir un poder centralitzador que no shavia fet mai en cap perode anterior.

Al llarg de la tercera dinastia dUr tamb es va donar un gran impuls a la construcci de grans temples i edificis pblics. Entre aquestes construccions destaquen les obres que es van fer al complex religis de la ciutat dUr, don va destacar el gran ziggurat dUr.

El perode dUr III ens ha deixat un dels primers codis legals, anomenat Codi dUr-nammu.

El control de la tercera dinastia dUr va finalitzar quan el seu poder central es va debilitar. Els atacs de poblacions nmades exteriors es van incrementar i lEstat ja no podia prote-gir les ciutats, aix que aquestes van anar caient progressivament.

Desprs de la caiguda de la tercera dinastia dUr, Mesopotmia va entrar en un llarg perode en qu els diferents regnes dalgunes de les seves ciutats van alternar la seva im-portncia i el seu control sobre la resta de territoris. Alguns regnes, per, van aconseguir crear grans imperis, com el cas de lImperi assiri i el babilnic. Tots dos imperis van tenir diversos moments desplendor. A ms, cal destacar la importncia dimperis exteriors, com lImperi hitita, que va arribar a conquerir part de Mesopotmia, o les relacions amb Egipte.


mesopotmia | 200

el Regne assiri (segle XX aC-segle XVIII aC)

Lestat assiri estava format, inicialment, per algunes ciutats de les quals destaquen Assur i Nnive. En un primer moment, el regne assiri es va expandir territorialment, i va arribar a controlar bona part del nord de Mesopotmia, fins que Babilnia (laltre regne impor-tant de la zona) la va aturar i la va sotmetre. Desprs daix Assria va quedar controlada, durant un llarg perode, per altres estats i imperis com ara lhitita.

La primera dinastia babilnica (segle XVIII aC-segle XVII aC)

Al segle XVIII aC la ciutat estat de Babilnia va prendre importncia i rellevncia dins del context mesopotmic. Fins a aquest moment, Babilnia havia estat una ciutat supedita-da a les ciutats importants del seu voltant, com Assur, per amb larribada del rei Ham-murabi va comenar a guanyar territoris i a conquerir terres fins a ser la ciutat estat ms important de Mesopotmia.

Hammurabi, a part de gestionar i administrar el seu regne, va fer escriure tot un codi legal notablement minucis i concs. Aquest codi s conegut com el Codi dHammurabi.

Els cassites, un poble exterior, es van apoderar del domini de Babilnia i van fundar la seva prpia dinastia. Aquesta dinastia cassita va estar al poder un llarg perode de ms de cinc-cents anys.

Limperi neoassiri (segle X aC-segle VII aC)

Desprs dun llarg perode en qu Assria estava sota el control daltres estats, al segle VIII una srie de reis van iniciar una srie de conquestes que van portar lEstat assiri a dominar una altra vegada tot Mesopotmia. De fet, van anar ms enll de les seves fron-teres tradicionals i van aconseguir dominar Egipte i el llevant mediterrani. Durant aquest moment desplendor, la capital (que aleshores era Nnive) va arribar a tenir ms de cent mil habitants, i es va convertir en una de les ciutats ms grans del mn de lpoca i, aix, lImperi Assiri va esdevenir limperi ms gran del mn.

Lassiri va ser un imperi fortament militaritzat i amb un exrcit permanent des del segle VIII aC.

El rei era el mxim cap de lexrcit i tamb encapalava una administraci complexa i eficient que sencarregava, entre altres coses, de cobrar tributs a les ciutats i terres que quedaven sota el control assiri.

Tot aquest poder es mostra en lesplendor i riquesa dels palaus i temples assiris. Aques-tes construccions estaven fetes amb totxos de tova amb qu aixecaven grans edificis. Decoraven les parets i els maons de tova eren pintats o decorats amb cermica i materi-als rics com ara livori i, a vegades, lor. Tamb decoraven les edificacions amb escultures i relleus. De fet, tant les escultures com els relleus van ser lelement ms caracterstic de lart assiri.

LImperi assiri va arribar a la seva fi al segle VII aC. Les seves mplies fronteres rebien la pressi constant de pobles exteriors que anaven conquerint els territoris assiris. Alhora, Babilnia sanava enfortint, fins al punt dassolir la seva independncia. Poc desprs, el 612 aC, Babilnia va conquerir Nnive, la capital assria, i va posar fi al seu imperi.


mesopotmia | 201

imperi neobabilnic (segle VII aC-segle VI aC)

Desprs de la dinastia cassita, que havia aconseguit el poder a Babilnia, una nova di-nastia babilnica va expulsar els cassites del poder i en va agafar les regnes. Tot aprofi-tant lafebliment dAssria, van aconseguir el control de Mesopotmia. Aquest nous reis van ser els ms poderosos de la histria de Babilnia.

Aix, Babilnia va esdevenir una gran ciutat, amb ms de 200.000 habitants i grans edifi-cis monumentals. Tamb va esdevenir un gran centre de promoci de la cincia, sobre-tot de les matemtiques i lastronomia, la literatura i les arts.

limperi Persa, sota el govern de Cir el Gran, es va comenar a expandir per Mesopot-mia durant el segle VI aC i va conquerir lImperi babilnic pels volts del 540 aC. A partir daquell moment, tot Mesopotmia va quedar sota el control dels perses.

soCietat i vida qUotidiana

el rei a la societat mesopotmica

A Mesopotmia, al capdavant de lestat hi havia el rei. Una de les caracterstiques dels reis mesopotmics era que tenien un poder gaireb total. Eren els caps dels exrcits i tamb controlaven ladministraci del seu regne. A ms, eren els representants de Du a la Terra i, per tant, el crrec ms alt de la jerarquia eclesistica.

Les reines. Segurament passaven bona part de la seva vida al palau, envoltades de corte-sanes i esclaves. Tot i aix, tamb exercien funcions religioses i sencarregaven de ledu-caci dels seus fills.

Ladministraci reialAl voltant del rei hi havia una srie de dignataris i funcionaris, que tamb vivien al pa-lau i que es dedicaven a diferents funcions administratives. Els territoris dels imperis es dividien en provncies que eren controlades per uns governadors designats pel rei.

els grups socials

La societat mesopotmica es divideix, bsicament, en dos grups socials: els homes lliu-res i els esclaus.

Homes lliuresEls homes lliures, sempre que tamb estiguessin lliures de deutes i obligacions, tenien tots els drets que oferia la societat i la llei a Mesopotmia. Encara que un ric comerciant, un alt clergue o funcionari fossin homes lliures igual que un petit propietari, un artes o un pags, les seves vides eren molt diferents. La famlia, la posici social o la riquesa eren, doncs, factors determinants per a la qualitat de vida de les persones.

EsclausEls esclaus eren considerats objectes i, per tant, podien ser venuts, llogats o robats. A ms, si cometien un crim les penes per a ells eren diferents que les dels homes lliures. Tot i aix, gaudien duna certa protecci legal i tenien certs drets (per exemple, podien tenir els seus propis negocis o casar-se amb persones lliures).


mesopotmia | 202

Els esclaus podien nixer amb aquesta condici si la seva famlia ja ho era. Un home lliu-re, per, tamb podia passar a ser esclau si tenia deutes sense pagar o era fet presoner en una guerra.

La famlia

Econmicament lestructura familiar era molt important. Com que la dona anava a viure a casa del marit, aportava nous membres a aquesta casa. Els casaments eren pactats i decidits per les famlies. De fet, els matrimonis eren ms aviat contractes entre dues fa-mlies per unir dos dels seus membres, normalment, quan aquests encara eren nens.

La famlia era de tipus patriarcal, on el pare tenia tot el poder per dirigir tots els aspec-tes de la vida familiar. Daquesta manera, la dona mesopotmica estava sempre sotme-sa, primer al seu pare i desprs al seu marit.

Malgrat que lhome de la casa tenia tot aquest poder, els bns materials pertanyien tant a lhome com a la dona. La dona tamb tenia drets com el de comprar o vendre, fer regals, actuar en assumptes jurdics o participar en lherncia. A ms, la societat meso-potmica coneixia i aplicava el divorci.

Els fills a MesopotmiaEls fills tamb estaven sotmesos a la voluntat del pare. Els primers anys, mentre salimen-taven de la llet materna, estaven sota la tutela de la mare. Desprs, el pare passava a tenir el control de leducaci, encara que en el cas de les nenes era la mare qui en supervisava leducaci. Els fills rebien una educaci diferent segons el sexe. Les nenes eren educades en les tasques de la llar fins als deu anys, aproximadament, edat que ja es considerava adient per contraure matrimoni. Les noies tamb podien tenir una educaci religiosa; en aquest cas, podien ingressar en un temple com a sacerdotesses.

Els nens, en canvi, si eren de famlia rica rebien una formaci molt estricta a les escoles dels temples on aprenien a escriure, a llegir o matemtiques. Si no anaven a lescola aju-daven els seus pares en les tasques que aquests fessin.

La qualitat de vida variava molt depenent de la posici social de la famlia.

alimentaci

Lalimentaci tenia com a base els cereals, com el blat, la civada i el mill. A ms, tamb menjaven cebes, cogombres o carbasses. A aquesta dieta, hi hem dafegir els dtils i el peix de riu. De carn, sen menjava ben poca, noms en certs dies especials. Per beure, a ms daigua i llet, tenien vi i diversos tipus de cervesa.

La CinCia a mesopotmia

Els mesopotmics van demostrar ser uns grans experts en les cincies, especialment en disciplines com les matemtiques i lastronomia.


mesopotmia | 203

matemtiques

Utilitzaven el sistema numeral sexagesimal, o sigui que tenien el nmero 60 com a base, a diferncia del sistema numeral actual, que s decimal i, per tant, agafa el nmero 10 com a base. El nmero 60 t una gran quantitat de divisors, la qual cosa facilita el clcul amb fraccions. Un altre fet de gran importncia en el sistema numeral mesopotmic, i que va ajudar enormement en els clculs, s que s un sistema posicional. Aix vol dir que, igual que nosaltres amb el sistema decimal, les xifres situades a lesquerra represen-ten valors ms grans que les situades a la dreta.

Les necessitats prctiques dels mesopotmics van fer que tamb desenvolupessin altres disciplines matemtiques, com la geometria o el clcul de volums. Ja coneixien les nor-mes bsiques tant del clcul drees com del de volums. Tamb van desenvolupar nota-blement un sistema de pesos i mesures, basat en el sistema sexagesimal, que resultava de gran ajuda a lhora de fer transaccions comercials.

astronomia

El gran desenvolupament de les matemtiques, juntament amb observacions acurades dels astres visibles, van permetre assolir uns grans coneixements astronmics a Meso-potmia.

Els astrnoms eren un grup especial describes que, entre les diferents tasques que te-nien encomanades, shi incloa el registre diari, setmanal i mensual de tots els astres que observaven al cel. La funci daquesta observaci era poder detectar presagis que po-guessin afectar futurs esdeveniments. Els mesopotmics creien fortament en els presa-gis que es detectaven tant pels astres com per indicis a la Terra. Aquest minucis registre que es va fer durant centenars danys, va permetre realitzar les primeres prediccions astronmiques i documentar cicles de moviments de planetes i altres astres. Per realitzar aquest tasca utilitzaven instruments com el gnmon que simplement consistia en una vara clavada verticalment a terra. La seva ombra variava al llarg del dia. Aix per-metia saber que lombra ms curta del dia marcava el migdia, o que lombra ms curta de lany marcava el solstici destiu, i la ms llarga, el solstici dhivern.

A ms, tamb utilitzaven la clepsidra, un rellotge daigua que permetia saber lhora; i el polos, que consistia en una semiesfera on la llum del sol era interceptada per una bola suspesa al centre de la semiesfera.

Per les seves investigacions i el seu registre, sha considerat els mesopotmics els funda-dors de lastronomia moderna.

Calendari

El calendari mesopotmic estava format per dotze mesos de 29 i 30 dies cada un i, per tant, seguia els cicles lunars. Daqu sobtenien uns anys que constaven de 354 dies, fet que sallunyava del calendari solar, com el nostre, que t 365 dies. Per aquest motiu, i per tal de coincidir amb el cicle de les estacions, shavia dafegir cada cert temps un mes nou. Daquesta tasca tamb se nencarregaven els astrnoms, ja que mitjanant les ob-servacions que feien i els registres escrits dels anys anteriors, podien predir quan shavia dafegir aquest mes. Desprs, ho comunicaven al rei, que era lencarregat de canviar el calendari.


mesopotmia | 204

ReLigi

La religi complia un paper important en la societat mesopotmica. Era una religi for-tament controlada i promoguda per lEstat, ajudat per un clergat jerarquitzat i estruc-turat.

dus

La religi era politeista, o sigui que es creia en diversos dus. Els dus tenien forma (i so-vint conductes) humanes; eren, per tant, antropomorfs. De fet, hi havia una gran quan-titat de divinitats, amb una clara jerarquia, on trobem les divinitats principals i daltres molt menys importants. Molts daquests dus aniran canviant de nom al llarg de lex-tensa histria mesopotmica. La importncia dun du tamb va variar en els diferents perodes (aquest fet normalment estava relacionat amb lascens al poder de la ciutat en qu aquesta divinitat era la protectora).

A ms, hi ha una gran quantitat de dus inferiors, dimonis protectors i malignes, animals mitolgics, esperits, etc.

Ritus religiosos i sacerdots

Els mesopotmics havien de complir amb un gran nombre de rituals i cerimnies. Per exemple, havien de realitzar ofrenes, tenir cura i oferir aliments a les moltes esttues de divinitats que hi havia a les ciutats. Tamb es realitzaven nombrosos sacrificis i ofrenes en honor als dus en els temples.

Les cerimnies estaven dirigides i protagonitzades pels sacerdots, que sencarregaven dinterpretar la voluntat dels dus. El grup sacerdotal tenia una gran importncia dins de la societat mesopotmica. Aquest grup sacerdotal estava fortament organitzat i je-rarquitzat. Al capdamunt, hi trobem el gran sacerdot, que dirigia la resta de sacerdots ordinaris. Tamb hi havia sacerdotesses.

aRt

arquitectura

Els zigguratsEl ziggurat era un torre escalonada que tenia la funci de temple. Formava part duna rea sencera de la ciutat dedicada al culte i a altres afers religiosos, i nera ledifici ms destacat i important.

El material constructiu que sutilitzava, tant en els ziggurats com en la resta dedificis mesopotmics, era el totxo de fang. Normalment es posava al forn perqu fos ms resis-tent i durs ms que no pas els que noms sassecaven al sol. Els que sutilitzaven en la construcci de temples i altres edificis monumentals eren cuits. Com que els totxos cuits al forn eren ms cars, a les cases i a altres construccions ms senzilles sutilitzaven els totxos de fang assecats al sol. Actualment, aquest material constructiu encara sutilitza en aquesta zona i en molts altres llocs del mn.


mesopotmia | 205

La casa mesopotmicaLes cases es feien amb totxos de fang i, al seu exterior, no hi havia finestres (per protegir els seus habitants de les inclemncies del temps). Al seu interior, hi havia un pati al vol-tant del qual es distribuen les habitacions. Podien tenir ms duna planta i, si eren grans, fins i tot jard. Per fora estaven cobertes per cal de color blanc (per protegir els totxos de fang) i els marcs de les portes eren de color vermell, perqu creien que aquest color protegia la casa dels dimonis.

Els palaus Els palaus eren tant la residncia dels reis, com edificis de carcter ms pblic on es trac-taven assumptes poltics, comercials, administratius i tamb artstics, ja que disposaven de sales dedicades a banquets on la msica era de gran importncia. En aquests edificis, a ms del totxo de fang cuit, sutilitzaven altres materials ms luxosos com la pedra, el lapisltzuli, lor o, molt sovint, els maons vidrats. Aquests palaus estaven decorats rica-ment amb escultures, relleus i pintures.

escultura i pintura

Tant les escultures com les pintures normalment representen humans o divinitats (que sovint sn antropomorfes). Les figures humanes es representen de manera esttica i molt rgida, per decorades mpliament amb multitud de detalls. Aquesta rigidesa de les representacions humanes contrasta amb el dinamisme de les escenes i les represen-tacions danimals.

Destaca el palau del rei assiri Sargon II, construt a Dur Sharrukin, lactual Khorshabad a lIraq. Aquest temple es va decorar amb un gran nombre de pintures murals, escultures i relleus que estaven pintats de colors vius. Per motius de conservaci, molta de la pintura mesopotmica no ha perdurat fins als nostres dies. Tamb cal destacar la porta dIshtar, de Babilnia. Aquesta entrada monumental, feta de maons vidrats, es va decorar amb les figures de lleons, dracs, urs i tamb amb inscripcions.

Lescriptura cuneforme

Lescriptura cuneforme, que va nixer a Mesopotmia cap al 3500 aC, va ser el primer sistema escrit conegut. El seu origen el trobem en la necessitat de comunicar i registrar certa informaci sobre la collita i els impostos. Al principi, aquesta informaci sescrivia mitjanant pictogrames, per al llarg dels segles aquests pictogrames van evolucionar i es van convertir en lescriptura que coneixem com a cuneforme.

Escrivien sobre unes tauletes dargila amb un estri punxegut, que anomenem estil i que, normalment, estava fet de cnem, planta que creix a prop dels rius.

Codi dHammurabiEl Codi dHammurabi s un dels primers codis legals que havem vist a Babilnia. Aquesta llei tenia semblances amb altres lleis dpoques properes de la zona, com les lleis assries. Tamb t semblances amb els primers llibres de la Bblia. Aquest codi s la inspiraci de lanomenada llei del tali, que consisteix a aplicar com a pena al delinqent un dany igual al que ell ha causat. Aquest tipus de llei tamb s coneguda com a ull per ull, dent per dent.


mesopotmia | 206

Poema de GilgameshEl Poema de Gilgamesh s una de les primeres obres de ficci que existeixen. Est ba-sat en un personatge histric, un rei dUruk; es tracta dun poema pic on ja apareixen temes de la literatura universal com lamistat, el dolor per la prdua de gent estimada o la por a la mort. Aquesta obra inaugura un gnere literari, el poema pic, i ho fa amb els mateixos temes (amistat, prdua dssers estimats) que han caracteritzat aquest gnere fins als nostres dies.

a La Resta deL mn

La civilitzaci de la vall de lindus (2600-1900 aC aprox.)

La civilitzaci de la vall de lIndus sestn ms enll del que serien prpiament les terres ms properes al riu que dna nom a aquesta civilitzaci: abasta territoris dels actuals Pakistan i ndia, i part de lactual Afganistan.

Les ciutats que formaven aquesta cultura estaven totalment planificades i estructura-des, tenien canalitzacions daigua i el sistema de clavegueram ms antic del mn. La comunicaci entre les ciutats daquesta civilitzaci era fluvial, s a dir, aprofitaven les aiges del propi Indus i les daltres rius secundaris.

Es van desenvolupar les cincies, i es van aconseguir importants fites en el clcul i mesu-rament de la distncia, la massa i el temps.

La civilitzaci de la vall de lIndus va ser una de les primeres civilitzacions i cultures que es van desenvolupar al mn, van assolir una prosperitat considerable i van acon-seguir grans avenos tcnics i cientfics.

els orgens de la civilitzaci xinesa

A la Xina, un altre dels primers focus de civilitzaci al mn, les ciutats es van desenvolu-par al llarg de la vall del riu Groc. En aquest riu shi han trobat sistemes de regadiu que daten dels volts del 2200 aC.

Dinastia Shang: lescripturaLa dinastia Shang s considerada la primera dinastia xinesa. Aquesta dinastia va gover-nar des del 1600 fins al 1450 aC, aproximadament. Durant la dinastia Shang apareixen els primers carcters de lescriptura xinesa. Originriament, eren inscrits en ossos i clos-ques de tortuga que servien per fer prediccions sobre el futur.

Aquest perode es caracteritza pel gran desenvolupament del treball amb bronze. Cal des-tacar que els reis daquesta dinastia ostentaven un considerable poder, controlaven una extensi important de territori, sempre situat a prop de les aiges del riu Groc, i van arribar a realitzar obres pbliques que requerien una quantitat important de treballadors.

egipte

Una altra civilitzaci fluvial s Egipte. La seva histria sovint ha estat lligada a la de Meso-potmia, ja que estan molt a prop. s tamb una de les zones on sorgeix el neoltic.

temari

Documents