TEMA 5 GESTIÓ D'ESTOCS 5.1. Introducció Els inventaris (estocs) són articles que resten emmagatzemats en l'empresa esperant una posterior utilització en el procés productiu (materials, components, productes en curs) o la seva futura venda (productes acabats i/o mercaderies).

Els estocs són recursos emmagatzemats que tenen un valor econòmic. L'empresa pot mantenir en magatzem: matèries primeres, components, peces de recanvi i subministres industrials, productes en curs de fabricació, productes acabats, envasos i embalatges, combustibles, etc.

La major part de les empreses es veuen obligades a mantenir estocs, fins i tot, les de serveis. Si les empreses coneguessin perfectament el comportament de la demanda i els seus proveïdors atenguessin les seves necessitats instantàniament i al mínim cost possible, no caldria fer inventaris. Però la realitat no és així, les empreses han de mantenir un cert nivell d'inventaris per dues raons fonamentals:

1. La necessitat de fer front a la demanda dels clients quan aquesta es produeix. 2. L'intent d'evitar interrupcions en el procés productiu. La primera raó duu les empreses a mantenir estocs de productes acabats, ja que el manteniment d'estocs permet fer front a augments de demanda no prevists.

La segona fa que l'empresa mantingui en el magatzem matèries primes, productes en curs, recanvis, etc., ja que la manca de qualsevol d'aquests elements significaria interrupcions en el procés productiu.

5.2. L’estratègia d’estocs La gestió dels estocs és important per varies raons:

Pels costos associats: d’adquisició, de renovació (de comanda), de possessió i d’oportunitat.

Pel volum de la inversió: en alguns sectors l’estoc pot representar fins el 30% de la

inversió total de l’empresa.

Per evitar aturades en la cadena productiva o desabastiment dels punts de venda, amb les conseqüents cues, llistes d’espera, perdua de clients i en definitiva malmetre la imatge de l’empresa.

L’estrategia d’estocs ha de respondre les següents preguntes:

a) Quin és el volum adequat d’existències? Una bona política d’estocs ha de balancejar adecuadament dues forces contraposades:

Estocs alts per evitar ruptures

Estocs baixos per minimitzar els costos del magatzem.

Cada estratègia té avantatges i inconvenients:

Estocs Alts Estocs Baixos Avantatges No llistes d’espera

No perdua de clients

Costos magatzem baixos

Costos d’oportunitat baixos

Inconvenients Costos magatzem alts Costos d’oportunitat alts

Llistes d’espera Perdua de clients

b) Com afecta la valoració dels magatzems al resultat comptable de l’empresa?

5.3. Tipus d'estocs

5.3.1. Segons el tipus de producte:

Estocs físics (béns): materials, components, productes en curs, productes acabats, mercaderies,...

Estocs intangibles (serveis): reserves hoteleres, bitllets d’avió, entrades per un concert,

seients del Camp Nou, places d’una facultat (ex.: medecina),...

Estocs alts Estocs baixos

Els preus no són estables

Existeixen diferents alternatives per valorar

els magatzems Cada alternativa proporciona uns

resultats diferents:

En el Benefici

En el valor dels

estocs

5.3.2. Segons la seva relació amb el procés productiu:

Estoc actiu: aquell que es constitueix per fer front a les necessitats normals de l'empresa.

Estoc de seguretat: és el que l'empresa manté en previsió que s'alterin els supòsits

en el quals es basa el càlcul de l'estoc actiu.

Estoc mitjà: volum mitjà d'existències en el magatzem durant un període de temps.

Estoc sobrant: el constitueixen articles en bon estat que deixen de necessitar-se i que han de tenir una sortida, ja sigui la devolució al proveïdor, la venda o algun ús alternatiu.

Estoc d'anticipació: la formació d'aquest tipus d'estocs es justifica per dos motius:

o que es tracti d'un producte estacional (p.e. agrícola), o que es presenti una oportunitat excepcional d'adquisició a baix preu.

Representar gràficament el nivell d'existències pot ajudar a entendre alguns d'aquests conceptes:

Risc de ruptura

Nivell d'existències

Estoc mitjà

Estoc actiu

Temps

Estoc de seguretat

Les unitats que hi ha en el magatzem en un determinat moment van disminuint a mesura que es venen o són absorbides pel procés productiu. La velocitat a la qual disminuyesen és gairebé sempre una incògnita per a l'empresa, per això es manté un estoc de seguretat per poder fer front a imprevists i tenir un marge de maniobra que permeti fer una altra comanda abans de patir una ruptura d'estoc.

Nivell d'existències

5.3. Costs d'inventaris

Temps

El manteniment d'inventaris genera una sèrie de costs que podem agrupar en quatre categories:

1. Costs d'adquisició: si s'adquireixen fora de l'empresa, són el preu unitari de compra

per la quantitat (P x Q). Si es tracta de producció interna, serà el cost unitari per la quantitat.

2. Costs de renovació d'estoc (o de comanda): són costs inherents a la

sol·licitud i recepció d'una comanda. Inclou els costs de tramitació, negociació, transport, descàrrega, etc. Molts d'aquests costs són fixos per comanda (no depenen de la quantitat). Quan la comanda és interna (producció interna), reben el nom de costs d'emissió i inclouen la preparació de la maquinària, canvis d'eines i reglatges, etc.

3. Costs de possessió: inclou el lloguer

de magatzems (o costs d'oportunitat si l'empresa és la propietària de l'espai físic), personal que hi treballa, consums del propi magatzem, assegurances, deterioracions i, sobretot, els costs d'immobilització financera (els recursos invertits en estocs tenen un cost financer per a l'empresa).

4. Costs de ruptura d'estocs: es

produeixen quan l'empresa no disposa d'articles suficients en magatzem per fer front a la demanda o per continuar amb el procés productiu. Aquesta ruptura provoca costs perquè:

Els costs fixos no desapareixen quan s'atura el procés productiu. L'empresa ha de seguir pagant els seus empleats, pagant interessos, etc. Mantenir l'empresa aturada suposa un cost davant el fet de tenir-la en plena activitat.

No poder fer front a la demanda quan aquesta es produeix pot ocasionar pèrdua de clients i d'imatge per a l'empresa.

La suma de totes aquestes categories constitueix el cost total d'inventaris, cost que l'empresa intenta minimitzar en el seu conjunt, sense oblidar cap dels seus components. L'existència de costs d'adquisició i renovació d'estoc aconsella fer comandes grosses i el risc de ruptura fa convenient mantenir un considerable estoc de seguretat, mentre que els costs de possessió duen l'empresa a mantenir el menor estoc possible en el magatzem. En els pròxims epígrafs veurem uns quants sistemes de planificació i programació dels magatzems que intenten donar solució al problema dels estocs. 5.4. Models de gestió d'estocs

La gestió d'existències preveu d ues decisions fonamentals:

1. Quan s'ha de fer la comanda

2. Quant s'ha de sol· licitar en cada comanda

La resposta a aquestes qüestions pot ser més o menys senzilla depenent que:

� La demanda sigui certa o aleatòria

� La demanda sigui dependent o independent

� El temps de subministrament sigui cert o aleatori

La demanda d'articles emmagatzemats suposa una disminució del nivell d'inventaris i la necessitat de reposar-los. S'han desenvolupat nombrosos models amb l'objectiu de servir d'ajut en la presa de decisions pel que fa a la gestió d'inventaris. Aquests models intenten determinar la quantitat òptima de comanda o el temps òptim de reaprovisionament sota unes condiciones determinades. La complexitat del model dependrà de les restriccions prèvies que s'imposin. Si ens enfrontem a una demanda certa i a un temps de subministrament també cert, la determinació de la quantitat òptima de comanda serà molt més senzilla que si es tracta de variables aleatòries. A continuació veurem el model de Wilson, que és un dels més senzills. No es tracta simplement d'aprendre de memòria el seu funcionament, sinó d'assimilar-lo com a esquema bàsic sobre el qual seria possible eliminar restriccions, hom guanyaria realisme i, inevitablement, hom augmentaria la complexitat del model.