Tema: El temps i el clima

1. L’atmosfera

2. La temperatura

3. La humitat de l’aire i les precipitacions

4. La pressió atmosfèrica i el vent

Introducció

• Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps i en el clima es produeixen a la part baixa de l’atmosfera, anomenada troposfera.

• El temps es refereix a la situació de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.

• El clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un període llarg de temps (un mínim de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima mediterrani, clima tropical...

1. L’atmosfera

• L’atmosfera és una capa gasosa de més de 1000 km de gruix que envolta la Terra.

• L’atmosfera evita que els raigs solars arriben directament a la superfície de la Terra i fa possible la vida al nostre planeta.

• L’atmosfera també actua com a escut protector contra la caiguda de meteorits.

Estructura de l’atmosfera

Un filtre de les radiacions solars

• L’ozó, un gas que es troba a les capes altes de l’atmosfera, impedeix que les radiacions ultraviolades, nocives per als éssers vius, arriben a la superfície terrestre.

• Quan la capa d’ozó entra en contacte amb certs gasos, com els que desprenen algunes indústries, es redueix fins al punt de produir-s’hi forats.

• Per aquests forats entren els raigs ultraviolats que poden produir certes malalties, com el càncer de pell o els problemes oculars.

2. La temperatura

2.1. La temperatura atmosfèrica

• Incidència dels raigs solars

La temperatura atmosfèrica

• La temperatura atmosfèrica és el grau de calfament de l’aire a causa de la radiació solar.

• L’atmosfera es calfa des de baix. Els raigs solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.

• La temperatura es mesura en graus centesimals amb el termòmetre.

2.2. Factors que modifiquen la temperatura

Daniel Gabriel Farenheit i Anders Celsius

(Uppsala, Suècia, 1701-id., 1744) Físic i astrònom suec

Celsius és conegut com l’inventor de l’escala centesimal del termòmetre.

Físic i científic alemany, autor de nombrosos invents, com , per exemple,el termòmetre d’aigua en 1709, el de mercuri en 1714 i el disseny de l’ escala termomètrica.

http://www.metric-conversions.org/temperature/celsius-to-fahrenheit.htm

L’escala de temperatura Farenheit s'utilitzava en la majoria dels països anglosaxons. A partir dels anys 60, diversos governs han dut a terme polítiques per adoptar el sistema internacional d'unitats i el seu ús va ser desplaçat. Tot i això, als Estats Units, s'utilitza per la població i en determinades indústries molt rígides com la del petroli, però no per a usos científics.

2.2. Factors que modifiquen la temperatura

• Els canvis de temperatura vénen determinats per la latitud, l’altitud i la distància respecte del mar.

• El factor que influeix més en la temperatura és la insolació i la insolació depén en gran mesura de la latitud.

• Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses i no són capaces de retenir la calor; per tant, com més altura menys temperatura.

• El mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes.

Influència del mar en les temperatures diürnes i nocturnes: les brises

3. La humitat de l’aire i les precipitacions

3.1. La humitat de l’aire

3.2. Els núvols i les precipitacions

3.1. La humitat de l’aire

• La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.

• La quantitat de vapor d’aigua que pot absorbir l’aire depén de la temperatura; com més temperatura més vapor d’aigua.

• El grau d’humitat de l’aire es mesura amb l’higròmetre.

3.2. Els núvols i les precipitacions

• Quan l’aire humit es calfa puja; a mesura que puja, comença a refredar-se i això provoca que es condense en gotes molt petites, que s’uneixen entre elles i formen els núvols.

• Si l’aire continua pujant o refredant-se, les gotes es van unint i augmenten de mesura fins que el pes les precipita en forma de pluja.

• Quan la temperatura de l’aire és molt baixa, els cristalls de gel dels núvols no es fonen quan cauen, sinó que s’uneixen entre ells i formen flocs de neu.

• El granís es forma quan els cristalls de gel dels núvols són arrossegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent.

4. La pressió atmosfèrica i el vent.

• El pes o la força que fa l’aire sobre la superfície terrestre s’anomena pressió atmosfèrica.

• La pressió atmosfèrica depén de l’altitud, de la temperatura de l’aire i dels corrents d’aire que circulen al voltant de la Terra (corrents jet).

• L’aire càlid produeix zones de baixes pressions (depressió o borrasca).

• L’aire fred origina zones d’altes pressions (anticiclons).

Moviment de l’aire

El vent

• El vent és una massa d’aire en moviment que s’origina quan entre dues zones es registren pressions atmosfèriques diferents.

• L’aire sempre bufa des de la zona d’altes pressions cap a la zona de baixes pressions.

• La intensitat del vent és més gran com més gran és la diferència entre pressions atmosfèriques.

• Hi ha vents constants en algunes zones de la Terra (els alisis a l’equador), vents estacionals (monsons) i vents locals (cerç, llevant, tramuntana…).

Observem els elements del clima a Riba-roja

• Clicant al següent enllaç podrem accedir a les dades que l'estació meteorològica digital de l'IES El Quint ens ofereix

http://ieselquint.edu.gva.es/cumulus/