Ritmo musical

TEMA 6 RITME I MOVIMENTTema 5El ritme s, junt amb la melodia, harmonia, timbre un dels conceptes bsics de la msica. La 1a aparici en relaci amb la msica s en el S. V a.C. fent referncia als moviments del cos hum, la dansa i la msica instrumental.D'esta manera, el principi del ritme s normatiu, ja que descriu un orde. I l'objecte de l'orde sn els moviments del cos, de la veu, de la parla, del cant, de les notes dels instruments musicals.Plat definix el ritme com la mesura del moviment, en especial del moviment corporalAix des de Grcia, la denominaci servia per a aquella ordenaci del moviment, del lent i el rpid, i del temps, de ho talle i ho vaig i que a la ment humana li s clara i agradable.DIndy definix el ritme com orde i proporci en el temps.Generalment es pot dir que el ritme s l'ordenaci dels sons en el temps segons proporcions sensibles a la percepci, basades en la successi de les seues duracions i en una alternana dels seus punts de suport.El ritme existix per si mateix, ja que s part de l'home i de la Naturalesa que ho rodeja.

TEMA 6 RITME I MOVIMENTLa consideraci del cos i del moviment com a mitjans dexpressi i comprensi musical ha format part dels mtodes actius deducaci musical del segle XX ms rellevants.

En el cam dadaptaci i actualitzaci que ha seguit, leducaci rtmica ha provat de manera emprica, tant en les seves aportacions a leducaci musical com a leducaci general, el seu valor en el desenvolupament de les facultats artstiques de lsser hum (Del Bianco: 2009).De set a onze anys es produx una consolidaci de la sincronitzaci so-moviment en frmules complexes, i cap als set anys la sincronitzaci entre els sons regulars d'un metrnom i la percussi amb palmes s satisfactria en quasi la totalitat de xiquets i xiquetes (Fraisse, 1976).

Com assenyala Zenatti (1994, p. 325): La major part dels autors que han abordat el problema del ritme, consideren les capacitats rtmiques des d'un doble punt de vista: perceptiu i motor.

EL RITME s, junt amb la melodia, harmonia, timbre un dels conceptes bsics de la MSICA. El ritme com la mesura del moviment, en especial del moviment corporalPols: s el batec de la msica, la sensaci rtmica bsica, instintiva, que sentim a l'escoltar-la.Mtrica: Sistema, inventat per l'home per a ordenar el ritme. La tendncia de la msica occidental des de 1600 a 1900 va ser una organitzaci cada vegada ms estricta cap al ritme mtric.

Conceptes inherents, ja siguen els relatius al tempo (velocitat Lent/rpid: amb indicacions especfiques) i l'organitzaci de la duraci dels sons (figures) i del silenci.La mtrica, a ms articula el ritme per mitj d'un sistema proporcional ordenat en temps dbils i forts que donen lloc al concepte musical de comps, sempre partint d'una unitat de mesura, la seua subdivisi (binria o ternria) o la combinaci d'ambds, (amalgama).PlatTroqueuLlarga - breuIambeBreu - llargaDctil Breu - breuAnapestBreu Breu - llargaEspondeuLlarga - llargaTrbracoBreu Breu - breuPeus MtricRtmica DalcrozeRtmica i desenrotllament del sentit mtric i rtmicSolfeig i desenrotllament de les facultats auditives.Improvisacions gestuals i corporals.Tcnica corporal i plstica animada per a l'equilibri i harmonia dels moviments.Carl OrffRitmes del llenguatge: entonaci de ritmes, pregons, rimes, endevinalles, refranys.Ritmes i moviments corporals: adequats i relatius al text..Ritmes per a percussi de so indeterminats d'ecos, ostinatos, cnonsImprovisaci espontniaAudici d'obres musicals amb aplicaci de moviment.Zoltan KodalyRitme Pols al caminar Aplicacions de sllabes rtmiques Prctica de diferents ritmes marcant pols, carrera i botMartenotPrctica del ritme per mitj de:Cllules rtmiques amb la-la-laPercussions corporalsEndevinalles rtmiques, dictats, ecos, pregunta-respostaDissociaci de ritmes8Largo: 40 - 60Larghetto: 60-66 Adagio: 66-76 Andante: 76-108 Moderato: 108-120 Allegro: 120-168 Presto: 168-200 Prestissimo: 200-208

METRNOM

Relaci tempo La Musicoterpia com a millora de qualitat de vida i per a la salut, des de la Rtmica i el MovimentEl Centre Pblic Municipal de Formaci de Persones Adultes organitza el taller "Aportacions de l'Euritmia a la qualitat de vida dels adults majors. Prevenci de l'Alzheimer". La inscripci t un preu de 15 euros. El curs s'iniciar el proper 8 de gener i es prolongar fins al 4 de juny, els dimarts de 10 a 11 del mat. Inscripcions: Centre de Formaci de Persones Adultes.Investigadors de Sussa van descobrir que al practicar Dalcroze, un tipus d'exercici que fa que les persones seguisquen canvis rtmics d'instruments amb el cos, els ancians desenrotllen un major equilibri.

Els exercicis que combinen msica amb moviments rtmics reduirien la quantitat de caigudes en els adults majors en risc.

Un equip de Sussa va trobar que l'eurtmia Dalcroze millora l'equilibri i el caminar en 134 adults majors amb risc de patir una caiguda per fragilitat, desequilibri o caigudes prvies. I eixa millora va reduir les caigudes en els participants en els sis mesos de classes.En l'estudi, els participants van comenar per caminar a temps amb la msica amb exercicis cada vegada ms complexos en el temps. A vegades, havien de realitzar moviments amb la part superior del cos o treballar amb objectes, com un instrument de percussi o una pilota, en moviment.Per a ampliar coneixements artstics i millorar la qualitat de vida sociocultural de les persones de tercera edat s'oferix el programa basat en la sntesi de literatura, arts plstiques , msica i eurtmia. Altres de fins educatius i culturals el programa Domisolia Senyor t un efecte teraputic: ajuda a allunyar l'envelliment cerebral i fsic. Eurtmia. Sntesi de msica, ritme i moviment. (Gimnstica corporal). La idea principal d'Eurtmia de professor sus Dalcroze s a travs de moviments rtmics entendre el costat espiritual de la msica i desenrotllar capacitats emocionals i musicals de la persona.

D'altra banda Eurtmia s molt beneficiosa per a la salut de les persones de tercera edat i t efectes teraputics: millora la mobilitat, postura, flexibilitat, desenrotlla un major equilibri.El Dr. Rudolf Steiner va ser sens dubtes una de les personalitats ms significatives i prolferes del segle XX. La seua vida i la seua obra sn tan fecundes i tan poc freqents, que aprofundir en elles significa entregar-se a un estudi illimitat.

Steiner, doctor en Filosofia i Lletres, va nixer a ustria (1861) i va morir en Dornach, Sussa (1925). Va estudiar Matemtiques, Fsica i altres dominis de les Cincies i les Arts. Una de les activitats curriculars inseparables de tota escola Waldorf s l'Eurtmia, un art del moviment creat tamb per Rudolf Steiner en 1912 a partir dels plantejaments de Marie Von Sivers, una jove ballarina, sobre si era possible donar-li a la dansa un nou mpetu que poguera conduir-la com una verdadera experincia contempornia i integral. Pedagogia Waldorf, la Pedagogia Curativa i la Medicina d'Orientaci Antroposfica han sigut mpliament acceptades per la societat i ponderades per reconeguts professionals de l'educaci i la salut, l'Eurtmia encara es troba en una etapa germinal en tant espais de formaci i aprofundiment.Originriament Steiner noms va treballar amb la paraula i va constituir una enorme revoluci en el moviment i en la dansa, sent que ell sostenia que l'Eurtmia no s dansa, sin que va ms enll.

Per exemple, si nosaltres observem tots els moviments que realitza la nostra laringe al parlar, de l'aire que passa a travs de les cordes vocals, la calor que sorgix en la laringe, en el cor i els pulmons, com es modela en la boca, amb la llengua, les dents, els llavis, el paladar, veurem que tot aix s una dansa, i si entenem tot eixe moviment com una dansa podem dir que tenim un ballar en l'aparell fonador i eixe ballar s un euritmista. Aldridge (2001) ha exposat detalladament com diferents autors han investigat els efectes dels tractaments de terpia musical de la demncia, de manera que la msica i la terpia musical servixen d'actuaci per a mantindre i millorar [la seua] participaci activa, les habilitats cognitives, emocionals i socials, constituint-se aix en un important acostament potencial no farmacolgic (p. 14), tot i que encara patisca de l'experimentaci necessria que ho demostre clnicament.La musicoterapia en els gerontes, a ms de fomentar i desenrotllar la comunicaci, ajuda a conservar l'estabilitat emocional davant de fets com ara la prdua de familiars i amics, evitant l'aparici de quadros depressius i retardant l'evoluci de processos demencials; possibilita l'autoexpressi i la integraci social, alhora que contribux a una actitud tolerant davant dels fets de la vida (Vidret, 1996); prev a ms els trastorns mscul-esqueltics a travs de la dansa i l'eurtmia; http://www.lamusicoterapia.com/articulos/musicoterapia-y/itemlist/category/150-el-ritmo-en-musicoterapia.htmlhttps://sites.google.com/site/musicoterapiaudea/musicoterapia-1/funcionamiento/anexos--funcionamiento-de-la-musicoterapia/ritmo--armonia-y-melodia-en-musicoterapia/musica-usada-en-musicoterapiaMUSICOTERAPIA EN EDUCACION ESPECIAL (En papel)JOSEFA LACARCEL MORENO , UNIVERSIDAD DE MURCIA, 1995ISBN 9788476849712 (1 valoracin ) Guardado por 1 persona, 1 opininDatos del libroN de pginas: 534 pgs.Encuadernacin: Tapa blandaEditoral: UNIVERSIDAD DE MURCIALengua: CASTELLANOISBN: 9788476849712